11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

Mª Victoria Landa
Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida

ART
HISPANOMUSULMÀ
HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC
11.- Mesquita de Còrdova (a, b, c)
12.- Alhambra de Granada (a, b, c)

26
MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987).
DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-
MANSUR.
a

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X).
Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval)
DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.
CÒRDOVA. ESPANYA
26
b

26
MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 /
ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss.
VIII, IX i X). Consagrada catedral
cristiana: 1260, ampliada finals s. XV,
època medieval)
DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i
III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.
CÒRDOVA. ESPANYA
c

11
MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-
966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-
HAKAM II i AL-MANSUR.

27
CIUTADELLA
ALHAMBRA, “Qalat
al Hamra”
(muntanya
vermella,
ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT.
MUHAMMAD I,
IUSUF I,
MUHAMMAD V,
MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL
RIU DARRO.
a

27
CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA
b

27
CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII-
XIV). DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V,
MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. RIU DARRO.
c

12

ART HISPANOMUSULMÀ
1.- CONTEXT HISTÒRIC

1.1.- LOCALITZACIÓ
• Enorme imperi que, amb base en la península d’Aràbia (primer) i Síria i
Bagdad (més tard), s’estén per tot el nord d’Àfrica fins a la península Ibèrica
i pel Pròxim Orient fins el riu Indus.

• S’estén a partir de la
fugida de Mahoma de la
Meca a Mediana (Hègira,
622) i arriba fins
l’actualitat, mentre que a
la península Ibèrica va del
711 al 1492.
• Mahoma crea un Estat
teocràtic (el califa té el
poder polític i religiós).
1.2.- L’ISLAM.
CRONOLOGIA
• La civilització islàmica té l’origen en una nova
religió : l’Islam, predicada per Mahoma (571-632).
• La seva predicació comença a la Meca i sembla
estar basada en les religions de l’entorn.

1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA
• Es basa en les predicacions de Mahoma (571-632), recollides a l’Alcorà, i en
els escrits que sobre la seva vida arreplegaren els seus seguidors (la sunna o
tradició). A través de la sharia o llei islàmica, basada en l’Alcorà, s’uneixen
religió i política, ja que pretén regir tots els aspectes de la vida del musulmà,
incloent el govern.
• És una religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS:
1) La professió de fe.
2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida.
4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà.
5) Donar almoina als pobres.

• Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS:
1) La professió de fe.
El més important dels pilars de l’Islam consisteix en dir amb convenciment: “No
hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta”.

2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
- Els musulmans resen cinc oracions
diàriament, en forma individual o
conjunta. Les oracions són
realitzades a la sortida del sol, al
migdia, a mitja tarda, a la posta del
sol i a la nit.
- Cada oració no dura més que uns
quants minuts.
- L’oració en l’Islam és la connexió
directa entre Déu i el creient.
- En ella es recita l’Alcorà i es realitzen determinats moviments que
simbolitzen l’esperit de submissió. L’oració dispensa dels pecats, enforteix la
consciència i l’esperit, i allunyà el creient del mal i d’allò censurable. L’oració
serveix al creient per a sentir la pau interior i la felicitat que l’anima.

3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida.
- La peregrinació a la Meca és una obligació a complir una vegada en la vida per
als creients que tinguin mitjans per a fer-la. Els ritus de la peregrinació
comencen amb la utilització per part dels homes de vestimentes especials, dos
peces de tela molt simple, que tracten d’eliminar les distincions de classe,
simbolitzant que tots són iguals davant Déu i es presenten iguals davant Al·là.

Una vegada preparats, els creients musulmans donen set voltes a la Kaaba, la
pedra negra que s’adora a la Meca, caminant set vegades entre les muntanyes
de Safa i Marwa, recordant a Agar, l’esclava dona de Abraham i mare d’Ismael
(avantpassat mític de tots els àrabs), a la recerca d’aigua, i finalment es
reuneixen en la muntanya d’Arafa per a fer les seves peticions a Al·là.

4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà.

“Aquell que dejuna durant el mes del Ramadà amb fe i esperança en la
recompensa de Déu li seran perdonats els seus pecats”.

5) Donar almoina als pobres.
- L’obligació de donar almoina es basa en la idea de què totes les coses són de
Déu, que permet que estiguen en mans dels homes per a què les administren. Les
possessions dels homes necessiten purificar-se i la forma de fer-ho és reservar
una petita part dels ingressos per ajudar als més necessitats. Es compara amb
esporgar un arbre: en tallar-lo es purifica i permet un nou creixement.
Altres característiques són: es permet la poligàmia i es prohibeix menjar
porc, beure vi, jugar a jocs d’atzar i representar a Al·là i Mahoma (i als
animals de la creació, incloent les persones). En els primers segles també era
una obligació defensar la religió i estendre-la per mitjà de la gihad o guerra
santa.

1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM
• Mahoma (571-632) funda un
Estat teocràtic (el califa té
el poder religiós i el polític),
uneix els pobles d’Aràbia i
comença una ràpida expansió
territorial per la península
d’Aràbia.

• Fins la mort de Mahoma (571-632) conquereixen la major part d’Aràbia.

• Els Califes perfectes o
Califat ortodox (632-662)
conquereixen la resta d’Aràbia,
Mesopotàmica, gran part de
Pèrsia, Síria, Palestina i Egipte
i organitzen políticament el
territori

• El Califat Omeia (662-750) estableix la capital a Damasc (Síria),
conquereixen el nord d’Àfrica i la península Ibèrica (són derrotats a Poitiers
pels francs), arriben fins la frontera amb Xina i reforcen el poder del califa.

• Durant el Califat Abbàssida (750-1050) derroten i exterminen els omeies,
fixen la capital a Bagdad (major influència persa), i comencen els conflictes
interns, disgregant-se l’Imperi.

• Des del segle XI, els turcs es faran amb el poder en l’Islam (seljúcides i
otomans).

1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA
A.- ECONOMIA
L’agricultura i la ramaderia són la base de l’economia, però les ciutats, amb
l’artesania i el comerç, són molt importants i constitueixen l’eix vertebrador
de l’imperi.

B.- SOCIETAT I CULTURA
Encara que hi ha esclaus estrangers, la majoria són lliures i les diferències
són de riquesa i ètniques (els àrabs i la resta).
Partint de la base del substrat àrab i les influències grecoromana, a través de
Bizanci, i la influència persa, la cultura islàmica s’anirà forjant al voltant de la
religió i apropiant-se d’elements de totes les cultures, que incorporen al seu
imperi (eclecticisme).

B.- SOCIETAT I CULTURA
Tot l’imperi té una cultura molt semblant al voltant de la religió que, amb
varietats regionals i cronològiques, manté característiques bàsiques comunes.
Posen en contacte Orient i Occident, la tradició romana i grega amb les
cultures asiàtiques, creant grans biblioteques i fent aportacions noves en
literatura, astronomia, medicina, matemàtiques,...

1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ
• Les tropes de Tariq i Musa ocupen la península Ibèrica entre el 711
(batalla de Guadalete) i el 714, mentre els regnes cristians quedaven
confinats a les terres del nord peninsular. Les fases del domini musulmà de la
Península Ibèrica són:
1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA. FITXA 11
• Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les
fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica
1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756).
2-Emirat independent del Califat Abàssida de Bagdad (756-929).
Abd al-Rahman I.
3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III.
4-Primers Regnes de Taifes (1031/5- 1085).
5-Període Almoràvit (1086-1144).
6-Segons Regnes de Taifes (1144-1157).
7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”.
1.- CONTEXT HISTÒRIC. FITXA 11

• Emirat dependent de Damasc (711-756). Durant el Califat Omeia de
Damasc, Al-Àndalus serà una província més del califat, amb un emir que
dirigirà la política en nom del califa i depenent d’ell.

• Emirat independent de Bagdad (756-
929, del califat abbàssida).
• Abd al-Rahman I, únic supervivent de
la matança dels Omeies, es refugia en
Còrdova, on es proclama emir,
políticament independent dels
abbàssides de Bagdad, però sotmès a
nivell religiós al califa.

• Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III es proclama califa,
assumint el poder religiós i encetant el període més brillant d’Al-Àndalus.

• Primers regnes de taifes
(1031-1085). Les lluites
internes divideixen el
califat en multitud de
regnes musulmans (una
vintena de taifes) més
febles, i que hauran de
pagar impostos (pàries) a
canvi de protecció, als
cristians del nord, que
avancen cap al sud guanyant
territoris (Toledo, 1085).

• Període almoràvit (1086-1144).
Algunes taifes demanen ajuda als
almoràvits del nord d’Àfrica contra
els cristians, i aquests ocupen tota
la zona d’Al-Àndalus, i sotmetent
les taifes al seu poder.

• Segons regnes de taifes (1144-1157). Novament es disgreguen els territoris
musulmans peninsulars i es veuen assetjats pels cristians.
• Imperi almohade (1157-1212). Un nou imperi del nord d’Àfrica, els almohades,
ajuda els musulmans peninsulars contra els cristians, i adhereix els territoris
dels regnes de taifes al seu imperi, però la derrota a la batalla de las Navas de
Tolosa (1212), contra els cristians, suposa la decadència final i sols el regne de
Granada resistirà.

• Regne nassarita de Granada (1237-1492). La dinastia local dels nassarites
granadins signa un acord amb el rei de Castella i resisteix, a canvi de pagar
pàries, fins el segle XV, quan els castellans es decideixen a conquerir-lo
(Isabel la Catòlica, 1492).

• En els quasi vuit segles de presència
a la península Ibèrica, els musulmans
deixen una herència cultural important:
art, urbanisme, coneixements tècnics,
influència cultural,...
10 anys d’enfrontaments i 9 mesos de
setge i a la fi, en 1492, Boadbil capitulà i
lliurà Granada.

2.- ARQUITECTURA ISLÀMICA
2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
MESQUITA (11)
PALAU (12)

FORMACIÓ
• És un art ECLÈCTIC, que rep influències molt diverses de tots
el territoris que conquereixen. En la formació de l’art musulmà
conflueixen les següents tradicions artístiques:
–Les influències grecoromanes i bizantines.
–El món asiàtic en els vessants cristià i iranià.
–El món mediterrani (visigots, egipcis, berbers…).
–I d’altres com les influències hindús.
• A.- INFLUÈNCIES

Influències Grecoromanes: columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, la
basílica, ...

Bizantines: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades, ...

Perses i d’Orient en general: arc apuntat, arc lobulat, iwans, ...

Visigòtiques: arc de ferradura.
Altres: egípcia, berber, hindú, ...
Malgrat tindre múltiples influències, aconsegueixen un art amb
característiques unitàries al voltant de la religió, però amb importants
diferències regionals segons la influència predominant en la zona.

• B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA
Tota l’arquitectura està molt influïda per les característiques de la religió
islàmica, que ho impregna tot (política, societat, cultura, art,...).
ANICONISME: Prohibició, no explícita a l’Alcorà, de reproduir imatges que
podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra. No es permet
representar ni a Déu ni a Mahoma, però aquesta prohibició, encara que en
principi no s’aplicarà a les persones i animals en els llibres i palaus, acabarà
sent una recomanació complida per tot l’art.

L’art es centra en l’ARQUITECTURA i la DECORACIÓ. Arquitectura branca
més cultivada. És un art essencialment arquitectònic.
La pintura i l’escultura poc desenvolupades, derivat de l’aniconisme anterior, i
per la concepció musulmana de la naturalesa, ja que considera efímeres i
inútils de reproduir, totes les seves manifestacions.
•Art dels Omeies: Cúpula de la Roca en Jerusalem, del 691.

És antinaturalista i antirealista (estilització): el fet de no fer decoració
figurativa, fa que la decoració sigui a base de composicions geomètriques i
abstractes que expressen misticisme i espiritualitat.

Mutabilitat i desmaterialització arquitectònica: la idea de que tot canvia,
menys Déu, i tot es desfà, s’expressa a través dels jocs de llum, brillantors i el
paper de l’aigua, que desmaterialitzen l’arquitectura.

Importància de la decoració no figurativa en l’interior dels edificis, amb un
clar ”HORROR VACUI”.

Quatre tipus ARTS DECORATIVES:
Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques
Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades.
ARABESC: barreja de figures vegetals i línies geomètriques.
Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels versicles
de l’Alcorà.

Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques

Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades.

ARABESC: barreja de figures vegetals (ATAURIC) i línies
geomètriques (LLACERIA).

Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels
versicles de l’Alcorà.

ARTS DECORATIVES
Epigrafia, o
decoració
Cal·ligràfica
Atauric
Llaceria o
Geomètrica
•Escriptura: destaquen
les escriptures cúfica
cursiva o aràbiga.
•Profusió vegetal
de formes
estilitzades.
•Arabesc: barreja
de vegetal i línies
geomètriques

• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Els edificis són de volums cúbics (formes geomètriques i regulars) amb
vistoses cúpules, de poca altura, en consonància amb la naturalesa.
Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh, Índia.
Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).

Prima la horitzontalitat: edificis poc alts i de major amplitud longitudinal,
per això pilars i columnes són més prims, i els arcs, voltes i cúpules són, de
vegades, decoratius.

Solen utilitzar materials pobres i fàcils de treballar: rajoles, fusta, guix o
algeps, pedra sense treballar.
Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo.
Època califal.

L’element de suport més utilitzat és:
La columna. Al principi utilitzaven les columnes dels edificis clàssics amb
capitells corintis o bizantins. La seva pròpia la crearen de fust molt prim,
amb anells a la part superior i amb una base elevada (“columna de galgo”).
Columna de galgo

Capitells molt variats: corintis (més
esquemàtics), de panell o niu de vespes
(decoració vegetal), cúbic (forma de cub),
cilíndric (decorat amb cintes).

Pel que fa als elements sostinguts, empren la llinda (dintel) o l’arc:
Utilitzen una gran varietat d’arcs: en principi semicircular o de mig punt,
encara que el més característic és el de ferradura, emmarcat en un arrabà
(alfiz). En el segle X apareix l’arc de ferradura apuntat (precedent de
l’ogival)...,

• C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES. ARCS
..., i l’arc lobulat i polilobulat, entrellaçats o entrecreuats. En el segle XI el
mixtilini i el de cortina. A més, s’empraran els arcs falsos (purament
decoratius). També s’utilitzen el peraltat i l’arc de mocàrabs amb elements que
pengen.
Mixtilini

TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

Les cobertes: passen dels sostres plans o a dos aiguavessos a una abundant
utilització de diferents tipus de voltes (de canó, de creueria, esquifada,
d’arcs entrecreuats, de mocàrabs,...) i de cúpules. S’utilitza molt la volta de
nervis (bóveda) o nervada califal, nervis que no es creuen en el centre sinó en
els costats, deixant un espai lliure, que es sol decorar amb figures
geomètriques.

A la cultura islàmica li agrada el LUXE i la DECORACIÓ, cosa que explica que
qualsevol detall arquitectònic estigui profusament decorat. Aquest interès els
du a decorar abundantment els interiors. La decoració no es realitza
directament sobre el mur, sinó que es realitza sobre plaques de guix o
d’estuc (calç amb algeps o alabastre) que, després, s’aplica sobre el mur.

S’utilitza també la ceràmica vidrada per decorar la part inferior dels murs o
sòcols, formant una mena de mosaic amb policromia de peces grans,
anomenat alicatat o enrajolat. Tot ple de motius vegetals (atauric),
geomètrics (llaceria) i epigràfics (cal·ligrafia de versicles Alcorà) o
arabescs. L’ornamentació integral de tota la superfície, amb nombroses
gelosies i enrajolats ceràmics, és un clar exponent d’HORROR VACUI.

Pel contrari els exteriors són senzills, modestos i sense decoració, molt
sobris, i l’única decoració es troba en les portades.

ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES• MATERIALS POBRES (maó).
• HORITZONTALITAT.
• FORMES GEOMÈTRIQUES (cúbiques).
• Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i
enrajolats ceràmics (HORROR VACUI).
Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. Època califal.

ELEMENTS
CONSTRUCTIUS
• Gran varietat i tipologia d’arcs.
• Ús de la cúpula.
• IWAN (sala coberta amb voltes de
canó, oberta per un dels seus
costats, on l’emperador, soldà o rei
rebia als dignataris i administrava
justícia)
• Mocàrabs decoratius.
MIRADOR DE DARAXA

• D.- PRINCIPALS EDIFICIS
La mesquita (arquitectura religiosa) i el palau
(arquitectura civil), però existeixen d’altres.

MESQUITA planta rectangular
«masqid», lloc on es postren de genolls.

2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA
• FUNCIÓ: Edifici consagrat al culte musulmà destinat, bàsicament, a lloc
d’oració dels fidels (obligatori el divendres), però també un centre social,
polític i cultural de la comunitat.

Parts de la
Mesquita
Haram
Quibla
Mihrab
Mimbar
Maqsura
Sahn
Sabil
Riwaq
Alminar o
minaret
• La mesquita deu la seva forma horitzontal a la disposició dels fidels en l’oració,
formant files allargades mirant cap a la Meca.
Es distingeixen les següents PARTS a la mesquita: Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar,
Maqsura, Sahn, Sabil, Riwaq, Alminar o minaret.

7.- ALQUIBLE o QUIBLA DE LA MESQUITA (A)
SELECTIVITAT
setembre 2010/A:
Mur de la mesquita
orientat a la Meca.

SAHN o el pati descobert: envoltat d’arcades (RIWAK) amb una font
(SABIL) en el centre per a la purificació o les ablucions.

L’alminar o MINARET: des d’on es crida als fidels a l’oració.

La sala d’oració o HARAM: es troba coberta i plena de columnes on es
troben: la QUIBLA, el MIHRAB, la MAQSURA i el MIMBAR.

a) el mur del fons o QUIBLA: on se situa un petit nínxol o capella
semicircular, orientada cap a la Meca (a la mesquita de Cordovà no es compleix,
i està orientada cap al Sud com les de Damasc).
b) el MIHRAB: petit nínxol o capella on es guarda un exemplar de l’Alcorà.

c) MAQSURA o espai anterior: on es col·locava el califa.
d) MIMBAR o púlpit, des on l’imam dirigeix l’oració.

• SAHN (pati), SABIL (font), i RIWAK:
pòrtic amb arcades, prolongació de les
naus laterals, envoltant el SAHN.

Parts de la
Mesquita
Haram
Quibla
Mihrab
Mimbar
Maqsura
Sahn
Sabil
Riwaq
Alminar o
minaret
7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A)
Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram)
estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es
situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.

LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA
La primera mesquita fou construïda en Medina, en 622, per Mahoma.
Es diu que està basada en la casa de Mahoma, però semblant a la
basílica romana.
MODELS
• Mesquita amb sala hipòstila o mesquita
àrab dels Omeies (clàssica).
– Mesquita de Damasc, Síria
– Mesquita de Còrdova
•La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa.
•La mesquita turca o mesquita
centralitzada: d’origen bizantí.
•La mesquita india o mogol.

MODELS
•Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica): rectangular,
minaret, gran pati amb font (sahn i sabil), doble arcuació, arquitravat, amb un major
nombre de naus, generalment de la mateixa altura i perpendiculars a la quibla,
coberta plana i gran nombre de columnes que li donen nom de sala hipòstila (haram).

MODELS
• Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica):

MODELS
• La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa, es tracta d’un pati central envoltat per 3
o 4 iwans, espais quadrats amb cúpula que s’obrin al pati en forma de volta.

MODELS
• La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí (recordeu Santa Sofia),
consta d’una gran sala d’oracions coberta per una cúpula i, encara que ja existia abans
(mesquita de la Roca de Jerusalem), serà el model adoptat pels turcs en conquerir
Constantinoble i descobrir Santa Sofia.

MODELS
• La mesquita india o mogol.
Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar
Pradesh, Índia. Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la
seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).

• ALTRES edificis religiosos: MADRASSES o escoles alcoràniques i
MAUSOLEUS.

2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU
• Doble funció: pública (centre de poder i administració) i privada (lloc de
descans i plaer).
• Són una síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil·les
clàssiques.

• Tenien una estructura emmurallada, amb torres en els cantons. No tenen un
plànol organitzat, sinó que es construeixen de forma bastant ràpida durant la
conquesta i van creixent de forma bastant caòtica en funció de les
necessitats.

Harem (part privada)
Diwan: Saló del Tron
i assumptes oficials
Mexuar (assumptes
públics i justícia)
PRIVADAPÚBLICA
• El palau consta
de dues parts:
A) Part pública.
B) Part privada o
HAREM.

PALAU
• Se solen dividir en
dues parts:
Harem: funció
privada.
Diwan: sala
coberta amb
una volta per
assumptes
oficials: saló
del tron.
Mexuar: per
assumptes
públics i per a
l’administració
de justícia.
PRIVADAPÚBLICA

• El palau consta de dues parts:
Part pública:
MEXUAR: lloc destinat a les recepcions, sala per a les audiències
(assumptes públics) i per a l’administració de justícia.

2.3.- ARQUITECTURA
CIVIL: EL PALAU
Part pública:
QUAAT AL-ARSH o SALÓ
DEL TRON. Diwan: sala
coberta amb una volta per
assumptes oficials.

Part pública:
SALÀMLIK o nucli: destinat a actes públics o espai per a cerimònies
importants.

Part pública:
Part privada o HAREM: habitacions privades del califa i de les seves dones.

2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS
• Altres: ALCASSABES (fortificacions interiors a la muralla).

• Altres: CASTELLS.

2.3.- ALTRES
CONSTRUCCIONS CIVILS
• Altres: BANYS PÚBLICS (HAMMAN).

Altres: MAGATZEMS o fundaks , CARAVANSERRALLS (lloc de descans de les
caravanes), mercats coberts (SOCS, “ZOCO”), hospitals (MARISTAN).

EDIFICIS•ARQUITECTURA CIVIL:
• PALAUS (FITXA 27/12).
• ALCASSABES (FORTIFICACIÓ INTERIOR
A LA MURADA).
• CARAVANSERRALLS.
• BANYS PÚBLICS («HAMMAN»).
• HOSPITALS PÚBLICS («MARISTAN»).
• MERCAT ÀRAB COBERT («SUQ»).
•ARQUITECTUR RELIGIOSA:
– MESQUITA (FITXA 26/11).
– MADRASSA.
Urbanisme laberíntic per
juxtaposició i ampliació.
Ciutats entorn a la medina.

2.4.- EVOLUCIÓ DE L’ART MUSULMÀ
•Art dels Omeies
– Cúpula de la Roca en Jerusalem (691).
– Gran mesquita de Damasc, Síria (707).
•Art dels Abbàssides (s. VIII)
– Samarra, Iraq, la residència dels
set califes abbàssides del 838 al
889, concentra el més important de
l’arquitectura religiosa i civil
(helicoïdal, ziggurat).
– Mesquita de Ibn Tulun, El Caire,
orientalitzada, molts arcs i cúpules
(s. IX).
• EXEMPLES D’OBRES ARQUITECTÒNIQUES

3.- L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA:
CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ
3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES
3.2.- 1r PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i
independent, i califat).
3.3.- PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a Navas de Tolosa en temps dels
almohades). Comprèn el segon i tercer període.
* 2n PERÍODE REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085).
* 3r PERÍODE DINASTIES AFRICANES:
o Almoràvits (segle XII, 1086-1144).
o Almohades (segle XIII, 1157-1212).
3.4.- 4t PERÍODE ART NASSARITA GRANADA (1237-1492)

• L’arquitectura hispanomusulmana és aquella que van fer els musulmans en els
territoris de la península Ibèrica, que dominaven políticament, és a dir, Al-
Àndalus entre el 711 i el 1492.
• L’arquitectura d’Al-Àndalus comparteix les característiques generals
anteriors, però té alguns elements propis que la fan diferent a l’Oriental i
propera a la del nord d’Àfrica.
• L’originalitat li ve dels seus contactes amb la població visigoda i
hispanoromana, incorporant elements com l’arc de ferradura, capitells
corintis més estilitzats,...

• La utilització de materials pobres encara destaca més (rajola, guix, fusta,
maçoneria), però recoberts en l’interior per una exuberant i aparentment
luxosa decoració per a amagar-los.

• Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes
planes (arquitravats).

• Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i
la cúpula gallonada.

• Fan servir pilars i columnes prims com a elements de suport.

• Tot i utilitzar multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat, de mig punt), el
més característic és l’arc de ferradura, pres de l’art visigot.

• URBANISME:
• Les ciutats musulmanes no són el resultat d’una planificació regular. El
procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició
(per necessitats de creixement), donant lloc a plànols irregulars improvisats.
• Estan formades per carrers estrets i laberíntics que, a vegades, no tenen
sortida; fins i tot, n’hi ha ponts entre casa i casa, i carrers coberts. Aquest
traçat laberíntic facilita la defensa, de tal manera que l’ invasor es trobi
totalment desorientat en elles.

• URBANISME:
• El centre històric i administratiu és la MEDINA, on es troben els edificis
més importants, la mesquita principal (ALJAMA), el PALAU i la MADRASSA o
universitat o escola alcorànica.
• El centre comercial i
econòmic és el SOC (mercat)
on existeix un gran bullici,
que contrasta amb el silenci
dels carrerons.
• Als afores es troben els
barris on els artesans
s’agrupen per oficis.
• Les úniques construccions
públiques que trobem són els
BANYS (HAMMAN)

3.1.- RESUM CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES
•Síntesi d’elements d’altres estils artístics
(eclecticisme).
•Edificis arquitravats, de poca altura.
•Volums simples.
•Arc de ferradura més tancat que el visigot (i
d’altres).
•Volta califal, típica d’Al-Àndalus.
•Materials pobres (maó, guix o algeps) revestits de
luxe exuberant.
•Sensació d’harmonia i integració amb el paisatge.
•Abundant decoració: els arcs són constructius,
però també decoratius.
•Gust per la policromia.
•Profusió de decoració d’ataurics, llaceries i
epigrafia i arabescs (estuc, rajoles, mocàrabs).
•El procés de formació dels edificis i ciutats és per
aglutinació o juxtaposició, segons necessitats, i
responen a successives ampliacions i modificacions.
•Plànols irregulars (improvisats).

EVOLUCIÓ DE
L’ART
HISPANO
MUSULMÀ
•1r.-PERÍODE CORDOVÈS
(711/756-1031, emirat
dependent i independent, i
califat).
•3r.-DINASTIES AFRICANES:
–Almoràvits (segle XII, 1086-1144).
–Almohades (segle XIII, 1157-1212).
•2n.-REGNE DE TAIFES
(segle XI, 1031-1085).
•4t.- ART REGNE
NASSARITA DE
GRANADA (1237-1492).
PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a
Navas de Tolosa en temps dels almohades).
Comprèn el segon i tercer període.

• Almoràvits (segle XII, 1086-1144).
- Mirhab de mesquita d’Almeria.
- Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia),
precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts.
• Almohades (segle XIII, 1157-1212).
- Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la
mesquita major, que desaparegué quan es va construir
la catedral cristiana, convertir en campanar.
- “Torre del Oro”, Sevilla
•4t.- ART NASSARITA GRANADA (1237-1492).
- Alhambra Granada: la roja (1238-1492)
• 2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-
1085).
• Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa.
•Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada.
• Banys àrabs de Palma, Mallorca.
•1r.- PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat
dependent i independent, i califat).
• Gran Mesquita aljama Còrdova (785-788, reformes IX i X).
• Palau-ciutat de Medina-Al-Zahara (936).
•Mesquita Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo.
• Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal,
devora el Duero.
• Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares.
EVOLUCIÓ DE
L’ART
HISPANO
MUSULMÀ: OBRES

PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, ss VIII – X)
CALIFAL (786-987)
• Aquest període inclou l’emirat dependent (711-756), l’emirat independent del califat
abbàssida de Bagdad (756-929) i el califat de Còrdova(929-1031).
• Fins a Abd al-Rahman I (756-788) l’art islàmic té poc interès, la preocupació major dels
emirs dependents era la consolidació de les terres conquistades.
•Aconsegueix la màxima esplendor a partir de l’emirat independent i durant el califat de
Còrdova, art que influirà en tot l’imperi.

• Materials: carreus de pedra, rajoles per als murs, formigó, maçoneria, fusta i algeps.
• Aparell: carreus col·locats de cap i través, a “soga y tizón” (romà).
PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)

•S’adopten els elements hispanoromans i
visigots , tot i que els adapten i utilitzen amb
unes característiques pròpies, sobretot
capitells i columnes.
• El suport principal és la columna amb fust i
capitells d’influència hispanoromana, d’ordres
corinti i compost, però en el segle X
necessitaran ornamentar-los amb abundant
decoració, així... els estilitzaran, sobretot els
capitells (corinti, compost).
–primer repetiran els models, amb una
tècnica ruda, però d’una regularitat
perfecta i...,
–, ..., posteriorment, per influència
bizantina, els estilitzaran i els faran
més geomètrics, i els treballaran amb
nova decoració, apareixent els nous
capitells de niu de vespes (amb
nombrosos i menuts foradets).
PERÍODE CALIFAL
(786-987, ss VIII – X)

Capitells art islàmic
(Al-Àndalus)

• Apareix el pilar compost de
planta quadrada o cruciforme i
amb columnes adossades.
• Es solen posar amples cimacis
geomètrics en forma de tronc
de piràmide invertida damunt
dels capitells com a punt de
partida dels arcs.
•Superposen els suports per a guanyar altura: es posa un pilar sobre una columna o
altre pilar.

•Arcs. Destaca
– L’arc de ferradura: emmarcat per un
arrabà (alfiz), amb les dovelles decorades
alternant diferents colors (les roges i les
blanques) o les decorades i les llises. Però
també s’utilitza l’arc de mig punt.
– Els lobulats (tres o cinc lòbuls) apareixen en
la segona meitat del segle X amb Al-Hakam II.
– Els arcs s’entrecreuen i superposen amb
freqüència, amb funció purament ornamental:
apuntats, mixtilinis, entrellaçats.

• Arcs
• Els arcs no sempre són elements de descàrrega,
poden ser sols decoratius.
• Arcs
• Els arcs que formen part
del mur s’emmarquen amb un
arrabà (alfiz), normalment
molt decorat.
• És a dir, es combina l’arc i
la llinda.

•Cobertes
– Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat
de fusta (“artesonado”) o de pedra: voltes de
canó, aresta, gallonades, esquifades,
destacant la VOLTA NERVADA CALIFAL
(nervis entrecreuats en els costats que
deixen un espai poligonal en el centre) o
voltes falses com la de MOCÀRABS.

•Cobertes
– Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat de fusta (“artesonado”) .

•Cobertes
– Destaca la VOLTA
NERVADA
CALIFAL (nervis
entrecreuats en els
costats que deixen
un espai poligonal en
el centre).

DECORACIÓ
• La decoració és complexa i variada:
• Modillons o PERMÒDOLS de ROTLLO o de
lòbuls (element voladís, una mena de mènsula,
que aguanta una cornisa, un aleró o els
extrems d’una llinda). Modilló amb perfil
lobulat o de rotllos.
• MERLETS esglaonats (almenas) decoratius
en els exteriors. O arcs entrellaçats.
• O convencionalismes
ornamentals musulmans:
LLACERIA, ATAURIC,
ARABESC i EPIGRÀFICA
o CAL·LIGRÀFICA.

DECORACIÓ
• La decoració és complexa i variada:
• O convencionalismes ornamentals musulmans sobre
estuc o ceràmica, mosaics,...:
– LLACERIA: Decoració geomètrica.
– ATAURIC: Decoració vegetal petita i estilitzada
amb fulles de palma simples o dobles.
– ARABESC: Mixta.
– EPIGRÀFICA o CAL·LIGRÀFICA: escriptura
cúfica o aràbiga.

Decoració Mirador de Daraxa
Epigrafia Mocàrab
Estuc Atauric
Enrajolat (llaceria i arabesc)

PRINCIPALS
MONUMENTS
• Gran Mesquita aljama de Còrdova
(785-788, segles IX i X)
• Palau de Medina-Al-Zahara (936)
• El Castell de Gormaz i el Pont de
Guadalajara
• Mesquita de Bib al-Mardum
(999-1000,Toledo, actual església
de Cristo de la Luz)

Castell de Gormaz, Sòria,
fortificació i residència califal, devora el Duero.

Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares

ÍNDEX
HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC
11 Mesquita de Còrdova
12.- Alhambra de Granada

FITXA TÈCNICA (documentació general)
catalogació i anàlisi formal
Títol Mesquita de Còrdova
Arquitecte Desconegut
Comitent Abd al-Rahman I. Reformada i ampliada per Abd al-Rahman II i Abd al-
Rahman III, Abd al-Hakam II i Al-Mansur (el victoriós)
Cronologia 785-788 / Ampliada: 833, 855, 962-966, 987 (ss. VIII, IX i X). Consagrada
catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV. Època medieval
Estil Art islàmic califal o hispanomusulmà
Localització Còrdova (Espanya)
Tipologia i funció Arquitectura religiosa de culte comunitari musulmà
Material Maçoneria, carreus de pedra calcària, maons. Com a material decoratiu: guix,
fusta i marbre
Sistema constructiu Arquitravat i voltat
Dimensions 178 m x 125 m
Models i
influències
Es va construir sobre l’antiga basílica de San Vicente. Durant el segle XVI es
va ubicar, al bell mig de la sala d’oració (haram), una catedral cristiana que
va desfer la concepció espacial de la mesquita.
Importància La mesquita de Còrdova és una meravella arquitectònica tant pel seu bosc de
columnes i arcs, que configuren un espai misteriós a l’interior, com per les
solucions tècniques emprades pels arquitectes. És l’obra de l’art
hispanomusulmà més gran del món, tret de la mesquita de la Meca.

- La cultura musulmana recull les pràctiques culturals dels pobles
islamitzats.
- Es considera que aquesta cultura va arribar al seu màxim esplendor durant
l’Edat Mitjana a Occident, època que coincideix amb la màxima extensió
que arribaren a assolir els diferent pobles musulmans, un fet que està
estretament lligat amb la seva sòlida doctrina religiosa: l’Islam.
- L’origen de la civilització
islàmica es troba en les
revelacions de Mahoma, el
seu profeta.
- L’any 622 el profeta
Mahoma fuig de la Meca a
Medina i inicia les seves
predicacions, és la
denominada Hègira.
1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA

- L’any 632 mor Mahoma, després de
crear una forma d’Estat teocràtic que
obligava a expandir la nova religió, i els
musulmans es llancen a la conquesta del
món, mitjançant la Guerra Santa, amb la
qual volen estendre el poder de l’Islam.
- D’aquesta manera, entre els segles
VII i VIII, creen un gran regne que
s’estén des dels Pirineus fins al riu
Indus, i conqueriren pobles amb
religions politeistes o paganes, i
també romanitzats o de religió
cristiana.

- A la Hispània visigòtica, les tropes
musulmanes, dirigides per Tariq i Muza,
ocupen la península Ibèrica entre el 711 i el
714.
- L’arribada dels musulmans a la Península
no es degué a la necessitat de convertir,
sinó que foren requerits per la facció
visigòtica de Witiza contrària a la de Don
Rodrigo, al qual venceren el 711 a la batalla
del Guadalete: riu que neix a Grazalema i va
al vessant atlàntic (Port Sta Maria, Cadis).
- A partir d’aquest moment té lloc una ràpida expansió, que
finalitzarà l’any 732 a la batalla de Poitiers, contra els francs
dirigits per Carles Martell.
- Conqueriren quasi tota la Península i l’anomenaren AL-
ANDALUS, quedant només alguns reductes cristians confinats ales
terres del nord peninsular.

• Tariq i Musa el 711 (batalla de Guadalete) i el 714, cristians serralada
Cantàbrica (regne Astur). Les fases del domini musulmà de la Península
Ibèrica són:
• Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les
fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:

Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica
1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756).
2-Emirat independent del Califat Abbàssida de Bagdad (756-929).
Abd al-Rahman I.
3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III.
4-Primers Regnes de Taifes (1031- 1085).
5-Imperi Almoràvit (1086-1144).
6-Segones Taifes (1144-1157).
7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”.

• Emirat independent de Bagdad (756-929, del califat
abbàssida).
• Abd al-Rahman I fou el primer emir OMEYA d’AL-
ANDALUS, el 755 arribà a Còrdova, procedent de
DAMASC, on la seva família califal fou morta pels
partidaris del llavors nou califa abàssida que s’instal·là a
BAGDAD.
• Ell fou l’únic que se’n pogué escapar, i després de
vèncer algunes resistències fou reconegut EMIR,
però no es sotmeté a Bagdad i es declarà EMIR
INDEPENDENT, inicià la remodelació del seu Estat,
construint una gran mesquita, símbol del
renaixement de la seva dinastia.
• Mor el 787 i el següent emir fou el seu fill Hishem I.

• Califat de Còrdova (929-1031).
• Abd al-Rahman III (912-961) s’independitzà
del califat de Bagdad i es proclamà CALIFA de
Còrdova, càrrec que englobava poder polític i
religiós (príncep del creients).
• Va mantenir relacions amistoses amb
l’emperador bizantí i amb el germànic. El seu
fou el període més brillant d’Al-Andalus.
• El succeí Al-Hakam II, gran protector de les
Arts.

• A les darreries del segle X, Al-Mansur
va acaparar el poder, només era una
mena de ministre de Hishem II que
vivia reclòs al palau de Madinat al-
Zahra.

• Fou famós per organitzà campanyes
terrorífiques contra els cristians, a la seva
mort es produí una guerra civil que donà
lloc a la desaparició del Califat (1031) i a
la formació dels primers regnes de Taifes
d’identitat ètnica múltiple, que pagaven
pàries als cristians, i en la seva defensa
acudiren els almoràvits, després dels
quals Al-Andalus tornà a fragmentar-se
en Taifes, substituïts pels almohades del
nord d’Àfrica, però la batalla de les Navas
de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua
de poder i l’empenta dels regnes cristians.

• La batalla de les Navas de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua de poder i
l’empenta dels regnes cristians.
• El 1236 Ferran III el sant (rei de
Castellà i de Lleó) conquerí
Còrdova i obligà l’únic taifa
important, el Regne nassarita de
Granada a pagar pàries (taxes).

• A partir del s. XIII el centre artístic fou el regne de Granada, amb l’Alhambra i el palau
del Generalife, situat al nord de l’Alhambra (s. XIV).

4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA
•SEGLES XIV I XV

• El període nassarita finalitzà el 1492 quan els Reis Catòlics conquistaren el darrer
reducte musulmà, el Regne de Granada.

• Després de la invasió musulmana de la
Península, la ciutat de Còrdova va
esdevenir el centre del poder polític,
econòmic, religiós i cultural d’Al-Andalus.
• Aleshores s’hi van construir unes 300
mesquites i incomptables palaus i edificis
públics que no tenien res que envejar als
de les capitals de Damasc i Bagdad.

• L’antiga Basílica visigòtica de San Vicente fou
compartida per cristians i musulmans fins l’any 784,
quan el califa Abd al-Rahman I decideix construir l’obra
mestra de l’art hispanomusulmà: La Mesquita Aljama
de Còrdova.

• La Mesquita Aljama de Còrdova, que es convertirà en la mesquita més gran del món,
tret de la de La Meca.
• És considerada una meravella tant
pel seu bosc de columnes (514
columnes) i d’arcs, que configuren
un misteriós espai interior, com per
les solucions tècniques emprades
pels arquitectes.

• Actualment, es conserva amb tota la seva magnificència, tot i que a la part central s’hi
incorporà, al segle XV, una catedral.
• Malgrat tots els afegits, que es varen fer en tres segles (fins al 987), l’edifici manté la
unitat estilística, tot i que resulti una mica asimètric.

Minaret o Alminar,
Sahn, Sabil, Riwaq, Haram,
Quibla, Mihrab,
Mimbar, Maqsura
2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR

• La Mesquita de Còrdova, que es va començar a construir l’any 785, segueix el model de
mesquita hipòstila de columnes, com la de Damasc.
• Consta de dues parts: una descoberta (SAHN o pati) coneguda com el Patio de los
Naranjos o Pati del Tarongers; i una altra de coberta i tancada (HARAM), amb la
capçalera cap al sud (en lloc de cap a La Meca, sud-est, per influència síria) i a la que es
pot accedir des del pati a través d’arcs.
• La part externa, amb
el seu aspecte de
fortificació, no deixa
endevinar la bellesa de
l’interior. La Mesquita
forma un rectangle, que
està envoltat per una
recinte massís de
murades i contraforts,
reforçat per torres
quadrades.

• No té una façana principal, i s’accedia a l’interior per les 19 portes del temple, que
s’obrien en els murs de tancament del recinte, decorats amb arcs de ferradura encaixats
dins quadrats o rectangles, l’arrabà.

16.- ARRABÀ (A)
• Element decoratiu en forma de motllura
rectangular que emmarca els arcs de les
portes i de les finestres en construccions
islàmiques.
• Requadre exterior que emmarca l’arc
islàmic.
• Castellà: Alfiz.
Arrabà

Art mossàrab16.- ARRABÀ (A, Alfiz)
CARCANYOL (A,
Enjuta)
Espai entre l’enquadrament
d’un arc i la seva curvatura.

• La Porta de Sant Esteban, la més antiga, que reprodueix aquest esquema, serà l’origen
dels programes decoratius de la resta de portes de la Mesquita.
• Porta que es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle
VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Donava accés directament al Haram.

2. ANÀLISI FORMAL.
ESPAI EXTERIOR I
INTERIOR
• Actualment s’entra al recinte per la
Porta del Perdón, situada al nord (és
l’accés principal), que dóna accés al
Pati dels Tarongers.

• En aquest pati immens (SAHN), hi podem trobar el seu característic MINARET (alminar) a
un costat del pati, que naixia de les murades exteriors, lloc des del qual el muetzí cridava a
l’oració 5 cops al dia, igual que feia fer Mahoma, a ca seva, des del terrat. Estava inspirat
en el de la mesquita de Damasc, i va servir de precedent per altres minarets com el de la
Giralda de Sevilla. Da planta quadrada, tenia una altura de 23’5 metres i estava construït
amb carreus, col·locats de per llarg i de través (“a soga i tizón”).

• Al mig del sahn o Pati dels tarongers també hi ha 4 fonts rituals (SABILS), per a les
ablucions dels fidels.
• Els tarongers, que li donen nom, reprodueixen la distribució dels suports del haram. Al
fons del pati s’obren 19 arcs de ferradura, que corresponen amb les 19 portes que donen
accés a la sala d’oració (HARAM).
• Aquestes dues estances formen una sola unitat, i són el perllongament d’una en l’altra.

• La Mesquita té 19 naus en sentit
longitudinal (5/11+8, basílica cristiana +
Abd al-Rahman I + Al-Mansur) ) i 36 trams
en sentit transversal (11+8+12=31), que
formen un autèntic bosc de columnes (514
columnes).

• Aquest bosc, de la que sembla una sala hipòstila, vol representar un jardí d’arbres
fruiters, amb el veritable jardí de tarongers i palmeres del pati. Aquestes naus, separades
per les arcades i les columnes, estan orientades perpendicularment cap al mur de la
QUIBLA, mur de capçalera que, en teoria, hauria d’assenyalar la direcció de la Meca que, en
aquest cas i contràriament a la tradició, mira cap al sud, on es troba la “Capilla del Gran
Pie”, anomenada així perquè conservava en el seu interior un ós d’un dit del peu del
profeta Muhammad. La QUIBLA s’organitza en tres capelles cobertes amb volta.

11. MESQUITA DE CÒRDOVA
3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS

• La Mesquita de Còrdova és una MESQUITA ALJAMA o del divendres, la construcció
més important del període califal.
• Començada l’any 785 (any 168 de l’hègira) i acabada entre el 785-987.
• Es va construir sobre la primitiva basílica paleocristiana visigòtica de Sant Vicent
(aprofitant murs, columnes, capitells..., etc.).

• Fou transformada per Abd al-Rahman I (731-788) d’una església de 5 naus en
mesquita de 11 naus i un pati rectangular de 14 metres de llarg que, tot i duplicar la
superfície de la primitiva basílica Sant Vicent, ben aviat fou insuficient per a la totalitat
de la població cordovesa musulmana, fins convertir-se amb l’ampliació posterior d’Al-
Mansur en mesquita de 19 naus.

PRIMERA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN II

SEGONA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II

SEGONA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN III i AL-
HAKAM II

TERCERA AMPLIACIÓ
HIXEM II (AL-MANSUR)

Ampliacions de la Mesquita
1) Abd-al-Rahman I (785)
- Basílica paleocristiana de Sant Vicent (aprofita
elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla,
de12 trams cada una (130 columnes doble arc,
10.600 fidels). Sud com Damasc. Pati davant.
75’73x76’70m, nau central 7’85 i mur 1’14.
2) Abd-al-Rahman II (833)
- Ensorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams
(+25m i +7000), una arcada al pati, un minaret i
nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de
sant Esteve.
3) Abd-al-Rahman III (929)
- Amplia pati i reforça mur entrada. Minaret
definitiu, dos cossos quadrangulars i permòdols
de rotllo (reformen cristians).
4) Al-Hakam II (945-961)
- Enderroca quibla, cap al sud (+120 columnes,
+45’6m). Algeps. Actual mihrab, davant
maqsura (arcs lobulats entrellaçats i 3 voltes de
nervis entrecreuats, i la califal gallonada).
Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la
maqsura. Exterior tots arcs amb arrabà (19
portes accés)
5)Almanzor (987)
- 8 naus est (total 19): mihrab descentrat.
Decoració més complexa (arc ferradura apuntat).
6. Pati dels Tarongers.
7. Minaret.
Segle XVI. Carles I i V

• Tenia 11 naus perpendiculars als mur de la quibla, amb 12 trams cadascuna d’elles, i
està orientada al sud (com les mesquites de Damasc) i no a l’est (cap a La Meca). Tenia
cabuda per a 10.600 fidels i unes dimensions de: 75’73 x 76’70m, la nau central de
7’85m, i 1’14 m el grossor dels murs..
ABD al-RAHMAN I i HISHEM I

ELEMENTS
ESTRUCTURALS
(DE SUPORT I SUPORTATS)

11. MESQUITA DE
CÒRDOVA: HARAM

HARAM • Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa.
• La sala d’oració està conformada per un
bosc impressionant de 514 columnes.

HARAM • L’element fonamental de suport és, per tant, la columna. S’utilitzaren
110 columnes per a separar les 11 naus, i un total de 130 columnes.
• Per a les columnes del primer edifici, erigit per Abd al-Rahman I, es van utilitzar pilars i
columnes amb fusts, de granit, jaspi o marbre, que provenien d’edificis anteriors romans i
visigots, i que foren coronats amb capitells corintis i compostos; les ampliacions posteriors
ja no aprofitaren elements arquitectònics.

HARAM
• Les columnes no eren totes iguals, tot i que tenien característiques similars (marbre o
granit), i s’aixequen sobre bases que són diferents pel que fa al tipus de motllura i altura.
• Els fusts tenen un diàmetre variable, uns són llisos i d’altres són estriats en vertical o en
espiral.

HARAM
• Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa.
• A l’interior s’observa una superposició d’arcs per quasi tots els indrets. Per compensar la
llargària reduïda de les columnes reutilitzades (no eren suficientment altes per a
proporcionar lluminositat i altura), s’ideà un enginyós sistema a base de doble arcada,
dues superposades, és a dir, s’empra com a recurs la superposició de suports, una
innovació en l’arquitectura àrab que permeté que els sostres fossin molt alts i que
aconseguí un efecte de lleugeresa gairebé etèria.

11. MESQUITA DE CÒRDOVA
• Probablement, aquesta nova tècnica aparegué de forma gairebé fortuïta, i no va ser sinó
una improvisació afortunada, emperò amb un resultat espectacular.

ABD al-RAHMAN I
Per proporcionar lluminositat i
altura RECURS INNOVADOR. El
sistema consisteix:
• Sobre els capitells de cada columna
reutilitzada es col·loquen amplis cimacis
de planta quadrada i forma tronco
piramidal invertida, que serveixen de
suport als pilars de secció rectangular,
treballats en un sol carreu.
• Com aquestos pilars sobresurten pels
costats descansen en una base de
mènsules decorades amb petites voltes
o volutes enrotllades sobre si mateixes,
que reben el nom de MODILLONS de
LÒBUL o PERMÒDOLS de ROTLLO
(modillons de rotllos). El nombre de
rotllos varia segons l’altura de les
columnes i dels cimacis fins aconseguir
un nivell uniforme per a l’arrencada dels
arcs.
Les columnes són de característiques
similars: marbre o granit.

ELEMENTS
DE SUPORT I
DE CÀRREGACOLUMNES
PILARS
CIMACIS DE
PLANTA
QUADRADA
MÈNSULES =
"MODILLONS O
PERMÒDOLS DE
L’ÒBULS O DE
ROTLLO".
ARCS DE MIG PUNT
ARCS DE FERRADURA

• Els pilars s’enllacen entre si, a la part superior, mitjançant arcs de mig punt, que se
sustenten en els permòdols, mentre que de les columnes sorgeixen arcs de ferradura.

HARAM
• Aquesta superposició dels suports dóna una altura major (arriba a 11’5 m) i, a la vegada,
fa que s’eviten els tirants de fusta d’altres mesquites, perquè els arcs de ferradura, fan
que les columnes no es desplacen, actuant de tirants i acompleixen una funció de
contrafort de les pressions laterals que, alhora, permeten establir un segon nivell d’arcs de
mig punt, que sustenten directament el sostre horitzontal de la coberta de fusta.

3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL
• L’aspecte inconfusible de la sala d’oració és atorgat per la policromia, les dovelles
bicolors (alternant el blanc de la pedra i vermell dels maons o la rajola), que conformen
els arcs.

Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida
• El sistema de suports i la bicromia de les dovelles dels arcs són d’inspiració romana:
Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida.

• Un perfeccionament posterior d’aquest sistema sustentador consisteix en dues
columnes superposades que contenen tres fileres d’arcs lobulats entrellaçats formant
una gelosia complicada i ornamental (Capella de Villaviciosa o del Lucernario).

HARAM
• El elements decoratius es barregen
amb els estructurals o arquitectònics
(motius vegetals o atauric, geomètrics o
llaceria, i epigràfics).

• El sostre interior és pla i de
fusta, d’enteixinat o
cassetonat (“artesonado”),
mentre que a l’exterior
cadascuna de les naus
presenta un sostre a dos
aiguavessos cobert de teules,
amb una canal per a
desaiguar entre les naus.
3. EVOLUCIÓ
AMPLIACIONS.
ANÀLISI FORMAL

PORTES EXTERIORS
Merlets
Galeria d’arcs cecs
Exemple de porta lateral.
Aparell del parament
a cap i través.
Bloc a “soga y tizón”.
• L’exterior és molt sobri i amb escassa
decoració, si exceptuem algunes portes
amb arcs de ferradura, i murs rematats
amb merlets i/o galeries d’arcs cecs.

• Els materials de construcció predominants són els carreus dels murs amb els paraments
d’aparell a cap i través (blocs a “soga y tizón”), però també s’utilitzen la rajola (en
ornamentació) i la fusta (sostres).

• Hishem I, fill d’Abd al-Rahman I, seguí la construcció amb el MINARET (alminar) a un
costat del pati. També féu construir uns pòrtics per a permetre les dones de participar en
l’oració, i la porta principal d’accés, dita de San Esteban (788, s. VIII, reconstruïda s. IX).

Mesquita de Còrdova (785-987) (II)
Porta que es conserva original, de les quatres primitives,
d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX).
Donava accés directament al Haram.
Arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz).
16.- ARRABÀ
(A, Alfiz)
CARCANYOL (A,
Enjuta)
Espai entre l’enquadrament d’un arc
i la seva curvatura.

3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS.
ANÀLISI FORMAL
Porta principal de San Esteban, d’accés
directe a l‘Haram. Es conserva original, de
les quatres primitives, d’època de Hishem
I (788, segle VIII), i reconstruïda per
Muhammad II (885, segle IX). Imitada,
posteriorment, per a la construcció de les
portes d’accés en les següents
ampliacions de la mesquita.
• Altra porta d’accés a la mesquita (la
decoració exterior era molt austera,
excepte a les portalades i zones
cupulades).

PRIMERA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN II (833-48)

• El 833 farà la primera ampliació a causa del creixement de la població, per augmentar la
capacitat ensorra el mur de la QUIBLA originari, prolonga les 11 naus en 8 trams més de
columnes (80 en total), cap al sud en direcció al riu Guadalquivir (al 76’70m sumà 25m
més), mantenint les característiques anteriors, i construeix un nou mihrab.
• Construeix, també, una columnata amb arcades, que dóna al pati (riwak) i un minaret.
• La reforma va permetre que hi poguessin accedir 7.000 fidels més.

MIHRAB
• Les columnes d’aquesta ampliació no tenien
base i els capitells eren de procedència romana,
visigòtica o bizantina.
• L’aportació més significativa foren 4 columnes
de marbre verd intens, dotades de bases
àtiques i d’esvelts capitells corintis amb pedres
blanques incrustades, que es col·locaren davant
del nou MIHRAB de volta octogonal (l’anterior
va ser tombat en desplaçar la quibla) les
columnes foren traslladades en cada ampliació.
PRIMERA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN II (833-48)

• Muhammad II (855)
Es construeix la Porta de Sant Esteve definitiva: arc de ferradura emmarcat per un arrabà
(alfiz). Una de les portes que queden originals.

• Ab-al-Rahman III (950)
• Període de major intensitat constructiva, en
general. Els seus constructors crearen un
llenguatge nou agafant elements formals
romans de capitells i bases de columnes pel
palau de Madinat al-Zahara. No obstant això,
les seves obres a la mesquita no foren de les
més significatives, però el 954 amplia i
completa el pati, reforçant els murs de la
façana del pati amb contraforts.
• Mana construir un nou minaret o ALMINAR de
planta quadrada, el definitiu (després reformat
pels cristians), amb dos cossos quadrangulars i
decoració de permòdols de rotllo, d’uns 48 m
d’altitud, el més alt d’Occident del moment. El
seu fill i successor Al-Hakam II va ampliar la sala
d’oració (Haram).

SEGONA AMPLIACIÓ
ABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II (945)

AL-HAKAM II (945)
• Segona gran ampliació (961), la més luxosa i interessant, per la decoració i, també, per l’extensió,
s’enderroca el mur de la QUIBLA i part de les obres anteriors, i es torna a allargar la mesquita 46 m
cap al sud.
• A les 11 naus s’afegeixen 12 nous trams, fins arribar a les murades que envolten la medina, en la riba
dreta del riu Guadalquivir.
• Al-Hakam incrementa, notablement, l’espai de la sala d’oracions (HARAM), d’acord amb les bases
d’un Califat ja consolidat.

AL-HAKAM II (945)
• Es comença a utilitzar algeps en la
construcció.
• Les columnes es treballem
expressament, alternant uns
capitells d’ordre corinti (però amb
les fulles molt simplificades) amb
altres d’ordre compost. No tenen
base. Els cimacis són de tipus
bizantí, de planta cruciforme.
• S’utilitzen arcs de diferents tipus,
sense cap tipus de funció de suport i
de gran bellesa: ferradura, mig punt,
lobulats, polilobulats i entrellaçats.
• S’introdueixen moltes novetats que suposen el
desenvolupament de l’art califal, sense rompre amb
l’organització anterior de l’espai. Aquest sobirà fou molt
respectuós amb la remodelació i respectà la part existent.

AL-HAKAM II (945)
• A destacar que Al-Hakam fou l’introductor,
per primer cop, dels arcs apuntats de
ferradura (d’origen oriental, Síria), i dels
arcs polilobulats (d’origen mesopotàmics)
formats, generalment, per 5 petits arcs, el
central dels quals adaptava la forma perquè
donés la impressió d’arc apuntat, amb
funció decorativa i constructiva o
arquitectònica que, generalment,
s’entrecreuen.
• En la superposició d’arcs, l’inferior és
lobulat i el superior és de ferradura.
Aquesta tipologia, originària del món
oriental, substituí progressivament l’arc de

• AL-HAKAM II (945)
• Les dovelles de les arcades alternen una
dovella llisa i altra treballada amb relleus de
motius vegetals,ornamentació cromàtica que ja
no depèn dels materials de les dovelles (blanc
de la pedra i vermell dels maons).

SEGONA AMPLIACIÓ
AL-HAKAM II (945)
• Construeix l’actual MIHRAB, on hi ha disposat l’Alcorà. És el
nínxol o fornícula, a mena de capella central de la QUIBLA (mur,
en aquest cas, orientat al sud). Mihrab d’Al- Hakam II que perdrà
la seva centralitat degut a la darrera ampliació d’Al-Mansur.

ELEMENTS
DECORATIUS
• S’entra al mihrab mitjançant un arc
central de ferradura bastant
pronunciat, enquadrat en un arrabà
(alfiz) rectangular, amb dovelles més
allargades quan més amunt, i
carcanyol molt decorat .
• L’arc se sustenta en un parell de
columnes, a cada costat.

FAÇANA DEL MIHRAB
16.- ARRABÀ (A, Alfiz) FAÇANA DEL MIHRAB

MIHRAB
• El mihrab és molt gran, amb planta poligonal
(octogonal) i està cobert per una VOLTA CALIFAL
d’algepseria o guixeria, en forma de conxa
gallonada (volta nervada excèntrica sobre
trompes), i les parets internes del mihrab de
mosaics amb finíssimes decoracions de motius
epigràfics i vegetals, i arcs lobulats.
SEGONA AMPLIACIÓ
AL-HAKAM II (945)

MIHRAB
MIHRAB
• Les parets internes del
mihrab de mosaics amb
finíssimes decoracions de
motius epigràfics i vegetals,
i arcs lobulats.

MIHRAB
• Es barregen amb els estructurals
o arquitectònics.
• Motius vegetals, geomètrics, i
epigràfics.
ELEMENTS
DECORATIUS

SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945)
• Davant del mihrab es construeix la MAQSURA, oratori exempt, un espai privilegiat
reservat al califa o a les autoritats, precedit per una arcada amb els arcs lobulats
entrellaçats i cobert per una espectacular volta central califal gallonada, que li dóna un
caràcter monumental.

Maqsura de la mesquita de Còrdova.
Decoració vegetal en estuc
Columnetes adossades al pilar
SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945)

MAQSURA
Arcs apuntats de ferradura
(orientals), i arcs lobulats
(mesopotàmics), s’usen com a
solució no tan sols amb funció
decorativa sinó també
constructiva o arquitectònica.
•Arcs lobulats que es solen
entrecreuar.

• ANÀLISI FORMAL. La maqsura, element que no existia a la casa del profeta a Medina.
• Aquest espai fou introduït per aïllar el sobirà de la resta de fidels i per protegir-lo.
•La primera era de fusta i la instal·là Muhammad I el 873.
MAQSURA

• ANÀLISI FORMAL. A la dreta del
mihrab hi havia el MIMBAR, un púlpit
mòbil d’èban, boix i sàndal, mena de
trona introduïda pel propi Mahoma
per comentar els textos sagrats, per
això constitueix una part del mobiliari
imprescindible en una mesquita i des
d’on l’IMAN dirigeix l’oració (té un
efecte amplificador de la veu).

• La mesquita era molt obscura a l’interior, només penetrava un poc de llum a través les
gelosies del costat de la porta de San Esteban, per això se li procurà una major lluminositat
fent un sòtil pla decorat amb fustes molt ben llaurades.
• L’enteixinat (“artesonado”) del sostre, molt valuós, cobert amb pintures variades i
versicles de l’Alcorà.
3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS.
ANÀLISI FORMAL

•En total són quatre voltes (quatre cossos de
llum), tres voltes en la maqsura (davant o
anteriors al nou mihrab, davant la porta del
Sabat i davant la porta de la Cambra del
Tresor), i una als peus de la nau central, totes
elles formen una mena de creuer devora el
mur de la quibla i davant del mihrab. Les tres
voltes de la maqsura s’organitzen
estructuralment sobre una base quadrada, i la
dels peus sobre una base rectangular.
VOLTA DE NERVIS O CALIFAL
• És més, la gran profunditat de la mesquita després de les ampliacions successives no
permetia que la llum del pati arribés al fons.
•Per això, Al-Hakam II va introduir les VOLTES DE NERVIS O CALIFALS, que alternen amb
les cobertes enteixinades (artesonadas).

• El cos central, situat entre la
MAQSURA i el MIHRAB, correspon
a la volta principal, és una VOLTA
NERVADA o CALIFAL, els nervis de
la qual s’encreuen i dibuixen un
octàgon al centre. En les voltes de
grells, els nervis delimiten els
espais de la plementeria.

VOLTA DE NERVIS O CALIFAL
• SIMBOLOGIA. Aquestes voltes de nervadures creuades
esdevingueren l’element més característic de l’arquitectura
hispanomusulmana i la imatge simbòlica del poder diví, el
representant del qual és el califa.

• La manca de llum originà, també, la construcció de
l’esplèndida volta de la CAPELLA del LLUCERNARI,
anomenada avui Capella de VILLAVICIOSA (962-
965), allà on s’iniciava l’ampliació de la sala.

• La construeix seguint el model
de la maqsura, i és l’arrencada de
l’ampliació d’Al-Hakam II, la més
rica en decoració de totes (un
ventall d’arcs polilobulats).
VOLTES DE
NERVIS O
CALIFALS

• La solució del Llucernari és un cimbori curt, conformat dins la mateixa cúpula a partir
d’un espai rectangular, quasi quadrat, del que sortien 4 petits espais quadrats, coberts
per petites voltes de nervadures dibuixant estrelles, octàgons o hexàgons.
• El quadrat central donà lloc a 4 petites trompes que definien un petit octàgon, cobert
amb una petita cupuleta.
• La cúpula de galló central s’alçava sobre un tambor octogonal. Les puntes d’estrelles i
altres triangles produïts fora de les trompes cegaven els buits amb porcions esfèriques i
cilíndriques, paredades amb maons, de forma que les voreres esdevenen llunetes. El
resultat fou un conjunt original, magistrals i de gran bellesa.

Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965).

Cúpula nervada
excèntrica
Trompes
Capella de Villaviciosa o del
Llucernari (962-965). Ventall
d’arcs polilobulats. Actualment és
nomenada així, i és l’arrencada de
l’ampliació d’Al-Hakam II, la més
rica en decoració de totes.

TERCERA AMPLIACIÓ
HIXEM II (AL-MANSUR, 987)
• La darrera ampliació la va dur a terme Al-Mansur, el 987, dirigida per ABD ALLAH IBN
SAID. En no poder ampliar longitudinalment, cap el sud (degut al riu), ho va fer
transversal, cap l’est. El més important de l’ampliació fou l’afegit de 8 naus en un lateral
(assolí 19 en total), trencant la regularitat de la planta, la Mesquita adquirí l’aspecte d’un
immens quadrilàter, però l’ampliació resulta de poc interès des d’un punt de vista
compositiu.

TERCERA AMPLIACIÓ

TERCERA AMPLIACIÓ
• Va conservar el MIHRAB d’Al-Hakam II, però va perdre la centralitat.
• La part nova i la vella es comuniquen a través de grans arcs.

• La decoració és fa més complexa i l’ampliació d’Almanzor utilitza arcs de ferradura i el
superior és semicircular, i arcs de ferradura apuntats, destacant també la bicromia de
les dovelles (“dovelas”, blanques i vermelles).

• Tot i així, totes aquestes successives ampliacions responen no només a les necessitats
de donar cabuda als fidels dins un espai sagrat a causa del creixement de la ciutat, sinó a
una actitud política, ja que la mesquita era també símbol de poder i grandesa i s’havia
de convertir en una obra pública monumental.

• A més, després de la
Reconquesta, els cristians
vencedors inclouen a l’interior
de la Mesquita més de 50
capelles, on enterren, entre
d’altres, a Alfons X el Savi,
Ferran IV, i Alfons XI.

• Es va convèncer als Reis Catòlics per a construir en el centre
una capella major, es procedirà a l’enderrocament de l’àrea
central interna, i l’edifici va quedar definitivament alterat en la
seva estructura en el segle XVI, quan Carles I, va permetre la
construcció de l’altar major de la catedral en el centre de la
mesquita, tirant part de la mesquita i destruint part de les
ampliacions d’Abd-al-Rahman II (2) i d’Almanzor (5, al plànol).

QUARTA AMPLIACIÓ. CARLES I (s. XVI)

• Així, la Capella Reial preexistent serà convertida en la gran catedral cristiana, i
esdevindrà un símbol opressor de l’església de Crist, la dels vencedors, col·locat al bell
mig del símbol de la fe musulmana. La catedral resultarà una mescla d’estils gòtic,
isabelí, plateresc i manierista, i la capella més gran, la de Santa Teresa, és de planta
octogonal, obra de l’artista barroc Francisco Hurtado.

• Construït en el segle
X por ordre d’Abd al-
Rahman III per a la
seva “favorita”, amb
materials més nobles
i rics que de costum
(marbre, ivori,
pedra,...) i una
exuberant decoració,
especialment
ataurics, i destaquen
les decoracions
d’algepseria i els
capitells de nius de
vespes. Situat en els
afores de Còrdova,
més que un palau és
una ciutat
emmurallada i
estructurada en tres
nivells, integrant-se
en els desnivells dels
terreny.
PALAU-CIUTAT de MEDINA al-ZAHARA
(936-970, Ciutat de la flor)

PALAU DE MEDINA al-ZAHARA
(palau-ciutat de la flor, s. X)
•912-961 Abd al-Rahman III
•961-976 Al-Hakam II
A prop de Còrdova, actualment es troba en molt mal estat degut als
diversos incendis i saquejos patits, però ha estat restaurat darrerament.

PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)
•Tenia un gran estany amb la
representació de Mercuri i
una gran perla en el seu
interior. Construcció ocupada
durant els mandats d’Abd al-
Rahman III (912-961) i Al-
Hakam II (961-976).

PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)

• Planta ??? Forma ??? Influència ???
• Número columnes suport ???
• Número trams ???
• Número i tipus de voltes ???
• Mateixa forma o disseny ???

MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo),
actual església de Crist de la Llum
•Té planta central centralitzada de creu grega inscrita en un
quadrat (influència bizantina), dividida per quatre columnes
en nou trams.
• Trams coberts per voltes nervades califals, totes elles
diferents.
• Arcs de ferradura a l’exterior.

• Està construïda de maó
a l’exterior.
• La part central està
més elevada i permet
l’entrada de llum
(gelosia).

• Almoràvits (segle XII, 1086-1144).
- Mirhab de mesquita d’Almeria.
- Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia),
precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts.
• Almohades (segle XIII, 1157-1212).
- Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la
mesquita major, que desaparegué quan es va construir
la catedral cristiana, convertir en campanar.
•4t.- ART NASSARITA
GRANADA (1237-1492).
- Alhambra Granada: la
roja (1238-1492)
• 2n.-REGNE DE TAIFES (segle
XI, 1031-1085).
• Palau Aljaferia o “Alfareria”,
Saragossa.
•Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada.
• Banys àrabs de Palma, Mallorca.
•1r.- PERÍODE CORDOVÈS
(711/756-1031, emirat dependent i
independent, i califat).
EVOLUCIÓ DE
L’ART
HISPANO
MUSULMÀ: OBRES
• 3.3.- PERÍODE INTERMEDI
(1031-1212).
Aquest període inclou els períodes de
desintegració en Regnes de Taifes
(segle XI) i els dominis dels imperis o
dinasties africanes: Almoràvit (primera
meitat segle XII) i Almohade (segona
meitat segle XII).

2n.-REGNES DE TAIFES
(SEGLE XI, 1031-1085)
PALAU DE LA ALJAFERIA
(SARAGOSSA)
ALCASSABES DE MÀLAGA, ALMERIA I GRANADA
• Prenen com a referència l’arquitectura califal, però és una època
de decadència, els edificis no tenen la mateixa grandesa.
• Sols s’utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps,
maó, maçoneria), intentant transmetre sensació de riquesa i luxe
amb una decoració sobrecarregada, així, utilitzen els arcs més
complicats: mixtilinis, polilobulats, entrellaçats, de ferradura...
• Són freqüents, també. els capitells de “niu de vespes”, que per
la seva decoració menuda i profunda recorden un rusc (“colmena”)
de vespes, tal com indica el seu nom.

2n.-REGNES DE TAIFES
(SEGLE XI, 1031-1085)
ORNAMENTACIÓ
CARREGADA

PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)

ALCASSABA DE MÀLAGA I GRANADA

Jardins de Can
Fontirroig, carrer
Can Serra, 7. De
les poques restes
d’arquitectura
musulmana
conservades a
l’illa.
Una sala quadrada
amb 12 columnes
que sustenten una
cúpula amb
diverses obertures
rodones.
BANYS ÀRABS DE PALMA

3r.-DINASTIES AFRICANES
ALMOHADES, SEGLE XIII
-Mirhab de mesquita d’Almeria.
-Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de
l’Alhambra, incorpora jardins i fonts.
ALMORÀVITS, SEGLE XII
- Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que
desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar.

GIRALDA DE SEVILLA (s. XII)
Planta quadrada, amb accés a planta
superior per rampes. Decoració exterior en
tres franges verticals, la central amb
finestres i les laterals amb “paños de
Sebka” una mena de xarxes romboïdals.
Arcs cecs horitzontals ornamentals.
Minaret convertit en campanar pels
cristians, se li va afegir “el giraldillo”,
penell buit de bronze, símbol de la fe
victoriosa.
Ciments de pedra

Decoració
geomètrica en
forma de
xarxa de
rombes: “draps
de sebka”.
Eix de
simetria
Maó
Loggia d’arcs secs
entrecreuats
Arc cortina
Arc polilobulat
Finestres
geminades,
amb arcs
de ferradura
Balustrada
renaixentista
Torre original

Arcs entrecreuats
Remat
renaixentista
Penell
de bronze,
“Giraldillo”
Afegit
renaixentista
El SEBKA és un
traçat enfonsat de
formes curvilínies
subjectes a una xarxa
poligonal estricta,
generalment
romboïdal, a vegades
amb aparença vegetal.

Les ciutats solien tenir doble murada, a la
barbacana, la murada inferior, s’intercalaven
torres, a vegades separades del mur i en
posició avançada, per vigilar. La torre de l’or
té planta poligonal, estava recoberta per
rajoles daurades. És una torre dins un altra
torre. Parteix d’un petit nucli poligonal envoltat
per una escala de caragol que du a la part
superior, també poligonal. Merlets, arcs
túmids, polilobulats i de ferradura.
TORRE DE
L’ORO
Sevilla

Mª Victoria Landa
4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA
•SEGLES XIV I XV

11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a 11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

Similar a 11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (7)

11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

Notas del editor