ART PREHISTÒRIC 
Història de l’art 
IES Ramon Llull (Palma) 
M Assumpció COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. Grane...
PREHISTÒRIA 
CONTEXT HISTÒRIC 
• Gràcies a les pintures rupestres podem 
conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home 
...
PALEOLÍTIC SUPERIOR 
(25000-10000/8000 aC) 
Pintures rupestres de la cova d’Altamira. Era quaternària, 15000-12000 aC. 
Or...
PALEOLÍTIC SUPERIOR 
(25000-10000/8000 aC) 
Origen de l’art: L'home de la Prehistòria 
mostra una sensibilitat no per l'ar...
ART PREHISTÒRIC 
Origen de l’art: Referent a l’art, al Paleolític podem parlar de dues 
tipologies artístiques principals:...
ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions artístiques 25000-10000 aC) 
• ART MOBILIARI O MOBLE 
 Venus esteatopígies 
• ART...
ART PALEOLÍTIC 
(creacions artístiques 
25000-10000 aC) 
Anar a índex… 
ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC 
 PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) 
• ART MOBILIARI O MOBLE. OBJECTES UTILITARIS 
AMB CARÀCTER ESTÈT...
ART MOBLE 
Art mobiliari: L’art moble comprèn estris (per exemple, arpons...) de pedra i os 
que tenen una finalitat màgic...
ART MOBILIARI 
ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA 
La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys i ...
BASTÓ DE COMANDAMENT. EL CASTILLO
BASE DE PROPULSOR TALLAT 
BISÓ de la cova de La Madeleine 
(10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)
BASE DE PROPULSOR TALLAT 
BISÓ de la cova de La Madeleine 
(10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)
PROPULSOR
PROPULSOR
PALEOLÍTIC SUPERIOR 
(25000-10000/8000 aC) 
A tota Europa apareixen en aquesta època les primeres manifestacions d’art 
mo...
PALEOLÍTIC SUPERIOR 
(25000-10000/8000 aC) 
La seva finalitat es relaciona amb els rituals de fertilitat 
que asseguressin...
INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR 
VENUS DE LESPUGUE 
(20000 aC, Musée de l’Homme, París)
VENUS DE WILLENDORF. Pedra calcària: 11 cm 
(24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)
VENUS DE 
WILLENDORF. 
Pedra calcària: 11 cm. 
(24000-22000 aC, 
Naturhistorisches 
Museum, Viena)
VENUS DE LESPUGUE. Vorí: 14’7 cm. 
(20000 aC, Musée de l’Homme, París)
VENUS DE 
LESPUGUE. 
Vorí: 14’7 cm. 
(20000 aC, Musée de 
l’Homme, París)
VENUS DE LAUSSEL. 
Relleu: 46 cm, amb 
banya abundància a 
la mà 
(24000 aC, Musée 
Aquitaine, Bordeus)
VENUS DE SAVIGNANO
VENUS DE 
VESTONICE
VENUS DE 
BRASSENPOUY
No són freqüents les figures 
masculines, però si les 
representacions d’animals. 
Més endavant, a més 
d'escultures de vo...
ART PREHISTÒRIC 
 PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) 
• ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES 
UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈT...
ART PARIETAL O MURAL 
Anar a índex… 
Art rupestre: Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior. 
L'...
BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU 
Interès artístic. Referent a la tècnica emprada, aprofiten 
entrants i sortints de la roc...
PRINCIPALS ABRICS DE 
LA PINTURA PARIETAL 
CANTÀBRICA I 
LLEVANTINA 
Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o due...
ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA 
Escola francocantàbrica (o hispanofrancesa): Destaquen les coves de Lascaux i 
Altamira. Es repre...
ESCOLA VASCO-FRANCESA 
Els pintaven perquè creien que d’aquesta manera els seria més fàcil caçar, 
per això apareixen en l...
ESCOLA HISPANO-FRANCESA 
Són representacions d’animals estàtics, solitaris, no n’hi ha una composició en 
manada (bisó, cè...
ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA 
S’han aprofitat els sortints de la roca per a crear profunditat. 
VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN D...
ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA 
Són pintures policromes. 
Aquestes pintures tenen un alt interès 
històric, donat que ens informe...
MÀ EN NEGATIU 
(ALTAMIRA, CANTÀBRIA, 15000-12000 aC)
PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ 
DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ 
DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA 
CARACTERÍSTIQUES: 
 Les pintures estan fetes en coves impermeables que 
estan protegides de la h...
BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA) 
(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria. 
Pols negra de roca, v...
BISONS ALTAMIRA 
(15000-12000 aC)
CABRA (ALTAMIRA)
BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA 
ALTAMIRA 
GRAN CÈRVOLA PORC SENGLAR
CAVALL (ALTAMIRA)
LA GRAN CÈRVOLA (2’25 m, ALTAMIRA) 
Santillana del Mar. Cantàbria.
LA GRAN CÈRVOLA 
(2’25 m, ALTAMIRA) 
Santillana del Mar. Cantàbria.
CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA 
CAVALLS I BISONS 
BISONS COVA DE LA CO...
CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA 
ANIMALS 
SALA DEL PEIX COVA DE LA ...
CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA). 
Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 ...
BOU (LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA)
RINOCERONT DE ROUFFIGNAC 
FRANÇA
ISARD DE LA COVA DE NIAUX. FRANÇA 
PALEOLÍTIC SUPERIOR.
COVA DE NIAUX. FRANÇA 
PALEOLÍTIC SUPERIOR.
COVA DE NIAUX. FRANÇA 
PALEOLÍTIC SUPERIOR.
SIGNES ABSTRACTES 
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
MÀ EN NEGATIU 
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
MANS EN NEGATIU 
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
CUSQUER, BOQUES DEL ROÏNA, FRANÇA
SIGNES FEMENÍ I MASCULÍ
VULVES FEMENINES. TITO BUSTILLO (ASTÚRIES). 
PALEOLÍTIC SUPERIOR
SIGNES QUADRANGULARS 
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
SIGNE QUADRANGULAR FEMENÍ 
(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
PINTURA ESCOLA LLEVANTINA 
(posterior, pertany al Mesolític o Epipaleolític) 
Anar a índex…
PRINCIPALS ABRICS DE LA 
PINTURA PARIETAL LLEVANTINA 
Escola llevantina. Les pintures no estan a l’interior de la cova, si...
RECREACIÓ COVA DE PARPALLÓ. GANDIA. VALÈNCIA.
DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA 
Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la 
figura hum...
ESCENA DE DANSA 
(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
GUERRERS (CASTELLÓ)
ARQUER EN MOVIMENT 
COVA DE LA 
SALTADORA (CASTELLÓ) 
MESOLÍTIC
ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític) 
CARACTERÍSTIQUES: 
 Monocromes. 
 Apareix la figura humana en escenes 
de caça...
ESCENA DE CAÇA 
Abric dels Cavalls. 
Barranc de La Valltorta. 
Tirig. Castelló.
DONES 
ABRIC DE 
BICORP. 
VALÈNCIA.
PINTURES 
ESQUEMÀTIQUES 
DE LA COVA 
D’ALMADÉN 
(CIUDAD REAL) 
LLUITA ENTRE ARQUERS 
(COVA REMÍGIA, 
CASTELLÓ. MESOLÍTIC)
PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA). 
A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstra...
PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I 
FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.
 PETRÒGLIF: Gravat o dibuix sobre una 
pedra aplicat sobretot als d’època prehistòrica. 
PETRÒGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMA...
ART PREHISTÒRIC 
 PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) 
• ART MOBILIARI O MOBLE 
 Venus esteatopígies 
• ART RUPESTRE 
...
ART NEOLÍTIC 
Anar a índex… 
CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI 
La següent etapa, el Neolític (10000-3000 aC), supos...
CABANA LACUSTRE NEOLÍTICA
RECONSTRUCCIÓ DE CASES NEOLÍTIQUES 
PALAFÍTIQUES
ART NEOLÍTIC 
És ara quan apareixen els primers 
poblats i eines tan útils com l’arc. 
Al Neolític trobem un nou tipus de ...
Es continua representant ídols femenins o la deessa mare de la fecunditat (per 
exemple a Çatal Hüyük, Turquia). 
ÍDOL NEO...
DEESSA MARE DE LA 
FECUNDITAT. 
PERÍODE NEOLÍTIC (6000 aC). 
ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
A més, apareix com a novetat destacada la ceràmica, que té tot un seguit 
d’utilitats (permet el transport i la conservaci...
ART PREHISTÒRIC 
 NEOLÍTIC (10000-3000 aC) 
• CERÀMICA 
 Vas Campaniforme 
 Ceràmica de bandes gravades 
 Ceràmica car...
CERÀMICA NEOLÍTICA 
Ceràmica: Aquesta primera ceràmica no té decoració pictòrica, sinó gravada 
mitjançant incisions. Les ...
CERÀMICA NEOLÍTICA 
VAS CAMPANIFORME. 
CIENPOZUELOS, MUSEU 
ARQUEOLÒGIC DE 
MADRID. 
Ceràmica campaniforme anomenada 
aix...
CERÀMICA NEOLÍTICA 
Ceràmica de bandes gravades gravat lineal o geomètric damunt la 
superfície d’alguns vasos.
CERÀMICA NEOLÍTICA 
Ceràmica cardial i la de cordes 
feta amb incrustacions de mol·luscos i 
de cordes.
Ceràmica llisa. 
CERÀMICA NEOLÍTICA 
ESCUDELLA DEL PERÍODE NEOLÍTIC. 
SANT PERE DE GALLIGANS, GIRONA.
CERÀMICA TALAIÒTICA
CERÀMICA TALAIÒTICA
CERÀMICA NEOLÍTICA 
Ceràmica. Tipus: 
Ceràmica campaniforme. 
Ceràmica de bandes gravades. 
Ceràmica cardial i la de corde...
ARQUITECTURA 
RITUAL I MEGALÍTICA 
 NELOLÍTIC (10000-3000 aC) 
 Menhir 
 Alineament 
 Cromlec 
 Dolmen 
 EDAT DELS M...
Art prehistòric 
ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA 
ARQUITECTURA: Va néixer en el Neolític (9000-5000 aC) perquè l’home es ...
ÀREA DE DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS MONUMENTS 
MEGALÍTICS
ARQUITECTURA RITUAL 
I MEGALÍTICA 
Art prehistòric 
ELS MEGÀLITS: Els monuments megalítics són construccions fetes amb gra...
MENHIR 
MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica 
clavada verticalment al terra. És una pa...
Art prehistòric 
Menhir de Carnac Olese 
Menhir El Grah
Art prehistòric 
Menhir del Mas Roqué. 
Vilamaniscle. 
Empordà. 
Menhir de Vallvenera. Girona 
Carnac. 
Bretanya. Le 
Gran...
Anar a índex… 7.- ALINEAMENT (A) 
Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia 
(alineament) o en c...
ALINEAMENT DE CARNAC 
(4500-2500 aC, França)
7. PAU UIB: Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta, 
generalment amb orientació est-oest. 
ALINEAMENT DE CAR...
ALINEAMENT DE CARNAC 
(4500-2500 aC) Bretanya. França.
ALINEAMENT DE CARNAC 
(4500-2500 aC, França)
Anar a índex… 
44.- CROMLEC (A) 
CROMLEC (44): Monument megalític. Agrupacions de diversos menhirs situats 
formant un cer...
44.- 
CROMLEC 
(A) 
 HENGE: 
Cercle 
ritual; és un 
cromlec 
dolmènic. 
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, pedra arenisca)....
44. PAU UIB: Monument megalític. Agrupació de menhirs 
en forma circular. 
CROMLEC DE STONEHENGE.
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, Anglaterra).
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, Anglaterra).
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, Anglaterra).
CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ 
(3000 aC, Anglaterra).
CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ 
(3000 aC, Anglaterra).
CROMLEC DE STONEHENGE
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, Anglaterra)
Art prehistòric 
Cromlec d’Ametlles 
Cromlec de Stonehenge
CROMLEC DE STONEHENGE 
(3000 aC, Anglaterra)
50.- DOLMEN (A) 
DOLMEN (50) 
Art prehistòric 
DOLMEN: Megàlit en forma de 
taula. 
Tomba o monument funerari 
format por ...
ESQUEMA DE 
DOLMEN SENZILL: 
Una cambra sepulcral 
coberta. 
50.- Dolmen. Monument megalític en forma de taula, generalmen...
50. PAU UIB: Megàlit aixecat amb tres pedres o més, de les quals dues es 
troben clavades a terra i una tercera es col·loc...
DOLMEN DE 
SORGINETXE. 
ARRÍZALA. ARABA. 
Dolmen exterior: a l’aire lliure.
DOLMEN D’AITKOMENDI. EGUILAZ. ARABA.
DOLMEN DE TELLA. MONTE PERDIDO. OSCA.
Art prehistòric 
Dolmen de Carrowmore. Irlanda 
Dolmen de Verco 
Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca
UNA TOMBA DEL DOLMEN DE CARROWMORE. IRLANDA.
ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR 
Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova 
artificial formad...
LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA. 
DOLMEN DE PASSADÍS 
Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova 
artifi...
LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA. 
DOLMEN DE PASSADÍS
MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA. 
INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS
RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. 
Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova 
artificial ...
RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. 
Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millare...
ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. 
En la roca.
COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. 
PLANTA I SECCIÓ.
COVA DE MENGA. ANTEQUERA. PLANTA I SECCIÓ.
PASSEJADA PER LA COVA DE MENGA. ACCÉS.
COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. ACCÉS.
DOLMEN DE MENGA. CORREDOR.
DOLMEN DE MENGA. 
ANTEQUERA. 
MÀLAGA. 
Galeria coberta.
DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
DOLMEN DE MENGA. 
ANTEQUERA. 
MÀLAGA.
ARQUITECTURA 
MEGALÍTICA 
 NEOLÍTIC (10000-3000 aC) 
 Menhir 
 Alineament (7) 
 Cromlec (44) 
 Dolmen (50) 
 EDAT DE...
ART PREHISTÒRIC 
 EDAT DELS METALLS (3000-500 aC) 
• COURE 
• BRONZE 
 Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100)...
EDAT METALLS 
Cap a la meitat del tercer mil·lenni aC, l’aparició de noves tècniques de fosa, 
així com el descobriment de...
ART EDAT BRONZE 
TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA. 
Anar a índex… 
Art prehistòric: Cultura Talaiòtica 
EDAT DE BRONZE  Cultura...
Art prehistòric: Cultura Talaiòtica 
TALAIOT (131): Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix 
en una ...
REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL
TOROLLONET NOU. MENORCA. 
EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS
TALAIOT DE TOROLLONET NOU. 
MENORCA.
131. PAU UIB: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot 
dedicar-se a diferents activitats (torre de d...
TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL 
Estructura interna.
RECINTE CIRCULAR DE TOROLLONET. MENORCA.
TALAIOT DE RAFEL CÚRNIA. MENORCA.
TALAIOT QUADRAT DE CAPOCORB VELL. MALLORCA
TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
COLUMNA INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE 
CAPOCORB VELL. MALLORCA.
INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE SON SERRALTA. 
PUIGPUNYENT.
TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA DE SUPORT. 
POBLAT DE SON FORNERS.
TALAIOT QUADRAT DE SON SERRA DE MARINA. 
MALLORCA.
TALAIOT DE PLANTA CIRCULAR DE SA CANOVA D‘EN 
MORELL. BETLEM. ARTÀ.
COLUMNA CENTRAL QUE AGUANTAVA EL SOSTRE DEL 
TALAIOT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
TALAIOT QUADRAT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. 
BETLEM. ARTÀ.
NURAGHI DE SANTU ANTINE 
NURAGHI DE LA LOSA 
D’ABBASANTA 
INTERIOR 
NURAGA O 
NURAGUI 
D’ARRUBIU 
PROVÍNCIA DE SASSARI, SA...
Art prehistòric: 
Cultura Talaiòtica 
TAULA DE 
TALATÍ DE DALT 
(1000-500 aC). 
MENORCA. 
TAULA: Pedra vertical 
damunt la...
Art prehistòric Taula de Talatí 
Taula de Talatí de Dalt
134. PAU UIB: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre 
destaca un gran monòlit vertical, a sobr...
TAULA DE TREPUCÓ. 
MENORCA.
TAULA DE TORRALBA D’EN SALORD.
TAULA DE BENISAFULLER.
TAULA DE TORRELLAFUDA
Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca. 
Art prehistòric 
100.- NAVETA (A) 
NAVETA (100): Monument o construcció megalítica,...
NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA
NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
100. PAU UIB: Construcció de l’edat de Bronze mig i final, de planta diversa 
(ferradura, poligonal, ovalada o circular) b...
NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
PERFIL DE LA NAVETA DES TUDONS DES 
DE DARRERE (1000 aC). MENORCA.
SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).
NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
RECINTE EMMURALLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. 
SES SALINES.
ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. 
ARTÀ.
POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.
POBLAT DE L’HOSPITALET. MANACOR.
SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. 
CALA SANT VICENS. MALLORCA
INTERIOR COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. 
CALA SANT VICENS. MALLORCA
COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. 
PALMA.
COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. 
PALMA.
ENTRADA D’UNA DE LES COVES DE SON 
SUNYER. PALMA.
NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
NECRÒPOLI DE 
SON REAL. 
CA’N PICAFORT.
COVES ARTIFICIALS D’HABITATGE. 
CALES COVES.
COVA DE CALA MORELL. MENORCA.
INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL. CALA MORELL. MENORCA.
INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE. CALA 
MORELL. MENORCA.
Anar a portada… 
COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. 
Anar a portada per veure foto des de l’interior o darrere…
INTERIOR DE LA COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE DE CALA 
SA NAU. FELANITX.
ART PREHISTÒRIC 
 EDAT DELS METALL (3000-500 aC) 
• COURE 
• BRONZE 
 Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100),...
EDAT DE BRONZE 
Braus de Costitx Caps de brau fets de bronze, amb tècnica simple. Per a la 
boca i el nas s’han fet uns f...
BOU DE COSTITX. 
Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II 
aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en...
CAP DE BOU TALAIÒTIC.
GUERRERS DE BRONZE DE SON FAVAR.
TINTINÀBUL TALAIÒTIC.
CASCOS DE GUERRERS TALAIÒTICS.
CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). 
Nationalmuseet, Copenhague. Dinamarca. 
• Durant l’edat de Bronze...
CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). 
Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca. 
Carro solar de Trundholm...
ART PREHISTÒRIC 
 EDAT DELS METALL (3000-500 aC) 
• COURE 
• BRONZE 
 Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100),...
ART PREHISTÒRIC 
 EDAT DELS METALL (3000-500 aC) 
• COURE 
• BRONZE 
• FERRO 
 Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, À...
Art prehistòric 
ART EDAT FERRO 
Anar a índex… 
Cultura de Hallstatt: A l’inicií del primer mil·lenni aC. es comença a tre...
ART EDAT FERRO 
DAMA D’ELX. ALACANT. ART 
IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el 
III aC). Museu Arqueològic Nacional...
Dames Divinitats relacionades amb la fecunditat o vinculades a cultes 
funeraris. 
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC 
(entr...
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC 
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, 
Madrid. 
És un bust, probablement, un...
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC 
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. 
Impressiona pel seu esplèndid...
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). 
Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja qu...
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC 
(vers segle III aC ?). 
Museu Arqueològic Nacional, Madrid. 
Dibuix hipotètic de la 
poli...
GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete 
(s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. 
Anar a índex… 
So...
DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC). 
Museu Arqueològic Nacional, Madrid. 
ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la 
f...
BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu 
Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Alb...
GUERRER ÍBER (1ª ½ s. V aC). EDAT FERRO. 
Queden fragments i còpies al Museu arqueològic de 
Jaén. Trobades en 1975 al jac...
RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). 
Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén 
OS DE PORCUNA. 
GRUP ESCULTÒRIC. 
© 2009 ...
RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). 
Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén. 
(© foto Blog Museo de Porcuna)
ART CÈLTIC. La cultura de la Tène: A partir del segle V aC, la civilització 
cèltica, hereva de la cultura hallstàttica, e...
CASTRO CÈLTIC DEL 
MONTE DE SANTA 
TECLA. A GUARDA 
(vers s. I aC i s. I dC). 
Castros  Del llatí, castrum, 
fortificació...
CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A 
GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A 
GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA. 
Anar a índex… 
Verracos Estàtues d’animals toscament tallades en grani...
VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.
VERRACOS 
Verraco junt a l’ermita de la 
Verge, en Mingorría, Àvila. 
Mula de Villardiegua. Zamora.
Comença… 
ART MESOPOTÀMIC 
Anar a índex…
ART PREHISTÒRIC
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

ART PREHISTÒRIC

3.831 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
5 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.831
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
841
Acciones
Compartido
0
Descargas
190
Comentarios
0
Recomendaciones
5
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

ART PREHISTÒRIC

  1. 1. ART PREHISTÒRIC Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. Granero Cueves
  2. 2. PREHISTÒRIA CONTEXT HISTÒRIC • Gràcies a les pintures rupestres podem conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home del Paleolític Superior: les tècniques de caça, les armes, la fauna, els rituals, etc. Paleolític Inferior (fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC) Paleolític Mitjà (entre el 125000 i el 40000 aC) Paleolític Superior (des de 40000 fins 10000 aC) Sota la denominació d’art prehistòric s’hi inclouen totes les manifestacions artístiques produïdes des de l’aparició de l’ésser humà a la terra fins al començament de la Història, és a dir, fins a l’aparició de l’escriptura (cap al 5000-4500 aC, a Mesopotàmia, els sumeris). Aquest llarg període anomenat Prehistòria, es divideix en tres etapes: Paleolític (inferior, mitjà i superior), Neolític i Edat dels Metalls (coure, bronze i ferro).
  3. 3. PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC) Pintures rupestres de la cova d’Altamira. Era quaternària, 15000-12000 aC. Origen de l’art: El Paleolític es desenvolupa al voltant dels 2,5 milions d’anys fins al 10.000/8.000 aC, tot i que les primeres creacions artístiques que es conserven localitzades, sobretot, als continents europeu i asiàtic, pertanyen a un moment avançat del Paleolític superior (25.000-10.000/8.000 aC).
  4. 4. PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC) Origen de l’art: L'home de la Prehistòria mostra una sensibilitat no per l'art en si mateix, sinó per la seva utilitat, així, les seves obres estan relacionades, principalment, amb creences i rituals màgics i religiosos. S’ha d’assenyalar que els homes paleolítics eren nòmades, que vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits salvatges i que tenien, per tant, una economia depredadora. Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior.
  5. 5. ART PREHISTÒRIC Origen de l’art: Referent a l’art, al Paleolític podem parlar de dues tipologies artístiques principals: l’art rupestre i l’art moble o mobiliari. Art parietal o mural, fet a les parets. Altamira Art moble o mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat en objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.). Bastó de comandament
  6. 6. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions artístiques 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE  Venus esteatopígies • ART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)  NEOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICA  Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa. • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
  7. 7. ART PALEOLÍTIC (creacions artístiques 25000-10000 aC) Anar a índex… ART PREHISTÒRIC
  8. 8. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE. OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC  Arpons  Bastons de comandament  Propulsors  Figures femenines: Venus esteatopígies personificació de la fertilitat  Estàtues simbòliques: Ídols • ART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)
  9. 9. ART MOBLE Art mobiliari: L’art moble comprèn estris (per exemple, arpons...) de pedra i os que tenen una finalitat màgica i que, a diferencia de les pintures, es poden desplaçar amb els seus propietaris. BASTÓ DE COMANDAMENT PERFORAT Però, les primeres troballes de l'art mobiliari són estatuetes, generalment, de vori o pedra, tot i que, segurament, abans d'aquesta data (cap al 40.000 aC) l'home va treballar amb fusta i fang. Anar a índex…
  10. 10. ART MOBILIARI ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys i el descobriment del foc (fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
  11. 11. BASTÓ DE COMANDAMENT. EL CASTILLO
  12. 12. BASE DE PROPULSOR TALLAT BISÓ de la cova de La Madeleine (10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)
  13. 13. BASE DE PROPULSOR TALLAT BISÓ de la cova de La Madeleine (10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)
  14. 14. PROPULSOR
  15. 15. PROPULSOR
  16. 16. PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC) A tota Europa apareixen en aquesta època les primeres manifestacions d’art mobiliari, les estatuetes anomenades venus. Les venus esteatopígies són representacions d’art mobiliari molt característiques. Són figuretes de nus femenins de ple volum (embalum rodó o exemptes), que representen a una deessa de la fertilitat, per aquesta raó es representen amb les parts femenines (pits, ventre, malucs, natges i extremitats) molt desenvolupades, excessivament exagerades i amb grans acumulacions de greix. Són tallades en vori i pedra o fetes amb argila, i les primeres corresponen a l’etapa de l’Aurinyacià. Anar a índex…
  17. 17. PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC) La seva finalitat es relaciona amb els rituals de fertilitat que asseguressin la pervivència de l’espècie, és a dir, representen un culte a la fecunditat, que en la religiositat prehistòrica s'assimilava a la fertilitat de la terra: la dona posseeix el poder misteriós de la renovació de la vida. Les més famoses són les de Willendorf, Lespugue, Laussel i altres venus són les de Savignano, Vestonice i Brassenpouy.
  18. 18. INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR VENUS DE LESPUGUE (20000 aC, Musée de l’Homme, París)
  19. 19. VENUS DE WILLENDORF. Pedra calcària: 11 cm (24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)
  20. 20. VENUS DE WILLENDORF. Pedra calcària: 11 cm. (24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)
  21. 21. VENUS DE LESPUGUE. Vorí: 14’7 cm. (20000 aC, Musée de l’Homme, París)
  22. 22. VENUS DE LESPUGUE. Vorí: 14’7 cm. (20000 aC, Musée de l’Homme, París)
  23. 23. VENUS DE LAUSSEL. Relleu: 46 cm, amb banya abundància a la mà (24000 aC, Musée Aquitaine, Bordeus)
  24. 24. VENUS DE SAVIGNANO
  25. 25. VENUS DE VESTONICE
  26. 26. VENUS DE BRASSENPOUY
  27. 27. No són freqüents les figures masculines, però si les representacions d’animals. Més endavant, a més d'escultures de volum o embalum rodó, apareixen baix relleus o relleu en negatiu (buit), que són incisions lineals a la roca. També trobem relleus d'animals, escenes de caça, etc... ÍDOL DEL PEÑATU ASTÚRIES
  28. 28. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC • ART RUPESTRE  Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)  Mans  Signes masculins i femenins  Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux a França).  Escola llevantina (posterior, pertany al Mesolític)  Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida, Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).
  29. 29. ART PARIETAL O MURAL Anar a índex… Art rupestre: Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior. L'any 1879, María, filla de Marcelino Sanz de Sautuola, encalçant un gos, va descobrir el lloc on es troben les pintures de les coves d’Altamira. Es tracta d'escenes de caça i animals amb fletxes clavades. Aquesta temàtica correspon a una concepció màgica, pel fet de què pintar els animals suposa l'apropiació de l'ànima de l'animal.
  30. 30. BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU Interès artístic. Referent a la tècnica emprada, aprofiten entrants i sortints de la roca per donar sensació de volum, tenen sensibilitat pel moviment i aconsegueixen els colors amb sucs vegetals, greixos o olis d'animals i sang i, per als contorns, fusta cremada.
  31. 31. PRINCIPALS ABRICS DE LA PINTURA PARIETAL CANTÀBRICA I LLEVANTINA Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques d'art rupestre = {l’escola franco-cantàbrica, vasco-francesa o hispano-francesa, i {l’escola llevantina.
  32. 32. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA Escola francocantàbrica (o hispanofrancesa): Destaquen les coves de Lascaux i Altamira. Es representen fonamentalment animals (gairebé mai figures humanes). Altamira (14000 aC) (( 11 55 00 00CC 00aa --ss 66 tt 00ii ll ll00 oo 00 aa CC )) El Castillo (15000-6000 aC) Pindal Niaux Lascaux (25000-13000 aC) Anar a índex…
  33. 33. ESCOLA VASCO-FRANCESA Els pintaven perquè creien que d’aquesta manera els seria més fàcil caçar, per això apareixen en la part més inaccessible de la cova (a l’interior) i, també per aquesta causa, en algunes ocasions els animals apareixen travessats per una llança en llocs neuràlgics.
  34. 34. ESCOLA HISPANO-FRANCESA Són representacions d’animals estàtics, solitaris, no n’hi ha una composició en manada (bisó, cèrcol i cavall). VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  35. 35. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA S’han aprofitat els sortints de la roca per a crear profunditat. VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  36. 36. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA Són pintures policromes. Aquestes pintures tenen un alt interès històric, donat que ens informen de com vivien els homes del Paleolític superior. Altres pintures en coves: San Román de Cándamo, Las Monedas, La Pasiega, Tito Bustillo (a la península Ibèrica), i Font de Gaume (a França). BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU
  37. 37. MÀ EN NEGATIU (ALTAMIRA, CANTÀBRIA, 15000-12000 aC)
  38. 38. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
  39. 39. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
  40. 40. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA CARACTERÍSTIQUES:  Les pintures estan fetes en coves impermeables que estan protegides de la humitat i de la claror.  Policromia: negre, vermell, groc, ocres.  Gairebé mai apareix la figura humana.  Són pintures amb un gran naturalisme i amb detalls. BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU
  41. 41. BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
  42. 42. BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
  43. 43. BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
  44. 44. BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA) (15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria. Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.
  45. 45. BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  46. 46. CABRA (ALTAMIRA)
  47. 47. BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA ALTAMIRA GRAN CÈRVOLA PORC SENGLAR
  48. 48. CAVALL (ALTAMIRA)
  49. 49. LA GRAN CÈRVOLA (2’25 m, ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.
  50. 50. LA GRAN CÈRVOLA (2’25 m, ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.
  51. 51. CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA CAVALLS I BISONS BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.
  52. 52. CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA ANIMALS SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC
  53. 53. CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  54. 54. CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA). Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC). Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.
  55. 55. BOU (LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA)
  56. 56. RINOCERONT DE ROUFFIGNAC FRANÇA
  57. 57. ISARD DE LA COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR.
  58. 58. COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR.
  59. 59. COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR.
  60. 60. SIGNES ABSTRACTES (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  61. 61. MÀ EN NEGATIU (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  62. 62. MANS EN NEGATIU (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  63. 63. CUSQUER, BOQUES DEL ROÏNA, FRANÇA
  64. 64. SIGNES FEMENÍ I MASCULÍ
  65. 65. VULVES FEMENINES. TITO BUSTILLO (ASTÚRIES). PALEOLÍTIC SUPERIOR
  66. 66. SIGNES QUADRANGULARS (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  67. 67. SIGNE QUADRANGULAR FEMENÍ (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  68. 68. PINTURA ESCOLA LLEVANTINA (posterior, pertany al Mesolític o Epipaleolític) Anar a índex…
  69. 69. PRINCIPALS ABRICS DE LA PINTURA PARIETAL LLEVANTINA Escola llevantina. Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva conservació sigui pitjor. L’Aranya (Bicorp) Cogul (Lleida, 6000 aC) Cueva de la Vieja, Alpera (Albacete) Altres coves són: Valltorta, Morella, Minateda.
  70. 70. RECREACIÓ COVA DE PARPALLÓ. GANDIA. VALÈNCIA.
  71. 71. DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.
  72. 72. ESCENA DE DANSA (COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
  73. 73. GUERRERS (CASTELLÓ)
  74. 74. ARQUER EN MOVIMENT COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ) MESOLÍTIC
  75. 75. ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític) CARACTERÍSTIQUES:  Monocromes.  Apareix la figura humana en escenes de caça (figures antropomorfes).  Està sotmesa a un procés d'estilització i esquematització.  Pintura amb pocs detalls. Més tard apareixen unes pintures amb més moviment (Tassili). ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló. Cacera de cervos (3500-2000 aC). Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.
  76. 76. ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló.
  77. 77. DONES ABRIC DE BICORP. VALÈNCIA.
  78. 78. PINTURES ESQUEMÀTIQUES DE LA COVA D’ALMADÉN (CIUDAD REAL) LLUITA ENTRE ARQUERS (COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)
  79. 79. PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA). A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.
  80. 80. PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.
  81. 81.  PETRÒGLIF: Gravat o dibuix sobre una pedra aplicat sobretot als d’època prehistòrica. PETRÒGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE NAMÍBIA.
  82. 82. ART PREHISTÒRIC  PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC) • ART MOBILIARI O MOBLE  Venus esteatopígies • ART RUPESTRE  Escola franco-cantàbrica  Escola llevantina  NEOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICA  Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa. • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
  83. 83. ART NEOLÍTIC Anar a índex… CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI La següent etapa, el Neolític (10000-3000 aC), suposa la primera gran revolució de l’home, es caracteritza per l’aparició de l’agricultura, la domesticació d’animals (la ramaderia) i l’aparició de la ceràmica. La conseqüència més immediata d’aquests descobriments és la sedentarització.
  84. 84. CABANA LACUSTRE NEOLÍTICA
  85. 85. RECONSTRUCCIÓ DE CASES NEOLÍTIQUES PALAFÍTIQUES
  86. 86. ART NEOLÍTIC És ara quan apareixen els primers poblats i eines tan útils com l’arc. Al Neolític trobem un nou tipus de tecnologia, basada en la pedra polida. També apareix el megalitisme. RECONSTRUCCIÓ PARCIAL I GENERAL DEL POBLAT NEOLÍTIC DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA. Les noves possibilitats d’alimentació duen a què apareguin tot un nou grup d’útils com fils de pesca i culleres. La possibilitat del cultiu i la ramaderia fan que les tribus abandonin el nomadisme i es facin sedentàries amb l’aparició dels primers poblats estables.
  87. 87. Es continua representant ídols femenins o la deessa mare de la fecunditat (per exemple a Çatal Hüyük, Turquia). ÍDOL NEOLÍTIC FEMENI DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
  88. 88. DEESSA MARE DE LA FECUNDITAT. PERÍODE NEOLÍTIC (6000 aC). ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
  89. 89. A més, apareix com a novetat destacada la ceràmica, que té tot un seguit d’utilitats (permet el transport i la conservació dels aliments i, també, pot tenir una finalitat ornamental). VASOS NEOLÍTICS. ANKARA, TURQUIA.
  90. 90. ART PREHISTÒRIC  NEOLÍTIC (10000-3000 aC) • CERÀMICA  Vas Campaniforme  Ceràmica de bandes gravades  Ceràmica cardial i de cordes  Ceràmica llisa • ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen
  91. 91. CERÀMICA NEOLÍTICA Ceràmica: Aquesta primera ceràmica no té decoració pictòrica, sinó gravada mitjançant incisions. Les mostres de ceràmica més conegudes són els famosos gots (vasos campaniformes). Durant molt de temps es va creure que era la ceràmica pròpia d’una civilització que s’estenia des del Mediterrani peninsular i italià al sud d’Anglaterra. Actualment, es creu que aquest tipus de vas té una finalitat ornamental i de status social, i que la seva extensió es deu al comerç. Per tot Europa apareixen quatre tipus de ceràmica, la qual cosa ens mostra que hi ha migracions de pobles. Tipus: Ceràmica campaniforme. Ceràmica de bandes gravades. Ceràmica cardial i la de cordes. Ceràmica llisa. Anar a índex… Ceràmica neolítica, amb decoració cardial. V mil·lenni aC, Cova de l'Or (Beniarrés) Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi © Generalitat Valenciana. Sèrie Patrimoni Cultural Valencià
  92. 92. CERÀMICA NEOLÍTICA VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU ARQUEOLÒGIC DE MADRID. Ceràmica campaniforme anomenada així per la seva forma de campana; es va originar a la península Ibèrica i es va estendre per tot Europa. Es decorava amb incisions de línies que es reomplien després amb pigments blancs (es pot consultar el Vas d’Alzira, València, 2200- 1800 aC, al llibre de Vicens Vives). Anar a índex…
  93. 93. CERÀMICA NEOLÍTICA Ceràmica de bandes gravades gravat lineal o geomètric damunt la superfície d’alguns vasos.
  94. 94. CERÀMICA NEOLÍTICA Ceràmica cardial i la de cordes feta amb incrustacions de mol·luscos i de cordes.
  95. 95. Ceràmica llisa. CERÀMICA NEOLÍTICA ESCUDELLA DEL PERÍODE NEOLÍTIC. SANT PERE DE GALLIGANS, GIRONA.
  96. 96. CERÀMICA TALAIÒTICA
  97. 97. CERÀMICA TALAIÒTICA
  98. 98. CERÀMICA NEOLÍTICA Ceràmica. Tipus: Ceràmica campaniforme. Ceràmica de bandes gravades. Ceràmica cardial i la de cordes. Ceràmica llisa.
  99. 99. ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA  NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules Anar a índex…
  100. 100. Art prehistòric ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA ARQUITECTURA: Va néixer en el Neolític (9000-5000 aC) perquè l’home es va fer sedentari. L'home del Neolític és el primer que entén l'arquitectura com un aixecament de murs laterals o suports i sistemes de coberta. En el Neolític neixen els primers poblats a Turquia, Iran i Irak. ARQUITECTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes fetes amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II mil·lenni aC, coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels Metalls. Destaquen a Europa: Anglaterra, França i Espanya. CULTURA MEGALÍTICA: L’home de la Prehistòria mostra una religiositat molt desenvolupada. El capítol més important és el culte als morts. A tot Europa trobem restes d’inhumació i incineració.
  101. 101. ÀREA DE DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS MONUMENTS MEGALÍTICS
  102. 102. ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Art prehistòric ELS MEGÀLITS: Els monuments megalítics són construccions fetes amb grans pedres escairades (devastades) d'una manera tosca. La majoria dels megàlits són construccions funeràries (tombes), que presenten unes formes més o menys geomètriques. Aquestes construccions impliquen unes vivències religioses avançades, un treball coordinat i una organització que regulava l'activitat col·lectiva. Els monuments megalítics són de diversos tipus i formes:  Menhir  Alineament (7)  Cromlec (44)  Dolmen (50)
  103. 103. MENHIR MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol. Anar a índex…
  104. 104. Art prehistòric Menhir de Carnac Olese Menhir El Grah
  105. 105. Art prehistòric Menhir del Mas Roqué. Vilamaniscle. Empordà. Menhir de Vallvenera. Girona Carnac. Bretanya. Le Grand Menhir
  106. 106. Anar a índex… 7.- ALINEAMENT (A) Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol. ALINEAMENT (7) : Conjunts de menhirs o megàlits formats per múltiples i llargues fileres de menhirs situats en línia recta o en línies paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i que disminueixen la seva mida a mesura que s'allunyaven de l’enterrament, generalment amb orientació est-oest (Carnac, França, 4500-2500 aC).
  107. 107. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC, França)
  108. 108. 7. PAU UIB: Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta, generalment amb orientació est-oest. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC, França)
  109. 109. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC) Bretanya. França.
  110. 110. ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC, França)
  111. 111. Anar a índex… 44.- CROMLEC (A) CROMLEC (44): Monument megalític. Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres, o bé, que delimitava el turonet o pujol (“montículo”) que cobria el dolmen o tomba. En el cercle hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan associat al culte al Sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC). La paraula prové del cèltic crum i lech, que signifiquen, respectivament, corbat i pedra.
  112. 112. 44.- CROMLEC (A)  HENGE: Cercle ritual; és un cromlec dolmènic. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.
  113. 113. 44. PAU UIB: Monument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular. CROMLEC DE STONEHENGE.
  114. 114. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra).
  115. 115. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra).
  116. 116. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra).
  117. 117. CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ (3000 aC, Anglaterra).
  118. 118. CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ (3000 aC, Anglaterra).
  119. 119. CROMLEC DE STONEHENGE
  120. 120. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra)
  121. 121. Art prehistòric Cromlec d’Ametlles Cromlec de Stonehenge
  122. 122. CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra)
  123. 123. 50.- DOLMEN (A) DOLMEN (50) Art prehistòric DOLMEN: Megàlit en forma de taula. Tomba o monument funerari format por vàries pedres grans verticals que sostenen una o més pedres horitzontals. Usat com a sepultura servia, generalment, de sepulcre col·lectiu, que podia tenir un corredor o una cambra coberta. Podia ser: • Senzill: una cambra sepulcral coberta. • Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. • Excavats: en la roca. • Exteriors: a l’aire lliure. Anar a índex…
  124. 124. ESQUEMA DE DOLMEN SENZILL: Una cambra sepulcral coberta. 50.- Dolmen. Monument megalític en forma de taula, generalment, funerari, corresponent al Neolític o Edat del Bronze, aixecat amb tres pedres, de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera és col·locada, horitzontalment, a sobre d’elles a manera de llinda. Castellà: Dolmen.
  125. 125. 50. PAU UIB: Megàlit aixecat amb tres pedres o més, de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera es col·loca horitzontalment al damunt, a manera de llinda. Pot presentar corredor. Funció funerària. DOLMEN DE VINYES MORTES. EMPORDÀ. GIRONA.
  126. 126. DOLMEN DE SORGINETXE. ARRÍZALA. ARABA. Dolmen exterior: a l’aire lliure.
  127. 127. DOLMEN D’AITKOMENDI. EGUILAZ. ARABA.
  128. 128. DOLMEN DE TELLA. MONTE PERDIDO. OSCA.
  129. 129. Art prehistòric Dolmen de Carrowmore. Irlanda Dolmen de Verco Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca
  130. 130. UNA TOMBA DEL DOLMEN DE CARROWMORE. IRLANDA.
  131. 131. ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.
  132. 132. LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA. DOLMEN DE PASSADÍS Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.
  133. 133. LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA. DOLMEN DE PASSADÍS
  134. 134. MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA. INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS
  135. 135. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics, o bé, són tombes circulars cobertes amb una falsa cúpula (la cúpula no és natural) i en lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després es dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.
  136. 136. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA. Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares (2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.
  137. 137. ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. En la roca.
  138. 138. COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. PLANTA I SECCIÓ.
  139. 139. COVA DE MENGA. ANTEQUERA. PLANTA I SECCIÓ.
  140. 140. PASSEJADA PER LA COVA DE MENGA. ACCÉS.
  141. 141. COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. ACCÉS.
  142. 142. DOLMEN DE MENGA. CORREDOR.
  143. 143. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. Galeria coberta.
  144. 144. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
  145. 145. DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
  146. 146. ARQUITECTURA MEGALÍTICA  NEOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament (7)  Cromlec (44)  Dolmen (50)  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots (131)  Navetes (100)  Taules (134)
  147. 147. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALLS (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  148. 148. EDAT METALLS Cap a la meitat del tercer mil·lenni aC, l’aparició de noves tècniques de fosa, així com el descobriment de la metal·lúrgia (capacitat de modelar el bronze i el ferro) van permetre la creació d’objectes de gran valor. L’edat dels Metalls es caracteritza pel treball dels metalls amb forns que permet fondre’ls per tal de donar-los qualsevol forma desitjada mitjançant motlles. Cal recordar que el metall ja es coneixia i es feia servir al Paleolític, però es treballava martellejant-lo en fred. Ara es fan tot un seguit d’aparells de metall, sobretot armes i eines de conreu (cultiu). Apareixen també les primeres ofrenes realitzades en metall. L’art de l’edat dels Metalls (3000-500 aC), s’estén del Mediterrani fins als països nòrdics. Sorgiran dues cultures molt importants, Hallstatt a Àustria i La Tène a Suïssa. A la península Ibèrica apareix l’art ibèric. Un altre fet que es desenvolupa plenament, a l’edat dels Metalls, és el megalitisme o art megalític. Bàsicament, com hem vist anteriorment, són tombes i recintes funeraris, tret dels Cromlec, que tenen una finalitat astrològica. Recordatori: Mega=gran, lithos=pedra.
  149. 149. ART EDAT BRONZE TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA. Anar a índex… Art prehistòric: Cultura Talaiòtica EDAT DE BRONZE  Cultura Talaiòtica (monuments megalítics que apareixen a les Illes Balears, datats a l’edat del Bronze). A les nostres illes, l’art megalític es troba representat per tres tipus arquitectònics: Talaiots (131)  Navetes (100)  Taules (134)
  150. 150. Art prehistòric: Cultura Talaiòtica TALAIOT (131): Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix en una mena de torre o talaia defensiva, de forma troncocònica, realitzat amb grans pedres que es feia servir com a lloc de vigilància, pròpia de Mallorca i Menorca, on dóna nom a la cultura talaiòtica (1400-123 aC). Pot presentar planta circular o quadrangular..., columna central..., una cambra interior (més freqüent a Mallorca que a Menorca). Castellà: Talayot; talayote. Semblants a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari. Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC). TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA. Anar a índex… 131.- TALAIOT (A)
  151. 151. REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL
  152. 152. TOROLLONET NOU. MENORCA. EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS
  153. 153. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  154. 154. 131. PAU UIB: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot dedicar-se a diferents activitats (torre de defensa?). De construcció ciclòpia i en forma troncocònica de planta quadrada, circular o ovalada, presenta columna central. Monument megalític balear de l’edat del Bronze. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  155. 155. TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL Estructura interna.
  156. 156. RECINTE CIRCULAR DE TOROLLONET. MENORCA.
  157. 157. TALAIOT DE RAFEL CÚRNIA. MENORCA.
  158. 158. TALAIOT QUADRAT DE CAPOCORB VELL. MALLORCA
  159. 159. TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
  160. 160. TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
  161. 161. COLUMNA INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.
  162. 162. INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE SON SERRALTA. PUIGPUNYENT.
  163. 163. TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA DE SUPORT. POBLAT DE SON FORNERS.
  164. 164. TALAIOT QUADRAT DE SON SERRA DE MARINA. MALLORCA.
  165. 165. TALAIOT DE PLANTA CIRCULAR DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  166. 166. COLUMNA CENTRAL QUE AGUANTAVA EL SOSTRE DEL TALAIOT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  167. 167. TALAIOT QUADRAT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.
  168. 168. NURAGHI DE SANTU ANTINE NURAGHI DE LA LOSA D’ABBASANTA INTERIOR NURAGA O NURAGUI D’ARRUBIU PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA
  169. 169. Art prehistòric: Cultura Talaiòtica TAULA DE TALATÍ DE DALT (1000-500 aC). MENORCA. TAULA: Pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). 134.- TAULA (A) TAULA (134): Monument megalític propi de Menorca, de la cultura talaiòtica, període del Bronze (1400-123 aC), consistent en un pilar monòlit (menhir) de secció rectangular, disposat verticalment, que suporta una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal. Pilar monolític (menhir) de planta rectangular coronat per una capitell rectangular, que es trobava en recintes en forma de ferradura. Hi ha diverses hipòtesis sobre la seva funció: altar per cerimònies funeràries o de sacrificis humans, pilastra central de l’edifici, representació del cap d’un brau i, fins i tot, observatori astronòmic (es desconeix amb exactitud la seva funció). Per exemple, Talatí de Dalt (1000-500 aC). Anar a índex…
  170. 170. Art prehistòric Taula de Talatí Taula de Talatí de Dalt
  171. 171. 134. PAU UIB: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre destaca un gran monòlit vertical, a sobre del qual se n’hi posa un d’horitzontal. És d’època talaiòtica (1000-123 aC) i només es troba a Menorca. Monument megalític de la cultura talaiòtica, període del Bronze, consistent en un monòlit disposat verticalment que suporta una gran pedra horitzontal. TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA.
  172. 172. TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.
  173. 173. TAULA DE TORRALBA D’EN SALORD.
  174. 174. TAULA DE BENISAFULLER.
  175. 175. TAULA DE TORRELLAFUDA
  176. 176. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca. Art prehistòric 100.- NAVETA (A) NAVETA (100): Monument o construcció megalítica, de parets gruixudes, un edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc de piràmide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (d’aquí en prové el nom). Pròpia de les Illes Balears, que apareix durant el període pretalaiòtic de l’Edat del Bronze (3000-1400 aC). La seva funció era d’hàbitat, encara que a Menorca també s’utilitzaven com a llocs d’enterrament col·lectiu. Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC). Anar a índex…
  177. 177. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA
  178. 178. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
  179. 179. 100. PAU UIB: Construcció de l’edat de Bronze mig i final, de planta diversa (ferradura, poligonal, ovalada o circular) bastida amb murs tripartits i d’aparell ciclopi. Si es destina a l’habitatge disposa d’un sòtil de brancatge i es pot trobar a totes les Illes Balears. Si és d’enterrament, només a Menorca, el sòtil és de pedra. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
  180. 180. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
  181. 181. PERFIL DE LA NAVETA DES TUDONS DES DE DARRERE (1000 aC). MENORCA.
  182. 182. SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).
  183. 183. NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
  184. 184. POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  185. 185. SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.
  186. 186. RECINTE EMMURALLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
  187. 187. INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.
  188. 188. PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. SES SALINES.
  189. 189. ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.
  190. 190. POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.
  191. 191. POBLAT DE L’HOSPITALET. MANACOR.
  192. 192. SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  193. 193. INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  194. 194. SANTUARI DE SON OMS. PALMA.
  195. 195. COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. CALA SANT VICENS. MALLORCA
  196. 196. INTERIOR COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT. CALA SANT VICENS. MALLORCA
  197. 197. COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. PALMA.
  198. 198. COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. PALMA.
  199. 199. ENTRADA D’UNA DE LES COVES DE SON SUNYER. PALMA.
  200. 200. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  201. 201. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  202. 202. NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.
  203. 203. COVES ARTIFICIALS D’HABITATGE. CALES COVES.
  204. 204. COVA DE CALA MORELL. MENORCA.
  205. 205. INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL. CALA MORELL. MENORCA.
  206. 206. INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE. CALA MORELL. MENORCA.
  207. 207. Anar a portada… COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. Anar a portada per veure foto des de l’interior o darrere…
  208. 208. INTERIOR DE LA COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.
  209. 209. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  210. 210. EDAT DE BRONZE Braus de Costitx Caps de brau fets de bronze, amb tècnica simple. Per a la boca i el nas s’han fet uns forats més profunds i unes línies convergents per a la cara i els ulls ametllats. Molt realista. Anar a índex… Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costitx. Illa de Mallorca. Balears.
  211. 211. BOU DE COSTITX. Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costitx. Illa de Mallorca. Balears.
  212. 212. CAP DE BOU TALAIÒTIC.
  213. 213. GUERRERS DE BRONZE DE SON FAVAR.
  214. 214. TINTINÀBUL TALAIÒTIC.
  215. 215. CASCOS DE GUERRERS TALAIÒTICS.
  216. 216. CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhague. Dinamarca. • Durant l’edat de Bronze nous coneixements tècnics s’apliquen a ornamentació (mobiliari, armament..., amb motius decoratius diversos). • Terreny artístic destaca l’art minuciós dels bronzistes nòrdics, com aquest espectacular carro, trobat a Dinamarca. • Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb restes d’una làmina d’or que recobria el disc solar. • Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època. Anar a índex…
  217. 217. CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca. Carro solar de Trundholm Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època. Reconstrucció
  218. 218. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE  Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).  Braus de Costitx  Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca). • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
  219. 219. ART PREHISTÒRIC  EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • COURE • BRONZE • FERRO  Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)  Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.  Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
  220. 220. Art prehistòric ART EDAT FERRO Anar a índex… Cultura de Hallstatt: A l’inicií del primer mil·lenni aC. es comença a treballar el ferro (un dels elements més abundants de la terra), és un material resistent però difícil de treballar. Destaca la cultura i l’art de Hallstatt, una civilització iniciada al s. VII aC, i es va situar sobre l’actual regió d’Alemanya, Suïssa i Àustria.
  221. 221. ART EDAT FERRO DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el III aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid Anar a índex… Art prehistòric Art ibèric: A partir del s. VIII aC podem començar a parlar de l’art ibèric. L’art ibèric s’estén per la península Ibèrica a partir s. VII aC, dins l’edat de Ferro. Encara que la ceràmica fabricada pels ibers es va emprar fins la dominació romana, cal esmentar l’escultura i els rituals, així, les seves principals aportacions són escultòriques, destacant les anomenades dames, divinitats relacionades amb la fecunditat i els cultes funeraris. Les més conegudes són la Dama d’Elx i la Dama de Baza També són freqüents les figures d’animals fantàstics, que feien de guardians de les tombes i que tenen evidents influències dels pobles indoeuropeus.
  222. 222. Dames Divinitats relacionades amb la fecunditat o vinculades a cultes funeraris. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el III aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.
  223. 223. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. És un bust, probablement, un retrat de la esposa d’un cabdill hispà. Anar a índex…
  224. 224. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va adornar. Revela una forta influència de l’art grec
  225. 225. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat, que oscil·la entre els segles V i II, pot ser del segle III aC.
  226. 226. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Dibuix hipotètic de la policromia, segons Francisco Vives. Una de les rèpliques repartides per la ciutat junt a un vitromosaic del rostre de la Dama.
  227. 227. GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete (s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Anar a índex… Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer.
  228. 228. DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina. Està representada frontalment, asseguda i esculpida en pedra. Encara conserva restes de policromia. Anar a índex…
  229. 229. BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete. Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i posseïen un caràcter de guardians de tombes. Anar a índex…
  230. 230. GUERRER ÍBER (1ª ½ s. V aC). EDAT FERRO. Queden fragments i còpies al Museu arqueològic de Jaén. Trobades en 1975 al jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén, van ser treballades en un sol bloc, fet que indica una bona tècnica, semblant a la de l’estatuària grega. (© foto Museo de Jaén/Junta de Andalucía) Anar a índex…
  231. 231. RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén OS DE PORCUNA. GRUP ESCULTÒRIC. © 2009 Antiquity Publications Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
  232. 232. RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén. (© foto Blog Museo de Porcuna)
  233. 233. ART CÈLTIC. La cultura de la Tène: A partir del segle V aC, la civilització cèltica, hereva de la cultura hallstàttica, es va introduir en Europa occidental i es va estendre des de Suïssa, cap a la Bretanya i les Illes Britàniques. Les manifestacions artístiques celtes (conegudes amb el nom de cultura de la Tène) es van desenvolupar des del segle V al I aC. N’és una característica la substitució de l’ornamentació de formes rectilínies i geomètriques per les formes sinuoses i ondulades (espirals, cercles) i les complicades composicions vegetals. Exemple destacat és l’aixovar de la tomba de Waldalgesheim. Restes de l’art cèltic a la península Ibèrica són: Anar a índex …
  234. 234. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). Castros  Del llatí, castrum, fortificació militar. Poblats fortificats amb muralles, situats, generalment, sobre un pujol o turó i protegits per foses, comptaven amb una petita torre per a vigilar l’àrea circumdant, i amb casa de planta circular. Anar a índex…
  235. 235. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
  236. 236. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
  237. 237. VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA. Anar a índex… Verracos Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus, porcs i porcs senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica, situats en remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.).
  238. 238. VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.
  239. 239. VERRACOS Verraco junt a l’ermita de la Verge, en Mingorría, Àvila. Mula de Villardiegua. Zamora.
  240. 240. Comença… ART MESOPOTÀMIC Anar a índex…

×