Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Energia

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Energia

  1. 1. L'ENERGIA <ul>Esta presentación se ha realizado por Virgilio Marco. Profesor de Apoyo al Área Práctica del IES Tiempos Modernos de Zaragoza. [email_address] www.iestiemposmodernos.com <li>Traduit: Avel·lí Capó </li></ul>
  2. 2. L'ENERGIA ÍNDEX <ul><li>Formes i transformacions d'energia
  3. 3. Fonts no renovables d'energia.
  4. 4. Fonts renovables d'energia.
  5. 5. treball i potència.
  6. 6. Motors .
  7. 7. Motors de fluids.
  8. 8. Motors tèrmics. </li></ul>
  9. 9. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA I. DEFINICIÓ L'energia és una propietat dels cossos segons la qual aquest poden transformar el seu estat o la seva posició o originar transformacions en el estat o la posició d'altres cossos. Índex
  10. 10. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA II. L'energia intervé en tots els canvis que ocorren en el univers, se precisa per a encalentir, il·luminar, deformar, moure i per a que la vida sigui possible. Índex
  11. 11. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA III. Índex L'energia pot manifestar-se de moltes formes. Per exemple: Mecànica . L'energia relacionada amb els cossos o la matèria en moviment. Pot ser: Cinètica: la que té una massa movent-se a una velocitat. Potencial: la que té un cos degut a el seu posició en l'espai (gravetat) o a el seu deformació (tensió, torsió, etc) Cinètica Mecànica Potencial
  12. 12. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA IV. Índex L'energia pot manifestar-se de moltes formes. Per exemple: Elèctrica . L'energia associada a els electrons de la escorça dels àtoms. Tèrmica . L'energia associada al calor. Lluminosa . L'energia associada a la llum. Nuclear . L'energia associada a les partícules del nucli dels àtoms. Química . L'energia associada a les reacciones químiques.
  13. 13. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA V. Índex Transformacions de l'energia. Totes les formes d'energia són convertibles, és a dir, se poden transformar les unes en les altres. Quan l'energia s'empra, no se gasta, només se transforma. A mesura que l'energia s'empra perd la seva qualitat per a poder-se aprofitar realitzant treball. En les centrals elèctriques, la calor, o altres formes d'energia, se transformen en energia mecànica, que llavors torna a transformar-se en energia elèctrica, la qual transformem en energia, lluminosa o de altre tipus en les nostres cases. L'energia mecànica del vent se transforma en energia elèctrica en un aerogenerador.
  14. 14. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA VI. Índex Energia emmagatzemada. Alguns cossos, ja sigui per la seva posició en l'espai, o pel seu composició o altres causes, tenen energia emmagatzemada. És a dir, pot obtenir-se energia a partir d’ells. Quan se usa l'energia emmagatzemada, se converteix en altre tipus d'energia. Els combustibles, les piles i les bateries tenen energia emmagatzemada. També alguns dispositius com les molles, les gomes elàstiques o els arcs.
  15. 15. FORMES I TRANSFORMACIONS DE L'ENERGIA VII. Índex Fonts d'energia. Son els materials o els fenòmens a partir dels quals podem obtenir energia No renovables . Son les fonts de les que només existeix una quantitat limitada. Això succeeix amb el carbó, el petroli o l’urani radioactiu, per exemple. Renovables . Son les fonts de les que existeix una quantitat il·limitada. Això succeeix amb el sol, el vent, les marees i les corrents de aigua per exemple.
  16. 16. FONTS NO RENOVABLES D'ENERGIA I. Índex El petroli, el carbó, i el gas natural se formaren de les restes de fòssils i de la descomposició de animals i plantes fa milions de anys. El petroli . Es un líquid obscur i viscosos que conté cents de compostos diferents, en el seu majoria hidrocarburs . Se considera que hi ha reserves per a uns 100 anys. Una vegada extret dels pous, se separen i transformen els seus components en les refineries . Del petroli se obtén benzines, fuel-oil, plàstics, fertilitzants, medicines, pesticides, etc.
  17. 17. FONTS NO RENOVABLES D'ENERGIA II. Índex El petroli, el carbó, i el gas natural es formaren de les restes de fòssils i de la descomposició de animals i plantes fa milions de anys. El carbó . Es una roca formada per carboni mesclat amb altres substàncies. Se calcula que hi ha reserves per a entre uns 200 i uns 1000 anys. S'empra en la indústria siderúrgica, en la producció de gas i altres combustibles, en calefacció i en centrals termoelèctriques.
  18. 18. FONTS NO RENOVABLES D'ENERGIA III. Índex El petroli, el carbó, i el gas natural se formaren de les restes de fòssils i de la descomposició de animals i plantes fa milions de anys. El gas natural . Es una mescla de hidrocarburs (metà, butà i propà) que pot trobar-se juntament a un pou petrolífer o en una bossa independent. El seu poder calorífic és major que el de molts dels derivats del petroli i és molt més net. Se transporta mitjançant gasoductes i se pot liquar per a emmagatzemar en dipòsits o distribuir-lo en bombones.
  19. 19. FONTS NO RENOVABLES D'ENERGIA IV. Índex Els minerals radioactius són alguns, com l'urani o el radi, els àtoms del quals es descomponen espontàniament desprenent partícules d'energia. El urani . Es el combustible radioactiu més emprat. La pechblenda és el mineral que conté una major quantitat d’urani. L'energia que proporciona no és per combustió, sinó per l'anomenada fissió nuclear , que consisteix en rompre els nuclis dels àtoms formant una reacció en cadena . Una tona d’urani dona la mateixa energia que un milió de tones de carbó, però deixa uns residus molt més radioactius que l'urani i que són perillosos durant mils de anys.
  20. 20. FONTS RENOVABLES D'ENERGIA I. Índex Les fonts renovables d'energia no corren perill de esgotar-se, afecten menys al medi ambient i són menys perilloses. L'energia hidràulica . Aprofita bots de aigua per a convertir l'energia del aigua al caure en energia elèctrica. Es l'energia renovable més emprada. Les preses no contaminen i el aigua pot usar-se per a altres usos, però afecten molt a la vida dels rius i inunden terres i pobles.
  21. 21. FONTS RENOVABLES D'ENERGIA II. Índex Les fonts renovables d'energia no corren perill de esgotar-se, afecten menys al medi ambient i són menys perilloses. L'energia eòlica . Aprofita l'energia del vent per a produir energia elèctrica mitjançant els aerogeneradors L'energia dels aerogeneradors és emmagatzemada en una espècie de enormes bateries recarregables anomenades acumuladores o distribuïda mitjançant centrals i línies. Els aerogeneradors no contaminen, però produeixen renou, modifiquen el paisatge i maten aus migratòries.
  22. 22. FONTS RENOVABLES D'ENERGIA III. Índex Les fonts renovables d'energia no corren perill de esgotar-se, afecten menys al medi ambient i són menys perilloses. L'energia solar . Aprofita l'energia del sol per a produir energia, A vegades s’aprofita la calor, mitjançant col·lectors solars que se instal·len en habitatges i edificis. Altres vegades se converteix en energia elèctrica, mitjançant cèl·lules fotovoltaiques , el preu del qual sol resultar elevat. També se construeixen centrals solars que, mitjançant concentradors solars aconsegueixen elevades temperatures per a obtenir vapor de aigua amb el que se produeix electricitat al actuar sobre grans turbines.
  23. 23. FONTS RENOVABLES D'ENERGIA IV. Índex Les fonts renovables d'energia no corren perill de esgotar-se, afecten menys al medi ambient i són menys perilloses. La biomassa . Es la massa formada per restes de animals, plantes, i altres matèries orgàniques de les que se pot obtenir energia. Pot usar-se com combustible directament o també per a obtenir altres combustibles líquids com biofuel, metà o età i per a obtenir biogas.
  24. 24. TREBALL I POTÈNCIA I. Índex L'energia , en els seus diversos tipus, s'empra en les màquine s, les quals transformen l'energia que reben en altra o altres. Un eixugador, per exemple, rep energia elèctrica i produeix energia mecànica, calor i so. El treball . Es l'energia que se deu aplicar a un cos o a una càrrega per aconseguir que se mogui o modifiqui la seva forma o estat . El treball és energia que es traspassa , se mesura en Joules . Un Joule és l'energia que s’ha de comunicar a un cos que pesa 100 grams per a elevar-lo 1 metro en vertical. No hem de confondre treball i esforç . Si realitzem una força sense aconseguir cap modificació fem un esforç , però no un treball. Si quan realitzem una força aconseguim una modificació fem esforç i realitzem treball.
  25. 25. TREBALL I POTÈNCIA II. Índex La potència , és la quantitat de treball que una màquina és capaç de produir en un temps determinat. potència = treball/temps . L'energia necessària per a fer un treball és la mateixa, però segons amb quina màquina se faci se precisarà més o menys esforç i se farà en més o menys temps. La potència se mesura en watts . Un watt és la potència necessària per a far un treball de un joule durant un segon . El rendiment . Les màquines precisen que se li subministri energia per a que puguin produir treball. En totes les màquines se perd algo del treball aplicat. El rendiment és la relació entre el treball útil que proporciona una màquina i l'energia que se li ha de subministrar per a para que lo proporcioni. El rendiment se expressa en % i se representa amb la lletra µ. µ = treball útil/Energia subministrada. Una màquina és millor quant major potència i major rendiment té.
  26. 26. MOTORS I. Índex Els motors . Son dispositius que transformen qualsevol tipus d'energia en energia mecànica. Motors elèctrics. S’empren en la majoria dels electrodomèstics, màquines eines, ascensors. Empren electricitat de la xarxa elèctrica o de piles i bateries. Motors de combustió. Se empren en automòbils, motos, barcos, avions, etc. Utilitzen l'energia que se desprendre al cremar o explosionen un combustible.
  27. 27. MOTORS II. Índex Els motors . Son dispositius que transformen qualsevol tipus d'energia en energia mecànica. Motors de ressort. Aprofiten per al seu funcionament l‘elasticitat de alguns materials. Son exemples de estos motors els rellotges de corda, les caixetes de música, etc. Rodes hidràuliques. Transformen l'energia del aigua que circula, al colpejar contra les pales o àleps de la roda, en la rotació de un eix. S’han emprat i s’empren per a moldre gra, elevar aigua, colpejar, etc.
  28. 28. MOTORS III. Índex Els motors . Son dispositius que transformen qualsevol tipus d'energia en energia mecànica. Les turbines hidràuliques. Aprofiten el moviment del aigua, però estan submergides en ella. Son usades en les centrals hidroelèctriques. Les turbines consten de canal d’admissió, per on penetra l’aigua; distribuïdor que canalitza el aigua cap a l’element mòbil; i rodet que és el element que disposa de les pales que giren. El molí de vent. Aprofiten l'energia del vent per a treballs com bombejar aigua, moure barcos, moldre grano, etc. Els molins solen ser orientables per a aprofitar el vent encara que canviï de direcció
  29. 29. MOTORS DE FLUIDS I. Índex Les màquines hidràuliques. Son màquines capaces de multiplicar una força gràcies a les propietats dels fluids. Quan presionam en un fluid, la pressió se transmet amb la mateixa intensitat a tots els punts del fluid de forma instantània. Si tenim dos cilindres iguales amb els seus èmbols, units per un tub que conté líquid, quan presionam en un aconseguim que l’altre s’elevi la mateixa distància que hem fet baixar al primer. Si un dels cilindres té una superfície nou vegades menor que el altre, al presionar-lo la pressió se transmet al major en tots els seus punts. La força aconseguida en el major és nova vegades major que la realitzada, ara bé, el major se desplaça un espai nova vegades menor.
  30. 30. MOTORS DE FLUIDS II. Índex Les bombes hidràuliques. Son màquines usades per a impulsar els fluids, ja sigui per a elevar-los o per a transportar-los a altre lloc. Hi ha varis tipus de bombes hidràuliques. Bombes de pistó . té forma de cilindro amb un pistó en el seu interior que al pujar i baixar bombeja el líquid. Consten de dos vàlvules per a la entrada i sortida del líquid. Bombes centrífugues. Son més o menys cilíndriques amb un orifici d’entrada en el centro de la base i altre de sortida en la paret lateral. Disposen de un rotor amb paletes accionant per un motor. Al girar el rotor se aspira el aigua i les paletes la impulsen cap la sortida. Bombes rotatives. Contén dos rotors engranats entre sí. Els rotors giren a igual velocitat però en sentit contrario. Al girar impulsen el líquid.
  31. 31. MOTORS DE FLUIDS III. Índex El aire comprimit. El aire també pot transmetre la pressió com els altres fluids, però també se pot comprimir per lo que ocupa menys espai. màquines pneumàtiques . Son les que aprofiten la força de l’aire comprimit. S’empren per a fabricar màquines eines, mecanismes d’obertura i tancament en autobusos, atraccions de feria, etc. Compressors. Son màquines que s'empren per a comprimir el aire que llavors empren les màquines pneumàtiques. Disposen de una bomba que comprimeix el aire i un dipòsit que lo emmagatzema ja comprimit.
  32. 32. MOTORS TÈRMICS I. Índex Obtén l'energia necessària a partir de la calor de una combustió. El calor és absorbit per un gas que s’expandeix y, llavors, posa en moviment la màquina. Motors de combustió externa . Generen vapor amb la calor i el vapor a pressió mou els mecanismes. La màquina de vapor és un exemple. Motors de combustió interna. Aprofiten la expansió dels gases produïts per una explosió que se produeix en el seu interior. El motor de quatre temps és un exemple.
  33. 33. MOTORS TÈRMICS II. Índex Motor de quatre temps . Es un dels motors més emprats en automació. Disposa de un o més cilindres amb un èmbol en el seu interior que se mou impulsat per la explosió del combustible dins del cilindro. El èmbol o pistó transmet el moviment a una biela i d’aquí als altres mecanismes. Els quatre temps són : admissió, compressió, explosió i escapament .
  34. 34. MOTORS TÈRMICS III. Índex La turbina de gas . Es un motor tèrmic rotatiu de combustió interna. Consta de compressor, cambra de combustió, turbina i conducte de sortida. Se empren en la producció d'electricitat i en la propulsió de aeronaus. Els reactors . Son un tipus especial de turbines de vapor usades en avions i coets. Se basen en el principio de la acció i reacció . La acció és la força dels gases al sortir i la reacció , que és la que impulsa la nau, és la que causa el aire exterior al refusar l’impuls del gas expulsat

    Sé el primero en comentar

    Inicia sesión para ver los comentarios

Vistas

Total de vistas

1.074

En Slideshare

0

De embebidos

0

Número de embebidos

16

Acciones

Descargas

11

Compartidos

0

Comentarios

0

Me gusta

0

×