1.
MAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTTMAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTTEl nostre anàlisi s’estructura:1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)3. ANÀLISI FORMAL5. ALTRES CONSIDERACIONS2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT- ESPAI EXTERIOR- ESPAI INTERIOR- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

2.
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici- Autor- Autor- Tipologia- Tipologia- Cronologia- Cronologia- Materials- Materials- Estil- EstilMagatzems CarsonMagatzems CarsonLouis SullivanLouis SullivanEdifici civil destinat al comerçEdifici civil destinat al comerçformigó, ferro i vidreformigó, ferro i vidreEscola de ChicagoEscola de Chicago- Localització- Localització Chicago (EUA)Chicago (EUA)1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )PRIMERA APROXIMACIÓ

3.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILLa segona Revolució Industrial generalitza lús de noves fonts denergia (petroli ielectricitat) i de nous materials, com el ferro i lacer. L’augment espectacular de laproducció, juntament amb el desenvolupament de nous productes dona lloc al’aparició de la societat de consum..ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCAUna nova societat necessita de nous edificis a lo qual dona resposta l’esperitfuncional i innovador dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme delsarquitectes tradicionals.Als darrers anys del segle XIX arriba la superació daquests conflictes amb elsarquitectes de lEscola de Chicago i el modernisme.El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la sevareconstrucció calia, rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada,degut a lencariment del sòl urbà.Els nous materials com e ferro i el formigó armat permetien superposar moltspisos i lascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificisalts. S’inicia la construcció dels primers gratacels..

4.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILLouis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago.Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola deBelles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista.Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)AUTORAUTORAUTORAUTORInvestiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl•liques i l’aplicacióque aquestes poden tenir en edificis comercials, Construint els primers gratacelsa la ciutat de Chicago.Tot i l’interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres,l’arquitectura de Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb elmodernisme.

5.
ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit lesmateixes pautes que a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat deles seves ciutats, els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques entre lesquals destaca l’Escola de Chicago2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILESTILESTILESTILESTILLes CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses,permetrà realitzar edificis amb gran alçària.2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques)4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que esdesitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega)5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)6.- Respecte a lexterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals alarquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades.Predominen les línies horitzontals i verticals.

6.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALA) MATERIALSA) MATERIALS Formigó armat, ferro i vidreB) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSB) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSEls magatzems Carson estan sostinguts per unesquelet format per els nous materials,com elformigó armat (creació francesa del 1880), lescaracterístiques del qual són: més comprensió iplasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles ons’aboca) i més resistència al foc.Un altre element molt important, l’ascensorelèctric, fou construït per Siemens l’any1887.ls3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAixò forma una estructura interna de ferro quepermet fer edificis molt més alts, obrir-hi gransfinestres i dissenyar els interiors lliurement,sense dependre de murs de càrrega.

7.
C) ESPAI EXTERIORC) ESPAI EXTERIOR3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALLa façana dels magatzems Carson, presenta dues parts ben diferenciades: La base del’edifici formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidresituats a ran de façana.Dues bandes derica ornamentacióde ferro fos.En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos decaràcter naturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandesespirals, que emmarquen els grans aparadors.

8.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALLa resta de plantes segueixen una construcciócel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix unritme de finestres horitzontals. Aquestes sónmés baixes a la part superior, i estan separadesper una geomètrica estructura de formigóLa part superior es tanca amb una coberta plana.

9.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALEl trencant de la cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueixl’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en laseva part baixa.Als vitralls que segueixen la línia dels aparadorsDels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure elsnoms dels magatzems

10.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALEn el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables,especialment la de deixar entrar la llum.Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensaciód’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permetuna major adaptació visual a l’entorn.També cal ressaltar que els grans finestralsdels aparadors i les portes del pavellócircular permeten una perfecte interrelació del’interior amb l’exterior, (continuïtat entre elcarrer i el vestíbul dels magatzems).Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago,perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants

11.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALEn general l’edifici presenta una gran sobrietat. predominant la funcionalitat sobrel’estètica.Pocs elements decoratius. Reduïts al ferroforjat de la planta baixa i a les columnes deterracota que rematen la coberta.

12.
C) ESPAI INTERIORC) ESPAI INTERIOR3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALLa llum és un element predominant en totl’interiorLa planta és lliureplanta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espaiL’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible,orgànic, on no sobra ni falta res.Cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funcióLa forma segueix a la funció” erauna de les teories de Sullivan.

13.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

14.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALEls magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam,dins del districte comercial de Chicago, lloc on desprès de l’incendi que patir la ciutat al1871, es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat.Per tant l’edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació. Tambéel fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

15.
4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓAquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Piriei Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productesde bellesa entre altres.Es considerat com una de lesconstruccions més importants deLouis Sullivan i també un delsedificis més significatius del’Escola de Chicago.4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓTambé és un clar exemple delpensament arquitectònic deSullivan:““La forma segueix la funció”La forma segueix la funció”

16.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONSEn els magatzens Carson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitecturamodernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París,El plantejament arquitectònic de Sullivansegons el qual, la forma dels elements estàcondicionada a la seva funció i no al’inversa, constitueix l’arrel del posteriormoviment funcionalista europeumoviment funcionalista europeu, en el quedestaquen Adolf Loos i Le Corbusier.5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONSMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESTambé recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre,amb els quals Sullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permetrealitzar edificis més alts (gratacels) i dotar-los amb grans finestrals....Villa SavoyeLe Corbusier (1929 – 1931)

17.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONSA Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions dela Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entreel modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacionsplanejades per a oficines i centres oficials.Josep Domènech Mansana,Edifici de Sindicats

18.
AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓINFO 01INFO 01INFO 02INFO 02INFO 03INFO 03INFO 04INFO 04