1r ESO F
2013
Vicent Andrés Estellés
Cant de Vicent
De pares pobres
i amb mitges soles,
a molta honor
vindria al món,
un món humil,
més ...
‡ ‡
‡ ‡
‡
b
‡ ‡
‡ ‡
‡
‡
T
.
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
El cant de vicent
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

El cant de vicent

614 visualizaciones

Publicado el

Poema de Vicent Andrés Estellés

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
614
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
387
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El cant de vicent

  1. 1. 1r ESO F 2013
  2. 2. Vicent Andrés Estellés Cant de Vicent De pares pobres i amb mitges soles, a molta honor vindria al món, un món humil, més no mesquí. Recorde, encara, la casa, clara, on jo nasquí: precari, el pis tenia una cuina amb una pica de pedra vella i una finestra; després hi havia la galeria i aquella parra que tant m’agrada, sempre, evocar; l’embarronat, corcat, dolent, i un colomer buit, en desús, dalt el comú. Plàcides prades de les teulades, d’això em vindria la melangia, anys endavant, i més d’un cant. El paisatge l’honren estables, comuns, corrals I fumerals. Per fer més fi, també algun pi, i cossiols d’alegres flors: hi ha, de precari, clavells, geranis, roses intactes i fulles magnes. Al menjador, molta claror i ben poc més. Per les parets unes pintures de criatures inesperades: donzelles llargues, de llargs cabells, I mariners, reblertes sines, remotes illes, ocells i barques, estranyes canyes. M’excitaria la fantasia aquell mural càndid i estrany? Després, l’amplària greu de la sala un ambient de cos present. I l’adjutori del dormitori on em van fer, fill de forner, i em varen traure el dia 4 de cert setembre, del càlid ventre. Molt festejat pel veïnat, a poc a poc, amb llet de pot i sopes d’all, em vaig criar. Tinc la nostàlgia d’aquella casa, del món aquell, què li hem de fer. No em preocupe: és l’únic luxe que em puc permetre, i a fer punyetes.
  3. 3. ‡ ‡
  4. 4. ‡ ‡
  5. 5. ‡ b
  6. 6. ‡ ‡
  7. 7. ‡ ‡
  8. 8.
  9. 9. ‡ T .

×