32. L'escola d'Atenes
Alumne: Ignacio Baena Vega 2nB (2010-11)
Revisió alumna: Concepció Géne Cerdó 2nB (2014-15)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
IES Ramon Llull
Història de l'art
Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Fitxa tècnica
Catalogació
Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)
Autor Raffaello Sanzio
Cronologia 1510 - 1511
Estil Renaixement (Cinquecento)
Localització actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma
Anàlisi formal
Tipologia Pintura al fresc sobre mur
Dimensions 500 × 770 cm
Material Morter de sorra i calç, pigments en
aigua, mur.
Tema Filosòfic: Actualització del coneixement
clàssic

1. Inserció en el context històric
1. Biografia i obra
2. Estil
2. Anàlisi tècnica i formal
1. Temàtica i funció de l’obra
2. Descripció formal
3. Interpretació. Aspectes iconogràfics
4. Justificació de l’estil. Models i influències

1- Inserció en el context històric
1.1- Biografia i obra

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1.1.1- Biografia
Va néixer a Urbino (Itàlia, el 6 d'abril de 1483).
Estudià a Florència, Siena i Roma, adquirint gran
prestigi, que li va concedir el favor del Papa Juli II.
Aquest li va encarregar diversos treballs de la
decoració del Vaticà: cartrons per a tapissos, grans
frescos, retrats, retaules per a altars...
L’obra del Vaticà, en el seu conjunt és molt
representativa de l'art de Rafael i expressa els
ideals artístics del Renaixement.
La seva pintura és exemple de bellesa, serenitat i
elegància.
També va destacar com un gran arquitecte. És
sorprenent el prolífic d'aquest artista, si tenim en
compte la curta vida que va gaudir, va morir amb sols
37 anys.
Autoretrat (1506)
Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.

Sepulcre
Rafael Sanzio va ser enterrat en el
Panteó de Roma en morir el 6
d'abril de 1520, víctima de la pesta
negra que va assolar Europa.
Vista frontal del Panteó d'Agripa a Roma.
Sepulcre de Raffaello en el Panteó.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Rafael fou deixeble del mestre Il Perugino (a Umbria), qui l'avesà a
representar l'harmonia i la serenitat per sobre de la realitat observable, fet
patent en l'obra del pintor. Més tard interioritza l'estil de Leonardo i Miquel
Àngel, durant el seu aprenentatge a Florència; i finalment consolidà el seu estil
en l'últim període a Roma. Segons l'historiador de l'art Giorgio Vasari,
aquestes són les principals etapes de la seva producció pictòrica, ja que també
dugué a terme altres projectes arquitectònics, retrats dels seus mecenes,
gravats o el famosos Cartons de Rafael, que havien de servir com a models
per a tapissos (avui dia es troben al Victoria and Albert Museum).
Rafael Sanzio
Tremp sobre fusta (57x42 cm)
Galleria degli Uffizi, Florència
Retrat de Pietro Perugino (1504)
Autoretrat
Pietro Perugino
Leonardo da Vinci
Miquel Àngel
1.1.2- Obres

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1.1.2- Obres
Transfiguració (1520)
Oli sobre taula. 405 x 278 cm. Pinacoteca Vaticana, Roma.
Madonna de la Prada (1505)

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
La ninfa Galatea (1512)
Fresc. 295 x 225 cm. Villa Farnesina, Roma
Madonna della rosa (1520)
Pintura sobre llenç, 103 x 84 cm. Museu del Prado. Madrid
1.1.2- Obres

Juli II a més de Stanza della Segnatura li
encarrega la decoració DE 3 ESTANCES
MÉS:
A.- L'Estança d'Heliodor, amb històries
que glorifiquen el pontífex i il·lustren la
protecció de Déu a l'Església.
1.- Expulsió d'Heliodor:
2.- Alliberament de sant Pere.
3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne.
4.- Missa de Bolsena.
B.- Estança de l'Incendi del Borgo.
C.- Estança de Constantí.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Rafaello Sanzio
Retrat de Juli II (1511-12)
Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)
National Gallery, Londres

Juli II a més de Stanza della Segnatura li
encarrega la decoració DE 3 ESTANCES
MÉS:
A.- L'Estança d'Heliodor, amb històries
que glorifiquen el pontífex i il·lustren la
protecció de Déu a l'Església.
1.- Expulsió d'Heliodor:
2.- Alliberament de sant Pere.
3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne.
4.- Missa de Bolsena.
B.- Estança de l'Incendi del Borgo.
C.- Estança de Constantí.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Rafaello Sanzio
Retrat de Juli II (1511-12)
Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)
National Gallery, Londres

Rafaello Sanzio
Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)
Fresc (base de 7’50 metres)
Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà
1.- Expulsió d'Heliodor: Representa a l'esquerra al Papa i el seu seguici totalment
estàtic. En el centre apareix una successió de voltes que donen profunditat. A
l'altre costat els saquejadors, que formen una escena totalment moguda.

Estança d'Heliodor:
2.- Alliberament de sant Pere: Apareixen tres escenes. En el centre de la composició
trobem la presó on estava empresonat sant Pere, destacant l'enreixat que permet veure
el sant i els soldats adormits junt al fulgurant àngel que alliberarà a l'apòstol. En la
zona de la dreta es presenta la continuació de la història i se’ns mostra a sant Pere junt
a l'àngel ascendint per les escales de la presó, mentre que en la zona contraria
s’observa els soldats despertant-se sobresaltats davant la fuga.
3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne: Representa el moment en què Lleó Magne va a parlar
amb Atila que està apunt de prendre Roma. Després de la conversa Atila retira el seu
exèrcit. A l'esquerra el Papa i el seu seguici. A la dreta l'exèrcit tumultuós. Al fons el
paisatge de Roma.
4.- Missa de Bolsena: Per salvar la desigualtat dels costats Rafael va utilitzar l'escala. A
la paret es recull el miracle que va ocorre a Bolsena, quan un sacerdot bohemi va
dubtar de la transsubstanciació; en el moment de celebrar missa a l'altar de Santa
Cristina va brollar sang de l'Hòstia sagrada.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Trobada d'Atila i Lleó Magne. Alliberament de St Pere

Juli II a més de Stanza della Segnatura li
encarrega la decoració DE 3 ESTANCES
MÉS:
A.- L'Estança d'Heliodor, amb històries
que glorifiquen el pontífex i il·lustren la
protecció de Déu a l'Església.
1.- Expulsió d'Heliodor:
2.- Alliberament de sant Pere.
3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne.
4.- Missa de Bolsena.
B.- Estança de l'Incendi del Borgo.
C.- Estança de Constantí.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Rafaello Sanzio
Retrat de Juli II (1511-12)
Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)
National Gallery, Londres

Rafaello Sanzio
L’incendi del Borgo (1514)
Fresc (base de 6’70 metres)
Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà
Estança de l'Incendi del Borgo: Rafael representa miracles realitzats per Papes
anomenats Lleó, en honor a Lleó X, i en aquesta sala hi ha molta col·laboració dels seus
ajudants. Incendi del Borgo: Incendi extingit miraculosament per un Papa anomenat Lleó.
Escena de terror, moviment, angoixa, desig de fugir. Hi ha elements clàssics referents a
l'incendi de Troia, ja que apareix Enees que porta el seu pare. En el centre un espai on es veu
al Papa en el balcó donant la benedicció.

Rafaello Sanzio
La Batalla d’Ostia (1514-15)
Fresc (base de 7’70 metres)
Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

Juli II a més de Stanza della Segnatura li
encarrega la decoració DE 3 ESTANCES
MÉS:
A.- L'Estança d'Heliodor, amb històries
que glorifiquen el pontífex i il·lustren la
protecció de Déu a l'Església.
1.- Expulsió d'Heliodor:
2.- Alliberament de sant Pere.
3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne.
4.- Missa de Bolsena.
B.- Estança de l'Incendi del Borgo.
C.- Estança de Constantí.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Rafaello Sanzio
Retrat de Juli II (1511-12)
Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)
National Gallery, Londres

Rafaello Sanzio
La Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24)
Fresc
Stanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà
Estança de Constantí: Rafael va definir les escenes i la realització final va ser duta a
terme pels seus ajudants. Figures en moviment. Lleó X surt retratat dues vegades
(com bisbe i com Papa) perquè Juli II va morir.

Raffaello Sanzio. Stanza di Constantino

Raffaello Sanzio. Stanza di Constantino

1- Inserció en el context històric
1.2- Context històric

La societat del segle XV estava evolucionant per
deixar enrere la dura i llarga Edat Mitjana. Els canvis
que conduïren l’Europa medieval cap a l’Europa
moderna foren entre d’altres:
•El ressorgiment del comerç i de la vida urbana i
amb ell l’aparició d’un nou grup social: la burgesia,
que esdevindrà imprescindible pel desenvolupament
de l’art que acompanya aquesta època de canvis
(l’art renaixentista).
•Amb la disgregació del feudalisme s’aniran
consolidant poderoses monarquies que més
endavant seran les grans potències europees.
•L’ampliació del mapa comercial gràcies als recents
descobriments.
•La difusió de la filosofia clàssica gràcies al
desenvolupament de les Universitats i a l’aparició
de l’impremta.
•Etc.
1.2- Renaixement
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

El Renaixement és un corrent
artístic que sorgeix a Itàlia el
segle XV i s'estén per tot
Europa el segle XVI. Motivat
per la voluntat d’elaborar un
art nou i d’allunyar-se de l’art
posterior.
La consagració de la primavera, Botticelli. Florència, Uffici, 1478
1.2- Renaixement
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Està fonamentat en
un retorn als criteris estètics de
l’antiguitat clàssica grega i romana.
l’exaltació de la
naturalesa com a model
i en el nou sentit de l’home,
aportat per la filosofia humanista
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1.2- Renaixement
David, Miquel Àngel. 1501-1504 La creació d’Adam, Capella Sixtina, 1534-1541El naixement de Venus, Botticelli. 1484-1486

Etapes del Renaixement:
1. Primer Renaixement o Quattrocento: tot el segle XV.
2. Alt Renaixement o Cinquecento: primer terç del segle XVI.
3. Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa.
El lliurament de les claus a Sant Pere, Perugino 1481 L’Escola d’Atenes, Raffaello Sanzio, 1509
El rapte d’Europa, Veronese. 1580
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1.2- Renaixement

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1.2.- Renaixement
Els màxims exponents del Cinquecento pictòric
són Leonardo da Vinci, Michelangelo
Buonarroti i Raffaello Sanzio.
La pintura del Cinquecento es caracteritza
principalment per:
•L’avanç en el tractament de la llum (la
perspectiva aèria o sfumato de Leonardo).
•Claredat i simplificació de les composicions.
•Figures idealitzades, de gran bellesa i
perfecció La Gioconda, Leonardo da Vinci.

2- Anàlisi tècnica i formal
2.1- Temàtica i funció de l’obra

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
2.1.- Temàtica i funció
Possible autoretrat de Rafel en la seva adolescència
(cap a 1490)
El Papa Juli II va encarregar a Rafael la decoració de
les cambres papals (avui dia conegudes com Les
Estances de Rafael).
Aquesta obra de Rafael pertany al període del
Cinquecento, i coincideix amb la seva estada a Roma,
amb la substitució de Florència com a capital artística
per aquesta última, cosa que tornarà a l'estat inicial
amb el Saqueig de Roma (1527).
En aquesta època ja s'havien consolidat les
tècniques pictòriques del Quattrocento, d'aquesta
manera les obres demostren una gran perfecció i
qualitat, mitjançant la noblesa i harmonia de les
formes. També es comencen a introduir temes no
religiosos, com és el cas de L'escola d'Atenes,
encara que formi part de les estances pontifícies.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Fitxa tècnica
Catalogació
Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)
Autor Raffaello Sanzio
Cronologia 1510 - 1511
Estil Renaixement (Cinquecento)
Localització actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma
Anàlisi formal
Tipologia Pintura al fresc sobre mur
Dimensions 500 × 770 cm
Material Morter de sorra i calç, pigments en
aigua, mur.
Tema Filosòfic: Actualització del coneixement
clàssic

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
L'ideari de Juli II (en què
raó i fe són capaços de
conviure) queda plasmat
en les dues obres
filosòfiques de Rafael:
l'Escola d'Atenes, que
representa els grans
filòsofs de l'antiguitat i La
disputa del Sagrament,
que representa els teòlegs
terrenals.
La disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)
Fresc. 500 x 700 cm. Museus Vaticans, Roma
2.1.- Temàtica i funció

El Papa Juli II prescindí dels altres
pintors i, a partir de 1508, Rafael dirigí
la decoració de les 4 estances, la
més important per les pintures murals,
és la Stanza della Segnatura, on hi
havia la biblioteca privada del papa i
on signava els documents oficials.
En la decoració de les 4 estances,
encarregades per Juli II, crea un món
de meravellosa harmonia, on motius
de tradició clàssica es fonen amb
episodis de la cristiandat.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Entre 1508 i 1512 (etapa romana) va
realitzar els frescos de l’STANZA DE
LA SEGNATURA del Vaticà, en què va
elaborar composicions d’una
monumentalitat classicista com:
A) L’Escola d’Atenes: món de la
Filosofia (a la Veritat s’arriba
mitjançant el pensament).
B) La disputa del Sagrament: món de
la Religió (també mitjançant la
Revelació Divina interpretada per la
Teologia).
C) El Parnàs: món de la Poesia (a la
Bellesa s’arriba mitjançant l’Art).
D) El Bé és representat per la Justícia
(lleis canòniques i civils i les Virtuts).
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA I LES PARETS LATERALS
(pretén visualitzar els 3 atributs principals de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)

Decoració de la volta de l’Estança de la Signatura.
Vaticà.

Vista del'Escola d'Atenes, en la paret dreta
A.- La influència dels seus contemporanis és molt perceptible en el fresc de
L’Escola d’Atenes. Al·legoria de la FILOSOFIA, en la qual es representa l’escola
de la filosofia grega i se subordina a un marc arquitectònic de reminiscències
clàssiques romanes.

Vista parcial amb l'Escola d'Atenes, en la paret dreta

La Disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)
B.- La Disputa del Sagrament: Al·legoria de la TEOLOGIA. Ampli escenari on
discuteixen acaloradament pontificis, cardenals i prelats. COMPOSICIÓ de dos
semicercles superposats (esfera terrestre i celeste). L'eix central es troba en la
sagristia. En la part superior, els personatges coneguts (Moisès, Sant Pere...) i la dèisi. A
sota hi ha els no creients, que dubten.

El Parnàs (1510-1511)
C.- El Parnàs: Al·legoria de la POESIA. Paisatge on es representa a Apol·lo envoltat de
9 muses, 9 poetes antics i 9 contemporanis de Rafael

Les Virtuts (1511):
La Fortalesa, la Prudència i la Temprança
D.- Gregori IX i Justinià promulgant els seus codis: Al·legoria de la
JURISPRUDÈNCIA (no foto).

Sobre les portes Les Virtuts, i enfront el Parnàs.
D.- Gregori IX i Justinià promulgant els seus
codis: Al·legoria de la JURISPRUDÈNCIA (no
foto).

2- Anàlisi tècnica i formal
2.2- Descripció formal

FITXA 32
1v (2007, setembre); 2v (2009, setembre)
Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències
(a la Veritat mitjançant el pensament).

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
2.2- Descripció formal
No responen, doncs, a una composició arbitrària sinó que aquesta fou estudiada
minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les postures i la perspectiva han
estat tractats amb màxima cura. Tota l'escena ve emmarcada per una enorme estança
que comunica gran amplitud i grandiositat.
El primer que destaca, al
primer cop d'ull del quadre,
és l'abundància de
personatges i l'efecte de
dinamisme, que presenten
les figures.

El TEMA és l'evocació del temple de la saviesa a través dels homes il·lustres del passat, que estan
lligats amb els contemporanis de Rafael, perquè alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes
del Renaixement: Plató té el rostre de Leonardo da Vinci, Heràclit el de Miguel Ángel, Euclides el de
Bramante i, fins i tot, el mateix Rafael es retrata en companyia de Sodoma (pintor amic seu).
RITME: Elevat nombre de personatges que es mouen amb elegància, i en els que es nota la força
expressiva dels seus gestos i la seva psicologia, per exemple, els dos personatges centrals
representen Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, indicant la seva
teoria del món de les idees, amb el rostre identificat com de Leonardo.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
2.2.-Tema i ritme

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
2.2.- Color i composició
Els dibuixos, perfectament delimitats i aconseguits, contenen els colors tal vegada
massa plans, però lluminosos i vius, transmetent aquesta sensació de cossos en subtil
moviment. Aquestes figures plenes de vida (que pareix que es troben a la recerca
constant de nous coneixements i inspiracions) contrasten amb la mola que presenta la
composició arquitectònica del quadre: una revisió personal de l'arquitectura clàssica
(proposada per Bramante), on es plasmen mitjançant la perspectiva lineal (el punt de
fuga de la qual suposa el final de la volta de canó) la profunditat i l'amplitud.
Els filòsofs i savis de
l'Antiguitat estan disposat
a l'interior d'un edifici de
grans proporcions.

COMPOSICIÓ:
Esquema de línies de perspectiva i d’organització circular.
La línia central i els grups
dels costats avançats,
augmenten la sensació de
perspectiva.
Els personatges presenten
moviment, encara que pausat.
Les postures, que adquireixen
els personatges, poden ser
complexes i denoten un
important estudi de
l'anatomia.

3- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
1. Zenó de Cítion o
Zenó d'Elea
2. Epicur
3. Desconegut
(potser Frederic II
de Màntua)
4. Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
5. Averrois
6. Pitàgores
7. Alcibíades o
Alexandre el Gran
8. Antístenes o
Xenofont
9. Hipàtia
(Francesco Maria
della Rovere o
l'amant de Rafael,
Margarida)
10. Èsquines o
Xenofont
11.Parmènides
12. Sòcrates
13. Heràclit
(Miquel Àngel)
14. Plató
(Leonardo da
Vinci)
15. Aristòtil
16. Diògenes
17. Plotí
18. Euclides o
Arquimedes amb
estudiants (Bramante)
19. Estrabó o Zoroastre
(Pietro Bembo)
20. Ptolomeu
21. Protògenes
(Perugino)
R: Apel·les (Rafael)
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics
*Els noms
entre
parèntesis
són
persones
reals
coetànies a
Rafael que
aquest
utilitzà per
pintar els
filòsofs.
Els experts no
es posen
d'acord amb la
identificació
dels
personatges,
però la més
comuna és la
següent
(d'esquerra a
dreta):

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
En primer pla i d’esquerra a dreta, trobem un ancià que, possiblement, podia ser Zenó de
Cítion o d'Elea, seguit d'Epicur, portant branques de parra que simbolitzen la seva
filosofia dels plaers de la vida. Darrera Epicur apareix un nen de cabells arrissats, que
podria ser Frederic de Màntua, que en aquell temps es trobava a la cort del Papa.
. Zenó de Cítion /Zenó d'Elea
Epicur
Frederic
de
Màntua
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Pitàgores
Averrois
Detall primer pla esquerra
Pitàgores està prenent notes de les relacions
geomètriques, que apareixen a la pissarra que té en
front (és l'epogdoon, la teoria sobre les relacions entre
l'harmonia de la MÚSICA i les MATEMÀTIQUES).
Frederic
de
Màntua

Parmènides
Averrois
Pitàgores
Detall primer pla esquerra
Al voltant de Pitàgores
podria ser Boeci,
Anaximandre o Empèdocles,
i el filòsof d'Al-Àndalus,
Averrois, que té un paper
important simbòlic en l'obra:
redescobrir els clàssics
occidentals en filosofia.
Parmènides també posa
atenció en allò que fa
Pitàgores i fa anotacions.
Aquests són els FILÒSOFS
TEÒRICS.
Parmènides
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Frederic
de
Màntua

Pitàgores
Averrois
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Parmènides

Frederic
de
Màntua
Averrois
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Pitàgores
Parmènides
Hipàtia
d'Alexandria, duc
d’Urbino (Francesco
Maria della Rovere)

Averrois
Pitàgores
Detall primer pla esquerra
Parmènides
Hipàtia
d'Alexandria, duc
d’Urbino (Francesco
Maria della Rovere)
Hipàtia d'Alexandria
Finalment, trobem a Hipàtia
d'Alexandria, l'única dona;
es diu que el Papa no
acceptà la seva presència i
Rafael l'amagà sota
l'aparença del duc d'Urbino,
Francesco Maria della
Rovere, també hoste del
Papa, a qui Rafael ja havia
retratat anteriorment i que
guarda similituds amb el
rostre efeminat que presenta.
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Frederic
de
Màntua

Parmènides
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Hipàtia
d'Alexandria, duc
d’Urbino (Francesco
Maria della Rovere)
Averrois
Frederic
de
Màntua

En segon terme, hi trobem un grup de
persones conversant amb Sòcrates, mestre de
Plató.
Sòcrates presenta el seu posat habitual de
conversa i interrogació (RETÒRICA i
DIALÈCTICA); els seus interlocutors podrien ser
el cap atenenc Alcibíades o Alexandre el Gran
(el que porta un casc amb un perfil de cabdill
militar) i Xenofont o Èsquines. A l'esquerra del
tot, entra un jove exaltat a l'habitació, a qui
criden l'atenció, tot manifestant la necessitat de
tranquil·litat per a la meditació a les zones
d'estudi.
Alcibíades /
Alexandre el Gran
Sòcrates
Alcibíades /
Alexandre el Gran
Xenofont o Èsquines
Un jove exaltat entra

Alcibíades /
Alexandre el Gran

Heràclit
(Miquel
Àngel)
Parmènides
Zenó de
Cítion /Zenó
d'Elea
Epicur
Averrois
Frederic de
Màntua
Pitàgores
Boeci,
Anaximandre o
Empèdocles
Hipàtia
d'Alexandria, duc
d'Urbino:
Francesco Maria
della Rovere
Alcibíades /
Alexandre el Gran
Sòcrates
Un jove exaltat entra
Xenofont o Èsquines
Plató
(Leonardo)

Centrat i davant, hi trobem
Heràclit, tot sol i separat dels
altres, escrivint sobre un bloc de
marbre.
L'escola d'Atenes
Heràclit (Miquel Àngel).
Detall central, en primer pla
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Heràclit era reconegut pel seu caràcter
pessimista i amb mal geni, és per això
que presenta l'aparença física de Miquel
Àngel, ja que aquest últim també tenia
mal geni (en aquella època es trobava
pintant la Capella Sixtina).
Destaquen les botes que, òbviament, no
pertanyen a la indumentària clàssica
grega i que, es diu, Buonarroti solia
portar.Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

Heràclit
(Miquel
Àngel)
Parmènides
Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades, símbol dels seus
pensaments filosòfics oposats.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Just després, hi ha un ancià estès en les escales, també tot
sol, és Diògenes el cínic, de personalitat enigmàtica, rebutjava
les possessions materials, els honors i els homenatges; es diu
que vivia amb allò necessari, dins una bota i al carrer, i el seu
únic objecte material era un bol de fusta amb el que bevia
aigua (el podem trobar vora ell, en un graó sobre les robes que
l'envolten), fins que va veure un nen bevent aigua d'una font
amb les mans i també es desféu del bol.
Diògenes el cínic
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Diògenes el cínic

En el centre (ideal de la perspectiva de tota composició) d’aquest grandiós escenari,
inspirat en el projecte de Donato Bramante per a la nova Basílica de sant Pere,
enquadrats en el cel de fons i dins el darrer arc de mig punt, es mouen el filòsofs
grecs més cèlebres, Plató i Aristòtil, que es troben en actitud de discussió, mentre
caminen tranquil·lament vestits amb una toga romana.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Plató Aristòtil
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Els colors de les seves robes són, també, símbols del
seus pensament. El vermell (foc) i el gris (aire) de
Plató són elements eteris, identificables amb allò
llunya al món terrenal, el món de les idees; mentre
que el blau (aigua) i el marró (terra) d’Aristòtil són
mundans, relacionats amb el món físic.
Plató
Aristòtil

Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci) i Aristòtil

Tot dos sostenen amb la mà les
seves obres més importants (el
Timeu, que parla sobre l'origen del
món, i l'Ètica a Nicòmac, que parla
del comportament humà,
respectivament).
I amb l'altra mà assenyalen els seus
objectes d'estudi principals (Plató, el
cel i Aristòtil, la Terra), deixant
palès el pensament oposat que
sostingueren els filòsofs més
importants de l'Antiguitat
(racionalisme i empirisme).
A més, Plató té el rostre de
Leonardo da Vinci, demostrant la
concepció de gran mestre que es
tenia sobre aquest, que havia visitat
el Vaticà recentment.
Plató amb el rostre de Leonardo da Vinci

Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci)
Aristòtil

Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci)
Aristòtil

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
A la dreta comença el grup dels FILÒSOFS EMPÍRICS.
Arquimedes o Euclides fa una demostració d'un
teorema emprant un compàs (GEOMETRIA) i té
quatre deixebles al voltant que l'observen, la seva
aparença física es correspon amb el mentor de Rafael,
Bramante, qui l'havia recomanat al Papa i qui havia fet
distints projectes arquitectònics, com les pròpies sales
que ara Rafael pintava.
Arquimedes /
Euclides (Bramante)
3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

Arquimedes /
Euclides (Bramante)
Zoroastre
Ptolomeu
Detall del grup d'Euclides
(possible retrat de Bramante)
Al costat d’Euclides, Ptolomeu,
d'esquena i amb el globus
terraqui, que representa la
GEOGRAFIA, conversa amb
Estrabó o Zoroastre
(possiblement amb la cara de
Pietro Bembo, codificador de
la llengua italiana com a llengua
culta), qui representa
l'ASTRONOMIA amb una
esfera celestial.
Estrabó
/ Zoroastre
Quatre deixebles

Cal destacar que la corona de Ptolomeu va ser copiada per Rafael d'unes monedes de la
dinastia Ptolemaica (governadora d'Egipte, fundada per Ptolomeu I Sóter, general
d'Alexandre el Gran).
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Ptolomeu
Zoroastre

I les dues últimes figures que
trobem, del grup de la dreta, són
Protògenes (representat
mitjançant Perugino, el mestre de
Rafael), i el propi Rafael, que
s’autoretrata amb gorra negra,
formant part del quadre i mirant
cap a l’espectador, i que es
representa com el pintor grec
Apel·les.
Protògenes
(Perugino)
Rafael
(pintor grec
Apel·les)

Estrabó
/ Zoroastre
(ASTRONOMIA,
Pietro Bembo)
Ptolomeu
(GEOGRAFIA)
Apel·les
(Rafael)
Protògenes
(Perugino)Rafael
(pintor grec
Apel·les)
Rafael, amb gorra negra, mira cap a l’espectador.

Autoretrat (1506)
Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.
Rafael
(pintor grec
Apel·les)
Protògenes
(Perugino)

Rafael
(pintor grec
Apel·les)
Protògenes
(Perugino)
Retrat de Pietro Perugino (1504)
Rafael Sanzio
Tremp sobre fusta (57x42 cm)
Galleria degli Uffizi, Florència
Autoretrat
Pietro Perugino

Per últim, a la dreta i en
segon pla, amb una
túnica color terra,
trobem el personatge
identificable amb Plotí,
fundador del
neoplatonisme.
Potser també es trobi
aïllat a causa de la seva
estranya personalitat.
Els dos joves del seu
costat, probablement
siguin estudiants.
Plotí /
segons altres Protàgoras
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Arquimedes /
Euclides (Bramante)
Ptolomeu
Detall del grup d'Euclides
(possible retrat de Bramante)
Estrabó
/ Zoroastre
Quatre deixebles
Plotí (neoplatonisme) /
segons altres Protàgoras
Dos estudiants
Dos estudiants

Arquimedes /
Euclides (Bramante)
Quatre deixebles
Ptolomeu
Rafael
(pintor grec
Apel·les)
Protògenes
(Perugino)
Dos estudiants
Estrabó
/ Zoroastre
Plotí (neoplatonisme) /
segons altres Protàgoras

Dos estudiants
Plotí (neoplatonisme) /
segons altres Protàgoras
Arquimedes /
Euclides (Bramante)
Estrabó
/ Zoroastre
Ptolomeu
Quatre deixebles
Rafael
(pintor grec
Apel·les)
Protògenes
(Perugino)
Plotí (neoplatonisme) /

A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme “Causarum cognitio”
(EL CONEIXEMENT DE LES CAUSES).

La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les fornícules d’Apol·lo
i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la representació dels savis de l’Antiguitat,
identificats amb homes contemporanis a Rafael, remarca la idea de continuïtat entre el
present i el món antic.

4- Justificació de l’estil.
Models i influències

4.- Models i influències
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
La pintura renaixentista ve marcada per
l'harmonia i la bellesa clàssiques, que
podem observar com a clares influències
d'aquest estil.
En concret, Rafael heretà el seu estil més
personal del mestre Perugino i el
perfeccionà observant les obres de
Leonardo i Miquel Àngel.
Com a influències posteriors, en la pintura, trobem la Germandat
Prerafaelita, que volgué recuperar aquesta senzillesa i profunditat
marcada per l'harmonia, al darrer terç del segle XIX, rebutjant tota
la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica).
No tan enfora, però, trobem la producció d'un dels deixebles de
Rafael, Giulio Romano que, no obstant, aplicà més solucions
manieristes a la seva obra (per exemple, el Palau del Te a Màntua).
Retrat de Pietro Perugino (1504)
Rafael Sanzio
Tremp sobre fusta (57x42 cm)
Galleria degli Uffizi, Florència
Leonardo da Vinci
Miquel Àngel

4.- Influències: Germandat Prerafaelita
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Els prerafaelites
rebutjaven l'art
acadèmic predominant
en l'Anglaterra del segle
XIX, propugnant el
retorn al detallisme
minuciós i al lluminós
colorit dels primitius
italians i flamencs,
anteriors a Rafael
(d'aquí el nom del
grup), als quals
consideraven més
autèntics.
Persèfone de Dante Gabriel
Rossetti.
Crist en casa dels seus pares, de John Everett Millais.
La Germandat Prerafaelita va ser
una associació de pintors, poetes i
crítics anglesos, fundada en 1848 a
Londres per John Everett Millais,
Dante Gabriel Rossetti i William
Holman Hunt. La Germandat va
durar com grup constituït tot just un
lustre, però la seva influència es va
deixar sentir en la pintura anglesa
fins entrat el segle XX.

Ophelia, de John Everett Millais.
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
4.- Influències: Germandat Prerafaelita

Giulio Romano va ser el més prominent alumne de
Rafael, les seves innovacions en relació al classicisme
de l'alt Renaixement van ajudar a definir l'estil definit
com manierisme.
Autoretrat a partir d'un gravat.
Giulio Romano
L'incendi del Borgo. (1514)
Fresc a les Estàncies de Rafael, al Vaticà.
4.- Influències: Giulio Romano
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Giulio Romano, deixeble de Rafael, aplicà
solucions més manieristes a la seva obra
(per exemple, el Palau del Te a Màntua).
Autoretrat a partir d'un gravat.
Giulio Romano
Palau del Te a Màntua.
4.- Influències: Giulio Romano
Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
L’esposori de la verge (1504)
Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.
L’esposori de la Verge (1504)
Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.
4.- Models: Perugino

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
4.- Models: Perugino
Influència en el tipus de perspectiva que utilitza Raffaello en L'escola d'Atenes
i en Els Esposoris de la Verge, perspectiva lineal amb punt de fuga.
Lliurament de les claus a sant Pere (1842)
Fresc, 335 x 550 cm, Capella Sixtina, Vaticà

Jean Auguste Dominique Ingres, Apotheosis of Homer, 1827 (Atenes?)

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
Plató (Leonardo da Vinci)
Rafael
Diògenes
Aristòtil

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes
5.- Bibliografia
Fitxa de l'obra de l'Aula Virtual: Maria Assumpció Granero.
www.wikipedia.org
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343
Història de l’art. Batxillerat, ed. Columna, Pedro Medina,
Barcelona 2006
Google Images