SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
1900   1936 Lent creixement de l’economia...  fins 1929 Pèrdua colonial Proteccionisme Proteccionisme Reformes socials Però... provoca Prosperitat Disminució del deute Malgrat tot Pèrdua de mercats Repatriació de capitals Això va exigir 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Crisi social Poca modernització (poca reinversió dels beneficis) Sous baixos Inflació Anys vint creixement Dictadura  Primo de Rivera Es va caracteritzar per Intervencionisme Depressió 2a República Es va  caracteritzar per però Deute públic Agitació social 1-   Evolució  econòmica   1 Analitzarem els sectors econòmics (agricultura i indústria), la demografia i la societat (classes socials, dona i moviment obrer) Barcelona a principis de segle
Terciari Secundari Primari Espanya 1930 Espanya 1900 2 2.- AGRICULTURA Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola? Primari Terciari Secundari Evolució de la població activa espanyola
3 Quines deduccions pots treure de l’observació  d’aquestes gràfiques?
4 Relaciona les dues gràfiques i explica quina  problemàtica comporta a nivell social Explica les diferències entre aquestes dues zones  d’Espanya Espanya meridional Resta d’Espanya Propietaris 21,6% 52,4% Arrendataris i parcers 12,8% 14,4% Jornalers 65,3% 33,2%
5 Quina problemàtica representa  aquest acudit? Explica algunes de les polítiques  econòmiques i socials que es posen  en pràctica per tal de donar solució  a aquesta problemàtica
5 En resum: Característiques generals de l’agricultura Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - Endarreriment  - Poca modernització - Necessitat de proteccionisme En algunes zones (Catalunya, litoral...) - Modernització i especialització (oliva) Desigual repartiment de la terra - Espanya meridional de terratinents - Espanya del nord amb una propietat més dividida - Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires) Polítiques estatals - Anys 20 millores en el regadiu - Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu
Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana Destí de les exportacions de teixits de cotó (en %) 6 Quina  és la principal deducció que es pot  extreure d’aquestes dues taules? 3.- INDÚSTRIA
7 Què vol dir? Què es pot deduir d’aquesta evolució?
8 Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
9 Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de  la població activa de Catalunya i Espanya Terciari Terciari Secundari Secundari Primari Primari Catalunya 1930 Espanya 1930 Catalunya 1900 Espanya 1900
5 En resum: Característiques generals de la indústria Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya  - Siderometal·lúrgia al País Basc Necessitat de proteccionisme Més pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consum Guanya importància respecte al sector primari Nous sectors industrials  - Químic, elèctric, petroli, ciment Enorme importància de la Primera Guerra Mundial
10 Comenta aquesta evolució. Creus que ja  eren paràmetres d’una societat  moderna i industrialitzada? Quina és la causa d’un augment  de l’esperança de vida? 4.- Demografia Creixement de la població a Espanya 1900 18.594.405 1910 19.927.150 1920 21.303.162 1930 23.563.867
11 Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les  del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de  la mortalitat? Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya Període Taxa  natalitat  (‰) Taxa  mortalitat  (‰) Espanya Catalunya Espanya Catalunya 1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24 1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93 1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04 1916-1917 28,95 21,87 1918 29.24 33,21 1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59 1921-1925 29,89  23,22 20,23 18,31 1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46
12 Comenta els aspectes  de mobilitat que afecta  a la població espanyola  en aquest període.  Creixement dels nuclis urbans Ciutats 1900 1930 Madrid 539.835 952.832 Barcelona 533.000 1.005.565 València 213.550 320.195 Sevilla 148.315 228.729 Bilbao 83.306 161.987 Emigració cap a Amèrica Període Total d’espanyols a Amèrica 1898-1907 682.370 1908-1917 1.419.927 1918-1927 874.308 1928-1936 311.568
5 En resum: Característiques generals de la demografia Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat  - Fort descens de la mortalitat Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid - Transformacions urbanístiques (Eixample) Augment de l’emigració exterior - Cap a Amèrica, Algèria i a França Població activa primària es redueix un terç - Continua sent la primària la més important a Espanya - A Catalunya la meitat es dedica a la secundària
14   Després d’analitzar tots els sectors econòmics i socials,  fes una relació dels principals problemes de l’agricultura  espanyola i catalana (pots diferenciar-les?) I de la indústria? I de la demografia? Es donen alguns elements comuns a tots aquests sectors  econòmics i socials? Qüestions Consulta el dossier i la pàgina web per tal d’aprofundir en aquests temes i per resoldre l’exercici
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i socials Mitjana dels jornals (pessetes per dia) 15 5.-  Transformacions socials  5.1.-El moviment obrer
Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931) Comenta l’evolució de les taules i compara els dos sindicats? 16 5.1.-El moviment obrer
-Solidaritat Obrera , entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). - L’ anarquisme , primer molt dispers fins que el 1910 es crea la  CNT A l’any  1918 la CNT  va celebrar el  Congrés de Sants  i es va  constituir en un  sindicat únic . Amb  Àngel Pestaña  i  Salvador Seguí . 5.1.-El moviment obrer 5.-  Transformacions socials 19 El  moviment obrer  durant la   Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 Augment de la industrialització =  Augment del proletariat Increment del moviment obrer (participació dels obrers a través de sindicats i partits)   -PSOE   (Pablo Iglesias).  L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el  PCE ( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme) - UGT  (sindicat socialista) Les  principals organitzacions obreres  Els socialistes Els anarquistes Els republicans -Partits republicans (Partit Radical,  Alejandro Lerroux )
5.1.-El moviment obrer 5.-  Transformacions socials 16 El  moviment obrer  durant la   Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 El  moviment obrer  durant la  Dictadura de Primo de Rivera Entre 1923 i 1930 Clandestinitat  del moviment obrer (excepte el  PSOE i UGT) Les  principals accions  Vagues de 1902  (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes)  1919 La vaga de la Canadenca 1919-1923 Pistolerisme, violència  de la CNT i la patronal ( Sindicat Lliure ) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato... 1909 Setmana Tràgica 1917 Vaga revolucionària Neix la  FAI  (Federació Anarquista Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)
5.2.- La condició de la dona Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)  Lluita reivindicativa En els inicis del segle XX es caracteritzava per  Circumscrita a un Les millores 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública 2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...)   ( Victoria Kent, Clara  Campoamor ...) En uns inicis Transformacions socials 17
Transformacions socials 17 Catalunya als anys vint
Transformacions socials 17 opiso
Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931) Comenta aquests exemples L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries. La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència. Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home. Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933. 18 L’educació de les nenes a principis de segle XX http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm
Documents Moviment Obrer 18 Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28,  29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a  l'Ateneu Racionalista de Sants  (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915.  Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la  discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la  qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT.  En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de  Salvador Seguí , Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també  Ángel Pestaña — els quals, alhora que  aconseguien d'imposar el sindicat únic ,  limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació  i afirmaren  l' apoliticisme  i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí  un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns  345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol.  Font: Buxaweb
18 Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La  Neotipia ) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la  Setmana Tràgica  ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la  Confederació Nacional del Treball .
Documents demografia: la febre espanyola 18

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

2unitat Revolbur 09
2unitat Revolbur 092unitat Revolbur 09
2unitat Revolbur 09guestdb327c
 
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxEsquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxolympia1348
 
El segle XIX espanyol
El segle XIX espanyolEl segle XIX espanyol
El segle XIX espanyolEduard Costa
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.Marcel Duran
 
La restauració. 2a part
La restauració. 2a partLa restauració. 2a part
La restauració. 2a partRafa Oriola
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)Marcel Duran
 
La generalitat republicana_13
La generalitat republicana_13La generalitat republicana_13
La generalitat republicana_13Armand Figuera
 
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.Marcel Duran
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Rafa Oriola
 
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)Assumpció Granero
 
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,Marcel Duran
 
Crisi de la Restauració.
Crisi de la Restauració.Crisi de la Restauració.
Crisi de la Restauració.Finama
 
Crisi I Dicta 09
Crisi I Dicta 09Crisi I Dicta 09
Crisi I Dicta 09Joan Gasull
 
Economia i societat XIX
Economia i societat XIXEconomia i societat XIX
Economia i societat XIXArmand Figuera
 
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)Marcel Duran
 
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESOmartav57
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898   1931)La crisi de la restauració (1898   1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)Carmen Barrero
 

La actualidad más candente (20)

2unitat Revolbur 09
2unitat Revolbur 092unitat Revolbur 09
2unitat Revolbur 09
 
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxEsquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
 
El segle XIX espanyol
El segle XIX espanyolEl segle XIX espanyol
El segle XIX espanyol
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
 
La restauració. 2a part
La restauració. 2a partLa restauració. 2a part
La restauració. 2a part
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 
8 la ii_republica
8 la ii_republica8 la ii_republica
8 la ii_republica
 
La generalitat republicana_13
La generalitat republicana_13La generalitat republicana_13
La generalitat republicana_13
 
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
 
Crisi de la Restauració.
Crisi de la Restauració.Crisi de la Restauració.
Crisi de la Restauració.
 
Crisi I Dicta 09
Crisi I Dicta 09Crisi I Dicta 09
Crisi I Dicta 09
 
Economia i societat XIX
Economia i societat XIXEconomia i societat XIX
Economia i societat XIX
 
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)La Restauració política a Espanya (1874-1898)
La Restauració política a Espanya (1874-1898)
 
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO
7. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX 1898-1931 4 ESO
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898   1931)La crisi de la restauració (1898   1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)
 
Esquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la RestauracióEsquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la Restauració
 

Destacado

La conquesta i colonització d'amèrica. maite abad
La conquesta i colonització d'amèrica. maite abadLa conquesta i colonització d'amèrica. maite abad
La conquesta i colonització d'amèrica. maite abadmabad6
 
9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicanaArmand Figuera
 
13 transicio i democratica
13 transicio i democratica13 transicio i democratica
13 transicio i democraticaArmand Figuera
 
El llegat islàmic
El llegat islàmicEl llegat islàmic
El llegat islàmicjarderiu
 
11 franquisme política
11 franquisme política11 franquisme política
11 franquisme políticaArmand Figuera
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector TerciariTxeli
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimJulia Valera
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesJulia Valera
 
Història del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaHistòria del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaEduardo CONNOLLY
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XXAmagazineSTP
 
Humanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completoHumanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completoMUZUNKU
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector PrimariTxeli
 

Destacado (20)

Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
La conquesta i colonització d'amèrica. maite abad
La conquesta i colonització d'amèrica. maite abadLa conquesta i colonització d'amèrica. maite abad
La conquesta i colonització d'amèrica. maite abad
 
9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana9 la generalitat_republicana
9 la generalitat_republicana
 
13 transicio i democratica
13 transicio i democratica13 transicio i democratica
13 transicio i democratica
 
6 catalanisme xx
6 catalanisme xx6 catalanisme xx
6 catalanisme xx
 
El llegat islàmic
El llegat islàmicEl llegat islàmic
El llegat islàmic
 
4 crisi i_dictadura
4 crisi i_dictadura4 crisi i_dictadura
4 crisi i_dictadura
 
11 franquisme política
11 franquisme política11 franquisme política
11 franquisme política
 
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
 
10 la guerra civil
10 la guerra civil10 la guerra civil
10 la guerra civil
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector Terciari
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
 
Història del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremtaHistòria del llibre, paper i impremta
Història del llibre, paper i impremta
 
20130225 tema11
20130225 tema1120130225 tema11
20130225 tema11
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XX
 
Humanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completoHumanismo renacimiento-reforma completo
Humanismo renacimiento-reforma completo
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 

Similar a 5 eco i soc 1900 1936

Economia Sxx By Marta Fullola
Economia Sxx   By Marta FullolaEconomia Sxx   By Marta Fullola
Economia Sxx By Marta Fullolacamolog
 
Economia Sxx By Marta Fullola
Economia Sxx   By Marta FullolaEconomia Sxx   By Marta Fullola
Economia Sxx By Marta FullolaBru Ribera
 
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01Berta Romera
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxannasocials
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
Història t9 economia i societat 1 3 s.xxHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx
Història t9 economia i societat 1 3 s.xxjcorbala
 
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-20147 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014martav57
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixAplb96
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Julia Valera
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partRafa Oriola
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiiibenienge
 
Evolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsEvolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsAplb96
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixfraan1441
 
La ii república espanyola
La ii república espanyolaLa ii república espanyola
La ii república espanyolapere45
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)Rafa Oriola
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalsmnavarr8
 

Similar a 5 eco i soc 1900 1936 (20)

Economia Sxx By Marta Fullola
Economia Sxx   By Marta FullolaEconomia Sxx   By Marta Fullola
Economia Sxx By Marta Fullola
 
Economia Sxx By Marta Fullola
Economia Sxx   By Marta FullolaEconomia Sxx   By Marta Fullola
Economia Sxx By Marta Fullola
 
Crisi de la Restauració
Crisi de la RestauracióCrisi de la Restauració
Crisi de la Restauració
 
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
 
Esp Xix Xx.Ppt
Esp Xix Xx.PptEsp Xix Xx.Ppt
Esp Xix Xx.Ppt
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
Història t9 economia i societat 1 3 s.xxHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
 
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-20147 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014
7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014
 
Crisi dictadura web
Crisi dictadura webCrisi dictadura web
Crisi dictadura web
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xix
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
 
Evolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsEvolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socials
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xix
 
La ii república espanyola
La ii república espanyolaLa ii república espanyola
La ii república espanyola
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 3a part (2)
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 

Más de Armand Figuera

Construint el món actual
Construint el món actualConstruint el món actual
Construint el món actualArmand Figuera
 
Transicio democratica 13
Transicio democratica 13Transicio democratica 13
Transicio democratica 13Armand Figuera
 
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973Postguerra i Guerra Freda 1945-1973
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973Armand Figuera
 
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra MundialLa Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra MundialArmand Figuera
 
El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30Armand Figuera
 
2 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11Armand Figuera
 
Eco i soc 1900 1936 12-13
Eco i soc 1900 1936 12-13Eco i soc 1900 1936 12-13
Eco i soc 1900 1936 12-13Armand Figuera
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundialArmand Figuera
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeArmand Figuera
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 

Más de Armand Figuera (20)

Franquisme 2016
Franquisme 2016Franquisme 2016
Franquisme 2016
 
Construint el món actual
Construint el món actualConstruint el món actual
Construint el món actual
 
Transicio democratica 13
Transicio democratica 13Transicio democratica 13
Transicio democratica 13
 
Franquisme 1959 1975
Franquisme 1959 1975 Franquisme 1959 1975
Franquisme 1959 1975
 
Franquisme 1939 1959
Franquisme 1939 1959 Franquisme 1939 1959
Franquisme 1939 1959
 
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973Postguerra i Guerra Freda 1945-1973
Postguerra i Guerra Freda 1945-1973
 
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra MundialLa Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial
 
Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13
 
El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30El crac de 1929 i la depressió dels 30
El crac de 1929 i la depressió dels 30
 
Evolució política
Evolució políticaEvolució política
Evolució política
 
Etapes de la guerra
Etapes de la guerraEtapes de la guerra
Etapes de la guerra
 
Els inicis
Els inicisEls inicis
Els inicis
 
Test entrada
Test entradaTest entrada
Test entrada
 
Rev russa 14
Rev russa 14Rev russa 14
Rev russa 14
 
La 1gm cinema
La 1gm cinemaLa 1gm cinema
La 1gm cinema
 
2 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_112 unitat ii_republica_11
2 unitat ii_republica_11
 
Eco i soc 1900 1936 12-13
Eco i soc 1900 1936 12-13Eco i soc 1900 1936 12-13
Eco i soc 1900 1936 12-13
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 

Último

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 

Último (6)

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 

5 eco i soc 1900 1936

  • 1. 1900 1936 Lent creixement de l’economia... fins 1929 Pèrdua colonial Proteccionisme Proteccionisme Reformes socials Però... provoca Prosperitat Disminució del deute Malgrat tot Pèrdua de mercats Repatriació de capitals Això va exigir 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Crisi social Poca modernització (poca reinversió dels beneficis) Sous baixos Inflació Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera Es va caracteritzar per Intervencionisme Depressió 2a República Es va caracteritzar per però Deute públic Agitació social 1- Evolució econòmica 1 Analitzarem els sectors econòmics (agricultura i indústria), la demografia i la societat (classes socials, dona i moviment obrer) Barcelona a principis de segle
  • 2. Terciari Secundari Primari Espanya 1930 Espanya 1900 2 2.- AGRICULTURA Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola? Primari Terciari Secundari Evolució de la població activa espanyola
  • 3. 3 Quines deduccions pots treure de l’observació d’aquestes gràfiques?
  • 4. 4 Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social Explica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya Espanya meridional Resta d’Espanya Propietaris 21,6% 52,4% Arrendataris i parcers 12,8% 14,4% Jornalers 65,3% 33,2%
  • 5. 5 Quina problemàtica representa aquest acudit? Explica algunes de les polítiques econòmiques i socials que es posen en pràctica per tal de donar solució a aquesta problemàtica
  • 6. 5 En resum: Característiques generals de l’agricultura Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - Endarreriment - Poca modernització - Necessitat de proteccionisme En algunes zones (Catalunya, litoral...) - Modernització i especialització (oliva) Desigual repartiment de la terra - Espanya meridional de terratinents - Espanya del nord amb una propietat més dividida - Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires) Polítiques estatals - Anys 20 millores en el regadiu - Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu
  • 7. Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana Destí de les exportacions de teixits de cotó (en %) 6 Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquestes dues taules? 3.- INDÚSTRIA
  • 8. 7 Què vol dir? Què es pot deduir d’aquesta evolució?
  • 9. 8 Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
  • 10. 9 Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya Terciari Terciari Secundari Secundari Primari Primari Catalunya 1930 Espanya 1930 Catalunya 1900 Espanya 1900
  • 11. 5 En resum: Característiques generals de la indústria Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya - Siderometal·lúrgia al País Basc Necessitat de proteccionisme Més pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consum Guanya importància respecte al sector primari Nous sectors industrials - Químic, elèctric, petroli, ciment Enorme importància de la Primera Guerra Mundial
  • 12. 10 Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada? Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida? 4.- Demografia Creixement de la població a Espanya 1900 18.594.405 1910 19.927.150 1920 21.303.162 1930 23.563.867
  • 13. 11 Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat? Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya Període Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰) Espanya Catalunya Espanya Catalunya 1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24 1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93 1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04 1916-1917 28,95 21,87 1918 29.24 33,21 1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59 1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31 1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46
  • 14. 12 Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període. Creixement dels nuclis urbans Ciutats 1900 1930 Madrid 539.835 952.832 Barcelona 533.000 1.005.565 València 213.550 320.195 Sevilla 148.315 228.729 Bilbao 83.306 161.987 Emigració cap a Amèrica Període Total d’espanyols a Amèrica 1898-1907 682.370 1908-1917 1.419.927 1918-1927 874.308 1928-1936 311.568
  • 15. 5 En resum: Característiques generals de la demografia Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat - Fort descens de la mortalitat Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid - Transformacions urbanístiques (Eixample) Augment de l’emigració exterior - Cap a Amèrica, Algèria i a França Població activa primària es redueix un terç - Continua sent la primària la més important a Espanya - A Catalunya la meitat es dedica a la secundària
  • 16. 14 Després d’analitzar tots els sectors econòmics i socials, fes una relació dels principals problemes de l’agricultura espanyola i catalana (pots diferenciar-les?) I de la indústria? I de la demografia? Es donen alguns elements comuns a tots aquests sectors econòmics i socials? Qüestions Consulta el dossier i la pàgina web per tal d’aprofundir en aquests temes i per resoldre l’exercici
  • 17. Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i socials Mitjana dels jornals (pessetes per dia) 15 5.- Transformacions socials 5.1.-El moviment obrer
  • 18. Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931) Comenta l’evolució de les taules i compara els dos sindicats? 16 5.1.-El moviment obrer
  • 19. -Solidaritat Obrera , entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). - L’ anarquisme , primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va constituir en un sindicat únic . Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí . 5.1.-El moviment obrer 5.- Transformacions socials 19 El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 Augment de la industrialització = Augment del proletariat Increment del moviment obrer (participació dels obrers a través de sindicats i partits) -PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE ( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme) - UGT (sindicat socialista) Les principals organitzacions obreres Els socialistes Els anarquistes Els republicans -Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux )
  • 20. 5.1.-El moviment obrer 5.- Transformacions socials 16 El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració Entre 1900 i 1923 El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera Entre 1923 i 1930 Clandestinitat del moviment obrer (excepte el PSOE i UGT) Les principals accions Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes) 1919 La vaga de la Canadenca 1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal ( Sindicat Lliure ) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato... 1909 Setmana Tràgica 1917 Vaga revolucionària Neix la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)
  • 21. 5.2.- La condició de la dona Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918) Lluita reivindicativa En els inicis del segle XX es caracteritzava per Circumscrita a un Les millores 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública 2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...) ( Victoria Kent, Clara Campoamor ...) En uns inicis Transformacions socials 17
  • 22. Transformacions socials 17 Catalunya als anys vint
  • 24. Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931) Comenta aquests exemples L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries. La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència. Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home. Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933. 18 L’educació de les nenes a principis de segle XX http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm
  • 25. Documents Moviment Obrer 18 Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí , Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña — els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic , limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l' apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol. Font: Buxaweb
  • 26. 18 Solidaritat Obrera Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia ) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Confederació Nacional del Treball .
  • 27. Documents demografia: la febre espanyola 18