Fet per: Anna Borrás i Mireia Navarra
ÍNDEX <ul><li>Minairons </li></ul><ul><li>Follets </li></ul><ul><li>Dimonis </li></ul><ul><li>Ogres </li></ul><ul><li>Fade...
Els minairons
Què són els minairons? <ul><li>Els  minairons  són éssers fantàstics del folklore del  Pallars  i de la  zona pirinenca . ...
Com es diuen als altres llocs? <ul><li>A l’Alta Ribagorça en diuen  diablorins ; al Pallars, a Andorra i a l’Alt Urgell, r...
 
Què és un follet? <ul><li>El follet és un personatge  mitològic  català, relacionat amb éssers semblants als d'altres cult...
Els dimonis
Historia dels dimonis <ul><li>El cristianisme, i més concretament, el  catolicisme , ha dedicat molt de temps a l'estudi d...
Com es diuen? <ul><li>Peter Binsfeld , el  1589 , va associar un dimoni a cada pecat mortal, seguint tradicions medievals....
<ul><li>Representació típica de Satanàs </li></ul><ul><li>Els noms dels dimonis, en general, són déus o llocs babilonis ( ...
Els ogres
Què és un Ogre? <ul><li>Un ogre és un  monstre  propi de la  mitologia  i dels  contes  populars. La paraula sembla que es...
DRACS
Què és un Drac? <ul><li>El drac és un  animal  fabulós molt conegut arreu d' Europa  i  Àsia . En la  mitologia catalana  ...
Les fades
Qué és una Fada? <ul><li>la La fada (del  llatí   fata , que significa destí, ja que les fades són una transposició de les...
FINS AVIAT ESPEREM QUE US HAIGUI AGRADAT.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Els EssèRs Fantastics

2.822 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.822
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
411
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Els EssèRs Fantastics

  1. 1. Fet per: Anna Borrás i Mireia Navarra
  2. 2. ÍNDEX <ul><li>Minairons </li></ul><ul><li>Follets </li></ul><ul><li>Dimonis </li></ul><ul><li>Ogres </li></ul><ul><li>Fades </li></ul>
  3. 3. Els minairons
  4. 4. Què són els minairons? <ul><li>Els minairons són éssers fantàstics del folklore del Pallars i de la zona pirinenca . De mida molt menuda, eren molt treballadors. De certes cases que s'havien enriquit molt, es deia que tenien un canonet amb minairons, efectivament: es creia que en un d'aquest canonets hi podien haver centenars de minairons, quan s'obria el canonet, sortien els minairons dient &quot;què farem, què direm?&quot;, i si la persona que l'havia obert no els ordenava de fer immediatament alguna feina, el mataven, però si els manava de fer quelcom (fos el que fos) ho feien ràpidament. Es deia que moltes tarteres les havien apilades els minairons obeint l'ordre del seu amo, quan aquest per descuit o accident havia obert el canonet en mig de la muntanya, desesperat per l'amenaça dels minairons que el rodejaven dient &quot;què farem, què direm?&quot;, els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals, un cop acabada la feina (treballaven a gran velocitat), llavors els podia manar de retornar dins del canonet. </li></ul>
  5. 5. Com es diuen als altres llocs? <ul><li>A l’Alta Ribagorça en diuen diablorins ; al Pallars, a Andorra i a l’Alt Urgell, reben el nom de minairons —amb les variants de manairons o menairons —; i encara, en altres indrets meridionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians. </li></ul>
  6. 7. Què és un follet? <ul><li>El follet és un personatge mitològic català, relacionat amb éssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom . La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Països Catalans , existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada . </li></ul><ul><li>Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars , déus familiars, divinitats menors, en el panteó romà , als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. </li></ul>
  7. 8. Els dimonis
  8. 9. Historia dels dimonis <ul><li>El cristianisme, i més concretament, el catolicisme , ha dedicat molt de temps a l'estudi dels dimonis , i n'ha el·laborat llistes i classificacions, que van des de Satan fins als dimonis de menor categoria que farien tasques secundàries. </li></ul>
  9. 10. Com es diuen? <ul><li>Peter Binsfeld , el 1589 , va associar un dimoni a cada pecat mortal, seguint tradicions medievals. Així Llucifer seria el dimoni de l'orgull, Mammon el de la cobdícia, Asmodai o Asmodeu el de la luxúria, Satan el de la ira, Belcebub el de la gola, Leviatan el de l'enveja i Belfegor el de la desídia. </li></ul><ul><li>Sebastià Michaelis va escriure un tractat anomenat Història Admirable on dividia els dimonis en tres jerarquies diferents. </li></ul><ul><li>La tradició del segle XVI creia que cada mes un dimoni prenia més força que els anteriors: Belial al gener, Leviatan el febrer, Satan el març, Belfegor l'abril, Llucifer el maig, Berit al juny, Belcebub al juliol, Astarot a l'agost, Tammuz al setembre, Baal a l'octubre, Asmodeu el novembre i Moloch el desembre. </li></ul>
  10. 11. <ul><li>Representació típica de Satanàs </li></ul><ul><li>Els noms dels dimonis, en general, són déus o llocs babilonis ( Babilònia era la ciutat pagana del pecat per excel·lència, perquè els jueus hi van estar exiliats) o els manlleven de monstres i genis mitològics, sobretot d'origen grecollatí i germànic </li></ul>
  11. 12. Els ogres
  12. 13. Què és un Ogre? <ul><li>Un ogre és un monstre propi de la mitologia i dels contes populars. La paraula sembla que està relacionada amb Hongria , i els primers ogres serien una exageració per fer por dels vàndals . </li></ul><ul><li>Els ogres han fet fortuna gràcies als jocs de fantasia i rol , on moltes vegades viuen en castells o sota terra i guarden tresors fabulosos en un ambient que recorda al de l' Edat Mitjana . En la cultura del Japó han estat assimilats a una espècie de dimonis . </li></ul>
  13. 14. DRACS
  14. 15. Què és un Drac? <ul><li>El drac és un animal fabulós molt conegut arreu d' Europa i Àsia . En la mitologia catalana té uns trets especials. </li></ul><ul><li>És bàsicament com un enorme serpent amb dues potes o cap -rarament quatre- i a vegades amb un parell d'ales. El seu rostre, així com altres parts del cos, sol estar més relacionat amb tercers animals, com lleons o bous . </li></ul><ul><li>A tot arreu es diu que té un fort alè de foc, capaç de rostir qualsevol cosa. Els dracs catalans , a més, són capaços d'emetre un fètid alè capaç de podrir-ho tot amb la ferum que fa. </li></ul>
  15. 16. Les fades
  16. 17. Qué és una Fada? <ul><li>la La fada (del llatí fata , que significa destí, ja que les fades són una transposició de les moires gregues , unes criatures que apareixien al tercer dia del naixement d'un infant per predir el seu futur) és un esperit de la naturalesa que es cuida de mantenir el seu equilibri. Apareixen a molts contes àrabs. </li></ul><ul><li>Des del romanticisme se la representa com una noia jove amb ales. Apareixen sovint als contes populars, i sempre com a gent menuda, de gran bellesa i amb molt bon cor. A l' Edat Mitjana les pintaven com un esperit protector o, sovint, maliciós i per protegir-se d'elles la gent portava un amulet de ferro negre. Les fades vesteixen amb pètals de flors o amb teles de color blau, verd o daurat. Es poden tornar invisibles a voluntat. Els agrada molt la música , especialment la tradicional, els seus instruments preferits són les flautes i l' arpa . També els agrada molt ballar a la llum de la lluna , ho fan sovint, i les seves dances encisadores són d'una gran bellesa artística. Porten una vida idíl·lica i de lleure. Acostumen a ser molt delicades, suceptibles, polides i geloses. Les fades no són dolentes del tot ni tampoc bones del tot, són tant petites que no els caben dos sentiments a la vegada. Les fades són presents a la mitologia de moltes cultures com ara la britànicasueca, la xinesa, la iraniana i la catalana. </li></ul>
  17. 18. FINS AVIAT ESPEREM QUE US HAIGUI AGRADAT.

×