1. NÚMERO 930
2,50 EUROS
DIUMENGE
23 DE JUNY DEL 2013
LULA
DA SILVA
37
expresident del Brasil
A l’Àfrica, la inversió en
programes socials, en
producció agrícola i en
infraestructures crearà
milions de llocs de treball
36
escriptor
Hi ha retorns per manca
de ridícul o per ego.
En el món de la boxa,
per exemple, han estat
gravíssims per a la salut
44
director de teatre
JOAN OLLÉ
Et trobarem a faltar,
Javier Tomeo. Trobarem
a faltar les llànties de
la teva camisa i la teva
excel·lent literatura
FERRAN TORRENT
P 04-08
DOSSIER ESPECIAL ALERTA AL MEDITERRANI
L’aigua s’acaba
60milions
Nombred’habitants
queenpateixen
escassetat
XAVIER BERTRAL
50anys
Períodeenelqual
sen’hadoblat
lademanda
P 22-23
PUNT FINAL
AL SOMNI
DEL GIRONA
(3-0)
P 48-49
FUTBOL
Els plans
de Rajoy
per quadrar
les pensions

2. ANY
ESPRIU
“2013
174
La veritat està trencada a miques i a bocins.
I per això m’emparo en el modest –i equívoc–
rètol de l’agnosticisme
LA FRASE DEL DIA
“
SEMPRE HEM ESTAT decisius.
Còmplices d’èxits i fracassos. Ens
baixemlapel·lículapagant-laolapi-
rategem. Llegim l’etiqueta abans de
comprar,triemlabotiga,elproducte,
anemalteatre,alamanifestació.Un
senyoremvaaturarperfelicitar-me,
dir-mequel’ARAésimprescindiblei
exigir-me quenoafluixéssim.Livaig
demanarsienscompravaenpapero
digital i em va respondre que enlloc.
EnsseguiaalTwitter.Quedaclarque
només m’havia volgut afalagar, que
surtdefranc.Noenstrobava impres-
cindibles ni li preocupava que aflui-
xéssim,sinos’hauriasubscritperga-
rantir-ho. Treballem per millorar,
ser necessaris (que és més que sem-
blar-ho) i fer créixer el club de subs-
criptors del’ARA, que ja ha creuatla
barreradels19.000isomiemquear-
ribi a 20.000 l’1 de setembre, que fa-
remelnúmero1.000. L’enquestadel
CEO ens situa com el tercer diari
preferitaCatalunyaiusn’hemdedo-
nar moltes moltes gràcies i renovar
l’esforç per pujar més.
Sempre hem estat decisius. Però
ara que és l’hora de la veritat i tot
costatantivivimenzonesderisc,ho
som molt més, d’aquí l’èxit dels ver-
kamis, per exemple. Si no anem a
aquellfestivald’estiupotsernoesfa-
ràl’anyqueve,sialsúpernomésmi-
rem el preu no salvarem els bons
productes,iallàonfaremlesvacan-
ceselsalegrareml’estiu.Enscal sen-
tit de la responsabilitat, ser consci-
ents del poder real, tenir clar que el
que volem que existeixi de debò re-
clama compromisos de debò. És la
gràciadetotselsdretsadecidir:que
pel mateix preu ens posen deures.
Els drets a
decidir ens
posen deures
IAQUÍ
director@ara.cat
Twitter: @carlescapde
LA TRIA DEL DIRECTOR
Hi haurà consulta o plebiscitàri-
es? Els experts consultats per
l’ARA creuen que unes eleccions
seran difícils d’impugnar
Els problemes de Barack Obama
són objecte d’anàlisi en l’obser-
vatori d’Antoni Bassas i en un
article del ‘New York Times’
Joana Raspall (@JoanaRaspall)
Escriptora, poeta i bibliotecària
“Bon dia, ocell! / Bon dia, flor! / Bon dia, tu! /
Bon dia, jo! / Bon dia, DIA!”
Francesc Ribera (@francescribera)
Músic i regidor a Berga (CUP)
“La UE debat com es pagaran els rescats
bancaris des d’ara. Que ho paguin els culpables
de la fallida no és cap de les opcions
plantejades”
Joan Herrera (@herrerajoan)
Diputat al Parlament (ICV)
“La troica demana més ajustos a Grècia,
el PIB ha baixat un 20%, l’atur al 30%. I en
volen més. Vaixell de Grècia que plores
com plora el meu...”
Esther Vivas (@esthervivas)
Activista
“La indignació, s’ha demostrat,
és patrimoni de la humanitat. Ara li toca
al Brasil. Qui serà el següent?”
Elisabet Terrades (@eligirona)
Politòloga
“Cada dia més convençuda que
el problema de l’independentisme són
alguns independentistes #trist”
Iu Forn (@iuforn)
Periodista
“El més sensacional de les enquestes és que
consoliden Ciutadans com un partit nacional
català. Ho trobo tan bonic...”
Miquel Pueyo (@MiquelPueyo)
Professor a la Universitat de Lleida
i exdirector de Política Lingüística
“Si avui els docents del país rebessin una milio-
nèsima part del reconeixement que rep un fut-
bolista... però no, això no passarà”
Martí Anglada (@AngladaMarti)
Periodista
“Dret a saber: la nova comissaria de la
Policia Nacional a BCN (duplicitats!) ha costat
20 milions d’euros. El servei exterior català,
13 milions d’euros/any”
Josep Marquès (@josepmarques)
President Creu Roja a Catalunya
“Atenció amb els petards. Disfruteu-los amb
seguretat RT @CreuRojaCAT: No poseu els
petards a prop de la cara ni del cos
#revetlla #Santjoan”
Pep Vila (@pepmariavila)
Professor de ciències socials
“Molt bo el doble CD dedicat a Espriu,
avui amb el @diariARA”
vist
altwitter
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR DE L’ARA
“Què vaig fer perquè
l’estat em tractés així?”
Charlotte
LA TENDÈNCIA dels espies brità-
nicsapunxarintimitatsvedelluny.
Alguns dels que ara són experts en
islamismestenenunpassatalsanys
80, quan eren més joves i atractius,
com a agents infiltrats en grups tan
perillosos per a l’estat com associa-
cions ecologistes o de defensa dels
animals.
Arapunxenfibra
òpticaiabans
punxavenvida
UNAFRASEAMBCUA
ALBERT PLA NUALART
LINGÜISTA I ESCRIPTOR
Començaven fent-se seva la iden-
titatd’unnenmorti,malgratestarca-
satsitenirfills,liacabavenfentunnen
aunaingènuaactivista,comlaChar-
lotte,peresfumar-sealcapd’unsanys
al·legantquelapoliciaelsperseguia.
LaCharlotteesvapassar24anys
fent-se culpable d’un trencament
quevadeixarelseufillsensepareila
va obligar a pujar-lo en condicions
d’extremapobresa.Finalment,nofa
gaire, va veure al Daily Mail la foto
d’aquellhomereconvertitenunres-
pectat alt funcionari que no vivia
gaire lluny de casa seva.
Saberquel’estathovasabersem-
pre tot i va tolerar que tingués una
vidademerdafaqueavuiespregun-
ti quina mena de seguretat ha pagat
amb els seus impostos. No és l’únic
cas. Hi ha desenes de dones damni-
ficades per aquests James Bond de
pa sucat amb oli.
Són històries que confirmen que
mainopodemesperarresdebodela
naturalesa humana quan li donem
un poder impune sobre la vida dels
altres, i que sempre que regalem a
l’estat una completa opacitat per
combatrepresumptesamenaceses-
temdegradantlanostrademocràcia.
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Titulard’ElMundo:“LaGeneralitat
injecta1,3milionsdepublicitatadi-
aris afins”. Deixem de banda la ma-
la jeia del verb “injectar”, que mai
fan servir quan és elestadoespañol
qui col·loca la publicitat (i ho fa a
mans plenes). Avui els vull explicar
perquèElMundonotéanuncisdela
Generalitat. I per què no els té tam-
poc El País, per cert. Quan la Gene-
ralitat vol fer una campanya, con-
tracta una agència que és qui li ges-
tiona les insercions. Aquestes cen-
trals de mitjans són les que cobren
de la Generalitat i paguen als clients. El problema és que la Generalitat
liquidalessevesfacturesaraa150diesomési,encanvi,elsdiaris–comque
cobren d’una empresa privada–, esperen fer-ho en un termini raonable,
posem per cas 60 dies. Això ha fet que les centrals de compra no vulguin
treballar amb l’administració catalana: han d’avançar molts diners per
als quals ni tan sols tenen el 100% de garantia de cobrar-los. Per solucio-
nar això, les centrals demanen ara als mitjans que acceptin una clàusula
nova: només cobraran quan ells rebin els diners de la Generalitat, si els
reben. El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui i l’ARA han acceptat
aquestcondicionant,perquèsesuposaqueconfienenlasolvènciadelaGe-
neralitat,malgrattot.Larestadediaris,no.Iestariabéqueensexpliques-
sin per què. O començarà a semblar que ho fan per poder publicar pàgi-
nes victimistes i enredaires com la d’ahir.
Al racó de pensar
GREGORIO MORÁN
ARTICULISTA A ‘LA VANGUARDIA’
“No oblidin mai que allò que va crear primer Jordi Pujol va ser un
banc, no un partit. Crec que va ser el més gran dels seus fills”
La veritat de per què ‘El Mundo’
no té anuncis de la Generalitat
02
les claus del dia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

3. P
otsemblarextemporaniquedesprésdelesri-
uadesdelaValld’Aranfemuncritd’alertaso-
bre l’escassetat d’aigua al Mediterrani, però
precisamentaquestsaiguatssónelsímptoma
dels efectes del canvi climàtic, que cada cop
ens portaran més inundacions sobtades i més sequeres
llargues com a conseqüència del procés d’aridificació.
L’episodi de la sequera del 2007 i la guerra de l’aigua
obertaarrandelprojectedetransvasamentdelriuEbre
que va impulsar el go-
vern del PP al principi
de la dècada passada
vanferaflorarundebat
públicsobrelagestióde
l’aigua. Avui dia aquest
debat és pràcticament
inexistent, però els ex-
perts avisen que els problemes d’abastament tornaran
perquèelMediterraniésunecosistemaambrecursoshí-
drics escassos i amb una pressió demogràfica cada ve-
gada més gran. Dels 187 milions d’habitants actuals es
calcula que 120 viuen en una situació de “pobresa d’ai-
gua”, i 60, situats bàsicament al nord de l’Àfrica i al Prò-
ximOrient,enpateixen“escassetat”,segonsalertal’Or-
ganització Mundial de la Salut. I la previsió és que l’any
2050 la població mediterrània serà de 270 milions de
persones. Ara mateix, l’aigua té relació directa amb la
majoriadeconflictesqueassolenlaregió,comaral’isra-
eliano-palestí, el sirià o l’iraquià. A més a més, Egipte i
Etiòpia estan enfrontades pel projecte de construcció
d’un macroembassament al Nil que afectaria el cabal de
quèaragaudeixenelsagricultorsdelapartbaixadelriu.
Calqueprenguemconsciènciaquevivimenunentorn
amb poca aigua, i que la gestió i optimització d’aquests
recursos és clau per al
desenvolupament fu-
tur. Barcelona té una
de les àrees metropoli-
tanesd’Europaambun
consum d’aigua per cà-
pita més baix, però el
malbaratament conti-
nuaensectorsclauscoml’agriculturailaramaderia,tant
a Catalunya com al País Valencià. Els rius encara són
tractats sovint com a meres canalitzacions d’aigua i no
com a ecosistemes que garanteixen la biodiversitat i
l’equilibri ecològic. I no hem sigut capaços de fer soste-
nibleslesdessalinitzadores,infrautilitzadesiambunalt
cost energètic. L’aigua és el gran repte del segle XXI al
Mediterrani. I un fracàs es pagaria molt car.
L’aigua, un bé escàs que
amenaça el Mediterrani
L’EDITORIAL
La falta d’aigua té relació directa
amb la majoria de conflictes
que assolen la regió
PER QUÈ aquesta nit de Sant Joan
hihauràmenysfocipetardsqueal-
tresanys?Potserperquècappetard
pot eixordar-nos més que un PP
ambmajoriaabsoluta.L’objectiude
la nit de Sant Joan és transformar-
nosisuperarelsaltd’unafogueraon
crema el que ja no serveix. La qües-
tió és qui decideix què hi apilem. El
govern Rajoy ha indicat clarament
que la millor manera de sobreviure
alfocd’aquestacrisiiobeirlesreco-
manacions de Brussel·les és amun-
tegar les competències autonòmi-
ques i suprimir-les via reforma
d’aquelles administracions que no
controlen ells. Per què no assegu-
remquel’anyvinentelsnostresim-
postos es quedin aquí per decidir
quins serveis ens podem permetre,
i amb els quatre euros que quedin
comprem uns quants coets més?
L’any que ve
decidim què va
a la foguera
PERQUÈ?
MÒNICA TERRIBAS
EDITORA
DE FIT A FIT
arasí / arano
L’entrenadorJoanFrancescFerrer
Sicília,conegutenelmóndelfutbol
comaRubi,haestatundelsartífexs
delagrantemporadadelGironaque
no ha pogut culminar amb l’ascens.
Sí
Rubi
L’exconseller valencià ha estat fi-
nalmentsuspèsdemilitànciadelPP
per la seva implicació en el cas Co-
operació. Un cop d’autoritat d’Al-
berto Fabra contra tot un clàssic.
No
Rafael Blasco
JORDI DURÓ
03
les claus del diaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

4. 04 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
temadeldia
Alerta al Mediterra
els estàndards de l’Organització
MundialdelaSalut.Uns60milions
més en pateixen escassedat. A cau-
sadelclimaid’unadistribuciómolt
desigual dels recursos hídrics, la
conca mediterrània està exposada
a l’aridesa. Les regions més vulne-
rables són el sud d’Espanya, Tuní-
sia, Líbia i el Pròxim Orient. A Jor-
dània el principal problema per
acollir els 1,2 milions de refugiats
expulsats per la guerra de Síria és
com proveir-los d’aigua.
Més població i més ciutats
Les tendències demogràfiques
augmenten la pressió
L’ONU estima que la població me-
diterrània passarà de 187 milions
d’habitantsel2001a270milionsel
2050. A més, el procés accelerat
d’urbanització de les zones costa-
neres i l’augment del nivell de vida
han doblat la demanda d’aigua en
els últims 50 anys. “L’aigua de la
conca mediterrània està sotmesa a
una forta pressió i la pregunta és si
lesdemandesdelfuturimmediates
podran satisfer”, alerta un estudi
recent de Plan Bleu.
L’efecte del canvi climàtic
Un clima més àrid en una zona
molt sensible
ElMediterraniésunadelesregions
més afectades pel canvi climàtic,
segons apunta el Grup Intergover-
namental d’Experts de les Nacions
Unides i de l’Organització Meteo-
rològica Mundial. Calculen que a
l’horitzódel2050lestemperatures
augmentaran entre 1,5 i 2,5 graus i
lesprecipitacionspodendisminuir
del 5% al 20%. Amb l’aridificació
del clima augmentaran les onades
de calor, les inundacions i les se-
queres, que afectaran l’agricultura
i els aqüífers. La pujada del nivell
del mar amenaça els deltes del Nil
i el Po, el riu Roine i ciutats com
Alexandria i Venècia.
Turisme i agricultura
Els sectors econòmics estratègics
depenen de l’aigua
En la majoria de països de la conca
mediterrània, l’agricultura s’em-
portamésdelameitatdel’aiguaque
es consumeix. Segons Aquastat, la
brancadelaFAOqueinformasobre
l’aigua,aSíriaoelMarrocsen’endú
gairebé el 90%. A França o els Bal-
cans, en canvi, la pluja cobreix les
necessitats agrícoles. El problema
del’aiguaésindestriabledelasegu-
retat alimentària: la majoria de pa-
ïsos de la ribera sud han d’importar
elscereals,iesveuensotmesosales
fluctuacionsdepreudelsmercats.A
més,laregióéslaprincipaldestina-
ció turística mundial (va rebre 300
milions de turistes el 2010, però
Els recursos hídrics de la conca són escassos i les pressions
demogràfiques, econòmiques i polítiques creixen
Repte de futur Un recurs estratègic
amb la inestabilitat política les vi-
sites internacionals han caigut al
voltant d’un 20%). Un turista con-
sumeix quatre vegades més d’aigua
que un resident local, la dimensió
del problema no és negligible i la
disponibilitatd’aiguaésunelement
claupermantenirunaindústriaes-
tratègica. A Egipte s’han fet noves
dessalinitzadores per portar aigua
potable als complexos turístics.
Laintensaactivitateconòmicaen
una zona tan petita i tancada porta
problemesdecontaminació:segons
l’ONU,650milionsdetonesd’aigües
residualsi129.000tonesd’olis’abo-
quencadaanyalMediterrani.Amés,
creix l’índex d’urbanització de les
zones costaneres per la concentra-
ció de població i la construcció de
complexos turístics.
Les guerres de l’aigua
El control dels aqüífers i els rius,
una font de disputes
Les disputes pel control de l’aigua
no són cosa del passat. El cas més
paradigmàtic és el de la conca del
Jordà:Israel,Jordània,elLíban,Sí-
riaielsterritorisocupatspalestins
pateixen una escassetat crònica
que s’agreuja i que dóna peu a xocs
armats. També és antiga la pugna
per l’aigua del Nil i l’aqüífer nubi,
unaconcaquecomparteixenEgip-
te, el Sudan i Etiòpia, països empo-
SALVAR LA SEQUERA
Un egipci rega amb aigua
d’un pou. Abans la seva terra era
banyada pel Nil. M. EL GHANY / REUTERS
CRISTINA MAS
BARCELONA
E
l rei Abdal·lah II de Jor-
dània va interrompre
l’anypassatunviatgeofi-
cial a l’estranger només
per reunir-se amb els
600 vilatans d’un poble que es ma-
nifestaven perquè els havien tallat
l’aigua.LaguerradeSíriavacomen-
çar quan la policia de Baixar al-As-
sad va tancar uns pous il·legals a la
ciutat de Daraa. Darrere la revolta
dels sunnites a l’oest de l’Iraq tam-
bé hi ha l’accés a l’aigua. Són exem-
ples que va evocar fa uns dies el mi-
nistrejordàdel’Aiguaenunatroba-
da de la Unió per la Mediterrània
(UpM)aBarcelona.Elsexpertsaler-
tenqueestemportantallímitelsre-
cursos de la regió i que, si no es mi-
llora la gestió, l’aigua es convertirà
en un focus de conflictivitat social i
política de primer ordre. I la ribera
nord no n’està al marge.
Un recurs escàs
Una regió amb poca aigua i un
repartiment desigual de la pluja
Uns 120 milions d’habitants de la
regiómediterràniaviuenenunasi-
tuacióde“pobresad’aigua”,segons
Reportatge

5. 05ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
temadeldia
ani: l’aigua se’ns acaba
Petroli
Aigües residuals
Tipus de
contaminació
Petroli
Aigües residuals
Residus
industrials
Una zona sota
fortes pressions
Trànsit diari
de vaixells
comercials
estret de
Gibraltar
aqüífer
del Sàhara
septentrional
aqüífer nubi
riu Jordà
310
estret
del Bòsfor
50
canal
de Suez
riu Nil
90
Barcelona
Marsella
Livorno
La Spezia
Gènova
València
Algesires
Alger
Skikda
Alexandria
Port Saïd
Mersin
Esmirna
el Pireu
Marsaxlokk
Gioia Tauro
Tàrent
Ambarli
Dekheila
Radès
Sfax
Trípoli
Khoms Misurata
Bugia
Damiata
Dessalinitzadores
Principals ports
de contenidors
Trànsit diari de
vaixells comercials
Conflictes relacionats
amb l’aigua
Font:Elaboraciópròpia
Gràfic:E.Utrilla
a
d
s
menys del 20%
del 20 al 40%
del 41% al 60%
del 61% al 80%
del 81% al 100%
més del 100%
Índex d’explotació
(any 2010)
brits i amb una gran dependència
agrícola i sotmesos a fortes pressi-
ons socials i polítiques. L’aigua
també és present al conflicte entre
el Sàhara Occidental i el Marroc:
els saharauis denuncien que Rabat
està esgotant les seves reserves
subterrànies.
El repte del bon govern
Corrupció, austeritat i els límits
de les dessalinitzadores
Franco construïa pantans i Gadda-
fiungranriuartificialalbellmigdel
desert libi. Encara avui els governs
volen obres que generin ocupació.
“La corrupció i les retallades pres-
supostàriesdisminueixenlacapaci-
tat dels estats per fer front al repte
del’aigua”,explicaelgrecMichaelis
Scoullos, president del Global Wa-
ter Partnership-Med. Durant anys
el recurs per afrontar l’escassetat
han estat les dessalinitzadores, pe-
rò els experts alerten que no són la
panacea. “La factura energètica i
ambiental és molt elevada. En lloc
d’augmentar el subministrament
calmillorarl’eficiència:ésmoltmés
útil posar mesuradors a les canalit-
zacionsperdetectarfuitesireparar-
les”, defensa Fuad Bateh, assessor
d’aigua de la UpM.
“No hi ha una alternativa vàlida
entotsalscasos”,apuntadesd’Ate-
nes Anthi Brouma, responsable de
projectes de GWP-Med. Un dels
camps amb més recorregut són els
recursos no convencionals, com el
reciclatge d’aigües grises i el trac-
tament de l’aigua residual. I sen-
tencia: “La situació és difícil però
encara hi ha sortida”.e
“Els altres ministres
gestionen recursos:
jo, una crisi”
mís per perforar un pou i encara no
hem rebut cap resposta. No ens han
donat permisos per construir plan-
tesdetractamentd’aigüesresiduals
finsquearas’adonenquetambés’es-
tan contaminant els seus recursos.
Elcasésqueelministredelramisra-
elià gestiona recursos i el que jo faig
és gestionar una crisi.
I Gaza?
És una de les zones més densament
poblades del món i depèn de la plu-
jaidel’aiguaquearribaambcamions
cisterna.Aixòresponal’ocupacióis-
raeliana, però també a les divisions
palestines.L’anypassatvamarribar
aunacordambHamàs:l’aiguanoté
color, ha de continuar sent transpa-
rent.Aixòenspermetcontinuarfent
projectesamblacomunitatinterna-
cional.LaUnióperalaMediterrània
està treballant en la construcció
d’una planta dessalinitzadora.
L’ONU ha reconegut que el 2020
l’esgotamentdel’aqüíferdeGazase-
rà irreversible: hi està entrant aigua
de mar, i ja no es pot beure.
¿L’estratègia de l’aigua de la
UnióperalaMediterràniaes-
tà aturada per problemes
polítics?
Sí, i no trobarem solucions
sense acords a escala regio-
nal i global. Fins ara Israel
haviarebutjatladenomina-
ciódeTerritorisOcupatsPa-
lestins.Araquesomunestat,
aquest problema està resolt,
perquè podem signar un text
com a “estat de la UpM”.e
Estat Attili es presenta com el mi-
nistre de l’aigua del nou estat pales-
tí.Haparticipatenelllançamentdel
projecte de millora de la governança
de l’aigua de la UpM
C.M.
Els palestins tenen un dels nivells
de consum d’aigua més baixos.
Jom’anomenoamimateixelminis-
tresenseaigua:hihamoltaaiguaso-
taelsnostrespeus,perònohipodem
accedir a causa de l’ocupació israe-
liana. Com tots els problemes claus
en el conflicte, el de l’aigua no està
resolt.Defet,quanesvansignarels
Acordsd’Osloesvaaparcarelte-
ma de l’aigua i després no se
n’ha tornat a parlar.
El riu Jordà és la frontera.
No hi tenim accés des de
1967. I tampoc als altres re-
cursos a Cisjordània. No-
mésensendonenunaquan-
titat insuficient. I per a cada
projecte que vull fer he de de-
manarpermísalesautoritatsis-
raelianes:el1997vamdemanarper-
Termes
“Elbloqueiga
laUpMespot
superar
perquèjasom
unestat”
Shaddad Attili
MINISTRE DE L’AIGUA PALESTÍPesca, transport
i biodiversitat
Xifres
1,7 milions
Tones de peix que
se n’extreuen cada any
Fa anys que els experts de la Co-
missió General de Pesca del
Mediterrani alerten de la caigu-
da de les reserves de peix en
aquest mar i recomanen que es
redueixin les captures.
8%
Espècies marines del món
que viuen al Mediterrani
Tot i que el Mediterrani només
téel0,8%delasuperfíciemarina
delplaneta,ésunadelesreserves
debiodiversitatmésimportants.
Hi viuen el 8% de les espècies de
fauna i el 18% de flora marines.
30%
Trànsit marítim mundial que
circula pel Mediterrani
Tres de cada deu vaixells de
càrrega i el 28% del trànsit de
petroli mundial passen pel Me-
diterrani a través del canal de
Suez i els estrets del Bòsfor i de
Gibraltar.

6. 06
temadeldia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
La construcció de l’embassament
més gran de l’Àfrica a Etiòpia ame-
naça de reduir la quota d’aigua del
Nil que rep Egipte. Les relacions
entre els dos països, i a tota la con-
ca del Nil, es tensen.
Mursiadvertiaque“toteslesopcions
són damunt la taula”.
“No té sentit que Egipte apunti a
unasortidamilitarenunaposicióde
debilitat. Cal que presentem el nos-
trecasalacomunitatinternacional,
isobretotalspaïsosilesinstitucions
donantsd’ajudainternacional”,sos-
té a l’ARA Gamal Soltan, investiga-
dor del think tank Al-Ahram.
Des d’Etiòpia es nega que l’em-
bassamenthagideperjudicarEgip-
te, ja que no s’utilitzarà per irrigar
terrenys. L’objectiu del projecte és
convertirelpaísenunapotènciare-
gional en l’àmbit de l’energia elèc-
trica,quepreténexportaralspaïsos
veïns. La majoria de països de la
conca van firmar un acord el 2010
queredistribueixlesquotesactuals,
iqueredueixlesd’EgipteielSudan,
els únics que no l’han firmat.
El Caire desconfia de les prome-
sesd’AddisAbeba.Novolendonar-
loslaclaudelNil,itemenquel’eva-
poració de l’aigua redueixi el cabal
del riu fins i tot si, en efec-
te, no es fa servir per re-
gar. El seus argu-
ments són de tipus
legal, però també
de justícia. Grà-
cies a la pluja i
les aigües sub-
terrànies, Eti-
òpia compta
avui amb uns
recursos hí-
dricsquedupli-
quen els d’Egip-
te, que depèn en
més d’un 90% de
l’aigua del Nil.e
RICARD G. SAMARANCH
EL CAIRE
Mentre el Caire constitueix el cer-
vell d’Egipte, la seva espinada són
els fallahin, els camperols que no
només han proporcionat els reclu-
tes a l’exèrcit des de fa segles, sinó
que amb els seus impostos han sos-
tingutl’estructuraestatalmésanti-
ga de la humanitat. Encara avui
l’agricultura dóna feina a més d’un
30% dels egipcis, un sector econò-
mic i un mode de vida amenaçats
per la construcció de l’embassa-
ment del Renaixement, al Nil Blau.
“Aquí preocupa la reducció de
l’aigua del Nil, ja que comportarà la
pèrdua de milers d’hectàrees de
conreui,pertant,milersdellocsde
treball”,comental’Alaa,unvenedor
ambulant originari del sud del pa-
ís, fill i nét de fallahin. “Darrere del
conflicte de l’aigua s’hi amaga Isra-
el,quehaestablertaliancesambal-
tres països de la riba del Nil per co-
llarelpaísàrabméspoblat”,afegeix.
Importants interessos econò-
mics i geopolítics es barregen en el
vell litigi que enfronta Egipte i Eti-
òpia per l’aigua del Nil. La distribu-
ció actual de les quotes data del pe-
ríode colonial. Sota els auspicis del
Regne Unit, que considerava Egip-
te una de les joies de la corona, el
1929 es va firmar un acord interna-
cionalquesituavaEgipteenunapo-
sició privilegiada, amb més de
50.000milionsdemetrescúbicsso-
bre un total de 84.000.
Canvi de pesos
Debilitats per guerres intestines i
governants ineptes, els països de
l’Àfrica subsahariana van haver
d’acceptar aquest statu quo durant
dècades.Noobstant,elsúltimsanys
el pes dels actors involucrats ha
canviat.NoéscasualitatqueEtiòpia
anunciésl’ampliaciódelprojectede
l’embassament del Renaixement
uns mesos després de la revolució,
ambunEgipteimmersenlainesta-
bilitatielcaos.Desdellavors,Addis
Abeba ha optat per una política de
fets consumats. Al bàndol egipci,
més aviat hi regna la confusió.
MubàrakvaoptarperignorarEti-
òpia,fentboneslesamenacesdelseu
predecessor, Anuar al-Sadat, de fer
esclatarunaguerrasiEtiòpias’atre-
viaaconstruirungranembassament
alNilBlau.Conscientdelarenovada
fortalesa d’Addis Abeba, Mursi va
optar per la cooperació, buscant in-
fluireneldesenvolupamentdelpro-
jecte. L’anunci recent de l’accelera-
ció de la construcció de la presa ha
desfermat una onada nacionalista a
Egipte. Alguns polítics van advocar
persabotejarl’empresa,mentreque
“El que més ens preocupa és
el problema del sanejament”
Khalifa ha estat a Barcelona amb
la Unió per la Mediterrània.
preocupa és el sanejament: només
tenim cobert el 50% de la població.
Això vol dir 42 milions d’egipcis
sense clavegueram.
Sí. I això costa 10.000 milions d’eu-
ros. Serà difícil que ho puguem fi-
nançar amb el pressupost estatal.
Demanarem ajuda a les ONG per
construir la xarxa i al sector privat
ajuda per fer 300 plantes de tracta-
mentd’aigüesresiduals.Tambéofe-
rirem als inversors terrenys per fer
servirl’aiguaresidualperaconreus
industrials.e
Inquietud El govern de l’islamista
Mohammed Mursi va posar en mar-
xafamenysd’unanyunnouministe-
ri que s’encarrega exclusivament de
l’aigua potable i el clavegueram.
C.M.
¿El xoc entre Egipte i Etiòpia pel
Nil pot portar a una guerra?
Personalmentpensoqueelsdospa-
ïsos podem arribar a un acord pel
qualtotsensbeneficiemdelapresa:
elsgransprojectesd’aiguaesfanper
salvar vides, no per fer guerres.
El govern d’Egipte té ara dos mi-
nisterisdel’aigua:eld’irrigacióiel
d’aigua potable.
Sí,perquèsabemqueelproblemade
l’aigua és molt important per als
nostres ciutadans i després de la re-
volució volem que tinguin un bon
servei. Només un 3% de la població
d’Egipte –repartida en zones molt
disperses–notéaccésal’aiguapota-
ble. Al mar Roig hi instal·larem des-
salinitzadores.Elfuturestàassegu-
rat,perquènomésfemservirel10%
dels recursos del Nil. No crec que
tinguem problemes malgrat el crei-
xement demogràfic. El que més ens
Abdelkawi Khalifa
MINISTRE DE L’AIGUA POTABLE I SANEJAMENT D’EGIPTE
AIGUA I AGRICULTURA
01. Un agricultor egipci mostra el sòl d’una finca que s’ha d’irrigar amb aigües del Nil a Al-Dakahlya, a uns 120 quilòmetres
del Caire, en una imatge d’aquesta setmana. MOHAMED ABD EL GHANY / REUTERS . 02. Imatge de satèl·lit del delta del Nil i
la península del Sinaí. La vida d’Egipte s’organitza al voltant del riu.
L’aigua del Nil enfronta Egipte i Etiòpia
La construcció del macroembassament del Renaixement amenaça el sector agrícola egipci
Repte de futur L’Àfrica
Vital
Encaraavui
l’agricultura
dónafeina
amésd’un
30%dels
egipcis
Electricitat
Etiòpia
defensaque
volconvertir
elpaísen
potència
energètica
02
01

7. PUBLICITAT 07ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

8. 08
temadeldia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
Repte de futur Catalunya i les Balears
ta del territori els 600 litres de plu-
ja anual i fins i tot les zones amb va-
lorspròximsalsdesertssónàmplia-
ment representades.
Comespotabastirunapoblacióde
mésd’unmiliód’habitantsqueesdu-
plicaalatemporadaestiuenca,quan
menysplou,iubicatsonmenysaigua
hiha,alacosta?Difícilmentdeforma
sostenible. Més enllà d’utilitzar els
recursosabandonatsperl’agricultu-
ra, s’han sobreexplotat els aqüífers,
extraientmésaiguaquelaquelaplu-
ja recarrega, i la conseqüència ha es-
tat no sols la davallada dels nivells
delspous;amés,aleszonescostane-
res, l’aigua dolça ha estat salinitzada
perintrusiód’aiguamarinadeforma
quasiirreversible.
Elssuccessiusgoverns,tantelsso-
cialdemòcratescomespecialmentels
conservadors, han escollit la solució
tècnica,queenelnostrecaséslades-
salinització. Una dessalinitzadora a
Formentera, imprescindible per
l’allauturísticaquepateix;tresaEivis-
sa,situadesenunradidemenysde10
km; tres més a Mallorca, i una a Ciu-
tadellatestimonienunafuitatecnolò-
gica caríssima econòmicament i eco-
lògicament.Calrecordarqueladessa-
linitzadora traspassa el problema de
l’aigua cap a l’energètic. Bona part de
les màquines estan mal situades i es
tornenvellessenseutilitzar-se!
Malauradament, l’actual govern
del PP, en lloc d’afavorir l’estalvi i la
preservació de l’aigua, s’ha dedicat a
desferunplahidrològicqueenspro-
metia una millor protecció per a
aquestrecurstanvaluós,iperafavo-
rir l’especulació també en el món de
l’aigua.Laproperasequeraseràmala
depassaralesBalears.e
La pluja,
la vida a les Illes
trats de tants aqüífers o el cas dels
residusradioactiusdeFlixrequerei-
xencanvisdeperspectiva.Calexigir
responsabilitats per tal que no hà-
gim de pagar de l’erari públic la re-
cuperaciódelesexternalitatsgene-
rades,ocorremelriscdeperdrel’ac-
césaunrecursbàsicdequalitatsino
podem fer front a una despesa que
no ens correspon.
El tercer aspecte és el model ter-
ritorial. Els rius no són canals d’ai-
gua.Sónecosistemescomplexosfo-
namentals per a la supervivència.
Malauradament, han estat una de
les víctimes de la nostra desaforada
i inconscient ocupació de l’espai.
Hem de recuperar-ne la funciona-
litat. Amb les avingudes d’aquests
dieshemtornatacomprovarqueno
elshemtingutprouenconsideració.
L’urbanismeil’ordenacióterritori-
al hi tenen molt a dir.
I les dessalinitzadores, que són
un instrument que ens assegura la
disponibilitatd’aiguaencasdedes-
ajust irresoluble entre oferta i de-
manda i per garantir cabals ecolò-
gics. Caldrà veure si és justificable
tenir-les aturades mentre mante-
nim dos transvasaments (del Ter
capaBarcelonaidel’EbrecapaTar-
ragona). També cal abordar el mo-
deldegestióicomprovarcomfunci-
onaràelfetqueladecisiósobrequi-
nafontd’aiguaesdisposaacadamo-
mentnoestiguienmanspúbliques.
Ja cal que s’hi escarrassin, perquè
l’accés a l’aigua és un dret universal
exigible que haurà d’estar guiat pel
bé comú (és a dir, que garanteixi la
quantitat,laqualitatilaminimitza-
ció dels impactes ambientals i soci-
als) més que per les lleis de mercat.
A veure com s’ho faran.e
Insostenible
Comespot
abastiruna
poblacióque
esduplicaa
l’estiu,quan
menysplou?
Privatitzat
L’accésa
l’aiguaésun
dretuniversal
quenoha
d’estarguiat
pelmercat
UN RECURS ESCÀS
La font de l’ermita de Sant
Mateu, a la serralada del
litoral. XAVIER BERTRAL
Anàlisi
ANTONI RODRÍGUEZ PEREA
L
esIlles,imésalaMediter-
rània,sónterressenserius.
Torrents i barrancs sol-
quen les seves contrades.
Cursos d’aigua efímers,
perillosos durant les tempestes de
tardor, respectats pels nuclis tradi-
cionals, però ocupats pels nous des-
envolupaments residencials o turís-
tics. La seva presència, secs durant
dècadesiviolentsalesriuades,éstes-
timonidelfetquelavidadepèndela
pluja. Les precipitacions, sempre ir-
regulars,s’emmagatzemenalsubsòl,
abans també a les cisternes i als
aljubs, i permetien, per mitjà dels
pous,l’agriculturaderegadiuil’abas-
timentdelapoblació.Enlesdarreres
dècadesunaagriculturaminvantiun
turismeexplosiuhanintercanviatles
sevesaigües,perquèelsrecursossón
finits. L’aigua que s’infiltra en el ter-
reny és una petita part (20%) de la
quecauquanplouinodepèndel’ho-
me, tot i que el canvi climàtic, una
conseqüènciad’unconsumdesaforat
de combustibles fòssils, fa minvar la
sevagenerositat.
Endefinitiva,alesillesmediterrà-
nies, a les Balears, la pluja infiltrada
alsaqüíferséselrecurshídricperex-
cel·lènciaiquasil’únic.Lesaigüessu-
perficialsrepresentendemitjanaun
7% dels recursos utilitzables. Es re-
cullen en dos petits embassaments
alaserradeTramuntanadeMallor-
ca,enunazonaonlesprecipitacions
anuals superen els 1.000 litres per
metre quadrat. No obstant, a la res-
Anàlisi
FREDERIC XIMENO
C
om ja hem pogut expe-
rimentar,elriscqueens
falti aigua és una clara
realitat al nostre país.
¿És possible garantir la
qualitat ecològica dels àmbits flu-
vials, com demana la directiva
marc de l’aigua, i disposar de certa
tranquil·litatenl’abastament?¿És
possible fer-ho sense transvasa-
ments que generen disfuncions
ambientals? ¿És possible sense
obresfaraòniquesquealgunsenca-
ra es veuen amb cor de defensar
quan responen a un model caduc
que ens ha dut on som? Es pot, si
canviem radicalment algunes ma-
neres de fer. En primer lloc, cal
aprofundir en el bon camí emprès
en l’eficiència i l’estalvi. La regió
metropolitanadeBarcelonaésuna
delesmetròpoliseuropeesambun
consum per càpita més baix. Bé.
Cal treballar més i estendre aquest
estalvi a tot el país, especialment a
les àrees turístiques. Abans, però,
calunarevolucióal’agriculturaila
ramaderia catalanes en relació
amb l’ús de l’aigua: tecnologia, efi-
ciència, conreus de qualitat de bai-
xa demanda hídrica... ens queda
moltperfer.El70%dels3.000hm3
queutilitzemelscatalansal’anyes
dediquen a l’agricultura.
El segon punt clau és la qualitat.
Les activitats industrials que sali-
nitzeni/ocontaminenelsrius,lain-
tensitat de les activitats ramaderes
que generen contaminació per ni-
ATONI RODRÍGUEZ ÉS PROFESSOR
EMÈRIT DE LA UNIVERSITAT DE LES
ILLES BALEARS
A Catalunya, poca aigua
i ben gestionada
FREDERIC XIMENO ÉS BIÒLEG
I CONSULTOR AMBIENTAL

9. PUBLICITAT 09ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

10. 10 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
política
ICV-EUiA proposa que el
Parlament dirigeixi el procés
pel Dret a Decidir, sí que hi partici-
parà el PSC– i reclamar que es posi
en marxa aviat, la portaveu d’ICV-
EUiAalParlament,DolorsCamats,
va proposar ahir un pla de treball
perquè pugui començar a funcio-
nar.Lapropostapreveuquesiguila
comissió parlamentària qui fixi la
data i la pregunta –o preguntes– de
laconsulta,concretilapeticiód’au-
torització a l’Estat per celebrar un
referèndum, defineixi un calenda-
ri de negociació i decideixi quin pla
B caldrà adoptar si totes les vies le-
gals queden bloquejades.
Els ecosocialistes també dema-
nen un compromís d’unitat d’acció
aMadridisuggereixencrearunaco-
missió de seguiment formada per
R.M.
BARCELONA. Dimecresfinsa37en-
titats es reuniran al Parlament per
constituir el Pacte Nacional pel
Dret a Decidir, promogut pel Go-
vern de CiU i amb ERC com a gran
valedora. No obstant, aquest marc
amplideconcertaciódepartitsien-
titats no és, a parer d’ICV-EUiA,
l’eina més adequada per dirigir el
procés cap a la consulta. Els ecoso-
cialistes volen que el protagonisme
l’assumeixilacomissióparlamentà-
riapeldretadecidir,quehanimpul-
sat i que probablement es constitu-
irà a principis de juliol.
Per donar rellevància a la comis-
sió –en què, a diferència del Pacte
personalitats de prestigi internaci-
onal. Al Pacte pel Dret a Decidir li
reserva un rol secundari: la comis-
sió el mantindria informat de les
propostes i els calendaris acordats.
Acabar amb les “picabaralles”
“Si el procés de la consulta el ce-
nyim a un acord de govern no fem
capfavoralprocés.Nohiharesmés
legítimqueunmandatparlamenta-
ri”, va argumentar Camats, que no
esvaestardedemanaraCDC,Unió
i ERC que aparquin les seves “pica-
baralles” sobre la consulta.
Per la seva banda, la presidenta
d’ÒmniumCultural,MurielCasals,
valamentarqueFomentdelTreball
s’hagidespenjatdelPactepelDreta
Decidir, però ho va atribuir al fet
que aquesta patronal representa
“empresesmenysdinàmiques”,que
encara estan “enganxades” al mer-
catespanyolinohanconstatatprou
bé que “el mercat és el món”.e
L’ecosocialista Dolors Camats va urgir a constituir
la comissió parlamentària pel dret a decidir. ACN
ROGER MATEOS / FERRAN CASAS
BARCELONA
E
n la tensa partida del
dret a decidir tot indica
quearribaràunmoment
en què el Govern es veu-
rà abocat a un aparent
carrerósensesortida.L’executiude
Mariano Rajoy ha deixat ben clar
que no autoritzarà un referèndum
per trencar la unitat d’Espanya. Un
copl’Estateltorpedinipertotesles
vieslegals,¿quinacartapodràjugar
Artur Mas si vol complir i fer una
consulta a Catalunya aquesta legis-
latura? En cercles polítics sobira-
nistesfatempsquecirculal’eventu-
al solució: plebiscitàries, és a dir,
unscomicisalParlamentenquèles
forces del sí es presentin amb el
compromís explícit de proclamar
unilateralmentl’estatpropisitenen
majoria i després d’haver acumulat
tots els no possibles de Madrid.
Abans d’arribar-hi, doncs, el Go-
vern vol esgotar totes les fórmules,
una de les quals és la llei de consul-
tes per via de referèndum, aprova-
da pel tripartit i que té dos inconve-
nients que la invaliden. D’una ban-
da, obliga a fixar de bon principi la
preguntaquesesotmetriaavotació,
un debat que Mas encara no vol en-
Crònica
cetar perquè generaria divisió, per
començaraCiU.D’altrabanda,Uri-
elBertraniAlfonsLópezTenajavan
voler tramitar el 2010 una iniciati-
vapopularperconvocarunreferèn-
dumd’autodeterminacióal’empara
de la norma, però el Consell de Ga-
ranties Estatutàries va dictaminar
que contravenia l’Estatut perquè la
Generalitatnoentélacompetència.
Alternatives poc sòlides
Una altra opció seria sol·licitar el
traspàs de la competència en refe-
rèndums invocant l’article 150.2 de
la Constitució, però la negativa del
govern del PP és més que probable.
Lapenúltimaalternativaéslalleide
consultespopularsqueelParlament
aprovarà a la tardor. Hi ha remotes
esperances que Madrid faci els ulls
grossos i permeti celebrar una con-
sulta encara que sigui no vinculant,
peròfinsitotenaquestcaslesforces
del no podrien fer una crida a l’abs-
tencióperdeslegitimarelresultatfi-
nal gràcies a una participació minsa
i un sí massiu.
¿Quin marge els quedaria llavors
al Govern, ERC i la resta de partits
autodeterministes?Masnovolpren-
dregransdecisionsdemanera“uni-
lateral” i sense consultar el poble de
Catalunya.Aixònoexclouuneselec-
cions plebiscitàries (l’Estat no pot
impedir al president de la Generali-
tat convocar a les urnes), en què
l’elector sàpiga que si vota determi-
nades candidatures estarà apostant
perobrirunprocéscapalaindepen-
dència. Des del punt de vista formal
serienunesautonòmiquesnormals,
peròlanovetatrauriaenelcompro-
mísexplícitdelesllistessobiranistes
–reflectit en els seus programes– de
posar en marxa l’estat propi. En cas
d’obtenirmajoria,elrumbestariale-
gitimat democràticament.
És de preveure que l’Estat no es
quedarà de braços plegats. El con-
traatac pot ser fulminant. Ja fa
tempsqueelssectorsmésintransi-
gents branden l’amenaça de l’arti-
cle155.1delaConstitució,queobre
la porta a la suspensió d’una auto-
nomia si atempta “greument” con-
tral’interèsgenerald’Espanya.Im-
pugnar les eleccions si es convo-
quen amb aquest reclam o suspen-
dre les candidatures que proposin
la secessió són altres hipòtesis que
pot arribar a considerar Rajoy.
Els estrategs del procés saben
quehaurand’afinarmoltacadapas
que facin per superar els obstacles.
El 2014 és l’any clau per celebrar la
consulta i també hi ha europees. El
2015 hi ha municipals i espanyoles.
A molt estirar s’hauria de fer el
2016, quan toquen al Parlament.
Entreel2014iel2016caldràtrobar
el moment de les plebiscitàries si
Madrid no dóna cap marge.e
Plebiscitàries:
l’asalamàniga
sobiranista
DRET A DECIDIR
La idea va prenent cos davant el no frontal
de Rajoy a avalar una consulta a Catalunya
PENDENTS DE LA PETICIÓ A MADRID
CDC i ERC han pactat demanar formalment en els pròxims dies al govern central
fer la consulta, tal com va explicar l’ARA diumenge passat. Ara estudien si fer-ho
per escrit, amb una compareixença o en el marc de la reunió pel dret a decidir. XAVIER BERTRAL
Resposta
Lesveusmés
intransigents
ambelprocés
amenacen
desuspendre
l’autonomia

11. 11ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
política
L’antídot legal per driblar el bloqueig de l’Estat
Les
preguntes
1. Quin
format
tindri-
en uns
comi-
cis ple-
biscita-
ris?
2. Tin-
dria
marge
l’Estat
per
impug-
nar-
los?
Ferran
Requejo
CATEDR. DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF
1.Encaranohemarribataaquest
punt.Ésmomentdeprovarto-
teslesviesperferunaconsultalegal.
Però si l’Estat frustra tots els in-
tents, el president de la Generalitat
pot convocar unes eleccions en què
algunescandidaturesescomprome-
tinaemprendreelcamícapal’estat
propi si obtenen prou força. No cal
que es presentin en coalició, poden
recollir més vots si van per separat.
2.No crec que l’Estat es quedi
quiet.Totinotenirraonsjurí-
diques per fer-ho, pot intentar fre-
narunesplebiscitàriesal·legantque
atempten contra la Constitució o
Les plebiscitàries serien l’últim recurs per legitimar una declaració unilateral d’independència quan l’Estat
veti la consulta. Els acadèmics alerten que l’Estat podria respondre amb duresa tot i no tenir raons jurídiques
potsuspendrel’autonomia.Peraixò
cal impulsar abans una campanya
d’informacióal’exterior,perquèto-
ta acció estatal contra el procés de-
mocràtic català tingui un alt cost. I
aCatalunyacalferlescosesmoltbé.
No s’ha de prometre als programes
electoralsunadeclaracióunilateral
d’independència. El compromís ha
de ser més genèric, sense excloure
una reforma constitucional.e
Ivan
Serrano
INVESTIGADOR DE LA UOC
1.Davant la impossibilitat de fer
unaconsultad’acordamblale-
gislacióespanyola,isinoesvolcon-
vocar unilateralment un referèn-
dum,espotoptarperunesplebisci-
tàries. Seria una manera de no con-
travenir obertament el marc legal
vigent. Una altra possibilitat seria
aprofitar unes eleccions al Parla-
ment per instal·lar dues urnes: una
per al repartiment d’escons i l’altra
perpreguntarsobrelaindependèn-
cia. En algun moment del procés,
caldrà que hi hagi una declaració
unilaterald’independència.Pràcti-
cament en tots els casos de secessi-
ons unilaterals arriba un moment
enquèelParlamentoassembleaen
qüestió l’adopten. Per tant, el que
cal preguntar-se és quins passos
s’haurandeproduirabansidesprés.
2.Atesos els precedents, és un
riscreal.Elgovernespanyolja
ha actuat altres vegades contra ini-
ciatives sobiranistes. La sentència
contra el pla Ibarretxe estableix un
seguit de restriccions.e
Josep Maria
Reniu
CAP DEL DEP. DE CIÈNCIA POL. DE LA UB
1.Haurien de tenir un objectiu
d’adhesió o rebuig a una idea,
enaquestcasl’estatpropi.Seriade-
sitjablequeelspartitsdelsíanessin
junts o, com a mínim, incloguessin
als programes punts comuns en la
línia d’algunes votacions al Parla-
ment sobre el dret a decidir i una
eventual proclamació de l’estat ca-
talà.Enelcasdelno,hoveigmésdi-
fícil perquè PSC, PP i C’s voldran
preservarelseuperfil.Nohihapre-
cedentsdeplebiscitàriesaEspanya.
El que més s’hi assembla són les
presidencials franceses del 2001,
quanelsdemòcratesesvanuniren-
torn Chirac per derrotar Le Pen.
2.Convocar-les és competència
del president, i l’Estat no pot
condicionarelsprogramesdelspar-
tits que s’hi presenten. El que passa
és que, òbviament, apel·lant als va-
lorsconstitucionalsol’interèsgene-
ral, podrien trobar escletxes legals
perfer-homalgratquepolíticament
nosesustentaiqueelspenalitzaria,
com els ha passat amb l’esquerra
abertzale i la llei de partits.e
Joaquim
Ferret
CATEDR. DE DRET ADMTIU. DE LA UAB
1.Serienuneseleccionsnormals,
amb la particularitat que una
sèrie de partits, coalitzats o no, hi
concorrerien amb un compromís
acordat–inclòsalsseusprogrames–
dedeclararlaindependènciaienge-
garunprocésconstituent.Jurídica-
ment no, però políticament els co-
micis equivaldrien a una consulta,
serien una manera indirecta d’opi-
narsobrel’estatpropi.Comenelcas
delCanadà,l’estatespanyols’hauria
d’aveniratrobarunasoluciónegoci-
ada si guanyessin les forces del sí.
2.Anul·lar unes eleccions seria
un disbarat, gairebé com un
cop d’estat. Cada partit pot presen-
tar el programa que vulgui, això no
és impugnable jurídicament. Ni tan
sols es pot suspendre una candida-
tura catalana per suposats vincles
ambelterrorisme,coms’hafetalPa-
ís Basc. Però el govern espanyol és
capaç de tot, com ha demostrat en
presentar recurs contra la declara-
ció de sobirania del Parlament, una
decisió sense cap sentit.e

12. 12
política DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
Fitxatges
ERCconfia
aestablir
complicitats
amb“elmillor
capitalhumà”
delpaís
ROGER TUGAS
BARCELONA
S
iaraesconvoquessinelec-
cions i es complissin els
pronòstics de les enques-
tes,ERCdoblariaels21es-
cons que avui té al Parla-
ment. Mirat amb més perspectiva,
multiplicariaperquatrelasevapre-
sència respecte a la legislatura pas-
sada. ¿Estan preparats els republi-
cansperportaralacambracatalana
prop de 40 diputats capacitats per
fer les tasques que els pertocarien?
Girant una mica les tornes, en
aquestcasERCprobablementhau-
ria de formar govern i, per tant, li
caldria buscar candidats a conse-
llers i alts càrrecs entre les seves fi-
les. De fet, si Artur Mas concreta
aviatl’horitzódelaconsulta,elpre-
sidentd’ERC,OriolJunqueras,s’ha
mostrat obert a proposar membres
per a un executiu de coalició. ¿S’es-
tan preparant els republicans per
afrontarelrepted’unmeteòriccrei-
xement institucional? “De pla de
formació en tenim, però no s’està
executant”,reconeixundirigentdel
partit.AdiferènciadeCDCielPSC,
la seva cúpula no disposa d’una se-
cretaria de formació específica.
Tanmateix, la situació no els an-
goixa.Primerperquè,totiquesem-
bliuntòpicafirmarqueunpolíticfa
poc cas de les enquestes, en el cas
dels membres de la cúpula d’ERC
realmentésaixí.Reconeixenqueels
sondejos els dibuixen una trajectò-
ria ascendent, però no s’acaben de
Reportatge
CANVI DE CICLE
creure que estiguin en condicions
de fer el sorpasso i superar CiU. Un
argument que esgrimeixen per po-
sar aigua al vi de l’última enquesta
del Centre d’Estudis d’Opinió, per
exemple,ésqueelsatorgaunrecord
de vot molt més elevat que el real i,
per tant, s’ensumen que el seu vo-
tant pot estar sobrerepresentat.
Malgrat tot, si la tendència a l’al-
ça es confirma, ERC haurà d’afron-
tar aquesta mancança. “Va ser un
dels problemes amb el tripartit,
quanvamomplirlesconselleriesde
gent inexperta”, reconeix un dipu-
tat. I el primer indret on pescar fu-
turslíders,enunaformaciómunici-
palistacomaquesta,sónelsajunta-
ments. “Tenim 150 alcaldes i 1.400
regidors”,recordaundirigent,unes
xifres que en plena davallada a les
eleccionsdel2010vansostenirERC
com a tercera força als consistoris.
Dels 16 nous diputats republicans
aquesta legislatura, la meitat són o
hanestatalcaldes,tressónohanes-
tat regidors i tan sols cinc no tenen
experiència. “El món local podria
assumirelrepte,ésunagranescola,
però no podem desprotegir-lo”,
alerten altres fonts, conscients que
alesmunicipalsdel2015necessiten
tornar als grans ajuntaments.
Simó i Amorós, ja ‘veterans’
La maquinària local, però, és dife-
rent de la de la Generalitat. El punt
a favor dels regidors és que aquest
cop no estarien sols. “Tenim gent
quejahapassatpelGovern”,recor-
da un dirigent, per molt que l’actu-
al direcció de vegades es refereixi a
l’èpocadeltripartitcomsiestractés
d’unaccidenthistòricielsseuspro-
tagonistes siguin quasi invisibles.
L’actual portaveu, Anna Simó, és
l’únicaque,desprésdeserconselle-
ra, segueix a la cúpula. Tot i això, hi
ha nombrosos militants que van
exercir d’alts càrrecs en una sego-
nafilaisegueixenimplicatsidispo-
sats a fer el pas. La patacada electo-
ral del 2010 va desembocar en una
profunda renovació. De fet, dels 23
diputats que va dur ERC al Parla-
ment el 2003 amb Josep-Lluís Ca-
rod-Rovira només un, Oriol Amo-
rós, segueix a primera línia. Res a
veure amb la longevitat com a diri-
gents de membres de CiU.
Lescomissionssectorialsperne-
gociar amb l’actual Govern, amb
tres republicans en cadascuna, són
també una eina per conèixer l’exe-
cutiuitenirclarquipotencarregar-
seenunfuturdelespolítiquessobre
les quals negocia.
Pel que asseguren a la direcció,
l’objectiu és buscar persones més
enllà del partit. “La independència
requerirà els millors, gent amb và-
lua del món acadèmic”, expliquen,
i afegeixen: “Calen complicitats
amb el millor capital humà, posar-
lo al servei del país”. ¿Però això del
govern dels millors no ho va inten-
tarjaMasambunèxitmoltrelatiu?
“Ara la crida serà molt èpica”, con-
fien des d’ERC. Fer un país nou
hauriad’animaraintegrar-seenun
executiu per un sou inferior i més
responsabilitat que en el món pri-
vat. “És la mateixa lògica que el
Consell Assessor per a la Transició
Nacional”, assenyalen. ¿Veurem la
vicepresidenta del Consell Asses-
sor,lacatedràticaNúriaBosch,com
a consellera d’Economia?
La cúpula d’ERC veu marge per
preparar-seperaaquestrepte.“En-
cara queda temps, però ho haurem
de plantejar”, reconeixen fonts del
partit. Tot i això, no perden el son
per això. “El 1931 ja vam governar
sense experiència”, recorda un di-
putat amb un mig somriure.e
El partit que encapçala Oriol Junqueras haurà d’afrontar el repte de formar o captar
nous quadres si s’acaba confirmant el seu creixement institucional. DAVID BORRAT
ERC confia a l’èpica
de l’estat propi la
captació de nou talent
Pensa en regidors i independents per donar
resposta al gran creixement que li auguren
REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ
Els organismes que vol suprimir l’Estat costen només 65 milions
Català de l’Energia –12,5 milions–
ilaSindicaturadeComptes–9,7mi-
lions–, un ens clau en un moment
en què es reclama més transparèn-
cia i rendició de comptes.
El Servei Meteorològic de Cata-
lunya costa 6,1 milions però fa una
tasca essencial en la prevenció de
desastrescomlesinundacionsdela
Vall d’Aran i el Pallars. El Síndic de
Greuges té un cost de 5,9 milions,
el Consell de Garanties Estatutàri-
es puja a 3,1 milions, l’Agència de
QualitatdelSistemaUniversitaride
Catalunya i l’Autoritat Catalana de
Protecció de Dades ascendeixen a
2,9 milions cadascuna, l’Autoritat
CatalanadelaCompetèncianomés
1,6 milions i el Centre d’Estudis
d’Opiniópropd’1,2milions.Encan-
R.T.
BARCELONA. Els organismes autò-
noms de la Generalitat que l’execu-
tiudeMarianoRajoydemanasupri-
mir a través de la seva reforma de
l’administració suposen una càrre-
ga ínfima per als pressupostos del
Govern.Entotal,pocmésde65mi-
lions d’euros, d’un total de 37.025
milions del sector públic català el
2012.Elcasésque,perreduireldè-
ficit en una sola dècima, caldria eli-
minar organismes amb el triple de
valor que els assenyalats.
L’organisme més car dels que
proposaliquidarelgovernespanyol
és l’Institut Cartogràfic de Catalu-
nya, amb unes despeses de 18,3 mi-
lions anuals. El segueix l’Institut
vi, les oficines de la Generalitat a
l’exterior només van tenir un pres-
supostd’1,1milionsel2012,després
d’anys de retallades.
Rajoyproposatambésuprimirla
Junta Consultiva de Contractació
Administrativa i l’Òrgan Adminis-
tratiu de Recursos Contractuals de
Catalunya –que va frenar l’adjudi-
cació d’Aigües Ter-Llobregat a Ac-
ciona–,peròtotsdostenenpocaes-
tructura i, en el segon cas, va crear-
se a partir d’una directiva europea.
Envistadelescrítiquesalarefor-
ma proposada per l’Estat –la Gene-
ralitat no té intenció de fer-ne cas–,
la vicepresidenta del govern espa-
nyol,SorayaSáenzdeSantamaría,va
al·legarahirquehaarribatl’horaque
els polítics facin un “sacrifici”.e
El Consell de Garanties Estatutàries és un dels
organismes que l’Estat proposa d’eliminar. ACN

13. 13
políticaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
CRISI AL PP VALENCIÀ
Unes declaracions han precipitat
l’expulsió del diputat Rafael Blas-
co del PP i del grup parlamentari.
L’exconsellerestàimputatpeldes-
viament d’ajudes públiques desti-
nades a projectes de cooperació.
cumental. No obstant això, la deci-
sió d’obrir-li un expedient d’expul-
sió no ha estat motivada, curiosa-
ment, pels seriosos delictes que li
imputen,sinóperunesdeclaracions
que va fer en una televisió ultradre-
tana en què insinuava que el presi-
dentvalencià,AlbertoFabra,hauria
pressionatl’AdvocaciadelaGenera-
litat Valenciana perquè actués con-
tra ell amb contundència.
LaideainicialdeFabraerafer-lo
fora del grup parlamentari quan la
jutge decidís obrir un judici oral
contral’exconseller,peròlesacusa-
cions de Blasco han precipitat els
fets.Aixídoncs,seràaquestasetma-
na que ve quan el portaveu del PP a
lesCortsValencianescomunicaràa
la mesa que “la majoria absoluta
delsmembres”delgrupavalenl’ex-
pulsiódeBlasco,segonsmarcaelre-
glament. Més tard, la direcció naci-
onal del PP haurà de ratificar l’ex-
pulsió del partit.
Conseller amb el PSOE i el PP
La carrera política de Rafael Blasco
va començar fa més de 40 anys i en
quatre dècades ha militat en bona
part de l’espectre ideològic, d’es-
querra a dreta. Amb l’arribada de la
democràcia va abandonar l’extre-
mista Front Revolucionari Antifei-
xista i Patriòtic (FRAP) i va afiliar-
sealPSPV-PSOE,onvaarribaraser
conseller de Presidència i portaveu
delgoverndeJoanLerma,entreels
anys1983i1985,iconsellerd’Obres
Públiques fins al 1989. Aquest any,
després d’una denúncia de dos fun-
cionaris per un presumpte cas de
corrupció relacionat amb la requa-
lificació de terrenys –judicialment
lacausanovaprosperar–,Lermava
decidir fer cessar el polític d’Alzira.
Blasco,però,semprevavolertor-
naralaprimeralíniapolítica.Hova
intentar amb el fallit projecte Con-
vergènciaDemocràticaValenciana,
SALVADOR ALMENAR
VALÈNCIA. L’exconselleriactualdi-
putatalesCortsValencianesRafael
Blasco ja no milita al PP. El comitè
de drets i garanties del partit va de-
cidir en una reunió celebrada ahir
suspendre’l cautelarment de mili-
tància i inhabilitar-lo per exercir
càrrecspúblicsenrepresentaciódel
PP. Una decisió que implica que en
el pròxim ple del Parlament els po-
pulars tindran un diputat menys
perquèBlascoinauguraràelgrupde
diputats no adscrits.
Blascoestàimputatenelconegut
comacasCooperació,queinvestiga
el suposat desviament d’ajudes pú-
bliques per a projectes al Tercer
Món, i la mateixa Generalitat, per-
sonada en el cas, ha demanat per a
qui va ser un dels seus consellers 11
anys de presó per delictes de mal-
versació de fons públics, prevarica-
ció,tràficd’influènciesifalsedatdo-
però va ser de la mà d’Eduardo Za-
plana quan tornaria a formar part
del govern de la Generalitat. Blasco
no va tenir problemes a abraçar les
sigles del PP després de sortir anys
enrere rebotat del PSPV i va ser el
1999 quan Zaplana el va nomenar
conseller d’Ocupació.
Des de llavors va formar part de
totselsgovernsdelPPalPaísValen-
cià fins al 2011, quan Francisco
Camps va decidir apartar-lo del go-
vernpressionatperlesinformacions
delcasCooperació.Ara,però,amb68
anysiambunfuturjudicialmoltne-
gre,aquestanovacaigudad’unadeles
figuresclausdelapolíticavalenciana
semblaqueéslasegonaiúltima.e
Rafael Blasco tenia el suport de destacats dirigents del partit com ara
Alfons Rus, president de la Diputació de València. EFE
Fabra fulmina Blasco i 20 anys
de polèmica trajectòria política
Els populars decideixen suspendre’l de militància
Situació
L’històric
políticserà
diputatno
adscritper
evitarperdre
l’aforament
Precedent
Lerma,com
Camps,jael
vafercessar
deconseller
peruncas
decorrupció

14. 14
política DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
JUAN LUIS GALIACHO
MADRID
M
oltes són les irregu-
laritats que envol-
ten la informació
sobre el patrimoni i
les declaracions de
la renda de la infanta Cristina que
l’Agència Tributària ha facilitat al
jutgeJoséCastro,instructordelcas
Nóos. Els investigadors no troben
capexplicaciólògicaainformacions
contaminades que atribuïen a la fi-
lla del rei un increment patrimoni-
ald’1,4milionsperlasuposadaven-
dade13propietatsaArenysdeMar
(Barcelona), Valenzuela (Ciudad
Real), el Pilar de la Foradada (Ala-
cant)ialamateixacapitaldelesco-
marques del sud del País Valencià.
Ni una sola de les explicacions
donades–al’esperadelsresultatsde
lainvestigacióoficialques’oferiran
aquesta setmana– té lògica ni ha
aclarit la veritat sobre l’alça patri-
monial del NIF 00000014-Z. Però
l’embolic sí que ha aconseguit un
objectiu:descartar,denouitalcom
pretenia el fiscal, la imputació en el
cas Nóos de la infanta com a sòcia
delseumarit,IñakiUrdangarin,ala
patrimonial Aizoon. Divendres un
altre informe de l’Agència Tributà-
ria enviat a Castro la tornava a ex-
culpar. Encara que no esmentava
específicamentCristina,síqueaca-
bavadientque“elsúnicsiveritables
socis[l’entramat]són,sensediscus-
sió, Torres i Urdangarin”.
A Hisenda van fer l’orni
TotelforatnegrealvoltantdelDNI
de la infanta ha posat de manifest
queHisendanosomtotsique,alseu
dia, l’Agència Tributària no va fer
els deures. Els tècnics d’Hisenda es
pregunten ara com és possible que,
sil’organismevatenirconeixement
entre el 2005 i el 2006 de 13 opera-
cions de venda d’immobles a nom
de Cristina de Borbó que li van su-
posar un increment patrimonial de
706.706i744.886eurosrespectiva-
ment,noseliaixequésunadeclara-
ció paral·lela. Com és possible que
no li demanessin una explicació
delsseussuposatsguanyspatrimo-
nials? I si ho haguessin fet, com és
possible que els assessors fiscals de
la filla del rei no s’haguessin dirigit
amb urgència al fisc per rectificar
els greus errors i rectificar-los?
Les fonts de l’organisme de re-
captació de tributs consultades per
aquest diari tampoc s’expliquen
coméspossiblequeelsempleatsde
Reportatge
notaries i registres d’Alacant, Ciu-
dad Real i Barcelona s’equivoques-
sintotsentranscriureelDNIdeve-
nedors i compradors de propietats
atribuïdesalainfanta,quanenl’ex-
tensadocumentacióoficialtramesa
aljutgeCastro(mésde300pàgines)
només dos DNI “s’assemblen”, i
moltpoc,aldeCristina:dosdelsve-
nedors i compradors tenen un DNI
que comença per 14; un per 74... la
resta no s’assemblen en res.
Els il·lustres ‘forats negres’
Les mateixes fonts indiquen que, a
més,“ésmoltdifícilqueunduplicat
d’un DNI no faci saltar les alarmes
de l’ordinador central i el seu fitxer
d’incidències,onhihatoteslespos-
sibles operacions irregulars”. Els
inspectors indiquen que l’única ex-
plicaciópossibleésqueelDNIdela
infanta formi part d’una sèrie
d’identitats que gaudeixen d’espe-
cialproteccióaHisenda,elsanome-
nats forats negres.
La família del cap de l’Estat té as-
signatsdelnúmero10al99delDNI.
El10éseldelrei,l’11eldelareina,el
12eld’Elena,el13esvaeliminarper
superstició, el 14 el de Cristina, el 15
eldelpríncepFelip,iel16iel17elsde
les infantes Leonor i Sofia. Va ser el
dictadorFrancoquiesvareservarel
número 1, emès el 1951. El 2 era per
alasevadona,CarmenPolo,iel3per
a la seva filla. Els Franco han gaudit
d’untractefiscalmoltfavorablefins
fa pocs anys. La duplicitat de DNIs
privilegiats ha provocat, per exem-
ple, l’assignació d’una vintena de
nínxols a la família reial a Portbou.
La gravetat en el cas de la infan-
ta és el fet que, quan hi ha canvis
substancials en l’alça patrimonial,
el procediment s’ha d’activar d’una
maneramanualiambunaclaucon-
creta. Una manipulació deixaria al
descobertquilafes.Peraixòtècnics
d’Hisendanoentenencomladirec-
toradel’AgènciaTributària,Beatriz
Viana, en qui recau la responsabili-
tat,novafacilitaraCastrolesdades
contrastades. L’instructor havia
sol·licitatalfiscuninformeexhaus-
tiu dels comptes i béns de Cristina,
a més del suport d’un funcionari de
duanes que Viana li va denegar. La
directora no va facilitar un informe
firmat per un tècnic –que hauria
mesurat els errors comesos– i va
lliurar només una llista de propie-
tats i comptes sense revisar.
El que sí que sembla complicat és
que darrere l’embolic hi hagi blan-
queigdecapitals.Segonsfontsjudici-
als, “és molt difícil, ja que per a això
s’utilitzen DNIs d’indigents i no el
d’unainfanta”.Siguicomsigui,laim-
putaciódelafilladelreis’allunya.e
L’embolic del fisc
i el DNI evidencia
el favor a Cristina
CORRUPCIÓ A L’ENTORN DEL REI
El poc rigor d’Hisenda crea malestar intern
i allunya la infanta de la imputació
UNA AGENDA PÚBLICA MOLT MINVADA
D’ençà que va esclatar el cas de corrupció pel qual s’ha imputat el seu marit, la infanta
té una agenda pública gairebé inexistent i està apartada dels actes oficials. Dijous va
reaparèixer amb els reis en la missa del centenari del seu avi, Joan de Borbó.EFE
La fortuna del rei i família és un gran misteri
L’únicaiúltimavaloraciódelpatri-
moni del rei Joan Carles és del
2003,quanlarevistaForbeslivaas-
signarunafortunade1.790milions
d’euros, que li permetia ocupar lla-
vors el sisè lloc dels monarques eu-
ropeus i el 134 entre els més benes-
tantsdelplaneta.Mainingúmésha
gosat parlar-ne o ho ha pogut fer
amb dades oficials. A Joan Carles I
no se li coneix oficialment cap més
ingrés que el de cap de l’Estat, pel
qual cobra un sou brut anual de
292.752 euros. Per aquests diners
cotitzacomunciutadàmésaHisen-
da amb el NIF 00000010-X. Viu a
costa del Patrimoni Nacional i al
seu nom no trobem gairebé res le-
galment inscrit i, si hi és, els regis-
tres de la propietat deneguen la in-
formació. Així ha passat amb una
propietat a nom seu al Monachil, a
Granada.Éslafincaregistralnúme-
ro2.607ilainformacióvaserdene-
gada a qui firma aquest article amb
l’argumentque,“atesal’especialre-
llevància social del titular sol·lici-
tat, s’ha d’acreditar de manera cla-
raiexpressal’interèsenlainforma-
ció”.Laveritatésque,encaraqueel
rei declari els seus béns a l’Agència
Tributària, ningú en coneix la ren-
da, patrimoni, propietats o els seus
comptesheretatsaSuïssa.LaCons-
tituciófainviolableelrei:estableix
que té dret a un pressupost que pot
gestionar lliurement. Això fa que
encara avui la família reial no esti-
gui obligada a comunicar les seves
despeses i sembla que la llei de
transparència que tramita el Con-
grés no farà grans avenços.
Privilegi
Lafamíliadel
rei–iabansla
deFranco–té
DNIsqueels
donentracte
defavoralfisc

15. PUBLICITAT 15ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

16. 16
internacional DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
Més d’un milió de persones van
manifestar-se ahir en desenes de
ciutatsperatacarl’actitudgoverna-
mental en un ampli ventall d’as-
sumptes, des de la corrupció políti-
ca fins a l’alt cost de la vida passant
pels milions de dòlars destinats a
construir estadis per a la Copa del
Móndel2014ielsJocsOlímpicsdel
2016 en un país on la pobresa és ge-
neralitzadail’educaciópúblicaestà
en ruïnes.
Però mentre molts dels protes-
tantshanmanifestatlessevespreo-
cupacions pacíficament –fins i tot
amb alegria en alguns moments,
cantant i celebrant el que anome-
nen un desvetllament en massa–,
un subconjunt violent ha assaltat
edificis públics, ha provocat incen-
POLS SOCIAL
Rousseff intenta calmar els ànims
La presidenta del Brasil promet invertir més en transport i educació, però no atura les protestes
S. ROMERO / W. NEUMAN
THE NEW YORK TIMES
SÃO PAULO
A
mb ciutats arreu del pa-
ís abocades a les protes-
tes més importants en
dècades, la presidenta
del Brasil, Dilma Rous-
seff, va convocar una reunió
d’emergència amb els seus asses-
sors dissabte a la matinada i va
anunciar que intentarà aplicar me-
sures per solucionar alguns dels
problemesal’origendelesmanifes-
tacions, incloent-hi una revisió del
sistema de transport públic i un
fons d’inversió en educació provi-
nent de beneficis del petroli.
Peròalgunesdelessevesambici-
osespropostesjaleshaviapresentat
abans i havia vist com s’esvaïen da-
vant la resistència de governadors
estatalsquenecessitenelsbeneficis
dels hidrocarburs per fer quadrar
pressupostos.Elseumargedemovi-
ment està en dubte des d’aleshores.
Les propostes coincideixen amb
una sèrie de petites mesures pre-
sentades pel govern, com injectar
nousfonsperimpulsarelsistemade
transportolapromesadeperseguir
lacorrupcióentrelaclassepolítica.
“ElBrasilhalluitatmoltperesdeve-
nirunpaísdemocràticiestàlluitant
molt per convertir-se en un país
més just”, va dir Rousseff.
Enunamostrad’autoritat,lapre-
sidentaialtresmembresdelgovern
també van carregar contra la crei-
xentviolènciaentrealgunsdelsma-
nifestants, denunciant atacs re-
cents contra edificis governamen-
tals, reconeixent la seva preocupa-
ció per la visita del Papa al Brasil a
finals del mes vinent i, en paraules
d’almenys un dels homes de la pre-
sidenta, amenaçant de desplegar
l’exèrcitalscarrerssilesmanifesta-
cions se segueixen intensificant.
“Us ho garanteixo, mantindrem
l’ordre”, va dir Rousseff.
grupindicavaquehaviaguanyatles
concessionsquehaviaexigitenma-
tèria de tarifes al transport públic i
queelpreocupavaquealgunsmem-
bresdeformacionsaliades–comara
partits polítics d’esquerra o movi-
ments socials– fossin assenyalats i
apallissats en les manifestacions.
“Hem guanyat la batalla, de ma-
nera que ens prendrem un temps
per pensar què fem després”, va dir
Rafael Siqueira, membre del grup
Passe Livre, que ha aconseguit que
el govern tirés enrere la seva inten-
ció d’augmentar el preu dels busos.
“No n’hi ha prou”
Mentrelesprotestesseguien,elbanc
dedesenvolupamentnacional,cone-
gut com a BNDES, va anunciar di-
vendres que havia aprovat un prés-
tec de més de mil milions de dòlars
per ampliar la línia de metro de São
Paulo, la ciutat on l’increment en el
preu del bus va incendiar les prime-
res protestes. I a Brasília, el minis-
terideFinancesvadirquehaviacre-
atlafigurad’uninspectorquerevisa-
ria les acusacions de corrupció, un
delsprincipalsproblemesquehafet
sortirtantagentalcarrer.Peròlama-
joriadelsmanifestantsdiuenqueno
n’hi ha prou amb aquestes mesures
per solucionar els problemes.
“Ens han promès moltes coses
durant molts anys, però no va més
enllà d’això”, deia la Jeniffer Nova-
ez, una fisioterapeuta de 18 anys.
“Nosésientenenelqueestàpassant
realment, però ja fa massa temps
quedurain’estemtips.Hovolemtot
ihovolemara.Iellsnomésensvolen
fer callar”, sentencia.e
dis i ha destrossat parades d’auto-
bús, semàfors i caixers automàtics.
A Rio de Janeiro, José Mariano
Beltrame, cap de les polítiques de
seguretat de la ciutat, va dir que si
els disturbis s’intensificaven, po-
dria demanar a l’exèrcit que incre-
mentés el nombre de patrulles en
diverseszonesdelaciutatper“pro-
tegirlaintegritatdelsciutadanside
la propietat pública i privada”.
La visita del Papa, en perill
Amb la preocupació pel gir violent
d’algunsmanifestantsn’hivahaver
prou perquè Gilberto Carvalho, un
delsprincipalsassessorsdelapresi-
denta, reconegués que podria afec-
tar la visita del papa Francesc al
Brasil a finals de juliol.
“Hi ha complicacions i estem
preocupats”, va dir als periodistes
des de Brasília, la capital. “La situ-
acióevolucionatandepressaqueno
podem preveure què passarà”.
Les manifestacions segueixen
fent tremolar moltes ciutats. A São
Paulo, la ciutat més gran del país,
els manifestants bloquejaven ahir
les carreteres que portaven a l’ae-
roport i milers de persones es con-
gregaven a la plaça del centre per
protestarcontralamesuraquetéel
suportdelegisladorsconservadors,
coneguda com la cura homosexual,
que permetria als psicòlegs tractar
l’homosexualitat com una malaltia
mental.
Les manifestacions segueixen a
São Paulo tot i que un dels princi-
palsgrupsaldarreredelesprimeres
protestes va dir que no convocaria
més marxes a la gran metròpoli. El
Incentius per millorar?
L’
onadaverdaigrogaquerecorreelBrasilcreixcadadia.Elqueva
començarcomunaprotestacontraelpreudeltransportpúblicés
ara un clam heterogeni. Contra la corrupció, el dispendi dels
Mundialsilaprecarietatdelasanitat,tothomacomodalasevareivindi-
cacióenunesmanifestacionsimpactantsiinesperades.Undelsvídeos
queméshatriomfatsobreelsperquèsdelacontestacióplantejainterro-
gantscolpidors:“AlgunspolíticsdiuenqueelsMundialsseranl’incentiu
quenecessitaelpaíspermillorar.Perdó?¿Quinpaísnecessitaunincen-
tiupertenircuradelsseusciutadans?”Lajovequel’hafet,CarlaDauden,
ésl’altaveud’unanovaclassemitjanaqueesdespertairecla-
mamésprogrés.Rousseffvaentomardivendreselmissatge
iesvacomprometrearedreçarlasituació.Inomésquanse’n
percebinelsresultatspodriaquedarenrereeldesencís.
MARC VIDAL
CAP D’INTERNACIONAL
EL BITLLET
Difícil
Lespromeses
deRousseff
nosónnoves,
governadors
leshavien
rebutjades
Alerta
Undels
homesdela
presidenta
amenaça
defersortir
l’exèrcit
“VINE AL CARRER”
Manifestants aquesta setmana
a la ciutat de Belo Horizonte.
YURI CORTEZ / AFP

17. 17
internacionalara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
CIMERA A QATAR
Onze països occidentals i àrabs
s’hancompromèsadonar“urgent-
ment tot el que els rebels sirians
necessitin” per contrarestar els
atacs del règim. No hi ha acord
unànime per armar l’oposició.
i francès reiteraven que els seus
països no havien pres la decisió
d’armar els rebels.
Elcompromíscomú,però,arriba
enunmomentimportant.Lad’ahir
va ser la primera reunió del grup
d’ençà que el president dels Estats
Units, Barack Obama, va anunciar
que Washington enviaria munició
iarmesalsrebelsdesprésdeconfir-
mar que el règim havia utilitzat ar-
mesquímiques.Elsecretarid’Estat
nord-americà, John Kerry, va ne-
gar-se a concretar quin tipus d’ar-
mes enviaria la seva administració.
“No és el que diguem aquí avui el
que farà canviar d’actitud Al-As-
sad”, va dir Kerry des de Doha. “El
canvi vindrà amb el que passi en els
pròxims dies, setmanes i –espero
que no molts– mesos”.
Contra rellotge
L’horitzótemporalmarcatpelcapde
la diplomàcia nord-americana sem-
blaquetécomahoritzólacimerade
pauqueentaularàconversesentreel
règimil’oposicióaGinebra.Aquesta
trobadavaserl’úniccompromísque
els líders occidentals van poder es-
garrapardelpresidentrus,Vladímir
Putin,enlacimeradelG-8lasetma-
napassada.Uncompromísqueenca-
ra no té data.
ElsAmicsdeSíria–queinclouen
elsEUA,Qatar,elRegneUnit,Fran-
ça,Alemanya,Itàlia,Jordània,Egip-
te, l’Aràbia Saudita, Turquia i els
Emirats Àrabs Units– van néixer
precisamentdesprésdelsbloquejos
constants de Rússia i la Xina a les
sancionscontraSíriaproposadesal
Consell de Seguretat de l’ONU.
El grup va justificar el seu acord
d’ahir fent referència a la “interna-
cionalització” de la guerra, especi-
alment després que la milícia xiïta
libanesadeHezbol·lahicombatents
iranians hagin començat a lluitar
amb les files del règim.e
ARA
BARCELONA. Laformacióqueaple-
gaelspaïsosàrabsioccidentalscon-
traris al president sirià, Baixar Al-
Assad, va acordar ahir donar “ur-
gentmenttotelmaterialnecessari”
als rebels per fer front als atacs del
règim. Ministres dels onze països
que formen els Amics de Síria van
anunciar-hoenuncomunicatvague
desprésdereunir-seaQatar.Eltext
només parla d’adoptar “els passos
pràctics que necessiti l’oposició si-
riana sobre el terreny” i deixa lliu-
re interpretació a cada país. El co-
municatnocompromettotselsseus
membres a armar l’oposició, sinó
que anuncia que cadascun donarà
ajuda “a la seva manera”.
Mentre que el primer ministre
qatarià, Hamad bin Jassim, va dir
que “armar els rebels potser serà
l’única manera d’arribar a la pau”,
els ministres d’Exteriors britànic
El secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, amb el primer
ministre de Qatar després de la cimera d’ahir a Doha. EFE
Els Amics de Síria enviaran
“ajuda urgent” als rebels
Cada país decidirà si fa arribar armes a l’oposició
Contingut
L’acordés
vagueino
concretaquin
tipusd’ajuda
hienviaran
elsmembres
Un jihadista reclutat a
Ceuta, suïcida a Síria
La xarxa de reclutament de terro-
ristes islamistes desarticulada di-
vendres a Ceuta va enviar a Síria
un jihadista que va cometre un
atemptat suïcida contra el campa-
ment Al-Nairab, l’1 de juny del
2012, en què van morir 130 perso-
nes, segons va informar ahir el mi-
nistre de l’interior, Jorge Fernán-
dez Díaz. La xarxa vinculada a Al-
Qaida va quedar desarticulada
amb la detenció de vuit persones a
Ceuta que van enviar-ne 50 a Síria.

18. 18
internacional DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
Merkel s’encamina amb pas ferm
cap al seu tercer mandat prome-
tent molt, fent poc i aprofitant les
debilitats de l’oposició socialde-
mòcrata. D’aquí tres mesos els ale-
manys votaran un nou Parlament.
exemple que el seu ministre de De-
fensa i un dels seus homes de més
confiança al gabinet, Thomas de
Maizière, està a la corda fluixa per
un escàndol de diners públics mal-
gastatsenunacomprafallidadedro-
nes. Tampoc li fa gaire gràcia a la
cancellera l’efervescent aparició a
l’escenari polític del nou partit eu-
roescèptic Alternativa per Alema-
nya (AfD), que tindria un 2%.
Però, altrament, tot el que se li
podria girar en contra ho minimit-
za la cancellera amb grans actes de
popularitat. Merkel no va dubtar a
visitar moltes zones afectades per
lesinundacionsaAlemanyaperde-
mostrar que no fuig dels drames
dels damnificats i que és present
quan els compatriotes pateixen.
“Tranquils, jo us cuido”, ve a esce-
nificar la cancellera, que també es
treu de la màniga regals electorals
de costos milionaris.
Mamà Merkel cuida els ciuta-
dansambmotiudelesinundacions,
però també amb motiu dels preus
desorbitats dels lloguers de pisos o
d’altres dificultats econòmiques.
Promet apujar les ajudes als pares
i les pensions, i al mateix temps vol
reduirlescàrreguesfiscalsdelstre-
balladors i posar límits a l’explota-
ció dels llogaters.
“Aquestes promeses no són eco-
nòmicamentsostenibles”,reneguen
soto voce fins i tot polítics de la ma-
teixa CDU. De la Merkel del 2005,
quepregonavaencampanyaelecto-
ral “més honestedat” per preparar
elsciutadansperatempsdifícils,en
queda ben poc.
Friccions pel programa electoral
Justament avui la CDU/CSU apro-
varà un esborrany de 125 pàgines
sobreaquèesproposenarribarenla
següentlegislatura.Delespromeses
se n’aprofitaran sobretot les famí-
lies, els llogaters i els treballadors
malpagats.Finsavui,elspolíticsde
la CDU-CSU han mantingut un si-
lenci sepulcral sobre el programa
per no ventilar desavinences inter-
nesambtemespràcticamentrobats
de l’ideari socialdemòcrata com el
salari mínim, la quota femenina a
les empreses, el fre al preu de la llar
o l’equiparació dels drets fiscals de
les parelles homosexuals amb les
heterosexuals.
Qui no s’està d’alçar la veu és la
premsapercriticarelsregalselecto-
ralspromesosperMerkel,elscostos
dels quals estan xifrats entre 28.000
milions i 47.000 milions d’euros.
La cancellera s’esforça a mante-
nir les posicions de política interna
tan vagues com li és possible, men-
tre es deixa fotografiar com a resca-
tadora d’Europa i, per descomptat,
al costat de Barack Obama.
De la curta trobada del president
dels EUA amb Steinbrück a Berlín,
encanvi,non’hihafotos.Elcancelle-
rable de l’SPD està en hores baixes i
vaacusarelpresidentdelpartitsoci-
aldemòcrata,SigmarGabriel,defal-
ta de solidaritat. Els problemes de
l’oposició són un pont de plata cap a
la cancelleria per a Merkel.e
ISAAC LLUCH
BERLÍN
La cancellera alemanya, Angela
Merkel, ho té tot sota control. Evi-
dentment també dins del seu propi
país. A tres mesos de les eleccions
generals alemanyes, la seva Unió
Cristianodemòcrata (CDU), junta-
ment amb els seus germans cristia-
nosocialsbavaresos(CSU),augmen-
tenelseuavantatgeenelssondejos.
Amb un 41% dels vots, la CDU/CSU
revisa alleujada com el també lleu-
gerascensdelsseussocisliberalsde
l’FDP,quearribenperfialmínimde
confiança (5%) per assegurar-se la
permanènciaparlamentària,atorga
a l’actual coalició de govern prou
majoriapermantenir-seenelpoder.
El46%devotsquesegonselson-
deigemèsaquestasetmanaperlate-
levisió pública ARD obtindrien els
actualspartitsgovernamentalscon-
trasten amb la pèrdua de vots dels
principals partits de l’oposició. Els
socialdemòcrates de l’SPD caurien
al 25% dels vots i Els Verds al 14%,
totsdosunpuntmenysrespecteala
setmana anterior. L’Esquerra seria
l’altrepartitqueentrariaalBundes-
tag, amb el 7% dels vots.
L’SPD, afeblida
En una altra enquesta de l’institut
demoscòpic Forsa publicada per
Stern i la televisió RTL aquesta set-
mana, la CDU/CSU i el FDP arriba-
rien també al 46%, mentre que
s’agreujaria la davallada de l’SPD
(22%), el pitjor valor dels últims
anys.Enleslegislativesdel2009,els
socialdemòcrates van tocar fons
amb un 23% dels vots.
Lesfeblesesdel’SPDtambéesre-
flecteixen en la pregunta de qui vo-
tarien els electors si poguessin ele-
girdirectamentelcancellerfederal.
Llavorsel58%elegirienMerkel–un
punt més que fa una setmana– i no-
més el 18% escollirien el candidat
socialdemòcrata, Peer Steinbrück.
El24%delsenquestatsnoenvotari-
en cap dels dos.
Fins ara la precampanya electo-
ral transcorre prou com vol Angela
Merkel. Té problemes, sí, com per
DAMUNT L’ONADA
La cancellera alemanya, Angela Merkel, amb un grup de diputats al Bundestag en una fotografia d’arxiu. A tres mesos de
les eleccions generals, la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), juntament amb els seus germans cristianosocials
baveresos (CSU), augmenta el seu avantatge en els sondejos. THOMAS PETER / REUTERS
COP DE POPULARITAT
Merkel, cada cop més forta
La cancellera alemanya guanya avantatge en les enquestes a tres mesos de les eleccions generals
Uns enemics polítics desavinguts i aflebits
Els liberals, convalescents
Amb el seu líder, Rainer Brüder-
le, a l’hospital per una forta cai-
guda en un míting, els liberals
han presentat eslògans en què
fan valer que “només amb nosal-
tres” Merkel pot revalidar go-
vern. “Diners estables, Alemanya
forta”, pregonen.
L’Esquerra, contra l’SPD
L’Esquerraésl’altrepartitambre-
presentació parlamentària. En
campanya han acostumat a con-
vertir l’SPD en el seu principal
enemic. Clamen contra l’eventual
coalicióSPD-Verds.Elpartiteuro-
escèptic AfD i Els Pirates (2% de
vots) no entrarien al Parlament.
Divisions
Elsregals
electoralsde
Merkelsón
qüestionats
perlamateixa
CDU/CSU
Els Verds, allunyats
El líder verd, Jürgen Trittin, ha de
replantejar-se els punts forts de la
sevacampanya.L’enfocamentactu-
aldelaformació,quereclamasobre-
tot més impostos per als rics, no és
el desig de les bases, que exigeixen,
com diu el nom del partit, fer molt
més per les energies renovables.
Un equip socialdemòcrata poc eficaç
Al candidat a canceller socialdemòcrata, Peer Stein-
brück, se li acaba el temps per convèncer l’electorat.
Des de fa quasi nou mesos intenta reduir l’avantatge
d’Angela Merkel, però no se’n surt. Steinbrück aca-
ba d’acomiadar el seu portaveu i discuteix oberta-
ment amb el president del partit, Sigmar Gabriel.
L’SPD ha ensopegat des de fa temps a l’hora de deci-
dir el seu equip de treball.

19. 19
internacionalara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
L
es esperances no estan
en crisi. Milers de perso-
nesaSãoPaulo,Istanbul
i Sofia no es resignen a
renunciar als seus drets
o a perdre oportunitats per al fu-
tur. Des de fa una setmana les pro-
testes han tornat als carrers de
Bulgària. Aquest cop no és una re-
volta per l’encariment del preu de
la llum, com la que va fer caure el
govern del polèmic Boiko Boríssov
alfebrer.Janon’hihaproupodent
pagar les factures en el país més
pobre de la Unió Europea. El para-
digma de “canviar de governs per
no canviar de polítiques”, com re-
sumeix l’analista Ivan Krastev, ja
noserveix.“Elsquesurtenavuica-
da dia al carrer després de dos
quarts de set de la tarda tenen fei-
na i poden pagar les factures de
l’electricitat i la calefacció –expli-
cava aquesta setmana l’escriptor
búlgar Georgi Gospodinov en un
diari local–; són famílies senceres,
mestres, periodistes, enginyers,
estudiants” que demanen un canvi
més profund. El que els governs no
Istanbul - São Paulo - Sofia
OBSERVATORI D’EUROPA
Manifestació
contra el
govern a Sofia,
Bulgària. NIKOLAY
DOYCHINOV / AFP
entenen –ni el de Boríssov, ni el de
l’independent Plamen Oreixarski,
que el Financial Times anomena el
MarioMontibúlgar–ésque“lacri-
si econòmica és només la punta de
l’iceberg d’una altra crisi molt més
profunda”, deia l’escriptor.
“Menystenir la resistència”
La guspira de la protesta es pot en-
cendre per l’encariment del preu
deltransportpúblicalesgransciu-
tats del Brasil, per aturar un pro-
jecte megalòman que vol destruir
un parc al centre d’Istanbul o pel
polèmic nomenament d’un mag-
natdelapremsabúlgara,quehavia
estat acusat de corrupció, per diri-
gir l’agència de seguretat nacional.
ÉslafràgilclassemitjanadeBúlga-
ria la que ara diu prou. El nomena-
ment es va fer passar per la via rà-
pida i sense debat parlamentari en
una cambra que la gent considera
controlada pels interessos dels
gransoligarquesdelpaís,moltsre-
ciclats de l’era comunista. El més
lamentable és que el president del
partit socialista, el soci gran de la
CARME COLOMINA
PERIODISTA
lles excuses no convencen a ningú
més que a una elit aferrada a unes
estructures de poder cada cop més
dèbils.
El “No ens representen” s’ha fet
transatlàntic i cada cop més eixor-
dador. És la protesta dels que sa-
ben molt bé el que tenen a perdre
amb aquesta sagnia que els empo-
breix econòmicament, els pren
drets socials i els aparta cada cop
més del poder que decideix sobre
el seu futur més immediat.
Aquests moviments no només
transcendeixen les sigles políti-
ques sinó que han aconseguit, fins
ara, no deixar-se instrumentalit-
zar per cap partit. Tenen una gran
dosi de xoc generacional. Parlen
de valors com la llibertat individu-
al, un repartiment més just de la
riquesa o l’ètica en la política per
acabar amb la corrupció. Sota la
punta de l’iceberg hi ha una crisi
profunda del sistema polític, inca-
paç de reaccionar al descontenta-
ment pacífic però desafiant d’uns
moviments cada cop més conven-
çuts de la seva força.
coalició de govern, admetia que
van “menystenir la resistència que
podria generar aquest nomena-
ment”.“Esperàvemuncentenarde
persones davant el Parlament, pe-
ròs’haconvertitenunaaltracosa”,
deia Sergei Stanixev, i això els ha
obligatafer-seenrere.L’únicares-
posta possible, però, és la regene-
ració política i econòmica. Les ve-

20. 20
internacional DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
ESTATS UNITS
pocs esforços per amagar els seus
desacords,nidarrered’unllenguatge
diplomàtic.
Ni tan sols els seus amics ho són
tant com sembla. Dimecres la can-
cellera alemanya, Angela Merkel,
que el va convidar a pronunciar un
discurs a la Porta de Brandenburg,
li va retreure l’abast del programa
d’espionatgeainternetdel’Agència
de Seguretat Nacional, mal vist en
un país molt zelós de la privacitat.
Malgrat l’esforç per cultivar lla-
ços d’amistat amb els seus homò-
legs estrangers en els últims qua-
tre anys i mig –la cimera informal
en mànigues de camisa d’Obama
amb Xi va acabar sense la química
personal que es perseguia, segons
la Casa Blanca–, Obama té unes re-
lacions complicades amb alguns i
ha apostat per d’altres que l’han
acabat decebent.
Expectatives molt altes
“Especialment a Europa, Obama
va ser rebut amb els braços oberts
i alguns hi van dipositar expecta-
tives poc realistes”, assegura Ni-
cholasBurns,unveteràdiplomàtic
nord-americà. I tenint en compte
que Obama segueix l’estela d’algu-
nespolítiquesimpopulars,comara
l’ús de drones, conclou: “Molts no
s’adonen que els interessos nord-
americans es mantenen d’un go-
vern a un altre”.
Una de les relacions més proble-
màtiques a l’exterior és amb el pri-
merministreisraelià,BenjaminNe-
tanyahu, pel control del programa
nuclear de l’Iran, tot i que han mi-
llorat d’ençà que Obama va visitar
Jerusalem al març.
A l’altra banda, el primer minis-
tre turc, Recep Tayyip Erdogan, a
quiObamaconsideraval’esperança
d’un nou lideratge al món musul-
mà,l’haacabatdecebentambl’úsde
canons d’aigua i gas lacrimogen
contra els manifestants que van fer
seva la plaça Taksim d’Istanbul.
Mohammed Mursi, el líder dels
GermansMusulmans,aquiObama
va telefonar per expressar-li el seu
suportdesprésquesortíselegitpre-
sidentd’Egipte,vadispararlesalar-
mes a Washington quan es va auto-
concedir poders il·limitats.
Però també entre aliats encara
més incondicionals es percep ten-
sió. El president francès, François
Hollande, estava encantat inicial-
ment amb Obama perquè el va veu-
re com un aliat contra la cancellera
Merkel en la qüestió de l’estratègia
a seguir per sortir de la crisi. Però
larelacióesvadeteriorarenlacime-
ra del G-8 de dimarts passat, amb
Obama i Putin van reunir-se a soles durant la cimera del G-8 de la setmana passada a
Irlanda del Nord. La tensió era evident en la roda de premsa. KEVIN LAMARQUE / REUTERS
Els líders mundials
giren l’esquena a un
Obama sense química
El president és incapaç de teixir una
relació fluida amb els grans mandataris
Arreu
Latensióes
perceptant
ambIsrael
iTurquiacom
ambFrança
iAlemanya
M. LANDLER / P. BAKER
THE NEW YORK TIMES
WASHINGTON. En la seva trobada a
Califòrnia de fa uns dies, el presi-
dentnord-americà,BarackObama,
vasermonejarelseuhomòlegxinès,
Xi Jinping, sobre les disputes que
mantéobertesambelspaïsosveïns.
Si vol convertir-se en una potència
emergent, li va retreure, s’ha de
comportar com a tal. L’endemà Xi
s’hi va tornar i va acusar els EUA de
llançar atacs cibernètics de la ma-
teixa magnitud dels que s’atribuei-
xen a la Xina. Va ser una “conversa
tensa”, va admetre Obama.
Aquesta setmana, a Irlanda del
Nord,Obamavatenirunaaltratro-
badaespinosa,enaquestcasambel
president rus, Vladímir Putin. El
puntdedesacordvaserlaguerrade
SíriaiObamavamirardedestensar
l’ambient amb una broma sobre
l’edat i la complexió atlètica de Pu-
tin. Al president rus, deu anys més
graniambrumorssobreelseuestat
de salut, no li va fer cap gràcia: “El
presidentvolqueabaixilaguàrdia”,
va dir amb un somriure tens.
Tot i que les topades entre els lí-
ders dels països antagonistes dels
EUA durant la Guerra Freda no són
noves, aquestes dues trobades en
pocsdiesdediferènciaevidencienla
durarealitatqueafrontaObamaenel
seusegonmandat–seguramentmar-
catperlapolíticaexterior–.Lesseves
principals contraparts en l’escena
mundial no són amigues, i fan ben
qüestions com ara la negativa dels
EUA a tenir un paper més destacat
en la guerra de Mali i la resistència
nord-americana a donar una res-
postaméscontundentenelconten-
ciós sirià. I l’obertura de les nego-
ciacions per a un acord comercial
entre els EUA i la UE ha afegit un
nou punt de discrepància.
Un estil molt diferent
Obama es diferencia en aquesta
qüestió de les relacions personals
delsseuspredecessorsmésrecents,
que van fer de la bona entesa amb
els seus col·legues mundials la pe-
dra angular de la seva política exte-
rior. George Bush pare es va moure
ambgràciaperlescapitalsestrange-
res, mentre que els presidents Bill
ClintoniGeorgeBushfillesvanre-
lacionar amb altres líders polítics
mirantdecomprendreelseutaran-
nà i el que pensaven les seves opi-
nions públiques.e

21. 21
internacionalara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013
H
i ha dues preguntes de
Trivial que un nord-
americà de mitjana
edat respondria sense
pestanyejar: per qui-
nesfrasespronunciadesaBerlínsón
recordats els presidents Kennedy i
Reagan? Pocs recordaran, en canvi,
què hi va dir dimecres Obama.
I no és que fos un mal discurs.
Senzillament, va ser inadequat: el
Mur ja no hi és, la Unió Soviètica
tampoc,iavuielmónoccidentalpa-
teixmoltmésperlesdestrossesque
causaallòqueanomenenausteritat
quepelsarsenalsatòmics.Kennedy
esvaproclamarberlinès.Avui,sivo-
liasemblarempàticambelsquepa-
teixen per la seva llibertat, Obama
hauria hagut de proclamar-se clas-
se mitjana. Avui, el mur no separa
dossistemes,sinódesigualtatscrei-
xents dins el mateix sistema. La
Porta de Brandenburg d’avui és la
porta d’una oficina de treball o la
duanad’unparadísfiscal.Quiésara
el Mr. Gorbatxov a qui es demana
que tiri el Mur?
A diferència dels seus predeces-
sors,Obamavapoderpronunciarel
discurs a l’altra banda de la ratlla,
però el simbolisme no va fer màgia,
perquè la bona voluntat de les pa-
raules és contestada per una amar-
ga paradoxa: Berlín va ser l’escena-
ridelavictòriafinaldelcapitalisme
i la democràcia, però avui que un
presidentdelsEstatsUnitspotpas-
sejar pel cantó on tanta gent els so-
miava, resulta que el primer s’està
menjantelsegon.Elrepartimentde
Un discurs inadequat
riquesaipoders’avariaigeneraim-
paciènciessocialsacceleradesperla
velocitat de la comunicació digital.
El2008l’aleshoressenadorOba-
ma va pronunciar a Berlín un molt
més esperançador “Gent del món,
aquest és el nostre moment”, però
avui Europa i els Estats Units són
plens de gent que ja fa anys que viu
el seu pitjor moment. El contrast
entre aquella il·lusió i la dura reali-
tat del present feia que les paraules
del president nord-americà resso-
nessinbuides,dimecres,alaPariser
Platz.
WASHINGTON DIRECTE
Els presidents Kennedy, Reagan, Clinton i Obama a la Porta de Brandenburg. EFE
Pressa Després d’una freda cimera del G-8 en què, en paraules del professor de Harvard Niall Fergusson, “no s’ha aconseguit res”
id’undiscursalaPortadeBrandenburgquenovaempatarambelsdeKennedyiReagan,Obamacomençadimecresunviatgeal’Àfri-
ca amb escales al Senegal, Sud-àfrica i Tanzània. Washington creu que arriba tard al continent negre
Obama pronuncia discursos que
en boca de qualsevol altre polític
semblarien magistrals. És notable
sentir-lidirquehemd’abandonarla
predisposició a la guerra perpètua,
perquè si algú té capacitat de crear
nous marcs mentals és la maquinà-
ria de comunicació de la Casa Blan-
ca. Però ja fa quatre anys i mig que
éspresidentisemprehihalletrape-
tita al final de les seves promeses.
Enelsseusdiscursossemprehiapa-
reix la ratlla entre el desig i la reali-
tat.QueparlésdetancarGuantána-
mo i del control estret de l’ús dels
dronesvasonaraimpotènciapolíti-
ca i a oportunisme.
Dimecres que ve Obama viatja a
l’Àfrica.AniràalSenegal,aSud-àfri-
ca i a Tanzània. La Casa Blanca no
ha amagat el sentit del viatge:
“Francament,hemsentitunsenyal
fort des del sector privat dels EUA
que vol que tinguem un paper actiu
en l’aprofundiment del nostre co-
merç i les nostres inversions a
l’Àfrica.Hihapaïsosquehiestanju-
gant el joc, com ara la Xina, el Bra-
sil i Turquia, i si els Estats Units no
hi lideren acabarem al darrere en
unaregiómoltimportantdelmón”.
L’Àfrica sense Kènia
És el segon viatge com a president
a la terra del seu pare, i tampoc ani-
ràaKèniaaquestavegada.Apartde
nodonarmunicióalsdelaindecent
lletania del seu naixement estran-
ger, són mals temps per deixar-se
veureaNairobi:elpresidentdeKè-
nia, Uhuru Kenyatta, fill de l’histò-
ricpresidentJomo,paredelainde-
pendència,aniràajudicialTribunal
PenalInternacionalel12denovem-
bre. Està acusat de crims contra la
humanitat, inclosos assassinat i vi-
olació, pels actes de violència des-
prés de les eleccions del 2007, dels
quals el TPI el considera “coperpe-
trador indirecte”, i en què van mo-
rir 1.200 persones.
ASud-àfrica,laCasaBlancaespe-
ra arribar a temps per fer la foto de
Mandela amb el president. Però la
salutilafamíliadellluitadorcontra
l’apartheid decidiran.
ANTONI BASSAS
PERIODISTA I CORRESPONSAL DE TV3 ALS EUA
Realitat
Occident
pateixper
l’austeritat,no
perarsenals
atòmics

22. 22 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara
economia
Alemanya fomenta vies complementàries contra la pobresa dels jubilats
redueixi del 51% del sou net mitjà
que es cobrava al 43%.
Com que les pensions públiques
nocobriranlesnecessitatsbàsiques,
elspolíticsdonensuportaaltrestipus
depensionscomlesempresarials(se-
gonacolumna),enquèl’empresaries
fa càrrec de la pensió de jubilació de
l’empleatacanvid’avantatgesfiscals,
i les privades (tercera columna), en
què tant el capital pagat com els in-
teressosproduïtscorresponenexclu-
sivamental’estalviador.e
Latardorpassadal’OficinaFede-
ral d’Ocupació va comptabilitzar
més de 812.000 treballadors de mi-
nifeines(ambmàximde400eurosal
mes)demésde65anys.¿Éselmodel
alemany un exemple a seguir?
Ambladisminuciódelanatalitat
i l’augment de l’esperança de vida,
l’estatalemanyfomentadiversesal-
ternatives que assegurin les pensi-
ons. El sistema alemany descansa
sobre tres columnes: la primera, la
pensió pública o legal, està basada
en un contracte generacional. Les
contribucions que es paguen no
s’estalvien, sinó que serveixen per
costejarlespensionsactuals.Elpro-
blema és que cada cop menys joves
han de finançar més jubilats.
Peraixòs’hanimpulsatreformes
coml’augmentdel’edatdejubilació
als 67 anys (fins al 2029) i l’ampli-
ació de l’obligació de pagar impos-
tos sobre la renda completa (a par-
tir del 2040). També s’ha aprovat
que fins al 2030 la jubilació legal es
ISAAC LLUCH
BERLÍN. Quan es refereixen a la ju-
bilació, els titulars de la premsa
alemanya no són gaire reconfor-
tants. Segons dades oficials, el
48,21% dels jubilats van rebre el
2012 menys del que, de mitjana, es
necessita per pagar el lloguer i la
calefacció.
El 50% de les pensions són infe-
riors al subsidi per la desocupació
de llarga durada, segons Die Welt.
Possibilitats
L’empresariat
espotfer
càrrec
delapensió
del’empleat
EL FUTUR DE LA JUBILACIÓ
fer que les empreses creïn els seus
propis plans de pensions per als
treballadors i, de l’altra, es vol mi-
llorarlafiscalitatdelsplansprivats
de pensions per atreure molt més
estalvi privat que compensi la bai-
xada d’ingressos que pot suposar
dependre només de la pensió pú-
blica.
El catedràtic de la Universitat de
Barcelona i expert en previsió soci-
alDiegoValerodefensaqueestrac-
ta d’introduir al debat no només la
sostenibilitat (que és l’objectiu de
l’informedelsexperts)sinótambéla
suficiència,ésadir,quelespensions
nonoméssobrevisquin,sinóquesi-
guin les adequades per allunyar el
risc de pobresa.
El “reclutament” a l’estil anglès
Una de les principals revolucions
queplantejaràeldocumentqueul-
tima la direcció general d’Assegu-
rances és la implantació de plans
depensionsalesempreses,quein-
cloguin tots els treballadors (ja si-
gui individualitzadament o no) de
manera automàtica. Hi haurà la
possibilitat que l’empleat hi pugui
renunciar si vol.
Aquesta és una via semblant a la
que ja funciona en països com el
Regne Unit, segons Diego Valero.
Alsistemaanglèsfuncionauname-
nade“reclutament”perpartdeles
empreses en plans de pensions als
seus treballadors. Les aportacions
a aquest pla les fan les empreses,
que tributen un 4% per cada em-
pleat; el mateix treballador, que
tributa un 3% que se li carrega a la
nòmina, i l’estat, que en lloc de bo-
nificacions fa una aportació que
voreja l’1%.
Els plans privats són un altre
dels aspectes que vol potenciar
l’executiu, amb solucions com una
fiscalitat més atractiva augmen-
tantelmàximdededucciófiscalas-
sociada a aquests productes, per
exemple. Segons Valero, Espanya
té un nivell molt baix d’estalvi pri-
vat en pensions. De fet, els actius
actualsenfonsdepensionsequiva-
len al 7,8% del PIB espanyol (dada
del2011),mentrequelamitjanade
països de la UE-15 frega el 30% i en
llocs com el Regne Unit fregava el
90% fa dos anys, segons dades de
l’OCDE.
Una reforma que ho toca tot
Amb aquests nous canvis a la vista,
sumats a la proposta dels experts
sobre el factor de sostenibilitat, la
reforma de les pensions a Espanya
pot acabar sent una de les més pro-
Incentivar els
plans de pensions
privats, pròxima
reforma del PP
De Guindos ultima un informe amb alternatives
per pal·liar la rebaixa de prestacions públiques
Autoafiliats
S’estendràla
incorporació
automàtica
d’empleatsen
planssocials
del’empresa
Suficiència
Elfactorde
sostenibilitat
reduirà
lespensions
futuresiesvol
compensar
8%
És el percentatge sobre el PIB
dels plans privats a Espanya
L’executiu veu insuficient l’estalvi
en pensions. Els actius en plans de
pensionsal’Estatequivalienal7,8%
delPIBel2011,mentrequelamitja-
na a la UE-15 és de prop del 30%.
Una millor fiscalitat
per atreure l’estalvi
300.000
Milions d’estalvi privat que es vol
captar incentivant plans privats
El document del govern espanyol
reconeix un dèficit de 300.000 mi-
lions en estalvi privat en pensions
queesvolcorregirelspròximsanys
fent més atractiva la fiscalitat.
El govern espanyol prepara un
informe per estimular els plans
privats de pensions a Espanya. El
text proposa també incentius
perquè les empreses facin plans
obligatoris als treballadors.
ELENA FREIXA
BARCELONA. Les anomenades vies
alternatives per complementar les
pensionshanentratdepleenelde-
batsobreelfuturdelsistemapúblic
de prestacions. Les defensava
aquesta setmana el mateix gover-
nador del Banc d’Espanya, Luis
María Linde, i ja hi treballa el mi-
nisteri d’Economia amb un infor-
mequeveuràpròximamentlallum
i en què recull propostes per pal·li-
ar l’escenari de pensions més bai-
xesenelspròximsanys.Lasolució?
Obrir el meló dels plans privats de
pensions i generalitzar els plans
d’empresa com ja fan altres països
per compensar un escenari de
menys recursos al sistema públic.
Si l’informe dels experts sobre
el factor de sostenibilitat de les
pensions proposa nous índexs per
guiar-ne l’evolució (d’acord amb
l’esperança de vida i els ingressos
de la Seguretat Social a través de
les cotitzacions de cada moment),
el futur document de la direcció
general d’Assegurances, que po-
dria aprovar-se divendres mateix
alconselldeministres,obrelapor-
ta a transformar l’actual sistema
públic estenent el model que ja
funciona en altres països. D’una
banda, es volen crear incentius per