1. Arquitectura Castella-Lleó
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
Gòtic

2. Arquitectura Castella-Lleó
Gòtic

3. Arquitectura Gòtica als
Regnes Hispànics
Penetració del Gòtic:
• Edificacions cistercenques.
• Influències culturals entre
França i Espanya.
• L’austeritat impedeix
l´ornamentació, però
afavoreix els avenços tècnics.

4. Edificacions cistercenques
• La irradiació de
l’orde del Císter en
els territoris
hispànics va
començar el 1140.

5. ETAPES:
1. Etapa cistercencaEls monjos del Císter propaguen els elements de l’estil introdueixen
la simplicitat en la decoració. La construcció més important d’aquest moment és el Monestir
de Poblet.
2. Etapa castellana Es dóna una gran activitat constructora afavorida pel poder reial.
Domina la influència francesa i destaquen les Catedrals de Lleó, Burgos i Toledo.
3. Etapa catalana (gòtic mediterrani) El centre artístic es trasllada al Llevant espanyol,
on destaquen les Catedrals de Barcelona, Girona i la de Palma (FITXA 18).
4. En el segle XV L’activitat torna de nou a Castella, on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC. El gòtic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials.

6. Regnes hispànics
S. XIII
CLÀSSIC
Castella i Lleó.
Relacions amb França.
Catedrals de Burgos, Toledo, Lleó.
S. XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
 Aturada de l’afany
reconqueridor.
 Castella perd la seva
vitalitat constructiva.
 El centre del gòtic es
trasllada al Llevant. Gòtic
Mediterrani.
Catalunya, València,
Aragó, Balears: Imperi
comercial del Mediterrani.
Barcelona, Palma (FITXA
18), Girona.
S. XV
FLAMÍGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora.
Salamanca, Sevilla.
Corona d’Aragó:
Destaquen edificis civils:
Llotja de la Seda i de
Palma.
La particular situació política dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les àrees d’expansió:
 Castella amb influència de França.
 L’arquitectura gòtica de la Mediterràniaamb influència d’Itàlia.

7. • Les esglésies gòtiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendència a
l’altura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major.
Monestir Reial de Santa
Maria. Conca de Barberà.
Tarragona.

8. 1) Els precedents. Etapa cistercenca Construcció més important
és el Monestir de Poblet. Destaca pels seus amplis arcs, les
voltes de creueria i l’escassa decoració.

9. Castella. Fase clàssica (s. XIII)
2) Els inicis. Etapa castellana (segle XIII) 
Va ser en els regnes de Castella i Aragó on es van aixecar les primeres
estructures gòtiques, en el darrer terç del segle XII, com per exemple les
catedrals d’Àvila, Tarragona, Lleida, Tudela i Sigüenza.
Ja en el segle XIII, i seguint el model francès, les construccions són
plenament gòtiques. Les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo són les més
significatives.
S’ introdueixen al regne de Castella les formes del gòtic francès clàssic, en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa.

10. CATEDRAL
D’ÀVILA (1172)
Primera catedral gòtica d’Espanya,
començada cap el 1157 sota la
direcció del mestre Fruchel, i
finalitzada en el segle XIV.
És al mateix temps església i
fortalesa.

11. La VOLTA DE CREUER: un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret:
la clau.
Catedral d’Àvila Clau de volta

12. GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA
TOLEDOLLEÓBURGOS

13. SEGLE XIII : PERÍODE CLÀSSIC
• Alçat tripartit.
• Tribunes tendència a
desaparèixer.
• Capçaleres un gran
desenvolupament.
• Nau central s’eleva
considerablement.
• Volta de tercelets i les
sexpartides.
• Arcbotants gran
desenvolupament.
CARACTERÍSTIQUES

14. CATEDRAL
BURGOS
• Catedral de Burgos La primera
d’estil gòtic francès construïda en
Espanya (iniciada s. XIII).
• La façana principal està emmarcada
por dues torres rematades per
agulles calades, aquestes agulles (ja
del s. XV) són obra de Juan de
Colonia.

15. Planta de creu llatina, 3 naus, transsepte sobresurt molt, i girola amb
trams trapezoïdals i triangulars i amb capelles radials. Sobre el
creuer s’aixeca un cimbori octogonal (ja és obra, també, del segle XV).

16. • Tres naus, absis poligonal, i girola amb capelles radials.
• Transsepte sobresurt.
• En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major.

17. Catedral
de Burgos
• Es construeix sobre una
església romànica.
• Façana típica gòtic clàssic.

18. Evolució gòtic clàssic (s. XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal, tot i que alguns són
magnífics exemples del gòtic flamíger.

19. GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA
TOLEDOLLEÓBURGOS

20. CATEDRAL
DE TOLEDO
• Catedral de Toledo 
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaçament
de l’antiga mesquita. És
coetània a la de Burgos.
• Els arquitectes foren
Martín i Petrus Petri,
Juan Guas i Enrique
Egas.
• És la de menor imitació
francesa. És la més
genuïnament espanyola.

21. • Té planta de saló (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus, d’altura
desigual (escalonada exteriorment), i amb
capelles laterals, i doble deambulatori.
Destaca per les seves esplèndides reixes,
que són un magnífic exponent del gòtic
castellà.

22. Evolució gòtic clàssic (s. XIII)
Catedral de Toledo

23. Catedral
de Toledo
• L’alçat interior presenta
només dos nivells
(arcades I finestrals),
excepte a la capçalera,
on hi ha un trifori cec.

24. Toledo
• S’inspira en la de
París.
• La seva doble
girola és molt
característica.
•Té major nombre de
capelles radials al
deambulatori.

25. • Una torre a la façana.
• 5 naus (fet particular).
Toledo

26. • Interior de la
catedral de Toledo.
• Nau principal i cor.
Toledo

27. GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA
TOLEDOLLEÓBURGOS

28. Catedral de Lleó
començada 1255-1302
• Catedral de Lleó Iniciada a mitjan
segle XIII és la més francesa de les
catedrals peninsulars, ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a l’interior una
lluminositat radiant.
• Té la tipologia gòtica francesa més
pura en: planta, alçat, esperit de l’edifici,
desmaterialització i vitralls.
• Gran unitat estilística a tot el conjunt.
• La més lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles.

29. ART GÒTIC: LLEÓ
• La façana occidental i principal consta de tres pòrtics i dues grans
torres, acabades en agulles (chapitells).

30. Catedral
de Lleó
Començada
1255-1302
• Les dues grans torres,
estan unides a la nau central
per arcbotants.
• Té rosassa central, i triple
pòrtic. Façana relacionada
amb la de Chartres.

31. Les dues torres, rematades amb agulles, donen més verticalitat i
ascensionalitat a l’edifici.
Catedral de Lleó

32. Catedral de Lleó

33. Planta de la Catedral de Lleó
PLANTA:
• Per la seva planta està
basada en la de Reims, la
llargada més reduïda (9
trams a Reims, 5 a Lleó).
• Cos longitudinal de 3 naus.
• Ampli transsepte de 3
naus.
• Capçalera (2 trams rectes).
• Girola i sis capelles radials
poligonals.

34. Claristori
(més desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alçat de la Catedral de Lleó
ALÇAT INTERIOR:
• Mostra els tres nivells
típics del gòtic clàssic:
arcades, trifori o tribuna,
finestrals o claristori.
Trifori, que en el seu fons
presenta finestrals.
• Les finestres claristori són
molt grans, i el mur s’hi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls.

37. Evolució gòtic clàssic (s. XIII)
Catedral de Lleó
• La lluminositat queda reforçada per grans obertures al
mur occidental: la rosassa i una línia de finestrals.

38. Catedral de Lleó
• Volta de creueria simple, els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars, que baixen fins el terra, remarcant, així, la divisió vertical en
trams.
• Les torres sobresurten del cos general de l’edifici, i deixen aïllat el cos de la nau
central amb la rosassa.

39. CATEDRAL
DE LLEÓ
• Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims,
Amiens i Chartres. És el model
més perfecte d’arquitectura
gòtica a Castella.
• Les tres portalades, molt
atrompetades, i separades per
estrets arcs apuntats, contenen
un dels millors conjunts
escultòrics del gòtic castellà.

40. • Les tres naus molt altes.
• Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 òculs).
• Esplèndida lluminositat.

41. • De minsa influència posterior per la complexitat de la tècnica constructiva.
• La qualitat de la pedra l’ha deteriorada bastant, i algunes peces escultòriques s’han
hagut de retirar de la intempèrie per preservar la conservació.
L
L
E
Ó

42. Segle XIV: PERÍODE
MANIERISTA (A GÒTIC MEDITERRANI)
3) El gòtic mediterrani. Etapa catalana
En el segle XIV l’impuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya.
• Austeritat.
• Major amplada de la nau central.
• No es sol marcar el creuer en planta.
• El trifori és pràcticament inexistent.
• Façanes simples.
• Predomini del mur sobre el van, cosa per la qual tenen
menys il·luminació i, generalment, menys arcbotants.
•Torres poligonals que solen acabar en pla.
• Absis poligonals.
• Rosasses d’influència cistercenca.
• Mediterrani.

43. Segles XV - XVI :GÒTICO FLAMÍGER
• Edificis grans, senzills i molt ornamentats.
• Es fusionen el fust i el capitell.
• Voltes s’omplen de nervis secundaris.
• Tot tipus d’arcs.
• Típica decoració vegetal entre la que
destaquen “la cardina” i les magranes, que es
combinen amb figures animals.
• Abunda el treball amb el trepà.

44.  El gòtic final es anomenat gòtic flamíger o florit (de
tendència ornamental barroca). Es construeixen
edificis de grans dimensions i sense destacar
excessivament les diferències d’altura entre les naus.
 En aquest segle l’art gòtic aconsegueix la seva
plenitud, tant en les construccions religioses com en
les civils, en bona mesura suscitat per la necessitat
de les corones d’afirmar el seu domini territorial i,
sobretot, a partir del darrer terç del segle, quan els
Reis Catòlics pretenen crear un estat modern
unificat.
Segle XV:

45. 4) La plenitud del gòtic (segle XV). L’activitat torna de nou a Castella, on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC. Mentre que el gòtic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials. El segle XV marca la maduresa
del gòtic i es poden establir 2 PERÍODES:
Segle XV (a Castella):
 a) 1ª ½ S. XV (fins època RRCC):
- Predomini de formes clares i poc decorades (sòbries): catedrals Múrcia, Oviedo i Pamplona.
- Gòtic mediterrani es manifesta en edificis civils: Llotges, (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerç).
 b) 2ª ½ s. XV. Regnat Reis Catòlics:
- Època florescent: la Corona impulsa la construcció de moltes obres.
- Gòtic isabelí:
* Enorme carregament decoratiu, una febre decorativa que oculta l’estructura arquitectònica.
* Cobertes arriben a la seva màxima complicació: habitual utilització de voltes estrellades que
es fan, fins i tot, calades i, també, s’utilitzen arcs complicats (conopials, mixtilinis), plens de
subtilíssimes nervadures.
* Temes iconogràfics: heràldica (escuts), cadenes, puntes de llança, etc.
* Molts de mestres i constructors estrangers, que es traslladen a la península, a causa de
l’esplendor de la Corona, introduiran en Espanya les formes del gòtic florit, és l’estil flamíger.
* En aquest context, el francès Juan Guas va aixecar el palau d’El Infantado, a Guadalajara.
* Mentrestant, a Burgos treballa Juan de Colonia, autor de l’església de la Cartoixa de
Miraflores. Es poden establir dos focus:
A) Focus burgalès  S’inicia amb Juan de Colonia.
B) Focus en Toledo S’inicia amb Hanequin de Brussel·les.

46. 4) La plenitud del gòtic (segle XV). L’activitat torna de nou a Castella,
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC.
 Avanços decoratius, no estilístics ni tècnics.
 A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria.
 Molt adornat.
 Voltes estrellades, amb tercelets i arcs conopials en abundància.
 Ho podem trobar les catedrals de Sevilla, Salamanca i Segòvia.
Segle XV (a Castella):

47.  Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
més dels arcs que
es creuen.
Volta estrellada

48. CATEDRALS
• CATEDRAL DE SEVILLA
• CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontañón
• CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525) Juan Gil Hontañón
• CATEDRAL DE CÒRDOVA
– Hernán Ruiz El Viejo
– A l’interior de la
Mesquita de Còrdova.
• CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
• CATEDRAL DE MÚRCIA

49. CATEDRAL DE SALAMANCA
(1512 )
Juan Gil Hontañón

50. CATEDRAL DE SEGÒVIA
(1525)
Juan Gil Hontañón

51. Sevilla
 Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402.
 Conserva part de les
estructures
musulmanes.
Construïda sobre
l’antiga mesquita
almohade, de la que
varen conservar el
minaret (“alminar), és
a dir, la Giralda, al que
afegiren el cos
renaixentista superior
de campanes.
 Es caracteritza per
les seves grans
dimensions i per les
seves estructures
musulmanes.

52. • És d’enormes
dimensions.
• La planta és de 5 naus
de 9 trams, amb capelles
laterals entre els
contraforts.
• Les cobertes s’obrin amb
voltes de nervadura
senzilla, excepte en el
creuer.

53. Catedral de Sevilla
(segle XV)
• Les cobertes s’obrin amb voltes de nervadura senzilla, excepte en el creuer.

56. Catedral gòtica de Sevilla amb ornamentació flamígera

57. CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gòtiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides, després de Sant Pere del Vaticà i de
Sant Pau de Londres.

58. • A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gòtic molt
recarregat (el flamíger), que és la darrera etapa, i que dura fins als
inicis del segle XVI, quan es comença a imposar el nou art
procedent d’Itàlia: el Renaixement.
Primitiu cimbori catedral de
Burgos. Juan de Colonia
Façana “Colegio San
Gregorio” de Valladolid

59. • ESCOLA DE BURGOS
• ESCOLA DE TOLEDO
• Les obres realitzades per
aquestes escoles són
conegudes com estil “REIS
CATÒLICS” o “estil Isabelí”.
• Hi destaquen mestres d’obres
flamencs, francesos i alemanys,
entre ells cal esmentar els
arquitectes i escultors, per
exemple, al francès Juan Guas,
a Simón de Colonia, i Gil de
Siloé, que practicaren amb
preferència aquest estil.
Escoles arquitectòniques
(segona meitat segle XV). Es poden establir dos focus:

60. • És una variant del gòtic flamenc -
borgonyó, amb influències de l’art
mudèjar.
• En arquitectura, les esglésies tenen
tendència a la unificació de l’espai,
eliminant la distinció entre les naus i el
transsepte; també es caracteritzen per
la ubicació del cor en alt, als peus
de l’església.
• Les cobertes es compliquen, i
abunden les de nervis que es decoren
també amb escuts o altres motius, i
les estrellades que, fins i tot,
presenten una traceria calada.
Estil “Reis
Catòlics” o
Estil Isabelí”

61. • En la decoració escultòrica
és on aquest estil s’expressà
amb major personalitat i
fastuositat. L’ornamentació,
que sol ser exuberant i plena
de detallisme, s’ estén per totes
les parts de l’edifici, però mostra
preferència, encara, per les
portades i les portes; oculta
l’estructura arquitectònica
(influència mudèjar).
• Los temes són heràldics,
apareix l’escut dels Reis
Catòlics amb el jou (yugo) i les
fletxes o les seves inicials (F I),
que es barreja amb la
decoració, el tema del
“salvatge”, cobert tot de pèl o
vestit completament amb fulles
o molsa (musgo), cordons
franciscans, cadenes, conxes,
mitges boles, rosetes,
escriptura…, (influència de
l’Alhambra).

62.  JUAN DE COLONIA (padrí)
 SIMÓN DE COLONIA (pare)
 FRANCISCO DE COLONIA
(fill)
Escola de
Burgos

63. JUAN DE
COLONIA
 Focus burgalès  S’inicia amb
Juan de Colonia, que va construir
les TORRES AGULLES
(“chapiteles”) de la catedral i el
PRIMITIU CIMBORI (bella volta
estrellada calada).
Mestre de la catedral de Burgos

64. SIMÓN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL
CONDESTABLE
Focus burgalès 

65. SIMÓN DE
COLONIA
ESGLÉSIA DE
“SAN PABLO DE
VALLADOLID”
COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”
VALLADOLID
És una façana retaule, amb arcs escarsers i
conopials, i l’escut de Castellà i Lleó emmarcat
per dues pilastres.
Focus burgalès 

66. COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”
VALLADOLID
SIMÓN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoïdal
i decoració de magranes.

67. Focus burgalès COL·LEGI DE
“SAN GREGORIO”
VALLADOLID
SIMÓN DE COLONIA

68. COL·LEGI DE
“SAN GREGORIO”
VALLADOLID

69. Focus burgalès  Timpà de la protada.
COL·LEGI DE “SAN GREGORIO” VALLADOLID

70. Focus burgalès  La FLOR DE LIS, emblema del fundador del Colegio.
COL·LEGI DE “SAN GREGORIO” VALLADOLID

71. Focus burgalès  Tema
dels homes “salvatges”,
coberts tot de pèl o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo).
COL·LEGI DE
“SAN GREGORIO”
VALLADOLID
SIMÓN DE COLONIAFocus burgalès 

72. FRANCISCO
DE COLONIA
• Fill de Simón i nét de Juan.
• Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s. XVI, va
seguir treballant en l’estil
gòtic, i no és va decantar per
el nou corrent renaixentista.
• ”PORTADA DE LA
PELLEJERÍA”

73.  HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES
 JUAN GUAS
 ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo

74. HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES
Focus en Toledo
Remata la torre de la
catedral de Toledo amb un
graciós artifici de pinacles.
I realitza la Porta dels
Lleons i els monuments
funeraris de “Don Álvaro de
Luna” i “San Ildefonso”.
Iniciador en Espanya de l’estil flamíger.

75. JUAN GUAS
 “PALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADO”
 “SAN JUAN DE LOS
REYES”
Arquitecte i escultor espanyol, mort en Toledo en 1496. És considerat el màxim
representant de l’estil gòtic isabelí o estil Reis Catòlics.
Focus en Toledo

76. “PALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADO”
• Petit palau senyorial que té una façana coberta amb pedres
llaurades en punta de diamant, i rematada per una galeria
oberta.
•Guadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo

77. “SAN JUAN DE LOS REYES”
Toledo
• L’obra més important del focus toledà i
de l’estil Isabelí és San Juan de los
Reyes.
• Planta de saló, d’una sola nau molt
ampla i capelles entre els contraforts,
no sobresurt el transsepte en planta.
JUAN GUAS
• Notable és la llanterna i, especialment, l’abundant
decoració del creuer, atapeït materialment
d’ornamentació.
• Encàrrec personal de reina Isabel per a
commemorar la Batalla del Toro (1476).
Focus en Toledo

78. “SAN JUAN DE LOS REYES”
Toledo
JUAN GUAS

79. “SAN JUAN DE LOS REYES”
Toledo
JUAN GUAS • Relleus amb els escuts dels Reis Catòlics.

80. JUAN GUAS
“SAN JUAN
DE LOS
REYES”, Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit, uns anys després, per Simón de Colonia, fill
de Juan de Colonia. El claustre tenia dos pisos: l’inferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada, i el superior amb arcs mixtilinis. La coberta era de fusta, igual a l’estil
mudèjar.
Focus en Toledo

81. La coberta era de fusta, igual a l’estil mudèjar.
“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

82. ENRIQUE EGAS
• Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534).
• Representant de la darrera etapa
del gòtic castellà, al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en l’estil renaixentista.
• Mestre major de la catedral de
Toledo.
• HOSPITALS.
• Catedral de Plasència (1498).
• Projecte per a una nova catedral de
Granada.
Focus en Toledo

83. HOSPITALS
• Va introduir la novetat de
construir els hospitals amb
planta de creu (i no amb l’antiga
planta basilical), amb l’església
en el centre i dos patis o
claustres als costats.
• “Santiago de Compostela”
(1501-1511).
• “Santa Cruz de Toledo” (1504-
1515).
• “Granada” (1511- finals del
segle XVI).
ENRIQUE EGAS
Focus en Toledo

84. “CAPILLA DE LOS VÉLEZ”
CAPELLA
• És una fundació privada ordenada construir en aquest període,
per Don Juan de Chacón, majordom de la reina, i es va acabar
de construir en temps del seu fill que és el primer marquès dels
“Vélez”.
• Ocupa l’espai de dues
capelles en la girola, a més
d’una sèrie de cases que n’hi
havia adossades a la catedral,
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de l’estructura del
temple.
• L’obra és atribuïda a Pérez
López, encara que el mestre
major de la catedral era Juan
León.
PÉREZ LÓPEZ

85. CATEDRAL
DE MÚRCIA

86. “CAPILLA
DE LOS VÉLEZ”
• Es distribueix en tres pisos,
separada per nínxols, entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres), sota un arc
trevolat, decorat amb un fons de
conxes marines.
• El darrer cos o pis té
finestrals.
PÉREZ LÓPEZ

87. • La decoració desfigura les línies
arquitectòniques:
- Motius vegetals: soques d’arbre,
cardines, motius florals, magranes, etc.
- Elements heràldics, arcs llombards,
conxes marines.
- Animals fantàstics: dragons, sirenes,
etc.
- Mènsules amb els seus respectius
dosserets per a col·locar figures que
avui no hi són.
- “Putti” o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos), grassonets,
amb ales, barrejats amb tota la
decoració.
- Inscripcions amb lletra de caràcters
gòtics.
“CAPILLA
DE LOS VÉLEZ”
PÉREZ LÓPEZ

88. EXTERIOR
CAPILLA DE
LOS VÉLEZ
• Dividida en tres cossos que
s’aixequen sobre un sòcol llis.
• El primer té tres arcs de mig
punt amb l’escut dels Vélez i dos
éssers el sustenten, coberts de
vestimenta vegetal l’aguanten
(“salvatges”).
• El segon està separat del primer
per una cadena que ressalta del
parament, hi apareixen aquí
escuts i elms (yelmos) de la
família.
• El tercer pis és un cos de llums
on s’obrin finestres bessones.
PÉREZ LÓPEZ

90. En acabar el gòtic peninsular, PODEM DIR...
... que una catedral gòtica és:
UNA MERAVELLA D’ESVELTESA,
DE MATEMÀTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces, per poder contrarestar-les,
era fonamental) i...
... DE LLUM HÀBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres.

91. Bibliografia
 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa
 Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe
 Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado
 Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002).
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat

92. Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADA…!!!

93. El gòtic perdura a la península Ibèrica fins al primer quart del segle
XVI, amb la construcció de les catedrals de Salamanca i Segòvia,
encara que ja s’hi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu.
Mentre Itàlia ja viu en ple Renaixement.
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525 )
JUAN GIL HONTAÑÓN

94. CATEDRAL DE SALAMANCA
(1512 )
Juan Gil Hontañón

95. CATEDRAL DE SEGÒVIA
(1525)
Juan Gil Hontañón

96. Fi de l’edat mitjana
• Caiguda de
Constantinoble,
1453.
• Renaixement
italià.

97. Gòtic
Arquitectura Castella-Lleó
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves