1900   1936 Lent creixement de l’economia...  fins 1929 Pèrdua colonial Proteccionisme Proteccionisme Reformes socials Per...
Terciari Secundari Primari Espanya 1930 Espanya 1900 2 2.- AGRICULTURA Creus que és un sector important en el conjunt de l...
3 Quines deduccions pots treure de l’observació  d’aquestes gràfiques?
4 Relaciona les dues gràfiques i explica quina  problemàtica comporta a nivell social Explica les diferències entre aquest...
5 Quina problemàtica representa  aquest acudit? Explica algunes de les polítiques  econòmiques i socials que es posen  en ...
5 En resum: Característiques generals de l’agricultura Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - End...
Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana Destí de les exportacions de teixits de cotó (en %) 6 Quina  és...
7 Què vol dir? Què es pot deduir d’aquesta evolució?
8 Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
9 Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de  la població activa de Catalunya i Espanya Terciari Terci...
5 En resum: Característiques generals de la indústria Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya  ...
10 Comenta aquesta evolució. Creus que ja  eren paràmetres d’una societat  moderna i industrialitzada? Quina és la causa d...
11 Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les  del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució...
12 Comenta els aspectes  de mobilitat que afecta  a la població espanyola  en aquest període.  Creixement dels nuclis urba...
5 En resum: Característiques generals de la demografia Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat  - ...
14   Després d’analitzar tots els sectors econòmics i socials,  fes una relació dels principals problemes de l’agricultura...
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i socials...
Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931) Comenta l’evolució de les taules i compara els dos sindicats? 16 5.1.-...
-Solidaritat Obrera , entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). - L’ anarquisme , primer molt dispers fins q...
5.1.-El moviment obrer 5.-  Transformacions socials 16 El  moviment obrer  durant la   Crisi dels sistema de la Restauraci...
5.2.- La condició de la dona Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Moviment de dretes i catò...
Transformacions socials 17 Catalunya als anys vint
Transformacions socials 17 opiso
Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931) Comenta aquests exemples L’any 1898, es recomanava que de les 36 ho...
Documents Moviment Obrer 18 Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els di...
18 Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver esta...
Documents demografia: la febre espanyola 18
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

5 eco i soc 1900 1936

11.576 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

5 eco i soc 1900 1936

  1. 1. 1900 1936 Lent creixement de l’economia... fins 1929 Pèrdua colonial Proteccionisme Proteccionisme Reformes socials Però... provoca Prosperitat Disminució del deute Malgrat tot Pèrdua de mercats Repatriació de capitals Això va exigir 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Crisi social Poca modernització (poca reinversió dels beneficis) Sous baixos Inflació Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera Es va caracteritzar per Intervencionisme Depressió 2a República Es va caracteritzar per però Deute públic Agitació social 1- Evolució econòmica 1 Analitzarem els sectors econòmics (agricultura i indústria), la demografia i la societat (classes socials, dona i moviment obrer) Barcelona a principis de segle
  2. 2. Terciari Secundari Primari Espanya 1930 Espanya 1900 2 2.- AGRICULTURA Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola? Primari Terciari Secundari Evolució de la població activa espanyola
  3. 3. 3 Quines deduccions pots treure de l’observació d’aquestes gràfiques?
  4. 4. 4 Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social Explica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya Espanya meridional Resta d’Espanya Propietaris 21,6% 52,4% Arrendataris i parcers 12,8% 14,4% Jornalers 65,3% 33,2%
  5. 5. 5 Quina problemàtica representa aquest acudit? Explica algunes de les polítiques econòmiques i socials que es posen en pràctica per tal de donar solució a aquesta problemàtica
  6. 6. 5 En resum: Característiques generals de l’agricultura Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - Endarreriment - Poca modernització - Necessitat de proteccionisme En algunes zones (Catalunya, litoral...) - Modernització i especialització (oliva) Desigual repartiment de la terra - Espanya meridional de terratinents - Espanya del nord amb una propietat més dividida - Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires) Polítiques estatals - Anys 20 millores en el regadiu - Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu
  7. 7. Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana Destí de les exportacions de teixits de cotó (en %) 6 Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquestes dues taules? 3.- INDÚSTRIA
  8. 8. 7 Què vol dir? Què es pot deduir d’aquesta evolució?
  9. 9. 8 Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
  10. 10. 9 Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya Terciari Terciari Secundari Secundari Primari Primari Catalunya 1930 Espanya 1930 Catalunya 1900 Espanya 1900
  11. 11. 5 En resum: Característiques generals de la indústria Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya - Siderometal·lúrgia al País Basc Necessitat de proteccionisme Més pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consum Guanya importància respecte al sector primari Nous sectors industrials - Químic, elèctric, petroli, ciment Enorme importància de la Primera Guerra Mundial
  12. 12. 10 Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada? Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida? 4.- Demografia Creixement de la població a Espanya 1900 18.594.405 1910 19.927.150 1920 21.303.162 1930 23.563.867
  13. 13. 11 Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat? Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya Període Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰) Espanya Catalunya Espanya Catalunya 1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24 1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93 1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04 1916-1917 28,95 21,87 1918 29.24 33,21 1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59 1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31 1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46
  14. 14. 12 Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període. Creixement dels nuclis urbans Ciutats 1900 1930 Madrid 539.835 952.832 Barcelona 533.000 1.005.565 València 213.550 320.195 Sevilla 148.315 228.729 Bilbao 83.306 161.987 Emigració cap a Amèrica Període Total d’espanyols a Amèrica 1898-1907 682.370 1908-1917 1.419.927 1918-1927 874.308 1928-1936 311.568
  15. 15. 5 En resum: Característiques generals de la demografia Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat - Fort descens de la mortalitat Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid - Transformacions urbanístiques (Eixample) Augment de l’emigració exterior - Cap a Amèrica, Algèria i a França Població activa primària es redueix un terç - Continua sent la primària la més important a Espanya - A Catalunya la meitat es dedica a la secundària
  16. 16. 14 Després d’analitzar tots els sectors econòmics i socials, fes una relació dels principals problemes de l’agricultura espanyola i catalana (pots diferenciar-les?) I de la indústria? I de la demografia? Es donen alguns elements comuns a tots aquests sectors econòmics i socials? Qüestions Consulta el dossier i la pàgina web per tal d’aprofundir en aquests temes i per resoldre l’exercici
  17. 17. Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i socials Mitjana dels jornals (pessetes per dia) 15 5.- Transformacions socials 5.1.-El moviment obrer
  18. 18. Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931) Comenta l’evolució de les taules i compara els dos sindicats? 16 5.1.-El moviment obrer
  19. 19. -Solidaritat Obrera , entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). - L’ anarquisme , primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va constituir en un sindicat únic . Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí . 5.1.-El moviment obrer 5.- Transformacions socials 19 El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 Augment de la industrialització = Augment del proletariat Increment del moviment obrer (participació dels obrers a través de sindicats i partits) -PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE ( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme) - UGT (sindicat socialista) Les principals organitzacions obreres Els socialistes Els anarquistes Els republicans -Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux )
  20. 20. 5.1.-El moviment obrer 5.- Transformacions socials 16 El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera Entre 1923 i 1930 Clandestinitat del moviment obrer (excepte el PSOE i UGT) Les principals accions Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes) 1919 La vaga de la Canadenca 1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal ( Sindicat Lliure ) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato... 1909 Setmana Tràgica 1917 Vaga revolucionària Neix la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)
  21. 21. 5.2.- La condició de la dona Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918) Lluita reivindicativa En els inicis del segle XX es caracteritzava per Circumscrita a un Les millores 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública 2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...) ( Victoria Kent, Clara Campoamor ...) En uns inicis Transformacions socials 17
  22. 22. Transformacions socials 17 Catalunya als anys vint
  23. 23. Transformacions socials 17 opiso
  24. 24. Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931) Comenta aquests exemples L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries. La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència. Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home. Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933. 18 L’educació de les nenes a principis de segle XX http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm
  25. 25. Documents Moviment Obrer 18 Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí , Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña — els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic , limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l' apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol. Font: Buxaweb
  26. 26. 18 Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia ) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Confederació Nacional del Treball .
  27. 27. Documents demografia: la febre espanyola 18

×