Manteniment i reparació de l'habitatge

Manteniment i reparacions a l’habitatge
La necessitat del manteniment
Podem considerar el manteniment com el
conjunt d’accions que cal dur a terme en
un objecte o sistema per tal d’allargar la
seva vida útil.
Podem considerar com a vida
útil d’un objecte, el temps que va
des que es fabrica fins que deixa
de satisfer adequadament la
necessitat per a la qual va ser
creat.
El manteniment i les reparacions
són necessàries, doncs, per
conservar la utilitat i el confort a
l’habitatge al llarg del temps.
Però, a més, també serveixen per
reduir el consum d’energia i
d’aigua, reduir la contaminació o
per augmentar les condicions de
seguretat
Allargar la vida útil dels productes és,
doncs, una acció beneficiosa i, per tant,
sostenible mediambientalment. A part, en
el cas dels habitatges, sempre resultarà
més econòmic el manteniment que la
substitució.

Manteniment i reparació d’elements estructurals
Els elements estructurals dels habitatges són aquells
destinats a suportar tots els esforços de l’edifici. Si la seva
disposició és vertical parlem de pilars, columnes i parets de
càrrega i si tenen una disposició horitzontal parlem de
jàsseres, bigues i forjats.
L’estructura és una part fonamental dels habitatges ja que
els proporciona la rigidesa i la resistència necessària
perquè es mantinguin dempeus. Els materials més utilitzats
en aquests elements són el formigó armat i l’acer –i la
ceràmica per a les parets de càrrega— tot i que també és
molt utilitzada l’estructura de fusta en determinats
habitatges de tipus rústic.

Els problemes que poden afectar a l’estructura solen venir derivats d’un excés de càrrega, d’una
pèrdua de resistència del sòl que pugui afectar als fonaments –per aigües subterrànies o obres
en terrenys adjacents--, d’humitats o de deteriorament prematur del material –com la
carbonatació i l’aluminosi en el formigó-- o de l’acció d’organismes vius com els fongs, els corcs i
els tèrmits en el cas de la fusta.

L’aluminosi és la pèrdua
de resistència que
experimenta un tipus
especial de formigó
elaborat amb ciment
aluminós. Aquest formigó,
molt utilitzat en la
construcció durant els
anys 50 i 60 pel seu ràpid
enduriment, ha deixat
d’utilitzar-se perquè s’ha
demostrat que, es torna
porós i molt sensible a la
humitat permetent la
corrosió de l’acer interior
La carbonatació del
formigó és un procés lent
de deteriorament del
formigó que es dóna per
la reacció química de la
calç Ca(OH2) del ciment
amb el diòxid de carboni
CO2 de l’ambient i forma
carbonat càlcic Ca(CO3).
Aquesta reacció química
provoca un augment
d’acidesa del material i la
corrosió de les
armadures interiors
d’acer. La conseqüència
és una important pèrdua
de resistència del
material amb el perill de
col·lapse de l’estructura.

El manteniment de l’estructura és una tasca que generalment de tècnics especialistes. Tot i així, hi
ha algunes operacions que poden ser realitzades pels mateixos usuaris de l’habitatge. Alguns
exemples d’aquestes tasques senzilles poden ser:
La pintura dels pilars, columnes, jàsseres i bigues d’acer
que estiguin a la vista per evitar oxidacions i corrosions
que redueixen la resistència d’aquests elements. Les
pintures utilitzades hauran de tenir la propietat de protegir
contra la corrosió. Algunes pintures també tenen
propietats ignífugues per augmentar la resistència al foc.
L’aplicació sobre els elements de fusta de productes
protectors com els fungicides per prevenir l’acció de
fongs, o els insecticides contra els corcs o tèrmits.
Tradicionalment aquests productes s’incorporen als
vernissos o laques que, a més, tenen propietats
decoratives. Si l’element d’estructura a protegir es troba
a la intempèrie, caldrà utilitzar vernissos que, a més, el
protegeixin de la humitat i de la radiació ultraviolada del
sol.
Els productes ignífugs són
aquells que retarden o dificulten
la propagació del foc. Aquests
productes augmenten la
protecció dels habitatges i de les
persones en cas d’incendi ja que
donen més temps per a
l’evacuació i per a l’arribada dels
equips d’extinció alhora que
redueixen la producció de fums i
gasos tòxics.

Algunes pintures tradicionalment utilitzades per les
seves propietats antioxidants estan fetes a base de mini
(Pb3O4) que conté plom. La utilització d’aquest
producte requereix prendre mesures preventives
especials. Degut a la toxicitat del plom contingut al mini,
no és convenient la utilització d’aquest producte sobre
objectes que puguin ser llepats o mossegats per infants.
A més, en cas d’incendi desprèn fums altament tòxics i
irritants.
Per evitar problemes en els forjats cal vigilar sobretot les
sobrecàrregues. Els forjats han estat calculats per
suportar una determinada càrrega corresponent a l’ús
normal que se’n fa segons el tipus d’estança. El valor
màxim d’aquesta càrrega, que normalment s’expressa
en kN/m2, no s’ha de superar per tal d’evitar danys a
l’estructura. Uns valors normals de càrrega màxima per
forjats d’habitatges són 2 kN/m2 per a les habitacions i
1,5 kN/m2 per a terrats.

Manteniment i reparació de cobertes
Els problemes que poden presentar les cobertes són principalment les goteres i humitats.
Les teulades, terrats i terrasses modernes es
construeixen, normalment, amb una capa de tela
asfàltica que impedeix les filtracions d’aigua. També
disposen d’un sistema de recollida i canalització de
l’aigua de pluja.
En el cas de les teulades, aquests sistemes
consisteixen en un canaló al llarg de tot el perímetre
que recull l’aigua i, gràcies a una petita inclinació, la
condueix per efecte de la gravetat fins als baixants
on és evacuada normalment fins el clavegueram.
En el cas de terrats i terrasses, els terres d’aquests
elements es construeixen amb un petit pendent que
fa que l’aigua llisqui, també per efecte de la gravetat,
fins als desguassos que connecten, al seu torn, amb
els baixants.
En el cas de terrats i teulades hi ha senzilles operacions de
manteniment que estan a l’abast dels usuaris. Aquestes
consisteixen en la neteja periòdica d’aquests espais per evitar
que la brutícia o les fulles seques, cas que aquests espais
disposin de plantes o hi hagi arbres a les proximitats, puguin
obstruir els desguassos i es produeixin acumulacions excessives
d’aigua o inundacions.
Alguns models de desguassos són desmuntables, la qual cosa
facilita molt aquestes tasques de manteniment. També és
important substituir les peces trencades del paviment o dels
minvells i renovar les juntes del paviment quan estiguin
disgregades.

Manteniment i reparació dels tancaments
Les façanes, a més de la seva funció d’aïllament vertical dels
habitatges, també tenen funcions decoratives ja que mostren la
imatge externa dels edificis. El manteniment d’aquests elements
és especialment important per aquesta doble funció però també
per raons de seguretat.
El despreniment d’elements decoratius de les façanes i la seva
caiguda a la via pública ha provocat accidents als vianants en més
d’una ocasió. Cornises, balcons, lloses de pedra... són elements que
acostumen a formar part de les façanes. Amb el temps i l’acció dels
agents atmosfèrics, el material de fixació es deteriora i es pot produir
el despreniment en qualsevol moment.
L’observació atenta o inspecció de l’exterior de les façanes ens
permetrà detectar esquerdes, bombaments o irregularitats que
ens indicaran problemes interns de fixació i, per tant, la
necessitat d’actuar ràpidament per tal d’evitar accidents.

La neteja periòdica de les façanes, a més de millorar la
imatge del nostre edifici i, per tant la de la ciutat, permet
endarrerir l’envelliment i descobrir problemes, la qual cosa
ens permet actuar a temps. Alguns tipus de façanes com
per exemple les que tenen una capa d’arrebossat exterior
necessiten ser pintades periòdicament per tal de mantenir
les seves capacitats d’aïllament tot evitant filtracions i
l’aparició d’humitats a l’interior alhora que conserven les
qualitats estètiques exteriors. Si la capa d’arrebossat està
malmesa, caldrà renovar-la totalment tornant a arrebossar
la façana. En alguns llocs també és recomanable la
utilització de pintures antigrafitti a les parts baixes de la
façana. Empreses especialitzades en la rehabilitació de
façanes són les que normalment duen a terme totes
aquestes operacions de manteniment i reparació.

Pel que fa a les parets interiors, les operacions de
manteniment i reparació consisteixen, bàsicament en la
neteja i pintura periòdica i en la substitució de rajoles
trencades. A les parets de càrrega, a més, cal evitar en
tot moment la realització d’obertures i de regates
horitzontals ja que redueixen significativament la
resistència d’aquests elements estructurals.
La pintura de les parets interiors requereix la
preparació prèvia de les superfícies:
1. Eliminar la pintura vella si està bufada amb una
rasqueta.
2. Tapar possibles irregularitats com forats i
esquerdes amb aplicació de massilla o guix i polint
posteriorment amb paper de vidre.
3. Protegir amb cinta adhesiva els marcs de portes i
finestres així com els sòcols i el paviment.
El tipus de pintura més utilitzada per a sostres i parets és la pintura plàstica a l’aigua. En el
cas dels sostres de les cuines i banys és més recomanable l’esmalt per la seva major
resistència a la humitat i facilitat de neteja.

Les característiques més importants a tenir en compte en les pintures són:
El tipus de dissolvent utilitzat. Es poden distingir dos tipus fonamentals de
dissolvents: l’aigua i els productes orgànics. Les pintures a l’aigua acostumen a
trigar més temps en secar però la seva aplicació és més segura per la seva
baixa toxicitat. Les pintures amb dissolvents orgànics com alguns esmalts i
vernissos, acostumen a secar més ràpidament però són inflamables i desprenen
vapors tòxics o irritants i, per tant, ens obliguen a utilitzar majors precaucions.
El rendiment d’una pintura ens indica quina és la superfície que es
pot pintar amb una determinada quantitat de pintura. Normalment
s’expressa en m2
/litre. Cal tenir present que aquesta dada és
aproximada ja que el rendiment real vindrà determinat també pel tipus
i l’estat de la superfície que volem pintar i, també pel nombre de
capes que volem aplicar. Aquest valor ens permet, doncs, calcular de
forma aproximada la quantitat de pintura que necessitem en cada
moment.
El temps d’assecatge. Els fabricants acostumen a donar dos valors
diferents: el temps d’assecatge al tacte i el de repintat, que és superior. El
primer és el temps que cal esperar abans de tocar o fer un ús normal de la
superfície pintada. El segon és el temps que cal respectar abans de donar
una segona capa de pintura.

Les precaucions de seguretat per evitar accidents. Algunes pintures són inflamables, tòxiques
o irritants i els fabricants indiquen aquests perills en els envasos on també acostumen a
incloure les mesures de seguretat i protecció necessàries. De tota manera, unes normes de
seguretat bàsiques són:
- ventilar molt bé el lloc on s’està pintant.
- evitar la presència de foc a les proximitats.
- evitar l’accés dels nens petits als estris i productes
- no avocar els residus per l’aigüera o el vàter i portar-los a la deixalleria
Fàcilment inflamable Tòxic Irritant o nociu Perillós per al medi ambient

Pel que fa a les portes i finestres, els tipus de pintura més
adequada és l’esmalt (acrílic o sintètic) si es vol un acabat de
color tant si s’aplica sobre fusta com sobre metall; i el vernís si es
vol un acabat natural sobre fusta. Les baranes de balcons i
finestres, per estar exposades a la intempèrie, també requereixen
un manteniment periòdic amb aplicació de pintures específiques
prèvia eliminació de l’òxid si és que hi és present.

Manteniment i reparació de revestiments
Els paviments i els enrajolats són elements típics
pertanyents al grup dels revestiments. Hi ha molts tipus de
paviments utilitzats en els habitatges: ceràmica, pedra
tallada, conglomerats tipus terratzo, parquet de fusta
natural o artificial, moqueta, etc. Pel que fa als enrajolats,
típicament utilitzats a cuines i banys, el material més
utilitzat és la rajola de ceràmica esmaltada.
Les operacions de manteniment i reparació dependran en
tot moment del tipus de material utilitzat. Algunes
operacions bàsiques de manteniment segons el tipus de
paviment o de revestiment són les següents:
La ceràmica i el parquet de fusta artificial no requereixen operacions específiques de
manteniment i, per tant, només cal fer la neteja regularment i la substitució de les peces
trencades si és el cas.
La pedra tallada natural (marbre, granit, pissarra...) o artificial (terratzo) convé polir-la
periòdicament per tal de recuperar la lluentor decorativa i evitar que es torni massa porosa.
També caldrà, de tant en tant, renovar les juntes aplicant ciment diluït per mantenir l’adherència
de les peces entre sí o canviar les peces trencades.
El parquet de fusta natural necessita un manteniment molt constant amb neteja freqüent i
reparació d’esgarrapades. Cal evitar la incidència directa del sol durant molta estona i regular la
humitat de l’ambient per evitar que sigui excessiva o escassa. Cada 10 anys aproximadament cal
polir-lo i tornar-lo a envernissar.
La moqueta requereix la neteja freqüent i, en cas de deteriorament, la substitució.

Manteniment i reparació d’instal·lacions
Manteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable
Els problemes que acostumen a afectar les instal·lacions d’aigua potable són la calç i les fuites.
A banda també caldrà tenir present determinades accions per tal de reduir al màxim el consum
d’aigua en benefici del medi ambient.
L’aigua potable de la xarxa de distribució pública conté minerals.
Alguns d’aquests minerals es troben en forma de sals, la més
important de les quals és el carbonat càlcic (CaCO3). La quantitat de
sals de calci i de magnesi que porten les aigües potables es coneix
com duresa de l’aigua i és una dada important per diferents motius.
Així, diem que una aigua és dura si té una elevada concentració de
sals i diem que és tova si la concentració és baixa.
Les aigües dures no són perjudicials pel consum humà. Al
contrari, les sals minerals són necessàries pel nostre organisme.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert uns valors
mínims de presència de sals a l’aigua de consum humà. Les
aigües dures també són molt indicades pel reg, però les sals
que contenen presenten alguns problemes a l’habitatge:
- S’incrusten a l’interior de les canonades reduint el diàmetre
intern i el cabal màxim que hi pot circular.
- Deterioren vàlvules, aixetes i electrodomèstics, especialment
aquells que escalfen l’aigua com rentadores, calderes,
rentavaixelles, cafeteres...
- En els descalcificadors d’intercanvi iònic, les resines van
perdent efectivitat a mesura que van tractant l’aigua i, per tant, cal
regenerar-les afegint sal (clorur sòdic NaCl) periòdicament.
- Redueixen l’efectivitat dels detergents, amb la qual cosa ens
obliguen a consumir més quantitat d’aquests productes.
- Augmenten el consum d’energia en els processos d’escalfament
que es duen a terme a les rentadores, calderes, etc. ja que les
incrustacions de les sals són aïllants tèrmiques.
Les aigües toves no presenten cap dels inconvenients citats anteriorment.

Hi ha diferents sistemes de descalcificació per
evitar aquests inconvenients: els electromagnètics i
els d’intercanvi iònic per mitjà de resines. Els
descalcificadors electromagnètics no modifiquen
el contingut de sals a l’aigua; la seva acció
consisteix en l’aplicació de camps magnètics i/o
elèctrics de tal manera que canvien l’estructura
cristal·lina del carbonat càlcic reduint
substancialment la seva capacitat d’incrustació. En
canvi, els descalcificadors d’intercanvi iònic,
consisteixen en la utilització de resines sintètiques
(polímers) que tenen la propietat de retenir els ions
de calci i, per tant, redueixen el contingut de les
seves sals a l’aigua.
Equip descalcificador domèstic a base de resines sintètiques
Equip descalcificador electromagnètic

Les fuites d’aigua en les instal·lacions d’aigua potable són
degudes normalment a una fallada dels sistemes d’estanqueïtat,
ja sigui a les unions de canonades o a les vàlvules i aixetes.
També poden ser la conseqüència d’un accident que provoqui la
perforació d’alguna canonada. Una fuita que deixi anar una gota
cada segon suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes.
Les fuites són un problema important ja que, a part del consum
excessiu d’aigua, poden provocar greus desperfectes a
l’habitatge, especialment a la seva estructura i als acabats.
Caldrà, doncs, estar molt pendents de l’aparició de taques
d’humitat i reparar de seguida qualsevol fuita que aparegui a les
vàlvules, les aixetes o a la cisterna del vàter. També caldrà anar
amb molta cura quan fem forats a les parets, terres o sostre per
no perforar cap canonada amb la broca. Una fuita que deixi anar una gota cada segon
suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al
mes.

Una altra operació de manteniment senzilla
consisteix en accionar (obrir i tancar uns
quants cops) les claus de pas generals que
tenim a la instal·lació per tal d’evitar l’acció de
la calç al seu mecanisme ja que podria
arribar a malmetre-la de tal manera que no la
poguéssim accionar en cas necessari o que,
un cop accionada, presenti una fuita deguda
al deteriorament de la junta d’estanqueïtat.
Pel que fa a l’estalvi d’aigua en benefici del medi ambient, hi ha moltes actuacions que es poden
dur a terme. Algunes d’elles ja les has estudiat a la unitat anterior. Ara citarem dues accions de
manteniment que ajuden a aquest estalvi. Es tracta de la instal·lació d’airejadors a les aixetes i la
substitució dels sistemes de descàrrega simple de la cisterna del vàter per uns altres de doble
descàrrega més eficients.

Els airejadors són dispositius molt senzills que s’instal·len a les
sortides de les aixetes i que provoquen que el raig d’aigua que
surt es barregi amb una important quantitat d’aire. El resultat és
que la sensació de cabal d’aigua és la mateixa però el consum
real és molt menor. Aquests sistemes no redueixen l’efectivitat
del rentat que es realitza a les aigüeres, safarejos, dutxes i
lavabos i són molt fàcils d’instal·lar.
Els sistemes de doble descàrrega a les cisternes dels vàters
permeten seleccionar, a voluntat de l’usuari, el buidat total o
parcial (normalment de la meitat) de la cisterna segons la
necessitat de cada moment. Ben utilitzat, aquest sistema
aconsegueix un important estalvi d’aigua potable.

Manteniment i reparació de la instal·lació de la instal·lació de sanejament
El manteniment de la instal·lació de sanejament és necessari per tal
d’evitar problemes com les obturacions ja que poden provocar inundacions
o, senzillament, la inutilització de la instal·lació.
Les obturacions a la xarxa de sanejament generalment són degudes a la
presència de restes sòlids de menjar a les aigüeres, de cabells a les dutxes i
lavabos o d’altres productes que haguem pogut llençar al vàter. També és
molt freqüent l’embussament del desguàs de la rentadora per les
incrustacions de les restes de sabó que porta l’aigua que surt d’aquest
electrodomèstic.
Altres casos que cal evitar són l’obturació dels desguassos dels
terrats, patis i terrasses per acumulació de fulles seques o brutícia i
l’ompliment excessiu de les foses sèptiques en aquells habitatges que
no tenen la xarxa de sanejament connectada al clavegueram
municipal.

Les accions de manteniment consisteixen
bàsicament en:
- Evitar utilitzar el vàter com si fos la galleda
d’escombraries.
- A la rentadora, no utilitzar més sabó del
necessari i recomanat pel fabricant tenint en
compte la duresa de l’aigua de la nostra zona
geogràfica i el nivell de brutícia que tingui la
roba. - Netejar periòdicament les reixetes de
desguàs de l’aigüera, el safareig, la dutxa i el
lavabo.
- Netejar periòdicament les reixetes de
desguàs dels patis, terrasses i terrats.
- Encarregar a una empresa especialitzada
(neteges industrials) la neteja periòdica de les
foses sèptiques i/o de les arquetes o registres
de la nostra xarxa de sanejament.

Si notem que els desguassos de l’aigüera, el
lavabo o la dutxa presenten dificultat a
l’evacuació de l’aigua, haurem de procedir a
desembussar-los. Aquesta operació es pot fer
amb el típic desembussador de goma o amb
productes químics. L’opció del
desembussador de goma és preferible ja que,
a part de ser més econòmica, és més
sostenible des d’un punt de vista
mediambiental.
Si malgrat tot es manté l’obturació, en el cas de
l’aigüera i el lavabo podem actuar sobre el sifó.
Segons sigui el model de sifó, normalment
disposarà d’un tap roscat que, un cop retirat,
ens permetrà extreure els objectes o productes
que provoquen l’embussament i eliminar el
problema.

Manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat
Degut a la seva perillositat, el manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i
electricitat cal deixar-los en mans de tècnics qualificats.
Pel que fa a la instal·lació de gas, la llei obliga a tots els seus usuaris dels habitatges a
realitzar una revisió periòdica: cada 4 anys si es tracta de gas canalitzat i cada 5 anys en el
cas del butà en bombones. La revisió només la pot fer un tècnic autoritzat pel Departament
d’indústria de la Generalitat i, un cop realitzada, ha de donar al client un certificat oficial amb
el resultat de la revisió. L’empresa subministradora de gas, realitza també inspeccions
periòdiques per comprovar que l’usuari disposa del certificat de revisió en vigor.
Tanmateix, hi ha una operació de manteniment que cal tenir
present si la instal·lació és de gas butà en bombones. Es
tracta de la comprovació de la data de caducitat del tub de
goma que uneix el regulador de la bombona de gas butà amb
l’electrodomèstic (cuina, estufa, caldera...). Aquesta data, que
va impresa en el mateix tub de goma, ens indica quan hem de
procedir a la seva substitució. Actualment, però, hi ha al
mercat uns tubs flexibles amb protecció metàl·lica externa
que no cal canviar ja que no caduquen. Aquests models de tub
s’han d’instal·lar obligatòriament a totes les noves
instal·lacions de butà.

També ens hem de fixar en el color de la flama dels
electrodomèstics ja que, si en lloc de ser blava és vermella o
groguenca, indica que la combustió és deficient. Aquestes dues
comprovacions són necessàries per tal d’evitar accidents que
podrien arribar a ser mortals degut a una mala combustió per
manca d’oxigen.
Una altra acció de manteniment que podem realitzar és
l’observació atenta de les reixetes de ventilació que hi ha a
les estances de l’habitatge on es produeix la combustió de
gas. És imprescindible que estiguin netes i lliures d’obstacles.

Pel que fa a la instal·lació elèctrica, en els habitatges no és obligatòria cap revisió com en el cas
de les instal·lacions de gas, però és recomanable encarregar a un instal·lador autoritzat, una
revisió cada cinc anys.
Tanmateix, hi ha algunes operacions de manteniment i aspectes de seguretat que cal tenir
presents:
- Abans d’accionar el polsador de prova de l’ID cal apagar els ordinadors per evitar
possibles pèrdues d’informació. Actualment hi ha molts dispositius que estan connectats
permanentment a la instal·lació elèctrica com rellotges, DVD’s, programadors... que quan hi
ha una fallada elèctrica poden perdre informació emmagatzemada. El fet d’haver de “posar en
hora” tots aquests receptors no ha de ser un motiu per no realitzar el manteniment periòdic
de l’ID.La sobrecàrrega dels endolls suposa un perill d’incendi
- Cal accionar periòdicament (es recomana un cop al mes) el polsador de prova de
l’interruptor diferencial (ID) situat al quadre de comandament i protecció per comprovar-ne
el seu funcionament correcte.
-No connectar molts aparells, especialment si són de potència elevada, a un
mateix endoll ja que es pot produir un sobreescalfament de l’endoll i, per tant,
un perill d’incendi.
-No empalmar cables elèctrics. Cas que sigui necessari, caldrà utilitzar
allargadors amb clavilles de connexió.
- Si la clavilla d’un receptor o electrodomèstic porta presa de terra, cal connectar-la sempre a
un endoll que disposi de connexió a terra. Si no es respecta aquesta norma no estarem
realment protegits de possibles descàrregues elèctriques.

Quan “salta” l’ICPM, en la majoria de casos serà suficient desconnectar algun dels receptors
d’elevada potència (forn, rentadora, rentavaixelles, planxa, aspiradora...) que tinguem
connectat, esperar uns pocs minuts perquè es refredin els cables de la instal·lació i tornar a
“armar” l’interruptor automàtic.
Quan hi ha algun problema o situació de perill a la instal·lació elèctrica, actuen
automàticament els elements de seguretat del quadre de protecció i comandament. Aquests
elements, que ja has estudiat a la unitat anterior, recordaràs que són l’ICPM, l’ID i els PIA.
Quan a l’habitatge es produeix alguna d’aquestes desconnexions automàtiques cal seguir
els passos següents i pel mateix ordre:
- Localitzar el punt de la instal·lació, el receptor o l’avaria que ha causat el problema.
- Desconnectar el receptor defectuós, retirar la causa del mal funcionament o encarregar a un
instal·lador autoritzat la reparació de l’avaria.
- Tornar a connectar l’element de protecció. Si malgrat tot continua desconnectant-se, caldrà
fer revisar la instal·lació per un instal·lador autoritzat.

Per poder localitzar el punt de la instal·lació que provoca la desconnexió cal que apliquis
el procediment següent:
- Desconnecta tots els PIA i l’ID i després connecta l’ICPM
- Connecta l’ID i després ves connectant els PIA d’un en un. Quan en connectar un dels PIA es
desconnecti automàticament l’ICPM o l’ID, ja sabrem en quin dels circuits interiors es troba el
problema.
- Desconnecta el PIA afectat i torna a connectar tots els altres elements de la caixa de
protecció i comandament. Tot seguit, desconnecta tots els receptors del circuit interior que
corresponen al PIA afectat i torna a connectar-lo.
- Torna a connectar el PIA afectat i després ves connectant un a un tots els receptors que
havies desconnectat abans. Quan es torni a desconnectar automàticament el PIA, ja sabràs
que el receptor avariat és el que acabes de connectar.

Elaboració d’un allargador elèctric
A la tensió elèctrica normal dels
habitatges (220 V), la relació
entre la secció dels cables i la
potència màxima que s’hi pot
connectar és la següent:
1,5 mm2  fins a 2.200 W
2,5 mm2  fins a 3.300 W
4 mm2  fins a 4.400 W
6 mm2  fins a 8.800 W

“Material necessari per fer l’allargador”

“Clavilla oberta”
Brida
Connexió de terra

“És convenient deixar uns mil·límetres de marge”
Zona de la brida
Marge

“És convenient deixar uns mil·límetres de marge”

Conductor de protecció “terra”

“Fixa primer el conductor de protecció “terra”

“La brida ha de subjectar el cable amb força per la part més gruixuda”
Rosca del cargol de tancament de la
clavilla

“Marca el tall deixant un marge per les corbes que hauran de fer els conductors”

Connexió de terra
Connexions de fase i neutre

Rosques dels cargols de tancament de la base
“Passa els conductors per la part inferior abans de fixar-los als borns”

“A la part inferior de la base hi ha forats per fixar-la a la paret”
Forats de fixació a la paret

Manteniment i reparació de l'habitatge

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Manteniment i reparació de l'habitatge

Similar to Manteniment i reparació de l'habitatge (6)

More from Belen Diaz

More from Belen Diaz (13)

Manteniment i reparació de l'habitatge