46. Casa Milà - La Pedrera
Antoni Gaudí
Concepció Gené Cerdó
2n batxillerat B, curs 2014-15
Assumpció Granero Cueves
IES Ramon Llull

ART MODERNISTA
MODERNISME
46.- Antoni Gaudí i Cornet: La Pedrera. 1 (2007, juny).

46
CASA MILÀ O LA PEDRERA
(1907-1910). BARCELONA
ANTONI GAUDÍ I CORNET
(1752-1926) 1v

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Casa Milà (o La Pedrera)
Arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1752-1926)
Cronologia 1907-1910
Estil Modernisme
Localització Barcelona, xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Provença.
Tipologia Arquitectura civil
Materials Pedra, maó, ceràmica i ferro
Sistema constructiu Amb nous materials
Funció Casa particular
Importància L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO “Patrimoni de la Humanitat”.

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic (1 p)

1. Context històric i estilístic
Catalunya va viure l’últim terç del XIX una gran
renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura,
la música, les arts plàstiques i l’arquitectura. Tot
plegat formava part de la Renaixença, que va fer
ressorgir els valors catalans, juntament al creixement
de Barcelona per la indústria i el comerç.
Àngel Guimerà Jacint Verdaguer
L’aparició del
catalanisme polític
fomentà un
nacionalisme que
s’estengué a tots
els àmbits.

1. Context històric i estilístic
El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.

El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.
1. Context històric i estilístic

El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.
1. Context històric i estilístic

El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya.
1. Context històric i estilístic

L’Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques, que
varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic
Barcelona va créixer en població i extensió, sobretot a principi del segle XX.

Hotel Internacional, Lluís Domènech i Montaner
Arc de Triomf, Lluís Domènech i Montaner
Castell dels dragons,
Lluís Domènech i Montaner
Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontserè i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontserè i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

Mercat del Born, Barcelona (1873-1876), Josep Fontserè i Mestre, i Josep M Cornet i Mas

Pavelló de la Companyia Transatlàntica per a l’Exposició de Barcelona de 1888, Antoni Gaudí i Cornet

L’aprovació del pla urbanístic d’Ildefons
Cerdà (1859) unia el nucli antic de la
ciutat amb els municipis dels voltants
Pla Ildefons Cerdà
1. Context històric i estilístic

Aprovació del pla urbanístic d’Ildefons Cerdà (1859).
Pla Ildefons Cerdà (1859)
Passeig de Gràcia
1. Context històric i estilístic
Així va néixer el passeig de Gràcia,
que anava del casc antic al municipi
de Gràcia.

El passeig de Gràcia es convertí en la principal arteria de la ciutat, triada per
la burgesia per construir-hi les seves residències. Aquesta via, el 1905, ja
estava llavorada i il·luminada, i hi varen començar a circular els principals
mitjans de transport.
1. Context històric i estilístic

Anys després de l’Exposició
Universal (1888), les cases del
Passeig de Gràcia es van anar
transformant en edificis amb
tallers a les plantes baixes.
1. Context històric i estilístic

El pla Cerdà, aprovat el 1859, consistia en
una gran xarxa de carrers perpendiculars i
paral·lels, on les illes tenien els angles tallats,
formant xamfrans.
1. Context històric i estilístic

En un mateix grup de cases del Passeig de Gràcia i compartint façana
es troba, també, la denominada “Illeta (manzana) de la discòrdia”: La
Casa Lleó Morera (Lluís Domènech i Montaner), la Casa Ametller
(Josep Puig i Cadafalch) i la Casa Batlló (Antoni Gaudí i Cornet).
Casa Ametller Casa BatllóCasa Lleó Morera
1. Context històric i estilístic

Casa Lleó Morera
Lluís Domenech i Montaner
Casa Ametller
Josep Puig i Cadafalch
Casa Batlló
Antoni Gaudí i Cornet
Illeta de la discòrdia
Totes aquestes construccions pertanyents
al modernisme català.

Casa Lleó Morera,
Lluís Domenech i
Montaner
Casa Ametller,
Josep Puig i
Cadafalch
Casa Batlló,
Antoni
Gaudí i
Cornet

Casa Lleó Morera, Barcelona, 1902, Lluís Domènech i Montaner

Casa Ametller, Barcelona, 1898, Josep Puig i Cadafalch

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet
1. Context històric i estilístic

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet

1. Context històric i estilístic
La Pedrera o la casa Milà, projectada per Antoni Gaudí i Cornet, es troba a
Barcelona i ocupa part d’una de les illes de l’Eixample, en la cantonada o el
xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Provença.

1. Context històric i estilístic

Emperò, els anys de construcció de la casa Milà (1907-1910), es va produir
a Barcelona una crisi que va afectar a la situació política general i a la
societat catalana, en particular. Fou la de 1909.
Conferència
d’Algesires
(1906)
Territori del
Rif per Espanya
Repartiment del Marroc
entre França i Espanya
Atacs dels nadius
rifenys(cabdiles)
Barranco del
Lobo (1909)
Reforços
Regiments d’homes cap al Rif
per ajudar a controlar des de Barcelona
1. Context històric i estilístic
Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

Embarcament des de
Barcelona (18 de juliol 1909)
Revolta popular
Tensions acumulades...
govern conservador
Antoni Maura
Vaga general – 26 juliol
(republicans, anarquistes,
socialistes)
Barricades
Enfrontaments a les
forces d’ordre públic
Incendi d’Esglésies
Repressió
Morts i ferits
Grups de forces d’ordre públic
sense control ni ordres clares
Processos penals:
- 217 afectats
- 17 penes de mort
(5 executades)
Protestes contra el govern de Maura
(CRISI)
Recuperació durant la Gran
Guerra d’Europa gràcies a la
neutralitat espanyola
1. Context històric i estilístic
Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura
Gran moviment obrer a causa de
la gran industrialització (molt
proletariat) de la capital catalana.

1. Context històric i estilístic
CRISI: Durant el segle XIX,
comencen les disputes entre
les potències europees per
repartir-se el territori africà.

Per la Conferència
d’Algeciras (1906),
el Marroc passa a
ser protectorat
francoespanyol.
El Rif va ser per
Espanya.
1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic
A partir de 1909, les cabiles dels nadius rifenys ataquen per sorpresa un
exèrcit espanyol i el derroten, a la batalla del “Barranco del Lobo” (27 juliol
1909).

Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
1. Context històric i estilístic

Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
1. Context històric i estilístic

Per a fer front als avanços dels rifenys, el president del govern, Antoni Maura,
va mobilitzar els reservistes, que havien d’embarcar a Barcelona cap al Rif, el
18 de juliol 1909, però aquest fet provoca una important proposta popular: és la
Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).
1. Context històric i estilístic
Cal explicar aquesta revolta pel quantiós moviment obrer a causa de la gran
industrialització (molt de proletariat) de la capital catalana i per les tensions
acumulades durant el govern conservador d’Antoni Maura.
Barranco del Lobo (1909), Antoni Maura

1. Context històric i estilístic
Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).
Per tota Barcelona, es produeixen incidents
al carrer, barricades, enfrontament amb les
forces d’ordre públic, atacs i incendis a
esglésies i convents.

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic

1. Context històric i estilístic
La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la
duríssima intervenció de l’exèrcit (grups de forces d’ordre públic actuen
sense control ni ordres clares).

1. Context històric i estilístic
La repressió posterior va ser
extrema, sobretot contra el
moviment anarquista:
• 216 consells de guerra (processos
penals), que afecten a 1700
persones processades per
tribunals militars,
• 53 cadenes perpètues,...,

La repressió posterior va ser extrema, sobretot contra el moviment anarquista: ..., de 17
condemnes a mort 5 anarquistes executats, entre ells el famós pedagog lliurepensador i
fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
1. Context històric i estilístic

El famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica,
Francesc Ferrer i Guàrdia, que és jutjat i executat com a inductor de la revolta.
L’Escola Moderna era una escola de Barcelona on s’aplicaven sistemes
pedagògics anarquistes.
1. Context històric i estilístic
Setmana Tràgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Guàrdia

1. Context històric i estilístic

Santa Maria del Mar
Barricades
Esglésies en flames
Setmana Tràgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Guàrdia

CONSEQÜÈNCIES POLITIQUES. La dura repressió provoca:
- Protestes generals a tota Europa i a Espanya contra el govern de Maura
1. Context històric i estilístic
Setmana Tràgica de Barcelona (1909), Francesc Ferrer i Guàrdia

1. Context històric i estilístic
CONSEQÜÈNCIES POLITIQUES. La dura repressió provoca:
- Comença la campanya “MAURA NO!”, que acabarà amb la dimissió del polític
mallorquí, pel trencament del PACTE DEL PARDO, en unir-se els liberals de
José Canalejas i Segismundo Moret als partits d’esquerres i republicans, és
a dir, amb els partits no dinàstics.
- La recuperació no
vindrà fins a la Gran
Guerra d’Europa (1914-
18), gràcies a la
neutralitat espanyola.
Barranco del Lobo (1909), Setmana Tràgica, Antoni Maura

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

2. Anàlisi formal (2 pt)
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai interior i exterior

La SINGULARITAT de l’última obra civil de Gaudí no rau exclusivament en la seva
FAÇANA i en els ELEMENTS DECORATIUS, sinó també en el SISTEMA de
CONSTRUCCIÓ summament audaç i avançat per la seva època.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Tot el pes de l’edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars,
columnes i bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Tot el pes de l’edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars,
columnes i bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
Sostre de l’escala principal, Antoni Gaudí

La substitució
dels murs de
càrrega per
estructures de
ferro permet jugar
amb la distribució
de la planta de
forma capritxosa,
organitzant l’edifici
amb formes
irregulars al
voltant de dos
patis desiguals
(circular i ovoide).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Dos grans patis (circular i ovoide), Antoni Gaudí

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Això permet distribuir
lliurement cada planta.
Les distintes plantes es
recolzen en pilars i
jàsseres (bigues que
en sostenen altres).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

La FAÇANA és una estructura autònoma, feta amb
blocs de pedra de formes ondulants, que foren
acuradament projectats i tallats a peu d’obra
(d’aquí ve el nom popular de “LA PEDRERA”).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
Construcció Casa Milà, Antoni Gaudí

FAÇANA: una estructura autònoma de blocs de pedra ondulants, tallats a
peu d’obra (d’aquí ve el nom popular de “LA PEDRERA”).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
CASA MILÀ o “LA PEDRERA”: estructura autònoma
de blocs de pedra ondulants, tallats a peu d’obra.

Aquesta gran massa pètria foradada per les obertures de les finestres i
animada pels ferros recargolats dels ampits dels balcons, s’uneix o està
connectada al cos de l’edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

El primer plànol, dissenyat per Gaudí per construir la Casa Milà, data del 1906. El projecte
primitiu de Gaudí incloïa una rampa que, des del garatge, permetia pujar amb el vehicles
fins els pisos superior; la gran quantitat d’espai que havia d’ocupar la rampa va fer que es
renunciés a aquest projecte.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

Els MATERIALS NOUS utilitzats (alguns provinents de la industrialització) són la pedra
calcària del Garraf i de Vilafranca i el maó combinats amb el ferro (bigues de sostres i
terres). També la ceràmica com a decoració. MATERIAL que conforma una FAÇANA
contínua, que eludeix angles, tret característics de les cantonades barcelonines.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

2. Anàlisi formal (2 pt)
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai interior i exterior

L’EDIFICI està format per dues cases adossades amb accés independent,
que s’organitzen als voltant de dos patis (un pati circular i un altre pati
ovoide), que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors.
Pati ovoide
Pati circular
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Té dues façanes, una en el Passeig de Gràcia i l’altra pel carrer Provença,
i l’entrada principal es troba en el xamfrà.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Té dues façanes, una en el
Passeig de Gràcia i l’altra pel
carrer Provença, i l’entrada
principal es troba en el xamfrà.

La Pedrera, porta d’accés principal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, sostre de l’entrada i de l’escala, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La FAÇANA és completament ondulada, cosa que dóna la sensació de
moviment constant.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

FAÇANA completament ondulada, sensació de moviment constant.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

FAÇANA completament ondulada, sensació de moviment constant.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

El que es veu és PEDRA i FERRO als balcons, juntament amb CERÀMICA en
llocs concrets.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

El que es veu és PEDRA i FERRO als balcons, juntament amb CERÀMICA en
llocs concrets (terrassa).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

PORTES, FINESTRES i BALCONS segueixen
el ritme ondulant de tota la façana, la qual és
independent del cos de l’edifici.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, finestra ritme ondulant, Antoni Gaudí

La Pedrera, finestres i balcons ritme ondulant, Antoni Gaudí

La Pedrera, façana independent de tot l’edifici, Antoni Gaudí

Les FINESTRES són totes de diferent
mida, fent-se més petites a mesura
que els pis és més elevat, degut a
l’augment de la intensitat de la llum (a
sota més obscuritat, més grans).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

Les BARANES de les balconades són de
ferro forjat amb formes orgàniques, que
imiten algues marines, crustacis, cavallets
de mar i gavines.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, finestra ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí

La Pedrera, finestres ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí

La Pedrera, finestres ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
La Pedrera, finestra ritme ondulant i formes orgàniques, Antoni Gaudí

La FAÇANA presenta un marcat ritme d’horitzontalitat.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La CONSTRUCCIÓ presenta diferents altures: Garatge, anticipat a l’època.
Planta baixa. Entresòl. Pis nomenat principal (pels senyors Milà). Cinc pisos en
total (quatre sobre el principal). Àtic fet d’arcs parabòlics i recobert amb
tessel·les de ceràmica blanca. Golfes amb terrat.
Garatge i planta baixa
Entresòl i pis principal
Quatre pisos
Àtic
Golfes amb terrat
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

L’EDIFICI té dos cels oberts que aporten
ventilació i il·luminació natural a l’interior.
Al seu voltant s’articula la distribució de les
PLANTES, compartimentades de manera
irregular, produint-se habitatges amb
cambres poligonals.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
El MOBILIARI s’hi hagué
d’adaptar.

B. Espai interior i exterior

La Pedrera, mobiliari domèstic, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

L’ESCALA principal donava accés al pis de la família Milà. Les COLUMNES
de pedra i els originals CAPITELLS recorden formes naturals, i els
SOSTRES ondulats semblen l’interior d’una cova. Parets i sostres estan
pintats i/o decorats amb motius vegetals (florals).
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, sala d’exposicions, parets sostres i baranes amb motius vegetals, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, parets sostres i baranes amb motius vegetals, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, parets sostres i baranes amb motius vegetals, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
L’interès de Gaudi per la tradició artesana i constructiva s’evidencia en l’original
estructura de les golfes, amb un sistema d’ARCS catenaris i VOLTES de
maó. Les GOLFES formen una planta continuada, sense columnes ni
parets. Els arcs generen un canvi de l’espai constant i semblen inspirats en les
costelles d’un gran animal o d’un vaixell o, també, l’interior d’una cova.
Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels
extrems i girada al revés. Les càrregues es
reparteixen per igual, sent l’arc una estructura
resistent per ella mateixa.

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un gran animal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un
gran animal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un gran animal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
La Pedrera, arcs catenaris de les
golfes com les costelles d’un gran
animal, Antoni Gaudí

En aquest espai, abans utilitzat com ANDANA
(azotea), se situen unes finestres per a la
il·luminació i la ventilació de la bugaderia a què
es destinava.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Aquest espai força
suggestiu, que presenta, a
l’igual que la façana, una
forma sinuosa, avui s’ha
recuperat per a usos
culturals i es troba
actualment L’ESPAI GAUDÍ.

L’ESPAI GAUDÍ (usos culturals) amb una exposició permanent, on es presenta el context
històric i biogràfic d’Antoni Gaudí i Cornet. La seva construcció es basa en 270 arcs
catenaris de maó pla, de diferent alçada, per així no haver d’utilitzar bigues.
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un gran animal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, arcs catenaris de les golfes com les costelles d’un gran animal, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
A sobre les golfes, la TERRASSA és un altre dels elements cabdals de l’obra.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
El terrat es troba esglaonat en diferents nivells.

La Pedrera, terrat esglaonat en diferents nivells, Antoni Gaudí

El terrat es troba esglaonat en diferents
nivells: Les CAPSES dels ASCENSORS...
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, Antoni Gaudí

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
..., les SORTIDES d’ESCALES de formes helicoïdals, que recorden
cristal·litzacions volcàniques i que estan coronades en forma de creu; les grans
OBERTURES de VENTILACIÓ...

La Pedrera, escales amb formes helicoïdals, obertures de ventilació, Antoni Gaudí

La Pedrera, escales amb formes helicoïdals, obertures de ventilació, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La Pedrera, obertures de ventilació, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
..., els DIPÒSITS d’AIGUA..., tots ells, elements que prenen formes escultòriques.

La Pedrera, terrassa amb elements de formes escultòriques, Antoni Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Així, en la TEULADA, trobem una mena de xemeneies, un bosc de formes
màgiques, que recorden el conjunt de peces d’un escaquer o semblen un
exèrcit de grans guerrers medievals, fets de trencadís, que havien de
flanquejar un gran grup escultòric de la Mare de Déu del Roser i els
Arcàngels, cosa que li ha donat el nom de jardí dels guerrers.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
TEULADA: una mena de xemeneies, un exèrcit de grans guerrers medievals,
fets de trencadís, cosa que li ha donat el nom de jardí dels guerrers.

La Pedrera, el jardí dels guerrers, Antoni Gaudí

La Pedrera, el jardí dels guerrers, Antoni Gaudí

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Sortides d’escales
formes helicoïdals que
recorden grans
cristal·litzacions
volcàniques
Bosc de formes màgiques que
en algun moment poden
recordar el conjunt de peces
d’un escaquer o un exercit de
guerrers medievals.
Xemeneies i obertures de
ventilació
Coronació en forma
de creu
El jardí dels
guerrers

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 van ser, probablement, la causa de què
els propietaris renunciaren a culminar l’edifici amb aquest símbol religiós. Així la
gran PEANYA de pedra de la façana ha quedat sense la seva culminació.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
La Pedrera, esbós de l’escultura Mare
de Déu del Roser i els arcàngels, de
Carlos Mani, per culminar la Pedrera

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

La Pedrera, esbós de l’escultura Mare
de Déu del Roser i els arcàngels, de
Carlos Mani, per culminar la Pedrera
«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

La Pedrera, esbós
l’escultura Mare de
Déu del Roser i els
arcàngels, de Carlos Mani,
per culminar la
Pedrera
«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
A l’INTERIOR, dins la casa tot és
irregular, res és igual. Cada planta és
lliure, perquè l’edifici s’aguanta sobre
pilars i jàsseres, estructura que elimina
la necessitat de murs de càrrega.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Els dos patis interiors estan comunicats i l’edifici no té la característica escala
de veïns, de tal manera que només es pot accedir als habitatges mitjançant
l’ascensor o per les escales de servei.
En l’època que es va aixecar fou molt
criticada i això, també, li va donar el
nom de la Pedrera.

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Els habitatges tenen cambres poligonals i no hi ha angles rectes, cosa que va
obligar a moblar-los amb mobiliari adaptat a cada espai, dissenyat pel mateix
Gaudí, qui ho va dissenyar tot (és autor de tots els elements, art total).

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
Cambres poligonals i no hi ha
angles rectes, mobiliari adaptat
a cada espai, Gaudí va dissenyar
tots els elements (art total).

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior
En morir el Sr. Milà, la seva dona, a qui no va agradar molt la decoració de la
casa, va canviar tots els mobles dissenyats per Gaudí i els va substituir per altres
d’estil clàssic.

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

2. Anàlisi formal (2 pt)
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai interior i exterior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Pere Milà era un ric industrial i un important home de
negocis de la burgesia catalana. Juntament amb la seva
dona, la reusenca Roser Segimon, encarregaren a Gaudí
que projectés la seva casa, en un terreny que havien
comprat en una cantonada del passeig de Gràcia amb el
carrer Provença. El Sr. Milà havia quedat enlluernat per
l’obra que Gaudí estava fent a la Casa Batlló (1905-1907).

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Originàriament, tenia
exclusivament FUNCIÓ
RESIDENCIAL (casa
particular). La
primera planta (el pis
principal) era per a
viure el matrimoni
Milà i les quatre
plantes superiors
estaven destinades a
lloguer de pisos a
famílies burgeses.
Certificat autògraf, Antoni Gaudí

Originàriament, tenia exclusivament FUNCIÓ RESIDENCIAL (casa particular). La primera
planta (el pis principal) era per a viure el matrimoni Milà i les quatre plantes superiors
estaven destinades a lloguer de pisos a famílies burgeses.
A més d’aquestes cinc plantes i l’entresòl (sota el principal), les golfes i la terrassa, té una
planta baixa que dóna a un soterrani amb garatge, que és molt àmplia, i significà un
avanç en la seva època.
Garatge, planta baixa,
entresòl
Matrimoni Milà
Pisos de lloguer
Àtic
Golfes amb terrat
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

Garatge i planta baixa
Matrimoni Milà
Entresòl
Pisos de lloguer
Àtic
Golfes amb terrat
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

La CASA MILÀ, coneguda popularment com LA PEDRERA, és el millor exemple de
l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevol noció d’uniformitat prescindí de
la línia recta, cosa que li dóna aquest aspecte sinuós, ple de moviment.
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Vista de lluny la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la
seva traça...

Vista de lluny la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la seva traça,
però la talla granulada de la pedra li dóna una consistència quasi geològica.

La Pedrera, finestres ritme ondulant, formes orgàniques, talla granulada de consistència quasi geològica, A.Gaudí

La Pedrera, finestres ritme ondulant, formes orgàniques, talla granulada de consistència quasi geològica, A.Gaudí
2.1. Qüestions constrictives i tècniques (1 p)
B. Espai interior i exterior

La FAÇANA completament ondulada, recorda un mar de pedra, que dóna
la sensació de moviment constant, ja que, degut als entrants i sortints de
les seves ones es percep diferent en els distints moments del dia,
segons la llum (un mar agitat o en calma).
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Se la considera una FAÇANA ORGÀNICA, amb gran poder evocador, que ha
donant lloc a moltes interpretacions.

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
La seva forma ondulant pot recordar l’onatge del mar Mediterrani o evocar
una naturalesa de muntanyes, de penya- segats o de roques erosionades, les
dunes del desert…

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Les dunes del desert, les ones del mar…,

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
RECORDEN les imatges de la Capadocia, a Turquia.

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Per a molts és com una ESCULTURA
ABSTRACTA MONUMENTAL.

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí. La influència del món natural
es troba pràcticament en totes les seves obres, però fou en la Casa Milà on
aquesta es plasmà més clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfecció
de la natura, juntament amb la tècnica més avançada i la llibertat estètica
més atrevida.

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
Gaudí va fer un EDIFICI TOTALMENT ONDULAT, QUE PALPITA COM UN ÉSSER VIU,
que es convertí en un dels monuments més importants i controvertits del segle XX. Les
formes corbes i els jocs de llum no eren només elements decoratius, sinó que a l’interior els
utilitzà Gaudí per donar funcionalitat a l’edifici, destinant a pisos de lloguer.

2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO “Patrimoni de la Humanitat”.

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)

3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

Les influències rebudes per Gaudí, al llarg de la
seva vida, han estat variades: Catalunya i el
sentiment català, la religiosa, l’oriental i el món
àrab, el món clàssic, l’edat mitjana i la naturalesa.
3.1. Models i influències

3.1. Models i influències
Les influències rebudes per Gaudí, al llarg de la
seva vida, han estat variades: Catalunya i el
sentiment català, la religiosa, l’oriental i el món
àrab, el món clàssic, l’edat mitjana i la naturalesa.

Les influències rebudes per Gaudí,
al llarg de la seva vida, han estat
variades:
• Catalunya i el sentiment català,
• la religiosa,
• l’oriental i el món àrab,
• el món clàssic,
• l’edat mitjana
• i la naturalesa.

3.1. Models i influències
La Casa Milà responia, també, a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial
disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déu
de Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme de
l’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les
referències religioses de l’edifici. «Ave (Maria) Gratia plena Dominus tecum».

La Pedrera, esbós de l’escultura Mare
de Déu del Roser i els arcàngels, de
Carlos Mani, per culminar la Pedrera
3.1. Models i influències

«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»
3.1. Models i influències

«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

La Pedrera, esbós de l’escultura Mare
de Déu del Roser i els arcàngels, de
Carlos Mani, per culminar la Pedrera
«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

La Pedrera, esbós
l’escultura Mare de
Déu del Roser i els
arcàngels, de Carlos Mani,
per culminar la
Pedrera
«Ave (Maria) Gratia plena,
Dominus tecum»

3.1. Models i influències
No n’hi ha, com a la casa Batlló, policromia exterior, però la
combinació de blocs de pedra amb les formes vagament oníriques
de les xemeneies, que evoquen un món fantàstic d’inspiració
medieval..., cada bloc de pedra fou modelat individualment, perquè
els detalls eren considerats fonamentals...;

3.1. Models i influències
...; la riquesa dels detalls, per exemple, les reixes de ferro
dels balcons, que són d’una gran força expressiva;

3.1. Models i influències
...; juntament amb l’audàcia estructural de l’edifici, fan de la casa Milà una de les obres
mestres indiscutibles de l’arquitectura moderna i modernista...

3.1. Models i influències
Tot plegat és el resultat de la
desbordant imaginació del
seu autor, fins el punt de ser
considerada per alguns autors
(Oriol Bohigas) com un
antecedent de l’arquitectura
expressionista alemanya.
Gaudí utilitza la pedra amb
una intencionalitat escultòrica,
de la mateixa manera que ho
faran els expressionistes
amb el formigó.

1. Context històric i estilístic (1 p)
2. Anàlisi formal (2 p)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (1 p)
A. Elements de suport i suportats
B. Espai exterior i interior
2.2. Aspectes funcionals i simbòlics (1 p)
3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i les seves obres

3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)

3. L’arquitecte i les seves obres.
Models i influències (1 p)
3.1. Models i influències
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

3.2. Antoni Gaudí (1852-1926) i altres obres

3.2. Antoni Gaudí i altres obres
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
va néixer a Reus.
De petit va haver de guardar repòs al
camp per una malaltia articular, i això
el convertí en un gran observador
de la natura.
El 1869 es traslladà a Barcelona, on
estudià arquitectura, obtenint el títol
en 1878.

3.2. Antoni Gaudí i altres obres
Aviat varen morir la seva mare, el seu germà i la seva germana, deixant una
neboda que sempre viuria amb Gaudí, qui li faria de pare. Va treballar amb
diferents arquitectes i tallers.
Neboda de Gaudí

Faroles Plaça Reial de Barcelona, Antoni Gaudí
3.2. Antoni Gaudí i altres obres
La carrera de Gaudí va començar amb el premi del concurs per a les FAROLES DE LA PLAÇA
REIAL de Barcelona.

3.2. Antoni Gaudí i altres obres
La seva primera obra important fou
la Casa Vicens, iniciada el 1883 i
acabada en 1888.
També construí El Capricho, a
Comillas (Santander, 1883).
El novembre de 1883 fou nomenat
arquitecte cap del temple expiatori
de la Sagrada Família, substituint a
F. Villar, que havia iniciat les obres
l’any anterior. El 1885 va fer-ne els
primers plànols.

1883-1888, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander

1883-1888, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander

1883-1888, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander

1887, Finca Güell, construïda
per al qui després seria el seu
principal mecenes i amic. En ells
hi apareixen molts elements
típics de Gaudí:
- Maons, ceràmica.
- Ferro forjat.
- Elements mudèjars.
- Dragó alat.
Finca Güell
3.2. Antoni Gaudí i altres obres
Dragó alat, Antoni Gaudí

3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Finca Güell
Dragó alat, Antoni Gaudí
Finca Güell, Palau i església, Antoni Gaudí

1889, Col·legi de les Teresianes, Barcelona
Col·legi de les Teresianes
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

1886-89, construït dins el casc antic de Barcelona, al
carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la
casa de la família Güell, enriquida amb la indústria tèxtil.
És la primera obra en la qual utilitzà materials costosos,
com marbres, fusta de banús (d’ébano), ivori i ferro forjat.
Palau Güell
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Casa Botines a León (1891)

Palau Episcopal d’Astorga (1889-1913). Abandonà les obres en morir el
bisbe d’Astorga, amic seu. I l’acabaren altres arquitectes.

1898-1900, Casa Calvet, Barcelona
(carrer Casp, 48). Guanyà el premi de
l’Ajuntament del millor edifici de l’any.
3.2. Antoni Gaudí i altres obres
Casa Calvet

1900, rep l’encàrrec del comte Eusebi Güell d’un projecte
de ciutat-jardí a la muntanya Pelada, als límits de
Barcelona. El projecte s’abandonà incomplet, el 1914. És
el Parc Güell.
El Parc Güell

Escalinata amb gran drac (lagarto) de “trencadís” (bocins ceràmica colors), 1900-1910, Parc Güell, Antoni Gaudí

Escalinata amb gran drac (lagarto) de “trencadís” (bocins ceràmica colors), 1900-1910, Parc Güell, Antoni Gaudí

Escalinata amb gran drac (lagarto) de “trencadís” (bocins ceràmica colors), 1900-1910, Parc Güell, Antoni Gaudí
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Jocs Florals fets al Parc Güell
El Parc Güell

Església de la colònia Güell, 1908-1916
El Parc Güell

1900-1901,
Torre del Bellresguard,
Barcelona

1905-1907, Casa Batlló, Barcelona
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet

Casa Batlló, Barcelona, 1905-07, Antoni Gaudí i Cornet

1907-1910, La Pedrera

46. Casa Milà - La Pedrera
Antoni GaudíConcepció Gené Cerdó
2n batxillerat B, curs 2014-15
Assumpció Granero Cueves
IES Ramon Llull

1904-1914, modernisme a les Balears, reforma Seu de Palma de Mallorca
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

1904-1914, modernisme a les Balears, reforma del Monestir de Lluc.

A partir de 1914, Gaudí
(1852-1926) abandonà
qualsevol projecte, per
dedicar-se només a la
construcció de la
Sagrada Família.
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

1914, Sagrada Família Xiprers amb coloms
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

La Sagrada Família el 1915

Maqueta de la Sagrada Família
Façana del Naixement
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Interior i façana de la Passió, de
Subirachs
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

Pla Ildefons Cerdà, Eixample de Barcelona

Pla Ildefons Cerdà, Eixample de Barcelona

L’any 1926, en plena construcció de la
Sagrada Família, Gaudí va morir atropellat
per un tramvia, als 74 anys.
3.2. Antoni Gaudí i altres obres

• Power point Mari Carmen Aranda
• Viquipèdia
• Història d’Espanya, Vicens Vives 2n Batx
• Fitxa La Pedrera, Assumpció Granero
Bibliografia

La Pedrera o Casa Milà

46. Casa Milà - La Pedrera
Antoni Gaudí
Concepció Gené Cerdó
2n batxillerat B, curs 2014-15
Assumpció Granero Cueves
IES Ramon Llull