1. MAJESTAT BATLLÓ
Títol:
Majestat
Batlló.
Autor:
desconegut
(atribuïda
al
taller
de
Ripoll).
Cronologia:
mitjan
segle
XII.
Tipologia:
exempta.
Material:
Fusta
de
noguera
(cap
i
cos),
salze
(braç
dret),
om
(pal
de
la
creu)
i
alzina
(travesser
de
la
creu)
endrapada
parcialment
i
policromada
al
tremp.
Tècnica:
talla
Mides:
156
alçada
x
119,5
amplada
x
20,5
fons
(cm)
Localització
original:
alguna
església
de
la
Garrotxa,
propera
al
monestir
de
Ripoll.
Va
pertanyer
a
la
col·∙lecció
d'Enric
Batlló,
qui
la
va
comprar
per
la
zona
de
la
Garrotxa,
fins
que
va
fer
donació
a
la
ciutat
de
Barcelona
l'any
1914.
Loalització
actual:
MNAC
Barcelona
Estil:
romànic.
Tema:
religiós,
Crist
en
Majestat.

2. ! La
Majestat
Batlló
va
ser
comprada
a
un
antiquari
el
1914
per
Enric
Batlló,
i
posteriorment
donada
a
la
ciutat
de
Barcelona,
perquè
formés
part
de
la
col·∙lecció
del
Museu
Nacional
de
Catalunya
(MNAC).
És
una
de
les
poques
majestats
catalanes
que
conserva
la
policromia
d’una
manera
gairebé
total.
! Aquest
tipus
d’obra,
juntament
amb
les
verges
entronitzades
i
els
davallaments,
tenia
una
clara
funció
litúrgica,
ja
fos
com
a
part
del
mobiliari
estàtic
de
l’església
(reliquiaris),
o
bé
com
a
figures
per
a
representacions
de
teatre
sacre
o
processons.

3. -­‐Escultura
exempta
pensada
per
una
visió
frontal.
-­‐No
es
conserva
tota
la
talla.
Originàriament
va
ser
construïda
a
partir
de
vuit
peces
articulades
i
hi
falten
les
que
es
corresponen
als
peus.
La
figura
tampoc
presenta
tots
els
dits
de
la
ma
dreta
i
uns
quants
de
la
ma
esquerra,
que
s’han
perdut.
-­‐Presenta
una
composició
frontal,
hieràtica
i
simètrica,
únicament
trencada
per
la
lleugera
inclinació
del
cap
cap
a
la
dreta.
-­‐Desproporció
en
relació
a
la
creu
i
en
relació
a
la
seva
anatomia:
la
distància
que
hi
ha
entre
el
cap
i
els
peus
és
pràcticament
la
mateixa
que
hi
ha
entre
una
mà
i
l’altra.
-­‐Segueix
la
mateixa
tònica
la
rica
vestimenta
que
cobreix
tot
el
cos,
una
túnica
llarga
anomenada
manicata,
lligada
amb
un
cíngol
o
cenyidor
i
estructurada
a
base
de
plecs
verticals
paral·∙lels
que
reforcen
la
rigidesa
i
la
geometrització
del
conjunt.
Els
plecs
a
la
part
superior
del
cenyidor
són
més
estrets
i
estan
lleugerament
corbats,
mentre
que
els
de
la
part
inferior
són
més
amples,
contribuint
a
donar
forma
a
la
cintura.
-­‐Les
mànigues
de
la
túnica
també
van
ser
modelades
en
bandes
paral·∙leles,
de
manera
obliqua.

4. -­‐ El
cap
és
una
sola
peça
i
no
incorpora
cap
corona.
-­‐ Els
cabells,
s’organitzen
de
manera
simètrica
amb
una
clenxa
al
mig
i
la
barba
trenada,
de
manera
que
ambdós
reben
un
tractament
geomètric
-­‐ Geometrisme
també
als
ulls
–mirada
inexpressiva
i
distant-­‐,
al
nas
i
a
les
orelles.
-­‐ Simetria
també
present
en
la
policromia:
colors
vius
destacant
els
vermells
i
els
blaus
de
la
túnica
i
la
creu,
pintats
al
tremp.
La
túnica
està
decorada
amb
motius
en
forma
de
cercles
concèntrics
i
motius
florals
de
colors
blaus
i
vermells.
El
mantell
acaba
en
una
sanefa
de
signes
que
han
estat
interpretats
com
a
caràcters
d’escriptura
cúfica
(àrab)
-­‐ Les
dues
tonalitats
també
decoren
una
gran
part
de
la
creu.
-­‐ A
la
part
posterior
de
la
creu
hi
ha
un
forat
i
les
restes
d’un
agnus
Dei,
l’anyell
que
representa
la
mort
i
resurrecció
de
Jesús,
de
color
vermell
i
blau
verdós
i
unes
inscripcions,
actualment
inintel·∙ligibles.
També,
al
braç
vertical,
damunt
del
cap
de
Crist,
hi
ha
una
inscripció
en
llatí
“Ihs
nazarenus
rex
iv
deorum”
(Jesús
natzarè,
rei
dels
jueus).

5. La
imatge
havia
de
servir
per
motivar
el
devot;
per
això
la
mirada
de
Jesucrist
va
una
mica
inclinada
i
es
dirigeix
cap
avall,
en
direcció
al
lloc
on
se
situava
el
fidel
per
pregar.
La
funció
de
la
Majestad
Batlló,
com
la
de
la
resta
de
figures
d'aquest
prototip,
era
constituir
un
record
visual
d'allò
que
es
predicava
des
de
la
trona
i,
alhora,
mantenir
viu
el
respecte
per
l'autoritat
divina
-­‐i
humana-­‐,
a
més
d'exalçar
la
religiositat
entre
el
poble

6.  Tradicionalment
es
pensa
que
la
primera
majestat,
anomenada
Volto
Santo
o
Crist
de
Beirut,
va
ser
esculpida
per
Nicodem
que,
juntament
amb
Josep
d’Arimatea,
va
dur
a
terme
la
davallada
de
Jesús
de
la
creu.
Durant
el
període
romànic
aquesta
iconografia
va
ser
molt
comuna,
i
hi
havia
dues
modalitats
de
representació
bàsiques:
el
Crist
sofrent,
imatge
lligada
a
la
idea
de
la
redempció
dels
pecats
dels
homes,
i
el
Crist
triomfant,
imatge
que
representa
la
legitimitat
infinita
del
poder
diví.
 Aquesta
talla
és
un
exemple
paradigmàtic
del
segon
tipus,
que
a
Catalunya
es
coneix
amb
el
nom
de
majestat.
L'obra
representa
la
imatge
de
Jesús
clavat
a
la
creu
com
la
de
l’home
de
Déu
que
ha
superat
el
dolor
i
la
mort.
La
figura
no
mostra
sofriment
físic
ni
psíquic,
i
pareix
vestida
amb
una
túnica
ricament
ornamentada,
amb
els
ulls
oberts
i
l'expressió
serena.
Crist
sofrent
de
Perves.
Alta
Ribagorça.(segle
XIII)

7. !
Es
buscava
establir
un
símbol,
el
símbol
d’un
Déu
que
regna,
que
afermés
les
creences
medievals
en
el
marc
dels
quals
el
món
era
entès
com
un
reflex
de
la
voluntat
divina.
! ’ordre
social
es
convertia
aleshores
en
un
suposat
perllongament
de
la
voluntat
divina
i,
d’aquesta
manera,
quedava
justificat
que
els
propietaris
de
les
terres
i
els
representants
de
les
institucions
feudals
tinguessin
un
poder
desmesurat,
ja
que
eren
els
pretesos
receptors
de
la
voluntat
de
Déu
de
defensar
i
posar
ordre.
! D'aquí
també
l'actitud
majestàtica
i
distant
de
Crist
a
la
creu,
símbol
de
la
legitimitat
del
poder
diví
-­‐i,
de
retruc,
de
l'humà-­‐
i
no
visió
d'un
simple
home
víctima
d'un
sofriment
que
el
porta
cap
a
la
mort.

8.  Les
Majestats
ens
representa
la
naturalesa
divina
de
Jesucrist
triomfant
sobre
la
mort,
en
comptes
de
la
naturalesa
humana:
 Va
vestit
amb
una
luxosa
túnica,
símbol
de
dignitat
 No
presenta
cap
dels
estigmes
de
la
passió
 Ens
és
mostrat
com
aquell
qui
no
ha
patit
cap
mena
de
sofriment.
Està
preparat
per
Jutjar-­‐nos
en
el
Judici
Final,
d'acord
amb
les
visions
de
l'Apocalipsi
(Ap.
4,
2)
 Aquesta
tipologia
es
relaciona
amb
els
pantocràtors.
S'anà
abandonant
gradualment
cap
a
finals
del
segle
XII
en
benefici
de
la
que
remarcava
-­‐seguint
el
canvi
teològic
iniciat
per
sant
Francesc
d'Assís-­‐
més
aviat
la
naturalesa
humana
de
Jesucrist,
que
havia
patit
la
crucifixió
i
la
mort
per
salvar
la
humanitat
Davallament
de
Crist
d’Erill
la
Vall.
(segle
XII)

9. ! La
Majestat
Batlló
va
servir
de
model
a
moltes
altres
majestats,
com
ara
la
de
les
Planes
d'Hostoles
i
la
de
Sant
Boi
de
Lluçanès,
que
es
conserven
al
Museu
Episcopal
de
Vic,
i
de
moltes
altres
avuí
desaparegudes.
Aquesta
tipologia
de
Majestat
va
tenir
també
altres
Majestat de Caldes de Montbuí
models
com,
per
exemple,
els
que
es
van
adaptar
per
a
les
majestats
de
Caldes
de
Montbui
i
de
Beget
.
A
partir
del
segle
XX
en
fou
reivindicada
l'estètica
i
valorat
el
primitivisme,
com
un
factor
estètic
de
sintesi
formal.
Majestat de Beget, s XII, MNAC
Majestat de Sant Boi de Lluçanes, s XII, Museu de Vic

10. ! La
marcada
frontalitat,
el
hieratisme,
l’estilització
del
cos,
la
solemnitat
i
l’obsessió
per
la
simetria
que
hi
ha
a
la
Majestat
Batlló
tenen
un
referent
clar
en
la
iconografia
bizantina,
arribada
a
Catalunya
probablement
a
través
d’Itàlia.
Segons
la
tradició,
el
Crist
esculpit
per
Nicodem
va
arribar
a
la
població
italiana
de
Lucca
a
mitjan
segle
VIII
i
va
ser
motiu
de
diverses
còpies
abans
de
desaparèixer.
Una
d’aquestes
còpies
seria
el
Volto
Santo
di
Lucca,
que
va
servir
de
model
per
a
talles
romàniques
com
la
Majestat
Batlló.
Aquesta
influència
és
visible
en
l’ornamentació
de
la
túnica,
que
recorda
els
teixits
orientals
o
islàmics
arribats
a
Occident
a
través
del
comerç,
com
a
botins
de
guerra
o
com
a
regals
entre
els
governants.
! L’alt
grau
de
conservació
d’aquesta
talla
la
converteix
en
un
referent
i
model
historicoartístic
importantíssim
de
l'escultura
romànica
catalana.