Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Biblioteca

Com treballem l ’impuls de la lectura. Pla Llegim.
Formació al claustre de l’Escola Joan Pelegrí. Secundària.
...
Marc teòric
 Pla Nacional de Lectura (2012-2016). Impuls de la Lectura 100% lectors.
Generalitat de Catalunya
•

Cerca l’...
Els tres eixos vertebradors del Pla
Pla llegim

1. Saber llegir

2. Llegir per
aprendre

*

3. Gust per la
lectura
1. Saber llegir
 Fa referència a l’aprenentatge de la lectura que comença a
infantil amb l’assoliment de les habilitats f...
Llegim aquest text…
 Alhora de llegir posem en marxa tota una sèrie de mecanismes/habilitats
per entendre, interpretar el...
2. Llegir per aprendre
 L’ús de la lectura com a eina d’ aprenentatge ha de ser present en totes les àrees
del currículum...
3. El gust per la lectura
 Hi centrarem totes les activitats adreçades a motivar el gust per llegir
entre els nostres ado...
Canvi de paradigma, la Societat de la
informació.
 Hem passat de la cultura impresa a la digital.

Vivir en la Sociedad d...
Sobreabundància d’informació
 Ens arriba per múltiples canals
sense limitacions geogràfiques,
físiques ni temporals.

INF...
Nous formats documentals
 La informació se’ns presenta en nous formats (multimèdia, hipertext,
textual, gràfica, animació...
Neix un nou entorn social

Usuaris analògics que han d’adaptar-se a les noves necessitats laborals i
personals que se’ls p...
Enfront dels anomenats nadius digitals que tenen unes inquietuds i
maneres d’entretenir-se, comunicar-se i trobar informac...
Es presenten noves demandes
 El mestre ja no és l’únic transmissor del coneixement. Aquest té la funció d’ensenyar
als se...
 Cal potenciar l’ús de les TIC.
 Educar en informació.
 Potenciar les habilitats informacionals dels nostres alumnes.
...
Canvis en el procés d’aprenentatge
 Cal aplicar canvis en les estrategies d’aprenentatge, potenciant la resolució de
prob...
Treballem la competència
informacional (C.I.) a l’escola
 Un dels apartats del Pla Llegim fa referència a la formació en ...
 Treballar la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la ha estat sempre objectiu
de les escoles, aplicant estratèg...
La C.I. projecte de centre
ES TRACTA
D’UNPROJECTE
DE CENTRE

IMPLICACIÓ
EDIR I
CLAUSTRE

C.I

TRANSVERSAL I
PRESENT A
TOTE...
Les 3 fases de la C.I.
Concretem els aspectes que engloba la competència Informacional amb el
Model de les 3 fases ( Durba...
*Consulta l’ estructura
desgloçada del model 3.3.3
Quin paper hi juga la biblioteca escolar
en aquest nou escenari informacional?

Què en penseu ?

“La generació de coneixem...
Concretem el Pla llegim
Com ho farem:
Treballarem l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, projectes…en una
sèri...
 Es poden demanar préstecs a la nostra biblioteca pública de referència
(Vapor Vell) per completar els fons de consulta.
...
Fase 2 de la C.I. El tractament de la informació. (comprendre la informació
obtinguda, contrastar-la, interpretar-la i pro...
Funcions de la biblioteca escolar
Propis o externs

Amb objectius específics
Gestora de continguts
digitals o no, creats a...
Pautes per dissenyar estratègies de
cerca
Com cerco:
1. L’ús dels catàlegs.
1.1 Utilitzen llenguatge controlat (Llistes d’...
La cerca a Internet
 No tot el que hi ha Internet és cert, ni fiable. Pot tractar-se
d’informació parcial, manipulada. Ai...
 Triarem recursos on consti la data en que es va penjar a la xarxa. Interessant
saber país d’orígen del recurs i data d’a...
Coneixes tot el que la biblioteca et
pot oferir?
 Quant vols saber si la biblioteca té algun recurs que t’interessa què f...
Fem una aproximació als recursos del
bloc de la biblioteca.












Presentació de la biblioteca.
Novetats....
Moltes gràcies!
Formacio pla llegim
Formacio pla llegim
Formacio pla llegim
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Formacio pla llegim

1.133 visualizaciones

Publicado el

Presentació feta al claustre de professors de secundària de l'Escola Joan Pelegrí per donar a conèixer la línia de treball del Pla Llegim.

Publicado en: Educación, Meditación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Formacio pla llegim

  1. 1. Biblioteca Com treballem l ’impuls de la lectura. Pla Llegim. Formació al claustre de l’Escola Joan Pelegrí. Secundària. 15/1/2014
  2. 2. Marc teòric  Pla Nacional de Lectura (2012-2016). Impuls de la Lectura 100% lectors. Generalitat de Catalunya • Cerca l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans amb l’objectiu d’incrementar l’accés al coneixement, prestigiar la lectura i apropar-nos a la mitjana europea. Per això. compta amb la col·laboració dels agents implicats ( món editorial, bibliotecari, mitjans de comunicació, educatiu…)  Pla L’Impuls de la Lectura. Departament Ensenyament • Cerca millorar l’exit escolar potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum, millorar competència comunicativa, lingüística i lectora, eix vertebrador dels aprenentatges dels nostres infants i joves.  La lectura en un centre educatiu. Programa de Biblioteca escolar “Puntedu”. Inclou actuacions relacionades amb el Pla Impuls per la Lectura, potenciació de les biblioteques escolars, així com propostes d’activitats a nivell curricular per potenciar l’àmbit lingüístic.
  3. 3. Els tres eixos vertebradors del Pla Pla llegim 1. Saber llegir 2. Llegir per aprendre * 3. Gust per la lectura
  4. 4. 1. Saber llegir  Fa referència a l’aprenentatge de la lectura que comença a infantil amb l’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques i continua tenint presència a primària i secundària on continuaran treballant les estratègies lectores adaptades a cada nivell educatiu i necessitats de l’alumnat.     Caldria plantejar activitats de lectura crítica a l’aula. Treballar textos divulgatius/científics. Lectures amb diversos punts de vista. Lectures en diversos suports: paper, electrònics…
  5. 5. Llegim aquest text…  Alhora de llegir posem en marxa tota una sèrie de mecanismes/habilitats per entendre, interpretar els textos que tenim al nostre davant a més dels purament grafològics. Anem a fer la prova: “Sgeons un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l'orrde en el que les llteres etsan ersciets, la uicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la utlima lltera etsiguin ecsrites en la psioció cocrrtea. La rstea pdeon etsar ttaolemnt derosnedades i ecnara pordàs leglir snese pobrleems. Axiò és pquere no leglim cada lltera per si maxeita preò la palaura és un tot”.
  6. 6. 2. Llegir per aprendre  L’ús de la lectura com a eina d’ aprenentatge ha de ser present en totes les àrees del currículum i el docent té un paper rellevant promovent la lectura de textos adaptats a l’edat i al nivell de comprensió lectora dels alumnes amb la finalitat de crear coneixement, tot motivant la curiositat, establint diàleg, promovent la creació pròpia …  Per esdevenir competents en el llenguatge els nostres alumnes han de ser hàbils en el maneig de la informació que consulten, llegeixen per fer les tasques escolars o a nivell personal . Per això, entre d’altres aspectes, la lectura esdevé essencial per crear coneixement.  Rebre formació en competència informacional serà essencial per assolir aquests objectius.
  7. 7. 3. El gust per la lectura  Hi centrarem totes les activitats adreçades a motivar el gust per llegir entre els nostres adolescents.  Creació / préstec de Maletes viatgeres (CRP)  Xerrades literàries amb autors  Elaboració de fitxes de lectura voluntària (bloc)  Treballar activitats per descobrir àlbums il·lustrats, còmics, novel·la gràfica…  Propostes diverses per celebrar efemèrides, Sant Jordi…  Participació en concursos literaris (Llegim ciència, El gust per la lectura…)
  8. 8. Canvi de paradigma, la Societat de la informació.  Hem passat de la cultura impresa a la digital. Vivir en la Sociedad de la Información
  9. 9. Sobreabundància d’informació  Ens arriba per múltiples canals sense limitacions geogràfiques, físiques ni temporals. INFOXICACIÓ
  10. 10. Nous formats documentals  La informació se’ns presenta en nous formats (multimèdia, hipertext, textual, gràfica, animació, imatge…) A part d’usuaris també podem esdevenir creadors de continguts i compartir recursos i coneixement.
  11. 11. Neix un nou entorn social Usuaris analògics que han d’adaptar-se a les noves necessitats laborals i personals que se’ls presenten.
  12. 12. Enfront dels anomenats nadius digitals que tenen unes inquietuds i maneres d’entretenir-se, comunicar-se i trobar informació de manera diferents a les nostres. Monereo, C. ; Pozo,J.I. Competencias para (con)vivir con el siglo XXI A: Cuadernos de Pedagogía Monográfico. Nº370)
  13. 13. Es presenten noves demandes  El mestre ja no és l’únic transmissor del coneixement. Aquest té la funció d’ensenyar als seus alumnes a gestionar la informació.  Cal formació i aprenentatge al llarg de tota la vida.  Evitar nous tipus d’exclusió social.  Cal formar persones adaptables als canvis que l’actual societat demanda.  Calen eines per avaluar l’atenticitat de la informació.  Ens trobem amb una educació heterogènia (duplicitat de continguts, cal una societat creativa, artística i intel·ligent) “La formación será continua y no se limitará a la edad escolar, sino que las personas deberán cambiar y adaptarse para vivir no en un mundo diferente, sino en varios que se irán creando sucesivamente” ( Castells, M.)
  14. 14.  Cal potenciar l’ús de les TIC.  Educar en informació.  Potenciar les habilitats informacionals dels nostres alumnes.  Integrar l’ús de la biblioteca educativa en el currículum.  Ajudar als nostres alumnes a esdevenir ciutadans flexibles, en continua formació, autònoms i adaptables als canvis. POZO, J.I ; MONEREO,C. ¿En que siglo vive la escuela? El reto de la nueva cultura educativa A: Cuadernos de Pedagogía
  15. 15. Canvis en el procés d’aprenentatge  Cal aplicar canvis en les estrategies d’aprenentatge, potenciant la resolució de problemes, treball per projectes, tot utilitzant fonts d’informació en diferents formats i potenciantel treball cooperatiu.  El mestre esdevé guia i facilitador de l’aprenentatge.  L’aprenentatge no és estàtic ni se centra en la classe magistral.  Cal potenciar metodologia per a l’autoaprenentatge. Cuadernos de pedagogía. Monográfico Las TIC en el ámbito educativo. “Qualsevol intent d’integració d’habilitats informacionals en el currículum presenta un gran desafiament perquè requereix canvis organitzacionals que afectaran a cadascún dels membres de l’equip educacional” (Shelley-Robinson,Cherrell)
  16. 16. Treballem la competència informacional (C.I.) a l’escola  Un dels apartats del Pla Llegim fa referència a la formació en C.I . A què ens referim? Parlem :  d’habilitats informacionals  Alfabetització informacional (ALFIN)  Habilitats en informació  Educar en informació COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
  17. 17.  Treballar la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la ha estat sempre objectiu de les escoles, aplicant estratègies d’aprenentatge, comprensió lectora i pensament crític i reflexiu. Què aporta de nou la competència informacional? • En l’actual Societat xarxa calen habilitats relacionades amb els entorns i eines digitals que els nostres alumnes i nosaltres mateixos utilitzem cada dia. • Té la seva base en l’ús de les TIC de manera adequada, comprensió lingüística adient i es complementa amb l’ús de la biblioteca escolar. • Tot i que no queda inclosa en cap de les competències bàsiques de manera específica, estaria relacionada amb la competència d’aprendre a aprendre, la lingüística i la del tractament de la informació i digital, la d’autonomia i iniciativa personal. “ A la Societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requeireix educació” (Castells, 2009)
  18. 18. La C.I. projecte de centre ES TRACTA D’UNPROJECTE DE CENTRE IMPLICACIÓ EDIR I CLAUSTRE C.I TRANSVERSAL I PRESENT A TOTES LES ÀREES B.E. OFEREIX SUPORT DURANT LA FASE DE CERCA D’INFORMACIÓ “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein)
  19. 19. Les 3 fases de la C.I. Concretem els aspectes que engloba la competència Informacional amb el Model de les 3 fases ( Durban,G. ; Blasco, A.)
  20. 20. *Consulta l’ estructura desgloçada del model 3.3.3
  21. 21. Quin paper hi juga la biblioteca escolar en aquest nou escenari informacional? Què en penseu ? “La generació de coneixement s'esdevé quan un individu interactua i es relaciona amb la informació”. (Ortoll, 2003)
  22. 22. Concretem el Pla llegim Com ho farem: Treballarem l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, projectes…en una sèrie de matèries ja consensuades a l’ESO, Cicles i Batxillerat .  Fase 1 de la C.I. La cerca d’informació (planifico la cerca, localitzo i recupero la informació)  L’alumnat rebrà formació prèvia a la biblioteca per esdevenir competents informacionalment i adaptada a cada etapa educativa.  El professorat elaborarà una selecció de recursos en paper i digitals que s’adeqüin a la tasca demanada. ( mínim 40 % extret de llibres format paper)  La biblioteca ha de col·laborar amb el mestre en aquesta tria de recursos.
  23. 23.  Es poden demanar préstecs a la nostra biblioteca pública de referència (Vapor Vell) per completar els fons de consulta.  Podreu reservar l’espai superior de la biblioteca per venir a treballar amb els vostres alumnes i consultar el fons documental (compteu amb 8 ordinadors).  Si el professor opta per una cerca lliure de recursos per fer l’activitat farà entrega de les fitxes elaborades per aquest fí i on els alumnes anotaran les fonts consultades a la biblioteca. ( dades del llibre, signatura topogràfica…) i on se’ls demana de manera concreta i clara quina tasca han de fer.  Si es tracta de recursos d’internet, faran servir la fitxa específica on hauran d’anotar les dades del recurs. (URL, data de consulta…)
  24. 24. Fase 2 de la C.I. El tractament de la informació. (comprendre la informació obtinguda, contrastar-la, interpretar-la i processar-la)  Activitat a fer a l’aula, amb la supervisió i suport del docent.  L’alumne analitzarà els recursos obtinguts, descartarà la informació no rellevant, subrallarà els aspectes clau, elaborarà resums… Fase 3 de la C.I. Comunicar els resultats obtinguts (crear, compartir i aplicar coneixement) • En aquesta darrera fase, l’alumne crearà un document final (mural, presentació en diapositives, document multimèdia…) amb el resultat de la seva investigació i que hauran de compartir amb els seus companys. • S’avaluarà com s’han expressat i han estat capaços de fer arribar el seu discurs al seu auditori.
  25. 25. Funcions de la biblioteca escolar Propis o externs Amb objectius específics Gestora de continguts digitals o no, creats al centre. Generadora i distribuïdora de recursos Enllaç B.Pública V.Vell Estableix col·laboració Funció formativa en l’ús de la BE i C.I al centre Personal Selecció i distribució de recursos adreçats a uns usuaris determinat Alumnat: • 1r d’ESO • 3r d’ESO • 1r Batxillerat Col·laboració: • P.R i T.R.
  26. 26. Pautes per dissenyar estratègies de cerca Com cerco: 1. L’ús dels catàlegs. 1.1 Utilitzen llenguatge controlat (Llistes d’encapçalaments de matèries (LEMAC), Llistat de noms i títols (LENOTI) Tesaures) 1.2 Cerques simples o avançades (Operadors booleans) 2. Cercadors, portals o directoris 2.1 Utilitzen llenguatge natural 2.2 Cal fer us de sinònims, nom desenvolupat de les sigles, indicar la paraula a cercar en diversos idiomes. 2.3 Especificar el llenguatge segons nivell de cerca, especialitzada o no. 2.4 Ús de truncaments *,?,! Per recuperar paraules amb una mateixa arrel.
  27. 27. La cerca a Internet  No tot el que hi ha Internet és cert, ni fiable. Pot tractar-se d’informació parcial, manipulada. Això costa molt d’entendre als alumnes!  Per això es recomanable, segons quins nivells educatius, fer-los el professorat una tria de recursos previs.  Respecte a l’autoria: buscarem webs o recursos on hi consti autoria, personal o Institucional. Millor si hi ha la possibilitat de contactar-hi i on s’acrediti la seva valua en el tema, estudis, publicacions…  Respecte al contingut: saber motius pels quals es va elaborar el material, tipus d’informació que inclou, finalitat que busca: comercial, divulgativa, avaluar si presenta la informació ben redactada, sense faltes, si fa referència a altres fonts d’informació.
  28. 28.  Triarem recursos on consti la data en que es va penjar a la xarxa. Interessant saber país d’orígen del recurs i data d’actualització.  Els alumnes han de tenir clares les premises que se’ls demana: què cerco i per què per poder planificar la seva tasca amb èxit.  El professor esdevindrà guia durant tot el procés.  Evitem el plagi, sempre cal citar els documents consultats. Des del moment de creació d’una obra, l’autor ja queda emparat per Llei.  Creative Commons regula els continguts a la web 2.0 on l’autor decideix que i com vol compartir els seus continguts. “ La societat ha d’arribar a considerar les habilitats en informació tant fonamentalment importants com llegir i escriure” (American Library Association)
  29. 29. Coneixes tot el que la biblioteca et pot oferir?  Quant vols saber si la biblioteca té algun recurs que t’interessa què fas per esbrinar-ho?  Coneixes els recursos 2.0 disponibles al bloc de la biblioteca? N’ets seguidor/a ?  Penses en els recursos de la biblioteca (informatius, revistes, pel·lícules, Treballs de recerca…) alhora de preparar les classes o recomanar als teus alumnes?  Vens a treballar/cercar informació amb els teus alumnes? Hi vindries més?  I a nivell personal, quin ús en fas…
  30. 30. Fem una aproximació als recursos del bloc de la biblioteca.            Presentació de la biblioteca. Novetats. Recursos 2.0 Nostre catàleg ( E-Pèrgam). Alumnat. Famílies (AMPA). Enllaços a lloc web relacionats amb la promoció de la lectura. Propostes d’adquisició. Fitxes de lectura voluntària ESO Trobades amb autors (Picassa). Enllaços a documents de la biblioteca: Issuu, Prezi…
  31. 31. Moltes gràcies!

×