Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU
I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE
 El gènere del substantiu:
– Formació
– Títols, oficis i professions
– D...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
formació
 Els substantius que designen éssers animats solen tindre dos gèneres:
masculí i femení...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
formació
4. Substantius d'una sola terminació acabats en:
- a: el/la guàrdia... - ista/e: el/la d...
 Cal evitar un ús sexista del llenguatge:
1. Emprant genèrics reals: persones (millor que homes); ciutadania (millor
que ...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
doble gènere i significats diferents
PARAULES SIGNIFICATS
Un ordre
Una ordre
Disposar en l’ordre ...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
doble gènere i significats diferents C2
PARAULES SIGNIFICATS
Un albor
Una albor
Peix
Blancor
El c...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
divergències amb el castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
La calor La icona
La clímax Les postres
La...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
divergències amb el castellà C2
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
L'acne Una allau
Una arma Una espelma
L...
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
formació
 L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que
modifica.
1. Model regular: afegint -a
a...
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
adjectius invariables
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-aire xerraire -cida raticida
-a...
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
adjectius invariables C2
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-ànime Equànime però
magnànim...
La posició de l’adjectiu respecte del substantiu
C2
 És preferible posposar l’adjectiu qualificatiu al nom.
 Casos en qu...
La concordança entre l’adjectiu i el substantiu
C2
 En general, l'adj. concorda en gèn. i nom. amb el subst.
 Però:
– Un...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Flexió substantiu i adjectiu: gènere

Flexió substantiu i adjectiu: gènere JQCV C1 i C2

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Flexió substantiu i adjectiu: gènere

  1. 1. FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE  El gènere del substantiu: – Formació – Títols, oficis i professions – Doble gènere i significats diferents – Divergències de gènere amb el castellà  El gènere de l'adjectiu: – Formació – Adj. variables – Posició respecte del nom  Concordança
  2. 2. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU formació  Els substantius que designen éssers animats solen tindre dos gèneres: masculí i femení. La resta, solen ser d'una única terminació. 1. Regla general: masc. acabat en cons.: + -a: noi - noia, gat - gata, fill – filla * En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia * El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga) t > d (nebot - neboda)   f > v (serf - serva)   u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la) ig > j (boig-boja) 2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant. - essa / -esa: baró – baronessa / príncep - princesa - (i)na: lleó – lleona ; gall – gallina - va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea - driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director – directora -òloga: psicòleg – psicòloga 3. Heterònims, mots provinents d'arrel diferent: home – dona
  3. 3. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU formació 4. Substantius d'una sola terminació acabats en: - a: el/la guàrdia... - ista/e: el/la dentista, maquinista... - cida: el/la homicida - aire: el/la captaire... - ant: un/ una amant, cantant... - arca: el/la patriarca - (í)cola:un/una cavernícola - ble: el/la compable - ta: un/una pirata - latra: un/una egòlatra - (m)ent: un/ una cobrament, supervivent... Altres invariables: cap, conserge, forense, xef... Però: president – presidenta, estudianta, comercianta 5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot 6. Noms masculins acabats en -am/-um: brancam, pixum 7. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella 8. Ambigus (de doble gènere): l'art grec però les belles arts ; la superfície del mar però fer-se a la mar ; un/a antípoda però els antípodes
  4. 4.  Cal evitar un ús sexista del llenguatge: 1. Emprant genèrics reals: persones (millor que homes); ciutadania (millor que ciutadà); professorat (millor que professors)... 2. Utilitzant les formes femenines existents: ajudanta, àrbitra, bidella, bombera, bussa, capatassa, cartera, cirurgiana, crítica, estudianta, fematera, fustera, geneta, generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera/xòfera… 3. És preferible reservar la forma en -essa per a títols nobiliaris i càrrecs o oficis consolidats: duquessa, metgessa... EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU llenguatge igualitari
  5. 5. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU doble gènere i significats diferents PARAULES SIGNIFICATS Un ordre Una ordre Disposar en l’ordre que convé Manament El planeta La planeta Astre Destí El pols La pols Batec de la sang, templa Partícules El son La son Acte de dormir Ganes de dormir El terra La terra Pis, paviment Tots els altres sentits El pudor La pudor Vergonya Mala olor PARAULES SIGNIFICATS El canal La canal Entre continents Conducte El clau La clau De clavar Per a obrir El vall La vall Fossat Depressió El fi La fi Objectiu, propòsit Final El full La fulla De paper De l’arbre El llum La llum Aparell que fa la llum Claredat El còlera La còlera Enfermetat Ira, furor
  6. 6. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU doble gènere i significats diferents C2 PARAULES SIGNIFICATS Un albor Una albor Peix Blancor El clímax La clímax Moment culminant Figura retòrica, etapa final El levita La levita Israelita de la tribú Leví Peça de vestir El paleta La paleta Obrer Pala petita El post La post Lloc ocupat per les tropes Fusta El salut La salut Salutació Bon estat PARAULES SIGNIFICATS El son La son Manera de dormir Ganes de dormir El coma La coma Quadre clínic greu Signe de puntuació El cremallera La cremallera Ferrocarril Resta de casos El deu La deu Número 10 Font, doll d'aigua El capital La capital Diners Ciutat El talent La talent Aptitud/ disposició / moneda Gana El fantasma La fantasma Aparició d'un mort Persona que simula
  7. 7. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU divergències amb el castellà EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ La calor La icona La clímax Les postres La dent Una anàlisi La resplendor Fer la mona La resta Una olor / aroma La síndrome Les alicates La suor La remor Les estrenes Una dita Una estrena Una disfressa EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ El compte El corrent El costum El pendent El deute El queixal El dot El senyal El dubte Els afores El marge Els espinacs El genoll Els llegums El lleixiu Un avantatge El nas / El front Els espinacs El titella Un orde (religiós) Un estratagema Un cataplasma
  8. 8. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU divergències amb el castellà C2 EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ L'acne Una allau Una arma Una espelma L'esperma Una crep Una potinga Una marató Una dita Les profiteroles La sucrera L'agror L'espremedora La sida La flaire L'escalopa L'índole La letargia EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ L'afront / El front Un bacteri El batent (d'una porta) El càrcer (la presó) Un enzim Un escafandre Un escaire El picaporta El somrís El somriure El ret (xarxa cabells) El tortícoli El maluc El solitari (paràsit intestinal) Els antípodes Els narius Els pesos L'engonal El palmell (de la mà) El pany El sotsobre El tèrmit
  9. 9. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU formació  L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que modifica. 1. Model regular: afegint -a a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lenta a l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua * El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: t > d menut-menuda; exquisit-exquisida Però: curt-curta c > g groc-groga Però: sec-seca s > s/ss francés-francesa; ros-rossa ig > -j/-tj boig-boja, lleig-lletja leg >-loga anàleg-anàloga Però: sacríleg-sacrílega l > l·l nul-nul·la 2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna 3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra 4. Adj. acabats en DIFTONG -u > -v : natiu-nativa, tou-tova -eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva
  10. 10. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU adjectius invariables terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES -aire xerraire -cida raticida -al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor -aç, -iç , -oç, -uç eficaç/feliç/veloç/ balbuç -ícola agrícola -ar similar -(er)ior posterior -ble creïble -ista / -iste ecologista -atge, -otge, -etge oratge/rellotge/ heretge -ant elegant -a/-e àtones demòcrata/lliure -ent Coherent, pudent (inv. per al DIEC però, variable per a l'AVL) * Altres casos: greu, miop, rude, sublim, suau
  11. 11. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU adjectius invariables C2 terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES -ànime Equànime però magnànima -forme Deforme -oide Antropoide, ovoide -latra Egòlatra -au, -eu (diftongs) Suau, breu -or Major, inferior Una terminació en singular i dues en plural: -aç, -iç, -oç Audaç Atroç Audaços Atroços Audaces Atroces Dues terminacions en singular i una en plural: Nacionalista Ritualista Nacionaliste Ritualiste Nacionalistes Ritualistes Altres: Àrab Llepafils Víking Decent Bullent
  12. 12. La posició de l’adjectiu respecte del substantiu C2  És preferible posposar l’adjectiu qualificatiu al nom.  Casos en què sol anteposar-se: – Més d'un adj. que qualifiquen un mateix nom: uns moderns procediments pedagògics – L'adj. present(fa de demos.): el present document – L'adj. de cortesia: benvolguda amiga – Certs qualificatius generen matisos lèxics: • Adj. posposat → objectivitat: persona bona • Adj. anteposat → èmfasi: bona persona – Casos modificats per l'ús: un determinat cas (esmentat) / un cas determinat (concret)  Van davant: un mal treballador, el primer pis...
  13. 13. La concordança entre l’adjectiu i el substantiu C2  En general, l'adj. concorda en gèn. i nom. amb el subst.  Però: – Un adj. afecta més d'un nom en sg. amb el mateix gèn. → l'adj. va en pl. i en el mateix gèn.: Enguany farem dansa i cançó tradicionals – Dos o més noms de diferent gèn. → adj. en pl. i masc. És millor posar el nom masc. en segon lloc. Una pel·li i un aperitiu gratuïts. Un aperitiu i una pel·lícula gratuïts – Noms afins permeten concordança amb el més pròxim, independentment del gèn. Dolor i sofrença física/físiques. – Adj. de color poden concordar en masc. amb noms fem. o en masc. sg. tot i que el nom estiga en pl. La mar era d'un blau intens. Uns papers verd fosc.

×