SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
Descargar para leer sin conexión
82. Auditorium Building, Chicago Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves
ÍNDEX ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
I. FITXA TÈCNICA Títol  Auditorium Bulding de Chicago Autor Louis Henri Sullivan Cronologia 1885/87-1889 Estil Arquitectura del segle XIX: Escola de Chicago Localització Chicago, Illinois, Estats Units
Louis Sullivan  (Boston, 1856- Chicago, 1924) és considerat per molts el pare dels gratacels moderns, i també,  l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago . Estudià arquitectura a Massachusets i a París, on rebé la influència del decorativisme modernista. Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a  Chicago , on es produí un  boom constructiu  després del gran  incendi de 1871 . El 1879 s’associà amb  Dankmar Adler , i inicià l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys arquitectònics.  En aquesta empresa treballà  Frank Lloyd Wright , el qual sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la  seva obra.  Sullivan i Adler  varen construir més de cent  edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama s’estengué per altres ciutats americanes on reberen nombrosos encàrrecs. II. LOUIS HENRI SULLIVAN
En 1881 van concloure en St. Louis (Missouri) una altra construcció de deu plantes: el  Wainwright Building  (anterior). En 1904 va construir la seva  obra mestra en solitari , el magatzem de  Carson Pirie Scott , un dels millors exemples arquitectònics de l'escola de Chicago (posterior a l’Auditori).  De les seves construccions posteriors tan sols es conserven dos  petits bancs , el  Security Bank de Owatonna  (Minnesota, 1908) i el  Peoples Savings Bank de Cedar Rapids  (Iowa, 1911).  II. LOUIS HENRI SULLIVAN
III. ESCOLA DE CHICAGO L‘ Escola de Chicago  va ser un estil arquitectònic sorgit a finals del segle XIX i principis del XX a la ciutat de Chicago.  Estil pioner en la introducció de  nous materials i tècniques  per a la construcció de grans  edificis comercials . Aquest moviment sorgeix en un context, en què  augmentà  considerablement el  nivell demogràfic  el que va suposar que l' urbanisme  adquirís una rellevància màxima, perquè Chicago es trobava en una fase de creixement accelerat, ja que havia esdevingut un gran mercat cerealista i un notable nucli industrial per les bones comunicacions ferroviàries i fluvials.
El  1871  la ciutat de  Chicago  sofrirà un  incendi  que la destruirà quasi per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a  aixecar-la de nou . Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada  Escola de Chicago .  D’aquesta manera, es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran  demanda de construcció .  La solució que s'adoptà fou la  construcció en vertical : molts pisos elevats sobre una planta reduïda, per l’encariment dels solars. Paral·lelament a l'aparició dels  gratacels , apareixeran els  primers ascensors elèctrics , que eliminen el principal inconvenient dels edificis alts. III. ESCOLA DE CHICAGO
Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra i la utilització de la fusta per a evitar nous incendis, així, dominaran el panorama les  estructures de ferro  recobertes i les tècniques dels constructors de ponts. Una altra innovació seran les  finestres corregudes  que ocuparan la major part de les façanes dels edificis. A Chicago, precisament, s’aixecaran els primers gratacels de la història de l’arquitectura. Els projectes de  gratacels de Sullivan  amb estructures de ferro i formigó convertiren aquesta tipologia d’edificis en el  símbol arquitectònic  dels EUA, de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials.  Sullivan mantingué  elements decoratius dels modernisme , tot i que per a ell  el més important era la funció  de l’edifici . Edifici Carsons Pirie Scott & Co III. ESCOLA DE CHICAGO
1.   Estructures metàl·liques  que permetran realitzar edificis amb gran  alçària . 2. Ús del  pilar de formigó  com a  suport . Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra fangós. Home Insurance Company Building Marshall Fields Store III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques
III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 3.  Finestres esteses horitzontalment  per tota la façana amb les dimensions desitjades.  4. Respecte a l'exterior, se  suprimeixen els elements decoratius  i s’opta   per  superfícies llises  i acristallades. Predominen les  línies horitzontals i verticals. Auditorium building
III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 5. Desenvolupament de  l’ascensor elèctric . 6. Possible  eliminació dels murs de càrrega. Reliance building Wainwright Building
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL -L’Auditòrium és un dels edificis més emblemàtics d’aquest estil innovador i la primera obra realitzada per  Dankmar Adler i Louis Sullivan .  -En el seu moment, fou un edifici destinat a funcions de teatre de l’ Òpera  (6.000 espectadors). Per a descompensar les despeses econòmiques, també tingué la funció d’ hotel  i de  lloc d’oficines . L’Opera es deia que posseïa la millor acústica del món...? -Actualment, és utilitzat per la  Universitat Roosevelt .
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL Es tracta de  l'obra més interessant d'aquest període , una de les més belles de tota la producció de l'Escola de Chicago.  El projecte va tenir  nombroses versions  en les quals Sullivan va anar simplificant, successivament, els problemes tècnics, arribant a una solució rítmica i plàstica de les diverses parts de l'edifici, parcialment independents, estructurades en subdivisions per la seva funció.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR Els constructors dels gratacels (potrogratacels) de Chicago defensaven l’ estètica del bloc , per a ells la façana era l’element simple de tancament de l’edifici. Però per a Sullivan, la  façana del Auditorium , cobra vitalitat pròpia, perquè realitza una  gradació i alternança de massís i buits , com en els palaus del  Quattrocento florentí .
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR El ritme vertical es reforça per  divisions d'ordre invers , amb la representació d’un únic mòdul-finestra, que el part central apareix com  un ordre gegant  diferenciat per  grans pilastres  que  tanquen quatre nivells consecutius.
[object Object],[object Object],IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
Els primers pisos són de  granit rústic , mentre que els alts, d’ arenisca  (gres). Aquests presenten uns sèrie d' arcuacions  sobre les quals s’assenten els pisos del remat. El resultat és la disposició compensada en  sentit horitzontal i vertical dels seus elements , i la comprensió de l’edifici com un  tot íntegre , i no com una multiplicació de plantes, que era com quedava en els protogratacels.  IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR L'Auditori té una  impressionant estructura exterior , la més notable en el seu moment, doncs quan es va acabar era  l'edifici més alt de la ciutat  i el més gran dels Estats Units. El  sòl  sobre el qual s'assenta l'auditori és d' argila  pel que no es van poder col·locar uns fonaments convencionals. La solució que van proposar els arquitectes va ser suficientment enginyosa com per suportar els  enormes murs  de l'edifici durant més d'un segle. No obstant això, al llarg del temps, el pes ha aconseguit una lleugera  deformació , que es pot veure clarament  en el vestíbul del teatre , on el pis de mosaic té un pendent diferent en apropar-se als murs exteriors.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: PLANTA I ALÇAT
- A  l'interior,  la complexitat figurativa és encara més  intensa en les dimensions  dels elements utilitzats per estructurar l'espai ( arcs  de fins a 36 m de diàmetre,  columnes  de 90 cm d'ample i no més d'1,80m d'alt) i, sobretot, l' esvelta decoració  reforçada per tots els materials ornamentals possibles. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR
 
Alguns  detalls de l'interior  van ser probablement elaborat per  Frank Lloyd Wright , arquitecte del  Museu Guggenheim de Nova York , i que va començar a treballar com a dibuixant en 1887 en una oficina d'aquest mateix complex de Chicago. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR
- El  5 d'octubre de 1887 , el President  Grover Cleveland  va posar la primera pedra per a la construcció de l’Auditori i poc després, la  Convenció Nacional Republicana  de 1888 es va celebrar en un edifici parcialment acabat, on Benjamin Harrison va ser nominat com a candidat presidencial. El 9 de desembre 1889 el ja president Harrison dedica a l'edifici la cançó ‘’ Home Sweet Home ’’ enmig d'una fragorosa ovació. - L' Orquestra Simfònica de Chicago  va debutar a l’Auditòrium el 16 d'octubre de 1891 i va ser acollida fins que es va mudar a la  Orchestra Hall  en 1904.  - Theodore Roosevelt  també va donar el seu famós discurs de  Bull Moose  en 1912 en aquest teatre i va ser nominat per a President dels Estats Units. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
[object Object],[object Object],[object Object],V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
A la fi dels anys 60, l’Auditòrium es reobre per acollir concerts dels més importants estels de rock del moment, fins que va ser declarat  Monument Històric Nacional en 1975 .  A partir d'aquest moment es comencen a realitzar millores i  l'any 2001 s'escomet una important restauració  amb l'objectiu de retornar al teatre el seu color original. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Combina el  rigor racional i utilitari  amb una estètica que es pot relacionar amb la del  Modernisme europeu , ja que la decoració interior és de  motius florals i curvilinis .  A més, el projecte va necessitar del geni de l’enginyer Adler per a resoldre el problema de trobar-se sota el nivell de l’aigua i a prop del llac Michigan.  Té influència dels  palaus renaixentistes  en els arcs i els pilars, amb l’ornamentació compensada, així com per el granit rústic de la zona inferior. VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Influirà en els magatzems  Carson, Pirie i Scott , que es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998. va ser dissenat per Sullivan i construït el 1899 (10 anys després). La seva construcció està relacionada amb  la reconstrucció de la ciutat  després l’incendi del 1871, la qual significà un  canvi de costums  i la   centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City , lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat.  És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat. VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Els magatzems  Carson, Pirie i Scott , és l’obra  més clarament racionalista  i que més avança cap a l’arquitectura del segle XX. Aquest edifici es basa en la  repetició d’un mòdul  que crea una  retícula de finestres i suports , totalment,  rectilínia . VI. MODELS I INFLUÈNCIES La solució del  xamfrà  és una semi  rotonda que trenca la linealitat del conjunt , mentre que la  decoració  es concentra en la part baixa, la que correspon als  aparadors  visibles dels del carrer. El conjunt, d’acord amb els principis de l’escola de Chicago, destaca per la seva  senzillesa i pel fet de reflectir a l’exterior l’estructura de l’espai interior .
“ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan VI. MODELS I INFLUÈNCIES
VI. MODELS I INFLUÈNCIES “ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan
Louis Sullivan. Magatzem Carson. 1899-1906. Chicago VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel  modernisme , que conegué en la seva visita a París.  Els seus edificis recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905. Utilitzà els nous materials ( formigó, ferro i vidre ) i inicià la construcció de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del  funcionalisme europeu  posterior, en el qual destacaren  Adolf Loos i Le Corbusier . VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment d’estils anteriors, a  Barcelona  es troba una petita influència de  l’Escola de Chicago  a les construccions de la  Via Laietana . La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913 adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les  línies convencionals . VI. MODELS I INFLUÈNCIES
CONCLUSIÓ : Els arquitectes que treballaren a Chicago, en els anys 30, utilitzaren noves estructures per a l’esquelet de l’edifici, però no renunciaren a les solucions estètiques dels estils clàssics:  ritme de les obertures, encoixinats, arcs de mig punt, etc,  és un  vocabulari  i són uns elements arquitectònics que  continuaren utilitzant . Auditorium building VI. MODELS I INFLUÈNCIES
 
http://www.bluffton.edu/~sullivanm/chisull/chisull.html http://www.greatbuildings.com/buildings/Auditorium_Building.html http://www.slideshare.net/jesusguillermo/escuela-de-chicago-presentation-972155 http://www.viajes.net/americadelnorte/estadosunidos/chicago/teatros/auditoriumtheatre http://www.soloarquitectura.com/foros/showthread.php?2800-Sullivan-y-Adler-%A1el-Auditorium-de-Chicago ! http://www.arquba.com/monografias-de-arquitectura/chicago-auditorium-building/ http://www.slideshare.net/guest http://www.slideshare.net/mcarmearanda/sullivan-magatzems-carson-pirie-scot Wikipedia, Viquipèdia Imatges: Google i Flickr VII. BIBLIOGRAFIA

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusier
Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusierArquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusier
Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusierAlfredo García
 
Frank lloyd wright
Frank lloyd wrightFrank lloyd wright
Frank lloyd wrightMDGAL
 
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda Chávez
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda ChávezEscuela de Chicago - Fabiola Aranda Chávez
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda ChávezFabiola Aranda
 
Inicio del movimiento moderno en europa y norteamérica
Inicio del movimiento moderno en europa y norteaméricaInicio del movimiento moderno en europa y norteamérica
Inicio del movimiento moderno en europa y norteaméricasubsuelo
 
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicago
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de ChicagoArquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicago
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicagopapefons Fons
 
Bauhaus Architecture.pptx
Bauhaus Architecture.pptxBauhaus Architecture.pptx
Bauhaus Architecture.pptxssuser942b5f
 
Arquitectos SIGLO XXI
Arquitectos SIGLO  XXIArquitectos SIGLO  XXI
Arquitectos SIGLO XXIMariana Felix
 
Arquitectura del siglo XX-XXI
Arquitectura del siglo XX-XXIArquitectura del siglo XX-XXI
Arquitectura del siglo XX-XXIpapefons Fons
 
El palacio de Westminster
El palacio de WestminsterEl palacio de Westminster
El palacio de WestminsterFilomena López
 
interior design - bauhaus school style
interior design - bauhaus school styleinterior design - bauhaus school style
interior design - bauhaus school styleBarziArch
 
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZ
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZWALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZ
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZANA PILAR BRITO GARCÍA
 
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbao
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de BilbaoArquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbao
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbaolaira ramos
 

La actualidad más candente (20)

Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusier
Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusierArquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusier
Arquitectura funcionalista. bauhaus y le corbusier
 
Frank lloyd wright
Frank lloyd wrightFrank lloyd wright
Frank lloyd wright
 
Luis henry sullivan
Luis henry sullivanLuis henry sullivan
Luis henry sullivan
 
Alvar aalto
Alvar aaltoAlvar aalto
Alvar aalto
 
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda Chávez
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda ChávezEscuela de Chicago - Fabiola Aranda Chávez
Escuela de Chicago - Fabiola Aranda Chávez
 
Aalto
AaltoAalto
Aalto
 
Inicio del movimiento moderno en europa y norteamérica
Inicio del movimiento moderno en europa y norteaméricaInicio del movimiento moderno en europa y norteamérica
Inicio del movimiento moderno en europa y norteamérica
 
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicago
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de ChicagoArquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicago
Arquitectura de rascacielos: la Escuela de Chicago
 
Mies Van Der Rohe
Mies Van Der Rohe Mies Van Der Rohe
Mies Van Der Rohe
 
Bauhaus Architecture.pptx
Bauhaus Architecture.pptxBauhaus Architecture.pptx
Bauhaus Architecture.pptx
 
Revista pdf
Revista pdfRevista pdf
Revista pdf
 
Arquitectos SIGLO XXI
Arquitectos SIGLO  XXIArquitectos SIGLO  XXI
Arquitectos SIGLO XXI
 
ESCUELA DE LA BAUHAUS
ESCUELA DE LA BAUHAUS ESCUELA DE LA BAUHAUS
ESCUELA DE LA BAUHAUS
 
Arquitectura del siglo XX-XXI
Arquitectura del siglo XX-XXIArquitectura del siglo XX-XXI
Arquitectura del siglo XX-XXI
 
El palacio de Westminster
El palacio de WestminsterEl palacio de Westminster
El palacio de Westminster
 
interior design - bauhaus school style
interior design - bauhaus school styleinterior design - bauhaus school style
interior design - bauhaus school style
 
La escuela de chicago
La escuela de chicagoLa escuela de chicago
La escuela de chicago
 
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZ
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZWALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZ
WALTER GROPIUS - ARQUITECTOS Y OBRAS - UDO ANZ
 
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbao
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de BilbaoArquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbao
Arquitectura Moderna: Museo Guggenheim de Bilbao
 
BAUHAUS DESIGN
BAUHAUS DESIGNBAUHAUS DESIGN
BAUHAUS DESIGN
 

Destacado

Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...
Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...
Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...Ignacio Sobrón García
 
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XX
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XXVANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XX
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XXjuan argelina
 
Los Jugadores de Cartas. Paul Cézanne
Los Jugadores de Cartas. Paul CézanneLos Jugadores de Cartas. Paul Cézanne
Los Jugadores de Cartas. Paul CézanneJesus Conde
 
Características y evolución de la pintura de Velázquez
Características y evolución de la pintura de VelázquezCaracterísticas y evolución de la pintura de Velázquez
Características y evolución de la pintura de VelázquezIgnacio Sobrón García
 
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricasÁngel Yela
 
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...Ignacio Sobrón García
 
32 arquitectura del siglo xix
32 arquitectura del siglo xix32 arquitectura del siglo xix
32 arquitectura del siglo xixÁngel Yela
 
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...Ignacio Sobrón García
 
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...Ignacio Sobrón García
 
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...Ignacio Sobrón García
 
Ribera; hospicio de San Fernando
Ribera; hospicio de San Fernando Ribera; hospicio de San Fernando
Ribera; hospicio de San Fernando kln xh
 

Destacado (20)

Vanguardias históricas
Vanguardias históricasVanguardias históricas
Vanguardias históricas
 
Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...
Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...
Explica el proceso de configuración y los rasgos esenciales del Movimiento Mo...
 
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XX
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XXVANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XX
VANGUARDIAS PICTÓRICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XX
 
El juramento de los Horacios de David
El juramento de los Horacios de DavidEl juramento de los Horacios de David
El juramento de los Horacios de David
 
profesor_El s. XXI
profesor_El s. XXIprofesor_El s. XXI
profesor_El s. XXI
 
Los Jugadores de Cartas. Paul Cézanne
Los Jugadores de Cartas. Paul CézanneLos Jugadores de Cartas. Paul Cézanne
Los Jugadores de Cartas. Paul Cézanne
 
Presentación estilo realista
Presentación estilo realistaPresentación estilo realista
Presentación estilo realista
 
101 el guernica de picasso
101 el guernica de picasso101 el guernica de picasso
101 el guernica de picasso
 
El modernismo
El modernismoEl modernismo
El modernismo
 
Características y evolución de la pintura de Velázquez
Características y evolución de la pintura de VelázquezCaracterísticas y evolución de la pintura de Velázquez
Características y evolución de la pintura de Velázquez
 
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas
34 artes plásticas en la primera mitad del siglo xx. las vanguardias históricas
 
Academias y salones en el siglo XVIII
Academias y salones en el siglo XVIIIAcademias y salones en el siglo XVIII
Academias y salones en el siglo XVIII
 
LA ESCULTURA BARROCA ESPAÑOLA
LA ESCULTURA BARROCA ESPAÑOLALA ESCULTURA BARROCA ESPAÑOLA
LA ESCULTURA BARROCA ESPAÑOLA
 
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...
Describe las características del dadaismo como actitud provocadora en un cont...
 
32 arquitectura del siglo xix
32 arquitectura del siglo xix32 arquitectura del siglo xix
32 arquitectura del siglo xix
 
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...
DEFINE EL CONCEPTO DE VANGUARDIA ARTÍSTICA EN RELACIÓN CON EL ACELERADO RITMO...
 
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...
Explica las características del neoclasicismo arquitectónico en la época de N...
 
el carnaval de arlequín de miró
el carnaval de arlequín de miróel carnaval de arlequín de miró
el carnaval de arlequín de miró
 
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...
Explica el Realismo y su aparición en el contexto de los cambios sociales y c...
 
Ribera; hospicio de San Fernando
Ribera; hospicio de San Fernando Ribera; hospicio de San Fernando
Ribera; hospicio de San Fernando
 

Similar a 82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN

SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
Fitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonFitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonJulia Valera
 
01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems CarsonRamon Pujola
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohecampa01
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xxjgutier4
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixRosa Curto
 
Speech
SpeechSpeech
SpeechETSAV
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixRosa Curto
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialshistorialavilaroja
 
De com el ferro es va convertir en noble
De com el ferro es va convertir en nobleDe com el ferro es va convertir en noble
De com el ferro es va convertir en nobleAvel·lí
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheimjgutier4
 
Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019esterferrando
 
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla LópezTorre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla Lópezguest518b6deb
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partbalvare6
 
Arquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icarArquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icarIsabel Castro
 

Similar a 82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN (20)

Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
Magatzems Carson, Pirie, Scott
Magatzems Carson, Pirie, ScottMagatzems Carson, Pirie, Scott
Magatzems Carson, Pirie, Scott
 
Magatzems Carson
Magatzems CarsonMagatzems Carson
Magatzems Carson
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Fitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonFitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carson
 
01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
Speech
SpeechSpeech
Speech
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materials
 
Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
De com el ferro es va convertir en noble
De com el ferro es va convertir en nobleDe com el ferro es va convertir en noble
De com el ferro es va convertir en noble
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheim
 
Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019
 
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla LópezTorre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
Arquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icarArquitectura emblemàtica icar
Arquitectura emblemàtica icar
 

Más de Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

Más de Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Último

Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 

Último (8)

Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 

82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN

  • 1. 82. Auditorium Building, Chicago Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves
  • 2.
  • 3. I. FITXA TÈCNICA Títol Auditorium Bulding de Chicago Autor Louis Henri Sullivan Cronologia 1885/87-1889 Estil Arquitectura del segle XIX: Escola de Chicago Localització Chicago, Illinois, Estats Units
  • 4. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924) és considerat per molts el pare dels gratacels moderns, i també, l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago . Estudià arquitectura a Massachusets i a París, on rebé la influència del decorativisme modernista. Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a Chicago , on es produí un boom constructiu després del gran incendi de 1871 . El 1879 s’associà amb Dankmar Adler , i inicià l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys arquitectònics. En aquesta empresa treballà Frank Lloyd Wright , el qual sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la seva obra. Sullivan i Adler varen construir més de cent edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama s’estengué per altres ciutats americanes on reberen nombrosos encàrrecs. II. LOUIS HENRI SULLIVAN
  • 5. En 1881 van concloure en St. Louis (Missouri) una altra construcció de deu plantes: el Wainwright Building (anterior). En 1904 va construir la seva obra mestra en solitari , el magatzem de Carson Pirie Scott , un dels millors exemples arquitectònics de l'escola de Chicago (posterior a l’Auditori). De les seves construccions posteriors tan sols es conserven dos petits bancs , el Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908) i el Peoples Savings Bank de Cedar Rapids (Iowa, 1911). II. LOUIS HENRI SULLIVAN
  • 6. III. ESCOLA DE CHICAGO L‘ Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit a finals del segle XIX i principis del XX a la ciutat de Chicago. Estil pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials . Aquest moviment sorgeix en un context, en què augmentà considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l' urbanisme adquirís una rellevància màxima, perquè Chicago es trobava en una fase de creixement accelerat, ja que havia esdevingut un gran mercat cerealista i un notable nucli industrial per les bones comunicacions ferroviàries i fluvials.
  • 7. El 1871 la ciutat de Chicago sofrirà un incendi que la destruirà quasi per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou . Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago . D’aquesta manera, es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció . La solució que s'adoptà fou la construcció en vertical : molts pisos elevats sobre una planta reduïda, per l’encariment dels solars. Paral·lelament a l'aparició dels gratacels , apareixeran els primers ascensors elèctrics , que eliminen el principal inconvenient dels edificis alts. III. ESCOLA DE CHICAGO
  • 8. Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra i la utilització de la fusta per a evitar nous incendis, així, dominaran el panorama les estructures de ferro recobertes i les tècniques dels constructors de ponts. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis. A Chicago, precisament, s’aixecaran els primers gratacels de la història de l’arquitectura. Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels EUA, de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials. Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme , tot i que per a ell el més important era la funció de l’edifici . Edifici Carsons Pirie Scott & Co III. ESCOLA DE CHICAGO
  • 9. 1. Estructures metàl·liques que permetran realitzar edificis amb gran alçària . 2. Ús del pilar de formigó com a suport . Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra fangós. Home Insurance Company Building Marshall Fields Store III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques
  • 10. III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana amb les dimensions desitjades. 4. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius i s’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals. Auditorium building
  • 11. III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric . 6. Possible eliminació dels murs de càrrega. Reliance building Wainwright Building
  • 12. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL -L’Auditòrium és un dels edificis més emblemàtics d’aquest estil innovador i la primera obra realitzada per Dankmar Adler i Louis Sullivan . -En el seu moment, fou un edifici destinat a funcions de teatre de l’ Òpera (6.000 espectadors). Per a descompensar les despeses econòmiques, també tingué la funció d’ hotel i de lloc d’oficines . L’Opera es deia que posseïa la millor acústica del món...? -Actualment, és utilitzat per la Universitat Roosevelt .
  • 13. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL Es tracta de l'obra més interessant d'aquest període , una de les més belles de tota la producció de l'Escola de Chicago. El projecte va tenir nombroses versions en les quals Sullivan va anar simplificant, successivament, els problemes tècnics, arribant a una solució rítmica i plàstica de les diverses parts de l'edifici, parcialment independents, estructurades en subdivisions per la seva funció.
  • 14. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR Els constructors dels gratacels (potrogratacels) de Chicago defensaven l’ estètica del bloc , per a ells la façana era l’element simple de tancament de l’edifici. Però per a Sullivan, la façana del Auditorium , cobra vitalitat pròpia, perquè realitza una gradació i alternança de massís i buits , com en els palaus del Quattrocento florentí .
  • 15. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR El ritme vertical es reforça per divisions d'ordre invers , amb la representació d’un únic mòdul-finestra, que el part central apareix com un ordre gegant diferenciat per grans pilastres que tanquen quatre nivells consecutius.
  • 16.
  • 17. Els primers pisos són de granit rústic , mentre que els alts, d’ arenisca (gres). Aquests presenten uns sèrie d' arcuacions sobre les quals s’assenten els pisos del remat. El resultat és la disposició compensada en sentit horitzontal i vertical dels seus elements , i la comprensió de l’edifici com un tot íntegre , i no com una multiplicació de plantes, que era com quedava en els protogratacels. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
  • 18. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR L'Auditori té una impressionant estructura exterior , la més notable en el seu moment, doncs quan es va acabar era l'edifici més alt de la ciutat i el més gran dels Estats Units. El sòl sobre el qual s'assenta l'auditori és d' argila pel que no es van poder col·locar uns fonaments convencionals. La solució que van proposar els arquitectes va ser suficientment enginyosa com per suportar els enormes murs de l'edifici durant més d'un segle. No obstant això, al llarg del temps, el pes ha aconseguit una lleugera deformació , que es pot veure clarament en el vestíbul del teatre , on el pis de mosaic té un pendent diferent en apropar-se als murs exteriors.
  • 19. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: PLANTA I ALÇAT
  • 20. - A l'interior, la complexitat figurativa és encara més intensa en les dimensions dels elements utilitzats per estructurar l'espai ( arcs de fins a 36 m de diàmetre, columnes de 90 cm d'ample i no més d'1,80m d'alt) i, sobretot, l' esvelta decoració reforçada per tots els materials ornamentals possibles. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR
  • 22.  
  • 23. Alguns detalls de l'interior van ser probablement elaborat per Frank Lloyd Wright , arquitecte del Museu Guggenheim de Nova York , i que va començar a treballar com a dibuixant en 1887 en una oficina d'aquest mateix complex de Chicago. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR
  • 24. - El 5 d'octubre de 1887 , el President Grover Cleveland va posar la primera pedra per a la construcció de l’Auditori i poc després, la Convenció Nacional Republicana de 1888 es va celebrar en un edifici parcialment acabat, on Benjamin Harrison va ser nominat com a candidat presidencial. El 9 de desembre 1889 el ja president Harrison dedica a l'edifici la cançó ‘’ Home Sweet Home ’’ enmig d'una fragorosa ovació. - L' Orquestra Simfònica de Chicago va debutar a l’Auditòrium el 16 d'octubre de 1891 i va ser acollida fins que es va mudar a la Orchestra Hall en 1904. - Theodore Roosevelt també va donar el seu famós discurs de Bull Moose en 1912 en aquest teatre i va ser nominat per a President dels Estats Units. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
  • 25.
  • 26. A la fi dels anys 60, l’Auditòrium es reobre per acollir concerts dels més importants estels de rock del moment, fins que va ser declarat Monument Històric Nacional en 1975 . A partir d'aquest moment es comencen a realitzar millores i l'any 2001 s'escomet una important restauració amb l'objectiu de retornar al teatre el seu color original. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
  • 27. Combina el rigor racional i utilitari amb una estètica que es pot relacionar amb la del Modernisme europeu , ja que la decoració interior és de motius florals i curvilinis . A més, el projecte va necessitar del geni de l’enginyer Adler per a resoldre el problema de trobar-se sota el nivell de l’aigua i a prop del llac Michigan. Té influència dels palaus renaixentistes en els arcs i els pilars, amb l’ornamentació compensada, així com per el granit rústic de la zona inferior. VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 28. Influirà en els magatzems Carson, Pirie i Scott , que es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998. va ser dissenat per Sullivan i construït el 1899 (10 anys després). La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City , lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat. VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 29. Els magatzems Carson, Pirie i Scott , és l’obra més clarament racionalista i que més avança cap a l’arquitectura del segle XX. Aquest edifici es basa en la repetició d’un mòdul que crea una retícula de finestres i suports , totalment, rectilínia . VI. MODELS I INFLUÈNCIES La solució del xamfrà és una semi rotonda que trenca la linealitat del conjunt , mentre que la decoració es concentra en la part baixa, la que correspon als aparadors visibles dels del carrer. El conjunt, d’acord amb els principis de l’escola de Chicago, destaca per la seva senzillesa i pel fet de reflectir a l’exterior l’estructura de l’espai interior .
  • 30. “ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 31. VI. MODELS I INFLUÈNCIES “ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan
  • 32. Louis Sullivan. Magatzem Carson. 1899-1906. Chicago VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 33. Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme , que conegué en la seva visita a París. Els seus edificis recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905. Utilitzà els nous materials ( formigó, ferro i vidre ) i inicià la construcció de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier . VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 34. Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment d’estils anteriors, a Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana . La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913 adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals . VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 35. CONCLUSIÓ : Els arquitectes que treballaren a Chicago, en els anys 30, utilitzaren noves estructures per a l’esquelet de l’edifici, però no renunciaren a les solucions estètiques dels estils clàssics: ritme de les obertures, encoixinats, arcs de mig punt, etc, és un vocabulari i són uns elements arquitectònics que continuaren utilitzant . Auditorium building VI. MODELS I INFLUÈNCIES
  • 36.  
  • 37. http://www.bluffton.edu/~sullivanm/chisull/chisull.html http://www.greatbuildings.com/buildings/Auditorium_Building.html http://www.slideshare.net/jesusguillermo/escuela-de-chicago-presentation-972155 http://www.viajes.net/americadelnorte/estadosunidos/chicago/teatros/auditoriumtheatre http://www.soloarquitectura.com/foros/showthread.php?2800-Sullivan-y-Adler-%A1el-Auditorium-de-Chicago ! http://www.arquba.com/monografias-de-arquitectura/chicago-auditorium-building/ http://www.slideshare.net/guest http://www.slideshare.net/mcarmearanda/sullivan-magatzems-carson-pirie-scot Wikipedia, Viquipèdia Imatges: Google i Flickr VII. BIBLIOGRAFIA