1.
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Lluís Domènech i Muntaner1905 -1908

2.
PALAU DE LA MÚSICA CATALANAPALAU DE LA MÚSICA CATALANAEl nostre anàlisi s’estructura:1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)3. ANÀLISI FORMAL5. ALTRES CONSIDERACIONS- ESPAI EXTERIOR- ESPAI INTERIORPRIMERA APROXIMACIÓ2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

3.
1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici- Autor- Autor- Tipologia- Tipologia- Cronologia- Cronologia- Materials- Materials- Estil- EstilLluís Domènech i MuntanerLluís Domènech i MuntanerAuditoriAuditoriFerro, vidre, ceràmica i maó.Ferro, vidre, ceràmica i maó.ModernistaModernista- Localització- Localització BarcelonaBarcelona1905-19081905-1908Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana

4.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILEPOCAEPOCAEPOCAEPOCA2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILLa nova societat industrial, burgesa i liberal que s’està configurant a Europa al llarg delsegle XIX, té a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya.A finals del segle XIX la burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalistaencapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes, conservadors irurals del govern central d’Espanya, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal,culta i cosmopolita.Som al moment de la Renaixença, un moviment culturalde caràcter nacionalista que fomenta el redescobrimentdels valors històrics i tradicionals catalans.Aquest ressorgir dels valors catalans, juntament amblaparició del catalanisme polític fomentà un nacionalismeque sestengué a tots els àmbits.

5.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILTambé és el moment en que Barcelona creix impulsada per industria i el comerç i en elque l’ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir aBarcelona en una gran ciutat europea, arriban a organizar al 1888 la primera ExposicióUniversal dEspanya .

6.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILLluís Domenech i Muntaner va ser un dels arquitectes més representatius del delModernisme català.Domènech i Muntaner (Barcelona 1850 - 1923)AUTORAUTORAUTORAUTORTambé va desenvolupar una important tasca docent iinvestigadora des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitecturade Barcelona i va participar activament en la vidasociocultural catalana i va arribar a ser diputat a les corts deMadrid.Va dissenyar diversos edificis de lEixample barceloní en els quals aconseguí laintegració de l’arquitectura i les arts decoratives.LAjuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, lesseves obres com les millors de lany atorgant-li una medalladOr.En els seus edificis combina la tradició constructiva, sobretot del gòtic, amb lamodernitat, present en l’estructura de ferro i de vidre

7.
El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-1910 com un nou movimentarquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitecturadecorativista inspirades en la natura .Neix com resposta a l’enriquida burgesia industrial que reclamen unes formes mésrefinades de les que ofereix la producció industrial.No obstant en tots els casos presenta unes característiques comunescaracterístiques comunes:- Trencar definitivament amb la tradicióTrencar definitivament amb la tradició- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Reivindicació del treball artesà.- Reivindicació del treball artesà.2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILEl ModernismeEl ModernismeEl modernisme adoptà diferents denominacions segons els països: Art Nouveau aBèlgica i França, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Itàlia, ModernStyle a Anglaterra i Modernisme a Catalunya..ESTILESTILESTILESTIL

8.
El modernisme presenta dues tendències:Modernisme ondulat posa l’èmfasien la plasticitat i emotivitat de les sevescreacions amb formes orgàniques ilínies ondulants (Bèlgica,França iCatalunyaCatalunya),Modernisme geomètric, línies mésrectes i volums prismàtics que esjuxtaposen creant arquitecturesaximètriques (Anglaterra i Àustria)2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

9.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILEL MODERNISME A CATALUNYAEL MODERNISME A CATALUNYAA Catalunya el modernisme s’inscriu en un context històric en que la burgesia industrialbarcelonina encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes,conservadors i rurals de Madrid, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal, culta icosmopolita.I dins del context cultural de la Renaixença, moviment cultural de caràcter nacionalistaque fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans.El Modernisme es converteix en la plasmació artística d’aquesta situació i La burgesiaindustrial pròspera, culta i nacionalista dóna suport als arquitectes modernistes perquè lesseves obres donen resposta al seus anhels-Els edificis modernistes enllacen amb la tradició del Gòtic catalàenllacen amb la tradició del Gòtic català delssegles XIV i XV (arrels del nacionalisme catalàarrels del nacionalisme català )-També satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesiasatisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia tant per lesseves innovacions tècniques com estètiques,- Per últim, perquè el modernisme, és un art refinat que permet a la burgesiaés un art refinat que permet a la burgesiafer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust...

10.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALFerro,vidre,ceràmica i maó.Els elements de suport són un entramatmetàl·lic i columnes de ferro que formenl’estructura d’una “capsa de vidre”.“capsa de vidre”. quecombina aquest material amb altres de benpopulars com la ceràmica, els maons i la terrissa.Com en el gòtic, les càrregues es trobenconcentrades en punts molt concrets quealliberen els murs de sostenir el conjunt, peròutilitzant el ferro en lloc de la pedra.Els murs són de tancament (mur cortina) sensesostenir res i en bona part són vitralls.3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALMATERIALSMATERIALSMATERIALSMATERIALSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

11.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

12.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALL’edifici presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i unatribuna coronada per arcs apuntatsESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORLa tribuna estàdecorada ambcolumnes de ricsmosaics i debustos dediferentscompositors

13.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALDetall de les columnes i els mosaics de la balconada principal

14.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAl xamfrà (cantonada) de l’edifici, en l’angle que forma la confluència de dos carrers, trobemelements decoratius de gran importància.Medalló amb l’ escut dePalau de la Música catalanaamv les quatre barres.Balconada que envoltatot l’edificiArcs campanellssustentats per robustescolumnes

15.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAl xamfrà de l’edifici, també trobem un grup escultòric al·legòric esculpit per Miquel Blayque representa la Cançó Popular.

16.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAl conjunt podem diferenciar dues parts:Al conjunt podem diferenciar dues parts:-I en l’altre, el món del treball: el pagès,l’operari, i el pescador que sostenen lamusa de la Cançó.-En una hi trobem figures femenines iinfants, en representació de la llar .-Sant Jordi, patró de Catalunya,presideix tot el conjunt.

17.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALL’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.En els mosaics de Lluís Bru, formant com una menade frontó trobem al centre la Balanguera amb lesmuntanyes de Montserrat, al fons en al·legoria a laPàtria i al seu costats els cantaires de l’orfeó.Rajola, ceràmica,pedra, ciment,vidre i ferro sónvisibles per totala façana

18.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALL’edifici bàsicament es troba dividit en tres parts: els accessos, on se situen duesescales monumentals; l’auditori i l’escenari.ESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIORLa Gran escala imperial que porta al primer pis

19.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALL’espai intern s’estructura entorn a l’auditori el qual és concebut com una “gran capsagran capsade vidre”de vidre” coronada amb una amb una gran claraboia centralEn aquesta gran sala, l’escenari,el pati de butaques i les llotgess’integren en un tot orgànicsense les separacions típiquesd’aquest tipus de construccions.El resultat és la creació d’un espai diàfan (lliure) i que dona una gran sensació d’unitat,sensació reforçada mitjançant l’ús d’elements decoratius: mosaics, làmpades, motius florals...

20.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALL’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda només suggerit per dos conjuntsescultòrics de Pau Gargallo que representen respectivamente la música popular (amb unbust de Clavé) i la música culta (amb bust de Beethoven coronat per grups de walquíries)

21.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAl fons de l’escenari sobre el trencadís que recobreix el mur destaquen les figures de 18dones inclinades que toquen diferents instruments : són les muses de la Música.són les muses de la Música.Les dones són bustos esculpits completats ambcossos i vestits de mosaic.Totes presenten vestits diferents i apareixenunides per garlandes, també de mosaic.Aquest fris va ser realitzat per Eusebi Arnau(1863 -1933)

22.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

23.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALEl sostre de la sala presenta una gran claraboiagran claraboia de vidres multicolors formant dibuixosa manera de gran làmpada, la qual , juntament amb el grans finestrals que s’obren almurs, confereixen a la sala una gran lluminositat.Aquesta claraboia ,en forma de cúpula invertida, està rodejada de sanefes de ceràmicarepresentant poncelles de rosa

24.
També ésTambé és un manifest del Modernismeun manifest del Modernisme perquè aquest moviment assoleix amb aquestaobra la tant desitjada integració de les distintes arts: la unió de l’arquitectura amb laescultura, la pintura i les arts decoratives.4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

25.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALUbicat en una cantonada d’un petit carrer del centre de Barcelona, la seva edificacióen un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l’Orfeó de construir laseva seu a prop d’on vivien vivien la majoria dels seus membres.

26.
El Palau de la Música és un clar manifest de l’orgull nacionalista per:4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓEs va construir per ser la seu de lOrfeóCatalà, una institució emblemàtica deCatalunya i capdavantera de la culturacatalana durant els últims cent anysPer les seves continues referències a lapàtria catalana: San Jordi, la senyera, lesmuntanyes de Montserrat... Elements, totsells carregats d’un fort simbolisme.Per tot això l’edifici s’ha convertit en un emblema patriòtic, lligat al moviment cultural de laRenaixença. En paraules del mateix Domènech i Muntaner:““el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “SIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

27.
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓEl Palau de la Música Catalana fou erigit per acollir la nova seu de l’Orfeó CatalàOrfeó Català i, a lavegada , com a sala de concerts.ala de concerts.Per tant la funció d’aquesta obra és pública, per la realització de concertspública, per la realització de concerts.

28.
El Palau de la Música Catalana és un paradigma de l’arquitectura modernistaparadigma de l’arquitectura modernista perquècombina perfectament la tradició constructiva catalana i la modernitatMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓLa tradició s’aprecia en la recuperació dematerials tradicionals com el maó i en larecuperació de l‘herència arquitectònica delperíode gòtic.La modernitat les troba en l’aplicaciód’innovacions tècniques, com l‘ús delferro i el vidre en la construcció de lal’estructura de l’edifici.5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

29.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONSUn altre aspecte que reflecteix la modernitat de l’edifici és la concepció unitària de la salad’audicions, on s’integra en un sol espai el públic i intèrprets.Aspecte, quejuntament ambl’ús dels nousmaterials (ferro,vidre) en laconstrucció de laseva estructurainterna,constitueixen unstrets demodernitat que elPalau comparteixamb altres salesde concertscontemporànies,com l’Auditoriumde Chicago, deLouis SullivanAuditorium de Chicago. Louis SULLIVAN (1889)

30.
ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORHopital de Sant Pau. Barcelona 1912-135.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONSCasa Lleó Morera 1902-1906

31.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMALAMPLIAR INFORMACIÓINFO 01INFO 01 INFO 02INFO 02 INFO 03INFO 03 INFO 04INFO 04