CULTURA nº 7,

1. Número 7
Novembre de 2010
Cinquena època
Cultura
Número 7
Novembre
2010
La
Cultura
en l’era
digital
L’eclosió de l’era digital als inicis del segle XXI constitueix un
punt d’inflexió en la història humana d’una transcendència tant
o més alta com la va que tenir la revolució industrial en ple segle
XIX. Som conscients, doncs, de la importància del moment
històric que ens correspon de viure, però no encara de l’abast
de la incidència que aquest moment ha de tenir en el món de
la cultura: una incidència que en qualsevol cas haurà de ser
decisiva, determinant.
9770213473007
00007
ISSN:0213473XP.V.P.5¤
Artur Serra Cultures del disseny. Visions d’un antropòleg a la Catalunya
del segle XXI Javier Celaya Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era
digital Xavier Cubeles Digitalització i indústries culturals Laura Borràs
L’escriptura literària en l’era digital Juan Varela Mitjans en xarxa en l’era del
flux social Anna Falguera La Cultura digital, una oportunitat per a la política
cultural catalana Josep Font L’Anella Cultural, una xarxa d’equipaments
culturals connectats en banda ampla Jordi Cartanyà Recerca i Innovació per
afrontar els reptes socioeconòmics: el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya
2010-2013 Jordi Alié El consum de televisió en l’era digital. El cas de TV3
Ann Doyle Arts escèniques i educació en un món de treball en xarxa avançat
Lee Siegel L’originalitat i Internet
Cultura
La Cultura
en l’era digital
C

2. Un dia, no sé quin, em vaig llevar, vaig
servir-me cafè, vaig llegir el diari —en
paper— i vaig descobrir el món dividit, de
cop, en dos: l’analògic i el digital. D’una
banda els obsolets, anacrònics i manuals.
De l’altra els avantguardistes, llestos i
binaris. I jo, allà, sense saber massa bé
per què, atrapat al mig. De la nit al dia,
el píxel es va convertir en l’últim, en la
tendència, en allò més. I tots, jo també,
vam sortir corrent, sense saber gaire bé
per què, a buscar un d’aquells aparells
sofisticats amb molts, moltíssims píxels
de resolució.
Fora les càmeres velles i aparatoses i
els revelats, les pel·lícules i les punyetes.
La imatge digital i el seu beneït picture
element, arribaven per quedar-se. Però
l’essència es va mantenir. La gent, a
qui en Javier Tles retrata amb valentia
estomacal i talent, continua sent la
mateixa. Exactament la mateixa. Avui els
píxels semblen poca cosa, és el torn dels
megapíxels. Tot i això, sense saber massa
per què, la gent no ha canviat ni un pèl.
Fermín Cimadevilla

3. Revista Cultura
Número 7
Novembre de 2010
Cinquena època
Edició
Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya
Rambla de Santa Mònica, 8
08002 – Barcelona
Tel. 93 316 27 00
Fax 93 316 27 65
revistacultura@gencat.cat
http://cultura2.gencat.cat/revistacultura/
Direcció
Sebastià Alzamora
Consell de redacció
(d’aquest número)
Javier Celaya
Artur Serra
Sebastià Alzamora
Coordinació
Beatriu Cajal
Santi Pau
Assessorament lingüístic
Joana Roch
Jordi Palau
Disseny gràfic
Nora Grosse
Enric Jardí
Impressió
Arts Gràfiques Orient
Carretera del Mig, 169
L’Hospitalet de Llobregat
Distribució
Les Punxes
C. Francesc Aranda, 75-81
Barcelona
P.V.P.: 5 ¤
© dels textos, els autors
© de les fotografies, Javier Tles
© de la traducció dels textos
Mitjans en xarxa en l’era del flux
social, Núria Rica. Arts escèniques
i educació en un món de treball en
xarxa avançat, Víctor Obiols. Cultura
«Mash-up»: tallar i enganxar en l’era
digital i L’originalitat i Internet, Mar
Vidal Aparicio.
Les opinions expressades en els
diferents treballs que es publiquen són
exclusives dels seus autors. En cap
cas no implica necessàriament que la
revista o el mateix Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació les
comparteixin.
Dipòsit legal: B-40592-2010
ISSN: 0213473X
Cultura

4. Sumari
Artur Serra
Cultures del disseny.
Visions d’un antropòleg
a la Catalunya del segle XXI
Javier Celaya
Cultura «Mash-up»:
tallar i enganxar a l’era digital
Xavier Cubeles
Digitalització i indústries culturals
Laura Borràs
L’escriptura literària en l’era digital
Juan Varela
Mitjans en xarxa
en l’era del flux social
Anna Falguera
La Cultura digital, una oportunitat
per a la política cultural catalana
Josep Font
L’Anella Cultural, una xarxa
d’equipaments culturals
connectats en banda ampla
Jordi Cartanyà
Recerca i Innovació per afrontar
els reptes socioeconòmics:
el Pla de Recerca i Innovació
de Catalunya 2010-2013
Jordi Alié
El consum de televisió
en l’era digital. El cas de TV3
Ann Doyle
Arts escèniques i educació en un
món de treball en xarxa avançat
Lee Siegel
L’originalitat i Internet
8
28
86
54
112
132
154
166
186
206
220

5. Tal com coincideixen a assenyalar tots els articles
d’aquest número de la revista Cultura (tot i ser escrits
des de posicions de vegades discrepants en d’altres
aspectes), l’eclosió de l’era digital als inicis del segle XXI
constitueix un punt d’inflexió en la història humana
d’una transcendència tant o més gran que la de la
revolució industrial en ple segle XIX. Som conscients,
doncs, de la importància del moment històric que ens
correspon de viure, però no encara de l’abast de la
incidència que aquest moment ha de tenir en el món de
la cultura: una incidència que en qualsevol cas haurà de
ser decisiva, determinant.
En pocs anys, hem vist com Internet, les TIC i les xarxes
socials introduïen modificacions certament espectaculars
tantenl’àmbitdelesindústriesculturalscomdelamateixa
creació.Laproducció,ladifusió,ladistribucióilaprescripció
de continguts han conegut canvis com no s’havien vist en
més d’un segle; els nous talents (i els no tan nous) troben
plataformes de comunicació i d’intercanvi d’idees fins ara
inimaginades; els creadors disposen, si així ho desitgen, de
veritables tallers —o laboratoris, o estudis, o obradors—
de treball en xarxa i, en general, tots els agents de la
cultura tenen al seu abast un ventall molt ampli de noves
einesioportunitatsalserveidelasevatasca.Lacomunitat
cultural és ara, més que mai, una comunitat global.
I aquesta comunitat, tal com ja va preveure Joan Miró,
actua més globalment com més localment pensa. El
fet que el català es trobi —en posicions lleugerament
canviants d’any en any— entre els vint idiomes més
usats a Internet dóna una idea de la vitalitat de la
producció cultural en la nostra llengua, i de la vocació
renovada que palesa la cultura catalana en favor de la
internacionalitat i l’excel·lència. Per altra banda, tots
sabem que el panorama d’Internet tampoc és idíl·lic:
com també denuncien alguns dels col·laboradors
d’aquest número, els continguts pobres, perniciosos
o directament indesitjables hi són molt freqüents.
La digitalització no millora automàticament la
qualitat dels continguts. Més aviat en “facilita” la
manipulació d’una manera tan radical que molts
instruments de control de qualitat, de correcció
d’errades, de comprovació de dades o altres filtres
de rigor propis de la cultura i les indústries culturals
tradicionals han quedat bandejats. Però la renovació
de llenguatges, formats, gèneres i l’aparició de formes
noves d’expressió i creació obren unes possibilitats
extraordinàries. Com també la modificació profunda
que les facilitats d’interconnexió i de compatibilització
provoquen en la relació entre la cultura popular i la
multitudinària o entre l’artesania i les arts industrials.
Tenim molts reptes davant nostre: exactament,
tants com oportunitats. Amb l’era digital s’enceta, tal
com volia Stefan Zweig, un dels moments estel·lars
de la humanitat. Qui s’estaria de capbussar-s’hi
il·lusionadament?
Joan Manuel Tresserras i Gaju
Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

6. brint el concepte de comunitat cultural
Intentem en primer lloc actualitzar el mateix concepte de
cultura. Obrim-lo. Els antropòlegs culturals han fet d’aquesta
feina el seu senyal d’identitat. En tant que grup acadèmic i
professional els antropòlegs són, som, una espècie relativament
nova a Catalunya. Tot i que la disciplina va ser reconeguda
acadèmicament a principis del segle xx, no va ser fins després
de la II Guerra Mundial que pioners com el professor Claudi
Esteva Fabregat (Capel, 2009) van iniciar el 1972 el primer
departament universitari a la Universitat de Barcelona (UB),
i van obrir una recerca i una docència en aquest camp, que
després han continuat professors com M. J. Buxó o centres com
l’Institut Català d’Antropologia. En general els antropòlegs
ens considerem científics socials. Com dèiem abans, una de les
nostres característiques com a grup acadèmic i professional és
que parlem de cultura normalment en plural, de cultures. Una
aportació, si voleu modesta, però distintiva que ha permès obrir,
ampliar, el concepte de cultura molt més enllà del que surt
normalment a la secció de cultura dels diaris. Per un antropòleg
com Claudi Esteva, les cultures és «tot el que l’ésser humà pensa
i fa per viure en societat amb altres» (Colobrans et al., 1996). O
si preferiu una definició més clàssica aquí teniu la del pare de la
disciplina, Edward B. Tylor: «La Cultura o la Civilització, presa
en l’ample sentit etnogràfic, és aquest conjunt complex que
inclou el coneixement, les creences, les arts, la moral, les lleis,
els costums i qualsevol altra aptitud i hàbits adquirits per l’ésser
humà com a membre de la societat» (Tylor, 1977, p. 19).
La nostra reflexió sobre la cultura en l’era digital a Catalunya
parteix des d’aquesta perspectiva, no per clàssica relativament
poc coneguda al nostre país, de l’obertura del concepte de
cultura molt més enllà del grup professional dedicat a les arts
i les humanitats. Com veurem a continuació, considerar la
cultura com un sistema de coneixement socialment compartit
és d’una importància cabdal per incloure a la comunitat cultural
catalana també els científics i tecnòlegs i l’anomenada «societat
del coneixement».
Què hi ha de nou al món cultural català al segle XXI?
Hem dit que la cultura identifica i conforma la societat catalana.
Però justament aquesta és una definició, si voleu, preantropo-
lògica. Prové del romanticisme alemany, i va ser recuperada pel
Modernisme en la fase de construcció cultural del catalanisme.
Però el món cultural català ha anat evolucionant i una de les
Artur Serra i Hurtado
Fundació i2cat
O
El primer pas per entendre la cultura
en l’era digital és considerar el món científic
i tecnològic com a part del món cultural.
Som la primera generació de científics-
enginyers o enginyers-científics catalans,
o que vivim i treballem a Catalunya, ja
que molts vénen de fora, que ens podem
considerar «científics del disseny».
Cultures
del disseny. Visions
d’un antropòleg
a la Catalunya
del segle XXI

7. 10 Cultura, novembre de 2010 11 Cultures del disseny
cultures que han nascut en les darreres dècades i que no hi
havia al segle XIX és justament la mateixa comunitat de cientí-
fics i tecnòlegs, organitzats com a grup social propi.
Per sorprenent que sembli, a la Catalunya del XIX no hi havia
una comunitat de científics i tecnòlegs pròpiament dita o era
molt feble. Gràcies a la revolució industrial es va crear el 1851 la
Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Bar-
celona i poca cosa més. Catalunya va fer la revolució industrial
amb empresaris i treballadors, però sense científics i tecnòlegs
organitzats com a grup a social diferenciat com en altres països
europeus avançats. La tecnologia es va comprar a Anglaterra
i a d’altres països europeus principalment. Aquest procés va
continuar fins després de la Segona Guerra Mundial. Va ser
la tecnologia italiana de FIAT la que ens va permetre posar en
marxa el període més recent de la industrialització a Catalunya.
La cultura catalana es troba a principis del segle XXI amb
una nova comunitat que o ben bé no existia abans o se’n podien
comptar els components amb les dits d’una sola mà: l’emergent
comunitat científica i tecnològica del propi país. És normal,
doncs, que els científics no siguem encara reconeguts veritable-
ment com a membres de la comunitat cultural del país, i encara
menys els tecnòlegs. No ens ajuda gaire que les polítiques
científiques i tecnològiques, per una banda, i les culturals, per
una altra, estiguin distribuïdes en diferents departaments.
Però ho són, com ho són les produccions que fem en forma de
publicacions científiques o tecnològiques, patents o artefactes,
o les xarxes digitals que dissenyem i posem en marxa, com la
mateixa Anella Cultural.
Aquesta nova comunitat està agafant força en les darreres
dècades, i destaca, entre d’altres, en camps com genètica,
fotònica, Internet de nova generació, nous media, nanotecnolo-
gia, sociologia de la societat de la informació, biologia sintètica
o medicina regenerativa. Hi tenim noms ja consagrats com
Mateo Valero, Lluís Torner, Juan Carlos Izpizua, Lluís Serrano,
per esmentar-ne alguns... Però el que és més important és que,
darrere d’aquests investigadors sèniors, hi ha una nova gene-
ració de joves investigadors que està despuntant fins al punt
de guanyar més beques del European Research Council, nova
institució europea dedicada al finançament dels millors investi-
gadors europeus, que qualsevol altra comunitat de l’Estat.
No es pot definir la cultura en l’era digital a Catalunya sense
tenir en compte aquesta nova comunitat acadèmica i professio-
nal generadora de coneixements clau per al futur del país. Ells i la
Considerar la
cultura com
un sistema de
coneixement
socialment
compartit
és d’una
importància
cabdal per
incloure a la
comunitat
cultural
catalana també
els científics
i tecnòlegs i
l’anomenada
«societat del
coneixement».

8. 12 Cultura, novembre de 2010 13 Cultures del disseny
generació que estan formant són els equivalents als nous Gaudí,
Domènech i Montaner o Miró de la Catalunya del segle XXI.
El primer pas per entendre la cultura a l’era digital és consi-
derar el món científic i tecnològic com a part del món cultural.
Analitzem una mica amb més profunditat aquesta nova comu-
nitat i la seva nova cultura de disseny.
Els nous científics del disseny catalans
La de la ciència i la tecnologia a Catalunya és una comunitat
relativament jove. Crescuda en els darrers trenta anys amb
el nou sistema universitari democràtic (exceptuant honroses
excepcions com J. Vicens Vives i d’altres...), s’ha vist potenciada
recentment per la Generalitat a partir de la visió de Mas-Colell,
i altres acadèmics polítics posteriors que han recuperat molts
científics i tecnòlegs catalans i espanyols a les millors univer-
sitats i centres de recerca internacionals, per intentar arribar a
nuclear centres d’excel·lència per aconseguir un major impacte
internacional a la comunitat científica.
Si bé els actors i actrius d’aquesta comunitat tendeixen a
buscar l’excel·lència, el model organitzatiu que els enquadra és
força obsolet, llevat d’excepcions. S’està implantant un model
del segle XIX i primera meitat del XX que separava la ciència de
la tecnologia, model inspirat en els models actuals europeus
com el d’Alemanya, on els grans centres de recerca s’agrupen al
voltant del Max Planck Institute i els centres tecnològics en el
Fraunhofer. Tot i així, per primera vegada Catalunya comença
a tenir una comunitat de científics i tecnòlegs que pertany a la
comunitat internacional i hi treballa. I com aquesta jove comu-
nitat vol situar-se en les fronteres de la ciència i la tecnologia
actuals (tecnologies de la informació i la comunicació, genètica,
fotònica...), està començant a treballar en àrees i amb formats
organitzatius en què aquesta distinció tradicional entre ciència
y tecnologia, doncs, ja no funciona ben bé així.
Un equip d’antropòlegs culturals conduïts per la professora
M. J. Buxó, de la Universitat de Barcelona, va desenvolupar
entre 1990 i 1993 un projecte de recerca sobre els valors i
pràctiques culturals d’una d’aquestes comunitats de científics i
tecnòlegs als Estats Units, la comunitat dels computer scientists
de Carnegie Mellon. Allà van descobrir que aquesta comunitat
tenia un patró de conducta marcat pel que s’anomenen «les
ciències del disseny». Aquestes van ser definides per primera
vegada per Herbert Simon en el seu llibre The Sciences of the
Artificial (Simon, 1973). Aquest científic social, Premi Nobel
d’Economia el 1978, professor de psicologia cognitiva i a la vega-
da creador amb Alan Newell del primer programa d’intel·ligència
artificial que fa funcionar el Logic Theorist, és una figura clau
per entendre l’evolució de la ciència i la tecnologia dels nostres
dies. Simon ja va detectar als anys seixanta del segle passat
que la societat i el món en què vivim eren cada vegada més
artificials, és a dir, cada vegada més dissenyats pels humans, i
aquesta transformació estava promoguda per un nou tipus de
ciències que ell va anomenar «ciències del disseny», començant
per la mateixa ciència de les computadores o computer science.
Si les ciències anteriors volien analitzar el món natural o
social, basats en processos necessaris, reduint-los a peces cada
vegada més simples per poder analitzar-los i comprendre com
funcionaven, les ciències de l’artificial tenien com a objectiu
dissenyar processos contingents, cada vegada més sintètics i
complexos incloent-hi màquines, natures i societats. A mesura
que la ciència dels computadors s’anava utilitzant per a la resta
de ciències aquestes anaven adoptant el patró de conducta dels
científics dels computadors. Esdevenien dissenyadors.
Amb el naixement de noves disciplines com la biologia sintè-
tica, dedicada al disseny de noves bactèries, o la nanotecnologia,
dedicada al disseny de processos de la matèria a nanoescala,
veiem que els científics actuals s’embarquen en projectes de
recerca basats en el disseny, com els mateixos enginyers, i que
aquests fan recerques sobre noves arquitectures i sistemes
computacionals teòrics com els mateixos científics. Aquests
són els camps capdavanters de la ciència i la tecnologia actuals.
I aquests coneixements ja no són simples obres de genis
individuals, sinó que són cada vegada més camps de recerca
socialment compartits, tant en el món acadèmic com també en
Les ciències de l’artificial tenien com a objectiu
dissenyar processos contingents, cada vegada
més sintètics i complexos, incloent-hi màquines,
natures i societats. A mesura que la ciència dels
computadors s’anava utilitzant per a la resta
de ciències aquestes anaven adoptant el patró
de conducta dels científics dels computadors.
Esdevenien dissenyadors.

9. 15 Cultures del disseny
Per primera
vegada
Catalunya
comença a tenir
una comunitat
de científics
i tecnòlegs
que pertany a
la comunitat
internacional
i hi treballa.

10. 16 Cultura, novembre de 2010 17 Cultures del disseny
el món de les administracions públiques i les empreses. Formen
una cultura, que van anomenar una cultura de disseny (Serra,
1992; Rojo, 1995).
Doncs bé, aquesta cultura també s’està desenvolupant a
Catalunya en els darrers anys. No només som als inicis d’una
nova comunitat de ciència i tecnologia com mai abans a la
història aquest país va tenir; la clau és que aquesta comunitat
està justament naixent en el moment en què la ciència i la
tecnologia a escala global estan patint aquesta transformació
històrica: estan accelerant la convergència d’aquests dos camps
històricament separats, la ciència i la tecnologia, en les anome-
nades ciències del disseny i tot això està sent promogut abans
de tot per la tecnologia digital, pel món dels ordinadors, pel
món que ara conflueix en Internet i demà no sabem encara en
quin nou sistema.
Si m’ho permeten, els posaré alguns exemples locals. Un dels
centres culturals més potents que tenim al nostre país són les
facultats i escoles d’informàtica, de telecomunicacions, i ara
també de tecnologia audiovisual. Són escoles que desenvolupen
tecnologies digitals, les principals responsables d’introduir a
Catalunya, potser sense ser massa conscients encara, el patró
cultural de ciències del disseny. Aquests centres i grups de
recerca, molts dels quals participen en projectes europeus,
desenvolupen una recerca consistent a analitzar i dissenyar
nous sistemes computacionals avançats, bé en forma de noves
arquitectures d’ordinadors, de nous llenguatges informàtics
o de noves aplicacions i serveis i continguts. A diferència de
la ciència clàssica, que es basa en procediments d’observació
i construcció de models matemàtics per a l’explicació dels
fenòmens del món natural o social, els científics del disseny
utilitzen un paradigma cognitiu diferent originat al món cultu-
ral dels enginyers basat en la construcció de mons possibles i
la seva validació via repetits bancs de proves (testbeds) i pilots.
Una senzilla cerca de la paraula disseny al web de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC) té un resultat de 18.800 entra-
des, de les quals disseny i computadors ja recull 1.600 entrades,
disseny i programació 2.500, disseny i telecomunicacions 6.780 i
disseny i continguts 7.390.
Posarem alguns exemples. El Barcelona Supercomputing
Center (BSC) explora les noves possibles arquitectures en paral·
lel i com fer-les realitat. A la vegada el BSC proporciona conei-
xements i la seva infraestructura a científics mediambientals o
de genètica perquè puguin analitzar millor els seus models de
contaminació atmosfèrica o l’estructura de les proteïnes (BSC,
Anual Report, 2008).
La Fundació i2cat, per la seva part, desenvolupa un programa
de recerca sobre les noves arquitectures d’Internet en col·
laboració amb altres universitats i centres de recerca d’Estats
Units, Canadà o universitats europees. També com el BSC,
i2cat aplica aquests coneixements generals a diferents camps
o clústers com els media, la salut, la formació o la indústria. Un
dels camps al qual més temps ha dedicat i2cat ha estat el suport
a la mateixa comunitat cultural en el sentit estricte del terme
tant a Catalunya com a escala global. Així, ha col·laborat amb
grups d’arquitectes com Metapolis realitzant la casa digital o
MediaHouse (1999), amb institucions d’arts escèniques explo-
rant transmissions en directe per Internet de nova generació
(Liceu, 2001), o amb gestors culturals posant en xarxa els seus
equipaments per provar noves programacions compartides
(Anella Cultural, 2006). Amb diversos projectes amb la In-
ternet nord-americana, el KAIST coreà o la RNP brasilera, hem
desenvolupat sistemes, aplicacions i serveis per provar que la
Internet avançada pot ser una eina de reinvenció dels mateixos
llenguatges i formats artístics al segle XXI.
Un mateix enfocament de ciències del disseny el podríem
trobar també en altres universitats on també es fa un ús inten-
siu i avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC). Així, en el Centre de Regulació Genòmica, juntament a
camps més analítics, existeix una línia de recerca en biologia
sintètica dirigida per Lluís Serrano. Descrivint un del seus
projectes recents, Celldoctor, aquest investigador indicava que
es tracta de «treure components que la cèl·lula pot requerir en
condicions concretes però que a nosaltres no ens interessen, i
afegir els components nous que facin la funció que vulguem. Els
problemes més importants són tècnics, la biologia molecular de
posar i treure molts gens, i de disseny» (Monreal, 2009).
En altres camps, els objectius de disseny no són molt
diferents. Miquel Salmeron, director de l’Institut Català de
Nanotecnologia, creat el 2003, va definir així les cinc línies de
recerca d’aquest centre: «el disseny macromolecular, la matèria
inorgànica, la tecnologia del silici, la manipulació atòmica
individual i la teoria» (Generalitat de Catalunya, 2003). Aquests
centres de referència i d’altres a Catalunya ja van ser recollits
en l’estudi del Cercle pel Coneixement i del CIDEM «Vers una
tecnocultura de la innovació» (Sanguesa, 2004). En l’àmbit
concret de la recerca genòmica a Catalunya vegeu l’estudi «El

11. L’extensió
de la innovació
com una pràctica
que sectors
creixents
de la població
pot aprendre
i desenvolupar,
és a dir, com una
cultura, és un
nou camí que
ara s’està obrint
a Europa i en el
qual Catalunya
participa com
a comunitat
capdavantera.

12. 20 Cultura, novembre de 2010 21 Cultures del disseny
Centro de Regulación Genómica, tras el genoma humano: En
busca de la partitura de la vida» (Fernández Hermana, 2006).
Aquesta primera generació de científics-enginyers o engi-
nyers-científics catalans, o que viuen i treballen a Catalunya ja
que molts vénen de fora, estan desenvolupant al país els valors
i els patrons culturals propis dels «científics del disseny», és a
dir, de la nova generació de coneixements nascuts després de
la Segona Guerra Mundial a les universitats de recerca nord-
americanes com MIT, Stanford o CMU, que es van estendre a
les universitats europees i asiàtiques als anys vuitanta amb
els grans programes de recerca en les noves tecnologies i que
també estan arribant a Espanya i Catalunya en els darrers anys.
Aquesta nova cultura del disseny s’està estenent també al
camp de les empreses i la societat en general, tot i que més a poc a
poc. Posem-ne alguns exemples. ISOCO, una pime nascuda com a
spin off de l’Institut d’Intel·ligència Artificial del Consell Superior
d’Investigacions Científiques a la Universitat Autònoma de
Barcelona el 1999, es dedica al disseny de sistemes en el camp
de la intel·ligència artificial i Internet. Ecointelligent Growth,
una altra pime nascuda el 2007, en el camp mediambiental està
desplegant a Catalunya la proposta de l’arquitecte nord-americà
Williams McDonough i el químic alemany B. Braungart del
«cradle to cradle design». Es tracta d’un nou model que intenta
pensar els ecosistemes des d’un nou model de disseny imitant
els mateixos processos de reciclatge que fa la natura en què els
residus són aliment, no escombraries (Cubiña, 2010). O Starlab
Barcelona, nascuda el 2000, que té com a lema «Where science
turns into the technologies of the future», està formada per
neurocientífics, científics de l’espai, informàtics i economistes i
ha dissenyat, entre altres sistemes Enobio, un sistema portàtil
de monitoratge de les ones electromagnètics del cervell amb
aplicacions en camps com les noves interfícies ordinador-cervell,
la biometria o les aplicacions de realitat virtual.
Finalment, amb la Web 2.0 i l’extensió de la cultura d’inno-
vació oberta al gran públic, està sortint una nova generació
d’institucions en l’àmbit ciutadà com els anomenats living labs
o laboratoris ciutadans, que intenten ara estendre aquest patró
cultural de disseny al conjunt de la població (Almirall, 2008 i
2009). L’extensió de la innovació com una pràctica que sectors
creixents de la població pot aprendre i desenvolupar, és a dir,
com una cultura, és un nou camí que ara s’està obrint a Europa
i en el qual Catalunya participa com a comunitat capdavantera.
En aquest moment la European Network of Living Labs, la
institució que reagrupa els living labs europeus, ha acreditat ja
set living labs a Catalunya, que és juntament amb Andalusia la
comunitat que més estructures d’innovació oberta està creant
(www.openlivinglabs.org). Els ciutadans no només aprenen
a utilitzar les noves tecnologies. Estan iniciant-se en els
processos de cocreació d’aquestes. La innovació, i amb aquesta
la cultura del disseny, s’està democratitzant (Hippel, 2005).
I en aquesta activitat estan fent un rol important científics
socials i informàtics que ja entren directament en processos
de disseny d’organitzacions i de noves estructures d’innovació
(Serra i Sanguesa, 2010). Ramon Sanguesa, de la UPC i Citilab,
ha recopilat en el seu bloc Technoculture(s) (Sanguesa, 2009)
moltes d’aquestes noves tendències del disseny i ha obert una
línia de col·laboració molt prometedora amb diversos centres
de recerca en el camp del disseny d’organitzacions innovadores.
En resum, la informàtica i Internet, la biologia sintètica, la
nanotecnologia i la resta de «ciències del disseny», juntament
amb les noves empreses tecnològiques i les noves institucions
d’innovació i disseny social basat en els mateixos usuaris, no
són simples eines per fer cultura. Són una nova cultura en si
mateixes. Són una nova comunitat cultural que ha emergit en
les darreres dècades i que forma un element sine qua non per a
la revitalització del món cultural català, per connectar el món
cultural a l’era digital. Són els nous «intel·lectuals» de la Catalu-
nya del segle XXI.
Cultures del disseny
Es preveu que en els propers anys es vagi incrementant aquesta
cultura del disseny a d’altres disciplines científiques, incloses
les mateixes ciències socials, acompanyada d’un ús més avançat
Aquesta primera generació de científics-enginyers
o enginyers-científics catalans, o que viuen i
treballen a Catalunya ja que molts vénen de fora,
estan desenvolupant al país els valors i els patrons
culturals propis dels «científics del disseny»,
és a dir, de la nova generació de coneixements
nascuts després de la Segona Guerra Mundial a
les universitats de recerca nord-americanes com
MIT, Stanford o CMU.

14. 24 Cultura, novembre de 2010 25 Cultures del disseny
de les TIC en aquestes àrees. Recentment fins i tot en el mateix
àmbit de l’antropologia està en marxa una design anthropology,
nova àrea destinada a fomentar la culture-based innovation
(Tunstall, 2007). A mesura que les TIC es van estenent al con-
junt de les disciplines i dels coneixements es podria estendre la
consciència que potser estem parlant tots un mateix llenguatge,
el llenguatge del disseny. En aquest sentit l’empresa IDEO va po-
pularitzar fa uns anys el design thinking. És una primera presa
de consciència que efectivament el disseny no és ja propietat
exclusiva de la comunitat de dissenyadors tradicional sinó que
es comença a estendre per tot arreu.
Es podria pensar en una convergència entre el disseny tradi-
cional i el nou disseny? Anna Calvera i Josep Maria Monguet,
en un estudi del 2006 encarregat pel CIDEM, resumien l’estat de
la qüestió de la comunitat professional de disseny a Catalunya i
apuntaven la necessitat d’obrir el disseny i les polítiques de re-
cerca i innovació (Calvera i Monguet, 2006). Una nova generació
de dissenyadors que provenen de les escoles clàssiques (Elisava,
Eina...) estan combinant ja disseny amb TIC, no com a simple eina
per desenvolupar els camps de disseny tradicional sinó com nous
camps de disseny en si mateix, com el disseny d’interacció. Un
exemple recent en aquest sentit és el nou centre IdatBCN, format
per antics professors de l’Escola Elisava.
Podríem ajuntar aquestes diferents cultures del disseny a
Catalunya posant en contacte el disseny tradicional amb els
nous camps de disseny que l’evolució de la ciència i la tecnologia
estan portant? H. Simon va indicar que estava oberta una fase
en què era possible iniciar el mateix disseny dels processos de
disseny:
La possibilitat de comunicar-se mitjançant uns camps,
en un terreny comú, prové del fet que tots els qui utilitzen la
computadora de forma complexa estan de fet servint-se de
la computadora per dissenyar o per participar en el procés
de disseny. En conseqüència, nosaltres com a dissenyadors
o, millor, com a dissenyadors dels processos de disseny,
hem hagut que ser explícits com mai ho van fer respecte al
que comporta crear un disseny i al que passa en tant que es
produeix la creació (Simon, 1973, p. 124).
Recentment, el professor Fredrerick P. Brooks (2009), un
altre clàssic de la ciència dels computadors, ha tornat a insistir
en la mateixa idea de «dissenyar el disseny».
Des d’un punt de vista estrictament antropològic l’interès no
seria només «cognitiu», és a dir, centrat en els modes de pen-
sament, sinó més obert, això és, incloure els nous sistemes de
coneixement en estructures socials. En aquest sentit, ara tenim
davant una nova realitat que tampoc van conèixer els nostres
avantpassats modernistes. La Catalunya del segle XXI , gràcies
a la nova immigració i la globalització, és un bressol de cultures
i comunitats molt diverses que provenen d’arreu del món, no
ja d’una part o d’una altra d’Espanya. Com ha assenyalat la
lingüista Carme Junyent, Catalunya és ja un país on es parlen
mes de tres-centes llengües diferents i on la diversitat cultural
s’ha ampliat de forma qualitativa respecte al segle XIX (Junyent,
2002). Efectivament, «el nostre món és el món» i no ja el triple
origen europeu, mediterrani i hispànic de la Catalunya moder-
nista. Catalunya és un lloc d’immigració global amb les seves
formes de pensament i d’organització, amb els seus processos
de reapropiació i de redisseny de les TIC (Ros, 2010). En aquest
laboratori pluricultural el disseny pot agafar formes i camins
molt diversos i inesperats.
Per tant, parlar de la cultura en l’era digital és parlar de les
diferents cultures del disseny que estan naixent i veure com es
poden identificar, posar en contacte i avançar en processos de
disseny complexos tant de la natura com del mateix ésser humà.
En qualsevol cas, els catalans podem continuar estirant el fil
del que ens va caracteritzar, la voluntat constructiva, de fer país
i de fer-lo obert a tothom. No som un poble creador de grans
religions com els antics jueus o els àrabs. Ni tampoc tenim
potser el geni de la lògica o de la recerca empírica com els grecs
clàssics o els moderns anglesos. Som un poble de menestrals.
Ens agrada construir, donar forma als objectes, crear arqui-
tectures, dissenyar, donar forma a les coses, a les ciutats, als
nostres hàbitats. Aquesta cultura professional de disseny, que
La informàtica i Internet, la biologia sintètica, la
nanotecnologia i la resta de «ciències del disseny»,
juntament amb les noves empreses tecnològiques
i les noves institucions d’innovació i disseny social
basat en els mateixos usuaris, no són simples
eines per fer cultura. Són una nova cultura en si
mateixes.

15. 26 Cultura, novembre de 2010 27 Cultures del dissenyBibliografia
va néixer amb l’artesà i després amb el dissenyador industrial,
ara s’ha universalitzat gràcies a una màquina de disseny univer-
sal: l’ordinador. No és Llull el patró dels informàtics? Doncs bé,
aquesta nova cultura del disseny, aquestes noves cultures del
disseny poden ser també la cultura, les cultures catalanes del
segle XXI. Pot ser Catalunya el primer país, el país laboratori,
on poder posar les primeres pedres d’una civilització humana
en què diferents cultures del disseny puguin viure i conviure
creativament?
Almirall, Esteve. (2008). Living
Labs and Open Innovation: Roles and
Applicability. The Electronic Journal for
Virtual Organizations and Networks.
Vol 10. Special Issue on Living Labs.
August 2008. http://www.ice-conference.
org/projects/264/Issues/eJOV%20
Special%20Issue%20on%20Living%20
Labs%202008/eJOV10_SPILL3_Almi-
rall_Living%20Labs%20and%20open%20
Innovation_2.pdf
Almirall, Esteve. (2009) Unders-
tanding Innovation as a Cooperative,
Co-evolutionary Process. Doctoral
Dissertation. Universitat Ramon Llull.
ESADE. http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_
URL/AVAILABLE/TDX-1124109-130209/
ALMIRALL_Final_Version.pdf
Barcelona Supercomputing Center.
2008. Annual Report. http://www.bsc.es/
plantillaA.php?cat_id=46
Brooks, F. P. (2010) The Design of
Design. Essay of a computer scientist.
April 2010. Amazon.
Calvera, A. Monguet, J.M. 2006.
Disseny_CAT. CIDEM. Generalitat de
Catalunya. (no publicat).
Capel, Horacio. (2009). La Antropologia
española y el Magisterio de Claudio Es-
teva Fabregat. Estrategias Institucionales
y Desarrollo Intelectual en la disciplinas
cientificas.». Scripta Nova. Revista
Electronica de Geografia y Ciencias
Sociales. Universidad de Barcelona. ISSN:
1138-9788.Depósito Legal: B. 21.741-98.
Vol. XIII, núm. 287, 1 de abril de 2009.
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-287.htm
Colobrans, J., Martinez, A., Prat,
J..Entrevista con Claudio Esteva. En
PRAT, Joan y MARTÍNEZ, Ángel, (Eds)
1996, Ensayos de Antropología Cultural.
Barcelona: Ariel. :15-27.
Cubiña, I. 2010. «Ecodiseño y Abundan-
cia», La Vanguardia. 27 de juny 2010.
http://www.lavanguardia.es/participa-
cion/noticias/20100627/53953644498/
ecodiseno-y-abundancia-tierra.html
Fernandez Hermana, Luis Angel. (2006)
El Centro de Regulacion Genómica.
Tras el genoma humano: En busca de la
partitura de la vida. Julio-agosto 2006.
Centro de Regulación Genómica (CRG)
de Barcelona, España. http://pasteur.crg.
es/portal/pls/portal/docs/1/8970.PDF
Generalitat de Catalunya. Departament
d’Universitats, Innovació i Empresa. 2003.
«Llum verda a l’Institut Català de Nano-
tecnologia». 17 febrer 2003. http://www.
gencat.cat/diue/noticies/10940.html
Goodenough, W. 1957. «Cultural Anth-
ropology and Linguistics». En Report of
the Seventh Annual Round Table Meeting
on Linguistics and Language Study. P.
Garvin, ed. Georgetown
University Monograph Series on Langua-
ges and Linguistics, No. 9.
von Hippel, E. (2005) Democratizing
innovation. MIT Press. http://web.mit.edu/
evhippel/www/books.htm
Junyent, C. et al. (2002). Les Llengues a
Catalunya. Quantes llengues s’hi parlen.
UB. Octaedro. Barcelona.ISBN 84-8063-
733
Monreal, Annia, 2009. «Biologia
Sintètica». Entrevista Lluis Serrano.
GlobalTalentNews. 21 maig 2009. http://
www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/
reportatges/311/Biologia-sintetica.html
Rojo, A. (1995). La invención ingeniera
informàtica. La invenció social, un nuevo
saber distinto al cientifico. En Invención
informàtica y sociedad. Anthropos.
Revista de documentación científica
de la cultura. No 164. Enero 1995 ISSN
0211-5611. :6-19.
Ros, Adela. (2010). MoBridge Knowled-
ge Community, projecte de recerca per
l’estudi de l’us del mobil en comunitats
de dones inmigrants a Catalunya. UOC.
(document de treball).
Sanguesa, Ramon (2004) Vers una
Tecnocultura de la Innovació. Cercle pel
Coneixement i CIDEM, 2004. Accessible:
www.cperc.net/continguts/article_extern.
php?id=76
Sanguesa, Ramon. (2009)
Technoculture(s), blog on technological
cultures http://fluxchange.typepad.com/en/
Serra, A. 1992. «Design Culture.
Estudio etnográfico de los proyectos de
investigación de la School of Computer
Science de Carnegie Mellon University, un
«computer-intensive campus» norteame-
ricano». Universidad de Barcelona. Tesis
doctoral. http://personals.ac.upc.es/artur/
CMUdesignculture.htm
Serra, A. Sanguesa, R. (2010). Citilab of
Cornella de Llobregat, a case study on
Living Labs. Journal of Community Infor-
matics. Vol. Co-creation of Technology.
Special Issue. Susana Finquelievich. Ed.
(in printing). http://www.ci-journal.net/
index.php/ciej
Simon, Herbert. 1973. Las ciencias de
lo artificial. ATE. Barcelona (1969. The
Sciences of the Artificial. MIT Press,
Cambridge, Mass, 1st edition )
Tunstall, Elisabeth (Doris). 2007. «In
Design We Trust, Design, Governamen-
tality and the Tangibility of Governance».
IASDR07, International Association of
Design Research Societies. Hong Kong
Politechnic University. 12-15 nov. 2007.
Tylor, Edward B. 1977. Cultura Primitiva.
Madrid. Editorial Ayuso. (primera edició,
1871).
Parlar de la cultura en l’era digital és parlar de les
diferents cultures del disseny que estan naixent i
veure com es poden identificar, posar en contacte
i avançar en processos de disseny complexos tant
de la natura com del mateix ésser humà.

16. l’hora d’analitzar l’impacte d’Internet en el sector cultural,
dediquem més temps a criticar el passat que a reflexionar sobre
el futur que ofereix a la cultura en l’era digital.
Ja coneixem tots els defectes del nostre actual sistema
educatiu i cultural: el baix nivell de lectura al nostre país, la
limitada xarxa de biblioteques escolars, els obsolets processos
d’aprenentatge a les nostres escoles, la sobreproducció de
llibres en paper que obstrueix el canal de vendes, l’aclaparadora
desaparició de llibreries i quioscs de premsa i revistes dels nos-
tres barris, l’excessiva concentració de l’interès dels lectors al
voltant de dos o tres llibres a l’any —la resta d’autors són gairebé
invisibles—, els escassos guanys de la majoria d’escriptors per
la cessió dels seus drets d’autor, l’opacitat de les societats que
gestionen aquests drets, el suposat escàs interès de les noves
generacions per tot allò relacionat amb la lectura… i així, una
llarga llista de queixes amb més o menys fonament que reflec-
teixen el precari estat del sector cultural i educatiu.
Permoltdeficientquesiguiperamoltsl’estatactualdelnostre
sistemaculturalieducatiu,possiblementésmillorqueaquellque
estemconstruintperalafuturasocietatdigital.M’imaginoque
aquestareflexiósorprendràmoltslectors,atèsquesuposadament
elfutursemprecomportaprogrésiaquesthademillorarelpassat.
Però si analitzem detingudament l’impacte que està tenint
la irrupció de les tecnologies socials (blocs, wikis, podcasts,
vídeos, xarxes socials, etc.) en els hàbits de lectura i d’escriptura
dels ciutadans, en la forma que accedeixen a la informació a In-
ternet i en com gestionen el coneixement, cada dia som més els
que pensem que la nova societat digital que estem construint
no només no millora les deficiències del món analògic anterior,
sinó que a més, en alguns aspectes, l’empitjora.
Al llarg de la història, les persones hem après a través de la
pràctica, la reflexió i l’observació. Se suposa que les noves tec-
nologies socials ens permetran estendre i aplicar aquest model
d’intercanvi cultural a través de la creació de xarxes socials amb
persones del nostre entorn familiar, laboral, i amb d’altres que
coneixerem a través de la Xarxa. Però, malauradament, com
veurem més endavant en aquest article, el nivell i la qualitat
dels continguts culturals generats per la majoria dels usuaris a
la web social deixa, ara per ara, molt a desitjar.
És més fàcil criticar el present que posar en dubte el futur
Durant la primera dècada d’aquest nou segle crec que hem
viscut un excés d’optimisme en relació amb les bondats deri-
Javier Celaya
Soci fundador del Portal Cultural Dosdoce.com
A
Contra alguns discursos excessivament
optimistes sobre el paper de les tecnologies
socials, l’autor analitza amb perspectiva
crítica l’impacte que aquestes noves eines
tenen en els hàbits de lectura i escriptura dels
ciutadans, així com en la seva forma d’accedir
a la informació i de gestionar el coneixement.
I, en correspondència amb la potestas que
acredita els creadors d’opinió en el món
analògic, reivindica la necessitat de construir
una autoritas en l’àmbit digital.
Cultura Mash-up»
tallar i enganxar
a l’era digital
»

17. 30 Cultura, novembre de 2010 31 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
vades de la incorporació de les tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC) a la societat, sense analitzar-ne detingu-
dament les contraprestacions que caldrà pagar a mitjà termini.
Entre aquestes contrapartides hem d’assenyalar l’escassa creació
de continguts originals per part dels usuaris de la xarxa, que
prefereixen una cultura de tallar i enganxar, l’escassa qualitat de
les aportacions dels usuaris, l’existència d’un sol cercador com a
porta global d’accés a la informació, l’escassa diversitat de fonts
d’informació divergents, la dominant escola de la gratuïtat, el
nul respecte pels drets de la propietat intel·lectual a Internet, la
desaparició gradual dels drets adquirits com a ciutadans i consu-
midors a l’era analògica i que no es traspassen per motius econò-
mics a l’era digital, la qüestionable vinculació entre l’augment de
l’ús de les TIC a l’aula amb un major rendiment acadèmic, etc.
L’objectiu d’aquest article és intentar esbrinar què quedarà
un cop superada aquesta fase d’eufòria avantguardista. Per
portar a terme aquest exercici de reflexió, analitzaré cadascuna
de les contrapartides esmentades amb la finalitat d’entendre
el preu que estem pagant com a societat pel fet de no ser prou
crítics amb el futur. Aquest toc d’atenció, que advoca per un
pensament més crític entre els usuaris d’Internet, no vol llevar
importància ni valor als beneficis derivats de les TIC a les aules
o a les possibilitats que obre la digitalització de tot tipus de
continguts culturals, com més endavant veurem en detall;
només desitja que ens aturem un moment a reflexionar sobre si
el futur que estem creant és millor que el precari present.
Cultura «mash-up»: escassa creació original
Gràcies a la facilitat d’ús i a la gratuïtat de les eines de comu-
nicació de la Web 2.0 com els blocs, els wikis o Twitter, hem de
reconèixer que hi ha molts ciutadans que llegeixen o escriuen
més que mai; però, malauradament, hi ha diversos estudis que
indiquen que la majoria d’aquests usuaris no creen continguts
originals: bàsicament retallen i enganxen, o «retuitegen», la
informació i l’opinió creada per altres. N’hi haurà que diran
que això ja és un pas, que la societat avança a poc a poc. Puc
admetre aquesta posició en altres àmbits de la societat, però en
aquest cas crec que no es pot considerar un avanç atès que, com
veurem, s’està consolidant un comportament passiu per part
dels usuaris que a mitjà termini pot ser perjudicial.
Tal com assenyalava al meu llibre anterior, La empresa en
la Web 2.0 (Editorial Gestión, 2000),1 la famosa Web 2.0 no és
tan col·laborativa ni participativa com la descriuen a la majoria
La nova
societat digital
que estem
construint
no només no
millora les
deficiències del
món analògic
anterior, sinó
que a més, en
alguns aspectes,
l’empitjora.

18. 32 Cultura, novembre de 2010 33 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
d’articles i conferències sobre el tema. Jacob Nielsen, una de les
autoritats més respectades en l’àmbit mundial sobre usabilitat
a la Web, assenyala que només un 1 % dels internautes són
creadors originals de continguts a la Web, mentre que un 90 % en
són lectors i consumidors passius. El 9 % restant pertany a una
interessant categoria de persones que assumeix la funció d’«alta-
veu», divulgant a les seves xarxes socials els continguts publicats
a Internet que consideren més interessants i originals.
En la mateixa línia d’investigació sobre el comportament
dels usuaris a la web social, la prestigiosa empresa Forrester
ha publicat recentment un estudi sobre els diferents nivells
d’aportació i col·laboració per part dels usuaris de la web
social, les conclusions del qual avalen i reforcen els resultats
d’anàlisis similars anteriorment esmentats. Aquesta empresa va
resumir les seves conclusions a través de la ja famosa «escala de
participació», que reflecteix d’una manera molt visual l’escassa
aportació de la majoria d’usuaris.
Al gràfic que adjuntem en aquest article podem veure que el
primer graó d’aquesta escala agrupa el col·lectiu de persones to-
talment inactives, que representa el 52 % del total dels usuaris.
Aquestes persones no mostren cap interès per cap de les eines
2.0, ja sigui llegir un bloc, escoltar un podcast o veure un vídeo
a YouTube; senzillament, no els interessa. Afortunadament,
al llarg dels últims anys aquest col·lectiu de persones s’ha anat
reduint a mesura que les eines 2.0 s’han anat divulgant més en
la societat a través de cursos de formació a les escoles i d’inici-
atives de les administracions locals, com els ajuntaments i les
biblioteques públiques. Com a membres actius de la societat
digital hem d’aspirar a incorporar el major nombre possible
de ciutadans a la web social, a fi i efecte d’evitar que s’obri una
bretxa digital entre persones coneixedores de nombroses eines
que els permeten accedir d’una manera més productiva i eficaç
a la informació d’Internet, i les altres persones que limiten el
seu accés a un cercador i poca cosa més.
Al segon graó trobem els anomenats «espectadors», que
representen un 33 % de la societat digital i que bàsicament són
lectors de blocs, oïdors de podcasts i espectadors de vídeos.
Aquest grup d’usuaris de la web social ha assumit una actitud
totalment passiva a Internet, similar a la realitzada davant els
mitjans de comunicació tradicional (premsa, ràdio i televisió).
Molts s’obstinen a pronosticar que tot canviarà, però, com
veiem, la majoria d’usuaris trasllada els seus mateixos vicis,
actituds i comportaments als nous mitjans… Una llàstima.
Posteriorment, l’escala de participació assenyala que existeix
un grup d’usuaris anomenat «membres de xarxes socials», que
representen el col·lectiu de persones que participen en alguna
xarxa social. En el moment de l’elaboració d’aquest estudi repre-
sentaven un 19 % del total d’usuaris de la web social. És probable
que des d’aleshores aquest col·lectiu hagi crescut molt, però el
seu comportament no ha canviat gaire. Aquest tipus d’usuari
normalment s’ha obert un perfil en una xarxa social generalista,
com Facebook i Tuenti, i com a molt fa algun comentari al seu
mur o al dels seus amics, puja alguna foto o vídeo i, com a partici-
pació extrema, punxa a la icona «m’agrada». La seva aportació a la
creació de nous continguts a la web social és encara molt pobra.
Gràcies a la facilitat d’ús i a la gratuïtat de les
eines de comunicació de la Web 2.0 com els
blocs, els wikis o Twitter, hem de reconèixer que
hi ha molts ciutadans que llegeixen o escriuen
més que mai; però, malauradament, hi ha
diversos estudis que indiquen que la majoria
d’aquests usuaris no creen continguts originals:
bàsicament retallen i enganxen.
1 La empresa en la Web
2.0, http://www.dosdoce.
com/archivo/empre-
sa-2-0/ .

19. 34 Cultura, novembre de 2010 35 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital

20. 36 Cultura, novembre de 2010 37 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
Després de recórrer els graons menys interessants de l’es-
cala de participació, comencem a trobar perfils d’usuaris més
rellevants. El grup de «col·lectors d’informació», que representa
només un 15 % dels usuaris de la web social, són persones a qui
encanta guardar tot allò que troben de valor a Internet a través
de marcadors socials com RSS, Delicious, 11870, etc. Els podríem
anomenar els bibliotecaris del segle xxI, una funció que cada
vegada serà més necessària a la societat digital a causa de l’enor-
me quantitat de continguts que es publica diàriament a la Xarxa.
Els usuaris d’aquestes eines de gestió de la informació poden
emmagatzemar, etiquetar i compartir amb altres la informació
que troben rellevant a la Xarxa. Abans de l’aparició dels marca-
dors socials, les persones que volien guardar un article del seu
interès publicat a la premsa el retallaven i l’arxivaven en una
carpeta que poques vegades tornaven a consultar… Amb l’arri-
bada dels ordinadors personals, els usuaris tenien a l’ordinador
una carpeta de llocs favorits on conservaven tot allò que
trobaven interessant a Internet. Però aquesta llista esdevenia
cada dia menys pràctica a causa de la seva creixent grandària i a
la dificultat de trobar ràpidament la web que ens havia agradat.
Afortunadament, l’aparició dels marcadors socials ens permet
ara guardar i rescatar aquesta informació de forma senzilla i
ràpida. Gràcies a aquesta labor d’arxiu comunitari, qualsevol
persona interessada en un determinat tema pot trobar-ne
molta informació de forma molt més eficaç que un cercador
generalista com Google. Igual que als anteriors graons —crec
que no cal dir-ho, però per si de cas ho torno a repetir—, ens
calen més usuaris de la web social que assumeixin la funció de
col·lectors d’informació. Necessitem més usuaris amb vocació
de bibliotecaris per ordenar el caos que representa Internet
i, de forma col·lectiva, classificar la informació rellevant, tant
si ha estat creada per usuaris professionals com per usuaris
amateurs.
Al penúltim graó abans de fer el cim trobem les persones
anomenades «crítics», que són els usuaris que pengen comen-
taris als blocs o redacten ressenyes de llibres a xarxes socials
com Entrelectores.com. Malauradament, com indica el gràfic de
l’escala, aquest col·lectiu representa només un 19 % de la pobla-
ció activa de la web social i no crec que hagi crescut els darrers
anys. Probablement fins i tot ha baixat, tenint en compte que,
si bé és cert que el nombre d’usuaris de la web social ha crescut
molt en els darrers anys, malauradament, la majoria ho ha fet
amb una actitud passiva, com hem comentat anteriorment.
Finalment, el gràfic corona els «creadors» situant-los a
l’últim graó de l’escala, que només representa el 13 % dels
usuaris de la web social. Els lectors atents d’aquest article
advertiran que hi ha una gran discrepància entre les dades de
l’estudi de Forrester que acabem d’analitzar i l’anterior estudi
de Nielsen, que assenyalava que tan sols un 1 % dels internautes
són creadors originals de continguts a la Web, mentre que un
90 % en són lectors i consumidors passius. La meva opinió és
que no hi deu haver tanta divergència; tan sols metodologies
d’anàlisi divergents. Si analitzem atentament el perfil dels
suposats creadors identificats per Forrester, veiem que hi han
inclòs persones que tenen blocs o pàgines web personals, però
que publiquen principalment continguts elaborats per tercers
amb les seves respectives fonts i crèdits. La majoria de creadors
de Forrester no publiquen continguts originals, són simples
interpretadors i altaveus de continguts generats per altres
persones. Nielsen assenyala que aquest tipus de «creador»
representa el 9 % de la població activa de la web social, que
assumeix la funció «d’altaveu» divulgant als seus blocs i perfils
a les xarxes socials aquells continguts publicats a Internet que
considera més interessants i originals.
En aquest context d’escassa creació original i participació
per part de la majoria d’usuaris de les noves tecnologies socials,
un dels principals reptes de la societat digital és crear un
major nombre d’usuaris que generin continguts originals i que
els comparteixin obertament a través de les múltiples eines
d’intercanvi de la web social.
La qüestionada qualitat de les aportacions dels usuaris
Aquells que aporten continguts originals no només són pocs,
sinó que a més es qüestiona la qualitat d’allò que aporten. No
hi ha dubte que aquestes noves vies de difusió de la cultura són
realment enriquidores per a tota la societat. No obstant això, a
Internet no tot és tan bo com sembla. La proliferació de fonts
informatives no equival necessàriament a un increment de la
qualitat de la informació ni de la qualitat de la recepció de la
informació. Molts d’aquests nous blocs, fòrums i xarxes socials
manquen del rigor necessari per esdevenir una referència
cultural. Aquesta reproducció de nous mitjans digitals com-
porta també una major dificultat per jerarquitzar, seleccionar i
establir criteris diferenciadors. La multiplicitat de fonts infor-
matives també dificulta al ciutadà la capacitat de gestionar-les
coherentment.
El nivell i la
qualitat dels
continguts
culturals
generats per
la majoria dels
usuaris a la web
social deixa, ara
per ara, molt a
desitjar.

21. 38 Cultura, novembre de 2010 39 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
Necessitem
més usuaris
amb vocació de
bibliotecaris per
ordenar el caos
que representa
Internet i, de
forma col·lectiva,
classificar la
informació
rellevant, tant si
ha estat creada
per usuaris
professionals
com per usuaris
amateurs.

22. 40 Cultura, novembre de 2010 41 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
Hi ha un interessant debat, dins i fora de la Xarxa, sobre el
paper dels nous creadors d’opinió a la Xarxa (blocaires especia-
litzats en cultura, xarxes socials especialitzades en informació
cultural, etc.) i l’impacte de la intel·ligència col·lectiva en els
processos de creació i prescripció cultural. El fet que qualsevol
persona pugui aportar informació o opinió gràcies a la facilitat
de les noves tecnologies socials Web 2.0 genera un ampli rebuig
entre alguns membres del sector cultural, a causa de la suposa-
da pobresa de criteri que té la majoria de persones per contribu-
ir a qualsevol procés d’intercanvi de coneixement. Si bé és cert
que molts dels articles que es publiquen a blocs, wikis i xarxes
socials contenen imprecisions, dades equivocades o errades, no
hem d’oblidar que als mitjans tradicionals es publiquen cada
any milers d’articles amb molta ideologia entre línies, profusió
d’imprecisions a les dades i abundants errades.
Com assenyalava a la introducció, més oferta de contin-
guts per als usuaris no es tradueix en més qualitat d’aquests
continguts. No hem de conformar-nos amb el fet de tenir més
persones intercanviant continguts; com a membres de la nova
societat digital hem d’aspirar a comptar amb un major nombre
de creadors que gaudeixin de més credibilitat a causa de la seva
autoritas o reputació digital, trajectòria de contribució en la
Xarxa, coherència en l’argumentació, etc.
Els nous prescriptors: del potestas a l’autoritas
Venim d’un món analògic en el qual, a un grup selecte de perso-
nes (periodistes culturals, crítics literaris o de cinema, catedrà-
tics, etc.) li fou atorgada la potestat de decidir què valia la pena
llegir, escoltar o veure. Ens endinsem en un món digital on se
segueix el criteri d’una persona per la seva credibilitat guanyada
dia a dia a través dels articles publicats al seu bloc, pels co-
mentaris o recomanacions que fa a través del seu perfil en una
determinada xarxa social, o per les seves argumentacions en un
determinat fòrum. L’autoritas d’aquests nous creadors d’opinió
és validada dia a dia pels seus lectors, mentre que al món ana-
lògic la potestas és sovint atorgada per tota la trajectòria vital.
Malgrat que la majoria d’aquests nous líders d’opinió digitals no
són periodistes, molts d’ells han convertit el seu bloc o perfil en
una xarxa social com ara el Twitter o el Facebook en un canal
d’informació diària molt fiable per a molts lectors.
Moltes d’aquestes persones tenen nivells d’audiència i visites
molt superiors a molts mitjans de comunicació tradicionals.
Atesa la seva creixent rellevància, un ampli grup de gestors cul-
turals ha qüestionat la seva credibilitat assenyalant que aques-
tes persones només emeten opinions personals i que, per tant,
no poden considerar-se prescriptores culturals. He arribat a la
conclusió que aquest debat és absolutament irrellevant. Quina
importància té que siguin mitjans de comunicació professionals
o meres pàgines d’opinió? Allò que importa per a les entitats
culturals (editorials, museus, biblioteques, etc.) és que aquestes
persones han esdevingut punt de referència i consulta diària
per a molts lectors. A través dels seus comentaris i converses
en xarxa aquests nous creadors d’opinió influeixen en milers de
persones i, fins i tot, alguns són capaços d’influir sobre l’agenda
informativa dels mitjans de comunicació tradicionals. Allò que
veritablement importa és que el lector digital sàpiga deduir
si aquesta persona té algun vincle, directe o indirecte, amb
l’entitat cultural que recomana.
Igual que al món analògic, aquests nous mitjans de comuni-
cació digital poden tenir vincles i interessos econòmics, socials
i ideològics amb les fonts que li aporten la informació. Sense
cap mena de dubte, els nadius digitals se senten molt còmodes
utilitzant les diferents eines de la web social, ja sigui llegint un
article en un bloc o pujant un vídeo a YouTube, però la majoria
d’ells són malauradament analfabets digitals ja que ningú els ha
ensenyat a llegir entre línies els interessos que hi ha dins de la
web social. Cal conèixer el llenguatge de les fonts d’informació
i els seus objectius de comunicació per desxifrar els codis (in-
teressos publicitaris, polítics, econòmics, socials i religiosos...)
que hi ha rere cada text o cada imatge.
Multitasca: Menor concentració i menor atenció
Aquests darrers anys hi ha hagut diversos neuròlegs de prestigi
reconegut, com Maryanne Wolf i Gary Small, entre d’altres,
que han demostrat en els seus estudis que el cervell humà està
patint un gran impacte a causa de l’agressió diària que comporta
l’ús de les noves tecnologies. Segons aquests experts, el nostre
cervell no està encara capacitat per assumir el ritme constant
i la intensitat d’estímuls cerebrals que comporta el consum de
qualsevol tipus de continguts culturals a través dels diferents
tipus de pantalles. Fa unes quantes dècades, el cervell humà va
rebre una agressió similar amb l’aparició de la televisió, però
la intensitat d’utilització no és comparable. Mentre que hi ha
diversos estudis que indiquen que els ciutadans consumim fins
a tres o quatre hores diàries de televisió, el consum d’Internet
s’eleva a prop de vuit hores a molts segments de la societat, atès
Per què
els ciutadans
donem per vàlids
i creïbles els
primers resultats
aportats per
Google o per
qualsevol altre
cercador?
Per què no
qüestionem
mai si hi pot
haver interessos
publicitaris
darrere d’aquests
primers
resultats?
Hi ha un
interessant
debat, dins
i fora de la
Xarxa, sobre
el paper dels
nous creadors
d’opinió a
la Xarxa i
l’impacte de la
intel·ligència
col·lectiva en
els processos de
creació
i prescripció
cultural.

24. 44 Cultura, novembre de 2010 45 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
que es fa servir tant a l’entorn personal com al professional. La
majoria de neuròlegs afirma que el cervell trigarà com a mínim
una generació a adaptar-se plenament a aquest nou mitjà.
L’actual ús intensiu d’Internet en cervells no acostumats a
aquest mitjà està destruint habilitats cognitives de gran valor
per a la construcció del pensament propi, com la concentració o
la memorització de textos i dades. Per exemple, aquests experts
assenyalen que la realització de diverses tasques de forma
simultània, un dels suposats atributs principals de les noves
generacions de nadius digitals, és perjudicial atès que limita la
seva capacitat d’atenció i concentració en els textos que estan
llegint en pantalla.
Una altra de les àrees que genera un ampli debat és l’impacte
que té la multitasca en la lectura en pantalles, davant de la
lectura en paper com a experiència personal i aïllada. En
una pantalla, l’hipertext ens permet saltar d’un lloc a l’altre
generant interrupcions en el procés d’accés a la informació.
L’obertura de diferents pestanyes al nostre navegador genera
tot tipus d’interrupcions, des de correus entrants o missatges
de xat fins a actualitzacions de canals com el Twitter. Aquestes
interrupcions, lloades per l’escola d’opinió més positivista,
generen tot tipus de repercussions col·laterals que cal tenir en
compte. Aquests experts de l’escola d’opinió del pensament crí-
tic no reneguen de la lectura en pantalles, però assenyalen que
la realització de múltiples tasques de forma simultània durant
el procés d’aprenentatge de nous continguts pot reduir la seva
capacitat de concentració i compressió dels temes exposats.
Concentrar-se en els continguts d’un llibre, una revista o un
diari ha estat una activitat que el nostre cervell ha pogut gestio-
nar, ja que ha estat portada a terme de forma aïllada a la resta de
possibles estímuls o reclams d’atenció. Aquest silenci sensorial
ha permès centrar la nostra atenció en un determinat contingut
i aprofundir en discursos més amplis i complexos.
Diversos experts en usabilitat de la web assenyalen que la
majoria dels usuaris dedica una mitjana de 22 segons a cada
pàgina web. Amb aquestes dades a la mà, em sorprèn que
l’escola d’opinió més optimista defensi que els usuaris estan
llegint els continguts d’aquesta pàgina web, quan, com a molt,
els estan fullejant. Estem disposats com a societat a sacrificar
el desenvolupament de capacitats cognitives més complexes en
nom d’una experiència digital més senzilla? Malauradament,
per no perdre nous visitants i usuaris únics a les seves webs,
molts editors de mitjans de comunicació i revistes digitals

25. 46 Cultura, novembre de 2010 47 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
estan creant continguts digitals fragmentats i lleugers per ser
consumits amablement en pantalles. Aquesta reducció del
llenguatge farà més difícil que la majoria dels membres de les
noves generacions puguin abordar tasques intel·lectuals més
complexes. En comptes d’avançar cap a la suposada societat del
coneixement, sembla que retrocedim.
A l’àmbit de l’oralitat, la multitasca també indueix a una
menor atenció als detalls que sorgeixen durant la comunicació
no verbal que té lloc a les converses personals que iniciem cara
a cara amb altres persones. A les meves últimes intervencions
he vist com un gran nombre d’assistents s’amaguen darrere
les seves pantalles sense observar els gestos, to i èmfasi dels
ponents. Alguns prenen apunts als seus ordinadors, però la
majoria està retransmetent en viu i en directe les declaracions
del ponent als seus seguidors a xarxes socials com Facebook o
Twitter. Aquesta pràctica tan estesa no té res de dolent, ans al
contrari, crec que aquesta retransmissió a totes les persones
que, per un motiu o altre, no han pogut assistir a la presentació
o curs és molt positiva, però tampoc podem negar que indueix a
una major desconcentració i falta d’atenció per part de qui en fa
la transmissió.
Hi ha lectors que pensaran que aquest comportament
s’assembla al que passava al món analògic quan desviàvem la
nostra atenció cap al bloc de notes per anotar ràpidament tot
allò que trobàvem interessant d’una ponència. Aleshores, el fet
de prendre apunts no provocava una conversa entre les perso-
nes que eren a la sala o a fora; en canvi, l’intercanvi de notes a
Twitter i a Facebook genera una conversa simultània al voltant
d’aquestes anotacions. Aquesta conversa, que sovint enriqueix
el contingut de la intervenció, distreu l’atenció de la persona
que les comparteix. La persona s’endinsa en la conversa virtual,
matisant alguna declaració o responent a algun seguidor fidel;
quan torna al món analògic, per molt que ens entestem a
defensar els beneficis d’aquest intercanvi, la persona ha perdut
el fil de la intervenció.
No hi ha cap dubte que ens cal incorporar gradualment les
tecnologies socials a tots els processos de creació de continguts
culturals, en la forma que accedim a la informació i en la
manera que gestionem el coneixement, però no hem de fer-ho
sense gestionar adequadament els danys col·laterals que estem
ocasionant a les nostres habilitats cognitives, ja que pot ser que
pel camí hi perdem més (com la capacitat de tenir un pensa-
ment crític propi) que allò que guanyem a llarg termini.
Google: porta principal d’accés a la informació
En els últims anys els cercadors s’han convertit en el mètode
universal per trobar aquella informació que estem buscant
a Internet, ja sigui un determinat llibre, una exposició, una
pel·lícula, la ubicació d’una llibreria, etc.
Però parlar de cercadors a Espanya és parlar de Google.
Més del 95 % dels internautes espanyols utilitza Google com
a porta principal d’entrada a la informació publicada a la Web.
A causa d’aquesta posició dominant al mercat espanyol, totes
les empreses del sector cultural (editorials, museus, llibreries,
fundacions, etc.) depenen de Google en major o menor mesura a
l’hora de gestionar la seva visibilitat a Internet i la seva reputa-
ció digital.
A més d’esdevenir la principal porta d’entrada a la informació
digital, la majoria dels usuaris ha desenvolupat el mal costum
de consultar únicament els deu primers resultats de Google.
Hi ha diversos estudis que indiquen que la majoria dels espa-
nyols només consulta els primers deu resultats que els ofereix
Google a la primera pantalla. El gràfic adjunt demostra com
els usuaris només consulten els tres o quatre primers resultats
Escala de Participació
Els segments
inclouen els
consumidors que
participen com
a mínim en una
activitat, com a
mínim un cop al
mes.
Creadors
13%
Crítics
13%
Col·lectors
13%
Usuaris
13%
Espectadors
13%
Inactius
13%
• publiquen una pàgina web
• publiquen o mantenen un bloc
• engen vídeos a llocs com YouTube
• comenten blogs
• pengen classificacions i ressenyes
• utilitzen les RSS
• marquen pàgines web
• fan servir les xarxes socials
• llegeixen blogs
• miren vídeos d’amics
• escolten podcasts
• cap d’aquestes activitats
Base: consumidors adults d’Internet a EUA.
Font: Forrester’s NACTAS Q4 2006 Devices & Access Online Survey
L’actual eufòria
tecnològica
obeeix més
als interessos
creats pels
fabricants de
tot tipus de
dispositius
electrònics
—ordinadors,
portàtils,
telèfons mòbils
o tablets— que
a una veritable
necessitat real
per part de la
societat.

26. 48 Cultura, novembre de 2010 49 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
Ningú no posa
en dubte que els
centreseducatius
i les universitats
han d’anar
incorporant
gradualment les
tecnologies a
les seves aules,
però cada dia
hi ha més veus
que reclamen
que no es faci
de qualsevol
manera ni a
qualsevol preu, ja
que els resultats
finals poden
allunyar-se
dels objectius
educatius
inicials.

27. 50 Cultura, novembre de 2010 51 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
d’una recerca (zones vermelles del lateral esquerre); rarament
consulten els resultats situats sota aquesta «zona calenta».
Tan sols aquelles persones interessades a trobar informació
diferent i complementària dels primers resultats s’endinsen a
les pantalles posteriors.
Per què no qüestionem mai els resultats dels cercadors?
Aquests mals hàbits de recerca per part de la majoria d’usuaris,
que molt pocs s’atreveixen a qüestionar, comporten grans riscos
socials a mitjà i llarg termini. Abans de l’aparició dels cercadors
d’Internet fèiem servir diverses fonts d’informació per docu-
mentar-nos sobre qualsevol matèria. Consultàvem diversos
llibres, llegíem diversos articles en mitjans de comunicació o
revistes, preguntàvem a diferents persones expertes en aquell
tema… Ara, quan gairebé tota aquesta informació està publicada
a Internet, només hem d’accedir a Google per consultar totes
aquestes fonts. Però, tal com hem comentat, el que surt publicat
i el que no surt als primers resultats té un impacte directe sobre
la nostra manera de pensar, així com en les nostres decisions de
compra de qualsevol producte o servei.
Per què els ciutadans donem per vàlids i creïbles els primers
resultats aportats per Google o per qualsevol altre cercador?
Per què no qüestionem mai si hi pot haver interessos publicita-
ris darrere d’aquests primers resultats? La famosa dita «Aquí hi
ha gat amagat» recorda una actitud que hem anat perdent amb
la irrupció de les noves tecnologies. Tota la vida hem sospitat
de la credibilitat de qualsevol servei gratuït. Si una companyia
ens ofereix alguna cosa de franc, sempre ens preguntem què ens
està intentant vendre per darrere o quins interessos econòmics
té aquesta empresa per oferir-nos aquest servei gratuït. En
canvi, els cercadors ens ofereixen gratuïtament els seus serveis
de recerca a la Xarxa i mai no ens preguntem com ordenen la
informació, per què apareix una empresa abans que una altra,
per què no hi consta determinada informació, etc.
Atesa la importància que té Google a l’hora d’accedir a la
cultura, els usuaris d’aquest buscador haurien de tenir un millor
coneixement sobre com s’ordena la informació a les seves bases
de dades: què té en compte, què premia, què penalitza, etc.
Entenc que els cercadors no vulguin publicar els criteris que fan
servir per no donar pistes a la seva competència; és comparable
al cas de la famosa fórmula de la Coca-Cola, que ningú no coneix
i que suposadament està guardada amb pany i forrellat a la seu
de la companyia a Atlanta. Però, aleshores, els usuaris d’aquests
serveis gratuïts han de ser conscients que les respostes que ens
ofereixen són el resultat d’una fórmula secreta amb ingredients
i ponderacions que desconeixem.
Els usuaris han de tenir en compte que aquest secretisme
genera una lluita acarnissada entre les empreses de qualsevol
activitat empresarial per ocupar els primers resultats del
cercador, atès que saben perfectament que, si el seu producte o
marca no apareix entre aquests deu primers resultats, bàsica-
ment no existeix. Aparèixer entre la primera relació de resultats
és determinant per a elles si volen fomentar un major nombre
de visites a les seves webs, ja que els cercadors en poden generar
més del 70 %.
Conscients de la importància d’aquest algoritme secret a
l’hora de determinar la visibilitat que pugui o no tenir una
empresa a Internet, els darrers anys han sorgit centenars
d’empreses i professionals que ofereixen els seus serveis de SEU
i SEM per millorar el posicionament d’una empresa a la Xarxa.
SEU, sigla en anglès de Search Engine Optimization, pot definir-
se com un exercici constant d’optimització de la informació
publicada a les pàgines d’un web amb la finalitat d’aparèixer a
les primeres posicions d’un determinat cercador; mentre que
SEM, sigla en anglès de Search Engine Marketing, acostuma a
definir-se com el conjunt d’eines de màrqueting de pagament
utilitzades per millorar el posicionament d’un web. En aquest
context de competència ferotge, els resultats d’una simple
recerca d’un llibre o una exposició pot ser objecte d’una sèrie de
tècniques de màrqueting en línia i posicionament que n’alterin
la relació. En altres paraules, que una determinada editorial
o una llibreria surtin entre els primers resultats, mentre que
altres editorials o llibreries ni tan sols hi apareguin, amb totes
les conseqüències que hem analitzat anteriorment.
Davant dels riscos socials descrits, els ciutadans hauríem
d’alçar la veu per demanar una major transparència sobre
com ordena Google la informació publicada a Internet. Totes
les parts implicades (ciutadans, administracions públiques i
mitjans de comunicació) hauríem de preguntar-nos si aquesta
falta de competitivitat i transparència és bona per als interessos
dels consumidors i els ciutadans.
Impacte d’Internet sobre la nostra forma de pensar
Al llarg dels últims anys s’han publicat multitud d’estudis sobre
l’impacte de l’ús diari de les tecnologies de la informació en les
nostres habilitats cognitives, com la memorització de textos, la
El nostre
cervell no
està encara
capacitat per
assumir el
ritme constant
i la intensitat
d’estímuls
cerebrals que
comporta el
consum de
qualsevol tipus
de continguts
culturals a
través dels
diferents tipus
de pantalles.

28. 52 Cultura, novembre de 2010 53 Cultura «Mash-up»: tallar i enganxar a l’era digital
capacitat d’atenció, etc. Encara no hi ha prou estudis sobre com
les noves generacions estan processant tota la informació que
reben a través dels diferents dispositius electrònics, ja siguin
ordinadors, tablets o mòbils; però, gràcies a la labor d’investi-
gació de nombrosos neuròlegs, comencem a saber que el grau i
dimensió de l’impacte de l’ús diari de dispositius mòbils és més
greu i profund del que ens pensàvem.
D’una banda, hi ha experts que asseguren que les noves tec-
nologies socials (blocs, wikis, xarxes socials, etc.) allunyen els
joves dels llibres, empobreixen el llenguatge ja que en aquests
suports utilitzen frases molt breus per comunicar-se, redueixen
el vocabulari a causa dels missatges curts, etc. Aquests experts
assenyalen en els seus informes que l’augment de l’ús de les
TIC a l’aula no té relació amb un major rendiment acadèmic.
D’altra banda, hi ha altres veus que ens assenyalen que les noves
tecnologies aporten una hiperestimulació i una concentració
en els nois que poden ser molt beneficioses si s’apliquen correc-
tament a processos d’aprenentatge. Els més entusiastes també
indiquen que els nostres joves escriuen i llegeixen més que mai
a través de blocs, wikis i xarxes socials, i que són capaços de
portar a terme diverses tasques, a través de múltiples mitjans
digitals, de forma simultània.
Davant d’aquest debat passional, emmarcat en un context
d’excés tecnològic, cal més que mai analitzar en profunditat
l’impacte real de l’ús diari d’Internet en el nostre cervell.
Segons diversos experts, els nostres cervells, ja siguem nadius
o immigrants digitals, estan desenvolupant noves habilitats
cognitives, com la capacitat de realitzar multitasques, però,
sorprenentment, aquestes noves habilitats substitueixen les
anteriors, com la capacitat de memorització o atenció. Alguns
lectors diran que aquesta transformació forma part de qual-
sevol procés evolutiu, però altres assenyalaran que potser no
anem endavant, sinó enrere.
Ningú no posa en dubte que els centres educatius i les
universitats han d’anar incorporant gradualment les tecnologi-
es a les seves aules, però cada dia hi ha més veus que reclamen
que no es faci de qualsevol manera ni a qualsevol preu, ja que
els resultats finals poden allunyar-se dels objectius educatius
inicials. Algunes experiències pilot assenyalen que l’ús de les
tecnologies socials permet crear espais de lectura i escriptura
més propers a la seva manera de comunicar-se, cosa que
motiva el seu interès per aquests textos. No obstant això, altres
projectes indiquen que desconeixem com doten de significat la
informació que apareix a les pantalles i quines eines i processos
són els que veritablement fomenten l’aprenentatge i les habi-
litats cognitives que fixen el coneixement. En aquesta primera
fase de la transformació del sistema educatiu, cal que analitzem
i quantifiquem totes les pèrdues pedagògiques associades amb
l’arribada dels llibres digitals a les aules abans d’assumir la seva
plena incorporació.
Conclusions
Ens agradi o no, ens cal assumir que, amb l’arribada d’In-
ternet, els nostres hàbits de creació i consum cultural estan
experimentant una transformació històrica. Els propers anys
tindrem un accés il·limitat a quantitats immenses de contin-
guts digitals creats pels ciutadans, la qual cosa comportarà una
reorganització de la societat. Davant d’aquestes noves formes
d’accedir i consumir la cultura, les entitats del sector cultural
(editorials, museus, centres docents i biblioteques, entre
altres) haurien de reflexionar sobre quin serà el seu paper a la
societat digital abans que ho decideixin per elles les empreses
tecnològiques.
No ens enganyem. L’actual eufòria tecnològica obeeix més
als interessos creats pels fabricants de tot tipus de dispositius
electrònics —ordinadors, portàtils, telèfons mòbils o tablets—
que a una veritable necessitat real per part de la societat.
Encara que aquests interessos econòmics siguin absolutament
legítims, probablement no són els més adequats per a la creació
d’una societat multialfabetitzada.
Encara som a temps de canviar el rumb establert per alguns.
Allò que fem, i com ho fem en aquesta primera etapa, tindrà una
àmplia repercussió en el futur. Com a ciutadans ens correspon
garantir que els interessos culturals i públics de la futura
societat digital estiguin per sobre dels interessos comercials i
privats de les empreses, per molt legítims que siguin.
Molts editors de mitjans de comunicació i
revistes digitals estan creant continguts digitals
fragmentats i lleugers per ser consumits
amablement en pantalles. Aquesta reducció del
llenguatge farà més difícil que la majoria dels
membres de les noves generacions puguin abordar
tasques intel·lectuals més complexes.

29. Això era i no era...»
Amb aquestes paraules comencen moltes de les extraordinàries
rondalles mallorquines compilades per en Jordi des Racó, Anto-
ni Maria Alcover. Aquesta és una expressió alternativa a la de
«Hi havia una vegada...», que s’empra més habitualment a l’inici
dels contes. Ja de petit, quan escoltava els mots «Això era i no
era...», es despertava en mi l’expectativa de descobrir una nova
aventura plena de sorpreses i amb resultats sovint inesperats.
Quan una obra cultural o artística es concep, és a dir, en el
moment que es produeix la seva creació, aquesta «és i no és»:
«és» una idea que existeix en la ment del seu creador, però «no
és» ja que no la coneix ningú més. Per a aconseguir que la idea
del creador sigui coneguda per almenys una o més persones, cal
que aquesta es «materialitzi». Per això, el creador utilitza suports
físics que en permeten la difusió: la pròpia veu que la comunica
de forma sonora, un paper amb un text escrit, una tela pintada o
una peça de fang manipulada per a transmetre-les visualment,
el propi cos per a representar-la, o els suports fotogràfics,
magnètics o digitals disponibles per al seu enregistrament. Fins
i tot, el procés creatiu artístic progressa a mesura que «la idea va
prenent cos» o, com així és en l’obra cinematogràfica, es completa
plenament quan es disposa de la pel·lícula acabada.
La creació artística en el seu estat originari (quan aquesta
«és» en la ment del creador, i «no és» per a la resta) constitueix
un bé que no pot ser objecte d’intercanvi. Es tracta d’un produc-
te d’informació que no té cap impacte social ni econòmic, tot i
que pugui tenir-lo potencialment. «Mitjançant l’ús de suports
per al seu transport i emmagatzematge, els béns culturals
poden adquirir naturalesa de béns privats» (Hutter, 2006), i
aleshores aquests poden ser objecte de transaccions econòmi-
ques o d’altra naturalesa.
Amb el progrés tecnològic, les possibilitats de difondre els
resultats del treball artístic s’han ampliat i diversificat de forma
extraordinària. Com a conseqüència d’això, les oportunitats
d’expressió cultural i artística s’han incrementat i, paral·
lelament, també han augmentat els intercanvis de productes
d’informació amb continguts culturals. La història del segle xx
ha estat especialment intensa en aquest sentit, de manera que
les indústries culturals i creatives configuren actualment uns
mercats de dimensions econòmiques molt notables i amb un
impacte social extraordinari.
Els diferents suports materials de difusió de l’obra cultural
tenen una naturalesa i unes característiques específiques, a
Xavier Cubeles
Membre del Laboratori de Cultura i Turisme
de Barcelona Media - Centre d’Innovació i professor
de Comunicació Audiovisual de la UPF
»
La revolució digital comporta l’aparició
d’un nou paradigma tecnològic i econòmic
que afecta tota l’economia. Es modifica
l’entorn competitiu de les indústries
culturals, que s’integren progressivament
en uns mercats d’estructura complexa i amb
fortes interdependències. La innovació, tant
tecnològica com institucional, és clau per
donar resposta als reptes de futur.
Digitalització i
indústries culturals

30. 56 Cultura, novembre de 2010 57 Digitalització i indústries culturals
A més de suposar
l’aparició d’un
nou suport de
producció i
difusió cultural,
la revolució
digital també
està impulsant
l’aparició d’un
nou paradigma
tecnològic i
econòmic que
afectarà el futur
desenvolupament
d’aquestes
activitats, com
també del conjunt
de l’economia.

31. 58 Cultura, novembre de 2010 59 Digitalització i indústries culturals
partir de les quals s’han desenvolupat els diferents sectors de la
cultura i la comunicació. Cadascun d’aquests sectors té, conse-
güentment, unes dinàmiques econòmiques pròpies de producció,
distribució i consum que el distingeixen: l’economia de les arts
interpretatives (la música en viu, el teatre i la dansa) és diferent
de l’economia del llibre o de les arts visuals. L’audiovisual també
constitueix un sector d’activitat amb especificitats pròpies, dins
del qual hi ha igualment diferències molt notables segons si es fa
referència a la cinematografia o a la televisió, per exemple.
Així, cada sector de la cultura i la comunicació requereix unes
determinades infraestructures, es caracteritza per l’existència
de diferents models de negoci, compta amb sistemes de preus
i de finançament específics, i ha generat models de compor-
tament dels consumidors amb les seves particularitats. Des
d’aquesta perspectiva, la digitalització pot ser considerada com
un nou esglaó de l’evolució seguida al llarg dels segles per les
tecnologies de la comunicació. Un nou suport material per a la
producció, la difusió i l’emmagatzematge de les obres culturals,
amb la consegüent transformació de les dinàmiques econòmi-
ques d’aquestes activitats.
Noobstantaixò,ladigitalitzacióésunarevolucióquetéun
abastmoltmésampliquealtrescanvistècnicsdedifusiódela
culturaesdevingutsenelpassat(coml’apariciódelaimpremta,del
cel·luloideodelatelevisió,peresmentar-nealgunsdelsmésrelle-
vants),is’estàdesenvolupantambcertesespecificitatspròpies:
a) D’una banda, la revolució digital incideix sobre la pràctica
totalitat de les formes d’expressió cultural, com no s’havia
donat mai en el passat: el suport digital és multimèdia.
b) D’altra banda, els ingressos que fins al moment present es
generen amb la migració digital de les indústries culturals no
compensen (per ara) les pèrdues que hi ha en els seus mer-
cats tradicionals. En èpoques passades, quan aparegueren
nous suports de difusió de la cultura (com el cinema, el vídeo
o la televisió), això no fou així, ja que els mercats emergents
igualaren i superaren progressivament les pèrdues ocasiona-
des en els canals de difusió preexistents.
c) Així mateix, la revolució digital és un procés de transfor-
mació que té efectes molt importants sobre el conjunt de la
societat i de l’economia, i la innovació tècnica que el desen-
cadena té una transcendència que va més enllà de ser —tan
sols— un nou esglaó en l’evolució dels suports d’expressió i
difusió de la cultura.
Els diferents
suports
materials de
difusió de
l’obra cultural
tenen una
naturalesa i unes
característiques
específiques,
a partir de les
quals s’han
desenvolupat els
diferents sectors
de la cultura i la
comunicació.
En aquest text es fa un recull de diferents aportacions
realitzades des de la perspectiva de l’economia, amb el propòsit
de donar unes orientacions generals sobre les pautes de desen-
volupament de les indústries culturals en el procés de digita-
lització. No es tracta d’endevinar el futur, sinó d’aprofundir en
el coneixement de la realitat econòmica que es configura amb
la digitalització. Fa poc més d’una dècada, en el llibre titulat El
domini de la informació. Una guia estratègica per a l’economia de
la xarxa, de Carl Shapiro i Hal Varian, ja s’hi afirmava: «la tec-
nologia canvia, però les lleis econòmiques no. Si estem tractant
de comprendre el que significa Internet per a nosaltres i per a les
nostres empreses val la pena analitzar com va anar evolucionant
el sistema telefònic fa cent anys (Shapiro i Varian, 2000).
Concretament, aquest article s’ha estructurat en els tres
apartats següents:
a) En primer lloc, s’ofereix una visió general sobre què suposa la
digitalització per al desenvolupament econòmic.
b) A continuació, s’analitza l’entorn competitiu de les indústries
culturals en els mercats digitals.
c) Per acabar, es fan unes consideracions finals sobre els efectes
de la digitalització en les indústries culturals, i els reptes que
aquestes activitats han d’afrontar de cara al futur.
La revolució digital i el desenvolupament econòmic
L’aparició d’una nova possibilitat tècnica de materialització
de les obres culturals i artístiques és una innovació radical,
a partir de la qual s’inicia un curs tecnològic nou amb noves
possibilitats d’expressió i comunicació de la cultura. Aquestes
innovacions poden alterar de manera brusca el cicle de vida
de productes preexistents (que passen a ser en part o totalment
substituïts) i, al mateix temps, neixen indústries noves. Aquest
és el cas, per exemple, de la televisió, que suposà l’aparició d’una
nova indústria manufacturera (la fabricació d’aparells de televi-
sió), d’uns nous serveis (de programació i radiodifusió televisiva)
i, al mateix temps, amplià l’abast d’altres activitats com la publici-
tat, la cinematografia, la música i altres indústries creatives.
Les successives revolucions tecnològiques esdevingudes du-
rant el període històric del capitalisme han impulsat l’economia
en un procés de destrucció creativa (creative destruction), terme
aportat pel prestigiós economista austríac Joseph Schumpeter.
De la revolució industrial de finals del segle xVIII ençà, i segons

32. 60 Cultura, novembre de 2010 61 Digitalització i indústries culturals
les aportacions fetes per la professora veneçolana Carlota Pérez
(2004), hi ha hagut cinc grans revolucions tecnològiques que
han transformat l’economia capitalista de forma molt profunda:
a) La revolució industrial, que esclatà a Anglaterra el 1771 amb
les primeres filatures.
b) L’era del vapor i dels ferrocarrils, que es desencadenà inici-
alment a Anglaterra a partir del 1829 i es difongué posterior-
ment a la resta d’Europa i als Estats Units.
c) L’era de l’acer, l’electricitat i l’enginyeria pesada, la qual s’ori-
ginà el 1875 i es desenvolupà principalment als Estats Units
i Alemanya (període en què aquests països es posaren per
davant d’Anglaterra en el lideratge de l’economia mundial).
d) L’era del petroli, l’automòbil i la producció en massa, que
emergí el 1908 als Estats Units (els quals rivalitzaren amb
Alemanya pel lideratge mundial) i que posteriorment es
difondria a Europa.
e) L’era de la informàtica i les telecomunicacions, l’eclosió de
la qual es produí amb l’aparició dels primers microproces-
sadors als Estats Units, i que es difongué ràpidament cap a
Europa i Àsia.
Aquestesgransonadesdedesenvolupamenthangeneratcanvis
enl’estructuradelconjuntdel’economiaienelseucreixement,i
tambéhanmodificatelsseusmodelsorganitzatiusenlamesuraque,
ambelsexistents,noespodienaprofitarlesoportunitatsquelanova
tecnologiaoferiapotencialment.Comaconseqüènciadel’aplicació
pràcticadelesnovestecnologies,encadascunad’aquestesgransona-
deshaemergitunnouparadigmatecnològicieconòmicambnoves
dinàmiquesindustrials,nousproductes,activitatsiinfraestructures,
nousprincipisorganitzatiusdel’activitateconòmica,nousmodels
denegoci,icomportamentsdelsmercatsméseficientsirendibles.
Amb el progrés tecnològic, les possibilitats de
difondre els resultats del treball artístic s’han
ampliat i diversificat de forma extraordinària.
Com a conseqüència d’això, les oportunitats
d’expressió cultural i artística s’han incrementat
i, paral·lelament, també han augmentat els
intercanvis de productes d’informació amb
continguts culturals.

33. 62 Cultura, novembre de 2010 63 Digitalització i indústries culturals
Aquestésunprocésquesuccessivamenthaconduïtalamillora
delaproductivitatdel’economia,al’apariciódenovesempresesi
indústriesialamodernitzaciódelteixitproductiuexistent.Enaltres
paraules,lesrevolucionstecnològiquessónassimiladespelsistema
econòmicisocialigenerengransonadesdedesenvolupamentamb
reajustamentssuccessiusdelmarcsocialiinstitucional.
Així, cal situar l’actual procés de digitalització de les indús-
tries culturals en el context més ampli de la revolució de les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que, d’acord
amb el model de C. Pérez, és una de les cinc grans onades de de-
senvolupament esdevingudes en el sistema capitalista des de la
revolució industrial. En conseqüència, a més de suposar l’apari-
ció d’un nou suport de producció i difusió cultural, la revolució
digital també està impulsant l’aparició d’un nou paradigma
tecnològic i econòmic que afectarà el futur desenvolupament
d’aquestes activitats, com també del conjunt de l’economia.
En cadascuna d’aquestes grans onades de transformació, C.
Pérez identifica dues grans fases (vegeu el gràfic 1). En primer
lloc, la fase que denomina d’instal·lació (installation), que
comença amb la gestació i descoberta de la nova tecnologia, l’ex-
ploració i aparició dels primers productes, la instal·lació de la
infraestructura necessària i l’aprenentatge del nou paradigma.
Aquesta primera fase de l’onada culmina amb la formació d’una
bombolla financera centrada en les noves tecnologies de cada
moment, la qual, amb el seu col·lapse, assenyala el final d’aquest
període. La segona fase, dita de desplegament (deployment), es
caracteritza per un ritme de creixement menys intens i per la
plena expansió del potencial innovador i de mercat, i s’assoleix,
finalment, la situació de maduresa i saturació dels mercats.
Aquest procés, en conjunt, té una durada d’aproximadament
mig segle, segons es desprèn de l’estudi de les grans revolucions
tecnològiques esdevingudes fins ara en el capitalisme.
Entre aquestes dues grans etapes, i després del col·lapse
financer que tanca la fase d’instal·lació, C. Pérez identifica
un punt d’inflexió (turning point) en el qual es produeix una
recessió econòmica i es donen moments d’inestabilitat, d’incer-
tesa i de canvi. La durada d’aquests períodes intermedis ha estat
variable al llarg de la història, i el més llarg fou el que es produí
després de la crisi del 1929 fins a l’acabament de la Segona
Guerra Mundial. D’acord amb aquest model, l’actual situació de
crisi econòmica i financera es correspon amb el punt d’inflexió
de la revolució de les TIC, que es desencadenà amb el col·lapse
del Nasdaq l’any 2000 i les successives bombolles financeres
que esclataren el 2008. No obstant això, si s’accepta el model ex-
posat, amb la superació d’aquest punt d’inflexió, és de preveure
la fase de desplegament de tot el potencial d’aquesta tecnologia.
En aquest sentit, per exemple, ja s’expressava l’economista
nord-americà Brian Arthur, pocs mesos després d’haver es-
clatat la crisi de les empreses denominades «punt com» en un
article titulat «Ha mort la revolució de la informació?»: «si la
història és una guia, aquesta no ha mort [...]. La revolució tecno-
lògica no és radicalment diferent de les revolucions anteriors.
Internet ha tingut el seu boom i el seu crash, i no hi ha cap raó
per a suposar que la història serà negada» (Arthur, 2002).
El període d’inflexió i dels temps difícils és el moment en
què s’han d’establir les pautes que han de regir les dues dècades
següents de desplegament de tot el potencial de la digitalització.
Certament, la superació de l’actual situació de crisi també passa
per «saber si la forma actual de globalització és sostenible». La
necessitat d’una reespecialització de les regions del món que
podria afavorir un creixement de les àrees més empobrides del
planeta, al mateix temps que es fa front als reptes ambientals
i de subministrament d’energia i de matèries primeres, són
reptes a abordar en aquest sentit. «Però són aquests límits els
que potser continguin la clau d’aquest enorme auge potencial.
Lacapacitatinnovadorabrindadaperlestecnologiesdelainfor-
macióilacomunicacióielseuparadigmaorganitzatiutroben
L’actual
situació de crisi
econòmica i
financera es
correspon amb
el punt d’inflexió
de la revolució
de les TIC, que
es desencadenà
amb el col·lapse
del Nasdaq
l’any 2000 i
les successives
bombolles
financeres que
esclataren el
2008.
Model de les grans onades de desenvolupament
Font: Basat en C. Pérez (2004).
Esclat
(big-bang)
Fase d’instal·lació
del nou paradigma
Nivell de difusió
de nova tecnologia
Fase de desplegament
de tot el potencial
Recessió:Tempsdifícils
20-30 anys20-30 anys ???
Col·lapse
financer
Esclat
següent
Temps
Punt
d’inflexió

34. 64 Cultura, novembre de 2010 65 Digitalització i indústries culturals
La necessitat d’una
reespecialització
de les regions
del món que
podria afavorir
un creixement
de les àrees més
empobrides del
planeta, al mateix
temps que es fa
front als reptes
ambientals i de
subministrament
d’energia i de
matèries primeres,
són reptes a
abordar.