DOSSIER BITS

6.346 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
6.346
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3.725
Acciones
Compartido
0
Descargas
42
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

DOSSIER BITS

  1. 1. ELS BITSUNITATS D’INFORMACIÓ COM A RECURS D’ESTIMULACIÓ DE L’APRENENTATGE ESCOLA CAN SORTS METODOLOGIA APLICADA DES DEL CURS 97-98
  2. 2. 1. INTRODUCCIÓ L’ Eix transversal “Els BITS (Unitats d’informació) com a recurs d’estimulacióde l’aprenentatge” és una adaptació particular dels programes d’estimulació precoç queproposen els llibres de l’americà Glenn Doman: “ Como enseñar a leer a su bebé” “ Como enseñar matemàticas a su bebé” “ Como multiplicar la inteligencia de su bebé” Els programes d’aprenentatge proposats per Doman van sorgir a partir del’estudi de com s’origina, neix i madura un cervell sa. Inicialment aquests programes tenien com objectiu recuperar els nens i nenesamb lesions cerebrals, però més tard a causa dels èxits assolits (nens/es amb lesionscerebrals aconseguien millors resultats que nens promig i superiors) es van aplicar aldesenvolupament dels nens sans.2. BASES PSICOPEDAGÒGIQUESEl cervell El procés de desenvolupament del cervell s’inicia amb la concepció, a partir dela quals es desenvolupa a un ritme explosiu que va disminuint progressivament. Totaquest procés acaba bàsicament cap els 8 anys. Dotze dies desprès de la concepció l’embrió ja és suficientment gran com perquèes distingeixi el cervell. Quan el nen/a te cinc anys el creixement del cervell assoleix el 80% del seudesenvolupament Entre els 8 i els 80 anys l’home té un desenvolupament cerebral menor que elque va tenir entre els 7 i 8 anys ( em de tenir en compte que aquest any és on esprodueix el desenvolupament més lent dels 8 primers anys de vida).Fases de desenvolupament del cervell. Relació amb l’aprenentatge.0 – 1 any Fase vital: El que serà l’adult en termes d’habilitat física i neurològica esdetermina durant aquest període amb major força que en qualsevol altre.
  3. 3. El nen/a comença a aprendre immediatament després de néixer, en aquestafase ha de tenir oportunitats gairebé il·limitades per al moviment , per a l’exploraciófísica i per la l’experiència. El nen/a ha de fer activitats tan senzilles i conegudes com arrossegar-se, gatejari enfilar-se, ja que són de la màxima importància per al cervell.1 – 5 anys Són els anys decisius per al futur del nen/a: l’aprenentatge s’efectua a granvelocitat, i es determina el que serà l’infant, els interessos que tindrà i les seveshabilitats. En aquest període l’habilitat per captar informació i la memòria són inigualables, iel més important, el desig d’aprendre és més vehement que mai: als nens/es elsencanta aprendre i no diferencien l’aprenentatge de la diversió. Per tant, s’ha de donarel màxim d’oportunitats per que els nens obtinguin coneixements. La hiperactivitat d’un nen/a de 2 o 3 anys és el resultat de les seves ganesd’obtenir coneixement. Si se li dona l’oportunitat per satisfer aquestes ànsies, com amínim durant alguns lapsus de temps, és molt menys hiperactiu i està molt méscapacitat per aprendre sobre el món físic i sobre si mateix. Els nens d’aquesta edat tenen una gran curiositat davant de tot i moltes ganesd’aprendre, sobretot per que fa a llenguatge, tant a nivell oral (via auditiva) com escrit oimprès (via visual). És el moment d’aprendre a llegir, ja que ho farà fàcilment i amb naturalitat.També és el moment d’aprendre a parlar llengües estrangeres (fins a cinc llengüesdiferents) Durant tot aquests temps el nen/a rep tota la informació sense un esforçconscient, realitzant l’aprenentatge com una necessitat compulsiva: li resulta necessariper la seva supervivència. La seva supervivència en la societat dependrà de la seva habilitat percomunicar-se i el llenguatge serà l’eina que li permeti establir aquesta comunicació. Per tant, l’adquisició del llenguatge en totes les seves formes és un delspropòsits del joc en el nen. De forma resumida podríem dir que un infant de menys de 5 anys:
  4. 4.  Pot assimilar fàcilment una increïble quantitat d’informació. Si té menys de 4 anys, serà més fàcil i eficaç; amb menys de 3 anys és més fàcil encara i més eficaç; i si té menys de 2 anys serà d’allò més fàcil i eficaç.  Capta informació a una velocitat sorprenent.  Quanta més informació assimila més se li grava. Té una energia increïble Té moltíssimes ganes d’aprendre.  Pot aprendre a llegir i ho desitja Aprèn un idioma complert i pot aprendre’n tants com se li presentin. Pot aprendre a llegir un idioma o varis a la vegada tan fàcilment com comprèn el llenguatge oral.5 – 8 anys És una fase molt important És el final dels dies formatius, plàstics i flexibles del nen/a. És quan començal’escola primària. Des d’un punt de vista educatiu, el nen/a de 7 anys està aprenent allegir, però a llegir sobre trivialitats molt inferiors al seu interès, coneixement i habilitat.Hauria d’estar gaudint del material que normalment se li presenta quan té entre 8 i 14anys. El que es dóna al cervell durant els primers 8 anys de vida és molt difícild’esborrar, per tant, ens hem d’assegurar que sigui bona i correcta. Després dels 8anys, el material nou es capta lentament i amb major dificultat. Un infant pot captar i retenir tot el que se li presenti durant aquestsimportantíssims anys. La seva habilitat per aprendre el llenguatge és especialmentúnic, i poc importa si aquest llenguatge és oral i l’aprèn de manera auditiva, o escrit, il’aprèn de manera visual. L’infant d’aquesta edat és superior a l’adult en alguns aspectes, i l’habilitat peraprendre idiomes és una de les seves superioritats. Tot infant que creixi en una família bilingüe aprendrà dues llengües, abans delssis anys, si és trilingüe, parlarà 2 llengües estrangeres i la llengua materna, i aixísuccessivament.
  5. 5. Aprenentatge de la lectura Al llarg de la història hi ha hagut casos aïllats, però nombrosos, de persones quehan ensenyat als seus bebès a llegir i a fer coses més avançades, a valorar-los imotivar-los, i tots ells seguint mètodes diferents. Aquests infants han estat nens/es feliços, ben adaptats i amb una intel·ligènciamolt alta. Infants comuns que tenien uns pares que van decidir a exposar-los a tantainformació com fos possible ben aviat. Tots els infants volen captar informació sobre tot el que els envolta, i, encircumstàncies adequades (en un ambient interessant), la lectura és una d’aquestescoses. Llegir és una de les 6 funcions cerebrals (neurològiques) pròpies de l’home(caminar totalment dret, parlar, comprendre, llegir, escriure i identificar un objecte tansols pel tacte) més elevades. Tot aprenentatge es basa en l’habilitat per llegir. Quan més petit aprèn a llegir unnen/a, més fàcilment i millor llegirà: ho farà més ràpid i amb millor comprensió. Ésinteressant escoltar al nen/a de 3 anys que llegeix amb bona inflexió i entonació icomparar-lo amb el nen de 7 anys que llegeix cada paraula per separat i sensecomprendre l’oració complerta. És més fàcil ensenyar a llegir a un infant de 3 anys que a un de 4, a un de 4 quea un de 5, a un de 5 que a un de 6. Els nens/es poden llegir paraules quan tenen 1 any, oracions quan en tenen 2, iun llibre sencer quan en tenen 3, i els agrada moltíssim. S’ha de tenir en compte, peròque el canal visual immadur (que va des de l’ull fins a les zones visuals del cervell)d’aquests infants, no pot diferenciar una paraula d’un altre, a no ser que les paraulessiguin molt grans. Quan s’ensenya a llegir un llibre a un infant de 3 anys, pot prestar-li atenciódurant llargs períodes, es mostra molt més llest i deixa de trencar coses, però segueixsent una criatura de 3 anys i encara considera que la majoria de les joguines sóninteressants durant uns 90 segons aproximadament. Per a un nen/a no és més fàcil comprendre la paraula oral que la escrita. Pel cervell no hi ha diferència entre “veure” una forma i “escoltar” un so. Potcomprendre’ls exactament amb la meixa facilitat. Només es requereix que els sonssiguin suficientment clars i el volum suficient alt per tal que l’oïda els escolti, i que les
  6. 6. paraules siguin suficientment grans i clares per tal que el ull les pugui veure, de maneraque el cervell les pugui interpretar. Fins ara, hem fet una cosa, però no l’altra. La TV ha mostrat que els nens/es observen la majoria de “programes per nens”sense prestar-los atenció constant, en canvi quan arriben els anuncis corren cap el TVper escoltar i llegir sobre els productes i el que es suposa que fan. Aquests anuncistenen missatges suficientment grans i clars i amb volum suficientment alt. Després elsnens/es llegeixen marques com CAPRABO, COCACOLA quan van pel carrer:inconscientment estan començant a llegir. Per tant, els infants poden aprendre a llegir paraules, oracions, i paràgrafs,exactament de la mateixa manera com aprenen a comprendre paraules, oracions iparàgrafs parlats. Això és perquè el canal visual i l’ auditiu viatgen a través del cervell iaquí tots dos missatges són interpretats pel mateix procés cerebral: El procés pel qual es compren el llenguatge oral i escrit, és el mateix.3. OBJECTIUS GENERALS 1) Fomentar la percepció i memòria visual en general. 2) Fomentar la percepció i memòria visual de les paraules i frases de manera global. 3) Fomentar la discriminació i memòria auditiva 4) Estimular l’aprenentatge4. CONTINGUTS 1) Continguts dels currículums d’ Ed. Infantil, bàsicament continguts de lectura, expressió oral, matemàtiques i DENS.5. MATERIALMATERIAL DE LECTURA (EN LLETRA DE PAL) 1) BITS DE PARAULES O PARELLES DE PARAULES • Paper Basik mida DinA4.
  7. 7. • Lletres de traç gruixut, grans i negres com a primer material, per tal que siguin més fàcils de veure i que atraguin l’atenció del nen/a. • Deixar un marge d’uns 2 cm, com a mínim, al voltant de les lletres, per tal de deixar un espai per col·locar els dits quan aguantem la tarja per mostrar-la. • És convenient escriure la mateixa paraula en el cantó superior esquerra del revers de la tarja. Així no mirarem l’anvers de la tarja abans de mostrar-la als nens/es i d’aquesta manera no el distraurem i no disminuirem la velocitat amb la qual podem mostrar-li les targes. • Introduir material nou amb freqüència. • Cal evitar presentar consecutivament paraules que comencin per la mateixa lletra. 2) BITS DE FRASES • Fulls paper Basik mida dinA3 (la meitat horitzontal), per començar a fer frases de tres paraules. Finals de P4 i a P5.MATERIAL DE MATEMÀTICAEs treballa: • Concepte de número • Grafia del número • Operacions • Formes geomètriques • ColorMATERIAL D’IMATGES • Es fan servir dibuixos o fotos de vocabulari (animals, aliments, pintures, ...) • Tots els BITS estan relacionats amb els continguts de nivell, però procurem ampliar sempre conceptes.
  8. 8. 6. METODOLOGIA1. MOMENT PER ENSENYAR • S’ha de fer en moments en que els nens/es no estiguin cansats o alterats: han d’estar receptius, descansats i de bon humor. • En un mal dia és millor no practicar el joc.2. DURACIÓ O LAPSUS • Cada sessió ha de durar uns minuts. S`ha d’acabar abans de que els infants ho desitgin.3. MANERA D’ENSENYAR • L’adult ha de demostrar alegria, entusiasme i parlar en bon to (amb musicalitat, sense mecanització) • Mostrar el material ràpidament.4. CONSTÀNCIA • El programa ha de ser constant (quotidià): un programa discontinu no serà eficaç. • Normalment es passen sèries de 10 BITS. En algun cas es fan sèries de 5 ó 15. • Es passen cada dia al matí i a la tarda, en un espai curt de temps: 10:15 seg. aprox. Per sèrie o categoria. • Cada sèrie d’imatges o paraules nova té una durada de 10, 5 ó 15 dies respectivament (depèn de la quantitat de BITS). • El primer passi del grup o sèrie de BITS, la mestra mostra un a un cadascun dels BITS tot dient, de manera molt clara, el que indiquen o el que diuen. • Al finalitzar aquest passi se’n comença un de nou i es fa el mateix. • Al cap d’un temps (mín. 1 mes), a la vegada que s’introdueix una nova sèrie, es torna a passar el primer grup de BITS i els nens/es l’anomenen col·lectivament. • Alguns dies després també es poden anomenar individualment. • No fer els passis durant alguns dies, no serà cap problema si això no succeeix amb massa freqüència (cap de setmana i vacances).
  9. 9. • En aquestes ocasions s’ha d’aprofitar per llegir-li al nen (els pares), anant a la biblioteca un cop per setmana i llegint un cop al dia en una estona tranquil·la.5. EL LLOC • Millor un lloc amb poc mobiliari i objectes que puguin distreure la vista del nen/a • Els nens/es estan asseguts mirant cap a la mateixa direcció. • La mestra davant seu (a un metre o metre i mig de distància) va ensenyant els BITS de manera ràpida i sense interrupcions.6. PASSOS A SEGUIR EN EL CAMÍ DE LA LECTURAPARAULES (UNITATS MÍNIMES DE LLENGUATGE AMB SIGNIFICAT) 1. Paraules sobre la família i sobre si mateix (parts del cos) 2. Objectes familiars en l’ambient del nen/a (objectes personals, aliments, animals, ...) 3. Accions (verbs en infinitiu). S’executen prèviament a l’acte de mostrar la targeta, així s’assegura la comprensió i el nen/a es diverteix més. 4. Paraules per les quals el nen/a mostra interès a nivell oral. 5. Color. Poden fer-se amb el revers de la tarja del color indicat i girar-lo per mostrar-li al nen. 6. Oposats. Poden portar una il·lustració al revers també. Es segueix el principi bàsic de tot ensenyament. S’ha de començar amb allò que és conegut i concret, continuar amb allò que és nou i desconegut i acabar amb allò que és abstracte.PARELLES DE PARAULES: NOMS + COLORS / OPOSATS • Són paraules ja treballades que combinades creen una idea. • Quan presentem parelles de paraules, el primer dia ensenyem les targes de les dues paraules per separat i les ajuntem per adonar-se que surt una idea nova.FRASES • S’agrega l’article i el verb (ja treballat) en tercera persona.
  10. 10. • Es pot treballar fent un joc de cartronets i fent participar els nens/es en la creació de frases (ex. “El Toni menja ...”, “La Judit riu ...”)ORACIONS • Són frases més llargues7. DESCRIPCIÓ D’UNA SESSIÓ Cada dia, al matí (vocabulari) i a la tarda (imatges), després de les rutines diàriesseiem a les ratlles de la rotllana i amb les cames i els braços plegats (com un indi) enspreparem per “mirar” i “escoltar”.Quan s’ha fet el silenci i tothom està preparat, la mestra mostra i anomena cadascundels Bits Es passa la sèrie de BITS ràpidament, de manera que el nen/a veu la paraula només d’un segon, per tal que no es distregui. S’agafen les targes del final del paquet. Així veiem el revers amb la paraulaescrita en petit en un costat, i en el moment en què diem la paraula als nens/es podemprestar atenció als seus rostres. Al final felicitem als nens/es pel seu comportament i mostrem el nostre afecte.
  11. 11. 8. OBSERVACIONS La distribució dels BITS per trimestres pot variar en funció del curs. Es poden deixar o afegir BITS en funció de la programació del curs. Entremig de les passacions de BITS, es poden anar repassant els que ja s’han ensenyat, tenint en compte que faci un mínim d’un mes des de la primera vegada que es van passar.

×