Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)

24.521 visualizaciones

Publicado el

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA 2016
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)

  1. 1. Índex 1.- Introducció: Liberalisme i Absolutisme 2.- La Revolució Francesa (1789-1799) 3.- L'Època Napoleònica (1799 -1815) 4.- La Restauració Absolutista: El Congres de Viena (1815) 5.- Revolucions Liberals de 1820,1830 i 1848 6.-La “Primavera dels Pobles “: La Formació dels Estats Nacionals
  2. 2. Monarquia Absoluta de Dret Diví Nou Sistema polític (Parlament) Sobirania Nacional Divisió De Poders Constitució( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) L’Altre aspecte que també volen canviar l’organització social : Societat ESTAMENTAL ( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS) NEIXEMENT. NO MOVILITAT SOCIAL Societat De CLASSES ( MOVILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA DE PRIVILEGIS, VALUA PERSONAL) INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat volen posar fí a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social.
  3. 3. Revolucions 1820 Revolucions 1830 Revolucions 1848 Revolució francesa 1789 Altres revolucions burgeses i liberals: EUA (1776) Amèrica del Sud (1808-26) LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES: QUAN I ON ES VAN PRODUIR?
  4. 4. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes servirà de model per les revolucions posteriors. França a més a més havia estat durant el segle XVIII una de les monarquies més poderoses de tota les monarquies absolutes d’Europa. En el moment que és produeix la revolució a França regne Lluís XVI, net de Lluís XIV, el rei Sol. Que s’havia casar amb Maria Atonieta filla dels reis d’Austria. Durant la revolució Lluís XVI, i la seva dona , la reina Maria Atonieta seran guillotinats.
  5. 5. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA A més a més de les causes que originen totes les Revolucions Liberals El desig de la Burgesia d’acabar amb l’absolutisme i els privilegis dels nobles i eclesiàstics La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) Al voltant del 1789 França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en guerres i en la cort, la qual cosa provoca la la bancarrota. Any 1788 Ingressos Despeses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Altres (41%) FRANÇA ES TROVA EN UNA CRISIS ECONÒMICA I AMB UN ESTAT EN BANCARROTA
  6. 6. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS Davant d’aquesta situació el rei és veu obligat a convocar els ESTATS GENERALS per demanar al privilegiats (nobles i clergues) que paguin impostos.
  7. 7. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Què són ELS ESTATS GENERALS: Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els tres estaments socials de l’Antic Regim 1r estament: Clergat, 291 representants 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Tercer Etat 578 representants El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per modificar els privilegis. (A França feia més de 300 anys que no es convocaven). Com funcionaven ? * El rei plantejava la seva petició * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. 2 vots 1 vot Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació: Què és votes per persona i no per estaments. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO !!
  8. 8. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA El rei els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei suspèn la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ? Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics es reuneixen en un petit pavelló (Sala del joc de pilota ) i es constitueixen en Assemblea Nacional (Representants de la nació). Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei. A més, a més ... reconèixer la igualtat de tots els francesos significava posar fí a la societat estamental. I juren no abandonar aquell lloc fins haver donar a França una Constitució que garantís la llibertat i la igualtat de tots els francesos.
  9. 9. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional Com reacciona el Poble ? A París les Classes Popular Urbanes Assalten la presó i arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789) Les noticies del que passa a Paris arriben al camp i es produeix “ La Gran Por ”. LA REVOLUCIÓ TRIONFA !! Els membres del Tercer Estat es revelen per tot arreu en defensa dels seus representats i la monarquia perd el control del País. Molts Nobles abandonen França... LA GRAN POR Per tota França els camperols es revelen contra els senyors (atacs a castells, Incendis...)
  10. 10. NOVES LLEIS PER UNA NOVA SOCIETAT 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament) La nova Assemblea Nacional amb majoria de representants dels Tercer Estat (burgesos) comença a legislar (fer noves lleis) i a transformar la societat: - Declaració de drets de l’home - Es fa una constitució (1791) Amb aquestes lleis a França S’eliminen els privilegis S’ estableix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei És posa fí al poder absolut del rei En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme
  11. 11. 1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota” Juliol 1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles Assalt a la Bastilla / La Gran Por LA REVOLUCIÓ TRIOMFA 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 ) Agost 1789 El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)
  12. 12. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics: REIALISTES El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren absolutistes i volien tornar a l’Antic Regim. Són antirevolucionaris. GIRONDINS El formaven la burgesia conservadora . Volien establir el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els privilegiats, deixant de banda a les classes populars urbanes i els camperols. Són partidaris del sufragi censatari. JACOBINS El formaven la burgesia progressista . Volien establir el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució també ha de beneficiar a les CPU i els Camperols. Partidaris del sufragi universal masculí A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea
  13. 13. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  14. 14. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  15. 15. 1ª ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Durant aquesta primera etapa governen els girondins legislant a favor de la burgesia I els antics privilegiats. Problemes durant aquesta etapa La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític volien tornar a l’Antic Règim. Per una altra banda França està rodejada de Monarquies Absolutes que no veuen amb bons ulls els canvis que els revolucionaris estan produint. I Preparen els seus exèrcits prop de la frontera. El rei intenta fugir de França, per posar-se al front dels exèrcits estrangers i envair Franca per acabar amb la revolució. Però ... És descobert a la frontera (Varennes) i se l’obliga a retornat a París. Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut.
  16. 16. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Això provoca que ... Les classes populars, ( Els Sans-culottes ) Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels girondins no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats. ja no se’n refien ni del rei, ni tampoc del govern dels girondins
  17. 17. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els Sans-culottes al carrer i els Jacobins a l’Assemblea s’alien (fan un pacte) Assalten el palau de les Tulleries, on havien ficat al rei després del seu intent de fugida arresten al rei, i l'empresonen Treuen als girondins del poder PROCLAMEN LA REPÚBLICA S’inicia així una nova etapa de la revolució: LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA Una nova etapa de la revolució en la que els Jacobins governaren a l’assemblea amb el suport als carrers dels Sans-Culottes.
  18. 18. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  19. 19. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) L’etapa s’inicia amb el Judici del rei. El rei és jutjat, condemnat i executat 2ª ETAPA: LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA Durant aquest període seran els Jacobins els que governaran l'assemblea
  20. 20. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  21. 21. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La mort del rei provoca, que les monarquies europees que rodegen França facin una aliança contra França i li declarin la guerra Àustria, Prùssia, Espanya, Holanda i Anglaterra formen una coalició europea antirevolucionària i ataquen França. França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució
  22. 22. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A més a més ... A I 'interior del país un grup de pagesos animats pels capellans i els nobles Formen un exèrcit realista per lluitar contra la revolució (Insurrecció de la Vendée) AL 1793 LA REVOLUCIÓ ESTAVA EN PERILL Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució.
  23. 23. Davant tots aquests problemes el jacobins amb el suport dels sans-culottes als carrers SUSPENEN (tanquen) L’ASSEMBLEA. COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA Un govern revolucionari format per un petit grup de Jacobins, entre els que cal destacar la figura d’en Robespierre. Donar resposta a les necessitats dels grups populars CPU i camperols) Derrotar els enemics interiors i exteriors de la revolució 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Un govern amb tots els poders per prendre mesures dirigides a... I per governar el país formen el ...
  24. 24. FRENAR ELS ENEMICS INTERIORS DE LA REV. FRENAR LA INVASIÓ DELS EXERCITS EXTRANGERS FER REFORMES SOCIALS PER AJUDAR ALS NECESSITATS LLEI DE SOSPITOSOS Detenció, judici ràpid i mort a la guillotina de tots els sospitosos d’actituds contraries a la revolució (contrarevolucionaris) NOU EXÈRCIT MÉS DEMOCRÀTIC Milers de voluntaris ingressen a l’exèrcit per defensar la república revolucionaria i és permet que la gent del poble puguin ser caps de l’exèrcit. Això dona a França les primeres victòries sobre els enemics ECONOMIA DIRIGIDA - Llei de Preus màxims i salaris mínims. - Persecució dels especuladors... - Educació Primaria obligatòria i gratuïta per tots els nens. - Procés de descristianització i foment del culte a la raó. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Des de el COMITE DE SALVACIÓ PÚBLICA els jacobins comencen a fer lleis i a prendre mesures per
  25. 25. Però ... A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes en favor de les classes populars i …. Robespierre i els altres dirigents jacobins son detinguts i guillotinats S’estableix de nou un govern conservador (GIRONDINS) A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des de el Comitè de Salvació Pública comencen a donar els seus fruits: Els girondins acusen al Comitè de Salvació Pública de sanguinaris i traidors a la Revolució per no respetar la declaració dels drets de l’home i el ciutadà. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT S’inicia així el la 3ª i última etapa de la Revolució LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799) Els enemics exteriors són Derrotats. Els contrarevolucionaris controlats i les classes populars veuen com moltes de les seves necessitats són cobertes..
  26. 26. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  27. 27. Fan una Nova Constitució 1795 per restablir el sufragi censatari 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) De nou al poder els conservadors girondins: Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les classes populars : restableix el lliure mercat ... A) REVOLTES POPULARS Dirigides pels sans-culottes i els jacobins que defensen les millores per les classes populars de l’etapa anterior. B) MOVIMENT REIALISTA Els contrarevolucionaris (reialistes) que volien tornar a l’absolutisme es tornen a reorganitzar i causen problemes. Eliminen la llei del sospitós. 3ª ETAPA: LA REPÚBLICA BURGESA Aquestes mesures provocaren: (FINAL DE LA REVOLUCIÓ)
  28. 28. Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic regim (reialistes) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades cap un jove general Napoleó Bonaparte, Un militar que havia guanyat nombroses batalles contra els exèrcits enemics de les potències absolutistes que havien envair França i que gaudia de molta fama i suport popular . El 1799 Napoleó fa un Cop d’Estat i pren el poder Posant fi a deu anys de revolució (1789 – 1799) Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..
  29. 29. A) Monarquia Constitucional (1789-1792) B) República Democràtica (1793-1794) C) República Burgesa (1795-1799) Domini de la burgesia conservadora, (Girondins) volia abolir l’Antic Regim i imposar el liberalisme, però sense beneficiar a les CPU ni els camperols. Domini de la burgesia radical i les classes populars, (Jacobins) volen una transformació més profunda de la societat: Més democràtica i solidaria Retorno al poder de la burgesia conservadora. (Girondins) Supressió dels avenços i millores socials de la República Democràtica De totes maneres ... Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 ) VIDEOS
  30. 30. 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa. Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues etapes: A) EL CONSOLAT (1799-1804) B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815) Durant aquest període posa pau a l’interior del país. Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars . Tranquil·litza als reialistes Llei del retorn dels emigrats Restableix el culte catòlic Per evitar que les monarquies absolutistes europees tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant un gran imperi. El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
  31. 31. França 1812 Territoris dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
  32. 32. 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ? Essencialment dos: a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les monarquies absolutes i dels privilegis...) b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)
  33. 33. França 1812 Enemics de França el 1812 Derrotes de Napoleó després del 1812 L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van tenir una gran importància, perquè van demostrar que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.
  34. 34. Anglaterra, Rússia, Àustria i Prússia formaran una coalició i derrotaran definitavement a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo Derrotat Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 A Europa es tornen a restablir les monarquies l’absolutisme i els privilegis A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
  35. 35. 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït. Metternich LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 ) Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria, Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena. CONGRÈS DE VIENA (1815)
  36. 36. Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden: Defensar l’absolutisme Restablir les monarquies en els seus trons (legitimisme) Impedir que sorgeixen nous moviments revolucionaris Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per intervenir en qualsevol país que es doni un moviment revolucionari liberal. 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 ) Vídeo Època napoleònica i la Restauració
  37. 37. Però .... A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei, mobilitat social, sobirania nacional... 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i poder governar-se ells mateixos. A tota Europa ... LIBERALS i NACIONALISTES Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ S’iniciaran així, a partir de 1920, un conjunt de revolucions , que tot i que en un principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848. Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.
  38. 38. I per què ... Liberals i nacionalistes lluitaran junts contra la Restauració ? Què és una nació ? Un conjunt de persones que habiten en un territori i que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, unes tradicions i formes de vida, i una història comuna i sobretot una voluntat de viure junts i decidir ells mateixos sobre el seu futur. I ... què és el nacionalisme ? El desig o la voluntat del poble que forma una nació de tenir estat propi independent i de triar el seu propi govern. RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME Hi ha alguna relació entre EL LIBERALISME i EL NACIONALISME ? Per entendre quina relació hi ha entre ells hem de començar per saber que és una nació i que és el nacionalisme.
  39. 39. I ... En el sistema polític del Liberalisme qui tria els governants ? RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME LA NACIÓ És pot triar doncs, el governants d’un territori si no hi ha nació ? NO És necessari doncs, formar nacions per saber qui te dret a triar el governant ? SÍ Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el que la nació tria per mitja del vot els governants Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que presenten una estreta relació: Per aplicar el liberalisme cal, que es formin nacions, que puguin triar els seus governants. (El parlament) Quina es la relació que hi ha entre liberalisme i nacionalisme ?
  40. 40. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) ( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
  41. 41. Primeres revolucions contra la restauració. Són derrotades per la Santa Aliança. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1820 Són Pronunciaments militars, poc suport popular Sols triomfa a Grècia, què aconsegueix independitzar-se de l’Imperi Turc.
  42. 42. Van tenir una repercussió i una extensió més grans. - Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..) - Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa Occidental liberal i Europa Oriental absolutista 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830
  43. 43. Europa dividida en dos blocs polítics: - Europa occidental LIBERAL - Europa Oriental ABSOLUTISTA 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830 A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica aconsegueix la seva independència i el poble belga es separa del regne dels Països Baixos.
  44. 44. Moviment revolucionari, molt més extens. Derrota definitiva de la restauració: El Liberalisme s’implanta a tota Europa excepte Rússia. ( on continuarà l’absolutisme fins a inicis del segle XX ) S'inicia “la Primavera dels Pobles” La primavera dels pobles és el nom amb el que es coneix el desig de molts pobles d’Europa de formar un Estat propi i independent. Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona meitat del segle XIX. 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” REVOLUCIONS 1848 Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor del Liberalisme.
  45. 45. “LA PRIMAVERA DELS POBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS 1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit format una nació durant aquest segle ? 2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una nació pròpia ? Quins ? 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” EUROPA 1812 EUROPA 1914
  46. 46. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I EL CIUTADÀ (1789) Atorgava al francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei. Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets ... Article 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudiqui a un tercer. Article 3: El principi de tota sobirania (poder) resideix en la nació. Cap individu, no pot exercir cap autoritat (poder) que no emani de la nació. Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, ... 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  47. 47. DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. A més a més Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Ha de haver tres poders separats : 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris .... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures

×