SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Aspectes a considerar en el model de llengua a l’educació infantil i primària a les comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports Àngela Buj Alfara Acadèmia Valenciana de la Llengua València, 17 de juliol de 2008
A N N E X  II
ESTRATÈGIES LINGÜÍSTIQUES QUE CONTRIBUEIXEN A DONAR UN MODEL LINGÜÍSTIC RESPECTUÓS AMB LA PARLA DE L’ALUMNAT DE LES COMARQUES CENTRALS.  UN EXEMPLE: LES TERRES DE L’EBRE
T A U L A I. El territori II. Caracterització dialectològica  III. Què compartim? IV. Diagnòstic V. Estratègies
 
II. Caracterització dialectològica Com és sabut les comarques dels  Ports,  de l’ Alt   Maestrat  i del  Baix Maestrat  pertanyen a l’àrea del  català occidental , i dins d’aquest,  formen  juntament amb: > el  Matarranya  ―a l’ Aragó > la  Terra Alta , la  Ribera d’Ebre , el  Baix Ebre  i el  Montsià  ―al Principat de  Catalunya   una  àrea de transició  en què el feix d’isoglosses ara representa el català  nord - occidental  ara el  valencià .  Aquesta zona de transició, depenent dels autors ha rebut diversos noms:
·  tortosí , prenent com a referència la capitalitat de la diòcesi a la qual pertanyeren totes aquestes comarques. Part de l’Alt Maestrat passà a la diòcesi Castelló-Sogorb, l’any 1960, i la resta de la comarca continua a la diòcesi de Tortosa ·  parlar  /  zona de transició ·  (sub)dialecte ·  subdialecte  > no independent dins del català    occidental   > independent dins del català occidental ·  dialecte
·  variant de transició  > cap al tortosí > del valencià septentrional de transició > del valencià septentrional ·  àrea tortosina  i  valencià septentrional ·  no és una àrea de transició definida
III. Què compartim? ·Vincles lingüisticoculturals. ·Sociolingüísticament és una zona en què la gran majoria de la població autòctona és catalanoparlant. · Zona dividida en tres administracions: País Valencià, Aragó i Catalunya · Presenta una casuística geogràfica comuna que és trobar-se situada a l’extrem  dels centres de poder.
·Aquesta ubicació culturalment pot resultar discriminatòria. ·En l’àmbit educatiu, repercuteix en el sentit que les solucions normatives, de la llengua col·loquial, d’aquestes comarques no siguen recollides pel model lingüístic escolar: - docent - editorial > llibres de text   > altres recursos > lectures > diccionaris > audicions
IV. Diagnòstic Aquestes variables condueixen a un canvi lingüístic en tots els nivells: - fonètic  > vocalisme  > tònic   > àton > consonantisme -morfosintàctic > morfologia > nominal > verbal -lèxic Aquest anivellament fa que les comarques dels Ports i de l’Alt i Baix Maestrat prenguen un procés de “valencianització central” i les del sud català d’”orientalització”, cap al català central.
V. Estratègies Per frenar aquesta tendència endodiglòtica i d’empobriment de la llengua, en l’àmbit educatiu, quines actuacions s’han pres en les comarques catalanes del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta? - Formació del professorat Tipologia : ·Seminaris ·Cursos ·Jornades ·Assessoraments Àmbit : ·Centres ·Intercentres ·Interzones
Institucions que han organitzat aquesta formació : ·Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya) ·Institut de Ciències de l’Educació (Universitat Rovira i Virgili) ·Departament de Filologia Catalana (Universitat Rovira i Virgili) ·Moviment de Mestres per a la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre ·Col·lectiu de Mestres de la Terra Alta
-Estudis ·Llicència retribuïda > “Raïl. Proposta de model de llengua per a les escoles del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Ports i Maestrat ”  (Buj Alfara, À.)  (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya) (en premsa) ·Ponències ·Comunicacions  http://www.alcanar.com/entitats/cel
-Recursos didàctics ·CD CANTEM I CONTEM. Cançons i contes per a les nostres escoles http://www.xtec.cat/ ~ abuj ·Maleta pedagògica de contes en català occidental i balear  (Buj Alfara, À.) http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/maleta-occidental.htm ·“Àlbum de geosinònims”  (Buj Alfara, À.) ·Literatura oral: “Dir dites, com ho diem?”, “Endevina endevinalla...”  (Buj Alfara, À.)   · Cruïlla. Curs de llengua   i   Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció  (2002), Joan Beltran i Josep Panisello, Benicarló: Edicions Alambor
-Altres Assessorament en el món editorial > llibres de text  > diccionaris > lectures Proposició no de Llei del Parlament de Catalunya DADES GENERALS    Títol Proposició no de llei sobre el model lingüístic dels llibres de text i la docència en català   Núm. Expedient 250-02311/06   Data Document 03/12/2001

More Related Content

Similar to Avl

Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrelsnovesarrels
 
Franja de ponent
Franja de ponentFranja de ponent
Franja de ponentlennga
 
2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub Slideshare
2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare
2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub SlideshareNatxo Sorolla
 
Alguns Conceptes De Sldefinitiu
Alguns Conceptes De SldefinitiuAlguns Conceptes De Sldefinitiu
Alguns Conceptes De SldefinitiuOreto Masià
 
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País ValenciàPrecisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valenciàmaestratviu
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüísticarosermila
 
Característiques dels dialectes del català
Característiques dels dialectes del catalàCaracterístiques dels dialectes del català
Característiques dels dialectes del catalàgloriaalmazor
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1dolors
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 

Similar to Avl (20)

Situació sociolingüística
Situació sociolingüísticaSituació sociolingüística
Situació sociolingüística
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
 
Franja de ponent
Franja de ponentFranja de ponent
Franja de ponent
 
2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub Slideshare
2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare2008 El Futur Del Català A La Franja   Juliols De La Ub   Slideshare
2008 El Futur Del Català A La Franja Juliols De La Ub Slideshare
 
Alguns Conceptes De Sldefinitiu
Alguns Conceptes De SldefinitiuAlguns Conceptes De Sldefinitiu
Alguns Conceptes De Sldefinitiu
 
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País ValenciàPrecisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
 
Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1
 
Tagal
TagalTagal
Tagal
 
Característiques dels dialectes del català
Característiques dels dialectes del catalàCaracterístiques dels dialectes del català
Característiques dels dialectes del català
 
Eivissa secció filològica de l’iec
Eivissa secció filològica de l’iecEivissa secció filològica de l’iec
Eivissa secció filològica de l’iec
 
SOCIOLINGUISTICA.pdf
SOCIOLINGUISTICA.pdfSOCIOLINGUISTICA.pdf
SOCIOLINGUISTICA.pdf
 
Panjabí
PanjabíPanjabí
Panjabí
 
Panjabí
PanjabíPanjabí
Panjabí
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
UcraïNèS
UcraïNèSUcraïNèS
UcraïNèS
 
UcraïNèS
UcraïNèSUcraïNèS
UcraïNèS
 
UcraïNèS
UcraïNèSUcraïNèS
UcraïNèS
 
RomanèS
RomanèSRomanèS
RomanèS
 

Avl

  • 1. Aspectes a considerar en el model de llengua a l’educació infantil i primària a les comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports Àngela Buj Alfara Acadèmia Valenciana de la Llengua València, 17 de juliol de 2008
  • 2. A N N E X II
  • 3. ESTRATÈGIES LINGÜÍSTIQUES QUE CONTRIBUEIXEN A DONAR UN MODEL LINGÜÍSTIC RESPECTUÓS AMB LA PARLA DE L’ALUMNAT DE LES COMARQUES CENTRALS. UN EXEMPLE: LES TERRES DE L’EBRE
  • 4. T A U L A I. El territori II. Caracterització dialectològica III. Què compartim? IV. Diagnòstic V. Estratègies
  • 5.  
  • 6. II. Caracterització dialectològica Com és sabut les comarques dels Ports, de l’ Alt Maestrat i del Baix Maestrat pertanyen a l’àrea del català occidental , i dins d’aquest, formen juntament amb: > el Matarranya ―a l’ Aragó > la Terra Alta , la Ribera d’Ebre , el Baix Ebre i el Montsià ―al Principat de Catalunya una àrea de transició en què el feix d’isoglosses ara representa el català nord - occidental ara el valencià . Aquesta zona de transició, depenent dels autors ha rebut diversos noms:
  • 7. · tortosí , prenent com a referència la capitalitat de la diòcesi a la qual pertanyeren totes aquestes comarques. Part de l’Alt Maestrat passà a la diòcesi Castelló-Sogorb, l’any 1960, i la resta de la comarca continua a la diòcesi de Tortosa · parlar / zona de transició · (sub)dialecte · subdialecte > no independent dins del català occidental > independent dins del català occidental · dialecte
  • 8. · variant de transició > cap al tortosí > del valencià septentrional de transició > del valencià septentrional · àrea tortosina i valencià septentrional · no és una àrea de transició definida
  • 9. III. Què compartim? ·Vincles lingüisticoculturals. ·Sociolingüísticament és una zona en què la gran majoria de la població autòctona és catalanoparlant. · Zona dividida en tres administracions: País Valencià, Aragó i Catalunya · Presenta una casuística geogràfica comuna que és trobar-se situada a l’extrem dels centres de poder.
  • 10. ·Aquesta ubicació culturalment pot resultar discriminatòria. ·En l’àmbit educatiu, repercuteix en el sentit que les solucions normatives, de la llengua col·loquial, d’aquestes comarques no siguen recollides pel model lingüístic escolar: - docent - editorial > llibres de text > altres recursos > lectures > diccionaris > audicions
  • 11. IV. Diagnòstic Aquestes variables condueixen a un canvi lingüístic en tots els nivells: - fonètic > vocalisme > tònic > àton > consonantisme -morfosintàctic > morfologia > nominal > verbal -lèxic Aquest anivellament fa que les comarques dels Ports i de l’Alt i Baix Maestrat prenguen un procés de “valencianització central” i les del sud català d’”orientalització”, cap al català central.
  • 12. V. Estratègies Per frenar aquesta tendència endodiglòtica i d’empobriment de la llengua, en l’àmbit educatiu, quines actuacions s’han pres en les comarques catalanes del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta? - Formació del professorat Tipologia : ·Seminaris ·Cursos ·Jornades ·Assessoraments Àmbit : ·Centres ·Intercentres ·Interzones
  • 13. Institucions que han organitzat aquesta formació : ·Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya) ·Institut de Ciències de l’Educació (Universitat Rovira i Virgili) ·Departament de Filologia Catalana (Universitat Rovira i Virgili) ·Moviment de Mestres per a la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre ·Col·lectiu de Mestres de la Terra Alta
  • 14. -Estudis ·Llicència retribuïda > “Raïl. Proposta de model de llengua per a les escoles del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Ports i Maestrat ” (Buj Alfara, À.) (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya) (en premsa) ·Ponències ·Comunicacions http://www.alcanar.com/entitats/cel
  • 15. -Recursos didàctics ·CD CANTEM I CONTEM. Cançons i contes per a les nostres escoles http://www.xtec.cat/ ~ abuj ·Maleta pedagògica de contes en català occidental i balear (Buj Alfara, À.) http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/maleta-occidental.htm ·“Àlbum de geosinònims” (Buj Alfara, À.) ·Literatura oral: “Dir dites, com ho diem?”, “Endevina endevinalla...” (Buj Alfara, À.) · Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002), Joan Beltran i Josep Panisello, Benicarló: Edicions Alambor
  • 16. -Altres Assessorament en el món editorial > llibres de text > diccionaris > lectures Proposició no de Llei del Parlament de Catalunya DADES GENERALS Títol Proposició no de llei sobre el model lingüístic dels llibres de text i la docència en català Núm. Expedient 250-02311/06 Data Document 03/12/2001