51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE

51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES Paul Cézanne Assignatura: Història de l’art Alumna: Paula Lozano Mulet Curs: 2011-12 Professora: Assumpció Granero (revisat 2014-15) IES Ramon Llull
PAUL CÉZANNE
IMPRESSIONISME IMPRESSIONISME (2a meitat segle XIX) 49.- Édouard Manet: El dinar campestre. 1 (2011, setembre). 50.- Claude-Oscar Monet: Catedral de Rouen
49 LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832-1883). MUSEU D’ORSAY. PARÍS . IMPRESSIONISTA 1v
50 SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892- 94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
50 SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892- 94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS) Fig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894. Nova York, Metropolitan Museum of Art. Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893. Paris, Museu d'Orsay. Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre d'Albane a ple sol, harmonia en blau i or. 1894. Washington, National Gallery of Art.
POST-IMPRESSIONISME POST-IMPRESSIONISME (2a meitat segle XIX) 51.- Paul Cézanne: Els jugadors de cartes 52.- Vincent (Willem) van Gogh: Nit estelada. 1 (2004, juny).
52 NIT ESTELADA (1889) VINCENT (WILLEM) VAN GOGH (1853-1890) MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MOMA) 1v
51 EL S JUGADORS DE CARTES (1890-1892) PAUL CÉZANNE (1839-1906) MUSEU D’ORSAY. PARÍS
ÍNDEX 0.- FITXA TÈCNICA 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS COETANIS A CÉZANNE 1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR 1.2.- PAUL CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- COMPOSICIÓ 2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) 3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES 4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) 5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) 5.1.- CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE 7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES 8.- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
0.- FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formal Títol Les Joueurs de cartes (Els jugadors de cartes) Pintor Paul Cézanne (1839 Aix-en-Provence, 1906 Aix-en-Provence) Cronologia 1890-1892 Estil Postimpressionisme Localització Museu d’Orsay (París) Tècnica i suport Oli sobre llenç (tela) Dimensions 47’5 x 57 cm Influències Representació d’un possible fet quotidià d’Aix en Provence. Una partida de cartes era un fet corrent entre la classe obrera, pren com a models els camperols d’Aix-en-Provence.
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) El segle XIX francès està marcat per diferents fases revolucionaries (1789, 1830, 1848, 1871), que comporten importants i violents canvis socials i polítics. Amb la revolució de 1848 (Primavera dels pobles) s’instaurà la II República. Controlada pels conservadors, les eleccions les guanyà Lluís Napoleó, nebot de Napoleó I, que es convertí en el president de la República.
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) En 1852, Lluís Napoleó proclamà el II Imperi, que es pot dividir en tres grans etapes: imperi autoritari (1852-1863), imperi lliberal (1863-1868), i imperi parlamentari (1868-1870). Constitueix una de les èpoques de més prosperitat de França, amb el desenvolupament d’importants infraestructures (extensió del ferrocarril, actuacions de Haussmann a París, etc.), reorganització del sistema financer, bancari i econòmic, i un important progrés social.
El 1870, amb la derrota a la guerra franco-prussiana, va acabar la prosperitat econòmica i esclatà la comuna revolucionaria de París de 1871, proclamant-se la III República (1871-1940). En aquest llarg període, França tingué un important creixement econòmic, amb importants millores socials, a la vegada que es creava un imperi colonial a Àfrica i Indoxina, que acabà el 1914 amb l’inici de la I Guerra Mundial. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
Jean François Millet, L’Àngelus, 1857-59 Honoré Daumier, Vagó de tercera, 1862 Edgar Degas, L’Estrella, 1876-1877 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) Des del punt de vista artístic, el segle XIX es pot considerar el gran segle de la pintura francesa. Diferents moviments artístics sorgeixen a França i des d’aquí s’estenen per tota Europa. El segle XIX acabarà amb el postimpressionisme, on s’emmarca la principal obra de Paul Cézanne i els simbolistes, que donen entrada al segle XX amb moviments com el fauvisme, cubisme i altres avantguardes o “ISMES”.
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE
1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE Jacques-Louis David, El rapte de les Sabines, 1799 A finals del XVIII i començaments del XIX, com a reacció al rococó, s’inicia el neoclassicisme, que reflexa els ideals de la Il·lustració. Es tracta d’un art aristocràtic, que recrea el món de l’antiguitat clàssica i on es representen esdeveniments històrics. Destaca l’obra de Jacques-Louis David (a qui Paul Cèzanne admirava)
1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE Com a reacció al classicisme de l’època napoleònica, a partir de 1815 i fins a 1848 (Restauració), s’inicia el romanticisme, on destaca principalment Delacroix. Delacroix, La mort de Sardanàpal, oli sobre tela, 1827, 391 x 496 cm, Museu del Louvre, París, França
1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE Camille Corot, Catedral de Chartres, 1830 Com a reacció a la pintura oficial, representada per l’academicisme, des de 1831 s’inicia una corrent de pintors que abandonen les temàtiques anteriors i es centren en representar la vida quotidiana. Sobresurten Camille Corot, Jean- François Millet o els anomenats Escola de Barbizon, que durà al realisme. Honoré Daumier, Vagó de tercera, 1862
Alfred Sisley, Església de Moret, 1894 August Renoir, Ball al Molí de la Galette, 1876 L’impressionisme és el gran moviment de la pintura francesa del XIX, que influí per tota Europa i on s’emmarquen la majoria dels grans pintors francesos d’aquest segle: August Renoir, Claude Monet, Édouard Manet, Edgar Degas, Berthe Morisot, Alfred Sisley, Camille Pissarro, etc. 1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE
Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard des Capucines «Société Anonyme des artistes» Alfred Sisley
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS I COETANIS A CÉZANNE 1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Paul Cézanne (1839-1906) fou un pintor provençal descendent d’un comerciant i banquer piemontès i visqué sempre folgadament del seu patrimoni. Va iniciar els seus estudis a École Bourbon d’Aix i allà va començar una gran amistat amb l’escriptor Émile Zola. Al 1857, estudia a l’Escole Municipal Libre de Dessin i posteriorment, per desig del seu pare, comença estudis de dret. Durant aquesta etapa formativa còpia, entre d’altres, a David i Ingres (neoclassicisme).
Édouard Manet, Retrat d’Émile Zola, 1868, Louvre 1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Retrat fotogràfic de Paul Cézanne, 1861 Autoretrat basat en la fotografia, 1863
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR A la casa paterna, Jas de Bouffan, Cézanne va instal·lar el seu primer taller.
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR El 1861 s’instal·la a París, seguint al seu amic Émile Zola. Allí coneix August Renoir i Claude Monet (impressionisme). Descobreix la pintura de Gustave Courbet, Honoré Daumier, Jean- François Millet (realisme) i, sobretot, l’obra romàntica d’Eugène Delacroix. Al Louvre, també coneix les obres de Michelangelo Merisi da Caravaggio, Diego de Silva y Velázquez, José de Ribera i Francisco Zurbarán. Com no pot entrar a l’Escola de Belles Arts, pateix una crisi profunda i torna a Aix per a treballar al banc de son pare. Diego Velázquez, Retrat de la Infanta Margalida, 1653-54. Louvre Francisco Zurbarán, Mort de sant Bonaventura, 1629. Louvre Eugène Delacroix, La matança de Quios, 1824, Louvre Édouard Manet, Retrat de Zola, 1868 Louvre
Édouard Manet, Retrat d’Émile Zola, 1868, Louvre
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR El 1862 torna a París per dedicar-se definitivament a la pintura. Reprén l’amistat amb Émile Zola, coneix Armand Guillaumin, Édouard Manet i Camille Pissarro. Camille Pissarro, 1866 Édouard Manet, 1866 Paul Cézanne, Vista de Bonnières, 1866
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Se’l considera un dels fundadors de la pintura moderna. L’obra de Cézanne, pintor de l’espai i del volum, és una mostra de les tendències de la seva època, evoluciona des d’una etapa impressionista a una altra de protoabstracció o precubista.
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Jacob Abraham Camille Pissarro (impressionista i postimpressionista prolífic) el va introduir en la tècnica impressionista i en la pintura de “plein air”. L’obra de Pissarro li influeix, abandona els colors foscos i les pinzellades gruixades de les seves obres anteriors. Paul Cezanne, Rellotge de marbre negre, 1869-70
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR El 1868 torna a Provenza, perquè una obra seva és rebutjada al Saló. S’instal·la a L’Estaque. Pinta bodegons i paisatges. La seva obra està molt influïda per la pintura impressionista, amb colors més vius i pinzellades més fluïdes. Paul Cézanne, L’Estaque Paul Cézanne, Camí del Jas de Bouffan, c.1869
El 1872 torna a París. Cada vegada pinta més a l’aire lliure (plein air) amb els seus amics impressionistes i produeix nombrosos paisatges. Paul Cézanne, Carrer Pontoise, 1872 Paul Cézanne, Creuement del carrer Remy, Auvers, c.1873 Un any després, el 1873, pinta La casa del penjat.  1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Inicialment, exposa amb els impressionistes, el 1874 i 1877. El 1874 participa a la Primera exposició dels impressionistes amb les obres: Paisatge d’Auvers i Olímpia moderna. Tres anys després participa a la Tercera, 1877, però la crítica i el públic el rebutja. A partir de 1877, s’allunya de l’impressionisme i es va retirar per tal de poder treballar sense interferències, a la seva ciutat natal d’Aix-en-Provence (torna a Provenza, sud de França), on va establir el seu estudi. Paul Cézanne, Olímpia moderna, 1873-74 Cézanne, Paisatge d’Auvers, 1972-73
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Quan torna a Provenza, en 1878, trenca l’amistat amb Zola, perquè publica L’Obra, una narració on el protagonista és un pintor fracassat, Latier, que Cézanne interpreta com a una transposició d’ell mateix. Al llarg de la dècada de 1870, continua pintant els paisatges de las seva comarca i bodegons. Paul Cézanne, Pomes, melicotons, peres i raïm, 1879-80 Paul Cézanne, Sainte Victoire, 1880 Paul Cézanne, Sainte Victoire, 1882-85
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR En 1895, el marxant Ambroise Vollard organitza una exposició amb obres de Cézanne, Pissarro, Renoir i altres. Fou ben rebuda i pogué participar en el Saló dels Independents (1899). Paul Cézanne, Jove amb guardapit vermell, 1888-1890 Paul Cézanne, Dona amb cafetera, 1890 Paul Cézanne, Retrat d’Ambroise Vollard, 1899 Paul Cézanne, Pierrot i Arlequin, 1888
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR El 1904, el Primer Saló de Tardor li dedica una sala i el converteix en el precursor de les avantguardes posteriors (“ISMES” o principals corrents pictòrics del segle XX), i Cézanne és considerat el precedent més immediat o com el pare dels cubistes i fauvistes, i amb gran influència sobre Picasso, per la seva capacitat de descompondre espai, volum i formes en diferents plans i tornar-les a acoblar com si fos un trencaclosques.
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Per a Cézanne, l’art és una creació mental. No li interessen les aparences fugisseres de la natura, sinó que pretén copsar el que té la realitat d’estable. El coneixement d’aquesta realitat, per Cézanne, no és mera contemplació (impressionistes), sinó que neix de la voluntat de captar la realitat i apropiar-se-la.Paul Cézanne La pintura, per tant, havia de rebutjar la imitació de la natura, s’havia d’independitzar d’aquesta, i les figures geomètriques eren l’essència bàsica de tot el que fos objecte de pintar: natures mortes, figures humanes, paisatges, retrats, jugadors de cartes i banyistes (aquesta és la producció artística de Cézanne, on ho va plasmar)...
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Les obres de la seva última època estan considerades extraordinàries: Els jugadors de cartes, L’home de la pipa, El llac d’Annency, Banyistes, La vella del rosari. Paul Cézanne, Llac d’Annency, 1896 Paul Cézanne, Les Grans banyistes, 1906
1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Les obres de la seva última època estan considerades extraordinàries: Els jugadors de cartes, L’home de la pipa, El llac d’Annency, Banyistes, La vella del rosari. Paul Cézanne, Vella amb el rosari, 1890-96 Paul Cézanne, Banyistes, 1890
Paul Cézanne, fragment d’Els jugadors de cartes 1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR Cézanne pensa que tota la natura es pot reduir a volums o plans geomètrics, per la qual cosa els objectes i els personatges, que representa, pateixen una estilització geomètrica (geometritza les formes).
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- COMPOSICIÓ
2.1.- COMPOSICIÓ Els Jugadors de cartes és un quadre senzill, que es redueix a allò essencial. Representa dos blocs escultòrics i es pot dir que, a simple vista i en una primera ullada, la postura i els gestos són simètrics i l’eix és la botella. Però, els dos costats del quadre no són iguals i el reflex blanc de l’ampolla no coincideix en la meitat exacta de la tela: la COMPOSICIÓ és lleugerament asimètrica.
2.1.- COMPOSICIÓ El PUNT on convergeixen totes les mirades és troba entre les mans que duen les cartes. Significatiu és que tot el cos del jugador de l’esquerra, el de les cartes blanques és representat dins del llenç, mentre part del cos del jugador de la dreta (cartes grises) es troba fora de la composició.
Per a Cézanne, qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna i aquesta sempre és: Cilindres, cons, esferes..., per tant, l’obra està concebuda a partir de volums geomètrics i amb aquestes figures construeix masses i volums, perquè Cézanne entén la pintura com una pura investigació científica; i intenta destacar el seu relleu modelant, no amb clarobscurs, sinó mitjançant el COLOR i els CONTRASTOS de tons càlids i freds, per tant, el COLOR era un altre element bàsic per a ell, perquè definia les formes d’aquests objectes. 2.1.- COMPOSICIÓ
CONCEPCIÓ DE L’ESPAI: Rebutja la idea de representar l’espai real tal com és, però dóna una sèrie d’elements referencials per situar l’acció. En aquest cas, dins la taverna, hi ha l’ampolla, la taula, la barra del fons, etc. Per tant, Cézanne perd la idea clàssica de veure el quadre com una finestra que s’obre al món exterior. 2.1.- COMPOSICIÓ
En la seva evolució pictòrica, renúncia a la perspectiva lineal renaixentista clàssica i crea PERSPECTIVES diverses, des de diferents punts de vista, remarcant els contorns amb un traç negre. 2.1.- COMPOSICIÓ No supera el fons i la figura, així el fons es treballa i es pinta igual que les figures, perquè allò important per a ell NO és el TEMA, sinó el COLOR i les FORMES.
Aquesta COMPOSICIÓ està molt estudiada, primer compon la forma i, posteriorment, omple el dibuix esquemàtic amb PINZELLADES paral·leles de COLOR, progressant dels tons freds (ombres) als càlids, és a dir, en algun moment la LÍNIA i els COLORS conformen els volums. 2.1.- COMPOSICIÓ
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- COMPOSICIÓ 2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS La TÈCNICA utilitzada, en aquest quadre, és oli sobre llenç.
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS Responent a la seva concepció que va expressar així: “DIBUIX i COLOR no són dues coses diferents. Es pinta al mateix temps que es dibuixa, com més harmoniós és el color, més complexa és la forma”; les característiques d’aquesta obra són: 1.- Les PINZELLADES són breus, obliqües quasi quadrades i sobreposades, que ajuden a modelar els cossos amb diferents tonalitats. Dóna prioritat al COLOR per definir les formes.
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS 1.- Així, els colors foscos serveixen per donar efecte de modelatge (enfront dels impressionistes, que cercaven l’exaltació del color). La forma s’ha construït a base d’un mosaic de pinzellades. Treballa els objectes i els cossos com si fossin escultures.
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS ...; les característiques d’aquesta obra són: 2.- La LLUM la utilitza per no perdre el punt de referència en l’escenari i la utilitza des d’un punt de vista plàstic (és a dir, sorgeix dels propis cossos per donar sensació de volum). La LLUM té la funció de marcar aquests contrastos tonals. La llum també serveix per configurar l’espai. Aquest ESPAI està mostrat des de diferents perspectives, com a la taula.
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS ...; les característiques d’aquesta obra són: 3.- Predominen els COLORS càlids i disposa el COLOR per mostrar importants contrastos cromàtics, una confrontació entre els dos jugadors, per exemple, jaqueta de tonalitats grogues i l’altra de tonalitats marrons, i al contrari passa amb les tonalitats que s’alternen als calçons, qui duia marró du el calçó groc i a l’inrevés.
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS 3.- El color de les cartes és diferent: unes són blanques les altres són grises. Blanc = clarividència, seguretat. Gris = lluita difícil, poca seguretat (possibilitat de perdre la partida?). ...; les característiques d’aquesta obra són:
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) L’escena representa dos homes vestits amb indumentària i capells típics de les classes populars d’Aix en Provence, en un possible fet quotidià, costumista o de gènere, del seu poble natal, perquè una partida de cartes era un fet corrent entre la classe obrera. Els camperols d’Aix-en- Provence són, doncs, els seus models.
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Estan asseguts a una petita taula, amb els colzes sobre ella i jugant a cartes, un davant l’altre. Sobre la taula destaca una botella sobre la qual es centra la llum i separa l’espai en dues zones no simètriques. Els jugadors apareixen concentrats, sense manifestar emocions.
Presenta dos personatges antagònics: El jugador de l’esquerra (1) amb pipa és el jardiner del pare de Cézanne, Pere Alexandre (jardiner del Jas de Bouffan), l’altre es desconeix. 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Paul Cézanne, Pere Alexandre, Home amb brusa blava
El jugador de l’esquerra (1) és més gran, més veterà, més segur i sembla més experimentat. El de la dreta és, aparentment, més jove, corpulent i insegur. 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) El personatge de l’esquerra està com esperant la jugada, apareix més rígid, amb roba més fosca (capell i jaqueta) les estovalles de la taula (2) també més rígides. El que escull carta, a la dreta i tallat (3), presenta més mobilitat, vesteix amb colors de tonalitat més clara (capell i jaqueta), postura manco rígida i les estovalles menys rectes (4). 3 4
El que escull carta, a la dreta i tallat (3), presenta més mobilitat, vesteix amb colors de tonalitat més clara (capell i jaqueta), postura manco rígida i les estovalles menys rectes (4). El personatge de l’esquerra (1) està com esperant la jugada, apareix més rígid, amb roba més fosca (capell i jaqueta) les estovalles de la taula (2) també més rígides. 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) (2) (1) (3) (4)
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) En els dos personatges, els VOLUMS es formen com figures geomètriques (torsos, braços, capells, etc).
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) L’ambient de l’escena sembla un cafè o taverna, on normalment jugaven els pagesos, però cap element ajuda a una ubicació concreta, a part del finestral situat darrera els jugadors, amb el fons resolt amb mescles de tonalitats de colors diferents.
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Hi ha elements que els caracteritzen psicològicament: El barret rodó i sense cap arruga del de l’esquerra i, en canvi, el jove porta el barret bonyegut i doblegat per l’ala de la visera.
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Elements que els caracteritzen psicològicament: Les cartes d’un són blanques (clarividència? victòria imminent?). Les de l’altre són més fosques (perd?).
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Els seus quadres reflecteixen a gent del poble, per exemple en Home de la pipa (1890) o Fumador de pipa (1891). Paul Cézanne, Home de la pipa, 1890 Paul Cézanne, Fumador de pipa, 1891
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) 3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES
3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES Paul Cézanne va pintar cinc versions del TEMA dels Jugadors de cartes (5 quadres amb el mateix títol).
3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES Els quadres constitueixen una SÈRIE. Les diferents versions es conserven a: La Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania +  Al Metropolitan Museum of New York Aquest oli sobre llenç, pintat entre 1890-1892 i de 47’5 x 57 cm, es troba al Musée d’Orsay de París Un altre quadre al Courtauld Gallery, Londres
3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES Altra obra de la sèrie és a una col·lecció privada. Aquesta va ser comprada, el 2011, per la família real de Qatar, que ha pagat per ella 191,6 milions d’euros, la qual cosa la converteix en la més cara de la història, entre les venudes de forma pública i que, segons els experts, redibuixa l’estructura del mercat de l’art (El País, 06/02/2012).
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) La insistència en la representació dels jugadors de cartes (5 vegades), ha fet que es cerqui una interpretació, que diu que l’enfrontament dels jugadors al quadre POT SIMBOLITZAR la lluita que Cézanne va mantenir amb el seu pare, un ric banquer d’Aix, que no volia que el seu fill es dediqués a la pintura, perquè aquest reconegués la seva obra, representada aquí amb la carta. Qui guanyaria la partida?
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) Una altra interpretació apunta que pot ser signifiqués l’enfrontament del mateix pintor a si mateix, per les seves contradiccions interiors. Paul Cézanne, Retrat de Louis-Auguste Cèzanne En aquests aspecte, cal esmentar que també va pintar El pare i varis Autoretrats. Paul Cézanne, Autoretrats
Paul Cézanne, Autoretrat, 1875
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) FUNCIÓ. La funció bàsica era seguir investigant en la tècnica i l’aprofundiment en la concepció arquitectònica de la pintura. Aquesta temàtica fou tractada sovint en la pintura francesa del XVII i XVIII.
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p)
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) Paul Cézanne s’inspira en els clàssics italians, espanyols i francesos, en els pintors del segle XVII. La temàtica del joc de cartes, tot i amb les diferents característiques estilístiques de cada moment històric, ha estat representada per altres pintors, que l’influïren, com Lucas van Leyden, Els jugadors de cartes de Michelanchelo Merisi Caravaggio (c.1594), i Dinar de camperols de Goya. Lucas van Leyden, Jugadors de cartes Caravaggio, Jugadors de cartes, vers 1594 Goya, Dinar de camperols
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) També el va influir Nicolás Poussin i els seus quadres de tradició estructural clàssica, la qual combinà amb el realisme de Gustave Courbet. Per exemple, en els quadres de Nicolás Poussin anomenats The Four Seasons: Summer, or Ruth and Boaz (1660-1664, oil on canvas, 118 x 160 cm), Louvre Museum; o Autumn. Nicolás Poussin, Summer, or Ruth and Boaz (1660-1664, oil on canvas, 118 x 160 cm), Louvre Museum Nicolás Poussin, Autumn (The Spies with the Grapes of the Promised Land)
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) Segons alguns historiadors, aquesta ICONOGRAFIA (el tema dels jugadors de cartes) li era molt familiar. Cézanne la coneixia per una obra atribuïda als germans Le Nain, Les Joueurs de cartes, que es conserva en el museu d’Aix- en-Provence. Però va introduir canvis, substituint els jocs de mirades i els posats dels personatges dels Le Nain per la representació de figures massisses i silencioses. Frères Le Nain, Les Joueurs de cartes
Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania Metropolitan Museum of New York Courtauld Gallery, Londres Oli sobre llenç, 1890-1892, 47’5 x 57 cm, Musée d’Orsay, París Família real de Qatar, 191,6 milions euros 4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) En la seva SÈRIE dels Jugadors de cartes hi domina la quietud. Els dos jugadors, asseguts i pensarosos, transmeten sensació de repòs, contrarestada amb la concentració de les dues figures davant la imminent jugada del personatge de la dreta.
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) Cézanne és considerat antecessor del cubisme i de l’abstracció per la seva capacitat de descompondre la realitat en figures geomètriques (estableix bases i premisses d’aquestos estils) i exercí gran influència en Picasso (Senyores d’Avingnon, 1907). Paul Cézanne, Mont Sainte Victoire, 1902 Pablo Ruiz Picasso, Les senyoretes d’Avignon, 1907
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) També influí en el fauvisme i l’expressionisme, ja que no copià colors i formes de la realitat, sinó que els transformà segons la seva recerca i interessos, la seva influència es veu en obres com: Els grans cavalls blaus (1911), de Franz Marc (expressionista); Le goûter, Golf de Saint Tropez (1904) de Henri Matisse (fauvista); Le Viaduc à l’Estaque (1908) de Georges Braque (cubista).
Paul Cézanne, Cisterna en el parc de Château Noir, 1900 oli sobre llenç 74’3 x 61 cm La seva pintura és el punt de partida del cubisme i ha influït en coloristes com Matisse (fauvisme).
Paul Cézanne, Mont Sainte Victoire, 1902
Paul Cézanne, Mont Sainte-Victoire vista des de Les Lauves 1902-06, 65 x 81 cm
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) Aquesta iconografia, d’escena quotidiana, també ha arribat al segle XX amb exemples com l’obra de Balthus, Partida de naipes. Balthus, Partida de naipes
ÍNDEX 0.- FITXA TÈCNICA 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- ELS CORRENTS ARTÍSTICS A LA PINTURA FRANCESA DEL SEGLE XIX, ANTERIORS COETANIS A CÉZANNE 1.2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR 1.2.- PAUL CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- COMPOSICIÓ 2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) 3.1.- LA SÈRIE DELS JUGADORS DE CARTES 4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p) 5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) 5.1.- CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE 5.2 Tècnica i estil
5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p)
ARTS FIGURATIVES 2ª meitat XIX i pas al segle XX POSTIMPRESSIONISME Història de l’art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves dues meitats, es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neoclassicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme (que va derivar, a final segle XIX i principi XX, en el neoimpressionisme o puntillisme, i el postimpressionisme). ARTS FIGURATIVES 2ª meitat XIX i pas al segle
EL CAMÍ CAP A LA MODERNITAT LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA
ANNEX - POSTIMPRESSIONISME - Definició - Origen - Característiques generals - TOULOUSE-LAUTREC - VINCENT WILLEM VAN GOGH - PAUL CÉZANNE - PAUL GAUGUIN
Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro Edgar Degas Berthe Morisot Alfred Sisley Paul Cézanne Mary Cassat «Société Anonyme des artistes»
POSTIMPRESSIONISME Definició Paul Cézanne, Els jugadors de cartes, 1890-1892, Museu d’Orsay, París Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per una major preocupació per la forma, enfront del predomini de la sensació visual que havia caracteritzat a l’impressionisme precedent. En aquest estil s’inclouen Cézanne, Van Gogh, Gauguin i Toulousse-Lautrec. Cobreix el període entre la darrera exposició impressionista de 1886 i el naixement del cubisme, en la primera dècada del segle XX. Vicent van Gogh, Nit estelada, 1889, oli sobre llenç, 73’7 cm x 92’1 cm, Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) Els postimpressionistes són uns pintors de finals del segle XIX, que s’havien iniciat en l’impressionisme i se n’anaren distanciant per obrir nous camins, que marcaren les avantguardes del segle XX. El postimpressionisme era tant una extensió de l’impressionisme com un rebuig a les seves limitacions.
5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) Els postimpressionistes van continuar fent servir COLORS vius, una APLICACIÓ compacta de la pintura, PINZELLADES distingibles i TEMES quotidians de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura. Les seves formes més exagerades, l’ús del color, de l’estructura i les línies van preparar el terreny pels estils, que seguirien més endavant durant el segle XX, els denominats “ISMES”, és a dir, són precursors de les primeres avantguardes. Paul Gauguin, Arearea (Joyousness, passatemps) 1892, oli sobre llenç, 75 x 94 cm, Musée d'Orsay, París Toulouse-Lautrec, Jane Avril ballant al Moulin Rouge, 1864-1901
5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) Els principals pintors postimpressionistes, a part de Paul Cézanne, foren Vincent Willem van Gogh i Paul Gauguin. Toulousse-Lautrec també s’inclou en aquest estil. Tots ells assoliren matisos molt personals. El postimpressionisme és un terme que engloba diferents estils personals.
5.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL: POSTIMPRESSIONISME (0’5p) 5.1.- CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART
5.1.- CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART Hi ha diferents etapes a la pintura de Cézanne. La seva pintura evoluciona des de les primeres obres amb predomini dels COLORS foscos i una FACTURA d’empastaments carregats i aspecte grumollós. Després, ja sota la influència de Pissarro, Monet o Renoir, passa a pintar com els impressionistes a l’aire lliure, escenes de la vida rural amb COLORS brillants i vius, llum natural, PINZELLADES ràpides i suaus. Paul Cézanne, Pont de Maincy, c1879 Claude Monet, Déjeuner sur l’herbe
5.1.- CÉZANNE A LA HISTÒRIA DE L’ART Després, a poc a poc, abandona l’impressionisme i amb unes poques PINZELLADES menys espesses, breus i de color juxtaposat, recupera el volum (que no havia interessat massa als impressionistes). El VOLUM l’aconsegueix amb tres trets, que tingué en comú amb la resta de postimpressionistes: - ús de COLORS CONTRASTATS per definir plànols i forma, - remarca els objectes amb MÉS IL·LUMINACIÓ i una LÍNIA MES OBSCURA (interès per la forma i el volum), i..., - sobretot, concep la construcció del quadre a partir de figures o de COSSOS GEOMÈTRICS. Paul Cézanne, fragment d’Els jugadors de cartes
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Quan el quadre va ser pintat (1890-1892) va passar a ser propietat d’Ambroise Vollard, galerista d’art. Vollard va vendre l’obra al baró Denys Cochim. Després passà a Durand-Ruel, marxant dels impressionistes..., és a dir, va passar per diferents col·leccions privades fins que, en 1911, va passar a ser propietat de l’Estat francès i anà al museu del Louvre que, després, la cedí al d’Orsay. Paul Cézanne, Retrat d’Ambroise Vollard, 1899
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Es va exposar al Louvre des de 1911 fins a 1947, després en la galeria del Jeu de Pomme fins 1986. D’allí passà al Musée d’Orsay. Des de 1945, s’ha exposat en nombroses mostres a Europa, Estats Units i Àsia. A Espanya, es va poder veure en 1984 en l’exposició Paul Cézanne de Madrid. Una de les darreres exposicions, que en tenim notícies, fou a una monogràfica dedicada a la sèrie dels Jugadors de cartes a The Courtauld Gallery de Londres, del 21 d’octubre de 2010 al 16 de gener del 2011. Musée Louvre, París Musée d'Orsay, París
CRONOLOGIA: Els estudis tècnics realitzats, per a l’exposició a The Courtauld Gallery, mostren que la SÈRIE es va iniciar amb el quadre del Metropolitan, perquè aquí les mans i les cartes només estan esbossats, mentre que en el quadre de la Fundació Barnes, ja ha resolt aquests problemes. Metropolitan Museum of New York Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE
Respecte a les COMPOSICIONS dels dos personatges, les anàlisi mostren que en el quadre d’Orsay, Cézanne va treballar més intensivament el dibuix que en la versió de The Courtauld Gallery. Això significa, segurament, que ja havia practicat aquesta composició, i fa pensar que The Courtauld Gallery no és l’últim de la sèrie, sinó tot el contrari, un dels primers. Oli sobre llenç, 1890-1892, 47’5 x 57 cm, Musée d’Orsay, París Courtauld Gallery, Londres 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE
Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania Metropolitan Museum of New York Courtauld Gallery, Londres Oli sobre llenç, 1890-1892, 47’5 x 57 cm, Musée d’Orsay, París Família real de Qatar, 191,6 milions euros 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Amb la qual cosa, l’ordre cronològic més probable és aquest:
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Per a la realització del tema dels Jugadors de cartes, Cézanne va executar un gran nombre de treballs preparatoris com a dibuixos, aquarel·les i estudis. Això és un fet inusual en l’obra d’aquest artista. Va realitzar una sèrie de retrats individuals de personatges populars, camperols de la seva finca del Jas Bouffan, que després els pintaria formant grups en la sèrie de Jugadors de cartes. Aquests retrats previs serien: El fumador. És un dels primers quadres de camperols. Es creu que es tracta de Paulin Paulet, que després surt en la sèrie de jugadors. Destaca l’ambientació, perquè està en un interior i no en l’ambient rural, com solien representar-se els camperols.
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Home amb pipa. Aquest personatge apareix en els quadres de dues figures dels Jugadors de cartes. Home fumant pipa. Aquí de nou trenca amb la tradició i pinta a un camperol en un interior.
6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE Camperol Jugador de cartes Fumador de pipa, 1891 Pere Alexandre, jardiner, Home amb brusa blava
Els seus quadres reflecteixen a gent del poble, per exemple, en Home de la pipa (1890) o Fumador de pipa (1891). Paul Cézanne, Home de la pipa, 1890 Paul Cézanne, Fumador de pipa, 1891 6.- HISTÒRIA I EXPOSICIONS DEL QUADRE
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES
PAUL CÉZANNE OBRES
Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): 7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Paul Cézanne, Vista d’Auvers, 1874
Retrat fotogràfic de Paul Cézanne, 1861 Autoretrat basat en la fotografia, 1863 Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): 7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES
Dona amb cafetera. Representa sols allò essencial, no n’hi ha cap element decoratiu que ens faci desviar l’atenció. Tant la cara com els braços, la porta, la tetera i la tassa són figures geomètriques. N’hi ha poc color. La figura és plana. No n’hi ha perspectiva. 7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Paul Cézanne, Dona amb cafetera, 1890 Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906):
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES L’al·lot de l’armilla vermella (“El muchacho del chaleco rojo”). És un jove que està pensant, meditant. Sembla que apareix més el color. Es redueix únicament a allò essencial. Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): Paul Cézanne, Jove amb guardapit vermell, 1888-1890
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Muntanya de Sainte Victoire. Altre tema que el caracteritza són els Paisatges. Als voltants d’Aix s’aixeca, majestuosament, la muntanya de Sainte-Victoire. Els seus mil metres d’alçada es varen convertir en el protagonista principal dels últims treballs de Cézanne. Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): Paisatges Paul Cézanne, La muntanya de Santa Victòria, 1885-87
CÉZANNE Sèrie Muntanya de Sainte-Victoire i paisatges Les seves obres de La muntanya Sainte-Victoire descomponen la forma en molts quadrats de color, amb pinzellades amples de múltiples facetes vibrants, que miren de suggerir l’espai.
Paul Cézanne La muntanya de Santa Victòria 1885-87, oli sobre llenç, 26 x 35cm
Paul Cézanne Camí a Chantilly 1888
Paul Cézanne El camí de Bibemus 1895, 65’1 x 81 cm
Paul Cézanne Carrer de Mongeroult 1898
La seva pintura és el punt de partida del cubisme i ha influït en coloristes com Matisse (fauvisme). Paul Cézanne Cisterna en el parc de Château Noir 1900 oli sobre llenç 74’3 x 61 cm
Paul Cézanne Mont Sainte Victoire 1902
Paul Cézanne Mont Sainte-Victoire vista des de Les Lauves 1902-06, 65 x 81 cm
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Variades Natures mortes. En els temes dels Bodegons introdueix les formes geomètriques i els canvis del punt de vista dels objectes. Els primers Bodegons són molt més senzills, els darrers estan plens d’objectes. En ells i en els paisatges es poden observar perfectament la geometrització característica de l’estil de Cézanne, ja que tant les botelles com les cases o les fruites i els arbres són veritablement formes geomètriques. Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): Bodegons Paul Cézanne Natura morta amb cortina i gerro de flors 1899, oli sobre llenç 54’7 x 74 cm
Paul Cézanne Natura morta: Pomes, melicotons, peres i raïm 1879-80, oli sobre llenç, 38’5 x 46’5 cm
Paul Cézanne Natura morta amb còmoda o calaixera 1883-87, oli sobre llenç, 73’3 x 92’2 cm
Paul Cézanne Natura morta amb pomes 1895
Paul Cézanne Natura morta: Un cantó de la taula 1895-1900, oli sobre llenç, 47 x 56 cm
Paul Cézanne Natura morta: Cebes i botella 1895-1900, oli sobre llenç, 66 x 81 cm, París, Musée d´Orsay
Paul Cézanne Natura morta amb pomes i taronjes 1899
Paul Cézanne: RETRATS
Paul Cézanne Autoretrat 1875
Paul Cézanne Retrat de Víctor “Chocquet" 1875, oli sobre llenç 45’7 x 36’8 cm
Paul Cézanne Hortense Fiquet 1877-78, oli sobre llenç 72’5 x 56 cm
Paul Cézanne Dona amb cafetera 1890
Paul Cézanne Passejant assegut 1895-1900 Oli sobre llenç
Paul Cézanne El bebedor oli sobre llenç 45’7 x 37’5 cm
Paul Cézanne Els jugadors de cartes 1890-1902, oli sobre llenç, 45 x 57 cm, Musée d’Orsay
Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Paul Cézanne Els jugadors de cartes 1890-1902, oli sobre llenç, 45 x 57 cm Musée d’Orsay Claridad geométrica: Se reducen las formas a conos, cilindros y esferas Pinceladas cortas en la dirección de cada objeto (perpendiculares, diagonales) Perspectiva invertida. Los objetos avanzan desde el fondo hacia nosotros cinco versiones del mismo tema Composición equilibrada pero con ligera asimetría Botella como eje central levemente desplazada a un lado Personaje joven y corpulento aparece cortado Personaje maduro (parece que jardinero de su padre) aparece completo con un pequeño espacio detrás Líneas de contorno muy marcadas, delimitan figuras, dotándolas de protagonismo al margen del espacio (aíslan del entorno) Simbología: cartas más claras = triunfo Sombras violáceas Predominio de colores cálidos Protagonismo de la mesa y manos enfrentadas
Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania
Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania Metropolitan Museum of New York Courtauld Gallery, Londres Oli sobre llenç, 1890-1892, 47’5 x 57 cm, Musée d’Orsay, París Família real de Qatar, 191,6 milions euros Amb la qual cosa, l’ordre cronològic més probable és aquest: 7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Les banyistes i els Nus. En Les banyistes mostra una progressiva abstracció mitjançant la simplificació geomètrica i la utilització de plans geomètrics de color. La sèrie dels Nus la va pintar els darrers anys de la seva vida. Se’l considera precursor dels nus de Picasso. Són esbossos de grans quadres que no va arribar a pintar. Es tracta de quadres petits i de format quadrat. Obres de PAUL CÉZANNE (1839-1906): Bodegons
CÉZANNE Sèrie Banyistes Paul Cézanne Banyistes 1890-91 oli sobre llenç 54’2 x 66’5 cm
Paul Cézanne Banyistes 1890-91, oli sobre llenç, 54’2 x 66’5 cm
Paul Cézanne Les grans banyistes 1900-05, oli sobre llenç, 132’4 x 219’1 cm
Paul Cézanne Banyistes 1899-06, oli sobre llenç, 208 x 249 cm
Paul Cézanne Les grans banyistes 1906, oli sobre llenç
VINCENT VAN GOGH OBRES
7.- ARTISTES I OBRES POSTIMPRESSIONISTES Fa servir pinzellada grossa i línies sinuoses, que delimiten els contorns molt marcats. Compon els quadres amb pinzellades que marquen ritmes i direccions dins la tela. Gira- sols, 1881. Moltes obres tenen el color groc com a predominant, l’acostuma a contraposar al violat per crear un contrast màxim. És un pintor molt expressionista, ja que amb les seves línies i pinzellades personals ens explica espais i paisatges sorgits del seu món interior. Fa servir colors molt purs que no s’assemblen a la realitat. •Església d’Auvers-sur-Oise, 1890. •Nit estelada,1890. •Terrassa del cafè de la Place du Forum, 1888. Obres de VINCENT WILLEM VAN GOGH (1853-1890).
TOULOUSE- LAUTREC OBRES
PAUL GAUGUIN OBRES
BIBLIOGRAFIA  Argan, Giulio Carlo. El arte moderno: 1770-1970. Valencia: Fernando Torres, 1977.  Atje, Ursula. Historia de los estílos artísticos II: desde el Renacimiento hasta el tiempo presente. Madrid: Istmo, 1988.  Borghesi, Silvia. Art book cezanne:la naturaleza, la geometria y las manos de un genio. Barcelona, Electa 1999  Chilvers, Ian, Diccionario de arte. Madrid: Alianza, 1995.  Leonard Kurt. Paul Cezanne. Barcelona: Edicions 62, 1990.  Martín González, JJ. Historia del arte. Tomo II: arte moderno y contemporáneo. Madrid: Gredos, 1974.  Medina, Pedro. Història de l’art. Barcelona: Columna, 2001.  Comentari de l’obra al Musée d’Orsay.  http://www.musee-orsay.fr/fr/collections/oeuvrescommentees/peinture/commentaire_id/les- joueurs-de-cartes-  Material de l’exposició Cézanne’s Card Players a The Courtauld Gallery de Londres, del 21 de octubre del 2010 al 16 de enero del 2011  http://www.courtauld.ac.uk/gallery/exhibitions/2010/cezanne/index.shtml Texte de l’exposició Cézanne’s Card Players a The Courtauld Gallery de Londres, del 21 de octubre del 2010 al 16 de enero del 2011  http://lostonsite.wordpress.com/2010/12/20/cuando-se-muestran-las-cartas/ WEBGRAFIA

51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE

Check these out next

51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE

Recomendados

Más contenido relacionado

Presentaciones para ti(20)

Destacado(20)

Similar a 51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE(20)

Más de Assumpció Granero(20)

Último(20)

51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE