1. MJ
(Sant Miquel Arcangel 3r B)
En Mj era un noi de color que va tenir una infància difícil. Un dia, es va
decidir explicar als pares que no sentia absolutament res per les noies, i ells
li van fer creure que allò era un problema dels grans. Per això, a la festa de
final de curs va ballar amb la Ariadna, una adolescent com ell que li anava
al darrera, per això se la va emportar a un racó, i per això li va fer un
apassionat petó. Era com un experiment. Era la prova que necessitava per
demostrar-se que mai seria feliç amb una dona. D’aquell petó només en va
treure que fàstic. A ell l’atreien els nois i com que a casa li van dir que allò
no era normal es va començar a obsessionar, es va obsessionar tant que es
va proposar enamorar-se d’una dona petés qui petés. I ho va aconseguir, a
la fi, o ho va fer a mitges, ja que la noia que havia conegut a un club de
carretera i que es deia Yoli, de fet era un home: una transsexual. En MJ va
pensar que a casa el tolerarien, ella era per fora com volien ells, i per dins
com volia ell, però quan va posar els peus a casa el dia que pretenia
presentar-la a la família res va sortir com tenia planejat. Així que la van
1

2. veure el pare es va posar a cridar i la mare a plorar. Total, que la van fer
fora a puntades de peu i a ell el van tancar a una habitació. Li van dir que
fins que no fos una persona normal no tornaria a veure el sol. Tancat, en
MJ va passar les hores, els dies, i les setmanes alimentant una nova
obsessió: Ser com el seu ídol, en Michael Jackson. Es passava els dies i les
nits cantant i ballant com ell fins que els pares van decidir ingressar-lo a un
reputadíssim centre psiquiàtric a Los Angeles. Era el millor del món. Però
allí les coses no van millorar, ja que en Michael Jackson en persona estava
ingressat al mateix hospital. En MJ va tenir una idea genial, una idea que
només se li podia acudir a un boig: segrestar al Michael Jackson i
convertir-se en el seu doble. Per tirar endavant aquell pla, es va aliar amb
un mafiós que treballava al psiquiàtric com a tapadora per traficar amb
drogues. Canviava els components dels ansiolítics més forts per farina i
així aconseguia vendre’ls sense que ningú se n’adonés de res. Un dia, el MJ
va entrar a la farmàcia del centre per error. Un cop dins, va sentir que algú
anava a entrar a l’habitació i com que als malalts els estava estrictament
prohibit fer-ho, es va amagar a l’armari. Però a l’armari, ja hi havia un
inquilí: el mafiós que també s’hi havia amagat. Dins d’aquell armari fosc la
naturalesa va seguir el seu curs i quan va passar el perill en va sortir una
parella feta i dreta i, sobretot, enamorada, tant enamorada que el mafiós no
va dubtar ni un sol moment a ajudar-lo quan en MJ li va confessar els seus
plans. El mafiós, amb l’ajuda de la seva organització va segrestar al
2

3. Michael Jackson de veritat, però abans de fer-ho es van intercanviar la roba
i els papers amb el MJ. Com que físicament eren clavats ningú se’n va
adonar del canvi i oficialment qui es va escapar del centre psiquiàtric va ser
en MJ. Ningú es va preocupar en trobar-lo. De fet, els seus pares no van
moure ni un sol dit, si no el trobaven mai més ja els estava bé. Un problema
que s’estalviaven i, mentrestant, el MJ anava triomfant dalt de l’escenari i
fent el seu somni realitat. Ser com el Michael Jackson i viure lliurement
amb un home... Així va passar els darrers anys de la seva vida fins arribar a
la mort, fent creure a tothom que era el vertader Michael Jackson i estimant
al mafiós que, com que podia viure la mar de bé gràcies a la fama del seu
estimat, va poder deixar el tràfic de drogues.
Mentrestant, el de debò, intenta endebades, una vegada rere l’altra, que el
món se’l cregui i el reconegui com el veritable rei del pop. Però tothom
l’arracona com un boig més. I és que no hi ha res que sembli més mentida
que una gran veritat.
3

4. EL POBRE PARANOÏC QUE VIVIA AMAGAT EN UN
SUPERMERCAT
(Sant Miquel Arcangel, 3r A)
Aquesta és la història del pobre Jose Antonio, un home que no coneixia
més món que els prestatges, les caixes, els refrigerats, els congeladors i els
carrets de la compra del supermercat on es va perdre de petit. El Jose
Antonio, ja de menut, era un golafre devorador de sugus. Així es va perdre
aquell dia que va arribar al supermercat amb els seus pares, amagat dins
d’un congelador amb les butxaques plenes de sugus que acabava de
rapinyar. Es veu que el sucre dels sugus li produïa un efecte anticongelant a
la sang, i gràcies a això es podia passar hores dins del congelador sense
prendre mal. Aquell dia, farts de buscar-lo per tot arreu, els seus pares van
sortir decidits a posar una denuncia, però quan van intentar travessar el
carrer un camió els va atropellar. Del nen no se’n va saber mai més res. Va
4

5. passar a formar part del supermercat. Els empleats es pensaven que era el
fill d’algun client, els clients d’algun empleat i així mai ningú es va
preguntar què hi feia aquell nen que creixia dins del supermercat. Per
alimentar-se no tenia cap problema, el proveïdor de sugus sempre arribava
puntual. D’aquesta manera es va convertir en un noi jove i fort tancat entre
aquelles quatre parets. De dia, havia agafat el costum d’empaitar els clients.
Ells reien i s’ho passaven molt bé, era com una mena de joc
d’entreteniment, una mena d’estratagema comercial que va fer que la
llegenda del noi del supermercat tingués fama mundial. Tothom ho va
atribuir a la ment genial del propietari de l’establiment, la qüestió era que
en poc temps van triplicar les vendes. De nit s’amagava dins del
congelador. Les bosses de pèsols eren els seus germans, els productes
pescanova els seus avis, una gran caixa de gelats amb sabor a fresa sa mare,
i un home que era amagat al fons del tot, amb els ulls rodons i grossos el
seu pare. El seu pare no li deia mai res. Era un home molt callat, de fet, tota
la seva família ho eren. A vegades, els seus germans, avis, tiets i la mare, se
n’anaven d’excursió dins dels carros de la compra. L’endemà de bon matí
tornaven amb el repartidor, puntualment, però mai explicaven les anècdotes
d’aquells viatges. Qui no va marxar cap vegada va ser el seu pare. Ell,
sempre estava allà, solemne, amb aquella capa de quatre dits de glaç al
voltant del seu cos, amagat al fons del congelador rere un plàstic.
5

6. Una nit, quan dormia, va sentir un soroll estrany. Va sortir del congelador
fregant-se els ulls amb les mans i va veure que algú estava fent un joc de
llums amb unes llanternes. El joc consistia en enllumenar les ampolles de
begudes alcohòliques i posar-les dins d’un sac. El Jose Antonio com que ho
va trobar divertit s’hi va apropar i els va aplaudir. Els homes de les
llanternes el van enfocar, espantats, però no van ser a temps de fugir. Per la
porta de l’entrada va irrompre un escamot de policies sobtadament. El Jose
Antonio encara va aplaudir més fort encara davant d’aquella actuació, però
un d’aquells senyors uniformats es va llençar sobre d’ell, el va
immobilitzar i el va emmanillar. El Jose Antonio va passar molta por, tanta
que es va posar a plorar desesperat cridant al seu pare congelat. Però ell, és
clar, no li va fer ni cas.
El Jose Antonio avui en dia està tancat a un hospital psiquiàtric, tractant-se
l’addicció als sugus i totes les altres anormalitats. Probablement mai en
sortirà, però a ell tant li fa, el seu món sempre ha estat limitat per quatre
parets. Ell no sap què és la llibertat, i com que no ho sap. és la mar de feliç
a la seva nova llar.
6

7. 7