Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)

Anàlisi i comentari de l'obra número 1 del pintor nord-americà Jackson Pollock. seguint les pautes del guió per l'anàlisi d'una obra pictòrica PAU 2015.
La presentació inclou "links" amb pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra.
Nota: Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com

Anàlisi i comentari de l'obra número 1 del pintor nord-americà Jackson Pollock. seguint les pautes del guió per l'anàlisi d'una obra pictòrica PAU 2015.
La presentació inclou "links" amb pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra.
Nota: Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com

Más Contenido Relacionado

Libros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)

  1. 1. Antonio Núñez (2015)
  2. 2. “Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.” Jackson Pollock
  3. 3. JACSON POLLOCK. NÚMERO 1 Jackson Pollock Número 1 (1950)
  4. 4. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Tècnica i suport - Localització - Dimensions Jackon Pollock Expresionisme Abstracte 1950 Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela National Gallery (Washington) Gran format 1,60x 2,59 m NÚMERO 1 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
  5. 5. 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, ESTIL I AUTOR EPOCA 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en la primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs antagònics. Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat allà durant la guerra (Van der Rohe, Kandinsky). Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món. La primera d’aquestes tendències serà l’Expressionisme abstracte, la qual serà potenciada des de el propi govern americà com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l’època de la GUERRA FREDA.
  6. 6. 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes que més destacaren en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada dels 50. Excavation. Willem De Kooning 1950 Campbell Soup. Andy Warhol 1960
  7. 7. ESTIL L’Expressionisme Abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció. Expressionisme Abstracte Altres característiques pròpies d’aquest estil també són : Dins de l’Expressionisme Abstracte es poden diferenciar diverses tendències: Número 1 l’hem d’incloure dins de la tendència gestual . - La utilització de grans formats. - “All-over-painting” Pintar tota la superfície completament. Número 1 és també un dels drippings més representatius dels realitzats per en Pollock. 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC -El corrent gestual -El corrent sígnic o cal·ligràfic -El corrent espaialista.
  8. 8. 1947.Full fathom... 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC 1949. Number 8
  9. 9. AUTOR Jackson POLLOCK és el referent bàsic de l’expressionisme abstracte nord-americà. Jackson POLLOCK ( 1912-1956 ) 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC El 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York, on entra en contacte amb l’obra d’artistes europeus de les avantguardes, com els surrealistes o l'abstracció de Kandinski, els quals influiran de manera decisiva en la seva producció La seva obra també presenta influències de la cultura dels indígenes americans. El caràcter simbòlic de les pintures realitzades amb sorra per aquests, portaran a Pollock a l'abandó de la pintura de cavallet i a provar nous materials en les seves obres. El 1945 s’allunyà de la figuració i s’endinsa en l’abstracció utilitzant tècniques noves, com el splashing o el dripping. Tècniques per les quals va rebre el sobrenom de “Jack the Dripper”, (Jack the Ripper). També serà decisiva la influència del muralista Siqueiros, amb qui treballà fent murals, i del qual prendrà el seu gust per realitzar teles de gran format. Unes noves tècniques pictòriques consistents en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense cap dibuis o esbos previ.
  10. 10. Amb aquestes tècniques la pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Pollock el que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció. 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC Les seves grans teles s’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils que s’encreuaven.
  11. 11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ Número 1 presenta un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap vestigi figuratiu. La tècnica utilitzada és la del Dripping o degoteig. “All-over-painting” espai totalment cobert, 3.- L'ANÀLISI FORMAL Sobre la tela sense preparar deixà degotar oli, pintura d’alumini i esmalt. A la pintura tampoc hi trobem cap centre d’atenció
  12. 12. Action painting (pintura d’acció) Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc. TÈCNICA 3.- L'ANÀLISI FORMAL
  13. 13. Tot el cos del pintor entra en acció 3.- L'ANÀLISI FORMAL La pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà. Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet L’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta
  14. 14. ELS ELEMENTS PLÀSTICS La gamma cromàtica és reduïda i austera: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats. Predomini de línia en si mateixa.. L’energia del traç i la violència del gest son ben visibles i adquireixen una gran importància. No hi ha cap tipus de referent formal o d'al·lusió figurativa. 3.- L'ANÀLISI FORMAL Els entramats lineals formats pels regalims de diferents colors s’estenen i entrllacen per tota la superfície de la tela.
  15. 15. COMPOSICIÓ Abandonament de la idea tradicional de composició entesa com la relació entre les parts donat que no hi ha cap centre d’atenció principal del qual derivin els altres elements. Això provoca que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l’obra. La profunditat a l’obra ve donada per la superposició de les línies i de les capes de pintura No hi ha un focus de llum concret ( Propi de les pintures abstractes). Malgrat si que podem observar efectes d’ombres que incrementen l’expressivitat de l’obra. 3.- L'ANÀLISI FORMAL LLUM
  16. 16. RITME Gran dinamisme resultat de la tècnica emprada : De l’energia i la violència del traç i del contrast entre el diferents tipus de pigment que la formen. TEMPS És la congelació de la seqüència temporal necessària per l’execució del ritual, però que cada vegada que un espectador l’observa torna a començar de nou realitzada per la mirada de l’espectador. 3.- L'ANÀLISI FORMAL El ritme, l’acció són els elements principals d’aquesta obra, de fet és com la plasmació plàstica d’un ritual, d’una dansa, d’una coreografia que s’ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor. Difícil de definir Per tant podrien definir-la como : “Un instant perennement dinàmic”
  17. 17. INTERPRETACIÓ: TEMA , SIGNIFICAT I FUNCIÓ Número 1 no presenta res més que un dens entramat de línies i taques que omplen completament tota la superfície de la tela sense mostrar cap vestigi figuratiu. Pollock reforça aquesta voluntat d’abstracció i de no donar cap referent figuratiu posant com a títol un número. (Un fet que en l’obra de Pollock s'esdevindrà recurrent) Pollock vol que l’espectador s’enfronti al quadre sense cap dada ni referència que pugui condicionar la seva mirada o limitar els sentiments o emocions que cada espectador pugui sentir en mirar el quadre. “Pollock considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el seu propi quadre.” Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual que s’han pintat, des de tots els cantons. Així l’espectador pot participar, i en certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMA (ICONOGRAFIA)
  18. 18. 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  19. 19. Com sol passar am la majoria de l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta difícil d’esbrinar . Respecte a número 1 varies són les interpretacions que els diferents autors han postulat: Per alguns autors l’obra no és més que la representació dels ritmes primaris de la natura. Per altres, aquesta obra és la representació d’una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu amb el que ha estat realitzada. Des de un punt de vista més psicològic i emocinal, també hi ha autors que postulen que l’obra de Pollock és el reflex de la seva angoixa vital que l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció Altres, des de un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l’expressió d’una època i d’un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per l'experimentació atòmica. SIGNIFICAT 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  20. 20. Per últim, també hi ha que postulen que el que realment pretén Pollock es oferir a cada espectador una experiència plàstica singular i única que despertarà en cada un d’ells i d’acord amb les seves vivències personals un singular i particular experiència emocional. “Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i goig” Alfred Barr (MOMA) 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  21. 21. Número 1 te essencialment una funció estètica (exposició en galeries i museus) Però també té una funció comunicativa i provocadora. Comunicativa, en tan i quan ens mostra o transmet el sentir vital del seu creador. Provocativa, perquè vol provocar en l’espectador una experiència emocional pròpia i singular. Number 31, 1950 (MOMA) FUNCIÓ 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  22. 22. Els drippings de Pollock són el resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky. També l’ús de teles molt grans deriva dels muralistes mexicans. Pel que fa L’execució de l’obra té una doble influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista de l’automatisme. Miquel Àngel, El Greco i Rubens també influïren en Pollock, les obres dels quals copià en els seus inicis artístics. Per últim cal destacar que l’obra de Pollock esta considerada com el paradigma del nou art Americà i el seu peculiar estil creatiu se’l considera com un precedent dels Happenings. Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619 5.- ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES
  23. 23. PAU 2015 PAU 2015 PAU 2015 AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ PAU 2015

Notas del editor

  • 1
  • 4
  • 17

×