1. 4. Laocoont i els seus fills
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Natalia Casabé (2n A)
Curs 2010-11
Alumna: Mar Serna Soler (2n A)
Curs 2014-15
Professora: M Assumpció Granero

2. 4
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (s. II aC, bronze, i s. I aC, còpia romana marbre) AGESANDRE (pare), POLIDOR i ATENODOR (fills) de RODES PATI DE BELLVEDERE, MUSEI VATICANI. ROMA

3. FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol
Laocoont i els seus fills
Escultors
Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes
Cronologia
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Estil
Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)
Localització d’origen
La Domus Aurea de Neró a Roma. Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, l’any 1506 (Rafael a Miquel Àngel).
Localització actual
Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)
Material
Original de bronze, còpia romana de marbre
Tècnica
Talla i trepanat
Forma
Escultura exempta o d’embalum rodó
Tipologia
Grup escultòric
Cromatisme
Monocroma
Dimensions
1’84 x 2’42m d’alt
Tema
Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que va desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia i va ser castigat per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per les serps que rodegen els seus cossos (segons la llegenda recollida per Virgili a l’Eneida).

4. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (323-31 aC)
L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística (323-31 aC). En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls, per això, desapareix la confiança en els models clàssics (presentaven unitat estilística), que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que allò de tipus més general.

6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques, l’escola de Rodes, entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que també corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia i el desaparegut Colós de Rodes. En aquesta escola va predominar la monumentalitat, el patetisme, la tendència a composar grups piramidals i la importància dels valors tàctils.
Possible representació del Colós de Rodes el qual ha desaparegut
Teatre de Rodes, possiblement la seu de l’Escola de Rodes
Victòria de Samotràcia

7. Colós de Rodes. Cares de Lindo.

8. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi, sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

9. ESCOLA RODES (segles IV- I aC)
ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals, destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)

10. A l’època hel·lenística canviaren els gustos, l’idealisme clàssic, amb el seus paràmetres d’equilibri i serenitat, deixa pas al realisme i a les expressions turmentades.
Els artistes es recreen en donar forma al patiment, tan físic com espiritual, en captar perfectament el Phatos dels personatges en els seus rostres.
Així, doncs, se cercava provocar sensacions immediates, ja fos amb una tragèdia de dimensions incommensurables, amb una lluita aferrissada o amb la força d’un déu implacable, tot caracteritzat amb efectes teatrals i amb preferència per la grandiositat i el moviment.
1.- CONTEXT HISTÒRIC

11. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

12. 2.- INTERPRETACIÓ ICONOGRÀFICA (1pt)
2.A.- TEMÀTICA 2.B.- FUNCIÓ

13. Aquesta escultura representa l’agonia de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida, durant el setge a Troia, advertí els seus conciutadans, sense èxit, sobre el perill que comportava entrar el famós i gegantí cavall de fusta a la ciutat de Troia, i aconsellà que no deixessin passar el cavall, que oferien els grecs al déu Posidó, en una suposada retirada, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus.
2.A.- TEMÀTICA
<<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>> Virgilio, Eneida
Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia:

14. En llançar un broc amb foc contra el cavall, els déus (Atena o Apol·lo, segons interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.
2.A.- TEMÀTICA

15. Les versions sobre la mort de Laocoont són nombroses i es discuteix si el grup escultòric està basat en el relat de Virgili, on moren Laocoont i els seus dos fills, o en una versió anterior d’un poema troià, on moren Laocoont i tan sols un dels fills.
Per això, alguns autors creuen que aquesta còpia és l’adaptació en marbre d’un original de bronze del començament del segle II aC.
A l’original només n’hi haurien dues figures, Laocoont i el seu segon fill, segons el relat mitològic grec més antic, i després s’afegiria el fill major per fer coincidir l’escena amb la narració de l’Eneida que, també, explica que Atena (partidària de la victòria grega) va enviar les serps per convèncer els troians de la veritat de la història de Sinó.
Bust de Virgili.
2.A.- TEMÀTICA

16. Una altra versió explica que va ser un càstig d'Apol·lo perquè Laocoont s’havia casat amb Antíop davant l’estàtua del déu, cosa que constituïa un sacrilegi, i ho havia fet en contra de les ordres del déu.
2.A.- TEMÀTICA

17. Es pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la romana. Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia (el príncep Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises).
2.A.- TEMÀTICA

18. Laocoont i els seus fills és una COMPOSICIÓ de gran dramatisme i mostra un dels episodis en què els déus es van mostrar més desconsiderats i malvats amb els humans, però l’objectiu de l’escultor és plasmar l’expressivitat per sobre de qualsevol valor de judici sobre la conducta dels déus.
2.A.- TEMÀTICA

19. 2.B.- FUNCIÓ
COMITENT: No se sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic o comanada per un particular. A l’època hel·lenística les persones amb diners començaren a col·leccionar obres d’art, ja fossin originals o còpies. Es pagaven sumes fabuloses per les peces d’art i els artistes es feien famosos. Els escriptors contribuïren a la seva glòria, escrivint sobre la vida dels artistes i les anècdotes de les obres. La còpia romana estava pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.

20. LOCALITZACIÓ
Domus Aurea de Neró.

21. 3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt) Material, composició, volum, llum, expressivitat, textura

22. 3.- ANÀLISI TÈCNICA
I FORMAL
MATERIAL. La còpia romana està realitzada en marbre, però es creu que l’original estava realitzat en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda.

23. 3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
La COMPOSICIÓ és geomètrica. És un grup escultòric representat de manera frontal i format per tres figures, una gegantina, la figura principal del sacerdot, masculina i nua amb un cos d’ancià, que lluita desesperadament per descargolar-se de dues serps terribles, que tenallen els cossos de dos joves, nus també, els seus dos fills que, col·locats al seu costat, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n. Tant a l’original com a les còpies, les tres figures van nues. De fet, el nu té unes profundes arrels en l’art del poble grec, que es poden rastrejar fins al costum dels atletes, iniciat en l’època arcaica.

24. COMPOSICIÓ.
El grup escultòric està emmarcat dins d’una piràmide o triangle, que dibuixen els tres caps dels personatges, el de Laocoont coincideix amb el vèrtex superior, i la composició forma una diagonal, que creua tot el grup, i baixa des de la part superior esquerra, és a dir, des del braç dret de Laocoont passant per la seva cama esquerra.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

25. Triangle que junta els caps dels 3 personatges
Línia que creua la composició
COMPOSICIÓ. La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra (fill petit) damunt una peanya, mentre que la de la dreta (fill major) es recolza sobre una base diferent, la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs separats.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

26. COMPOSICIÓ.
La figura del vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

27. COMPOSICIÓ. El vell és el personatge més treballat.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

28. COMPOSICIÓ. Està en una postura semi sedent, doncs sembla seure damunt un hipotètic seient del que pengen uns rígids vestits, que ens recorden les estries d’una columna. La peanya escalonada marca el sentit d’horitzontalitat i l’escàs equilibri de l’obra. És un grup escultòric molt pla, que va ser concebut per mirar-lo frontalment.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

29. El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat d’escapar-se de les serps, que els tenen presos, però lluiten fins al final.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

30. MOVIMENT. Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són com les del pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la seva edat, i una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

31. MOVIMENT. És notable el talent dels escultors a l’hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi. El grup produeix tal sensació de moviment, que sembla canviar de posició si l’espectador obre i tanca els ulls alternativament.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

32. VOLUM. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs, els “draps mullats”, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta, són, tots ells, valors dinàmics i pictòrics similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

33. OBJECTIU de l’artista.
Els artistes hel·lenístics s’allunyen del sentit religiós de l’art i es concentren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors, així, l’obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica. Conté el dramatisme més extremat.
Les tres figures són representades en un lluita brutal per la vida, en què cada múscul és en tensió per tal d’escapar-se de l’abraçada mortal.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

34. OBJECTIU.
El dramatisme s’accentua en els detalls, com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills, el més gran mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l’expressió de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

35. OBJECTIU. Dins del conjunt, les dues serps monstruoses, formen part de la composició visual del grup i, amb les seves línies corbes, aconsegueix la unió entre tots els personatges.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

36. OBJECTIU. Hi ha una voluntat d’exagerar l’efecte teatral de l’anatomia, i s’afegeix el dolor moral de Laocoont en presenciar la mort dels seus fills.
Podem copsar el dolor als músculs de Laocoont, que posa en tensió els seus nervis, però també es capta la serenitat del seu esperit.
El seu pit s’eleva per tractar de contenir el dolor i pel fet que el ventre està comprimit es pot veure el moviment de les seves vísceres.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

37. Els seus fills el miren demanant-li ajut i ell manifesta la seva tendresa paternal amb la seva mirada tendra, d’uns ulls que es dirigeixen cap al cel implorant als déus. L’obertura de la seva boca té un moviment que expressa indignació per la idea d’un càstig immerescut.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

38. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
4.A.- CARACTERÍSTIQUES
DE L’ESTIL HEL·LENÍSTIC
4.B.- MODELS COMPARATIUS, EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

39. CARACTERÍSTIQUES: - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).
- Més moviment i dinamisme.
- Importància al grups escultòrics.
- Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina).
- Busquen provocar sensacions immediates.
- Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes tècnics.
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

40. CARACTERÍSTIQUES:
- Els artistes es recreaven, també, donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

41. CARACTERÍSTIQUES:
- Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes...
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)

42. L’escultura hel·lenística deu molt a l’escultura clàssica i el Laocoont és un dels millors exemples del període hel·lenístic i, també, l’escultura més significativa de l’escola de Rodes. La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara.
Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est, Altar Pèrgam).
4.B.- MODELS COMPARATIUS, EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

43. L’expressivitat i el dinamisme de l’hel·lenisme influiran a l’art romà durant l’època dels Antoninos, en el grup de Marc Aureli a cavall.
4.B.- MODELS COMPARATIUS, EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

44. El Laocoont, quasi amb tota seguretat, va ser presa pels romans quan van envair Troia i va estar molt de temps oculta. Fou descoberta per Rafael, qui de seguida la va mostrar a Miquel Àngel. El florentí quedà molt impressionat per l’excel·lència en la composició i per la ràbia continguda, per la seva terribilità i pel pathos que transmet, per tant, a l’època del seu descobriment ja va tenir una gran influència pel seu grau de perfecció.
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Rafael Sanzio
Gravat de Marco Dente mostrant
l’ escultura tal i com va ser trobada

45. Quan va sortir a la llum en 1505-06, gràcies a Rafael fou molt admirada i ha influït en temps posteriors i en grans artistes, com per exemple Miquel Àngel (Moisés).
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES

46. 4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Si el període clàssic va ser una font d’inspiració pel Renaixement, l’hel·lenisme ho serà pel barroc. Així, aquest grup escultòric és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que representa el cos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com va fer, segles després, el genial escultor Gian Lorenzo Bernini en el Rapte de Prosèrpina, l’Èxtasi de Santa Teresa o Apol·lo i Dafne, entre d’altres.

49. 4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Cal afegir que El Greco va representar (1610) en un quadre aquest mite del Laocoont i els seus fills.

50. EL
GRECO L A O C O O N T (1610)
Laocoont (1610)
Oli sobre llenç
(142 x 193 cm)
National Gallery of Art Washington (EUA)

51. CONCLUSIÓ:NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment
Cossos contorçats.
Moviment violent .
Les serps s’enrotllen en els cossos de pare i fills, i uneixen les tres figures
Composició piramidal
Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda
COMPOSICIÓ
Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai.
Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç.
El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare.
El dolor de Laocoont no és tan sols físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills.
Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica.
Estan representats amb diartrosis, tant individual com de grup, ja que cadascun dels fills s’inclina de forma oposada.
Estructura piramidal
Sols pot ser contemplat frontalment

52. Dolor del sacerdot troià
Boca oberta
Arrugues en el rostre
Ulls enfonsats
Volums molt marcats
Efecte de clarobscur en el volum músculs, els cabells, la boca oberta...
Expressió turmentada

53. Músculs en tensió...
La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
Cossos contorçats...

54. LAOCONTE Historia de la escultura
1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes “... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida”.
El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas, el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero.
Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci), la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia.
El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma.
1905. El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción anterior.
http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm
ANNEX

56. CURIOSITATS: El braç perdut
En el moment en què el Papa Juli II va demanar la restauració d’aquesta obra, a l'hora de refer-li els membres mutilats, hi havia sobretot una incògnita:
Quina havia sigut la posició original del braç perdut de Laocoont?
- Estès cap a dalt ...
- o flexionat a l'altura del muscle, tal com defensava Michelangelo?
La decisió final va comptar amb Rafael, com a jutge, i la podeu veure dalt i en còpies, que es van fer a l'època, amb el braç estirat.
Però quan, ja al segle XX (1905), es va trobar una part del braç perdut de Laocoont, va resultar que Michelangelo tenia raó. L'escultura fou restaurada de nou: ara per corregir l'error i llevar-li tots els afegits d'època renaixentista. I així s'exhibeix actualment als Museus Vaticans.

57. 5.- BIBLIOGRAFIA
•www.wikipedia.es
•http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos
•http://www.slideshare.net/idelalmamia
•http://www.slideshare.net/mcarmearanda
•www.google.es
•www.flickr.es
• http://www.slideshare.net/baldufa8/grecia-escultura
•http://cabanyal-italia08.blogspot.com.es/2008/05/el-bra-de-laocoont.html
• Tema visual escultura grega per M Assumpció Granero Cueves

58. 3. Laocoont i els seus fills
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Natalia Casabé (2nA)
Curs: 2010-11
Mar Serna Soler (2n A)
Curs: 2014-15
Professora: M Assumpció Granero