SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 44
Descargar para leer sin conexión
Curs 2008-09 TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR CEIP La Muntanya  Aiguafreda
La  Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
La Ràdio ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Propietats de la ràdio
La Ràdio La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional ràdio per ones hertzianes.  En una època de  globalització mediàtica , es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat.  Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difusió, que amb Internet  ha deixat enrera el localisme.
La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una  situació comunicativa  molt particular, en la qual  l'emissor i el receptor  es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa...  La ràdio , com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
El Llenguatge radiofònic. Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els  seus principis  constituents:  La ràdio  la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de l’emissor. La ràdio  fa servir una tecnologia específica que li permet la captura, el tractament i l’emissió de so.  La ràdio  té en el  so radiofònic  la substància expressiva bàsica. El so radiofònic s’organitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, és a dir, per  l’expressió oral o paraula, la música, els efectes sonors i el silenci .   La ràdio  s’adreça als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experiència sociocultural. D’aquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en diem  llenguatge radiofònic .
El Llenguatge radiofònic. La paraula   i l’expressió oral La música Els efectes sonors El silenci
El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral. La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa . De les paraules radiofòniques hem de considerar dos nivells expressius: el dels  continguts , és a dir,  el què es diu ; i el de la forma, és a dir,  com es diu , com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.  Els  textos  radiofònics cal que siguin interessants per tal de captar l’atenció de l’oient,  però i sobretot, que siguin capaços de mantenir-la, de generar-li interès per seguir escoltant.  Els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser:  Clars :  Redundants :  Adaptats als objectius comunicatius :
L’expressió oral El Llenguatge radiofònic. Un primer nivell, orientat  al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de   la veu . Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a  la  creació de sentit i a la expressivitat .   Són diverses les qüestions a les que cal atendre per tal de treure el màxim rendiment de l’expressió oral i del seu instrument bàsic,  la veu . Per tal de resultar entenedors i pràctics parlarem de dos nivells de treball de l’expressió oral:
L’expressió oral i la paraula El Llenguatge radiofònic. La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels humans i, òbviament, l’eina bàsica del mitjà radiofònic. Els paràmetres bàsics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens és possible de descriure quines característiques té una veu, són   el to, la intensitat i el timbre .   Primer nivell de treball :  producció i ús de la veu   El to  Des d’un punt de vista físic el to d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista perceptiu, el  to  l’associem a la sensació  d’agut o greu  que percebem en escoltar una veu.
La intensitat   Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del  grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals . A major obertura més intensitat. Timbre Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la complexitat del so. És  l’element identificador  d’un so que en marca la personalitat .  El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
Les  tècniques de l’expressió oral , que ajuden a que la parla sigui clara, intel·ligible, comprensible són: la dicció: vocalització i articulació   la respiració   la velocitat   l’actitud El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
L’ expressivitat sonora i els valors expressius del to:   l’entonació el ritme,   La pausa  és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor de la veu  Les variacions controlades de to, és a dir,  l’entonació , també tenen valor sintàctic. El ritme  es relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, és a dir, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic.   El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Segon nivell de treball:   creació de sentit i expressivitat sonora
Tractament i valor expressiu de la intensitat.   Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de diferents maneres:  1)fent una  manipulació fonològica , és a dir, parlant amb més o menys intensitat.  2)Manipulació de la distància  entre el locutor i el micròfon (aproximació o allunyament físic del parlant del micròfon que capta el senyal de la seva veu).  3)Tractament tècnic de la intensitat  o manipulació de l’amplitud del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de d’edició.  inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional.  El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonològiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to s’associa entre d’altres coses amb la descripció de distàncies –tons aguts = més llunyania -, i de colors i textures –tons aguts = colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I també en la construcció de personatges i actituds emocionals: així els tons més greus s’associen a personatges de més edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por, tràgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional.  El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
La música   No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó en el paper que juga com a element del llenguatge radiofònic, i les seves  possibilitats semàntiques  i  expressives  en relació a la resta de sistemes. Així, la música pot servir per diverses tasques:  La podem utilitzar per  organitzar i estructurar els continguts , per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüència, .. El Llenguatge radiofònic.
Sintonia :  es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa.  Cortina:  és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra.  Ràfega:  és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic.  Cop musical:  és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).  La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el  context generarà diferents tipus de separacions o  insercions musicals :  La música   El Llenguatge radiofònic.
Els efectes sonors   Anomenem  efectes sonors  a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta.  La  funció que poden jugar els efectes sonors  en la narració radiofònica: en general es fan servir per representar mimèticament la realitat  Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per a la música. Així els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqüència.  El Llenguatge radiofònic.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els efectes sonors   El Llenguatge radiofònic.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els efectes sonors   El Llenguatge radiofònic.
En general els autors defineixen  el silenci  radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci.  Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.   El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic. El silenci   El Llenguatge radiofònic.
El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del llenguatge radiofònic amb l’objectiu d’obtenir un discurs sonor que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor. Les possibilitats expressives del muntatge són il·limitades. Tot i això, les formes d’organització dels fragments i substàncies sonores es redueixen a dues grans possibilitats:  la juxtaposició o organització seqüencial de les formes sonores , és a dir, a la disposició una darrera de l’altra;  i la superposició o combinació simultània de dues o més formes sonores   El muntatge radiofònic.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El guió
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El guió.
[object Object],[object Object],El pla d’enregistrament
Gèneres i formats radiofònics: Notícia Crònica Reportatge Informatiu Entrevista  Magazine Ficció
La notícia  és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser  simple, clara i eficaç  i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius  d’immediatesa  (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu),  fiabilitat i comprensibilitat . La notícia Gèneres i formats radiofònics
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],En general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones  La notícia Gèneres i formats radiofònics
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La notícia Gèneres i formats radiofònics
El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos.   El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació.  El reportatge Gèneres i formats radiofònics
La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables. La crònica Gèneres i formats radiofònics
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L’entrevista Gèneres i formats radiofònics
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els informatius Gèneres i formats radiofònics
El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador.  En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.-  El magazine Gèneres i formats radiofònics
Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral. Tipus: Transmissió d'una representació . En directe o en diferit. Radioteatre . Adaptació o bé guió original d'una obra dramàtica. Serial . Novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols. Contes i narracions . Obres curtes d'un o pocs personatges, emesos en una sola sessió : Dramàtics Gèneres i formats radiofònics
No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del temps de la majoria d'emissores de ràdio. Hi ha diversos tipus de publicitat:  falques, espais patrocinats, concursos   La publicitat Gèneres i formats radiofònics
Formules  organitzatives   del centre  La ràdio a l’escola Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llenguatge verbal i el llenguatge escrit.  En altres àrees es poden elaborar programes referits a la matèria que es treballa.  Els racons i els tallers són unes estratègies molt utilitzades. Tallers per a la realització de programes concrets i també per aprendre l'ús dels aparells.   Hi ha molts tipus d'organització del funcionament de la ràdio escolar:  - Des de programes que funcionen portats íntegrament per alumnes fins a programes que depenen exclusivament dels adults.  - Hi ha centres que ja al matí organitzen la benvinguda a través de les ones radiofòniques o els altaveus del centre.  - Els migdies, menjadors i hores d'esbarjo són un altre moment en què funciona la ràdio.  - Hi ha centres en què l'activitat radiofònica anirà estretament relacionada amb les activitats docents que s'estan treballant en aquell moment.  
Formules  organitzatives  del centre  La ràdio a l’escola    L’emissora escolar   1. L’escola es sonoritza a través d’altaveus.  2. Es fa ràdio en un altra emissora: municipal...  3. Es fa ràdio a través d’Internet. 4. S’organitza un comissió de ràdio .....
La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el  treball per projectes  que obliga que siguin els nens els que busquin respostes a les seves curiositats, estratègies de cerca, de presa de decisions i de repartiment de les diferents tasques i rols. És convenient que es treballi  cooperativament i col·laborativament , és a dir, hem d'afavorir que els diferents grups equilibrin i adeqüin les feines a les capacitats dels seus components, que hi hagi transmissió de la informació i que la comunicació sigui fluida. Un model de treball col·laboratiu sobre la ràdio: Webquest del CEIP Drassanes http :// ceipdrassanes . ravalnet . org / webquest / femradio / index . htm La ràdio a l’escola Metodologia de treball a l’aula
El Realitzador Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res És qui dirigeix el programa de ràdio - Equip de so: música, sintonies,.. - Taules de mescles:  - Equip informàtic: connexions,.. - Edició:  audacity - Publicació:  podproducer, podcast És l’equip que realitza  el guió del programa,  pensa el tipus de programa,  busca els recursos,  les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc.. Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes, etc.. Fem un programa de ràdio Treball cooperatiu Organització dels equips Treball col·laboratiu
http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm El so a l’aula Curs de formació telemàtic: XtecRàdio: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
Bibliografia Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de: Patrícia Lázaro i Pernias Doctora en Ciències de la Informació per la UAB Professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Recursos per fer ràdio als centres educatius d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio. © Roderic Villalba i Pitu Martínez, 2003  Curs de formació telemàtic: DV33
Benito Mendoza Dueñas  Assessor TAC  Departament d'Educació  Serveis Territorials a Barcelona II Comarques

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAFerranet74
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. VocalsLluis Rius
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaJulia Valera
 
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Muntsa Tortós
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURAAntonio Núñez
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA Antonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
Fitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaFitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaJulia Valera
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)Antonio Núñez
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerieslt
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURAAntonio Núñez
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 

La actualidad más candente (20)

Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocals
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Fitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaFitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermella
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis oller
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 

Destacado

TIPOS DE GUION RADIOFONICO
TIPOS DE GUION RADIOFONICOTIPOS DE GUION RADIOFONICO
TIPOS DE GUION RADIOFONICOValeria B. Vera
 
Características de un programa de radio
Características de un programa de radioCaracterísticas de un programa de radio
Características de un programa de radioCecy Lara
 
Publicidad radiofonica
Publicidad radiofonicaPublicidad radiofonica
Publicidad radiofonicaadri87
 
La radio, los tipos y géneros radiales
La radio, los tipos y géneros radialesLa radio, los tipos y géneros radiales
La radio, los tipos y géneros radialesNANCY OJEDA
 
La radio, características y lenguaje
La radio, características y lenguajeLa radio, características y lenguaje
La radio, características y lenguajemadelynpaiz
 
La importancia de la radio como medio de comunicación.
La importancia de la radio como medio de comunicación.La importancia de la radio como medio de comunicación.
La importancia de la radio como medio de comunicación.Areli Gn
 
Guión radiofónico
Guión radiofónicoGuión radiofónico
Guión radiofónicoFacebook
 

Destacado (9)

La radio a_l_escola_l[1]
La radio a_l_escola_l[1]La radio a_l_escola_l[1]
La radio a_l_escola_l[1]
 
TIPOS DE GUION RADIOFONICO
TIPOS DE GUION RADIOFONICOTIPOS DE GUION RADIOFONICO
TIPOS DE GUION RADIOFONICO
 
Características de un programa de radio
Características de un programa de radioCaracterísticas de un programa de radio
Características de un programa de radio
 
Publicidad radiofonica
Publicidad radiofonicaPublicidad radiofonica
Publicidad radiofonica
 
La radio, los tipos y géneros radiales
La radio, los tipos y géneros radialesLa radio, los tipos y géneros radiales
La radio, los tipos y géneros radiales
 
La radio, características y lenguaje
La radio, características y lenguajeLa radio, características y lenguaje
La radio, características y lenguaje
 
Tipos De Comerciales De Radio
Tipos De Comerciales De RadioTipos De Comerciales De Radio
Tipos De Comerciales De Radio
 
La importancia de la radio como medio de comunicación.
La importancia de la radio como medio de comunicación.La importancia de la radio como medio de comunicación.
La importancia de la radio como medio de comunicación.
 
Guión radiofónico
Guión radiofónicoGuión radiofónico
Guión radiofónico
 

Similar a El llenguatge radiofònic

El Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualEl Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualBenito Mendoza
 
Taller De Ràdio Escolar
Taller De Ràdio EscolarTaller De Ràdio Escolar
Taller De Ràdio EscolarBenito Mendoza
 
Fem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioFem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioBenito Mendoza
 
Seminari Ràdio Sant Adrià
Seminari Ràdio Sant AdriàSeminari Ràdio Sant Adrià
Seminari Ràdio Sant AdriàBenito Mendoza
 
La radio
La radioLa radio
La radiogramon
 
Fonètica
FonèticaFonètica
Fonèticalunadan
 
La comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticLa comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticFrancesc March
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalanajmpinya
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdioanaiam
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdioanaiam
 
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º EsoEl So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Esoelpiani
 
De Què Està Feta La MúSica
De Què Està Feta La MúSicaDe Què Està Feta La MúSica
De Què Està Feta La MúSicajuliansamaniego
 
So, soroll i silenci
So, soroll i silenciSo, soroll i silenci
So, soroll i silencimtenora
 

Similar a El llenguatge radiofònic (20)

El Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualEl Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge Audiovisual
 
Taller De Ràdio Escolar
Taller De Ràdio EscolarTaller De Ràdio Escolar
Taller De Ràdio Escolar
 
Fem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioFem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De Ràdio
 
Seminari Ràdio Sant Adrià
Seminari Ràdio Sant AdriàSeminari Ràdio Sant Adrià
Seminari Ràdio Sant Adrià
 
La radio
La radioLa radio
La radio
 
La radio
La radioLa radio
La radio
 
Fonètica
FonèticaFonètica
Fonètica
 
La comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüísticLa comunicació I el signe lingüístic
La comunicació I el signe lingüístic
 
Radio1 llenguatge
Radio1 llenguatgeRadio1 llenguatge
Radio1 llenguatge
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
Lona Sonora
Lona SonoraLona Sonora
Lona Sonora
 
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º EsoEl So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
 
El so
El soEl so
El so
 
De Què Està Feta La MúSica
De Què Està Feta La MúSicaDe Què Està Feta La MúSica
De Què Està Feta La MúSica
 
So, soroll i silenci
So, soroll i silenciSo, soroll i silenci
So, soroll i silenci
 

Más de Benito Mendoza

Recomanacions per realitzar pla tac de centre
Recomanacions per realitzar pla tac de centreRecomanacions per realitzar pla tac de centre
Recomanacions per realitzar pla tac de centreBenito Mendoza
 
Manual aplicació Pla Tac de Centre
Manual aplicació Pla Tac de CentreManual aplicació Pla Tac de Centre
Manual aplicació Pla Tac de CentreBenito Mendoza
 
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13Benito Mendoza
 
El Coordinador TIC-TAC de centre
El Coordinador TIC-TAC de centreEl Coordinador TIC-TAC de centre
El Coordinador TIC-TAC de centreBenito Mendoza
 
Jornada Tècnica Intraweb
Jornada Tècnica IntrawebJornada Tècnica Intraweb
Jornada Tècnica IntrawebBenito Mendoza
 
Tallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezTallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezBenito Mendoza
 
Web 2.0 Eines educatives
Web 2.0 Eines educativesWeb 2.0 Eines educatives
Web 2.0 Eines educativesBenito Mendoza
 
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXIBenito Mendoza
 
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...Benito Mendoza
 

Más de Benito Mendoza (20)

Recomanacions per realitzar pla tac de centre
Recomanacions per realitzar pla tac de centreRecomanacions per realitzar pla tac de centre
Recomanacions per realitzar pla tac de centre
 
Manual aplicació Pla Tac de Centre
Manual aplicació Pla Tac de CentreManual aplicació Pla Tac de Centre
Manual aplicació Pla Tac de Centre
 
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13
Coordinadors TIC-TAC de centre 2012-13
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
El Coordinador TIC-TAC de centre
El Coordinador TIC-TAC de centreEl Coordinador TIC-TAC de centre
El Coordinador TIC-TAC de centre
 
Imatge Fixa Digital
Imatge Fixa DigitalImatge Fixa Digital
Imatge Fixa Digital
 
Jornada Tècnica Intraweb
Jornada Tècnica IntrawebJornada Tècnica Intraweb
Jornada Tècnica Intraweb
 
La Videoconferencia
La VideoconferenciaLa Videoconferencia
La Videoconferencia
 
Tutorial ooVoo
Tutorial ooVooTutorial ooVoo
Tutorial ooVoo
 
Els Blocs
Els BlocsEls Blocs
Els Blocs
 
Web 2.0 Pele Oral BCO
Web 2.0 Pele Oral BCOWeb 2.0 Pele Oral BCO
Web 2.0 Pele Oral BCO
 
Els Blocs
Els BlocsEls Blocs
Els Blocs
 
Tallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezTallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna Perez
 
El Bloc
El BlocEl Bloc
El Bloc
 
Web 2.0 Eines educatives
Web 2.0 Eines educativesWeb 2.0 Eines educatives
Web 2.0 Eines educatives
 
El Món De Les Gemmes
El Món De Les GemmesEl Món De Les Gemmes
El Món De Les Gemmes
 
Internet I Educació
Internet I EducacióInternet I Educació
Internet I Educació
 
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
 
La Pissarra Digital
La Pissarra DigitalLa Pissarra Digital
La Pissarra Digital
 
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...
Kalos: Projecte d'Innovació Tic Tac de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del P...
 

El llenguatge radiofònic

  • 1. Curs 2008-09 TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR CEIP La Muntanya Aiguafreda
  • 2. La Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
  • 3.
  • 4.
  • 5. La Ràdio La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional ràdio per ones hertzianes. En una època de globalització mediàtica , es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat. Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difusió, que amb Internet ha deixat enrera el localisme.
  • 6. La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio , com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
  • 7. El Llenguatge radiofònic. Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els seus principis constituents: La ràdio la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de l’emissor. La ràdio fa servir una tecnologia específica que li permet la captura, el tractament i l’emissió de so. La ràdio té en el so radiofònic la substància expressiva bàsica. El so radiofònic s’organitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, és a dir, per l’expressió oral o paraula, la música, els efectes sonors i el silenci . La ràdio s’adreça als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experiència sociocultural. D’aquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en diem llenguatge radiofònic .
  • 8. El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral La música Els efectes sonors El silenci
  • 9. El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral. La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa . De les paraules radiofòniques hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts , és a dir, el què es diu ; i el de la forma, és a dir, com es diu , com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora. Els textos radiofònics cal que siguin interessants per tal de captar l’atenció de l’oient, però i sobretot, que siguin capaços de mantenir-la, de generar-li interès per seguir escoltant. Els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser: Clars : Redundants : Adaptats als objectius comunicatius :
  • 10. L’expressió oral El Llenguatge radiofònic. Un primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de la veu . Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a la creació de sentit i a la expressivitat . Són diverses les qüestions a les que cal atendre per tal de treure el màxim rendiment de l’expressió oral i del seu instrument bàsic, la veu . Per tal de resultar entenedors i pràctics parlarem de dos nivells de treball de l’expressió oral:
  • 11. L’expressió oral i la paraula El Llenguatge radiofònic. La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels humans i, òbviament, l’eina bàsica del mitjà radiofònic. Els paràmetres bàsics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens és possible de descriure quines característiques té una veu, són el to, la intensitat i el timbre . Primer nivell de treball : producció i ús de la veu El to Des d’un punt de vista físic el to d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista perceptiu, el to l’associem a la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu.
  • 12. La intensitat Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals . A major obertura més intensitat. Timbre Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la complexitat del so. És l’element identificador d’un so que en marca la personalitat . El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  • 13. Les tècniques de l’expressió oral , que ajuden a que la parla sigui clara, intel·ligible, comprensible són: la dicció: vocalització i articulació la respiració la velocitat l’actitud El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  • 14. L’ expressivitat sonora i els valors expressius del to: l’entonació el ritme, La pausa és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor de la veu Les variacions controlades de to, és a dir, l’entonació , també tenen valor sintàctic. El ritme es relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, és a dir, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Segon nivell de treball: creació de sentit i expressivitat sonora
  • 15. Tractament i valor expressiu de la intensitat. Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de diferents maneres: 1)fent una manipulació fonològica , és a dir, parlant amb més o menys intensitat. 2)Manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon (aproximació o allunyament físic del parlant del micròfon que capta el senyal de la seva veu). 3)Tractament tècnic de la intensitat o manipulació de l’amplitud del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de d’edició. inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  • 16. Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonològiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to s’associa entre d’altres coses amb la descripció de distàncies –tons aguts = més llunyania -, i de colors i textures –tons aguts = colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I també en la construcció de personatges i actituds emocionals: així els tons més greus s’associen a personatges de més edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por, tràgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional. El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral
  • 17. La música No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó en el paper que juga com a element del llenguatge radiofònic, i les seves possibilitats semàntiques i expressives en relació a la resta de sistemes. Així, la música pot servir per diverses tasques: La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts , per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüència, .. El Llenguatge radiofònic.
  • 18. Sintonia : es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”). La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals : La música El Llenguatge radiofònic.
  • 19. Els efectes sonors Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta. La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica: en general es fan servir per representar mimèticament la realitat Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per a la música. Així els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqüència. El Llenguatge radiofònic.
  • 20.
  • 21.
  • 22. En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci. Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.   El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic. El silenci El Llenguatge radiofònic.
  • 23. El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del llenguatge radiofònic amb l’objectiu d’obtenir un discurs sonor que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor. Les possibilitats expressives del muntatge són il·limitades. Tot i això, les formes d’organització dels fragments i substàncies sonores es redueixen a dues grans possibilitats: la juxtaposició o organització seqüencial de les formes sonores , és a dir, a la disposició una darrera de l’altra; i la superposició o combinació simultània de dues o més formes sonores El muntatge radiofònic.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27. Gèneres i formats radiofònics: Notícia Crònica Reportatge Informatiu Entrevista Magazine Ficció
  • 28. La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat . La notícia Gèneres i formats radiofònics
  • 29.
  • 30.
  • 31. El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos.   El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació. El reportatge Gèneres i formats radiofònics
  • 32. La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables. La crònica Gèneres i formats radiofònics
  • 33.
  • 34.
  • 35. El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador. En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.- El magazine Gèneres i formats radiofònics
  • 36. Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral. Tipus: Transmissió d'una representació . En directe o en diferit. Radioteatre . Adaptació o bé guió original d'una obra dramàtica. Serial . Novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols. Contes i narracions . Obres curtes d'un o pocs personatges, emesos en una sola sessió : Dramàtics Gèneres i formats radiofònics
  • 37. No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del temps de la majoria d'emissores de ràdio. Hi ha diversos tipus de publicitat: falques, espais patrocinats, concursos La publicitat Gèneres i formats radiofònics
  • 38. Formules organitzatives del centre La ràdio a l’escola Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llenguatge verbal i el llenguatge escrit. En altres àrees es poden elaborar programes referits a la matèria que es treballa. Els racons i els tallers són unes estratègies molt utilitzades. Tallers per a la realització de programes concrets i també per aprendre l'ús dels aparells.  Hi ha molts tipus d'organització del funcionament de la ràdio escolar: - Des de programes que funcionen portats íntegrament per alumnes fins a programes que depenen exclusivament dels adults. - Hi ha centres que ja al matí organitzen la benvinguda a través de les ones radiofòniques o els altaveus del centre. - Els migdies, menjadors i hores d'esbarjo són un altre moment en què funciona la ràdio. - Hi ha centres en què l'activitat radiofònica anirà estretament relacionada amb les activitats docents que s'estan treballant en aquell moment.  
  • 39. Formules organitzatives del centre La ràdio a l’escola   L’emissora escolar 1. L’escola es sonoritza a través d’altaveus. 2. Es fa ràdio en un altra emissora: municipal... 3. Es fa ràdio a través d’Internet. 4. S’organitza un comissió de ràdio .....
  • 40. La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el treball per projectes que obliga que siguin els nens els que busquin respostes a les seves curiositats, estratègies de cerca, de presa de decisions i de repartiment de les diferents tasques i rols. És convenient que es treballi cooperativament i col·laborativament , és a dir, hem d'afavorir que els diferents grups equilibrin i adeqüin les feines a les capacitats dels seus components, que hi hagi transmissió de la informació i que la comunicació sigui fluida. Un model de treball col·laboratiu sobre la ràdio: Webquest del CEIP Drassanes http :// ceipdrassanes . ravalnet . org / webquest / femradio / index . htm La ràdio a l’escola Metodologia de treball a l’aula
  • 41. El Realitzador Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res És qui dirigeix el programa de ràdio - Equip de so: música, sintonies,.. - Taules de mescles: - Equip informàtic: connexions,.. - Edició: audacity - Publicació: podproducer, podcast És l’equip que realitza el guió del programa, pensa el tipus de programa, busca els recursos, les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc.. Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes, etc.. Fem un programa de ràdio Treball cooperatiu Organització dels equips Treball col·laboratiu
  • 42. http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm El so a l’aula Curs de formació telemàtic: XtecRàdio: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
  • 43. Bibliografia Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de: Patrícia Lázaro i Pernias Doctora en Ciències de la Informació per la UAB Professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Recursos per fer ràdio als centres educatius d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio. © Roderic Villalba i Pitu Martínez, 2003 Curs de formació telemàtic: DV33
  • 44. Benito Mendoza Dueñas Assessor TAC Departament d'Educació Serveis Territorials a Barcelona II Comarques