2. Nuestro Saludo
Cabalgando sobre alegrías y expresiones afectuosas, con recuerdos
gratos y sublimes y tal vez, porqué no, con más o menos problemas
y dificultades, hemos cubierto en esta nuestra andadura un nuevo año.
Un ahorque con su vehículo reluciente nos ha conducido nuevamente a
otra fiesta para que con ella podamos gozar de las maravillas, presentes
y alegrías de~ nuestra FIESTA MAYOR por doquier conocida como
de las fiestas más simpáticas, atrayentes y acogedoras.
Si recordar es vivir de nuevo es indudable que nuestra Fiesta Mayor
ha de procurar a todos aquellos que con nosotros la vivan y compartan
en este año, el momento feliz, el recuerdo chispeante y grato que, tras
haber terminado, les devuelva de nuevo la ilusión y ganas de volver
a vivir una nueva FIESTA MAYOR DE J UN EDA.
Verdad es que pasaron ya los tiempos en los que la preocupación
o la ocupación principal se centraba en llegar a lucir el mejor y el más
juvenil vestido, de procurar para todos y cada uno el mejor manjar,
la más profusa mesa y de montar la más sonante, relumbrona y costosa
representación folklórica, teatral, musical e incluso deportiva. Todo ya
en nuestro mundo actual se tiene a mano en cualquier momento. Pero
el encuentro, el recuerdo grato entrañablemente vivido junto a los fami-
liares, amigos y conocidos, eso no se logra tan fácilmente si no es con
el influjo y la desparramante simpatía que a todos proporciona con su
virtud característica nuestra FIESTA MAYOR.
Por todo esto precisamente, a todos los que nos visiten, a los que
con nosotros quieran compartir las alegrías y delicias de nuestra Fiesta,
de todo corazón les abrimos las puertas de par en par y al propio tiem-
po que les enviamos nuestro mensaje de agradecimiento, les dispen-
samos nuestra más cordial bienvenida y les deseamos una feliz y por
muchos años recordada FIESTA MAYOR.- MGF.
La Comisión Local de Festejos
5. Preguntamos y amablemente nos contesta
Este es el Alcalde de la Villa
D. JUAN CAPDEVILA SEDO
Es casi de ritual ver en las primeras páginas del libreto que contiene
todo cuanto en sí es la Fiesta Mayor la entrevista y posterior saludo
de la primera autoridad local. Es el momento oportuno, tal vez el mejor
y más apropiado momento para que el Alcalde se dirija a sus conveci-
nos informándoles de todo lo que lleva envuelto, entre satisfacciones
y sinsabores el gobierno y la administración de la Villa.
Próximos a gozar de los días festivos y cuando despachaba la firma
en su reluciente despacho de la Alcaldía, hemos decidido formular a D.
Juan Capdevila Sedó, Alcalde de Juneda unas breves preguntas para
que, con su respuesta, sirvan como vehículo informativo y de contacto
con todos los junedenses.
— Sr. Capdevila: Se ha estado hablando estos días del Programa de
Fiestas del año actual ¿Cree Vd. que el mismo contempla y complace el
ansia festiva de nuestros conciudadanos y amigos?
— La Comisión de Fiestas, como todos los años, se desvela por
ofrecer a todos diferentes actos festivos muy de carácter popular. No
obstante y pese a los esfuerzos que se realizan muchas veces deben
limitarse toda vez que los gastos que se originan rebasan cuanto se
tiene designado en presupuesto.
—La nueva Casa Consistorial está al servicio del público. Quiere
decir ello que en la misma se trabaja y se ejercen ya todas las funciones
inherentes a su talante administrativo y de gobierno. No obstante no
tenemos la menor noticia de que haya sido inaugurada oficia/mente. Nos
quiere informar de ello Sr. Alcalde?
— Efectivamente, la nueva Casa ya presta los servicios públicos que
a ella son inherentes. Si oficialmente no se ha dado el hecho inaugural
6. no ha sido más que debido a estar pendientes de que el Sr. Gobernador
Civil de la Provincia disponga de una fecha para entonces llevar a efecto
la repetida inauguración con carácter oficial.
—¿Los vecinos han sido invitados a visitarla y contemplar con satis-
facción lo que de maravilloso contiene la nueva Casa?
— Me agrada la pregunta y aprovecho la ocasión, brindada por las
páginas del Programa para comunicarme con todos los junedenses, ab-
solutamente todos, para manifestarles que cuando les plazca y en el
momento que quieran pueden visitar las nuevas oficinas y dependencias
municipales en la seguridad de que amablemente serán atendidos y com-
placidos en su visita.
—De la Casa Consistorial vamos a pasar a aquello que mueve todos
los resortes para llegar a conseguir lo que nos es más perentorio; la cues-
tión económica. ¿Nos puede informar Sr. Capdevila de la marcha admi-
nistrativa de nuestro Ayuntamiento?
— Sí, y muy gustoso puedo decir con satisfacción que no tenemos
motivos de queja. La nueva Ley de Régimen Local ha previsto nuevos
ingresos a favor de los Municipios y ello hace que la administración viva
hoy con mayor holgura que en épocas anteriores; no obstante, alguno
de éstos recursos no son muy bien acogidos por los contribuyentes.
—Díganos Sr. Capdevila, si le es posible, algo que tenga re/ación
con el Plan de Ordenación Urbana de la Villa.
—Se puede decir que está en estudio y se realizan los trabajos pre-
cisos para acometer el Plan de Urbanismo que nos es necesario para
solucionar y delimitar las posibles áreas y vias de ensanche de nuestra
población y con ello poder encauzar el crecimiento urbano por vias dig-
nas y siguiendo modernos conceptos urbanísticos.
—La re/ación del Ayuntamiento que Vd. preside con todas las demás
Entidades locales es armoniosa?
— Pues sí; es una cosa que satisface mucho poderlo afirmar hoy en
día y la prueba más fehaciente de ello y de esta compenetración y en-
7. tronque es el que dentro de la Comisión de Festejos que presido están
representados íntegramente todos los sectores y Entidades de la población.
—Una última pregunta Sr. Capdevila si es que Vd. me la quiere con-
testar. Lleva Vd. ya muchos años al frente del Consistorio Municipal. Se
ha logrado mucho y mucho es también todavía lo que queda por hacer
y conseguir. Está curtido en estas lides. Si llegado el caso de que en las
próximas elecciones municipales le fuese interesada su presentación de can-
didatura para que posteriormente el nuevo Ayuntamiento o mejor dicho, los
Sres. Conceja/es le eligiesen para presidir el nuevo Consistorio, Vd. lo
aceptaría?
— Es duro responder a esta pregunta, difícil de contestar y lo voy
a hacer a mi modo, tal como lo veo y como lo siento. Yo hace muchos
años que estoy al frente del Consistorio y ello, quiérase o no, cansa,
agota y llega el momento en que piensas que ya es cosa de procurar
el relevo dando paso a jóvenes conscientes, abnegados y llenos de bue-
na voluntad, no exentos de estima a Juneda para que se vayan curtiendo
en éstas lides. Mi consejo y mi orientación allí donde estuviese no les
faltaría porque ello sería una de mis mayores satisfacciones.
—De su amabilidad interesamos la información que con nuestra visi-
ta y nuestras preguntas no hayamos interpretado. Tal vez haya quedado
algo que no le hayamos preguntado. ¿Quiere decirnos Vd. algo más Sr.
Capdevila?
— Pues no, nada más puesto que las preguntas han contemplado todo
lo que me interesaba manifestar a nuestros convecinos. Solamente dejar
sentado que mi deseo más ferviente es el de que con mucha salud,
gran alegría y fraternidad podamos vivir estos días de Fiesta Mayor y
gozar de las maravillas que ésta nos depara dando el abrazo y bienveni-
da a todos aquellos que con nosotros quieran celebrarla.
Aquí queda todo cuanto sinceramente nos ha dicho D. Juan Capde-
vila Sedó que a decir verdad ha sido muy explícito y agradable tanto
al formularle nuestras preguntas como él mismo al contestarlas. Le da-
mos las gracias por su atención y delicadeza y le emplazamos para
nuevas entrevistas con el solo objeto de informar a los junedenses.
M. García
8. Recordant...
JACINT ROSINACH I FIGUERES
Hom sap que el viure actual absorveix h'home fins al punt que les
preocupacions quotidianes no el permeten sustreure's deis problemes
que li planteja la propia subsistencia. En part és així i les conseqüéncies
—perqué no dir també les causes— son ben conegudes. Un món ma-
terialitzat a ultranca com el que ens toca viure, si be no ho justifica del
tot, volguem-ho o no ens arrossega.
Tanmateix els problemes i les preocupacions no son exclusius d'una
época determinada. Jacint Rosinach i Figueres, el coixet de ca l'Anic,
amb els seus 49 anys de pelegrinatge per aquest món — h¡ vingué el
1905 i el deixava el 1954—, trobá de tot, potser mes contrarietats que
satisfaccions. No obstant aixó, tot ho suporta amb una dignitat resigna-
da, exemplar. Extraordinariament huma, podriem dir que fou un deis
avancats de la vila en materia social, amb una visió clara deis problemes
¡nherents, la solució deis quals propugnava per les vies pacifiques i
constructives. El seu taranná bondades i pacient li valia el respecte i
l'admiració de tot el poblé.
Era posseídor d'una fina sensibilitat i l'animava un alt sentit estétic.
Aqüestes condicions i una lectura constant i apassionada — passava tan-
tes hores com podía a la biblioteca de cal Cepriá —, el menaren peí camí
de la literatura, afició que compagina, amb no pocs sacrificis, amb el
pes de les- necessitats diáries. La imatge del Cinto, amb l'aixada a l'es-
9. patlla o un feix de llenya a l'esquena tot arrossegant la cama, deu estar
present en la memoria de tots els junedencs que el conegueren.
També sentía un gran enamorament per la Natura, i, a ben segur,
quan respirava la flalre de la vegetado ¡ el de la térra, el seu cor sensi-
ble i bondadós s'eixamplava, imaginava un món millor i les seves frus-
tracions s'esvaíen momentániament. Fruit d'aquesta contemplació devien
ser els poemes "Miravall", "Els ametllers florits", "L'euga cega",
"El captaire", "La mangueta", i tants i tants d'altres.
Hom parla, també, d'un recull de proses breus —"Caminant"—, i
de reculls poétics com "Estampes del cor" i "Fantasies i records".
D'una novel-la — "Entremig de roses"—, que les noies de Juneda es
passaven de má en má per a delectar-se amb la seva lectura. Obres
teatrals: "Qui en té la culpa?", "Mal fill", "Les dues creus", "L'Er-
mita de Sant Jordi" i "La caiguda de l'ideal". Aquesta última obra
dramática sembla que resta inacabada. Malauradament, se n'ha perdut
el rastre d'aquesta producció i potser el d'altra que ignorem, puix que
només existien copies manuscrites o mecanografiades i tot fa suposar
que mans egoístes, matusseres o tal volta indiferents, les han fetes
fonedisses. Trista realitat que, com oprobi d'un món massa materialit-
zat, está en camí de no gloriar-se amb la gloria d'un home exemplar.
Algún dia, amb mes espai, se n'hauria de parlar. Mentrestant, seria bo
que els junedencs ens proposessim la recerca, si és que encara hi som
a temps, de l'obra humil, pero profundament humana, d'aquest home
que, per damunt de tot, va saber viure i morir guardant fidelitat a uns
ideáis.
J. Torrent i Gelonch
10. ACTOS
RELIGIOSOS
Dia 27, viernes
A las 13 horas:
Repique general y volteo de campanas anunciando la gran
fiesta.
A las 20 horas:
Confesiones.
A las 21 horas:
Misa Parroquial.
Dia 28, sábado
A las 11 horas:
MISA SOLEMNE, cantada por la Coral Junedense y participa-
ción de todo el pueblo, con Homilía.
Acto seguido, PROCESIÓN en honor del Santo Patrón con
el tradicional recorrido y acompañamiento de la Banda de corne-
tas y tambores de Alcarrás.
Dichos actos serán presididos por nuestra M. Iltre. Corporación
Municipal y demás autoridades locales.
11. A las 20'30 horas:
Función Parroquial.
A las 21 horas:
Misa anticipada.
Día 29, domingo
A las 8, 12 y 20 horas:
Misas
A las 19 horas:
Plegaria comunitaria.
Día 30, lunes
A las 12 y 21 horas:
Misas.
A las 20'30 horas:
Santo Rosario.
Día 31, martes
Solemne Misa de "Réquiem" en sufragio de todos los difuntos de
la Parroquia con Homilía y responso final.
A las 20'30 horas:
Oración de los fieles.
A las 21 horas:
Misa vespertina y Canto de la Salve, como final de fiestas,
que vuestro Sacerdote os las desea a todos muy felices.
12. PROGRAMA OFICIAL DELS
ACTES CIVICS
Dia 27, divendres
A les 21 ñores:
RETRETA
A carree de la Banda de Cornetes ¡ Timbáis de TORREGROSSA.
A /es 22 ñores:
A la Pista Pare Alegría,
GRAN VETLLADA HOQUEISTA
disputant-se el II TROFEU Viola, que constará de:
Un partit de CATEGORÍA INFANTIL.
Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del
C. H. JUNEDA.
Després h¡ haurá un interessant partit de preparació entre els
campions mundials de hoquei sobre patins, que estará integrat
pels components de la SELECCIÓ NACIONAL ESPANYOLA
Finalitzará la vetllada amb un
LLUIT BALL
amenitzat per un.renombrat conjunt.
13. Día 28, dissabte
A les 9 del matí:
DIANA
a carree de la Banda de Cornetes i Timbalers d'ALCARRAS,
amb l'acompanyament de les MAJORETTES de la mateixa
localitat.
A les 17 ñores:
Al Pare d'Esports Municipal.
U. D. LLEIDA - C. F. JUNEDA'
Disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excel-lentissim Ajun-
tament. L'honorific xut inicial eJ fará la Pubilla de JUNEDA,
acompanyada de les seves Damiselles d'Honor.
A les 19 ñores:
Al pati de les Escoles Nacionals, fundó de
PUTXINEL-LIS
amb obsequis pels infants allí presents.
14. Día 29, diumenge
A les 9 del matí:
Al Pare d'Esports Municipal
CONCURS DE TRETS AL PLAT
disputant-se valuosos premis i trofeus.
A les 12 ñores:
A la Pista Pare Alegría,
II CAMPIONAT SARDANISTA
DE LA TERRA FERMA
amenitzat per la gran Cobla COSTA BRAVA.
Es donaran magnífics trofeus que donaran l'Ajuntament i la
Germandat Sindical entre d'altres.
A les 17 ñores:
FÚTBOL
Al Pare d'Esports Municipal entre
C. F. IGUALADA - C. F. JUNEDA
Es disputará un boníc trofeu obsequiat per la Germandat de
Llauradors i Ramaders.
A les 19 ñores:
Al patí de les Escoles, nova funció de
PUTXINEL-LIS
15. Día 30, dilluns
A les 9 del matí:
Al Pare d'Esports Municipal, interessants
PARTITS DE TENIS
corresponents a les fináis del Vil CAMPIONAT SOCIAL.
Ais guanyadors se'ls hi fará entrega de valiosos trofeus.
A les 17 ñores:
Al Pare d'Esports Municipal
TRADICIONALS COSSOS
amb una GIMKHAMA MOTORISTA.
A les 19 ñores:
Nova fundó de
PUTXINEL-LIS
al mateix pati de les Escoles.
Día 31, dimarts
A les 11'30 ñores:
Al Pare Alegría, interessant matx de
BASKETBALL
A les 17 ñores:
CARRERA CICLISTA
D'Aficionats i Jovenivols, peí circuit urbá, organitzat per la
SOCIETAT CICLISTA ILERDENSE i patrocinada per l'lllustre
Ajuntament de la Vila.
Hi haurá una preliminar per a ¡nfantíls, alevins i cadets.
16. DADES PER AL CONEIXEMENT
DE L'ARQUEOLOGIA
I L'HISTORIA DE JUNEDA
Donant continuítat al ampli estudi del passat historie de la nostra Vila
i les seves rodalies, portat a terme per l'eminent historiador lleidatá
R. Pita i Mercé, del qual l'any passat ja va publicar-se una primera part,
enguany de nou volem donar a conéixer un altre fragment que conside-
rem del tot ¡nteressant. Les valuoses troballes que s'han fet dins a l'en-
torn del nostre terme i que amb tant d'interés és recullen, reconstruei-
xen i s'estudien a la Secció Arqueológica de la nostra Casa de Cultura,
han sigut un deis puntáis mes importants per poder realitzar aquest
treball d'exploració fins ara tant enfosquit del passat prehistóric i historie
de Juneda.
H
LA ROMANITZACIÓ
La desfeta definitiva deis llergetes l'any 205 avans de Crist, va esdevin-
dre a l'inici d'una forta influencia romana a la comarca, ¡ potser després
de la rebel-lió de l'any 195, que fou marcada per una ocupació militar,
la ciutat ilergeta ILTRITA, la actual Lleida i de d'altres punts estratégics,
especialment aquells .camins que comunicaven la base romana de
TÁRRACO i LLEIDA, esdevenint el fet de que, el vell camí intertribal
ilergeta, es convertís amb una via romana.
Durant l'época d'AUGUST, de CLAUDI, i probablement en temps de
TRAJA, ADRIÁ i també fins l'any 256, época de VALENTE, la via
romana en aquest sector, fou objecte de reparacions i d'engrandiment
mitjancant unes pedrés d'uns 3'5 m. d'amplada, lo que ha pogut ésser
registrat arqueológicament mercés a alguns MILIARIS, que han aparegut
en molts llocs entre Tarragona i Osea. Es una pedra d'uns dos metres
de longitud que plantada de forma vertical servia per senyalitzar les dis-
tancies amb milles, com la que tenim al jardí de l'enfront de la Casa de
Cultura, trobada a la partida de la Bassa Nova. Paviments, murs, ponts,
com el que hi havia a la sequía deis rentadors vells, destruit durant la
passada guerra, l'any 1938; es portaren a terme durant aquest periode
i fins i tot fins l'any 97 després de Crist ja en le época de l'emperador
NERVA. Ja en l'época romana republicana, va comencar a edificar-se
viles rústegues romanes com a capcalera de latifundis, prop de les vies,
les quals esdevingueren molt poblades a l'época imperial, ja siguí en la
forma de paradors viaris, fortificacions i viles romanes. JUNEDA sens
dubte deu el seu origen com a lloc de població humana, a una vila
o bé parador roma que degué edificar-se junt a aquesta via. Romanalles
17. de viles rústegues han sigut descobertes i es marquen arqueológicament
a les proximitats del poblé, amb ceramiques "térra sigillata" d'época
imperial i fins al baix imperi, és a dir fins el segle IV i V, cronología
de la "sigillata clara" ademes de d'altra molt abundosa del segle II fins
al V de la nostra era, especialment al pía del TOSSAL DE LES FOR-
QUES, que ademes aparegué téseles de pavimentado romboidals de
fang cuit. Ademes d'una gran varietat d'ánfores i tota mena de reci-
pients. Corona tot aquest recull de interessants troballes, un brocal o
coll de pou, de calcan blanc, amb una harmoniosa decoracíó d'ordre
jónic, el qual pot admirar-se al jardí que havem esmentat abans.
Fins el nom, és a dir el topónim JUNEDA, es creu que és d'origen
Nati i per tant, d'época romana. Seguretat del seu origen i significat
no el tenim. Es probable l'antropónim JUNIUS i a una vila rústega que
per tal fet va anomenar-se VILLA JUNIANA, aquesta forma juniana, ha
pogut donar lloc a Juneda, en el curs d'evolució de quatre segles i mig.
Altres han cregut també que ha pogut esdevenir d'un temple dedicat
a la deva JUNO, deesa de tipus matriarcal, les festes per la qual es
celebraven entre el 5 de febrer (Sta. Águeda) i el 9 del mateix mes
(Sta. Apolónia), cuite que se l¡ dedicava per protegir a les dones en la
maternitat, el que hauria pogut derivar d'un cuite indígena també de
fons matriarcal amb vinculacions a la DEA MATER.
També es recurreix a la possíbilítat de que el topónim de Juneda, esde-
víngui del mot llatí JUNCTIO, que vol dir encreuament de camíns, el
qual al baix imperi s'anomená JUNCTATA. Degut dones a la posició del
poblé, es creu que de Juneda sortís uns camíns secundarís romans.
Un vers al sur cap a les Garrigues i un altre cap al nort, per unir a
l'altra via romana, que passava per Mollerussa vers a Vilagrassa i a Bar-
celona. Al fí ¡ al cap, aquesta és la situació de Juneda ja en la edat
mitjana, amb aquest encreuament de camins secundarís amb el principal
de Lleida a Tarragona.
D'altres restes de viles romanes han aparegut a tota la valí de la conca
del ríuet FEMOSA ¡ a la part est de la població, TOSSAL DEL JOC,
on han aparegut gran quantítat de cerámica romana, molinets casolans
de granet ¡ de lava volcánica ¡ d'altres materials propís de viles romanes
del baix imperi, amb supervivencia paleocristiana i fins i tot visigótica.
La partida que actualment es coneix amb el nom de MANREANA, si-
tuada a aquesta valí de la Femosa, el topónim és molt possible que
siguí el nom d'una vila del temps del baix imperi, per ésser d'un propie-
tari latifundista anomenat MANLIUS, i la seva vila, VILLA MANLIANA
o bé MANERIUS, formes que poden ésser l'antecedent de Tactual Man-
reana, que d'altres autors estimen en MANRESANA.
Hem de possar punt final per motius d'espai d'aquest programa, espe-
rem l'ajuda de Déu per poder donar continuítat en d'altres ocasions
a aquest valiós i no menys interessant estudi historie de la nostra
JUNEDA.
P. Bellmunt Beá
18. RECORDANT UN HOMENATGE..
CONSIDERACIONS SOBRE LA VELLESA
No es pot negar que els vells están de moda. Des de fa un temps,
s'escriu i es parla d'ells mes que mai. Es un tema que té assegurats un
gran nombre de lectors: els que ja son ancians, i tots els aspirants a
ser-ho, que son ¡nnúmers. Hem de pensar que, des del nostre naixe-
ment, no som mes que uns aprenents de vell.
De fa mig segle, ha canviat la concepció clássica de la vellosa.
La imatge encorbada pels anys i aclaparada per la insuficiencia de recur-
sos económics, no és ja usual ais nostres dies.
Els avis escoltant els parlaments, acompanyats de tot el poblé.
El progrés ha dut, com una de les seves conseqüéncies, la prolonga-
do de la vida humana. La senectut interessa fins al punt que el seu
estudi constitueix una veritable ciencia. A la meitat del segle XIX, la
durado, de la vida mitjana representaven els trenta vuit anys. Al cap
d'un segle sembla que aquesta xifra s'ha duplicat. La ciencia ha pogut
19. augmentar la vida mitjana deis humans. No és aventurat creure que
arribará a dur-nos a la longevitat. Aquest terme pot significar vellesa
sense xacres i sense patología adquirida.
En la lluita contra la vellesa i la mort, la Medicina mal no ha tingut
millors recursos. Avui és possible, a cadascú de nosaltres, conéixer la
seva edat biológica,-la seva edat real; pero moltes vegades no coincideix
amb la que figura al Registre Civil.
H¡ ha en la realitat humana, com en tots els éssers i objectes de la
Cre^ció, una joventut i una vellesa, una culminado i una decrepitud.
Alió que no sembla tan ciar és la classificació. Sobretot quan es tracta
de jutjar quan es deixa d'ésser jove, quan es comenca a ésser vell, cir-
cumstáncia en la qual no val la data de naixenca i que s'ha de judicar
peí grau d'emoció, de gracia i de captació de la realitat.
Actualment Catalunya poseeix homes de gloriosa senectut: Joan Miró,
Josep Pía, el nostre Dr. Cornudella, i fins fa poc Pau Casáis, el genial
violoncel-lista que, acomplerta la norantena, va rebre Taféete deis seus
admiradors d'arreu del món.
Els nostres infants, abillats amb
els vestits propis de la comarca
Garriguenca, lluíren la festa d'ho-
menatge a la vellesa.
20. La vida és el que fa l'edat, no l'edat el que fa la vida. L'edat és bio-
logía i cronología. Pero l'edat és, també, un estat d'esperit. El Dr. Cor-
nudella está illusionat amb els seus projectes vers JUNEDA ¡, grácies a
ell, tenim la realítat d'un Museu ¡ Casa de. Cultura. Es un jove d'esperit.
Cal que existeixí harmonía ¡ contihuítat entre joves i vells. Els homes
madurs, no han de molestarse per l'atreviment deis joves, ¡ aquests, en
llur audacia, no han de posar boíres a les ments fatigades peí llarg pere-
grinar. La joventut és generosa. Posseeix entusiasme, fe, esperanca i
acció. No hi ha dubte que la joventut assegura la persistencia d'una
raca. Joves i vells han de conservar llur personalitat. Cada generació té
deures a complir. Podem repetir que son bells els crepuscles vespertins
i també que son belles les aurores.
La unió de la generació que s'acomiada i la que arriba, és imprescin-
dible. No hem d'oblidar que l'etern diáleg entre joves i vells s'escorre,
gairebé sempre, amb acritud. Cal comprensió. Una comprensió que ha
d'ésser iniciada pels homes madurs, perqué no sigui obstacle a aquells
que els van a substituir. Cal assajar de suavitzar la vehemencia; no sem-
brar desconfianza a les ments joves. Cada día necessitem menys l'acció
i l'energia. La técnica reemplaca, lentament, l'esforc personal. Tan sois
la intel-ligéncia és creadora. I ella sí que no envelleix.
Ens acomiadem paulatinament de la vida, del gustos vagabundejar.
Cadascú camina cap a la vellesa contant amb la seva herencia. Estem
lligats a la térra. L'ambient ens encérela i ens forma. Es l'hora de valorar
les coses petites, humus, aparenment insignificants de la vida y com-
prendre la posició de l'home damunt la térra.
En la senectut hi ha qui es limita, i també qui es resigna. Se'n diu
teñir filosofía del resignar-se.
Ens inclínem per la senectut activa, que s'inventa treballs, que pretén
afirmar la seva debilítat en la forca d'una il-lusíó. Hi ha una frase que
ho defíneix: «Cal morir jove... com mes tard millor». L'home madur
no ha de fugir del lloc lliure i inquiet del raonament: allargar l'agonia
positiva en el seu bell sentit antic. A vegades, la llicó de l'experiéncia
s'aprofita quan ja no hi ha res a fer.
Admirem el vell noble i impressionant, optimista i enérgic que no dimi-
teix de la vida, que busca un paper en la gran comedia humana. Per
qué ha d'ésser terrible i trista la vellesa? Si a la vellesa l¡ donem l'amor
a quansevol treball, ni és trista ni terrible.
Lliure, deslligat de les coses de la térra, arrugada la seva pell i poc
fluida la seva sang, hi ha moltes coses que el vell no pot fer, pero
21. l'edat li ha ensenyat que cal viure de cara a Déu, exempt d'enveges
i de rancors. Ha de teñir una alegría suau, i el mal que li hagin pogut
fer, ha de saber perdonar-lo, puix que l'experiéncia li haurá demostrat
que el dany retoma sempre devers aquell qui el fa.
Moment en que el Sr. Viola fa
entrega d'una placa commemora-
tiva al padrí de mes edat de
Juneda.
És ciar que el vell no pot ésser jove. Rejovenir seria tan absurd com
intentar canviar la marxa d'un astre. Arribar a la vellesa al seu temps,
fins i tot allargar-la, ja és un bon afany.
Cal donar sempre una ocupació a les preocupacions, un argument a
la soledat. L'home en continua ocupació —segons Mn. Cinto Verda-
guer— no té temps de morir-se.
Finalment, un vell és, peí seus anys, un colleccíonador de dolors.
Per aíxó ha de meréixer el nostre respecte, amor i venerado, car la so-
frenca els duu a comprendre-ho i perdonar-ho tot.
"PATRONAT LOCAL D'HOMENATGE A LA VELLESA'
22. Aquest programa ha sigut
editat per /'Ajuntament amb
col-laborado de la Comissió
de Festes.
'
Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-76 - D.L.: L-169-76
