1.
Pronoms
 Pronoms personals forts o tònics
 Pronoms febles o àtons
 Consideracions generals
 Forma i funcions: Subjecte, CD, Atribut,
CI, CC, CRV i CPred.
 Usos pleonàstics dels pronoms.
 Pronoms sense valor sintàctic.
 Abús del pronom reflexiu se.
 Combinació de pronoms

2.
Pronoms personals forts
 Referits a persones.
 Funció: subjecte o complement.
Persona Singular Plural Majestàtic
Cortesia
1a Jo, mi Nosaltres Nós
2a Tu, vosté Vosaltres,
vostés
Vós
3a Masculí Ell
Femení Ella
Reflexiu Si

3.
Pronoms personals forts
 SI
 Si es refereix a persones, és millor emprar ell/a mateix/a, ells
mateixos, elles mateixes.
 El fet, en si mateix, no és negatiu
 El vestit se l’ha cosit per a ell mateix
 VOSTÉ, VOSTÉS
 Fa referència a 2a persona però, concorda amb el verb en 3a.
 Vostè, què volia?
 NÓS, VÓS
 Ús majestàtic (jerarquies militars o eclesiàstiques). Referits a la 1a i la
2a persona del singular tot i concordar amb el verb en 1a i 2a del
plural.
 Nós, rei d’Aragó
 VÓS: Ús de cortesia (documents administratius, textos instructius). És
genèric (tant masc. com fem.) i s’empra tant per al singular com per
al plural.
 Em plau convidar-vos
 NOSALTRES
 Plural de modèstia o d’autoria.

4.
Pronoms personals forts
 ELL, ELLA, ELLS, ELLES
 No es poden emprar per referir-se a
éssers inanimats, cal buscar
alternatives:
 Suprimir-los
 Anirem amb cotxe o sense?
 Substituir-los pels pronoms febles EN o HI
 No sé si se'n faran càrrec
 Emprar relatius
 És una pel·lícula en la qual...

5.
Pronoms personals febles
 Referits a elements de l’oració que no cal
repetir.
 Vols un te? No, no en vull.
 Vols ara la llibreta? No, no la vull, gràcies.
 Vols aquest te? No, no el vull.
 Dóna el llibre a Sara. Val, ara li’l done.
 Abans es dedicava a la música, ara ja no s’hi
dedica
 Funcions: subjecte, CD, CI, CN, Atrib.,
CC, CRV i CPred.

6.
Pronoms personals febles
 Col·locació
Darrere
del verb
Infinitiu
Gerundi
imperatiu
Jaume, porta’n cinc
Comportant-te així no milloraràs
Es resumeix en acabar-ho tot
Davant
o
darrere
Passat perifràstic
i perífrasis
La va acompanyar al metge
Acabarà tornant-hi
Ho hauran de reconèixer
Davant
del verb
Resta de formes Li han fet un regal
Em feren una sorpresa
No l’havia vist mai tan contenta

7.
Pronoms personals febles
 Forma i posició dels pronoms en relació al
verb:
Dav
ant
del
verb
Reforçada
Verb començat per consonant
Em portaràs a casa?
Elidida
Verb començat per vocal
L’ha portada a casa
Darr
ere
del
verb
Plena
Verb acabat en consonant o diftong
Porteu-me a casa
Portant-ne més
Reduïda
Verb acabat en vocal
Porta’m a casa

8.
Pronoms personals febles
 La col·locació davant o darrere del verb segueix la norma
següent:
 Han d’anar sempre junts -davant o darrere-.
 Me la dónes? Dóna-me-la
 L’apòstrof va tant a la dreta com siga possible.
 Quan se'n va? Ja se n'ha anat
Atenció EL+EN> L’EN (no *le’n perquè no hi ha cap
pronom “le”)
 Posposats al verb, el 1r
pronom pren forma plena o
reduïda i, el 2n
l'adopta reforçada:
 Agafa’ls-la; donar-nos-en

9.
Pronoms personals febles
 El pronom que va darrere d’altre pronom acabat en –s,
adoptarà la forma reforçada:
 Torneu-los-els
 SE davant US, no s’apostrofa:
 Se us atendrà de seguida
 ME, TE i SE mantenen la forma plena quan es combinen
davant els pron. femenins de 3a LA, LES:
 Te la contaré si ell vol (la història)

10.
Pronoms personals febles: combinació
i col·locació
 Ordre de col·locació dels pronoms
Reflexiu - CI - CD - en – hi/ho
 Joan, emporta’t els xiquets a la platja > refl.+CD+CCLloc
 Joan, emporta-te’ls-hi
 Emporta't les xiquetes de ca la tia > refl.+CD+CCLloc (prep. DE)
 Emporta-te-les-en
 L'aire se t'endugué la roba estesa al jardí > refl.+CI+CD+CCLloc
 L'aire se te la hi endugué
3a persona 2a persona 1a persona 3a persona pronoms adverbials
Es et
us
em
ens
li
els
el
la
els
les
ho
en hi

11.
Pronoms personals febles
 Forma dels pronoms
 LI, HI, HO i LES (pl. de LA) mai canvien de forma
 Hi venia; deixa-ho!; porta-les; dóna-li.
 VOS i US són intercanviables excepte si el verb acaba
en vocal, en aquest cas només s’accepta VOS:
 Us portareu bé! Vos portareu bé! Porteu-vos bé!
(*porteu-us)
 LA segueix les regles d’accentuació davant I i U
àtones:
 La pissarra, ja no la usem gaire
 SE és preferible si el verb comença per so [s]:
 D’això ja no se sent res
 Se solen emprar les formes plenes en certes
expressions:
 Tant se val! Tant me fa! Com te dius? Déu te guard!

12.
Pronoms personals febles
 Forma: HO
 Es pronuncia [o] darrere d’un verb acabat en
consonant o diftong decreixent:
 Deixeu-ho allà [deixéwo]
 Canviant-ho ara serà millor [canviánto]
 Es pronuncia [u] o [ew] davant d’un verb
començat per consonant o en combinació amb
els pronoms em, et i es:
 Li ho portarà ara mateix [liwpórta]
 M’ho portarà demà [mewportará] o [muportará]
 La combinació HO+HI>L’HI (mirar última diapositiva)
 Has portat tot això al cotxe? Sí, ja l’hi he portat

13.
Pronoms personals febles: CD
 Amb verbs transitius, complementant-
ne el significat.
 Identificació:
 Transformar l’oració a passiva:
Jaume ha vist (a) Joanna
Subj. CD
Joana ha sigut vista per Jaume
Subj. Verb en veu passiva (SER conj.+PART.) C. Agent
 Substituir el CD pel pronom feble
corresponent de 3a persona (el-els; la-les)
He vist (a) Joanna > L’he vista

14.
Pronoms personals febles: CD
 Sols porten preposició A en els següents casos:
 Davant pronoms personals forts: Em va acusar a mi
 Si el CD es troba a l’inici de l’oració: A Jaume, avui no l’he
vist
 Quan el CD és el 2n terme d’una comparació: L’estimava més
que a la seua mare
 Oracions recíproques: Es miraren l’una a l’altra
 Opcionalment, antropònims sense article: He vist (a) Joanna
 Per desfer ambigüitats:
 Davant d’un relatiu, per a desfer l’ambigüitat: El xic a qui
saludares és Marc
 Quan el CD és l’interrogatiu QUI i el subj. està en 3a sg.:
 Qui ha sentit Mercé?(QUI pot ser CD o subj.)
 A qui ha sentit Mercè? (QUI és CD)
 Davant de tots, totes, tothom, ningú: Avisa a tothom del
que ha passat
 Altres: T’estima com a Maria

15.
Pronoms personals febles: CD
Pronom Tipus de CD Exemple
EL
ELS
LA
LES
Determinat (art.,
demostr. o poss.)
Porta aquells llibres Porta’ls
EN  Indeterminat
 Quantificat (num.,
indef., adv. de quantitat
o quantitatiu)
Tens fam? No, no en tinc
Has trobat 3 monedes? Sí, n’he
trobat 3
Has vist molta gent? Sí, n’he vist
molta (Atenció: cal mantindre el quantificador)
HO Pronom neutre
Or. Subord. Subst.
Saps això/el que ha passat? Sí, ho
sé.
ES Or reflexives o
recíproques
Jaume i Marc s’estimem molt

16.
Pronoms personals febles: CD
 Atenció:
 Tota elisió d’un CD ha de ser substituïda per
un pronom.
 Es fa concordança en gènere i nombre si el
participi va posposat a un pronom de 3a en
funció de CD
 Has vist la jaqueta? No, no l’he vista
 Has vist les jaquetes? No, no les he vistes
 Has vists els pantalons? No, no els he
vists (menys habitual)

17.
Pronoms personals febles: Atribut
 Atribut definit (introduït per article, demostratiu, possessiu o
noms propis): EL, ELS, LA, LES
 Aïna és la meua amiga > Aïna l'és
 Eixa és Júlia o no l'és?
Verbs copulatius + nom; adj.; adv
●ser, estar, semblar, parèixer,
aparentar i creure’s
●expressa qualitat, estat o aparença
del subjecte, amb el qual concorda
en gènere i nombre. També
concorda en nombre amb el verb.

18.
Pronoms personals febles: Atribut
 Atribut indefinit (introduït per article indefinit, sense article o
preposició): HO
 Ella ja està bé però, ell encara no ho està
 Sembla una bona estudiant > Ho sembla
 Això és de veres o no ho és?
 Atribut partitiu (introduït per de en construccions ponderatives
que expressen èmfasi): EN
 No saps com n’és, de bonic, eixe poble!

19.
Pronoms personals febles: CI
 Sempre es refereix a persones o éssers personificables.
 Indica la persona destinatària o beneficiària de l’acció. Va
unit al verb mitjançant la preposició A:
 Regala a mi el llibre > Regala’m el llibre

20.
Pronoms personals febles: CI
 Els CI són invariables en gènere:
 Regala a Pau el llibre > Regala-li el llibre
 Regala a Marta i Mar el llibre > Regala’ls el llibre
 Atenció:
 No es pot confondre el CI introduït per A amb el CC de
destinació introduït per PER A:
 Li donaré això a Marta # Això és per a Marta
 Atenció, no es pot emprar el pronom SE per referir-se a el CI
de 3a no reflexiu:
 Li ho vaig explicar tot *S’ho vaig explicar tot (Se lo expliqué todo)
Complement indirecte Davant de verb començat en: Darrere de verb acabat en:
(Per) a qui? Consonant
(forma reforçada)
Vocal
(forma elidida)
Vocal
(forma reduïda)
Consonant
(forma plena)
3a persona singular
(Per) a ell/a LI LI -LI -LI
3a persona plural
(Per) a ells/elles ELS ELS ‘LS -LOS

21.
Pronoms personals febles: CI
 CI inanimat
 El CI precedit de la preposició “a” relacionat
amb un antecedent inanimat pronominalitza
HI:
 Quan li donen pa, hi pega bons mossos
(CI inanimat: al pa)
 Atenció perquè aquest CI pot interpretar-se
com un CCLloc
 Van regalar mobles a l'associació → Hi van
regalar mobles (CI inanimat: a l'associació)

22.
Pronoms personals febles: CN
 Sempre va introduït per la prep. de i
pronominalitza en EN.
 Indica possessió, pertinença o
especificació del nom -o de l’adjectiu en
funció d’atribut- al qual acompanya.
 Conta els resultats de l’operació. En conta els
resultats.
 D’aquell institut, Lluísa n’era professora
 Arriba l’època dels exàmens. N’arriba l’època
 Vaig llegir el llibre però, n’he oblidat el títol
(del llibre)

23.
Pronoms personals febles: CN i
CAdj.
 Atenció en combinació amb el CD: pot quedar
inclòs en la substitució, es pot substituir el CN
solament o triar quin complement es substitueix:
 No sé la resposta de la qüestió
CN
CD
 No la sé
 No en sé la resposta
 Si tant el CD com el CN pronominalitzen en EN,
sols es podrà substituir un complement:
 Compraran uns quants llibres de lectura
CN
CD
 En compraran un quants llibres (CN)
 En compraran uns quants de lectura (CD)

24.
Pronoms personals febles: CC
 Expressen circumstàncies de lloc, manera,
temps, causa, finalitat, companyia, quantitat,
instrument.
 Pronominalitzen en HI:
 Elles miren de reüll i el també hi mira (CCM)
 Tramet la documentació per internet. La hi
tramet (CCMitjà)
 ATENCIÓ: el CCLloc introduït per la prep. de,
pronominalitza en EN:
 Véns del banc? Sí, ara en vinc. (CCLloc
introduït per DE)
 Vas al banc? Sí, ara hi vaig. (CCLloc)

25.
Pronoms personals febles: CC
 Els CC introduïts per locucions del tipus
damunt/davall/a sota de, davant/darrere de,
dins de, prop/a la vora de, al voltant/a l’entorn
de, etc.: HI i mantenen l’adverbi o la locució:
 No deixes res (al) damunt del sofà
No hi deixes res (al) damunt
 Ella sempre s’asseu darrere d’ell
Ella sempre s’hi asseu darrere

26.
Pronoms febles: CRV
 Complement introduït per una
preposició regida pel verb.
 Pronominalitza HI EXCEPTE de >
EN:
 No s’adona de res > No se n’adona
 Es van rebel·lar contra la injustícia >
S’hi van rebel·lar.
 Mireia convida les amigues a sopar >
Mireia hi convida les amigues.

27.
Pronoms febles: CRV
 Si el CRV és una oració d’infinitiu, les prep. en o
amb canviaran per a o de:
 Es complauen a/de preparar la festa
 Confien a/de véncer
 Caiguda preposicional quan el CRV és una or.
introduïa per la conj. que:
 No accedeix que el canvien de feina (*a què
el canvien...) No hi accedeix.
Per fer la pronominalització, en ambdós casos
haurem de tindre en compte la preposició que
regix el verb originàriament.
 CRV introduït per locució prepositiva+de: HI (la
loc. prep. no se substitueix)
 N'hi ha prou que els uns voten a favor d'un
projecte perquè la resta hi vote en contra

28.
Pronoms febles: CRV
 No es poden enllaçar verbs de règim diferent
amb un mateix complement:
 Veig una cosa i en parle (*veig i parle d’una
cosa)
 Si el verb reclama un CRV ja citat, caldrà
substituir-lo necessàriament per un pronom:
 No es va presentar a l’examen i ara se’n
lamenta
 Volia presentar-se a l’examen però no s’hi
presentarà

29.
Pronom febles: CPred.
 Un adj. o un participi que complementa
alhora el verb i el nom que fa de subj. o
de CD d’or. predicatives i per tant, hi
concorda.
 Elles arribaren cansades (complementa el subj.)
 Portes el barret mal col·locat (complementa el CD)
 Pronominalització:
 Verbs amb idea de canvi o transformació HI
 Acabar, aparéixer, mantindre’s, quedar-se,
trobar-se, resultar, presentar-se...
 Verbs factitius o causatius EN
 Dir-se, elegir, nomenar, designar, triar, fer-se
(membre, soci), fer de (treballar de)

30.
Consideracions generals
 La redundància o pleonasme sol ser incorrecta i cal
evitar-la:
 No s’han d’emprar pronoms si no es substitueix
res:
 *N’hi havia molta gent
 Cal evitarr la coincidència del pronom i el
complement a què fa referència:
 No se n’ha adonat (*No s’ha adonat de res)
 Cal separar amb una coma el compl. representat
pel pronom de la resta de l’or. Això no cal si el
compl. està al principi de l’enunciat, però caldrà
repetir-lo obligatòriament:
 Ho tens, això?
 En aquell pis no hi tocava el sol

31.
Consideracions generals
 Pronoms sense valor sintàctic: matisen el
significat del verb però, no tenen
correspondència amb cap compl. de l’or.:
EN  Verbs anar-se’n, eixir-se’n, tornar-se’n, pujar-se, baixar-se,
vindre-se’n (enfonsar-se ocaure) El pantaló se n’entra
 Verb dir De qui viatjava antigament, en diríem avui turista?
 Verb portar (comptar)
HI  Verb haver-hi
 Verbs de percepció: veure-s’hi, clissar-s’hi, sentir-hi La iaia ja
no hi clissa gaire; No m’hi veig bé!
 Verbs amb sentit específic: jugar-s’hi, trobar-s’hi (sentir-se
còmode/a), tocar-hi (escaure, convenir), valdre-s’hi, donar-s’hi
 Expressions anar-hi o estar-hi a favor o en contra
SE  Verbs pronominals, indica impersonalitat: Es parlà de tot un poc

32.
Consideracions generals
 Abús del pronom reflexiu SE:
 Cal evitar combinar SE amb un pronom
feble referit a persona:
 Es veia trista (*Se la veia trista)
 Cal evitar-lo quan existeixen
alternatives:
 Quan u/un és jove (*Quan s’és jove)

33.
Pronoms personals febles: restriccions
en la combinació
 No es poden combinar pronoms idèntics.
 No es pot combinar EN+HO, caldrà decidir quin
substituir.
 He tret això de l’armari > Ho he tret de l’armari/N’he tret
això *N’ho he tret
 No es pot combinar HO (CD neutre) amb HI (adv.), tot
i que alguns parlars ho resolen canviant el pron neutre
pel masc. EL:
 Deixa això en el calaix > Deixa-l’hi *Deixa-ho-hi
 Tot i ser possibles, són estranyes les combinacions
següents:
 LI+HI: Li portava flors a casa > Li hi portava flors
 L’EN: L’han nomenat president, l’en nomenaran demà
 LA’N:Va traure la documentació del despatx > La’n va
traure