L’ACTIVITAT
ECONÒMICA

La paraula economia prové del grec: significa organitzar la
casa.
L’economia és la ciència que s’ocupa de la
manera com s’administren i aprofiten els recursos
escassos per satisfer les necessitats humanes.
L’economia és una ciència social.

Necessitat: desig de satisfer una cosa?
Millor: estat de carència: em fa falta alguna cosa.
Son totes iguals?
Necessitats primàries: lligades a la condició
humana i per tant relacionades amb la
subsistència.
Necessitats secundàries: són més
prescindibles, la seva satisfacció
augmenta el benestar.

Les necessitats es satisfan amb BENS i SERVEIS: els
primers són materials i els segons, immaterials.

Segons el grau d’escassetat es poden distingir entre:
BENS LLIURES
BENS ECONÒMICS.

Públics/Privats
Duradors/ No duradors

La producció de béns ha anat canviant al llarg de la
Història:

L’ACTIVITAT ECONÒMICA és tot procés d’obtenció de
productes i serveis per cobrir les necessitats de les
persones (aliments, roba, atenció mèdica, cultura...).
Presenta tres fases:
Fases
Producció,
Distribució
Consum.

Els protagonistes de les activitats econòmiques
són ELS AGENTS ECONÒMICS:
Les famílies, les empreses i l’Estat.

1.- Les famílies.
En economia: unitat formada per una o més persones.
 Doble paper:
 Participació en la producció.
 Consum de béns i serveis.

2. Les empreses o unitats de
producció: són les que prenen les decisions sobre la producció de
béns i serveis, per a vendre’ls als consumidors o a d’altres empreses i obtenir
l’objectiu que s’han fixat. La seva funció és elaborar o transformar els béns i
prestar els serveis de manera que siguin aptes per al consum o per a la seva
utilització com a béns d’inversió.
Les empreses poden perseguir diversos objectius. El més freqüent és
l’obtenció dels màxims beneficis, però també assolir una determinada quota
de mercat, competir en preus...
Els beneficis que obtenen tenen tres destinacions :
• remunerar el seus propietaris o empresaris (socis, accionistes...)
• pagar les seves càrregues financeres i fiscals
• i emprendre noves inversions.
Cerca satisfer necessitats individuals

Tipus d’empreses:
Segons la propietat: Segons la mida (núm.
treballadors/ facturació):
Segons núm. de
propietaris:
Públiques
Microempresa
Privades
Gran empresa
Empresa mitjana
50-250
Empresa petita
50
Individuals
Diversos
propietaris
SL SA
MULTINACIONALS
Mixtes

Les empreses multinacionals (EMN) o empreses transnacionals són
aquelles que no només estan establertes al seu país d'origen, sinó que
també es constitueixen en altres països per realitzar les seves activitats.
Les multinacionals tenen capacitat d'expandir la producció i altres operacions al
voltant del món, així com de mobilitzar plantes industrials d'un país a un altre. Els
processos de fusió i les aliances entre elles, els permeten arribar a un creixent poder
i influència en l'economia mundial.
La seva filosofia té un concepte global, mantenen un punt de vista mundial en els
seus negocis sobre els mercats (clients), serveis i productes, sota el qual conceben
al món sencer com el seu mercat objectiu. Aquestes empreses es caracteritzen per
l'ocupació de treballadors tant del país d'origen com del país on es van establir.

3.-L’estat.Sector públic: serien les administracions
públiques que treuen una part de les rendes dels altres agents econòmics i la
destinen a la producció de béns públics i a altres activitats d’interès general.
Acompleix les funcions econòmiques fonamentals :
 Elaboració de normes.
 Subvencions i d’altres ajuts.
 Crea empreses.
 Serveis públics.
 Genera llocs de treball.
Per finançar aquestes actuacions, recapta impostos.

Els FACTORS PRODUCTIUS. Són
els elements bàsics que s’utilitzen en la
producció i distribució de béns i serveis.
•El treball
•Els recursos naturals
•El capital
•La tecnologia.

1.-El treball.
És l’activitat humana, física o intel·lectual, necessària per produir béns i
serveis.
Formes d’ocupació
Per compte alièAutònoms
Regulació laboral
Contracte laboral
Negociació col.ectiva
Estat Patronal Sindicats

a) Aquelles persones que
fan una activitat
remunerada són
POBLACIÓ OCUPADA.
Aquelles persones que formen el mercat de treball són la POBLACIÓ ACTIVA
i dintre d’ella distingim:
b) Aquelles persones que
busquen feina són la
POBLACIÓ ATURADA

La POBLACIÓ NO ACTIVA són tots els que no duen a terme
cap treball remunerat.

En La nostra societat el treball es reconegut com un
DRET i com un DEURE
A Espanya l’Estatut dels Treballadors destaca entre altres els següents
drets: ocupació efectiva, lliure elecció de professió, promoció en la feina,
no discriminació...
I els següents deures: complir amb les obligacions
del treball, respectar les mesures de seguretat i
higiene...

La lluita per el reconeixement dels
drets dels treballadors es va
iniciar amb les associacions
obreres aparegudes al s XIX.
Avui en dia, als països democràtics, són els SINDICATS els que representen els
interessos dels treballadors i participen en les negociacions col·lectives.

2.- Els recursos naturals.

3.- El capital.

4.- La tecnologia.
Producció
manual
Producció
mecanitzada
Producció
tecnificada

Les Activitats Econòmiques es classifiquen en:
sectors econòmics.

La distribució de la població activa en els tres sectors econòmics ens
dóna una informació important sobre els grau de desenvolupament de
les societats.

Els sistemes econòmics.
Manera com s’organitza econòmicament una societat.

El sistema de subsistència.
 Sistema tradicional.
 Autoproducció.
 Mercat local.
 Societats subdesenvolupades.

El sistema comunista.
 Sistema de planificació central.
 Control de l’Estat.
 Cuba, Corea del Nord i la Xina.
EstàtuadeKimIl-Sung, antic dirigent
deCoreadel Nord,aPyongyang.

El sistema capitalista.
 Propietat privada.
 Benefici.
 Llei de l’oferta i la demanda.
 Lliure competència.
 Sistema predominant al món.

Indicadors econòmics i socials
Els indicadors ens faciliten informació sobre la situació actual i les
perspectives de futur de l’economia d’un país.
Són els següents:
PIB: Producte interior brut. Valor total dels béns i serveis produïts per un país
durant un any.
PNB: Producte nacional brut. Valor del conjunt de béns i serveis produïts per
un país del qual es resta la part generada per els estrangers i es suma la part
dels ciutadans que resideixen a l’estranger.
Els indicadors socials donen una sèrie de dades per mesurar aspectes
que tenen incidència directa sobre la població. (Taxa mortalitat infantil,
esperança de vida, índex d’escolarització...
IDH: Índex de desenvolupament humà. El calcula la ONU i s’obté valorant
l’esperança de vida al néixer, grau d’instrucció i nivell de renda, entre altres.