1. ESCULTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

2. ESCULTURA ROMÀNICA

3. ESCULTURA ROMÀNICA

6. Com la bizantina , l’escultura romànica presta escàs interès a l’anatomia i la bellesa . Però mentre la bizantina no té en compte la representació de la natura, l’artista romànic es deixarà seduir per ella fins desembocar en el gòtic (és tot un procés evolutiu). En un principi l’escultura es treballava en plaques de pedra que es col·locaven en qualsevol lloc de l’església, però després l’escultura es realitzarà per a un lloc concret del temple (el que Focillón ha anomenat la llei del marc ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

7. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 1) ANTECEDENTS : l’escultura TARDOROMANA ( frontalitat, hieratisme d’influència tardoromana, però també bizantina), i les representacions escultòriques en capitells i arcs de triomf , i les petites escultures ornamentals associades a l’ orfebreria dels BÀRBARS ( escultura plana i simbolisme ). Malgrat les diferències entre diversos àmbits territorials , hi ha una sèrie de característiques comunes :

8. 2) L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA : quasi tota l’escultura és RELIGIOSA . 3) Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

9. 4) MATERIALS : sobretot la pedra , però també la fusta en l’escultura exempta (talles). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

10. 5) TEMÀTICA : L’escultura neix subordinada al temple , per això quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies ), però també trobem animals fantàstics (bestiari ), algunes escenes de la vida quotidiana , motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

11. 5) TEMÀTICA : temes religiosos (de la Bíblia i les vides dels sants ), animals fantàstics (bestiari ), escenes vida quotidiana , motius florals, vegetals i geomètrics ... 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

12. 5) TEMÀTICA : motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

13. 6) Doble FUNCIÓ : * DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot, DIDÀCTICA , perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

14. 6) Doble FUNCIÓ : La tasca DIDÀCTICA o adoctrinadora és doble : escultures de caràcter més popular a les esglésies destinades al poble, i de caràcter més culte per als monjos als monestirs (control de l’església en els dos casos). “ Les imatges són per als illetrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir”. Sant Gregori. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

15. “ Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bullien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por”. Versos escrits pel poeta francès medieval François Villon , pensant en sa mare. 6) Doble FUNCIÓ : DIDÀCTICA “ Els ensenyaments de l’església sobre el destí final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el pòrtic del temple. Aquestes imatges vivien en l’esperit de les gents amb major intensitat que les paraules del sermó pronunciat pel predicador.” E. H. Gombrich . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

16. 7) SUBORDINACIÓ al marc arquitectònic . L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés, això provoca incomoditat espacial, postures forçades, rigidesa i escàs moviment . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

17. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

18. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

19. 8) Escultura ANTINATURALISTA : Com el que interessa és cridar l’atenció dels fidels sorgeix un art expressionista i exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s’ exageren les formes , els cossos s’allarguen , es fan més grans les parts del cos que expressen més les emocions (mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forçades (marc arquitectònic), i s’ estilitzen o es fan més curtes en funció de timpans, capitells, cimacis, arquivoltes, etc. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

20. 9) SIMBOLISME : pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això no importa que s’assemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i al·legories), es configura una iconografia pròpia que barreja elements bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris , la Bíblia i els sants . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

21. 9) SIMBOLISME : Les figures de les persones “normals o comuns” no són retrats de persones concretes, sinó que representen a la humanitat en conjunt . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

22. 10) Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics i paisatgístics ( BIDIMENSIONALITAT ). Els criteris de bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món clàssic s’abandonen . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

23. 10) Perspectiva jeràrquica : quan més important és un personatge, més gran se’l representa. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

24. 11) Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI ). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

25. 12) Tendència a l’ ESQUEMATISME i la SIMETRIA compositiva . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

26. 13) Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu). 14) ANONIMAT de l’artista : quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

27. 15) TIPOLOGIA : predominen els relleus ( alt relleus i baix relleus ), que es concentren sobretot a les portalades dels temples i als capitells , però també trobem escultura devocional exempta . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals

28. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.1.- Característiques generals 16) EVOLUCIÓ : l’escultura anirà fent-se lentament més realista i expressiva , apropant-se al gòtic . Al principi el relleu és molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat.

29. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia La iconografia és un element molt important degut al simbolisme de l’art romànic. Els temes els prenen, sobretot, de la Bíblia , especialment dels evangelis , i l’ Apocalipsi , però també de les HAGIOGRAFIES (vides de sants), els BESTIARI (animals fantàstics), i les MINIATURES dels llibres medievals. MAIESTAS DOMINI (Crist en Majestat) o Pantocràtor (“el que ho pot tot”).

30. MAIESTAS DOMINI o PANTOCRÀTOR : És la representació de Crist (de vegades junt a Déu Pare) dins d’un oval ( MÀNDORLA ), com un ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà. Sol anar acompanyat pels Tetramorfs : representació simbòlica dels quatre evangelistes. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

31. La figura de Crist-Déu se situa al centre de la composició: és la més gran ( perspectiva jeràrquica ), i la resta de figures se situen al seu voltant , sovint mirant-la. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

32. Interessa plasmar idees i una de les que més interessa és inculcar als fidels la MALDAT del PECAT, l’horror de la condemnació i la necessitat del penediment , per la qual cosa, freqüentment, el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli: el JUDICI FINAL ( TEOFANIES basades en l’Apocalipsi de Sant Joan, que profetitza la vinguda de Crist per a jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Déu, o l’Ascensió. TEOFANIA : qualsevol de les manifestacions sensibles de la Divinitat davant dels homes. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

33. El pecat es representa en forma d’animal repel·lent per què els fidels comprenguin quan absurd és seguir-lo. Així allò lleig s’identificarà amb dolent, i allò sublim amb Déu. Cal dir que l’ escultura era realitzada per teòlegs . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

34. La resta d’escenes, a vegades, no tenen relació directa amb la temàtica del timpà, tot i què, a la zona de la Borgonya, és freqüent que complementin el tema principal, com succeeix a l’Abadia de Vézelay . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

35. Verge Theotocos o Kiriotissa : representació de la Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

36. Altres personatges bíblics importants: els 4 evangelistes que composen el TETRAMORFS (Mateu: un àngel o home; Marc: un lleó; Lluc: un toro; Joan: una àguila) i es representen de manera simètrica. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

37. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

38. Altres : els 12 apòstols , els 24 ancians de l’Apocalipsi , i els profetes . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

39. També destaquen les representacions de sants , cadascun amb els atributs que els distingeixen i representant-se algun miracle, turment o mort . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

40. Al·legories : són representacions de les virtuts i dels pecats . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

41. Representacions d’animals reals o imaginaris ( BESTIARI ): sempre tenen un simbolisme , ja sigui bo (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs o grius, que és un animal mitològic amb cap i ales d’ocell rapaç, i cos de lleó) o dolent (serp, conill, mono, porc, porc senglar, cabra, cabró, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animal com un drac i cap de gall). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

42. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

43. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

44. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

45. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

46. També trobem representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques (el Crismó,...). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

47. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia Representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques ...

48. Activitats quotidianes es representen als calendaris , on apareixen els mesos de l’any amb les feines agrícoles corresponents. Exemples: - Pintures de San Isidoro de Lleó. - Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll. - Claustre de la catedral de Tarragona. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.2.- Iconografia

49. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Simbologia La PORTALADA o PORTADA té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre allò sagrat i allò profà , “ l’ arc de triomf ” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels humans. Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple. PARTS :

50. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La PORTALADA . PARTS :

52. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts El TIMPÀ : situat en la “ llum” de l’arc , és la part més important, on es situa el principal tema escultòric de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta.

53. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) El TIMPÀ : El tema preferit és el Judici Final , o la visió apocalíptica del Pantocràtor dins una aureola ovalada ( ametlla mística ), i envoltat dels símbols dels 4 evangelistes ( Tetraforms ), que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant Joan.

54. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Les ARQUIVOLTES : sèrie d’ arcs concèntrics on es solen representar petites figures disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica .

56. 15.- ARQUIVOLTA SELECTIVITAT juny 2010/B , setembre 2010/B : Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic. Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca. Terminologia PAU

57. Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria. 15.- ARQUIVOLTA (A)

58. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts La LLINDA : part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha), i que pot tindre figures o decoració geomètrica .

59. Els BRANCALS (jambas) : són les columnes que sostenen els arcs o arquivoltes , disposades als costats de la porta , amb el capitell esculpit i, de vegades, amb figures escultòriques superposades al fust o al muntant. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts

60. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts Els BRANCALS (jambas) : En un començament es representaven figures totalment aïllades, però en els darrers temps del romànic unes es dirigien a les altres, com si “ establissin conversa ” (Pòrtic de la Glòria).

61. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz) : és la columna situada al centre de la porta que sosté la llinda o el timpà , en el fust de la qual es solia col·locar una imatge de Crist, la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La representació escultòrica en brancals i trencallums es desenvoluparà plenament a l’època gòtica.

62. De vegades també podia aparèixer decoració escultòrica als CARCANYOL . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts

63. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Parts O decoració escultòrica disposada en frisos sobre la façana , als dos costats de la portalada (Santa Maria de Ripoll).

64. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a FRANÇA El romànic a França va significar, en principi, un tímid despertar de l’escultura monumental , però en el següent segle coneix un desenvolupament brillant. Els artistes no tenien possibilitat de treballar en llocs distints i distants de la seva regió d’origen. És cert que alguns viatjaven, però eren casos excepcionals. Tot i que trobem magnífics exemples de portalades esculpides a Saint Sernin de Toulouse i Sainte Foy de Conques .

65. Algunes vegades la profusió arriba a cobrir tota la façana , com en la regió del Poitou, la catedral de Angulema i la de Notre Dame la Gran de Poitiers . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples NOTRE DAME LA GRAN. POITIERS.

66. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA

67. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA (escena del passat, conclou el temps Pasqual i l’església commemora la vinguda de l’Esperit Sant, el 50è dia desprès de la Pasqua).

68. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA En Vézelay es representa el tema del Pentecosta , cosa per la qual les vestimentes de les figures es mouen agitades per un fort vent.

69. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA

70. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA Pentecosta : vestimentes es mouen agitades per un fort vent.

71. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA

72. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA A la llinda i en els compartiments que envolten l’escena es representen els pobles que podran conèixer l’evangeli gràcies al miracle del don de llengües (EVANGELITZACIÓ) .

73. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 2) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)

74. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

75. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) Les figures s’allarguen fins límits extrems, el tema és el Judici Final . Al centre el Pantocràtor dins de l’ ametlla mística ; a la seva dreta els benaventurats que arriben a la morada celestial; a la seva esquerre es pesen les ànimes i els condemnats es precipiten a l’ infern .

76. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

77. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) A la llinda els càstigs infernals ; i en les arquivoltes els horòscops i la decoració vegetal .

78. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples EVA 3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

79. 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples

80. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

81. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

82. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

83. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

84. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

85. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

86. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

87. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII) En Chartres destaquen les figures dels brancals (jambas) que són rígides i de cànon molt llarg i mantenen una serenitat i una dolçor.

88. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

89. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) SANT TRÒFIM D’ARLÉ S. És un temple clàssic, on en el front de la façana apareixen, com en els sarcòfags disposats en fila , un gran número de personatges.

90. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Llenguadoc té influències recíproques amb l’escultura de la península ibèrica. Té un estil de relleus molt pla . Les figures creuen les cames de forma molt peculiar en un intent de representar moviment . Destaca SANT SERNÍ DE TOLOSA, però més important és l’aportació de Moissac .

91. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).

92. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).

93. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). En el timpà es representa el Pantocràtor , de grandioses proporcions , dins de l’ametlla mística, envoltat del Tetramorfs . Dos àngels espiritualitzats i allargats el flanquegen en la part central, mentre els ancians , distribuïts en tres franges , separades per núvols, contemplen l’escena com la va descriure Sant Joan en l’Apocalipsi. Alguns d’aquests vells creuen les cames de forma original.

94. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . MAINELL: SIS LLEONES DE LA REVELACIÓ En el mainell apareixen relleus d’animals (sis lleons) i en les arquivoltes relleus menors.

95. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). 4.3.- Portalada: Exemples

96. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).

97. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist). LLINDA DE L’INFERN

98. FRIS: FUGIDA A EGIPTE 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples

99. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130). FITXA 29 . MAINELL: PROFETA JEREMIES

100. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC .

101. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC . En els pilars les figures i animals s’estiren i entrecreuen aconseguint un gran efecte (detall del mainell).

102. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalades a ESPANYA La península s’anticipa : és l’únic país que posseeix escultura romànica en el segle XI. L’escultura peninsular es caracteritza pel seu dramatisme i la seva força expressiva . 1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTEL·LA 2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 4) PORTADA DE SANGÜESA 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XI) 7) PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). COMPOSTEL·LA

103. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) Conjunts escultòrics segle XI

104. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El relleu és encara molt pla , les figures se subordinen a la forma arquitectònica .

105. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) El conjunt no conserva la mateixa disposició inicial, i sobresurt el timpà de l’esquerra .

106. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples REI DAVID

107. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples ADÚLTERA AMB CALVERA

108. 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre). 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells i panells

109. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.

110. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. Més important són els relleus dels pilars angulars de les crugies, que representen diverses escenes: el dubte de Sant Tomàs , els deixebles d’Emaús , el davallament , les Maries en el sepulcre , Pentecosta i l’Ascensió.

111. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla , es juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.

112. Dubte de sant Tomàs. Es relaciona amb Moissac , doncs els personatges creuen les cames en un intent de produir sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells

113. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

114. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

115. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

116. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

117. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . La portalada no té timpà , els relleus es distribueixen per tot el mur en franges horitzontals superposades .

118. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica A) CATALUNYA I ARAGÓ o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDA Destaca la gran torre i el cimbori . MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)

119. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . En la part superior es representa el Salvador envoltat pel Tetramorfs i els ancians de l’Apocalipsi.

120. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . A l’inferior personatges sota arcs , entre els que podem distingir els fundadors, l’ abat Oliva i el seu pare, el comte Oliva .

121. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3 ) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)

122. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA . Les seves figures es caracteritzen pels ulls exagerats , el plegat de traços cal·ligràfics i les composicions perfectament adaptades als marcs.

123. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGÜESA . Els seus personatges són un tant toscos i de proporcions plenes.

124. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ . En la portada el Salvador des del mainell presideix als apòstols , les seves figures adossades a les columnes dels brancals s’inclinen unes cap a les altres “ establint conversa” . Són figures primes , lleugerament encorbades, de noble aspecte, que han perdut la frontalitat i parlen entre elles. Transició al gòtic :

125. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els fusts de les columnes estan recorreguts per figures per parelles , que se relacionen mitjançant una torsió del cos i els gestos de les mans . Si es comparen amb les figures frontals i estàtiques de Chartres , es pot comprovar quan ha evolucionat el Romànic en la recerca de comunicació dels grups escultòrics.

126. PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII) En Chartres destaquen les figures dels brancals (jambas) que són rígides i de cànon molt llarg i mantenen una serenitat i una dolçor. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples

127. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII) . Els rostres ja no són tots iguales . Apareix un ròtol en la part inferior amb el nom de l’apòstol . El conjunt es completa amb les belles històries dels capitells i dels animals de les bases .

128. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . El Mestre Mateo tanca el cicle romànic i comença el gòtic . Es conserva l’entrada primitiva del temple.

129. En els timpans , arquivoltes, brancals i el mainell central es troben més de 200 figures, que formen un conjunt que destaca per la seva magnitud i tècnica . El pòrtic consta d’una gran porta central i dues laterals . Les tres portes es corresponen amb les tres naus del temple. http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico%20de%20la%20gloria.htm

131. Les escultures estaven policromades , però la major part de la pintura s’ha perdut .

132. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa . Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

133. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

134. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)

135. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Profeta Daniel somrient (brancal esquerre)

136. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

137. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Apòstols Santiago i sant Joan (brancal dret) Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

138. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Particularment bella és la figura de Santiago assegut sobre l’arbre de Jessé en el trencallums central . Apòstol Santiago (mainell)

139. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En el timpà es representa l’ Apocalipsi de sant Joan amb superposició de frisos. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI

140. 7) CATEDRAL SANTIAGO . FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI

141. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . VISIÓ DEL JUDICI FINAL: Dotze tribus d’Israel adorant el Corder (timpà) i en la arquivolta apareixen els 24 ancians de l’Apocalipsi.

142. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Ancians de l’Apocalipsi amb instruments (detalls).

143. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En els brancals , davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els apòstols i profetes , que constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic. Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

144. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una major cura en el tractament dels cabells. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

145. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)

146. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)

147. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Autoretrat del Mestre Mateo (mainell, mirant cap a l’altar)

148. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells L’altra manifestació escultòrica del Romànic ple són els claustres historiats , on els relleus del capitells desenvolupen programes molt complexos i més variats que a les portalades. Els CAPITELLS romànics tenen forma cúbica o de campana invertida (normalment amb un cimaci de tronc de piràmide invertida dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó que s’utilitzen com a suport per a l’escultura , individualitzant-los.

149. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Molts capitells presenten una decoració abstracta (geomètrica o vegetal), però altres estan historiats : es representen escenes de la Bíblia o vides de sants (hagiografies) o animals simbòlics . Alguns animals i algunes llegendes desaparegudes, a vegades, són incomprensibles per a nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen dels Bestiaris (tractat sobre simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de les miniatures preromàniques , en particular les dels Beats .

150. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells En alguna ocasió trobem temes relatius a la vida diària , com l’escena de l’escultor treballant en el claustre de San Cugat.

151. Els precedents són l’escultura preromànica i la bizantina . Els estudiosos investiguen l’origen d’aquestes representacions: Alguns creuen que expressen els terrors de l’any 1000 . Encara que altres parlen d’errades involuntàries, la majoria opina que aquestes imperfeccions són voluntàries, perquè s’ha perdut el culte a la bellesa per a passar a expressar la espiritualitat . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells

152. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Exemples : 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, capitells i panells al claustre).

153. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

154. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).

155. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110).

156. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.

157. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Aus (ànimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

158. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Figures del Bestiari amb cap de dimoni. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

159. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Cérvols (ànima humana) enredats en talls (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

160. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

161. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

162. 4.4.- Capitells Les Virtuts detenen els Vicis. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

163. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells Imitació de cistelles de vímet. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

164. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Capitells, però també panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).

165. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. Més important són els relleus dels pilars angulars de les crugies, que representen diverses escenes: el dubte de Sant Tomàs , els deixebles d’Emaús , el davallament , les Maries en el sepulcre , Pentecosta i l’Ascensió.

166. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110) Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla , es juxtaposen les figures , i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.

167. Dubte de sant Tomàs. Es relaciona amb Moissac , doncs els personatges creuen les cames en un intent de produir sensació de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt espiritualitzades , recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells

168. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Camí d’Emaús o Deixebles d’Emaús 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

169. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Ascensió i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

170. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

171. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.4.- Panells Anunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

172. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tot i que l’escultura monumental, integrada en el conjunt arquitectònic, representa la part fonamental de la plàstica romànica, cal esmentar l’existència del mobiliari litúrgic (frontals d’altar, les càtedres episcopals o les piques baptismals). A diverses zones, especialment a la zona pirinenca, es desenvolupa també una interessant imatgeria , és l’escultura DEVOCIONAL EXEMPTA o d’embalum rodó. Destaquen les talles devocionals de fusta policromada , fetes normalment per a posar-les a l’ altar o a les capelles .

173. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta La rigidesa, l’estatisme i el monolitisme són les característiques principals: són escultures poc expressives , on el rostre apareix solemne i seré , sense expressar cap sentiment .

174. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tres temes A) Crucifixió B) Representació de Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) o Verge Theotocos C) El Davallament de la Creu : grup escultòric amb Crist

178. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 1) El CRIST EN MAJESTAT vestit (com la Majestat Batlló ). 2) O bé, el CRIST NU , cobert sols de la cintura als genolls amb una faldilla que cau en plecs verticals. Amb el temps la seva representació evoluciona i en els Crists més pròxims al gòtic els braços es doblen acusant el pes i les cames es creuen subjectes per un sol clau .

179. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII) En fusta policromada , representat com rei de reis, és del tipus denominat ”en Majestat” , és a dir, vestit amb ampla túnica que li cobreix tot el cos . Conserva la policromia original, però ha desaparegut la corona de metall i els peus.

180. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST DE TAULL (finals segle XII)

181. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) La VERGE : representació de Maria com a SEDES SAPIENTIAE (tron de la saviesa) o Verge Theotocos (deriva de la THEOTOKOS) : imatge de la Mare de Déu asseguda i de front , amb els ulls ametllats , i amb el Nen Jesús , igualment de front , i assegut sobre els seus genolls . No és altra cosa, més que el tron del Salvador , no existeix cap comunicació o relació, ni sentiment entre mare i fill .

182. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) Se la representa com a reina , cosa per la qual du corona, no com a mare , i el Nen Jesús en el romànic no és nin sinó Déu , la funció és allunyar a la divinitat dels homes evitant tota familiaritat i fomentant el respecte . Exemples : 1) VERGE DE GER ; 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL ; 3) MARE DE DÉU DE VICIANA ; 4) VERGE DE PAMPLONA , i 5) VERGE DE MONTSERRAT .

183. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL 1) VERGE DE GER

184. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 4) VERGE DE PAMPLONA 3) MARE DE DÉU DE VICIANA

185. 5) VERGE DE MONTSERRAT : representació de la Verge amb el Nin realitzada en fusta policromada del segle XII. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta

186. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta C) El Davallament de la Creu : grup escultòric amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos lladres. Exemples: DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271) DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

187. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)

188. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Té el Crist articulat , i es troba entre el lladre bo i el dolent . A sota apareix la Verge, Sant Joan i Josep d’Arimatea . DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271).

189. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII) Rep major influència francesa . Amb deambulatori i capelles radials , encara que també té influència llombarda en l’exterior .

190. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

191. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

192. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta D) Altres: A més de la imatgeria (fusta policromada), també destaquen les escultures en ivori ( CRIST DE FERRAN I, I SANÇA , 1063) i alguns relleus en bronze ( PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA ). Exemples :

193. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST D’IVORI DE DON FERRAN I, I DONYA SANÇA , (1063). Observem la rigidesa de l’expressió solemne que allunya qualsevol sensació de dolor, els peus separats , el paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.

194. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.5.- Escultura devocional exempta PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA , relleu en bronze.

195. CONCLUSIÓ ESCULTURA ROMÀNICA

202. Art Romànic un art religiós

203. ESCULTURA ROMÀNICA

204. PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves Comença...