2. APRENENT:
Tenir una exposició intensiva en la nova llengua.
Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona.
Percebre que l’esforç li aporta un benefici.
Percebre la importància d’aquest aprenentatge.
ENSENYANT:
Afavorir actituds positives.
Determinar una metodologia i uns materials que facilitin
l’aprenentatge.
Definir objectius concrets.
CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA
3. Aprenentatge d’una nova llengua
0 1 2 3 4 5.....+
Habilitats
bàsiques per a
la comunicació
interpersonal
Competència lingüística
cognitiva i acadèmica
Molta interacció
Continguts familiars
Llenguatge contextualitzat
Vocabulari freqüent
LLENGUATGE RESTRINGIT
Interacció limitada.
Continguts poc familiars.
Llenguatge descontextualitzat
Vocabulari menys freqüent.
LLENGATGE FORMAL
Combinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal
5. Les habilitats implicades en l’ús d’una llengua no depenen
dels seus aspectes formals (morfologia, sintaxi, fonologia,
etc.) sinó que abasten l’ús del llenguatge en general, de
manera que per sota l’ús que qualsevol locutor fa d’una de
les llengües que domina, hi ha una competència comuna a
totes les que coneix o pot apendre.
Aquesta competència no és innata ni creix de la mateixa
manera que als ocells els creixen les ales, sinó que és el
resultat d’aprendre a usar una llengua determinada.
Competèn
cia
L1
Competèn
cia
L2
Competèn
cia
subjacent
comuna
Canal
L1 Canal
L2
Cummins(1984)
Hipòtesi de la interdependència lingüística
6. 1981, Cummins
Quins aspectes de la competència comunicativa dominen els aprenents nadius d’una
llengua i els d’una L2 en una època primerenca?
Quins aspectes varien individualment o depenen d’altres desenvolupaments?
(Cal distingir l’ús del llenguatge en situacions de comunicació interpersonal i en
situacions escolars).
La competència comunicativa té dos desenvolupaments:
un relacionat amb el suport contextual i l’altre sense relació amb aquest suport
sense participació
cognitiva
participació
cognitiva
suport contextual
sense suport
contextual
A
DB
C
11. PLANIFICACIÓ
Establir el propòsit funcional, QUÈ VULL QUE
APRENGUIN
Seleccionar el vocabulari però també estructures,
sintaxi, morfologia, fonètica...
Dissenyar COM FARÈ QUE APRENGUIN
Proporcionar els mitjans
Comprovar si he aconseguit el propòsit
12. PLANIFICACIÓ
Establir el propòsit funcional
OBJECTIU
Seleccionar el vocabulari però també estructures,
sintaxi, morfologia, fonètica...
CONTINGUT
Dissenyar el com
ESTRATÈGIA
Proporcionar el mitjans
MATERIAL I BASTIDES
Comprovar si hem aconseguit el propòsit
EVIDÈNCIES PER L’AVALUACIÓ
13. Paraules i estructures d’ús més freqüent
el
la
els
les
un
una
unes
uns
...
què
perquè
per què
més
són
hi ha
tinc
de
quan
en
...
mesos de l’any
dies de la setmana
números
situacionals
temporals
...
14. • F a n re f e r è n c ia l’ a q u í i a ra
• P o s e n e n p r à c t ic a u n lle n g u a t g e m o lt f u n c io n a l
• T ra c t e n c o n t in g u t s f a m ilia rs
• S u p o s e n l’ ú s d e l v o c a b u la ri m é s f re q ü e n t
• E s d e s e n v o lu p e n e n u n a m b ie n t d is t è s
• L a t e m à t ic a e s t à m o lt c o n t e x t u a lit z a d a
• V in c u la d e s a l’ e m is s ió i a la d e m a n d a d ’ in f o rm a c ió
• In c o rp o re n , q u a s i s e m p re , la c o n v e rs a c a ra a c a r a
• V e h ic u le n p o c a in f o rm a c ió
• R e b e n e l re t o r n d e l d o c e n t ( c o r re c c ió s u b t il i a m p lia c ió )
• In c o rp o re n s u p o rt v is u a ls d iv e r s o s
• S o v in t d e m a n e n re p e tir o e t iq u e t a r
• R e q u e re ix e n s it u a c io n s d e t re b a ll n o in d iv id u a ls
A C T IV IT A T S E N E L P R IM E R Q U A D R A N T
16. • O r g a n it z a d o r s g r à fic s : e s q u e m e s , llis t e s , r e la c io n s
e n t r e c o n c e p t e s , ín d e x s ,...
• L e c t u r e s g u ia d e s
• In t r o d u c c ió d e v o c a b u la r i
• B a s t id e s d ’ e s c r ip t u r a ( f o r m u la ris , im p r e s o s ,
e s q u e m e s t e x t u a ls b u it s ,...
• A ju d e s p e l d e s e n v o lu p a m e n t d e l p r o c é s
d ’ e s c r ip t u r a : d e f in ic ió c o n ju n t a d e ls p a rà m e t r e s d e
la s it u a c ió d ’ e s c r ip t u r a , p la n ific a c ió c o n ju n t a d e l
c o n t in g u t i d e la f o r m a d e l t e x t , llis t e s d e lè x ic ,
a n à lis i c o l· le c t iv e s d ’ u n e s c r it , p a u t e s d ’ a v a lu a c ió ,
e t c .
• P r o je c t e s g u ia t s
E S T R A T È G IE S D E S U P O R T I B A S T ID A
19. ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX
EL CATALÀ
SAP LLEGIR I ESCRIRE
ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
NO SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX
EL CATALÀ
NO SAP LLEGIR I ESCRIRE
Té les habilitats i
estratègies per a la
comprensió i
producció de textos
No té les habilitats
i estratègies per a
la comprensió i
producció de textos
Agrupaments possible d’alumnes
20. Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal
Vocabulari potencialment actiu
Estructura de la frase
Comprensió i producció de frases interrogatives
Comprensió d’instruccions, ordres
ALUMNAT QUE
DESCONEIX LES
DUES LLENGÜES
OFICIALS
ALUMANT QUE DESCONEIX
EL CATALÀ
Específics del català respecte
del castellà
22. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Grau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobre
l’estructura fonològica de la llengua.
Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llengua
oral: frase, paraula, síl·laba, fonema
percebre que les frases estan formades per paraules
percebre que les paraules estan formades per síl·labes
percebre que les síl·labes estan formades per fonemes
23. Quantes paraules té aquesta frase ?
La Celeste escriu una carta.
Quantes lletres té la paraula cadira ?
//////
24. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLAR
ELS SONS
1.Audició – repetició d’un so
2.Discriminació d’un so comparant-lo amb un
altre de molt diferent.
3.Discriminació d’un so comparant-lo amb un
altre de similar.
4.Relació so-grafia
