Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Quantificadors
 Quantitatius:
 Formes
 Vacil·lacions en l'ús
 Indefinits:
 Formes.
 Vacil·lacions en l'ús
 Numerals...
Quantificadors
 Hi ha quantificadors de diverses classes: quantitatius,
indefinits i numerals.
 Pertanyen a diverses cat...
Quantitatius
 Expressen quantitats d'una forma
imprecisa o aproximada.
 Poden ser adjectius, si modifiquen un nom.
Seran...
Quantitatius variables
Quant, quanta, quants, quantes Quants dies et quedaràs?
Tant, tanta, tants, tantes No hi podré anar...
Quantitatius invariables
Més (de) Dóna'm un més de pa
Menys Hui farà menys calor o menys de fred que ahir?
Prou (= suficie...
Remarques importants
 Quant, molt, més, poc, tant, menys i
prou + DE davant masc. sg.:
 Ja tenim prou de pa, no poses ta...
Gradació
absoluta comparativa relativa
+ Molt
Que
Quant
Força
Poc
Gaire
- Gens
No queda gens de pa
ni gaire café però,
enc...
Usos correctes
 GAIRE-GAIRES = molt en contextos negatius,
condicionals, dubitatius i interrogatius (precedit de no
o de ...
Usos correctes
 TAN complementa adjectius, adverbis o
locucions adverbials (cast. tan):
 No sigues tan antipàtic.
 Per ...
Confusions freqüents
Cal dir * És incorrecte
Com més serem, més riurem * Quant més serem...
Sempre li donen tot allò que v...
Indefinits
 Expressen de forma imprecisa o
inexacta nocions d'identitat,
quantitat o existència.
 Poden funcionar com a ...
Indefinits en funció adjectiva
Singular Plural
Masc. Fem. Masc. Fem.
Un
Algun
Tot
Mateix
Cert
Altre
Cadascun/cada
un
Quals...
Indefinits en funció pronominal
U – un
Algú – hom
Altri
Tot - tothom
Cadascú – cada u
Res – cap cosa
Són invariables:
Remarques d'alguns indefinits
UNS, ALGUN, UNS QUANTS
 UNS s'usa davant noms en plural vagament determinats.
Si el nom no ...
Remarques d'alguns indefinits
ALGÚ
 Té caràcter pronominal, per tant, no pot precedir
cap nom.
 No es pot usar per indic...
Remarques d'alguns indefinits
ALGUN (i flexió)
 Funciona com a adjectiu i significa “una certa
quantitat”, “un nombre red...
Remarques d'alguns indefinits
VARI, VARIS, VÀRIES
 Aquest adjectiu qualificatiu significa “variat”.
 No indica quantitat...
Remarques d'alguns indefinits
ALTRE (i flexió) i L’ALTRE (i flexió)
 Altre (i flexió) equival a “qualsevol o cap altre” i...
Remarques d'alguns indefinits
UN ALTRE (i flexió), ELS ALTRES/LA
RESTA
 Altre precedit per un (i flexió) té un sentit de
...
Remarques d'alguns indefinits
D'ALTRE (i flexió), ENTRE D'ALTRES
 D'altre (i flexió) té un matís partitiu o qualitatiu.
T...
Remarques d'alguns indefinits
ALTRI
 Pronom referit a persones. Significa “una altra
persona qualsevol”. Va precedit de p...
Remarques d'alguns indefinits
CADA
 Invariable, individualitza els components del grup
o col·lectiu.
 Pot emprar-se en e...
Remarques d'alguns indefinits
CADASCÚ o CADA U, CADASCUN o
CADA UN
 Cadascú /cada u és un pronom i, per tant, és
invariab...
Remarques d'alguns indefinits
CERT (i flexió)
 Equival a “algun” o a “tal” i pot anar precedit
d'article indefinit.
 No ...
Remarques d'alguns indefinits
HOM
 S'usa com a pronom de 3a persona en registres
molt formals o en oracions de subjecte i...
Remarques d'alguns indefinits
CAP
 Cap acompanya noms comptables en oracions
negatives i significa “ni un”
 En oracions ...
Remarques d'alguns indefinits
RES
 Res és un pronom indefinit que significa “cap
cosa” en combinació amb l'adverbi de neg...
Remarques d'alguns indefinits
GENS
 Gens pot ser adj. o adv. quantitatiu. És
intercanviable per “en absolut” o “ni mica (...
Confusions entre CAP, RES i
GENS
 Completeu el missatge de text amb cap, res o
gens:
Jaume, no tinc _______ missatge amb ...
Confusions entre CAP, RES i
GENS
Practiqueu més ací i ací
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX
 Mateix (i flexió):
– Darrere pronoms personals fort, noms
propis, reflexius o demos...
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX
 Mateix (i flexió):
– Davant de noms indica identitat o
repetició. Concorda en gèner...
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX
 Mateix (invariable):
– Si s'utilitza com a pronom: Sempre
menja el mateix.
– Darrer...
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX
 És incorrecte usar-lo
– Per a evitar la repetició d'un nom.
– Per a emfasitzar la i...
Remarques d'alguns indefinits
TAL (i flexió), EN TAL I TAL ALTRE
 EN TAL I TAL ALTRE equival al castellà “fulano y
zutano...
Remarques d'alguns indefinits
NINGÚ i NINGUN
 NINGÚ és un pron invariable que es refereix a
persones en oracions negative...
Remarques d'alguns indefinits
QUASEVOL (i flexió), SENGLES i AMBDÓS (i
flexió)
 Les formes femenines quasevulla/qualssevu...
Remarques d'alguns indefinits
TOT i TOTHOM
 TOT (i flexió) té el valor de complet, sencer. Davant
numerals cardinals sens...
Numerals cardinals
Zero
U/Un/Una
Dos
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Huit/Vuit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Dès...
Numerals cardinals: remarques
 Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:
 masculí u-un/dos - femení una/dues
 Els cardi...
Numerals ordinals
 Expressen un ordre.
 Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal,
excepte els quatre primers:
 Pr...
Numerals ordinals
 S’abrevien amb la xifra cardinal + l’última lletra de
l’ordinal (volada o no, amb punt o sense):
 1r,...
Numerals multiplicatius
 Expressen quantitats múltiples o el núm. de
vegades que es multiplica una quantitat.
 Fan de no...
Numerals multiplicatius
 Escriptura:
 (x2) duple/a o doble,
 (x3) triple/a,
 (x4) quàdruple/a,
 (x5) quíntuple/a,
 (...
Numerals partitius o fraccionaris
 Expressen parts de la unitat
 Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte:
 ½ un...
Numerals col·lectius
 Expressen conjunts d’un determinat
nombre d'unitats:
 Un duet musical
 Una quadriga de cavalls
 ...
Numerals col·lectius
 S'usen com a numerals col·lectius:
 Parell – parella
 Tern – terna – ternari (3)
 Qüern (4)
 Qu...
Numerals col·lectius
Generals Parell – parella; Tern – terna – ternari (3);
Qüern (4); Quintern; Centenar; Una grossa
(12 ...
Numerals col·lectius
Períodes de temps (mesos, anys, franges
d'edat o d'anys...)
Bimensual, trimestral, quadrienni,
quinqu...
Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en xifres:
 Les quantitats a partir del 10.
 Els núm. de pàg., docum...
Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en lletres:
 Els cardinals del zero al nou.
 Quantitats aproximades ...
Expressions amb numerals
 T'ho he repetit mil vegades!
 Allà on menja un en mengen dos.
 Ha quedat amb un pam de nas!
...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Teoria JQCV C1 i C2

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

  1. 1. Quantificadors  Quantitatius:  Formes  Vacil·lacions en l'ús  Indefinits:  Formes.  Vacil·lacions en l'ús  Numerals:  Cardinals  Ordinals  Multiplicatius  Partitius  Col·lectius  Escriptura (en xifra o en lletres)  Expressions en sentit figurat
  2. 2. Quantificadors  Hi ha quantificadors de diverses classes: quantitatius, indefinits i numerals.  Pertanyen a diverses categories lèxiques, a vegades poc definides: – Poden fer d'adjectius, si acompanyen un nom. Seran variables. • Hi ha molts llibres i poques llibretes. – Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables. • Parla poc i és molt estudiosa. – Poder fer de pronoms: • No hi ha ningú!
  3. 3. Quantitatius  Expressen quantitats d'una forma imprecisa o aproximada.  Poden ser adjectius, si modifiquen un nom. Seran variables.  Hi ha molts llibres i poques llibretes.  Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables.  Parla poc i és molt estudiosa.  Viu molt lluny d'ací.  També hi ha locucions quantitatives:  Té bona cosa d'amigues i, d'amics, a grapats!
  4. 4. Quantitatius variables Quant, quanta, quants, quantes Quants dies et quedaràs? Tant, tanta, tants, tantes No hi podré anar tants dies Molt, molta, molts, moltes Però, si tens moltes vacances! Poc, poca, pocs, poques Sí, però poca disponibilitat real Bastant, bastants = una certa quantitat Doncs... tens bastants dies Gaire, gaires No cregues, no en tinc gaires
  5. 5. Quantitatius invariables Més (de) Dóna'm un més de pa Menys Hui farà menys calor o menys de fred que ahir? Prou (= suficient) No tindrem prou lloc per tothom Força = molt El llibre li ha agradat força Massa Ara tinc massa coses a fer Gens (de) No queda gens de pa? Manco (de) = menys Ací fa manco (de) fred que allà Que Que bonic!
  6. 6. Remarques importants  Quant, molt, més, poc, tant, menys i prou + DE davant masc. sg.:  Ja tenim prou de pa, no poses tant d'arròs.  Gens  + DE davant noms masc. i fem.:  No li ha fet gens de gràcia que no fera gens de fred  Sense DE, davant d'adj. (fa funció d'adverbi):  Això no serà gens fàcil.
  7. 7. Gradació absoluta comparativa relativa + Molt Que Quant Força Poc Gaire - Gens No queda gens de pa ni gaire café però, encara hi ha un poc de sucre i força llet. + Més Tant - Menys Té més ganes d'anar que jo però, no té tantes possibilitats com tu; això sí, pel que sembla, encara té menys ganes que la seua germana. + Massa Prou - Bastant Està entrant massa gent... no tindrem prou cadires tot i que n'hi ha bastants.
  8. 8. Usos correctes  GAIRE-GAIRES = molt en contextos negatius, condicionals, dubitatius i interrogatius (precedit de no o de sense):  Ho féu sense gaires ganes. (Ho féu sense *massa ganes)  No hi ha anat gaire gent, veritat? (No hi ha anat *molta gent?)  FORÇA = molt en oracions afirmatives:  Això que dius és força interessant  La meua germana té força llibres  MOLT és variable quan fa d'adjectiu i invariable que s'usa com a adverbi:  Vingueren moltes persones molt divertides  QUE = molt, sol precedir adjectius i adverbis:  Que bonic era! Que bé ho passàrem! PERÒ no es pot confondre amb quin/a, quins/-es + nom, que és un exclamatiu sense valor quantitatiu: Quin desgavell! Quina calor!
  9. 9. Usos correctes  TAN complementa adjectius, adverbis o locucions adverbials (cast. tan):  No sigues tan antipàtic.  Per què has arribat tan tard?  TANT complementa noms o verbs (cast. tanto):  Feia tant (de) temps que no el veia!  Per favor, no córregues tant.  UNS QUANTS/UNES QUANTES no poden ser substituïts pels indefinits uns/unes, ja que es perd el valor quantitatiu:  Vindran unes quantes amigues (*unes amigues) d'ací a uns quants dies (*uns dies)
  10. 10. Confusions freqüents Cal dir * És incorrecte Com més serem, més riurem * Quant més serem... Sempre li donen tot allò que vol Sempre li donen * quant vol Vine tan prompte com pugues Vine *quant abans Faré tant com podré Faré *tot el que podré La gran quantitat de gent que vingué t'hauria sorprés *La molta gent que vingué... Va dur la cama enguixada durant uns quants mesos Va dur la cama enguixada *uns mesos Practiqueu ací C1
  11. 11. Indefinits  Expressen de forma imprecisa o inexacta nocions d'identitat, quantitat o existència.  Poden funcionar com a adjectius o com a pronoms:  Unes amigues de Marta l'ajudaren. Jo vaig veure algunes d'elles.  Algú l'ajudarà.
  12. 12. Indefinits en funció adjectiva Singular Plural Masc. Fem. Masc. Fem. Un Algun Tot Mateix Cert Altre Cadascun/cada un Qualsevol/ qualsevulla Una Alguna Tota Mateixa Certa Altra Cadascuna/cada una Uns Alguns Tots Mateixos Certs Altres Cadascuns/cada uns Qualssevol Unes Algunes Totes Mateixes Certes Altres Cadascunes/cada unes Qualssevulla Cada Cap Qualque Tal Ambdós Diversos Nombrosos Uns quants Ambdues Diverses Nombroses Unes quantes Tals Sengles Diferents
  13. 13. Indefinits en funció pronominal U – un Algú – hom Altri Tot - tothom Cadascú – cada u Res – cap cosa Són invariables:
  14. 14. Remarques d'alguns indefinits UNS, ALGUN, UNS QUANTS  UNS s'usa davant noms en plural vagament determinats. Si el nom no és gens determinat, no s'utilitzarà.  No s'ha de confondre amb l’indefinit alguns/algunes (=una certa quantitat; un nombre reduït de) ni amb el quantitatiu uns quants/unes quantes.  Han arribat uns llibres interessants. Hui he comprat llibres (*uns llibres)  Arribàrem fa algunes setmanes (*unes setmanes). Des de fa uns quants anys estiuegen ací (*uns anys...) ALGUNA COSA  Pronom= res (en oracions negatives, interrogatives o condicionals)  També equival a quelcom (llenguatge literari)  Vols alguna cosa més? = Vols res més? (Vols *algo més)  Hi havia quelcom misteriós en aquell lloc.
  15. 15. Remarques d'alguns indefinits ALGÚ  Té caràcter pronominal, per tant, no pot precedir cap nom.  No es pot usar per indicar “una persona importat”.  Quan va seguit de partitiu introduït per la preposició DE, adopta la forma algun:  Això, ho sap algú? Algú altre t'informarà.  Es creu molt important (Es creu *algú)  Algun dels veïns ha protestat (*Algú dels...)
  16. 16. Remarques d'alguns indefinits ALGUN (i flexió)  Funciona com a adjectiu i significa “una certa quantitat”, “un nombre reduït de coses o persones”.  És incorrecte utilitzar-lo amb el valor de cap o un poc en oracions negatives, caldrà substituir-lo.  Hi ha algunes persones amb alguna possibilitat d'aprovar amb molt bona nota  No queda cap taronja (No queda taronja *alguna)  Tinc un poc/una mica de pressa (Tinc *alguna pressa)  Hi havia alguns espectadors (Hi havia *algun que altre...)
  17. 17. Remarques d'alguns indefinits VARI, VARIS, VÀRIES  Aquest adjectiu qualificatiu significa “variat”.  No indica quantitat sinó, varietat, diversitat.  No és un indefinit i, per tant, caldrà substituir-lo per algun ( i flexió) o per divers (i flexió).  És una samarreta de colors varis (=variats)  S'han manifestat en contra diverses associacions (S'han manifestat en contra *vàries...)  Ja havien vingut alguns espectadors (*varis espectadors)
  18. 18. Remarques d'alguns indefinits ALTRE (i flexió) i L’ALTRE (i flexió)  Altre (i flexió) equival a “qualsevol o cap altre” i té un sentit totalment indeterminat o quantitatiu.  Si fa d'adjectiu va precedit d'article.  És incorrecte utilitzar altre (i flexió) precedint un numeral, cal substituir-lo per un adverbi.  Pot precedir expressions quantitatives com vegades, voltes...  Expressió: UN+nom+ALTRE+QUE... = diferent  No hi ha altre remei.  L'altra pel·lícula em va agradar més.  Encara queden tres arguments més (*altres tres arguments)  Unes voltes diu que sí, altres voltes, que no.  Un llibre altre que La Plaça del Diamant.
  19. 19. Remarques d'alguns indefinits UN ALTRE (i flexió), ELS ALTRES/LA RESTA  Altre precedit per un (i flexió) té un sentit de distinció o de repetició: significa “un de més”, “encara altre més”, “un altre diferent”...  Per referir-se a un tot genèric, cal emprar els altres o la resta. *demés és un castellanisme.  Tinc temps per llegir un altre llibre.  Prendria una altra infusió, per favor.  Quan arribarà la resta?
  20. 20. Remarques d'alguns indefinits D'ALTRE (i flexió), ENTRE D'ALTRES  D'altre (i flexió) té un matís partitiu o qualitatiu. Té un valor pronominal i està en correspondència amb el pronom feble en.  Entre d'altres fa de pronom. Si va seguit de nom, perd la preposició DE.  No m'agrada aquesta faldilla però, no en tinc d'altra.  Al sepeli van assistir, entre d'altres, les germanes de la difunta.  Al sepeli van assistir, entre altres persones, les germanes de la difunta.
  21. 21. Remarques d'alguns indefinits ALTRI  Pronom referit a persones. Significa “una altra persona qualsevol”. Va precedit de preposició.  Treballa per compte d'altri.  M'ha pres per altri.  Mals d'altri, rialles són.
  22. 22. Remarques d'alguns indefinits CADA  Invariable, individualitza els components del grup o col·lectiu.  Pot emprar-se en el sentit de repetició o reiteració.  És incorrecte usar-lo per emfasitzar, cal usar un (i flexió).  Cada dia farem una excursió. (*Tots els dies...)  Diu unes mentides! (Diu *cada mentida)
  23. 23. Remarques d'alguns indefinits CADASCÚ o CADA U, CADASCUN o CADA UN  Cadascú /cada u és un pronom i, per tant, és invariable. Significa “cada persona”.  Cadascun /cada un ( i flexió) funciona com a adj i designa un element que pertany a un col·lectiu o conjunt determinat quantitativament. Si se sobreentén l'especificació, pot fer de pronom.  Cadascú que vote el que vulga. Cada u tria.  Cadascuna de les assistents posarà un exemple per a cada un dels arguments. Cadascuna ho argumentarà com puga (cadascuna de les assistents) Practiqueu ací
  24. 24. Remarques d'alguns indefinits CERT (i flexió)  Equival a “algun” o a “tal” i pot anar precedit d'article indefinit.  No duu article si va precedit de preposició i si està en plural.  Entre elles hi ha una certa amistat. Ens ha escrit una certa Joana.  No s'han d'utilitzar certes expressions. De certa persona, val més ni parlar-ne! Ahir vaig estar amb cert amic teu.
  25. 25. Remarques d'alguns indefinits HOM  S'usa com a pronom de 3a persona en registres molt formals o en oracions de subjecte incert.  Precedit d'art. indefinit equival a la mateixa persona que parla.  En registre estàndard/col·loquial és preferible dir un/una o utilitzar la passiva reflexa (registre col·loquial: pron. SE + verb en 3a persona en veu activa).  Hom creu que els pobles semítics... (=Es creu que...)  Un hom, que ja comença a tindre edat...  Una necessita descansar després de la feina. Es necessita un poc de descans després de la feina.
  26. 26. Remarques d'alguns indefinits CAP  Cap acompanya noms comptables en oracions negatives i significa “ni un”  En oracions interrogatives i condicionals significa “algun” (i flexió).  És incorrecte emprar cap davant incomptables, cal emprar gens.  No hi ha cap explicació científica.  Vols cap cosa? Si hi haguera cap problema, intentaríem resoldre'l.  No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia)
  27. 27. Remarques d'alguns indefinits RES  Res és un pronom indefinit que significa “cap cosa” en combinació amb l'adverbi de negació. No modifica cap nom.  En oracions interrogatives o condicionals significa “alguna cosa”.  Si va davant d'adjectiu, va seguit de preposició DE.  No vol res més.  Vols res més? Si necessites res, ho dius.  No han aconseguit res d'important.
  28. 28. Remarques d'alguns indefinits GENS  Gens pot ser adj. o adv. quantitatiu. És intercanviable per “en absolut” o “ni mica (de)”.  Gens de + noms incomptables.  En oracions interrogatives i condicionals equival a “un poc de”.  També poc acompanyar verbs, adv. i adj., en aquest cas no porta preposició.  No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia/*res de gràcia). Si li venia gens de son, es posava música.  El salt de pont no l'espanta gens!  No ho ha fet gens bé.
  29. 29. Confusions entre CAP, RES i GENS  Completeu el missatge de text amb cap, res o gens: Jaume, no tinc _______ missatge amb la data de la prova. No sabem _______ des del mes passat. Has rebut _______ correu? Hi ha _______ de nou? Si t'arriba _______ missatge o saps _______ més, m'avises. No em fa _______ gràcia que no se sàpiga ja, no deu quedar _______ temps! Joan
  30. 30. Confusions entre CAP, RES i GENS Practiqueu més ací i ací
  31. 31. Remarques d'alguns indefinits MATEIX  Mateix (i flexió): – Darrere pronoms personals fort, noms propis, reflexius o demostratius (té valor de reforç d'identitat): Ha parlat ella mateixa. Joana mateixa no ho sabia. Ella parla de si mateixa. Parlaren aquelles mateixes. – Pot usar-se amb valor equivalent a “en persona”, emfàticament. En aquest cas, sol anar darrere del nom: Vingué la directora mateixa. (la *pròpia directora).
  32. 32. Remarques d'alguns indefinits MATEIX  Mateix (i flexió): – Davant de noms indica identitat o repetició. Concorda en gènere i nombre: Han vist la mateixa pel·lícula. – Pot significar “fins i tot”: Ha mentit a la seua mateixa mare. – Sols en l'ús col·loquial es posa en femení darrere pronoms forts o noms propis, amb valor d'identitat: Ho féu Marc mateixa. Vindran ells mateixa.
  33. 33. Remarques d'alguns indefinits MATEIX  Mateix (invariable): – Si s'utilitza com a pronom: Sempre menja el mateix. – Darrere de noms que formen part d'un CCLloc: Ens trobarem al cinema mateix. – Darrere d'adverbis: Ho farem ací mateix. – Darrere d'un pronom, quan s'usa com a adverbi, expressa que la cosa que es designa és una però podria ser una altra del mateix gènere, equival a “per exemple”: Ho pots fer tu mateix!
  34. 34. Remarques d'alguns indefinits MATEIX  És incorrecte usar-lo – Per a evitar la repetició d'un nom. – Per a emfasitzar la identitat d'un nom.  El treball és bo però, ell no n'és l'autor (no és l'autor *del mateix). No farem avui l'examen però, hi haurà una convocatòria extraordinària d'aquest pel gener. (*del mateix)  La professora mateixa (=en persona) ens ho va dir (la *pròpia professora)
  35. 35. Remarques d'alguns indefinits TAL (i flexió), EN TAL I TAL ALTRE  EN TAL I TAL ALTRE equival al castellà “fulano y zutano”.  TAL (i flexió) com a indefinit significa “d'aquesta manera” i designa una cosa indeterminada sense que ho siga realment.  TAL també es pot emprar pronominalment i significa “tal cosa”.  És incorrecte usar tal amb valor de demostratiu o en altres calcs del castellà. Cal trobar altres solucions.  Hui he vist en tal i tal altre.  Jo seria incapaç d'utilitzar tals arguments!  Tal faràs, tal trobaràs!  No conec aquell autor (*tal autor). Per a aprovar, no hi ha res com estudiar (no hi ha *tal com estudiar)
  36. 36. Remarques d'alguns indefinits NINGÚ i NINGUN  NINGÚ és un pron invariable que es refereix a persones en oracions negatives. Pot usar-se en interrogatives i condicionals en lloc de algú.  NINGUN (i flexió) ha estat acceptat recentment. Equival a cap i s'utilitza en registres col·loquials.  No ha vingut ningú. Creus que vindrà ningú?  No tinc ninguna llibreta per a tu.
  37. 37. Remarques d'alguns indefinits QUASEVOL (i flexió), SENGLES i AMBDÓS (i flexió)  Les formes femenines quasevulla/qualssevulla estan en desús, ja que es consideren arcaismes. En eixos casos, s'utilitza el masculí:  SENGLES significa “un per a cada una de dues o més persones”. Ús literari i arcaic.  AMBDOS (i flexió) és d'ús poc freqüent.  Vine a casa qualsevol dia i porta qualssevol amigues que vulgues.  Els dos cosins portaven sengles rellotges; Les guerreres tenien sengles armes (=tenien un/a per a cada un/a)  Ambdues carreres s'ofereixen a la UV (=totes dues carreres...)
  38. 38. Remarques d'alguns indefinits TOT i TOTHOM  TOT (i flexió) té el valor de complet, sencer. Davant numerals cardinals sense el nom a què es refereix, pot reemplaçar l'article determinat.  Quan fa de pronom, és invariable.  Pot ser invariable davant topònims sense article, si porten article, es manté la flexió.  TOTHOM és invariable i equival a “tota la gent”, “tot el món”. Té un significat exclusivament pronominal.  Han venut totes les entrades. Tots quatre arribaren a temps (Els quatre...).  Tot li va bé, quina sort!  Tot Dénia es va omplir de neu aquell dia que nevà en tota la Marina Alta.  Ja ha arribat tothom al teatre. Practiqueu ací
  39. 39. Numerals cardinals Zero U/Un/Una Dos Tres Quatre Cinc Sis Set Huit/Vuit Nou Deu Onze Dotze Tretze Catorze Quinze Setze Dèsset/Disset Dihuit/Díhuit/Divuit Dènou/Dinou Vint D-U-C Vint-i-un (Una) Quaranta Cinquanta Seixanta Huitanta/Vuitanta Dos-cents (Dos/Dues- centes) Tres-cents Cinquanta-nou Mil/Un Miler Un milió, Un bilió, un trilió…  Expressen una quantitat determinada, exacta: Bogeria dels números, Ovidi Montllor
  40. 40. Numerals cardinals: remarques  Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:  masculí u-un/dos - femení una/dues  Els cardinals sols tenen pl. si s’usen com a noms:  M’agraden els tresos. Sóc la número tres  Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de xifres, MAI prenen la forma femenina:  Visc a la casa número u  Ha eixit premiada la participant el número u  El 1r element d'una sèrie es pot expressar en masc. / fem.:  Passeu d'un en un  Hi ha una filera de cadires  Per escriure els cardinals, recordeu l'ús del guionet (D-U-C):  Dos mil cinc-cents trenta-dos  Números parells: 2,4,6,8,10… i números senars o imparells: 1,3,5,7,9…  Expressions “i escaig”, “i escandús” i “i remitjó”:  Hi devia tindre trenta anys i escaig
  41. 41. Numerals ordinals  Expressen un ordre.  Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal, excepte els quatre primers:  Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé; divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena...  Tenen flexió de gènere:  Ella va quedar tretzena i ell vint-i-uné.  Alguns ordinals tenen formes cultes, que s'han d'utilitzar en els casos següents:  Quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim, quadragèsim  Ser la quinta essència.  Un interval de sexta (escala musical)  L'hora sexta (les 12h)  Un poema en octaves reial (composició poètica)
  42. 42. Numerals ordinals  S’abrevien amb la xifra cardinal + l’última lletra de l’ordinal (volada o no, amb punt o sense):  1r, 2ª, 3a., 4ts, etc.  Xifres romanes a partir del X (cronologies, ordenacions de regnats i papats, etc.) es lligen com a cardinals:  Benet XVI (setze); el capítol XXIII (vint-i-tres)...  PERÒ: Isabel II (segona); el segle IV (quart)... Tant els fa III com IV, article d'opinió de Quim Monzó
  43. 43. Numerals multiplicatius  Expressen quantitats múltiples o el núm. de vegades que es multiplica una quantitat.  Fan de noms o d’adjectius:  Vull el doble de ració ; el triple de ració  Vull una ració doble ; una ració tripla  Tenen flexió de en gèn. quan signifiquen “tantes voltes més” –excepte “doble”-:  És una sala quàdrupla de la que hi havia.  Porta una càrrega doble.  Són invariables quan signifiquen “format per tants elements” i, doncs, expressen composició:  La Troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.
  44. 44. Numerals multiplicatius  Escriptura:  (x2) duple/a o doble,  (x3) triple/a,  (x4) quàdruple/a,  (x5) quíntuple/a,  (x6) sèxtuple/a,  (x7) sèptuple/a,  (x8) òctuple/a,  (x9) nònuple/a,  (x10) dècuple/a,  (x100) cèntuple/a...  Remarques:  Col·loquialment, se substitueixen els num multipl les perífrasis: Caminàrem una distància quatre voltes superior. Llogaren una casa dos vegades més barata.  Verb derivat del numeral quatre: quadruplicar  Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins, quatre bessons...
  45. 45. Numerals partitius o fraccionaris  Expressen parts de la unitat  Coincideixen en forma amb els ordinals, excepte:  ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes mitges.  1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces.  5/22 cinc vint-i-dosens  També es pot expressar la fracció ½ dient la meitat.  Desé, centé i milé es poden dir dècim, centèsim i mil·lèsim.
  46. 46. Numerals col·lectius  Expressen conjunts d’un determinat nombre d'unitats:  Un duet musical  Una quadriga de cavalls  Un triangle equilàter  Un quadrimestre escolar  Un miler de manifestants  La tetralogia de Wagner...  Quan expressen quantitats globals o aproximades s'utilitzen els ordinals:  Una dotzena d’ous  Devien ser una desena d’estudiants
  47. 47. Numerals col·lectius  S'usen com a numerals col·lectius:  Parell – parella  Tern – terna – ternari (3)  Qüern (4)  Quintern  Centenar  Una grossa (12 dotzenes -144-)  Miler – milenar  Miríada – miríade (10.000)
  48. 48. Numerals col·lectius Generals Parell – parella; Tern – terna – ternari (3); Qüern (4); Quintern; Centenar; Una grossa (12 dotzenes -144-); Miler – milenar; Miríada – miríade (10.000 Peces i conjunts musicals Duo-duet; trio-tercet; septet o septimí... Nombre de versos Dístic, octava, dècima... Nombre d'angles i cares d'un poliedre Tetràgon o tetraedre; pentàedre o pentaedre... Conjunt d'una obra (literària, musical...) Trilogia, decàleg...
  49. 49. Numerals col·lectius Períodes de temps (mesos, anys, franges d'edat o d'anys...) Bimensual, trimestral, quadrienni, quinquagenari, nonagenari, quaresma... Nombre de nascuts en un part Bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins... Full de paper, impresos o taules Quartilla, plec, quadern, raima (20 mans), díptic, políptic (més de 3) D'altres Biga (2 cavalls), quadriga (4), birrem, trirrem, tetraplegia, quarter...
  50. 50. Ús de xifres o lletres en els numerals  S’escriuen en xifres:  Les quantitats a partir del 10.  Els núm. de pàg., documents, articles i paràgrafs de la llei:  Modificaren l’article 135 de la Constitució.  Segles, numeracions reials, papals i núm. romans.  Segle XXI  Dies del mes, anys, hora i horaris, graus, altitud, distàncies, decimals (amb la coma davall) i percentatges estadístics:  El 25 d’abril a les 21.15h  El resultat és 14,3  No es posa punt en el cas dels anys, en la resta, sí:  L'any 1927 culminà una cima de 2.500m
  51. 51. Ús de xifres o lletres en els numerals  S’escriuen en lletres:  Els cardinals del zero al nou.  Quantitats aproximades o incompletes:  Potser eren més de cinc-centes persones  Hi assistiren de tres mil a quatre mil dones  Ordinals no referits a mil·lennis, ni segles ni reis ni papes:  Celebrarem el tercer aniversari  Nom de dècades:  La innovació artística dels noranta  Edats i durada de les coses:  Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies  Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió.
  52. 52. Expressions amb numerals  T'ho he repetit mil vegades!  Allà on menja un en mengen dos.  Ha quedat amb un pam de nas!  Això, ho faig en un tres i no res.  T'ho explicaré en quatre paraules.  Vivim a quatre passes l'una de l'altra.  No li busques els cinc peus al gat, home!  ...

×