SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Download to read offline
Les Guerres Púniques

1a Guerra Púnica (264-241 aC)
Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'illa de Sicília, illa
estratègica per les rutes comercials i molt fèrtil. D'allí en provenien grans
quantitats de cereals.
El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els
messinesos demanen ajuda als romans i aquests responen declarant la guerra
als cartaginesos.
Després de moltes campanyes militars els romans en surten vencedors i els
cartaginesos es rendeixen, obligats a signar un tractat de pau pel qual
renuncien a les seves aspiracions de domini de les illes de Sicília, Sardenya i
Còrsega.
2a Guerra Púnica (219-202 aC)
Després de la primera guerra púnica els romans es dediquen a afiançar el seu
domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya.
Mentrestant els cartaginesos, davant la impossibilitat d'expandir-se cap al nord,
decideixen centrar la seva política expansionista cap a l'oest. Es centren
sobretot en a península ibèrica.
El casus belli és el setge i destrucció de la ciutat de Sagunt per part dels
cartaginesos. Els romans declaren la guerra de nou als cartaginesos doncs els
saguntins eren aliats seus. A Més, existia un tractat segons el qual els
cartaginesos no podien expandir-se més enllà del riu Ebre.
Anníbal, que havia rebut el comandament de les tropes cartagineses del seu
pare Hamílcar, de la família dels Barca, va aplegarun gran exèrcit amb el qual
es va proposar envair la península itàlica i atacar els romans en el seu territori.
Va travessar els Pirineus i els Alps i va penetrar en territori romà infligint
sengles derrotes a les tropes romanes. A més va aconseguir sublevar els
pobles que estaven sota el jou dels romans.
L'any 218aC la guerra va donar un tomb crucial quan els romans van decidir
contraatacar desplegant el seu exèrcit a la península ibèrica i conquerint tot el
territori que fins aleshores estava en mans dels cartaginesos. Aquest exèrcit
estava encapçalat per G. Corneli Escipió.
Després els romans van traslladar l'exèrcit al nord d'Àfirca i van atacar la
metròpoli, Carthago. Anníbal va abandonar Itàlia per socòrrer Carthago i el
focus principal del conflicte es va desplaçar a Àfrica. L'any 202aC, a la batalla
de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Anníbal va fugir.
Les condicions de pau van ser duríssimes per als cataginesos que van haver
de pagar una gran quantitat de diners, entregar les seves armes pesants i
abandonar la península ibèrica.
3a Guerra Púnica (149-146 aC)
Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les
dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge
de Cartago. Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la
destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant
de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa.
Aquesta campanya la va encapçalar C. Escipió Emilià.

More Related Content

What's hot

Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)AranBonamusa
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAhistgeo345
 
Breu Historia Llengua Catalana
Breu Historia Llengua CatalanaBreu Historia Llengua Catalana
Breu Historia Llengua CatalanaAntonia Mulet
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragóJulia Valera
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romanaSergi
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Romaeulaliapadro
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Josep Piñol
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticMaria Polo
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
EmpúriesAinoaim
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 

What's hot (20)

L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
Breu Historia Llengua Catalana
Breu Historia Llengua CatalanaBreu Historia Llengua Catalana
Breu Historia Llengua Catalana
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Roma
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 

Viewers also liked (20)

Les guerres púniques
Les guerres púniquesLes guerres púniques
Les guerres púniques
 
Grecia II
Grecia IIGrecia II
Grecia II
 
Bàrcino
BàrcinoBàrcino
Bàrcino
 
Ròmul
RòmulRòmul
Ròmul
 
Tarquini el Superb
Tarquini  el SuperbTarquini  el Superb
Tarquini el Superb
 
Numa
NumaNuma
Numa
 
Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16
 
Emporiae 2
Emporiae 2Emporiae 2
Emporiae 2
 
Ròmul 15-16
Ròmul 15-16Ròmul 15-16
Ròmul 15-16
 
Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16
 
Gerunda
GerundaGerunda
Gerunda
 
Baetulo
BaetuloBaetulo
Baetulo
 
Anc marci (641 617
Anc marci (641 617Anc marci (641 617
Anc marci (641 617
 
Anc marci 15-16
Anc marci 15-16Anc marci 15-16
Anc marci 15-16
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Tarquini el superb
Tarquini el superbTarquini el superb
Tarquini el superb
 
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura I
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura IPervivència de la cultura clàssica en la pintura I
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura I
 
Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16
 
L’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romàL’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romà
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 

Similar to Guerres Púniques (20)

La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
 
Credit de sintesi
Credit de sintesiCredit de sintesi
Credit de sintesi
 
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANATEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
 
Món romà (iv)
Món romà (iv)Món romà (iv)
Món romà (iv)
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANATEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
 
15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Catalunya romana
Catalunya romanaCatalunya romana
Catalunya romana
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 

Recently uploaded

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Guerres Púniques

  • 1. Les Guerres Púniques 1a Guerra Púnica (264-241 aC) Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'illa de Sicília, illa estratègica per les rutes comercials i molt fèrtil. D'allí en provenien grans quantitats de cereals. El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els messinesos demanen ajuda als romans i aquests responen declarant la guerra als cartaginesos. Després de moltes campanyes militars els romans en surten vencedors i els cartaginesos es rendeixen, obligats a signar un tractat de pau pel qual renuncien a les seves aspiracions de domini de les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega.
  • 2. 2a Guerra Púnica (219-202 aC) Després de la primera guerra púnica els romans es dediquen a afiançar el seu domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya. Mentrestant els cartaginesos, davant la impossibilitat d'expandir-se cap al nord, decideixen centrar la seva política expansionista cap a l'oest. Es centren sobretot en a península ibèrica. El casus belli és el setge i destrucció de la ciutat de Sagunt per part dels cartaginesos. Els romans declaren la guerra de nou als cartaginesos doncs els saguntins eren aliats seus. A Més, existia un tractat segons el qual els cartaginesos no podien expandir-se més enllà del riu Ebre. Anníbal, que havia rebut el comandament de les tropes cartagineses del seu pare Hamílcar, de la família dels Barca, va aplegarun gran exèrcit amb el qual es va proposar envair la península itàlica i atacar els romans en el seu territori. Va travessar els Pirineus i els Alps i va penetrar en territori romà infligint sengles derrotes a les tropes romanes. A més va aconseguir sublevar els pobles que estaven sota el jou dels romans. L'any 218aC la guerra va donar un tomb crucial quan els romans van decidir contraatacar desplegant el seu exèrcit a la península ibèrica i conquerint tot el territori que fins aleshores estava en mans dels cartaginesos. Aquest exèrcit estava encapçalat per G. Corneli Escipió. Després els romans van traslladar l'exèrcit al nord d'Àfirca i van atacar la metròpoli, Carthago. Anníbal va abandonar Itàlia per socòrrer Carthago i el focus principal del conflicte es va desplaçar a Àfrica. L'any 202aC, a la batalla de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Anníbal va fugir. Les condicions de pau van ser duríssimes per als cataginesos que van haver de pagar una gran quantitat de diners, entregar les seves armes pesants i abandonar la península ibèrica.
  • 3. 3a Guerra Púnica (149-146 aC) Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa. Aquesta campanya la va encapçalar C. Escipió Emilià.