poema dedicat fa uns quants anys, a la meva companya Joana, amor de ma vida per sempre més.

1. Vindràs?

2. Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí TU! Esmorteix ta veu i aferma’m fort la mà Gronxa'm els fervors i tanca't ben closa Crea el precís encís que em duu a l'insomni Trenquen, brillen, trenquen, el sol i les estrelles Brillen, trenquen, brillen, les estrelles i el sol Celistia relliscada damunt el mirall calc dels teus ulls com un orient de perla sobre la nit, la negror, bruna de tants naufragis

3. Fas una passa.... ben viu ton motiu i.....em dónes la mà. Càlida mà que estrenyo i m'acosto d'una revolada cega. Lligo, fugit el neguit, seré, la teva mirada i la meva Enyor del bressol Batec del cor No sé que dir

4. Jo, jo que sóc home fidel, fervent com pocs, d'arrel nuada, de joventut i cos cafit d'angúnies, d'ulls blaus, de desitjos meus, i d'il·lusions ben petites. Aquest, aquest sóc jo Sol. Perdut. Lluny. Atansa'm la mà..... caminarem, caminarem junts, cercarem en camins de terra groguenca, buscarem entre núvols i boira, la bandera encesa de la esperança, el foc en la nit tancada, el volar de les orenetes, el refilet del rossinyol. Vindràs?

5. Caminarem, caminaren junts i remourem les engrunes del temps Obrírem els ulls Fredor en les ungles Passejarem com dos dissortats plebeus, pels carrers ideals de la Barcino de l'Almilcar i pels erms estèrils d'una incerta Alfaranja fugirem encalçats pels alarbs de l’Almançor. Desprès farem història en rutes de llegenda i ferro petjades per aquell rei Jaume el gloriós, dels sarraïns, trossejada mitjalluna i ens embarcarem en naus quatribarrades envers els ducats d'Atenes i Neopàtria portant la nostra punya, com un homèric retorn de l’Ulises, fins contra el turc, fins contra els maleïts paleólegs o raurem a les aspres muntanyes d'Albánia, proscrits de la terra per sempre més. Vindràs? .

6. Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí Tu! Trobarem temps de tardor i els blasons dels Felips a les Espanyes Crit i desvetlla, horitzó i sageta, Renaixença, en la Jove Catalunya d'en Valentí Almirall cercarem el neguit dels burgesos de la Mancomunitat i també cremarem convents i esperances.

7. Ebris de cant com una Irlanda però orfes sense Garibaldi, en les tavernes eixamplarem els cors abraçant l'ideal suprem d'en Clavé o morirem també, tísics i utòpics com en Salvat, guardant fusta als foscos molls del cel. Amb les dents serrades afrontarem als sicaris de la Canadenca l'orgull obrer i.... sense temps de llevar-nos la granota del taller a l'Aragó, plantarem cara a la imposició i al feixisme cruel. Vençuts, no morirem encara, serem maquisards a la França lliure, carn de canó a tots els camps d'Europa. Trobarem temps de presó i l'espera del nostre temps millor. Vindràs?

8. Emprendrem l'intenta, potser absurda, de saber qui forneix el destí, llumenera sobre l'enigma de l’esfinx, i si és massa severa la veritat, superant qualsevol por, picarem l'ullet al príncep de les mentides. Llegirem les ratlles de la mà i buscarem com astròlegs el llenguatge dels estels del zodíac. Cridarem la veu del mort volgut, picant, picant sobre el mur de les tenebres, cercant amb veu d'infant, creient amb fe segura. Vindràs?

9. vindràs?

10. Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí Tu! Sóc fill de foner celtibèric, a les legions de Roma servidor de Mart, deu de la guerra, a sou contra càntabres i asturs. Pastor transhumant després, bosquetà, raier i finalment traginer per raure als peus del Montserrat, nuvi de la pubilla més formosa del país català.

11. No vaig ésser Timbaler del Bruc però al pas marxava vers Moscou de voluntari, a l'exercit de les Vint Nacions. Afrancesat, lliure pensador, maçó, federal i de l'Internacional primera. pótol, mort de gana, bordegàs, taifa, comuner a Castella, agermanat a València, cantonalista, llueixo llaç de separatista en la Nova Icaria d'en Narcís Monturiol i tot escoltant una americana se'm menja la nostàlgia en la Cuba criolla del dinou. Vida i història són viaranys de mestissatge i en tal maridatge, unió és noció i és nació i força per prevaldrà i reeixir, ara que som foragitats a la foscor, esperant la propera albada, sempre.

12. Neixo l'any 39, finals de la incivil guerra i em nomeno Ramon sota l'advocació de Sant Corneli a major glòria de Cernunnos i la seva Senyora consort, Dea altíssima de la natura. Salut als arquetipus i a totes les potestats! Vindràs? Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí Vindràs?

13. Vindràs? No em deixis tenyit de soledat faltat d’objecte i objectiu Vindràs? Vindràs, Joana? REFERENCIES Alfaranja : Zona geogràfica més enllà del riu Ebre, situada al nord- est de l'Andalús, ben a la vora dels contraforts pirinencs, on hom suposa fou el bressol de Catalunya (F. Soldevila) La Canadenca : Referent al conflicte social esdevingut a la ciutat de Barcelona (1919) que comportà l'establiment de la jornada de vuit hores (Homenatge a S. Seguí, Noi del Sucre) Martínez : (Ez) Sufix got per a dir (Fill de....) Martínez : Martín (Apel·latiu llatí que literalment vol dir Servidor de Mart) A les legions romanes, guerrer mercenari al servei del senyor que més paga Contalles diverses del meu avi Ramon de la nissaga de can Llàtzer d'Esparreguera. Extret del petit l’anècdotari real de la meva família. Cernunnos : Divinitat silvana d’origen protohistòric, pròpia dels cultes pagans d'Europa (Posteriorment, fou l’infamat Banyut dels cristians) Ramon Martínez i Travessa (1966)

14. Vindràs?