1. alba eterna
Òpera de cambra
amb música d’Albert Guinovart
i llibret de Jordi Faura
Teatre Fortuny, Reus - 12 de desembre, 21h
13 de desembre, 18h

2. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
“Tot canvia, res resta per sempre, ningú no pot banyar-se dos cops al mateix riu.”
(Heràclit)

3. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
PERSONATGES
El Pare
La Mare
El Fill
La Professora de dansa
La Ballarina
El Pare vol gaudir de la bellesa de l’Alba.
La Mare vol recuperar la bellesa (perduda) robant-la de qui la té, l’Alba.
El Fill està perdudament enamorat (de la bellesa) de l’Alba.
La Professora utilitza a l’Alba per mantenir-se ella mateixa jove i bella.
L’Alba ha fet un pacte per conservar allò que més importància té (per a ella i per als
altres), la seva bellesa.
Que el temps passa i és irrecuperable és de les primeres idees que entenem quan
tenim ús de raó, però acceptar-ho, assimilar la idea del pas del temps, acceptar la
degradació del cos fins arribar a l’extinció és una de les grans batalles de l’ésser
humà.
A l’actualitat, gran part de la nostra indústria (cosmètica, moda, joieria, alimentació,
cirurgia estètica...) està enfocada a evitar, esquivar o combatre la decadència del cos.
O dit d’una altra manera, basada en la no-acceptació del pas del temps (i les seves
marques).
A “Alba”, hi conflueixen diferents visions de la idea de bellesa o, més ben dit, diferents
perspectives d’una mateixa obsessió: la obsessió per la bellesa en temps de vellesa, la
obsessió per conservar la bellesa quan encara es té, la obsessió per mantenir-la
perpètua, per aprofitar-se’n, per posseir-la, per consumir-la...
En definitiva, una òpera sobre el pas del temps i la seva petjada indeleble, sobre la
vel·leïtat humana, l’enveja, la cobdícia i de com (obsessionats com estem amb la
imatge) “semblar” i “tenir” han esdevingut més importants que “ser” i “saber”.

4. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
TRAMA
Un matrimoni (El Pare -un rellotger retirat- i La Mare) viuen una vida relaxada i
contemplativa. Però la seva tranquil·litat s’estronca amb la tornada del seu únic fill (El
Fill) que estudiava música a l’estranger. Els explica que està enamorat d’una ballarina
(Alba) i que vol casar-se amb ella. El Pare li diu que al Fill que, per com a regal de
noces, pot demanar allò que més desitgi. Al Fill li agradaria aturar el moment en el que
viu, convertir el present en un instant perpetu (ara que ell i l’Alba són joves, forts i
bells) així és que li demana al Pare que reprengui el seu antic somni de rellotger:
Construir un rellotge perfecte, un rellotge capaç d’aturar el temps i fer del present un
moment permanent.
Quan el Pare veu l’Alba al teatre queda absolutament corprès per la seva bellesa i
harmonia i es lamenta per la seva dissort: la seva obsessió és l’enamorada del seu fill.
La Mare, que s’ha adonat del mode com el seu fill (i el seu marit) observen l’Alba,
comença a envejar la seva bellesa (que ella ha perdut amb el pas del temps) i
comença a ordir un pla per recuperar-la, per robar-la de qui la posseeix, l’Alba. Torna
al teatre on, d’amagades, descobreix que La Professora de dansa exprimeix i s’aprofita
de la l’Alba per tal de furtar-li l’energia vital. La Professora es manté viva perquè
sostreu la joventut de l’Alba.
Els músics del teatre expliquen a La Mare que no pot endur-se a l’Alba perquè aquesta
no pot sortir del teatre. Fer-ho seria la seva fi. La Mare (adonant-se que la bellesa de
l’Alba és el motiu de la seva desgracia) s’apiada d’ella i decideix ajudar-la.
El Pare que ja ha enllestit el rellotge, cerca un lloc on pugui posar-lo en marxa. Però
per accionar-lo li cal un indret on el temps es pugui aturar. I recorda les paraules de la
Professora (“...el temps no s’atura per ningú... excepte en un teatre.”) i porta el rellotge
al teatre.
És allà on es resoldrà tot: El Fill provarà de salvar l’Alba i endur-se-la del teatre sense
èxit, al descobrir que aquesta ha fet un pacte amb La Professora per mantenir-se jove i
bella per sempre, a canvi del qual ha de ballar per a ella i restar sempre al teatre. Si
deixa de fer-ho i surt del teatre, envellirà de cop i morirà. Però cal afanyar-se, les
forces de l’Alba s’escolen i aviat no tindrà cap opció de sortir d’allà.
El Pare instal·la el rellotge al teatre i espera que es posi en marxa, però continua
sense passar res.
La Mare proposa un pacte a La Professora: intercanviar-se ella per l’Alba, perquè
aquesta pugui sortir del teatre i ser viure amb el Fill. Però no és La Professora qui pot
decidir, sinó l’Alba (renunciant a la seva bellesa). Aquesta però, tem que El Fill ja no se
l’estimi si no és bella i quan aquest dubte al respondre a la pregunta, rebutja el tracte i
és llavors quan succeeix-hi el canvi esperat pel Pare: La música i el rellotge es posen
en marxa i l’Alba, sense poder evitar-ho, es posa a ballar com una nina, per convertir-
se en una nina d’una caixa de música.
L’èxtasi i el dolor del Pare, la malastrugança de la Professora, la desesperació i el
remordiment del Fill, la sorpresa amarga de la Mare... tot es va congelant, per formar
el quadre final.

5. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
FITXA ARTÍSTICA
Música ALBERT GUINOVART
Llibret JORDI FAURA
Direcció musical TOMÀS GRAU
Direcció d’escena ABEL COLL - JORDI FAURA
Coreògraf ROBERTO OLIVÁN
Companyia d’òpera CAMERA MUSICAE
El Pare (tenor) TONI COMAS
La Mare (mezzosoprano) CLAUDIA SCHNEIDER
El Fill (baríton) MARC CANTURRI
La Professora de dansa (soprano) BEGOÑA ALBERDI
L’Alba (ballarina) KONSTANDINA EFTHIMIADOU
Orquestra Camera Musicae
Flauta/piccolo ISABEL SERRA Piano DAMIÁN RIERA
Oboè/corn anglès IVAN ALCAZO Violí I BIEL GRAELLS
Clarinet/clarinet baix MÍRIAM FARRÉ Violí II CATI ALZAMORA
Fagot PEPA FUSTÉ Viola JOAN IGNASI FERRER
Trompa RAÜL GARRIDO Violoncel MARIKA KOBAYASHI
Percussió PACO MONTAÑÉS Contrabaix NATAN GARCIA

6. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
CURRÍCULUMS
ALBERT GUINOVART
És un dels músics més complets i polifacètics del nostre país. La seva activitat
professional es divideix entre la seva dedicació com a pianista al repertori clàssic i
romàntic, i la seva tasca de compositor i docent. També com a compositor ha combinat
la sala de concert amb el teatre i l’audiovisual.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona marxà a Londres per a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La
seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració,
docència i la interpretació pianística.
Com a pianista ha tocat amb orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya, Orquesta Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra,
Orchestre Nationale de Montpellier, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, i
Orchestra Franz Liszt Orchestra. Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence
Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, i Josep Pons entre
d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks,
María Bayo, Emilio Aragón, Jaume Aragall o Nacho Duato.
En els seus recitals com a solista combina les seves pròpies obres amb el gran
repertori pianístic, especialment el del període romàntic i la música espanyola. Ha
enregistrat diversos discos tant d’obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac
Albéniz, Stephen Heller, Joaquín Rodrigo i Xavier Montsalvatge, com d’obres seves
per a piano, i piano i orquestra.
El seu catàleg d’obres com a compositor inclou una òpera Atzar, un ballet Terra Baixa,
abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística. És conegut també
pels seus musicals: Mar i Cel (1988 i 2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso
(1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). En 2007 s’ha estrenat
la versió en alemany de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de
Halle, amb una nova orquestració.
En el terreny de l’audiovisual, ha compost també algunes sintonies televisives, com les
de les primeres sèries de televisió catalanes, destacant Nissaga de Poder, Laberint
d’ombres, Mirall trencat i El Cor de la Ciutat. També ha posat música a diversos
muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (en el Teatre Nacional de Catalunya i en
el Centro Dramático Nacional). Així mateix li fou encarregada la música oficial del
Campionat Mundial de Natació 2003.
Des de 2002 és professor d’orquestració i composició a l’ESMuC (Escola Superior de
Música de Catalunya), i des de la temporada 2008-09 és l’artista resident de
l’Orquestra Camera Musicae.

7. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
JORDI FAURA
Estudis
Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Especialitat de Dramatúrgia,
2004/08)
Études Théâtrales a l’Unversité Sorbonne Nouvelle Paris III. (Especialitat en Direcció i
Dramatúrgia.)
També ha estudiat Dramatúrgia al Seminari Internacional d’Escriptura Teatral (San
Miniato, Itàlia) i a l’Obrador de la Sala Beckett.
Interpretació a l’Institut del Teatre (2001/04) i al Col·legi del Teatre (2001).
A més, està cursant Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB).
Autor
És autor de més d’una quinzena de textos entre el que destaquen “Ser un altre”
(2004), “La sala d’espera” (2005), “La por a la boca de l’estómac” (2006), “La Torre de
Babel” (07), “El Megalòman” (07), “L’Home del Piano (o la paradoxa del Gat
d’Schrödinger)” (07), “My way” (07), “Hikikomori (L’era del buit)” (07), “Waiting for Will
(o el teorema del milió de bonobos)” (08), “Natura morta” (08), “La fàbrica de la felicitat”
(09).
Dramatúrgies
Ha fet dramatúrgies de “L’estranger” (Albert Camus), ,“Becket o el honor de Dios” (de
Jean Anouilh), “La Sorra i l’Acadèmia” (amb pròleg i epíleg de l’”Estació de
Cal·linòpia”) de Joan Brossa, “El país de los ciegos” (d’H.G. Wells) i “Amputation” (a
partir de poesia francesa), “La terra és baixa i bruta i erma...” (a partir de poesia
catalana).
Director
“La terra és baixa i bruta i erma...” (Teatre Romea, 09).
“La fàbrica de la felicitat”, (Teatre Tantaranatana, 09).
“Hikikomori (L’era del buit)” (Sala Villarroel, 08/09).
“La Sorra i l’Acadèmia” de Joan Brossa. (Espai Brossa, 08).
“Amputation” (Teatre Romea, 07.)
“Claus Peymann es compra un pantalons i després anem a dinar” de Thomas
Bernhard. (Institut del Teatre, 07).
“La por a la boca de l’estómac” (Institut del Teatre, 06).
“Ser un altre” (Teatre Tantarantana, 05).
“El nou ordre mundial” de Harold Pinter (Institut del Teatre, 05).
També ha fet d’ajudant de Direcció de Calixto Bieito a “Tirant lo Blanc”, de Joanot
Martorell (Berlín, 07 – Frankfurt, 07) i “Plataforma” de Michel Houellebecq. (Edimburg
06) i de Sergi Belbel a “En pólvora” d’Àngel Guimerà (TNC - Sala Gran, 06).
Premis
Ha rebut una desena de guardons entre els que destaquen el III Premi de Teatre
Ciutat d’Alzira “Palanca i Roca 2008” per “Natura Morta” (Edicions Bromera). XXII
Premi de Teatre Ciutat de València, “Eduard Escalante” 2007, per “Hikikomori (L’era
del buit)” (Edicions Bromera). Finalista al XXXII Premi Born de Teatre 07. V Premi
Ramon Vinyes de Teatre 2006 per ”Hikikomori”. VI Premi de Teatre Joaquim Maria
Bartrina 06, per “La sala d’espera”. (Arola Editors). Premi al Millor Espectacle i
nominació a Millor Director de la X Mostra de Teatre de Barcelona 2005, per “Ser un
altre”.

8. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
TOMÀS GRAU
És membre de la nova generació de directors catalans, que combina la seva
experiència com a director i instrumentista amb un nivell important de sensibilitat
musical i una formació acurada.
Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior
Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en
Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus
estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol
Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007.
Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en
l’especialitat de Direcció d’Orquestra.
Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador
Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden, Jörg Bierhance, José Rafael Pascual
Vilaplana, Carles Comalada, Montserrat Rios i Lluís Vila.
Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Salvatore Spanò,
Albert Guinovart, Manel Camp, Marta Mathéu, Josep Colomé, Catalina Reus i Marc
Canturri, i ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de Vila-seca i l’Orquestra
de Cambra de Cervera, com també la Coral Sant Jordi.
És professor dels cursos de direcció coral que organitza la Federació Catalana
d’Entitats Corals, i també imparteix cursos de formació permanent per a professorat,
iniciant instrumentistes en el món de la direcció coral i orquestral.
Actualment és director titular i artístic de l’Orquestra Camera Musicae i de la
companyia d’òpera que porta el mateix nom, i director titular de l’Orquestra Ciutat de
Sant Boi. A més a més, dirigeix l’Orquestra i l’Orfeó de la Universitat Rovira i Virgili.
També treballa en el camp de les arts escèniques, on ha dirigit les òperes La Flor, de
Ricard Lamote de Grignon, i Bastià i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart, i el
muntatge interdisciplinari El mort, del Centre d’Arts Escèniques de Reus.

9. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
ABEL COLL
Graduat en art dramàtic pel Col·legi de Teatre de Barcelona 1998/2001
Director
“LA TERRA ÉS BAIXA I BRUTA I ERMA...” Jordi Faura * Teatre Romea* BCN (2009)
"LA FÀBRICA DE LA FELICITAT" Jordi Faura. *Teatre Tantarantana* BCN (2009)
"HIKIKOMORI" Jordi Faura. *Sala Villarroel* BCN (2008)
"LA SORRA I L'ACADÈMIA" Joan Brossa. *Espai Brossa* BCN (2008)
“AMPUTATION”.Jordi Faura *Teatre Romea* BCN(2007)
”SAM” Samuel Beckett. *Sala Beckett* BCN (2006)
”BAAL" Bertolt Brecht *Teatre Tantarantana* BCN (2004)
”PERVERSITAT SEXUAL A CHICAGO” D.Mamet *Teatre Tantarantana* BCN (2003)
Actor
“la casa en obres” blai bonet direcció pep tosar *circol malda” bcn (2009)
“mort a venecia" britten direcció willy decker *gran teatre del liceu* bcn(2008)
"el coronel ocell" hristo boitxev direcció martí torres *institut del teatre* bcn(març 2008)
"la sorra i l'acadèmia" joan brossa *espai brossa* bcn(2008)
"el pais de los ciegos" h.g. wells dramaturgia jordi faura.direcció hugo guzman.(2008)
"l'esvoranc" j.mª miró direcció martí torres *sala raval* bcn (2007)
“amputation”.jordi faura.setmana de poesia francesa *teatre romea* bcn(2007)
”el mentider” jean cocteau direcció damià barbany *espai brossa* bcn(2007)
“wozzeck” alban berg direcció calixto bieito *gran teatre del liceu* bcn(2006)
"lucia de lammemmor" donizetti.direcció robert carsen*gran teatre del liceu* bcn(2006)
"tirant lo blanc" joanot martorell. direcció txell roda acces teatre. gira cat.(2006)
“ballet béjart lausanne” direcció maurice bejar *gran teatre del liceu* bcn(2005)
“la gioconda” ponchielli direcció pier luigi pizzi *gran teatre del liceu* bcn(2005)
“turandot” puccini direcció nuria espert *gran teatre del liceu* bcn(2005)
“rigoletto" verdi direcció graham vick *gran teatre del liceu* bcn(2005)
“peter grimes" britten direcció lluís pasqual *gran teatre del liceu* bcn(2004)
"sallinger" koltes direcció carme portaceli *mercat de les flors* bcn(2002)
“estricta vigilància” genet.direcció pere riera *teatre malic* bcn(1999)
“el cor de la ciutat” direcció esteve rovira televisió de catalunya (2009) secundari
"mirall trencat" direcció orestes lara diagonal tv. (2002) intervenció
“nadie es perfecto” direcció joaquim oristrell (figuración especial)(2005)
Altres
ajudant de direcció ”el mentider” jean cocteau.dir.damià barbany.espai brossa (2007)
assistent de direcció "plataforma" m. houellebecq direcció calixto bieito. bcn.(2006)
ajudant de direcció ”obra vista” autor i director jordi prat.sala beckett. bcn.(2005)
ajudant de direcció ”lear” de e. bond direcció carme portaceli. teatre lliure.bcn.(2004)
ajudant de direcció "sallinger" b.m.koltes. Dir.carme portaceli.mercat de les flors(2003)
assistent de direcció ”cara de foc” m.v.mayenburg.dir. c. portaceli.teatre lliure(2003)
adjunt de direcció "i festival shakespeare " director paco azorin santa susanna.(2003)
Premis
premi al millor espectacle.VII mostra de teatre de barcelona 2005 “perversitat sexual a chicago”
premi votació popular.VII mostra de teatre de barcelona 2005 “perversitat sexual a chicago”

10. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
ROBERTO OLIVÁN
Roberto Oliván és un dels creadors més interessants del panorama contemporani
actual. Té un llenguatge propi que el permet apropar, fins a arribar-se a confondre,
dansa, teatre i circ contemporani.
Ballarí i coreògraf, la formació d’Oliván està a cavall de l’Institut del Teatre, a
Barcelona, i de la Performing Arts Research and TRaining Studios de Brusel·les.
És el director i fundador de Enclave Companyia de Dansa i ha estat coreògraf
d’espectacles com El Kiosko de las almas perdidas, amb el Centre Coreogràfic de
Galícia; In the name of land, amb la Iceland Dance Company (companyia Nacional) a
Islàndia o Homeland, coproduït pel CAER.
Ha impartit classes en escoles i tallers de tot el món (Bèlgica, Corea del Sud, Israel) i
és el fundador del Taller Internacional de Dansa Contemporània a Tortosa.
També ha donat classes de repertori de la companyia ROSAS a Johannesburg (SA),
Soweto (SA), Pretoria (SA), Buenos Aires (ARG), Brussel·les (BEL) i Caracas (V).
Roberto Oliván és el Director Artístic del TALLER DELTEBRE DANSA des de l’any
2004. Aquest Taller té lloc cada juliol des d’aquest any on hi participen ballarins i
estudiants d’arreu del món.

11. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
Companyia d’òpera CAMERA MUSICAE
La “Companyia d’òpera Camera Musicae” es va crear el mes de setembre de l’any
2005 amb l’objectiu de representar òperes de petit format o de “cambra” amb músics
de les comarques tarragonines i solistes de renom.
Per tal d’apropar al màxim l’òpera al públic en general, des de l’inici de la companyia
les funcions sempre s’han realitzat en català i amb orquestra en viu, fent així que
l’espectacle sigui complet musicalment i escènicament.
L’any 2006, la “Companyia d’òpera Camera Musicae” va produir l’òpera còmica Bastià
i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart, coincidint amb el 250è aniversari del
naixement del compositor. El mateix any 2006, la Companyia d’òpera Camera
Musicae guanya el Premi San Miguel al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre
de Tàrrega.
Des de llavors s’han dut a terme més de 30 funcions d’òpera, a pobles i ciutats com
Palma de Mallorca, Eivissa, Maó, Barcelona, Tarragona, Lleida, Vila-Seca, Salou, El
Vendrell, Tàrrega, Cervera, Montblanc, Sant Boi de Llobregat, Vallirana, Flix, La Pobla
de Mafumet, El Catllar, Sant Carles de la Ràpita...
L’any 2008, la Fundació “La Caixa” selecciona l’espectacle “Bastià i Bastiana” per a
representacions adreçades al públic familiar als diferents centres de la fundació
(Palma de Mallorca, Tarragona, Lleida, Eivissa i Maó).

12. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
Orquestra CAMERA MUSICAE
L’Orquestra Camera Musicae (OCM) del Camp de Tarragona, fundada l’any 2006, neix
en el marc de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, per participar en les
representacions operístiques.
A partir del març de l’any 2007, l’OCM col·labora en dos projectes simfònico-corals: el
Rèquiem de Fauré (amb la Coral Verge del Camí de Cambrils, el Cor Ciutat de Reus i
la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat) i el Glòria de Vivaldi (amb la Coral
Augusta de Tarragona). Seguint amb l’evolució natural de l’orquestra, el setembre del
2007 l’OCM es presenta al públic en solitari.
Després de treballar durant dos anys per produccions, l’OCM organitza la seva pròpia
temporada de concerts estable des del curs 2008-09, intentant compaginar el repertori
clàssic amb la descoberta de noves obres i nous compositors.
L’OCM ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic català, i ja ha estat
seleccionada per participar al Festival Internacional de Sabadell, al Festival
Internacional de Cambrils, al MusicFestival de Vila-seca, al Festival Felip Pedrell de
Tortosa i al Festival del Baix Penedès de Segur de Calafell. A més a més, ha tocat en
sales de concert com l’Auditori AXA de Barcelona, l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell,
l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el Teatre
Fortuny de Reus i el Teatre Auditori de Salou.
Des de l’inici de l’orquestra el director musical és Tomàs Grau, amb qui l’OCM està
realitzant la integral dels Concerts de Brandenburg de Johann Sebastian Bach i dels
Divertiments de Salzburg de Wolfgang Amadeus Mozart.
Des de la temporada de concerts 2008-09, el pianista i compositor Albert Guinovart és
l’artista resident de l’OCM.

13. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
TONI COMAS
Neix a Barcelona. Des dels seus inicis, en els que es demostra l’agilitat dels seus
registres i la seva gran capacitat d’adaptació als estils més oposats, Comas es
decanta cap a l’exigent interpretació de les obres contemporànies, on ha esdevingut
un tenor de referència estant cridat per estrenar un gran nombre d’obres d’aquest
repertori.
Destaquem les estrenes de les obres del genial compositor de Vinaròs Carles Santos,
com: Asdrúbila (1992); La Pantera Imperial (1997); Ricardo y Elena (2000); Sama
samaruck suck suck (2002); El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora (2003),
La meua filla sóc jo (2005) i ara Brossalobrossotdebrossat (2008). Entre els
compositors contemporanis amb els que treballa i ha estrenat les seves obres,
destaquen: El Ganxo de Metres Quadrenys (2006); Un parque de Luís de Pablo
(2005); Fragmento de Orfeo de Jesús Rueda (2005); La Noche y la Palabra de José
Manuel López-López (2004); Josafat de Pere Josep Puértolas (2004); Alfonso de
Vilallonga, Enric Palomar i Enric Ferrer, entre d’altres.
D’entre la seva discografia s’ha de destacar la col·laboració amb el compositor cubà
José María Vitier amb qui ha participat en la cantata Salmo de las Américas
(nominada als Grammy 2000), i recentment en l’enregistrament de El caballero y su
destino (2007), inspirada en la figura del Che, que s’estrena el 13 de juny de 2008 al
Tearo Karl Marx de La Habana.
Ha participat, també, en els següents enregistraments: Albéniz Integral, 1998
Columna Música. Piano, Mac MacClure; Pentesilea, 2000 Pick-up. (Enric Ferrer);
L´Adeu de Lucrécia, 2001 Ars Harmonica (Universitat de València) (Carles Santos);
Una voce in off, 2001 Columna Música. (Xavier Montsalvatge) ; El gato con botas,
2002 Columna Música. (X. Montsalvatge), nominat als Premis Grammy 2004 ;
Montsalvatge, 2003 Columna Música. Integral de cant II Volum. Piano, Mac MacClure;
i Joc de mans, 2007 D+3, (Alberto García Demestres), estrenada a Mòdena. L’any
2008 surt el seu darrer enregistrament, Rime, per D+3, amb el pianista Marco
Evangelisti i obres de Britten y Vaughn-Williams.
Ha estrenat al 2007, amb el director Mario Gas, la producció del Teatro Español de
Madrid, Auge y caída de la ciudad de Mahagonny (Kurt Weill) interpretant el rol del
protagonista, Jim Mahonney, pel que ha rebut el Premio Chivas 2008 de Madrid al
millor cantant de musical. Aquest any 2009 estrena l´òpera Fortuny-Venise del
compositor italià Diego dall’Osto, al Teatre Principal de Castelló.

14. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
CLAUDIA SCHNIDER
Nascuda a Roses, província de Girona, Claudia Schnider és llicenciada en
Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Va estudiar música a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i va dur a terme la seva
formació de cant amb Montserrat Aparici. En el tercer curs d’estudis d’arquitectura, va
ser becada per estudiar al “Istituto di Architettura di Venezia”; paral·lelament va
assistir a classes de cant a la “Scola di Treviso”.
Va guanyar el “Concurs Noves Veus” que organitza l’Òpera de Cambra de Catalunya,
i va aconseguir una beca per completar la seva formació de lied amb Paul Schilawsky
i Dalton Baldwin.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 2000 amb l’òpera Don Quijote
de José Luis Turina. Entre 2002 i 2004 va cantar Katia Kabanova de Leos Janacek,
Pikovaia Dame de Tchaikovsky, Il viaggio a Reims de Rossini, i L’enfant et les
sortilèges de Ravel. El 2004 va cantar a l’òpera d’Oviedo el rol d’Elektra d’Strauss.
Col·labora molt sovint amb el pianista i compositor Carles Santos. Ha estrenat les
seves òperes Ricardo y Elena, l’Adéu de Lucrècia Bòrgia, l’òpera-circ Sama Samaruck
Suck Suck, Lisístrata, i El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora. Ha realitzat
gires europees amb aquests espectacles, a teatres com l‘Odeon de París o el Hebbel
de Berlín, entre d’altres.
Ha actuat en festivals com “the Internacional Festival of Edinburgh”, el “Festival Grec”
de Barcelona, el “Festival Lyrique des Deux Catalognes”, el “Festival de Otoño” de
Madrid, el “Festival de Mérida” i els festivals de Lörrach i Belfast.

15. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
MARC CANTURRI
El baríton Marc Canturri neix a Andorra i comença la seva carrera musical en el cor
nacional dels petits cantors. Estudia cant líric a Barcelona amb Juan Oncina i Carlos
Chausson. Complementa la seva formació a l'Opera-studio de l'òpera de Colònia i en
classes magistrals amb Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Simon Estes, Bruno Pola i
François le Roux.
Debuta amb Don Pasquale a Sabadell i en aquest mateix teatre canta a Rigoletto,
Faust, Manon, Roméo et Juliette i Madama Butterfly. Interpreta, entre altres, òperes
com Carmen, Les contes d’Hoffmann, L’enfant et les sortilèges, Don Carlo (Òpera de
Colonia), The rape of Lucretia (Festival Shakespeare Santa Susanna), Pagliacci
(Teatro Municipal de Cali, Colòmbia), Carmen (festival d'estiu de Letònia), Il viaggio a
Reims (Opera de Oviedo), La gazzetta, Ariodante, Don Carlos, Boulevard Solitude
(Gran Teatre del Liceu, Barcelona), Il tutore burlato, Il barbiere di Siviglia, El gato con
botas (Teatro Real, Madrid), L'enfant et les sortilèges (Orchestre symphonique de
Montréal, Canadà), Emilia di Liverpool (St.Georges Hall, Liverpool 08/ Opera Baltica,
Polònia/ Theater Bremen, Alemanya), Il segreto di Susanna (Royal Liverpool
Philharmonic). Ha estrenat les òperes Eurídice i El saló d' Anubis de J.A. Amargós,
havent grabat la primera per Harmonia Mundi.
Ha cantat en oratoris com el Rèquiem de Fauré, el Te Deum de Charpentier, la
Johannes Passion de Bach, el Messies de Haendel, l'Oratori de Nadal de Saint-Saens,
la Paukenmesse de Haydn i la cantata Carmina Burana de Orff.
Ha desenvolupat també la seva activitat en escenaris com el Festival Grec de
Barcelona, Auditorio de Zaragoza, Auditorio de Tenerife, Festival Mozart de A Coruña,
Festival Stimmen de Lörrach, Theater Winterthur, Teatre Nacional de Catalunya,
European Opera Center, St. John's Smith Square. Ha ofert recitals en moltes
poblacions espanyoles i a França, Alemanya, Suïssa, Eslovènia, Bèlgica i Colòmbia.
Ha col·laborat, entre altres, amb directors musicals com Gerd Albrecht, Martin André,
Cyril Diederich, Maurizio Barbacini, Maurizio Benini, Zoltan Pesko, Alvaro Albiach,
Lorenzo Ramos, Kent Nagano i Vasily Petrenko, i amb directors d'escena com Günter
Krämer, Stefano Poda, Carmen Portaceli, Calixto Bieito, Ignacio Garcia, Mariame
Clément, Peter Konwitschny, Nicolaus Lehnhoff , Dario Fo i Emilio Sagi.
Recentment ha cantat el paper de Don Quijote del Retablo de Maese Pedro de Falla al
Liceu, el Teatro Real, el Calderón de Valladolid i la ABAO. Pròximament interpretarà
Harlekin de Ariadne auf Naxos en la temporada d’òpera de Oviedo.

16. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
BEGOÑA ALBERDI
Polifacètica actriu-cantant, amb una destacada carrera tant en el món de l’òpera com
en el del teatre més rupturista i innovador, la soprano barcelonesa Begoña Alberdi va
començar la seva trajectòria després de guanyar el 1989 el Concurs Internacional de
Cant Julián Gayarre de Pamplona, el Concurso Nacional para cantantes de ópera
Eugenio Marco i, durant dos anys consecutius, la Marató per a Noves Veus
organitzada per l’Òpera de Cambra de Catalunya.
Qualificada per la premsa com “un instintiu animal escènic”, Begoña Alberdi presta el
seu temperament i profunda vocació artística a muntatges que li permeten
desenvolupar un potencial que en los últims anys ha començat a transmetre als seus
cada vegada més nombrosos alumnes.
Les seves inquietuds teatrals la van portar a estar vinculada durant anys al grup teatral
Els Joglars –El Nacional, Ubu president-, treballant també en muntatges creats per
Carles Santos –Lisístrata- i Calixto Bieito –Tirant lo Blanc-, combinant aquests
compromisos amb actuacions en les temporades operístiques del Gran Teatre del
Liceu, del Teatro Real de Madrid, de l’Euskalduna de Bilbao o de l’Òpera d’Oviedo,
interpretant els més variats personatges d’un ampli repertori.
Begoña Alberdi va realitzar els seus estudis al Conservatori Superior de Música del
Liceu, obtenint els primers premis en els graus mitjà i superior, perfeccionant més tard
tècnica i interpretació amb Juan Oncina, Enedina Lloris i Mirella Freni. Debuta en la
òpera com Euridice (Orfeo ed Euridice, Gluck), en el Teatre La Faràndula de Sabadell,
el 1989. Aquella mateixa temporada debuta al Liceu barcelonès, teatre en el que ha
arribat a interpretar més de vint papers en òperes com Jenufa, Boris Godunov, Manon
Lescaut, Die Walküre, Salome, Una cosa rara, Aida, Beatrice di Tenda, Alcina, Norma,
La Favorita, Parsifal, La Fiamma, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Peter Grimes,
Macbeth, Die tote Stadt, etc. Debuta al Teatro Real en el rol de Marcellina de Le nozze
di Figaro, paper que també ha interpretat en el Calderón de Valladolid i en el
Campoamor d’Oviedo. Al Teatro de La Zarzuela de Madrid canta en l’òpera Jenufa,
debutant al Euskalduna bilbaí amb Der Rosenkavalier, on més tard tornarà com una de
les walkyrias en Die Walküre.
Ha col·laborat amb directors com Ros Marbà, Collado, Mund, Schneider, Haider, De
Billy, Delacôte, Kulka, Kremer o Bonynge, compartint escenari amb estrelles de la talla
d’Eva Marton, Monserrat Caballé, Mirella Freni, Edita Gruberova, Giovanna Casolla,
Plácido Domingo o Josep Carreras.
Begoña Alberdi ha participat en muntatges operístics i en gires de concerts per ciutats
d’Alemanya, França i Corea, i en els Festivals de Sagunto, Mérida i Castell de
Peralada. El seu repertori concertístic inclou obres de tanta envergadura com la Missa
da Requiem de Verdi, la Missa de la Coronació o las Vesperae solemnes de
confessore, ambdues de Mozart.

17. ALBA ETERNA
Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura
Una producció de
en coproducció amb