Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Formació històrica lèxic i variació lingüística

Teoria JQCV

  • Inicia sesión para ver los comentarios

Formació històrica lèxic i variació lingüística

  1. 1. Formació històrica del lèxic Arribada llatí s. III aeC substrat RomanitzacióBilingüismeDiglòssiaManlleus o préstecs català/valencià adstrat superstrat Fragmentació llatí s. V eC Llengües vulgars s. VIII-IX eC 1rs textos en català s. XII eC
  2. 2. Formació històrica del lèxic Llengües en contacte:  Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran la conformació de la llengua posterior de la zona:  Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees (ibèric, èuscar).  Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra parla –lengua A-, sense glotofàgia:  Germànic (s. V-VIIIeC)  Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC)  Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi:  Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat)  Occità i aragonés.  Francés, italià, alemany i portugués.  Castellà  Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.
  3. 3. Formació històrica del lèxic Romanització: Llatí vulgar, col·loquial o baix llatí assimilació de la llengua, les lleis i els costums Llengües romàniques llatins al territori de o neollatines l’Imperi Romà. Península s. III aeC Branca occidental Branca oriental Influències del llatí vulgar, fruit de l’evolució Branca iberoromànica fonètica: lèxic comú d’origen llatí: noms Branca gal·loraomànica d’oficis, agricultura, etc.; verbs, adj. i adv. topònims i antropònims. Català
  4. 4. Influències de substrat Trets fonètics, lèxic no fonamental i toponímia. Influències:  Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric)  Preromanes indoeuropees (cèltiques)  Púnic (o fenici)  Hel·lenismes  Hebraismes (a través del grec i del llatí)
  5. 5. Influències de superstrat Lèxic general abundant, topònims i antropònims. Influències:  Germanismes (francs i visigots) : lèxic general, militar, colors, etc.  Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura, arquitectura, comerç, menjar, etc.  Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la minoria cristiana).
  6. 6. Influències d’adstrat Lèxic divers Influències  De veïnatge: francés, portugués, italià, alemany, occità, aragonés...  De convivència: castellà, anglés...
  7. 7. Variació lingüística i registres Fenomen mitjançant el qual els parlants d’una llengua adopten un ús en funció de factors com:  L’espai:varietat diatòpica  El temps: varietat diacrònica  El grup social: varietat diastràtica  La situació comunicativa: varietat diafàsica
  8. 8. Varietat diacrònicaVariacions que es poden situar al llarg dun eix cronològic. Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. (s.XV)Complit lo sermó, e la missa, l’Emperador féu portar los cent mília ducats e totes ses robes e joies, e tot quantson pare li havia deixat. Aprés d’acò feren vestir al Conestable la sobrevesta de les sues armes; deixaren-loaixí un poc; aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Macedònia e desplegaren les banderes deldit ducat, e al cap li posaren una corona tota d’argent molt rica, per ço com en aquell temps acostumaven decoronar a tots aquells qui tenien títol. Ja en tinc trenta!, Jordi Silva. (s.XX)La meva primera reacció, donades les circumstàncies, va ser si més no generosa:preocupar-me per ella:–I vols dir que ja et convé, tenir un millor amic així?–Sí, perquè ets molt bona persona. Com a nòvio ja no m’interesses, però com a amic, sí.–Me’n vaig, me’n vaig. No et vull molestar.–Sí, perfecte, perquè m’he de suïcidar, i no vull que ho vegis.–No siguis burro…!– El que passa és que sóc tan cagadubtes que no sé quin mètode triar.– Burro i exagerat, apunta!– Andreu, hi ha gent amb defectes molt pitjors.– Sí, a la presó n’hi ha uns quants.– Només és un exercici d’autoajuda! No t’ho prenguis així. Són molts anysd’enamorada de tu…– Sí, ja… Bé, escolta, me n’alegro, que estiguis millor. De debò.
  9. 9. Varietat diatòpicaCondicionada pel context geogràfic Wa yeah Antònia fontJo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat,Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Al mar! ManelPlantem les tovalloles, convido a un gelat,juguem amb alegria, esquivem passejants.A l’horitzó es divisen les velesd’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat. Fer res Clara AndrésEspolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persianacontra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quantsdies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sében bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i eltemps.
  10. 10. Varietat diastràtica Condicionada pel grup social i per lactitud que sadopta en relació amb la llengua.  Argot: llengua d’un determinat grup social  Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava allí mateix!  Molava molt com se la van muntar!
  11. 11. Varietat diafàsicaDepén de la situació o contextcomunicatiu Registres:  Col·loquial  Estàndard  Culte
  12. 12. Registres Col·loquial Culte EstàndardTema Molt variat EspecíficCanal Oral Oral i escrit Oral i escritFormalitat Poca (molt Molta Intermèdia-alta espontani)Intenció Intercanvi Divulgativa Cohesionar la comunicatiu (ciència) variació informal Estètica (literatura)Àmbit d’ús Privat Públic PúblicTrets Col·loquialismes, Tecnicismes Afavoreix usos vulgarismes i objectivitat extensos de la Subjectivitat comunitat lingüística
  13. 13. Estàndard Daniel Cassany i altres

×