25è
Aniversari
Temple parroquial
de Campredó
del 14 al 22 de Març de 2009
25è aniversari Temple Campredó
Façana principal
Interior del Temple
25è aniversari Temple Campredó
25è
Aniversari
Temple parroquial
Campredó
4
25è aniversari Temple Campredó
18-4-1984 Lliurament de la clau del nou Temple al Bisbe Diocesà.
Fotosde:JosepAlavedra,Cl...
5
25è aniversari Temple Campredó
El Consell Pastoral i el rector
de la Parròquia de
SantJoan Baptista de Campredó
Com a fr...
6
25è aniversari Temple Campredó
Exterior de l’antic Temple
Interior de l’antic Temple
7
Saluda
25è aniversari Temple Campredó
Celebrar 25 anys d’un edifici tan emblemàtic com és un
Temple Parroquial és una op...
8
25è aniversari Temple Campredó
3-5-1981
Benedicció de la
primera pedra
18-3-1984
Benedicció del nou Temple
9
Saluda
25è aniversari Temple Campredó
Vint-i-cinc anys per a una parròquia són molts més anys
que per a una persona. Heu...
10
25è aniversari Temple Campredó
Etapes de la construcció del Temple
11
25è aniversari Temple Campredó
En la festa patronal de la Parròquia,el dia de santJoan del
2008, iniciàvem el temps de ...
12
25è aniversari Temple Campredó
I és que, el nostre temple té també una dimensió humana fonamental: construir Església,
...
13
Saluda
25è aniversari Temple Campredó
Em plau adreçar unes paraules amb motiu dels 25
anysdel’EsglésiadeSantJoanBaptist...
14
25è aniversari Temple Campredó
15
Saluda
25è aniversari Temple Campredó
El 25è aniversari de la inauguració de l’Església de Sant
Joan Baptista de Campre...
16
25è aniversari Temple Campredó
17
25è aniversari Temple Campredó
El fet d’estimar i créixer,
de cercar la veritat de la vida
i compartir-la en perfecció,...
18
25è aniversari Temple Campredó
Parròquia SantJoan Baptista
Campredó
19
25è aniversari Temple Campredó
Programa
d’actes
20
25è aniversari Temple Campredó
Jubileu de tots els batejats en els 25 anys
Diumenge 8 de febrer
11h.Missa.
12h.Espectac...
21
25è aniversari Temple Campredó
Divendres 20
19,00h.Celebració comunitària de la penitència.
Dissabte 21
12,00h Inaugura...
22
25è aniversari Temple Campredó
Jubileu de l’associació de jubilats
Diumenge 7 de juny
11h.Missa.
14h.Dinar de germanor....
23
25è aniversari Temple Campredó
Els campredonencs són “pedres vives”
Mn.Joaquim Blanch Bahima
Rector emèrit de Campredó
...
24
25è aniversari Temple Campredó
	 Cal recordar però, que si la Parròquia és necessària com a comunitat de fidels
on crei...
25
25è aniversari Temple Campredó
de la Iniciació Cristiana suposen una preparació catequètica per tal d’aconseguir el fru...
26
25è aniversari Temple Campredó
Parròquia de Campredó
Cristina Bestratén del Pino
Estudiant d’arquitectura
Quan se’m va ...
27
25è aniversari Temple Campredó
s’aconseguia que l’edifici de l’habitatge obtingués una millor orientació ja que a l’àre...
28
25è aniversari Temple Campredó
Pelquefaalacomposició
exterior em centraré en
l’entrada principal, per ser,
aquesta faça...
29
25è aniversari Temple Campredó
El Cancell del nostre Temple Parroquial
Rosa Mª Carles
Totels detalls del nostre temple ...
30
25è aniversari Temple Campredó
Les explicacions del cancell continuen amb la història de Ramon Berenguer IV, qui
va imp...
31
25è aniversari Temple Campredó
La imatge de la Verge de la Cinta de
Campredó. Punt final i inicial de la
iconografia de...
32
25è aniversari Temple Campredó
són protagonistes d’obres de pintura, d’escultura i d’argenteria. És remarcable, per la ...
33
25è aniversari Temple Campredó
Martorell (1626), donant les gràcies als tortosins perquè la Seu va ser “edificada à hon...
34
25è aniversari Temple Campredó
en estat de gestació. En aquest
punt, la pionera ha estat l’obra
tallada al darrer quart...
35
25è aniversari Temple Campredó
La parla catalana de campredó
Emigdi Subirats i Araceli Aguiló
Era l’abril de 1990 quan ...
36
25è aniversari Temple Campredó
La seua herència formidable ha permès que avui dia ens trobem amb una llengua viva al
ca...
37
25è aniversari Temple Campredó
Els argilers
Més paraules i expressions campredonenques i ebrenques
Creiem que cal reivi...
38
25è aniversari Temple Campredó
decorades íntegrament amb paraules gastronòmiques tal com s’usen i es pronuncien
en algu...
39
25è aniversari Temple Campredó
fer una tria de fets històrics que són cabdals en el nostre passat. Recorda figures com ...
40
25è aniversari Temple Campredó
Un acte notarial de fitament a Campredó any 1556
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià
	
	 A l’Ar...
41
25è aniversari Temple Campredó
la Seu de Tortosa, rector de la sglésia de la villa de Vilalba de la dita diòcesis de To...
42
25è aniversari Temple Campredó
los dits senyors bisbe y pabordres y lo dit senyor
comanador per ésser tots eclesiàstich...
43
25è aniversari Temple Campredó
dita heretat de Campredó prop lo riu, la qual té respecte de dret a dret a la sobredita ...
44
25è aniversari Temple Campredó
45
25è aniversari Temple Campredó
Campredó i els seus entorns a la segona meitat
del segle XII
Antoni Virgili
UniversitatA...
46
25è aniversari Temple Campredó
dita mas– de l’Antic, on s’hi trobava la torre Roja (turre Rubea), que segurament es pot...
47
25è aniversari Temple Campredó
andalusí (Asmet) i justifica el nom de Rocacorba, en honor al nou posseïdor cristià. Avu...
48
25è aniversari Temple Campredó
altres canalitzacions. La sèquia major arrencava del sector més septentrional, a les
Are...
49
25è aniversari Temple Campredó
El domini Templer tortosí
Joan Fuguet Sans
	 Durant els gairebé dos-cents anys de la sev...
50
25è aniversari Temple Campredó
ciutattenienunagranquantitatdecases,
que de vegades eren barris sencers (al
carrerdels P...
51
25è aniversari Temple Campredó
juntamentambelsestudisdetoponímiatortosina(especialmentMoreiraiMiravall)espoden
localitz...
52
25è aniversari Temple Campredó
	 Amésd’aquestesgransfinquesvoralaciutat,enelconcanvielstemplersvanretenir
tambélesseves...
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Programa Any Jubilar
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Programa Any Jubilar

502 visualizaciones

Publicado el

Programa de les festes de celebració de l'any Jubilar de la inauguració del nou temple parroquial de Campredó (Baix Ebre)

Publicado en: Meditación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
502
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Programa Any Jubilar

  1. 1. 25è Aniversari Temple parroquial de Campredó del 14 al 22 de Març de 2009
  2. 2. 25è aniversari Temple Campredó Façana principal Interior del Temple
  3. 3. 25è aniversari Temple Campredó 25è Aniversari Temple parroquial Campredó
  4. 4. 4 25è aniversari Temple Campredó 18-4-1984 Lliurament de la clau del nou Temple al Bisbe Diocesà. Fotosde:JosepAlavedra,ClaraÁlvarez,PacoÁlvarez,JoanCarlesBalagué,CristinaBestratén, Víctor Cardona,Gerard March i Pedro Tena. Col·laboren: CAMPREDÓ D.L.: T-122-2009 - Impremta Querol, SL
  5. 5. 5 25è aniversari Temple Campredó El Consell Pastoral i el rector de la Parròquia de SantJoan Baptista de Campredó Com a fruït de les reunions, de la il·lusió i de l’esforç de molts campredonencs i campredonenques, Presenten Aquest PROGRAMA D’ACTES culturals, lúdics i religiosos, amb els que pretenem donar un caràcter festiu a la convivència del nostre poble durant els dies indicats, percommemorarel25èANIVERSARIdelaBENEDICCIÓdelnouTEMPLEPARROQUIAL. Agraeixen Lagenerosaaportaciódetantsquehantreballateneldissenyilaconfecciód’aquest Programa posant el seu saber, el seu esforç i treball en donar relleu a aquesta celebració dels vint-i-cinc anys de la inauguració del nostre temple parroquial. Agraïm sincerament als qui, amb la seva aportació econòmica i la seva feina, han donat, donen i donaran suport als actes organitzats per realitzar aquesta commemoració. A tots els qui faran possible que es faci realitat el que ara sembla un somni. I en especial, a tots els qui han ficat des del primer moment el seu cor en la confecció d’unes celebracions ben reeixides. Al mateix temps, Esperen Una participació activa i desinteressada de tots els veïns en els diferents actes programats durant tot l’any –encara que hi hagi jornades dedicades especialment a algun sector de la parròquia, tots estem invitats a tot!-. Que es dispensi una bona acollida als qui ens visitin cercant les seves arrels cristianes. I que, entre tots, puguem construir Parròquia i fer poble consolidant la nostra identitat cristiana i els nostres vincles de germans. A tots ¡BONES FESTES DE LA PARRÒQUIA!
  6. 6. 6 25è aniversari Temple Campredó Exterior de l’antic Temple Interior de l’antic Temple
  7. 7. 7 Saluda 25è aniversari Temple Campredó Celebrar 25 anys d’un edifici tan emblemàtic com és un Temple Parroquial és una oportunitat per assaborir el seu significat i abast. Campredó té en el Temple parroquial de Sant Joan Baptista un punt de referència per a tot el poble i un motiu d’alegria i d’orgull per una obra construïda amb moltes col·laboracions. Tot comença en 1968, quan la Sra. Pilar Escardó Valls fa donació a la parròquia de Sant Joan Baptista d’un gran solar per la construcció d’un nou temple parroquial que Mn. Josep Insa, Rector d’aleshores, va rebre com una gran responsabilitat.Després d’un primer projecte encarregat per Mn.Tomàs Cardona, va ser Mn. Joaquim Blanch qui acabaria duent a terme l’actual edifici segons el projecte de l’arquitecte Xavier Martí. El 3 de maig de 1981 el Bisbe Carles va posar la primera pedra, i el va consagrar el 18 de març de 1984.Aleshores l’alcalde pedani era el Sr.Joaquim Gauxachs, i alcalde de Tortosa l’Il·lm. Sr.Vicent Beguer.NocaldirqueelquivaviureambmésintensitataquestsesdevenimentsvaserMn.Blanc, el seu Rector, qui amb la col·laboració econòmica i el treball de molts campredonencs fou el principal impulsor. En la mentalitat de l’arquitecte que va idear aquest Temple hi havia la consciència de construir un edifici singular, que parlés de Déu. Els temples cristians, destinats al culte diví, no són uns llocs més de reunió sinó que signifiquen i manifesten l’Església vivent en un determinat lloc, vertader estatge de Déu amb els homes reconciliats i units en el Crist.“En aquesta “casa de Déu”, laveritati l’harmonia dels signes que la constitueixen han de manifestarel Crist,que és present i actua en aquest lloc”(CEC,1181). Sant Joan Baptista és el titular d’aquest nou Temple Parroquial. La seva figura ja és tota una indicació, puix ens convida a preparar el camí del Senyor i assenyala la seva presència entre nosaltres. Una tasca que un temple, per la seva mateixa existència, va complint contínuament al llarg del temps. Però no podem oblidar que els elements fonamentals d’un temple cristià no són les pedres materials que el configuren, sinó “les pedres vives” que l’habiten, els cristians que en aquest lloc es reuneixen per escoltar la Paraula de Déu,per celebrar l’Eucaristia,per pregar. DonemgràciesalSenyorperaquests25anys.QuantespersonesavuisesentenmésdeCampredó perquè en aquest lloc de pregària han pogut reunir-se en moments de festa o de dolor per compartir uns sentiments de proximitat i una fe que il·lumina i encoratja la seva vida. Que aquesta celebració d’Aniversari ens convoqui de nou en aquest Temple parroquial, que és signe de la presència del Senyor i lloc de trobada per a tots. + Javier Salinas Viñals Bisbe de Tortosa
  8. 8. 8 25è aniversari Temple Campredó 3-5-1981 Benedicció de la primera pedra 18-3-1984 Benedicció del nou Temple
  9. 9. 9 Saluda 25è aniversari Temple Campredó Vint-i-cinc anys per a una parròquia són molts més anys que per a una persona. Heu viscut moltes circumstàncies de la vostra vida ben importants per a vosaltres. Heu viscut i transmès la vostra fe, és a dir, el sentit profund de la vostra existència. Totiquemoltesvegadesinconscientment,esticconvençut de que sovint heu fet el que va anunciar Zacaries, el pare del vostre patró SantJoan:“A tu infant et diran profeta de l’Altíssim,perquèaniràsaldavantdelSenyoraprepararels seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor entranyable del nostre Déu”.Sovint recordeu al poble la salvació de Déu. Dono gràcies a Déu, perquè aquella parròquia que vaig inaugurar fa 25 anys, creix no solament en habitants, sinó en profunditat i coherència de les vostres vides amb la vostra fe. I, com sempre s’esdevé, el augment del sentit cristià, també redunda en creixement del sentit de l’autèntica ciutadania. És a dir: creixement de les ocasions de convivència, i creixement en el coneixement i en l’estima dels conciutadans. Evidentment els projectes pastorals,litúrgics,formatius dels sacerdots no tenenvida,si no hihaunarespostad´entusiasmeicol·laboracióperpartdelsfeligresos.Iésaixòelqueesveu en la vostra parròquia:resposta positiva a les iniciatives del vostre Rector. Que tots els qui celebreu enguanyl’aniversari delvostre baptisme,de lavostra confirmació o del vostre matrimoni,doneu gràcies al bon Déu per tot l’amor que ha posat en les vostres vides.I recordem,amb amor,a aquells quevaren partirdurantaquests 25 anys cap a la casa del Pare Déu. Tot plegat, esteu vivint una ocasió d’agraïment a Déu, de creixement en aquest amor, i de capacitat d’estendre eixe amor als qui encara no acaben de posseir-lo. Cardenal Ricard Mª Carles Bisbe de Tortosa del 1969 al 1990.
  10. 10. 10 25è aniversari Temple Campredó Etapes de la construcció del Temple
  11. 11. 11 25è aniversari Temple Campredó En la festa patronal de la Parròquia,el dia de santJoan del 2008, iniciàvem el temps de preparació per la celebració del 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nostre temple parroquial. En aquell dia, i les altres vegades que ho hem comentat, sempre s’ha tingut present la triple dimensió de la celebració que volem fer. El temple com a lloc de trobada dels Fills de Déu L’original configuració de l’església del nostre poble,una planta de creu grega,ens recorda el mistericentraldelanostrafecristiana:lamortdeJesúsilasevaresurrecció–representada pel majestuós lluernari que del centre de la creu s’eleva cap al cel i baixa cap a les quatre naus donant llum i color a tot l’edifici-. Així, en entrar per la porta principal, ens trobem davant l’Altar Major que ens acull al seu entorn i ens fa recordar la centralitat de Crist, el Senyor, i la nostra condició de fills de Déu que hem rebut en el Baptisme –a la nostra esquerra mirant l’altar trobem la preciosa pila baptismal de la Parròquia-. Aquí, en el temple parroquial, casa acollidora, plena de lluminositat, de colors, de vida, ens espera Jesús per celebrar l’Eucaristia dominical, explicar-nos la seva Paraula i rebre el seu Cos, per donar-nos el seu amor i perdó, per escoltar les nostres súpliques i dificultats i així poder donar-nos el seu ajut i la seva gràcia que és la seva pròpia vida. Desdeltemplesomenviats,amblaforçadel’EsperitSantisotalamiradadelPareaportarla pau,l’alegriail’esperançaquehihaenelsnostrescorsperquèJesús,aquí,ensleshadonades. En el temple, pel baptisme se’ns ha incorporat a la vida dels fills de Déu i en el temple se’ns acomiada,en el darrermoment,ficantla nostravida en les mans amoroses i fidels deJesús perquè ens porti al cel. El temple com a lloc de cultura. Quan algú arriba perprimeravegada al nostre temple queda sorprès perla seva grandària, per la seva lluminositat, per la seva originalitat, perquè és un lloc elegant i senzill en el que tothom se sent acollit. Tripledimensió d’unacelebració
  12. 12. 12 25è aniversari Temple Campredó I és que, el nostre temple té també una dimensió humana fonamental: construir Església, fer comunitat. I l’ha anat fent en aquests 25 anys, i la vol continuar fent molts anys donant tambéalnostrecoriesperitil·lusióiganesdesaber,decultivarlanostravidapersermillors ciutadans,per fer créixer les nostres vides portant-les a la maduresa que dóna el saber que naix del tastar amb profunditat les veritats més fonamentals de la nostra vida. D’aquí ha nascut el programa que tenen a les mans i tants d’actes que des de la Parròquia s’han impulsat i s’han realitzat en el marc auster i preciós del nostre temple: concerts, conferències,representacions… Lafehaestatalllargdelahistòria,icontinuasentenelsnostresdies,fontimotordecultura. Sense la fe cristiana no hi hauria obres cabdals de la pintura, l’escultura, l’arquitectura, fins i tot de la ciència empírica,mèdica,biològica i astronòmica. Sense aquesta fe dels campredonencs i campredonenques, que només Déu coneix, no hagués estat possible aquest temple i la seva preciosa portalada d’entrada que és un cant ple d’imaginació i originalitat al titular de la nostra parròquia, sant Joan Baptista, a la nostra història eclesial i a la nostra història civil. Tant debò que sapiguem continuar construint amb fe, pau i amor la nostra comunitat de Campredó. El temple com a lloc de solidaritat ¡Quantes persones de diferents edats han passat pel nostre temple demanant ajuda, demanant caritat! ¡ I, quantes vegades han trobat resposta, acollida, aliments, roba, fins i tot diners! Tot ha estat possible gràcies a la generositat dels campredonencs i campredonenques que, fidels a les diferents cites, com ara, nadal, sant Joan, sant Jaume, recollida de roba, alguna necessitat urgent…, han tret del seu cor els sentiments més generosos i no els ha costat omplir la base de l’Altar Major de menjar per la “Casa d’acollida” o vàries furgonetes de roba per a Càritas. És impossible, perquè només Déu ho sap, relatar aquí la gent que ha trobat en l’Església ajuda, consol, solidaritat, comprensió… És veritat que les infidelitats dels creients també han originat dificultats, incomprensió, fins i tot, pecat. Però Jesús, en la seva infinita misericòrdia ens perdona i ens recorda amb amor que el nostre deure sempre és acollir, ajudar,perdonar… Que aquestes festes per celebrar el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nostre templeparroquialensajudinarevifarlanostrafeiacomprometre’nsambmésgenerositat a servir els germans. Víctor-Manuel Cardona Rector de la Parròquia
  13. 13. 13 Saluda 25è aniversari Temple Campredó Em plau adreçar unes paraules amb motiu dels 25 anysdel’EsglésiadeSantJoanBaptistadeCampredó. Uns anys, aquest quart de segle, que han canviat completament la configuració d’aquesta zona del poble,onamésdelaparròquiahihaelsequipaments esportius,OficinesMunicipalsielDispensari,aixícom diversos edificis d’habitatges. I és que la construcció de la nova església, gràcies a la generosa donació de la família Escardó Valls, va permetre als fidels de Campredó de disposar d’un temple digne i al municipi de tenir uns nous terrenys on construirhabitatge protegiti els equipaments municipals que tanta falta feien. L’Església de SantJoan Baptista fa, òbviament, la seva funció com a temple catòlic. Però, molt encertadament, no es tanca a acollir activitats de caràcter social i cultural,i durantaquests anys ha estatunveritable referental poble de Campredó. Des d’aquí vull reconèixer la tasca realitzada a les persones que van fer possible, ara fa 25 anys, la creació de la nova església; a tot el el poble i, en especial, a Mn. Joan Ferrer,Mn.Pepe Insa,Mn.Tomàs Cardona i Mn.Joaquim Blanch.I agraïment i suporttambé als que avui hi estan al capdavant,al Consell Parroquial i a Mn.Víctor Cardona, per la seva tasca impulsora i dinamitzadora religiosa, social i cultural del poble. Ferran Bel i Accensi Alcalde
  14. 14. 14 25è aniversari Temple Campredó
  15. 15. 15 Saluda 25è aniversari Temple Campredó El 25è aniversari de la inauguració de l’Església de Sant Joan Baptista de Campredó em porta a la memòria les conseqüències socials que va tenir la donació dels terrenys per part de la família Escardó Valls a la Parròquia de Campredó, amb la finalitat de construir una nova església. Òbviament, la Parròquia havia de vendre terrenys per poder obtenir els recursos suficients o necessaris per fer el nou Temple. Tot això va comportar que l’Ajuntament comprés 13.000 m2 de part de la finca que avui conformen les instal.lacions esportives Municipals (camp de futbol,piscina,pista poliesportiva,vestuaris) i les Oficines Municipals i Dispensari mèdic. PorteriormentiainiciativadeMn.TomàsCardona(acs)esconstituíunaCooperativade Vivendes,quevadonarllocalaurbanitzaciódetotalarestadelafinca,iqueactualment conforma tot l’entorn construït al voltant del nou Temple. La finca, que en el seu dia era eminentment agrícola (també albergà durant bastant tempselCampdefutboldeCampredó),avuiensdónaunaperspectivamoltinteressant amb tot el seu conjunt,sent actualment la zona més nova del poble. Després d’aquests breus records, és fàcil entendre la percepció de “conseqüències socials” que va tenir la donació de la família Escardó Valls, ja que va permetre disposar d’uns terrenys ben situats per fer-hi la majoria d’equipaments municipals, també la construcció de trenta-sis vivendes de Protecció Oficial en règim de cooperativa que va permetre disposar de vivenda pròpia i en condicions avantatjoses a trenta-sis famílies de Campredó, configurant tot un espai obert, harmoniós i agradable, presidit pel nou Temple, que a part de fer la seva funció Sagrada d’Església, també acull actes de caire cultural. No seria just, no recordar a totes aquelles persones que van fer possible la donació i l’execució de la finalitatpera quèvan serdonats els terrenys:Mn.Joan Ferrer,Mn.Josep Insa,Mn.TomàsCardona,Mn.JoaquimBlanch.Totsells,quimésquimenys,varenpassar les seves penúries per fer realitat el nou Temple i tot el seu entorn.A tots ells, el nostre agraïment i reconeixement per tot el que van fer per Campredó i per a Campredó. Joan Sanahuja i Ramírez Alcalde de Campredó
  16. 16. 16 25è aniversari Temple Campredó
  17. 17. 17 25è aniversari Temple Campredó El fet d’estimar i créixer, de cercar la veritat de la vida i compartir-la en perfecció, en models personals, religiosos, familiars, socials o històrics. Donem gràcies a Déu que molts dels feligresos hem pogutveure el bateig de la primera pedra, gaudir i posseir el cor del poble obra del treball i constància feta Església, la pedra viva de la llum del dia a dia. Configurant als infants,joves i més grans, fem professió juntament en parròquia, vivint amb joia la profunda raó de sempre créixer, d’estimar en pau i alegria, d’aquest tan gran núvol com es la nostra fe de la qual obrim les portes sense defallir. Compartint l’aliança i l’aniversari dels vint-i-cinc anys del nostre temple en felicitat, plenitud, agraïment,dedicació i admiració. Entre fidels caminem en tota naturalitat, amb una extraordinària generositat, des del principi fins al final de la vida per la nostra: Església de Campredó SantJoan Baptista 22-03-2009 Paquita Mulet Prats Fets d’agraïment
  18. 18. 18 25è aniversari Temple Campredó Parròquia SantJoan Baptista Campredó
  19. 19. 19 25è aniversari Temple Campredó Programa d’actes
  20. 20. 20 25è aniversari Temple Campredó Jubileu de tots els batejats en els 25 anys Diumenge 8 de febrer 11h.Missa. 12h.Espectacle a la plaça de l’Església i vermut popular.Jocs per als xiquets. 14h.Dinar de germanor al restaurant“L’Ardiaca”. Setmana central de les celebracions jubilars dels 25 anys Dissabte 14 de març 12h. Inauguració de l’exposició de mostres del grup de manualitats, de les dones de labors, de pintors del poble i de fora, del col·legi d’educació especial “Verge de la Cinta”, de troballes antigues al nostre poble i de documents gràfics de la construcció de la nova Església. Lliurament dels premis dels concursos de dibuix i de redacció del col·legi públic “Port Rodó”. 12,30h Concert de la Banda municipal de Tortosa,sota la direcció de sr.Juan José Grau. 13,30h.Vermut popular. 16h.S’obre l’exposició fins les 18h.Com cada dia de tota la setmana. 17h.Partit de futbol de la UE Campredó en homenatge a la Parròquia. Diumenge 15 12h S’obre l’exposició fins les 14h.Com cada dia de tota la setmana. 16h – 18h exposició oberta. Dilluns 16 22,00h. Taula rodona: “L’engrescadora església de sant Pau”. Mn Josep Lluís Arín, Vicari general de la diòcesi de Tortosa. Dimarts 17 22,00h. Taula rodona: “Com es va construir el nostre Temple?” Mn. Joaquim Blanch, rector emèrit de Campredó. Dimecres 18, dia que es fa beneir i inaugurar el Temple 22,00h.Taula rodona:“L’educació cristiana dels fills.Tasca de la família i de la Parròquia”. Excm.i Rvdm.Mons.Javier Salinas,Bisbe de Tortosa. Dijous 19 22,00h. Taula rodona: “La vida humana com a vocació”. Mn. Xavier Vilanova, rector del Seminari Diocesà. Març
  21. 21. 21 25è aniversari Temple Campredó Divendres 20 19,00h.Celebració comunitària de la penitència. Dissabte 21 12,00h Inauguració del parc infantil que estarà tot el dia a la plaça de l’Església. 13,00h. Concurs popular de truites. Un jurat determinarà la millor i després podrem degustar tots junts les truites fent un vermut a la plaça de l’Església. 18,00h.Missa vespertina de Diumenge. 19,00h.Actuació de Quico el Cèlio,el noi i el mut de Ferreries. 19,30h L’estructura arquitectònica de la Parròquia de Campredó per Cristina Bestratén del Pino,estudiant d’arquitectura. 20,00h.Taula Rodona en el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nouTemple. Participen: Mons.Xavier Salinas, sr. Ferran Bel, Mn.Joaquim Blanch, sr.Xavier Martí, sr. Josep Monclús,sr.Joaquim Gauxachs,sr.Joan Sanahuja i Mn.Víctor Cardona. 20,30h.Inauguració oficial de la il·luminació de la façana principal de l’Església. 21,00hEspectacledesodesdelaplaçadel’Esglésiafinslazonaesportiva.Colladediables “Set cervells”de Jesús. 21,30h.Espectacular castell de focs artificials. Diumenge 22. Jubileu commemoratiu dels 25 anys de la benedicció del nou Temple parroquial de Campredó 11h Missa solemne presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas i Viñals, Bisbe de Tortosa. 12h.Concert del Cor Flumine. 12,30h Vermut popular a la plaça amb l’actuació de“Guardet i la rondalla”. 14,00h.Dinar de gala al Pla dels Catalans. Jubileu de tots els confirmats en els 25 anys Diumenge 3 de maig 11h.Missa. 12h.Espectacle a la plaça i vermut popular. 14h.Dinar de germanor. Maig
  22. 22. 22 25è aniversari Temple Campredó Jubileu de l’associació de jubilats Diumenge 7 de juny 11h.Missa. 14h.Dinar de germanor. Peregrinació jubilar a Roma Del 9 al 12 d’octubre Solemnitat de Tots Sants Diumenge 1 de novembre 11h. Missa en sufragi de tots els fidels difunts i de la família Escardó-Valls, que va donar els terrenys pel nou Temple. Jubileu dels matrimonis en els 25 anys.Clausura deljubileu Diumenge 27 de desembre 11h.Missa. 12h.Festival a la plaça de l’Església i vermut popular. 14h.Dinar de germanor. Octubre Novembre Desembre Juny
  23. 23. 23 25è aniversari Temple Campredó Els campredonencs són “pedres vives” Mn.Joaquim Blanch Bahima Rector emèrit de Campredó Sant Pere, apòstol de Jesucrist i que fou el primer Papa de l’Església, escrigué una primera carta als nous cristians de terres d’Àsia Menor (1 Pere 2 de 4 a 6). Hi ha una comparació: els fidels batejats són com pedres vives. “…deixeu-vos edificar vosaltres mateixos, com pedres vives, en casa espiritual per a un sacerdoci sant…”. En un dia ventoler, 3 de maig de 1981, el Bisbe Ricard Mª Carles beneïa les primeres pedres del solar on s’edificaria el nou temple. Passats tres anys –el 18 de març de 1984- el mateix Prelat consagrà el flamant edifici. Cal saber que en la Bíblia la pedra o roca és sinònim de duresa i fortalesa tan dinàmicament segura com Déu mateix. Això després s’aplica al creient que no s’apoia sobre la sorra i sí sobre la roca. La fe del bon cristià s’alça sobre la base-roca de Jesucrist Mort i Ressuscitat. Els cristians batejats-confirmats-comulgats viuen la fe no pas com un invent, imaginació o projecció seva, sinó que responen a un Déu matiner i revelador que els parla.La seva Paraula està escrita en la Sagrada Escriptura.Fragments d’aquesta Paraula es proclamen en l’Eucaristia cada dia i molt especialment el Diumenge i festes. L’Església que és Mestra i Mare a la vegada vol que els fills visquen la fe en comunitat. Res més anticristià i antieclesial que l’individualisme egoista i l’aïllament del cor. L’experiència antropològica, sobrenatural i experiencial demana un poble de ciutadans servits per un cap líder. En l’Església catòlica és l’autoritat del Bisbe qui nomena un rector que sigui pastor d’un ramat concret anomenat Parròquia. Ho explica molt clarament el cànon 519 del Codi de Dret Canònic. Vull copiar-lo íntegrament: “El rector és el pastor propi de la Parròquia que li ha estat confiada i exerceix la cura pastoral de la comunitat encomanada sota l’autoritat del Bisbe diocesà en el ministeri de Crist, del qual ha estat cridata participar,pertal que pera aquesta comunitatexerceixi les funcions d’ensenyar, santificar i regir,amb la cooperació dels fidels laics,segons la norma del dret”.
  24. 24. 24 25è aniversari Temple Campredó Cal recordar però, que si la Parròquia és necessària com a comunitat de fidels on creixen,viuen i moren, no és suficient ella sola i s’ha de complementar amb les altres comunitats, Moviments, institucions que l’ajudaran moltíssim. Vegeu cc. 519 i 520. Està clar que la Parròquia no és una illa i sí una península. Com viu i es realitza una Parròquia Els cànons 528, 529 i 530 del Codi cal llegir-los íntegrament. Presenten un rector com a pal de paller, com a sembrador, un home de Déu que serveix els feligresos constituint-los en comunitat oberta a tothom. Aquesta comunitat, gairebé sempre territorial, es sustenta sobre un trípode essencial. Si falta un dels tres suports, cau la comunitat.En concret: 1.- La fe,do de Déu acollit lliurement per l’home. 2.- Pregària i celebració de la fe per mitjà dels sagraments. 3.- Viure moralment la fe com a servei en la vida personal,familiar i social. Una bona síntesi l’exposa el cànon 204: 1. Els fidels són els qui, pel fet d’estar incorporats a Crist per mitjà del Baptisme, són constituïts en Poble de Déu, i esdevinguts partícips, per aquesta raó, de la funció sacerdotal,profètica i reial de Crist,segons la pròpia condició de cadascú, són cridats a exercir la missió que Déu ha encomanat a l’Església que ha de complir en aquest món. 2. Aquesta Església, constituïda i ordenada com a societat en aquest món, subsisteix en l’Església catòlica, governada pel successor de Pere i pels Bisbes en comunió amb ell”. 1.- La fe que es demana al Poble de Déu com Església és una fe acollida com a resposta a la revelació presentada com a Revelació per l’Església. La fe ha de créixer per mitjà de la pregària, celebració dels sagraments i la pràctica de la moral natural i cristiana. La fe ha de ser inculturada en el temps i espai ambiental. Així el cristià es realitza com a pelegrí que és testimoni d’allò que creu. 2.- El cristià creix participant en la celebració dels set sagraments que són signes que realitzen allò que signifiquen. Els Rituals contenen unes normes que expressen i ajuden a la celebració correcta. Els tres primers sagraments: Baptisme, Confirmació i Eucaristia, anomenats sagraments Pirámide invertida
  25. 25. 25 25è aniversari Temple Campredó de la Iniciació Cristiana suposen una preparació catequètica per tal d’aconseguir el fruit que l’Església espera.Tots tres i moltespecialmentl’Eucaristia fan l’Església,Poble de Déu. Quan això no s’aconsegueix cal imposar el criteri: val més l’autenticitat que el número; menys però bons. Quan els iniciats troben una comunitat que els acull amb caliu segur que estarem en la línia de la nova evangelització que pregonava Joan Pau II. 3.- Lavivència de la fe cultivada i celebrada ens portarà aviure-la moralmenten la intimitat personal i en la societat que ens envolta. La Parròquia ha d’animar els joves i adults a servir en feines intraeclesials i també en el camp del treball empresarial i en la sana política. El perfil apostòlic del rector que l’Església demana avui està perfectament explicat en el cànon 521, 1 i 2: “1. Perquè algú pugui ser designat rector vàlidament cal que hagi rebut el sagrat ordre del presbiterat. 2. Que, a més, excel·leixi per la seva sana doctrinailaprobitatmoral,dotatdezelperalesànimesilesaltresvirtutsitinguitambé les qualitats exigides pel dret universal o particular per a tenir cura de la Parròquia corresponent”. Recentment s’ha celebrat a Barcelona un Congrés Internacional de Teologia Pastoralsobre“LaParròquia,comunitatmissionera”.Convéllegirlesponèncieselsrectors interessats. No cal però, que ho facin els laics de Parròquies petites. Confer: Quaderns de Pastoral número 209 abril 2008. Per acabar volem copiar unes paraules de Vida Diocesana, 10 de novembre de 2008. Diu el sr. Bisbe Salinas:“En l’Església tots són responsables de la fe.Tots som cridats a transmetre-la amb paraules, obres i, sobretot, amb el testimoni. Sacerdots, persones consagrades, fidels laics, arrelats en un mateix Baptisme… per al bé de tots som cridats a mostrar que Crist és Llum i Vida al cor dels valors i les decisions, de les esperances que configuren la societat”.
  26. 26. 26 25è aniversari Temple Campredó Parròquia de Campredó Cristina Bestratén del Pino Estudiant d’arquitectura Quan se’m va demanar de realitzar una presen- tació des del punt de vista arquitectònic de la Parrò- quia de Campredó no vaig dubtar ni un segon en ac- ceptar-ho. Comatothom,m’agrada treballaragusti,enaquest cas,noteniacapdubteque realitzant un treball de documentació i recerca de l’edifici gaudiria un 100% de la meva feina. A més a més, al ser bate- jada en aquesta parròquia, encara em va fer més il· lusió realitzar-ho. Era conscient que la volumetria interior del Temple i les seves propor- cions, tant en planta com en alçada, m’ajudarien a realitzar bé la meva feina, podent “retratar” l’església sense li- mitacions. El joc de llum dels vitralls i dels lluernaris, a més a més, col·laborarien a l’hora d’extreure bones imatges i poder fer així una presentació que estigués a l’alçada de la qualitat de l’edifici. L’església de Campredó va ser consagrada el 18 de març de1984,gairebétresanysméstarddelaposadadelaprimera pedra,el 3 de maig de 1981. Com tota obra arquitectònica, durant la seva execució va sofrir diversos canvis. Canvis de replanteig, d’usos, de materials... Però de tots ells, n’hi ha un de molt important: s’hi va donar a la planta un gir de 90º. D’aquesta manera Planta del nou Temple. Arquitecte: X. Martí.
  27. 27. 27 25è aniversari Temple Campredó s’aconseguia que l’edifici de l’habitatge obtingués una millor orientació ja que a l’àrea del Temple,fos quina fos l’orientació,no s’experimentaria cap canvi d’il·luminació.Aixòva ser possible gràcies a que l’edifici és una obra de planta central. Gràcies a aquest concepte d’edifici,a l’hora de fer el replanteig,l’esforç va esdevenir bastant insignificant. L’obra consta exactament de dues naus quadrades que s’interseccionen en un punt central.En aquestpuntes dóna lloc a l’entrada de llum zenital.Aquesta penetra a través d’un lluernari que creix cap a l’exterior i cap a l’interior de l’edifici. A la part exterior del lluernari s’aprecia una geometria bastant complexa donant sensació de vibració, de moviment. A la part interior, en canvi, el lluernari és tractat d’una forma més senzilla, i és ornamentat de la mateixa manera que els vitralls que composen la façana, amb motius abstractes. Així doncs, no hi ha dubte que tant els vitralls com el lluernari van estar realitzats pel mateix autor, Domènec Fita. L’obra de Fita també es pot contemplar als murals que conformen la façana principal,sobre els quals parlaré més endavant. Pel que fa a la il·luminació, de llum natural al temple no li’n falta. Durant el dia, rajos de llum s’endinsen a l’interior a través dels vitralls, dibuixant al terra figures de colors. De nit, la llum artificial de l’interior del temple regala al poble de Campredó resplendorsquetenyeixenl’ambientdelvoltantdelaparròquiacomunfarqueguia,dins de la foscor de la nit,cap on s’hi troba la llum de vida. Sobre la qualitat espaial de la zona del Temple he de dir que és admirable. En planta, delaintersecciódelsdosquadratss’originaunacreuidosespaisquadratsdedimensions més reduïdes (en un se situa el cancell d’entrada i en l’altre l’habitatge). A cada un dels braços de la creu s’ha ubicat una nau. A més a més, el cancell d’entrada i l’altar estan enfrontats, formant un eix central, de manera que quan accedim al temple ens trobem davant mateix de l’altar major. A l’esquerra de l’eix, hi ha la Pila Baptismal i, a la dreta, hi havia la Mare de Déu de la Cinta,que avui és ubicada al costat de la Pila Baptismal. També, com es pot observar, no hi ha pilars visibles que incideixin en el camp visual del visitant, dotant al Temple de sensació de profunditat, amplitud i la possibilitat de poder contemplar tots els espais des de qualsevol punt.
  28. 28. 28 25è aniversari Temple Campredó Pelquefaalacomposició exterior em centraré en l’entrada principal, per ser, aquesta façana, una de les que té caràcter més artístic. Com ja he dit anteriorment, els murals que hi ha sota el pòrtic d’entrada són obra del mestre Fita. Aquests murals es divideixen en tres temàtiques diferents, però molt lligades a la vida de la parròquia. Al centre, Sant Joan Baptista, titular de la parròquia; a l’esquerra, un resum de la història civil de Campredó; i a la dreta, la història eclesial de Campredó. En aquest mural de la dreta s’aprecia,per exemple,el nom i imatge de Gaufred,el primer Bisbe deTortosa després de la reconquesta de Ramón Berenguer IV;també la Verge de la Cinta,on es vol representar que, a la matinada de la festa de l’anunciació de l’Àngel a Maria, Maria aparegué a l’altar de la Catedral l’any 1178.També hi trobem “Arnau de Jardí”, Bisbe natural de Bítem famós per l’arbitratge o mediació entre els senyors nobles i el poble que defensaven redaccions diferents en lleis.Esveuen també els dibuixos-dissenydels edificis de Fontde Quinto,Mas de la Missa, Parròquia anterior i façana de l’ermita de la Petja, que representen les arrels de la nostra fe situada a la parròquia,entre altres. Com veiem tots els detalls estan pensats de forma acurada dotant de sentit a tots els elements que conformen el temple. Vidre, pedra, obra vista, gres... variació de materials, de formes i colors, que juguen entre ells de manera correcta,constituintuna obra arquitectònica ben resolta i que bé a d’enorgullir al municipi de Campredó.
  29. 29. 29 25è aniversari Temple Campredó El Cancell del nostre Temple Parroquial Rosa Mª Carles Totels detalls del nostre temple parroquial –des de l’arquitectura fins a la disposició de lesnaus,passantperlasituaciódelesimatges,lacol·locaciódelsbancs,ellluernari/piràmide o els vitralls– desprenen la seva particular simbologia. També els plafons del cancell, que exposats en forma de tríptic, amaguen una passejada simbòlica pels esdeveniments més importants de la nostra història. La Fe, com a resposta a Déu, ha de ser inculturada i, per tant, el capellà i les persones que l’acompanyen han de conèixerles seves arrels,la seva història,costums,el medi natural i les interaccions que s’han produït al llarg del temps...; aquest marc teòric és el que ha condicionat la quantitat de detalls que es poden copsar al cancell. Quines són les nostres arrels? A la base hi trobem incrustats caragols fòssils, característics de la nostra comarca i que s’han trobat pel Coll de l’Alba i l’Espluga.També hi ha una sanefa formada per les sitges, dipòsits de cereals excavats pels ilercavons en els segles VII a IV a.C. En el plafó de l’esquerra, que explica la història civil del nostre poble, es narra l’estada dels cartaginesos a les immediacions de Port-rodó, on vivien pacíficament fins que arribaren els romans. Anys més tard, cap a principis del segle VIII, arribaren els àrabs que van romandre al territori fins ben entrada la baixa edat mitjana.
  30. 30. 30 25è aniversari Temple Campredó Les explicacions del cancell continuen amb la història de Ramon Berenguer IV, qui va impulsar la reconquesta de les terres ocupades. El van ajudar els cavallers de l’Orde del Templequecomarecompensareberenunapartdelesterresarrabassadesalsmusulmans. Méstard,aqueststerrenyspassarenamansdel’Ordedel’HospitaldeSantJoandeJerusalem. Els soldats genovesos, que també s’uniren a la contenda amb Ramon Berenguer IV, van adquirir una illa –ara ja desapareguda– situada a l’actual barri de Ferreries de Tortosa, i en tot aquest procés de distribució de terres, el sector de Port-rodó va quedar dividit en tres partides: La Pedrera, Roca-corba i Campredó; propietats que, anys més tard, entrarien a formar part de les possessions de la família Montcada, senyors de Tortosa. El 1820, totes tres partides s’uniren en una sola heretat coneguda com Campredó,propietat de la família Oliver de Boteller. Al centre de l’obra es reprèn el simbolisme religiós i s’hi representa SantJoan Baptista, batejant al riu Jordà. A la banda dreta, la part eclesial, està dedicada a religiosos involucrats, directa o indirectament, amb la història de Campredó. En primer lloc, de baix cap a dalt, hi trobem el nom de Gaufred, monjo procedent d’Avinyó i primer bisbe de Tortosa després de la reconquesta. Tot seguit s’hi llegeix els noms de Ponç de Monells, fundador de la catedral, i Arnau de Jardí destacat personatge per la seva funció de mediador en l’aprovació del llibre ElsCostumsdeTortosa. També hi apareix Sant Vicenç Ferrer, figura renombrada per les seves predicacions. Es dedicà especialment a la conversió de jueus i també de sarraïns i fou col·laboradordel Papa BenetXIII,conegut popularment com el Papa Lluna. Elsteòlegscristiansielsrabinssóndestacatsperlasevaactituddialogantirespectuosa entorn a la qüestió de siJesucristera Déu.Les referències a religiosos continuen ambAdrià VI –qui éssent bisbe deTortosa va ser anomenat Papa–,Joan Pau II i Ricard Mª Carles,Papa i Bisbe respectivament,en el moment de la construcció del nostre Temple Parroquial. Al cancell també s’hi representa l’ermita de la Petja, que depenia de la parròquia tortosina dels Àngels, parròquia matriu de la de Campredó, on es van registrar els primers batejos. Al seu costat es pot reconèixer el Mas de la Missa, a Font de Quinto, partida que posseïaunacapelletaonescelebravamissaelsdiumengesperalssenyorsdelmasielsfidels de la contrada. Tampoc hi falta l’ermita de Solicrú, l’única ermita del terme de Campredó, situada en un turó des d’on s’albira una bona panoràmica sobre l’horta de l’Ebre i on cada 1 de maig s’hi celebra la Festa de la Mare de Déu de Solicrú. El dibuix de l’església vella –que fou tombada amb la construcció del nou temple– i un plànol de la que s’anava a construir coronen l’esmentat plafó. Per últim, s’hi poden veure els noms de Mossèn Federico, capellà de Campredó mort en 1936 i persona molt propera als seus feligresos. Conten que es desplaçava per la via del tren quan anava a visitar la gent que vivia pels horts i aquests li agraïen la seva visita amb algun producte del camp. Just al seu costat,el de Mossén Blanch,rector de la Parròquia en el moment de l’execució del nou Temple i que, juntament amb l’arquitecte i altres artistes, van programar un edifici molt senzill,però ple de simbologia.
  31. 31. 31 25è aniversari Temple Campredó La imatge de la Verge de la Cinta de Campredó. Punt final i inicial de la iconografia de la Santa Cinta de Tortosa Jacobo Vidal Franquet I. Malgrat que des de mitjan segle XIVhi ha constància de l’existència d’una relíquia de la Santa Cinta a la catedral de Tortosa, i que a partir del 1508/1509 es va posarperescritlarelaciódelmiracleque anomenem Baixada de la Cinta, no va ser fins al segle XVII que la plàstica local va començaradesenvoluparunaimportant producció artística relacionada amb aquesta narració. Abans –i només a partir del segle XVI– una sèrie d’imatges marianes que no tenien res a veure amb el que després serà la iconografia local van ser “vulgarment” anomenades “de la Santa Cinta”.1 Les imatges “canòniques”2 de la Verge de la Cinta de Tortosa són ben conegudes: en primer lloc hi ha les de caràcternarratiu,enquèesdesenvolupa la història bàsica –o el tema iconogràfic pròpiament dit: la Baixada de la Cinta– i en què, per tant, apareix la Mare de Déu lliurant el cíngol a un clergue dintre de la catedral de Tortosa. Evidentment, aquesta imatge té diverses variants (aparició o no de la cort d’àngels, dels sants Pere i Pau, d’un marc arquitectònic o celest, etcètera). Es desenvolupa, especialment –però no únicament–, en gravats. En segon lloc, hi ha les de caràcter descriptiu, en què apareix la Mare de Déu sostenint la Cinta de forma aïllada i intemporal.Aquestes imatges“descriptives”també són protagonistes de l’estampa, però les més importants superen aquesta producció popular i 1 J. Vidal, Les imatges de la Mare de Déu de la Cinta (De forana a localista. Una aproximació a la iconografia de la Santa Cinta de Tortosa), Tortosa, 2004, pàssim. 2 Parlem d’imatges canòniques des d’un punt de vista estrictament iconogràfic. És a dir, ens referim a les imatges que segueixen la llei general de la iconografia de la Verge de la Cinta de Tortosa.
  32. 32. 32 25è aniversari Temple Campredó són protagonistes d’obres de pintura, d’escultura i d’argenteria. És remarcable, per la seva altíssima qualitat estètica i per la gran influència que ha exercit, la imatge processional de plata i porcellana realitzada pel barceloní Francesc Via a l’inici del segle XVIII.3 II. Com hem dit, entre els segles XVII i XX, es va produir un gran desenvolupament en la producció d’aquest tipus d’imatges, a causa de la gran devoció que va assolir a les terres del bisbat de Tortosa. Precisament el màxim creixement del culte a aquesta advocació i, en conseqüència, la seva gran popularització, hi han fet aparèixer la confusió iconogràfica, basada en la identificació de l’advocació de la Santa Cinta de Tortosa amb la de la Bona Esperança.Aquest fet, fins a cert punt, ha posat la iconografia cintera en el mateix punt en què va estar al segle XVI,abans que s’hi creessin les imatges“canòniques”. En aquestpunt,cal feruna petita explicació històrica i dirque el germen de la confusió és antic. Penso que, en primer lloc, es troba en el fet que la relíquia o, més ben dit, en el fet que totes les relíquies de la cinta que hi ha registrades arreu d’Europa des de l’Edat Mitjana es relacionen amb la capacitat de protegir els parts i les parteres.4 Pel que fa concretament alcastortosí,caltenirencomptequeelvincledelarelíquiadelaCintaamblaprotecciódels parts data d’abans del 1363 (moment en què es regula el seu ús) i, per tant, és molt anterior a la tradició de la Baixada (fixada el 1508/1509). A més, en el nostre entorn s’ha produït una considerable confusió filològica basada en una falsa etimologia popular, ja que s’ha tendit a relacionar la Verge de la Cinta no amb la relíquia i, sobretot, no amb la Baixada, sinó amb la paraula “encinta”. En aquest punt ens cal dir que aquesta paraula,encara que actualment acceptada en el corpus de la llengua,no és catalana,sinócastellana(pertant,noapareixalcatalàmedieval)ique,segonssantIsidorde Sevilla,procedeix del llatí“incincta”.El significat d’aquest mot no té res a veure amb la cinta, faixa, cíngol o cinyell de la Verge, sinó amb el fet que les dones prenyades no poden anar cenyides amb força a causa del seu estati,en conseqüència,no té absolutamentres aveure amb la matèria que estudiem.5 Per la seva banda, la tradició del descens miraculós de la Verge a la catedral de Tortosa (la Baixada de la Cinta), en la qual es basa la iconografia local des del segle XVII, no fa cap referència a la funció de la relíquia ni, encara menys, al fet que el descens a Tortosa fos protagonitzat per la Mare de Déu en estat de gestació. Contràriament, la narració del miracle, l’element que fixa doctrinalment la tradició i, fins a cert punt, la consolida, afirma que la Verge Maria va aparèixer a la catedral de Tortosa acompanyada dels sants Pere i Pau, ja coronada com a reina del Cel (corona que va rebre del seu Fill) i, segons la versió de 3 J. Vidal, Les imatges, pàssim. 4 L. Réau, Iconografía del arte cristiano. Iconografía de la Biblia. Nuevo Testamento. Tomo 1 / Volumen 2, Barcelona, 1996, pàg. 65-68. 5 J. Corominas, Diccionario crítico etimológico, II, Madrid, 1976 (3a ed.), pàg. 260.
  33. 33. 33 25è aniversari Temple Campredó Martorell (1626), donant les gràcies als tortosins perquè la Seu va ser “edificada à honra de mi hijo y mía”. És a dir, que apareix a Tortosa no com a futura mare, sinó com a “Madre de Dios”,com diuen explícitament els textos dels segles XVI-XVII.6 En aquest punt, pot resultar convenient que citem unes paraules, molt intuïtives, que el pare Manuel Trens va publicar el 1947 en el seu compendi sobre la iconografia –o les iconografies– de la Mare de Déu a Espanya: “Más por su significado que por su iconografía, hay que colocar dentro de la zona de las Vírgenes de la O [Verge de la Bona Esperança] a la Virgen de la Cinta, que se venera en la catedral de Tortosa y que nos brinda una delicada expresión para indicar sus esperanzas maternales. Esta virgen lleva en las manos una cinta o correa que, según piadosa tradición, María dio a un santo sacerdote de la catedral de Tortosa. A esta imagen acuden las futuras madres de la región”.7 Trens, que era un home d’àmplia cultura, malgrat que no va arribar a estudiar la qüestió, va adonar- se clarament de la distorsió existent entre la iconografia –que parteix de la narració local del descens– i la funció de la relíquia –equiparable a la d’altres relíquies conegudes arreu d’Europa. Enaquestcamídeconfusiótambéhihanparticipat,sensepretendre-ho,algunesobres d’art que són representacions més o menys “canòniques” de la Verge de la Cinta de Tortosa. Entre aquestes destaca la ja citada imatge processional de plata i porcellana,fabricada per l’argenterbarceloní FrancescVia a l’inici del segleXVIII,ja que sovints’ha ditque representa una dona prenyada. Com ja vam explicar en un altre lloc, però, això és completament impossible, ja que coneixem tota la documentació relativa a la seva confecció i en cap cas s’afirma que la figura hagi de representar una dona embarassada. Al contrari, s’afirma clarament que havia de partir d’una imatge de la Immaculada, la iconografia de la qual estava perfectament fixada en aquesta època. Segons els preceptes de Francisco Pacheco, importanttractadistadelSegled’OrisogredeDiegoVelázquez,“hasedepintar,pues,eneste aseadísimo misterio esta Señora en la flor de su edad, de doce o trece años, hermosísima niña,lindos y grandes ojos,nariz y boca perfectísima y rosadas mexillas”.8 Així, doncs, una sèrie de fets (que la relíquia s’hagi confós amb la persona –la Cinta és la relíquia, no pas la Verge– i, també, que estigui vinculada a la maternitat des de l’Edat Mitjana;que no s’hagi llegitmai de forma crítica i atenta la relació del miracle;o que s’hagin malinterpretat algunes imatges que representen aquesta iconografia) han anat portant a la identificació de la Verge de la Cinta amb la Verge de la Bona Esperança, fins al punt que s’ha arribat a demanar explícitament la confecció d’imatges de la Mare de Déu de la Cinta 6 F. Martorell, Historia de la Santa Cinta, Tortosa, 1626 [1996], pàg. 228-230. Val a dir que aquestes paraules han estat la base per a la datació del miracle vers el 1178 o 1179, però que, en canvi, no s’han llegit mai per deslligar l’advocació tortosina de la Cinta de l’advocació de la Bona Esperança. 7 M. Trens, María. Iconografía de la Virgen en el arte español, Madrid, 1947, pàg. 92. 8 F. Pacheco, El arte de la pintura, Madrid, 1990 (ed. de B. Bassegoda), pàg. 576-577.
  34. 34. 34 25è aniversari Temple Campredó en estat de gestació. En aquest punt, la pionera ha estat l’obra tallada al darrer quart del segle XX per a la parròquia de Campredó.9 Que la creació d’aquesta imatge estigui basada en una confusió no vol dir, de cap de les maneres, que sigui incor- recta des del punt de vista de- vocional.Com ha afirmatLouis Réau, un dels pares de l’estudi de la iconografia cristiana, als iconògrafs no els correspon “prescribir o proscribir un mo- tivo u otro en nombre de la or- todoxia. La iconografia no es, como la ética o la estética, una ciencia normativa. Puede ser- vir para recordar a los artistas la tradición, pero, al mismo tiempo, les enseña que todos los temas evolucionaron a lo largo de los siglos”.10 Efectiva- ment, els iconògrafs estudien els canvis, les variacions i les transformacions dels temes representatsenlesobresd’art. III. En definitiva, i estrictament des del punt de vista de l’estudi de la iconografia reli- giosa, podríem dir que, com si el temps fos veritablement un cercle –o una espiral–, avui aquest exitós tema iconogràfic local, creat al segle XVII a partir d’unes bases textuals an- teriors, es troba, amb la Verge de la Cinta de la parròquia de Campredó, en el mateix punt que abans del seu naixement,al segle XVI,moment en què algunes imatges marianes d’al- tres advocacions van ser anomenades,“vulgarment”,de l’advocació de la Santa Cinta. 9 J. Blanc i R. Miravall, Campredó, poble i parròquia, Tortosa, 1984; P. Climent, “Colom – La Cinta – Tortosa”, L’Estel, 298 (agost de 2002), pàg. 28. 10 L. Réau, Iconografía del arte cristiano. Introducción general, Barcelona, 2000, pàg. 8.
  35. 35. 35 25è aniversari Temple Campredó La parla catalana de campredó Emigdi Subirats i Araceli Aguiló Era l’abril de 1990 quan a la revista local Soldevilavàrem endegaruna secció que portava per títol El nostre català. La implantació de l’ensenyament de la nostra llengua després dels anys de dictadura franquista va ser una de les apostes més importants i agosarades de la reinstaurada Generalitat de Catalunya a finals de la dècada de 1970. Anys després, i des del governcatalà,esvatirarendavantunapolíticad’immersiólingüística,ambungranconsens polític, que ha portat uns fruits veritablement molt positius tant a nivell educatiu com social,atès que ha evitat l’exclusió d’una franja important de població per a la qual el català era una llengua totalment aliena. Es va apostar per un català estàndard tant en l’àmbit educatiu com en els mitjans de comunicació públics d’abast nacional (TV3,Catalunya ràdio, etc.). La cursa envers la normalització del català l’encapçalava el model fabrià, del Mestre Pompeu Fabra, instaurat als anys 1930 i que havia tingut nombrosos seguidors al territori ebrenc, basat en una variant lingüística predominant, el català oriental, agafant com a veritable base la parla de les comarques barcelonines i gironines.No és cap anomalia,ja que en gairebé tots els països amb parla normalitzada s’agafa lavariant amb més parlants,que sol coincidir amb la de la capital i l’àrea circumdant,com a varietat estàndard. Des de Soldevila volíem, però, posar el nostre granet d’arena envers la dignificació del parlar ebrenc, sense qüestionar el model de Pompeu Fabra, un lingüista que ens mereix tot el nostre reconeixement per la formidable tasca de dotar el català d’una gramàtica que acabés amb segles d’escriptura inconsistent.Al mateix temps, ens vàrem interessar pel fet literari a les nostres comarques pertal d’ajudara difondre totun seguitd’escriptors/es d’alt nivell que des de les nostres terres han aconseguit fites importants dintre de la literatura catalana. Gairebé dos dècades després, continuem ferms en la difusió de la gent de lletres d’aquestes contrades. Hem estat una terra rica en literats/es. Des dels Constitudinae Dertosae o Llibre dels Costums deTortosa del segle XIII, el primer text jurídic escrit en llengua catalana que es pot consultar a l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre; passant pel cavaller renaixentista Cristòfor Despuig, el poeta barroc Francesc Vicent Garcia conegut com a RectordeVallfogona,elmonjodominicipoetaFrancescMulet,filldeSantMateudelMaestrat, màximesfiguresliteràriesenllenguacatalanadelsseglesdeladecadència;icontinuantper l’intel·lectual tortosí Francesc Mestre i Noé, que va encapçalar un moviment renaixentista a finals del segle XIX que va permetre l’aparició de grandíssims literats ja entrat el segle XX, com és el cas del memorialista Artur Bladé i Desumvila (Benissanet), el poeta i historiador esportiu Joan Cid i Mulet (Jesús),el novel·lista Sebastià JuanArbó (Sant Carles de la Ràpita), el dramaturg Joan Povill i Adserà (Vilalba dels Arcs), el poeta Salvador Estrem i Fa (Falset) o el poeta i periodista Roc Llop i Convalia (Miravet). Tots ells varen mostrar una autèntica fidelitat a la llengua de la terra. La Generació de la revista Gèminis, els tortosins Gerard Vergés,Manel Pérez i Bonfill,Zoraida Burgos,Jesús Massip i Ricard Salvatvaren aportaruna mica de claror en un període de gran foscor per a les nostres lletres en plena postguerra.
  36. 36. 36 25è aniversari Temple Campredó La seua herència formidable ha permès que avui dia ens trobem amb una llengua viva al carrer,amb un índex de catalanoparlants superior al de la majoria de comarques del país,i amb l’existència d’escriptors/es de gran nivell, coneguts arreu del nostre domini lingüístic: Emili Rosales (la Ràpita), Andreu Carranza (Flix), Francesca Aliern (Xerta), Jesús M. Tibau (Cornudella), Carme Meix (Gandesa), Miquel Reverter (La Ràpita),Joan-Elies Adell (Vinaròs), Albert Roig (Tortosa) i tants i tantes altres. Sortosament,el català s’ha incorporat amb força en l’àmbit de les noves tecnologies.El fenomen blocaire ha irromputamb força a casa nostra.Campredó és precisamentel quart poble quant a nombre de blocaires de les Terres de l’Ebre, només darrera de poblacions molt més grans com són les veïnes Tortosa,Amposta i Flix.A més, tots/es els i les blocaires campredonencs/ques fan ús de la llengua catalana, la qual cosa demostra l’èxit del procés normalitzador del català. La parla a Campredó Hi ha pobles ebrencs amb una fonètica molt característica com és el cas d’Ulldecona (Montsià) o Paüls i Xerta (Baix Ebre). La parla d’aquestes poblacions mereix una especial atenció per part de lingüistes i filòlegs, que tenen un autèntic filó per als seus estudis. No és el cas de Campredó, ja que el parlar dels nostres ciutadans no és identificable respecte al de poblacions veïnes com l’Aldea o Tortosa.Tampoc no hem estat un poble que conservi paraules estrictament locals, concernents a àmbits com la gastronomia o l’agricultura, com passa en alguns pobles ebrencs que tenen vocabulari força identificatiu. En canvi, ens agrada reivindicar algunes qüestions de lèxic i expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l’Ebre.  El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera ens porten a la construcció deverbs com agranar,usaten expressions com agranarcap a casa, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una de les paraules que més sobta a altres parlants és escurar,és a dir,rentarels plats;una acció derivada és fer l’escuranda. De fet, escuranda fa referència al conjunt d’estris que han de ser rentats. També voldríem fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com ando- siau o ando-sien enlloc d’adéu-siau, de la qual persones de generacions més grans fan un ús extensiu. Unadelesexpressionsmésnostradesésalego.Noestemparlantdel’expressióhastalego, un evident castellanisme de luego. Per si sola, la paraula alego esdevé sinònim de prompte o en un futur: alego vindrà, alego no podrem sortir de casa, alego en seran més que natros. També hem de destacar el fet que usem una v en diminutius com peuet o pouet que esdevenen pevet o povet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda, en català oriental), que en alguns pobles pronunciem poval; i en paraules derivades com una poalada d’aigua que pronunciem povalada.També és curiosa l’expressió mes que sigue, que usem enlloc de encara que sigui només:vés al cursetmes que sigue perquè teveiguen la cara; també pot significar tan de bo:mesquesigue,jugueMessi.A Campredó la pronunciem mas.
  37. 37. 37 25è aniversari Temple Campredó Els argilers Més paraules i expressions campredonenques i ebrenques Creiem que cal reivin- dicar tot un seguit d’ex- pressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comar- ques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs,atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a par- lars uniformes de tota una comarca o comarques. Aquestes expressions nos- trades són la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres set- manes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària, s’han apuntat a diverses campanyes adreçades a l’apadrinament de paraules en desús, les quals són molt necessàriesja que apropen els estudiants a la parla comarcal.Ensvoldríem centraren algu- nes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d’altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula gonia, que pren el sentit de pressa o d’angúnia. Portogonia equival a tincpressa.Alavegada,tincgoniaquenovevol diresticpreocupatquenove, ja que la situació em causaangúnia,preocupació.Aquesta és una expressió col·loquial que s’usa arreu de les poblacions ebrenques. També és curiós l’ús de la paraula espai com a sinònim de vés amb compte. També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions parla més espai (a poc a poc) o vés espaiet (condueixamb cura). Una altra expressió ben nostra és feravio, que vol dir enllestir feinesambrapidesainusitada.Veiem com hasfetavio tambévol dirhastornatràpid o hasacabat prompte. Moltes d’aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies. És una xamba disposar d’aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. Quina xambahemtingutavui en un partitde futbol,fa referència al fetque la sortha estatal costat de l’equip al qual donem suport. Dignificació del lèxic ebrenc Elnostreparlarespotdignificardemoltesmaneres.Posaremtresesplèndidsexemples que de ben segur facilitaran la recuperació de paraules i el manteniment de la fonètica pròpia. Un conegut hotel de Deltebre (Baix Ebre) disposa de diverses vidrieres que estan
  38. 38. 38 25è aniversari Temple Campredó decorades íntegrament amb paraules gastronòmiques tal com s’usen i es pronuncien en algunes poblacions del Delta de l’Ebre. L’escriptura és fidel a la fonètica emprada en aquests pobles del territori. Com a exemple, la paraula potaque, referint-se a un menjar que en diversos llocs de les Terres de l’Ebre rep una denominació força diferent:recapte,olla barrejada, etc. A Campredó, la pronunciem potaje, amb el so característic de la j castellana. En la majoria de comarques de Catalunya es coneix com a escudella, i ha esdevingut un dels plats gastronòmics més importants del país. Val a dir que fonèticament el parlar ebrenc, sobretot entre la gent gran, tendeix a la realització del canvi de la j per la c, com comprovem amb noms de procedència castellana com José o Juanito, que esdevenen Cosé o Cuanito, pronunciats pels més grans de casa. La vidriera en qüestió tenia molts altres noms referents a fruites, verdures i plats de menjar com: abercoc,aborgingo,primentó,llima, xapadillo,pataques,llangostí,massana,etc. En aquest mateix àmbit de reivindicació de paraules, la tasca Lo Pati deCampredó,quedesque érem uns adolescents hem considerat com el nostre bar de capçalera, fa uns mesos va ser reformada i hi van afegir una portalada magnífica, amb una vidriera a l’estil de l’anterior, que incloïa el nom de moltes de les partides de la població: Timbes Roges, Font de Quinto, Espluga, Raval del Pom, Sant Onofre, Roca-Corba, Racó, Mas de la Missa, Bassa Venècia, Argilers, Barranc dels Pixadors, Soldevila, Ribé, Les Barraques, Coll-redó, Solicrú, Lligallo de les Veles, Barceloneta, etc. Aquesta mena de vidrieres, a part de la funció estètica i decorativa, també serveixen per afavorir la preservació de vocables nostrats, siguin paraules de referència o noms de partides rurals, moltes de les quals ja són desconegudes entre les generacions més joves. Un altre exemple excel·lent és la porta de l’església de SantJoan Baptista de Campredó, estèticament magnífica, una obra d’art que cal reivindicar com un dels actius més bells de lapoblació.Enunpoblecomelnostre,onestemtreballantmoltafonsenversladignificació del patrimoni històric medieval, hem de saber valorar adequadament el fet que comptem amb una joia arquitectònica que justament el 2009 compleix el 25è aniversari de la seua construcció. Està dividida en tres parts, que representen la història del terme, la història religiosa de la regió ebrenca i el sant patró. L’artista gironí Fita va fer una gran obra ja que va tenir cura de tots els detalls i ens permet fer un emotiu viatge a través de la història.Va Nòria del mas de Pepe de Curto
  39. 39. 39 25è aniversari Temple Campredó fer una tria de fets històrics que són cabdals en el nostre passat. Recorda figures com Mn. Frederic Casanova, bisbes de la diòcesi, rectors de la parròquia... però també personatges de la història com Ramon Berenguer IV, i ens recorda el nostre passat romà i templer. Recentment, i a instàncies del rector Víctor Cardona, s’ha portat a terme la neteja i adequació d’aquesta important obra arquitectònica. En definitiva, una porta que recorda la història mentre retrata, de la manera més simple i bella, les nostres arrels, i que alhora ens permet recordar toponímia nostrada. El català normalitzat El català s’ha anat normalitzant progressivament. A les Terres de l’Ebre podem presumir del fet que gairebé la totalitat d’escriptors/es fan ús de la llengua de la terra. El mateix succeeix en àmbits tecnològics d’internet com webs o blocs en els quals l’ús d’altra llengua que no sigui la pròpia de Catalunya és gairebé testimonial. També ens omple de satisfacció la publicació d’Aïnes i Cruïlles, la primera gramàtica del català occidental dels lingüistes Josep Panisello i Joan Bertran, una eina veritablement extraordinària. Mereix també tot el nostre reconeixement l’extraordinària feina que s’ha vingut realitzant des de l’escola quant a la incorporació al català de l’alumnat immigrant durant les darreres dos dècades. Esperem que el català millori l’estat de salut arreu i que no ens veiem en un futur en la necessitat de recordar aquell famós refrany que diu:quiperdelsorígensperdlaidentitat!
  40. 40. 40 25è aniversari Temple Campredó Un acte notarial de fitament a Campredó any 1556 Joan-Hilari Muñoz i Sebastià A l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, actualment ubicat als Reials Col·legis de la ciutat de Tortosa, es conserva un dels fons documentals més important del sud de Catalunya, hi destaquen els seus protocols notarials històrics, feliçment retornats a Tortosa després d’un perllongat exili a la ciutat de Tarragona durant gairebé setanta anys. Els manuals dels notaris són molt importants per conèixer la història d’un territori,ja que contenenunagranquantitatd’informacióoriginàriamentprivada,peròqueambelpasdel temps aporten valuoses dades per als historiadors contemporanis. Aquest és el cas del document que tot seguit transcriurem: es tracta d’un acte de reposició d’unes fites a la llavors heretat de Campredó realitzat a mitjans del mes d’agost de l’any 1556, seguint un altre acte similar realitzat l’any 1496, o sigui seixanta anys enrere. En aquest document, un seguit d’autoritats eclesiàstiques, amb l’ajut d’uns pagesos que coneixien la zona, varen revisar l’estat en el qual es trobaven les fites que dividien aquesta heretat en dos sectors: en un el comanador del Temple1 no rebia cap mena de delme,2 cobrant-ho íntegrament aquestes persones eclesiàstiques, mentre que en l’altre sector hi tenia dret a rebre un terç. La importància del document rau sobretot en el fet que aporta un seguit de dades toponímiques (començant pel mateix nom del lloc) i històriques importants, com ara la descripció del “...principi de edifici de torre de pedra picada..”, que amb tota seguretat fa referència a la construcció coneguda popularment com la Llotja i, que a través de la informació subministrada peraquestdocument,podem saberque el seu estatja a mitjans del segle XVI no devia ser gaire diferent a l’actual. Passem tot seguit a transcriure íntegrament aquest interessant i fins ara inèdit acte notarial: 1556,agost,19.Campredó. Acte de reposició d’unes fites dintre de la heretat de Campredó, que separaven la parton el comanadordelTemple hi rebia un terç del delme del productes agraris,de la part on no rebia res. Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre; Fons notarial de Tortosa, Signatura 1494, Joan Puigverd,notarials,1556, fs.169-170v. En nom de nostre senyor Deu Jesucrist. Coneixeran tots que dimecres que contàvem denou del mes de agost del any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist mil cinchcents sinquanta y sis, lo venerable mossèn Pasqual Jayme, prevere comensal de 1 Tot i que l’orde dels templaris havia estat suprimida a principis del segle XIV i, en el cas de Catalunya, tots els seus béns varen passar a mans dels sanjoanistes, encara la màxima autoritat de l’antiga comanda del Temple de Tortosa rebia aquest títol malgrat pertànyer a l’ordre de l’Hospital. 2 El delme era una desena part de la collita que els pagesos lliuraven a l’església per al seu manteniment econòmic.
  41. 41. 41 25è aniversari Temple Campredó la Seu de Tortosa, rector de la sglésia de la villa de Vilalba de la dita diòcesis de Tortosa procurador per a les coses davall scrites,legítimament constituït e nomenat per lo il·lustre y reverendíssim senyor don Fernando de Loazes, per la gràcia de nostre Senyor Deu, bisbe deTortosayencara procuradordel reverendíssim senyormossèn Miquel Boteller,camarer, canongeypabordre de dita Seu deTortosa,segons de sa procura consta ab acte rebutperlo notari davall scrita onze del presentmes de agostyencara com a procuradorsubstitutdel magnífich senyor mossèn Joan Benet de Garret, donzell en la ciutat de Tortosa domiciliat, procurador del reverent senyor mossèn [en blanc] Ponç, degà de la dita Seu, segons de sa procura consta ab acte rebut per [en blanc] y encara com a procurador del reverent senyor mossèn [en blanc] Vilaroja, tresorer de dita Seu, segons de sa procura consta ab acte rebut per lo discret mossèn [en blanc] notari a [en blanc] del mes de [en blanc], y encara com a procurador assert substitut del honorable mossèn Miquel Steve, mercader y procurador que es del reverent mossèn [en blanc] Munyos, artiacha de Culla, segons de sa procura consta ab acte rebut per [en blanc], notari a [en blanc] del mes de [en blanc]. E de la dita substituciódelsditsaditmossènPasqualJaymefetacontsabacterebutperlonotaridavall scrit dit dia a onze del present mes de agost per lo interès los toqua als dits senyors bisbe y pabordres en lo delmari major en la heretat dita de Campredó, situada en lo terme de Tortosa en dita partida de Campredó.E lo reverentsenyormossènJaume Cerveró,artiacha de Corbera, olim infermer, [il·legible] del redelme, li toqua per rahó de sa dignitat en lo dit delme major en dita heretat de Campredó, de una part e lo reverent y magnífich senyor mossèn Galceran de Torres, cavaller comanador de la comanda del Temple de la ciutat de Tortosa perlo interès que perraó de sa comanda reb çò és,lo terç de ditdelme majoral cap y al sol de la dita heretat de Campredó,de la part altra. Attésyconsideratque en temps passatla dita heretatde Campredó essentde dos senyors,ab acte rebutperlo discretmossèn Pellicer,quondam,notari de la ciutatdeTortosa a vint y dos de maig, any Mil Quatre cents quoranta y sis, çò és, lo cap devés Font de Quinto y lo sol devés la Pedrera fonch fitada per mossèn Francesch Burgués, tunc veguer, mossèn Joan Ycarty Berthomeu Camps,dos dels procuradors de la ciutat de Tortosa,Joan Boteller, mercader,DomingoVerge,JaumeAnella,Joan Pinyol,PereVinaderyJaume Borràs,pagesos comàrbitresentrelonobledonJoandeMontcadaymossènFranceschOlivertunchsenyors de dita heretat de Campredó y per haver designat les fites de dita heretat per los caxers de les sèquies que tunc eren perdita heretatyara peral presentdia,perésseraquelles reblides no se trobe la vera notícia de aquelles per ésser cosa tan antiga y per no trobar-se y no poder arribar a la veritat ni claredat alguna, çò es, ont arribava y fins ont se rebia lo terç de dit delme de dita heretat de Campredó, çò és, al cap y al sol tocant a dit comanador sobre lo delmar lo delme de la dita heretat y rebre lo dit terç se seguien quiscun any desodis y qüestions y se speraven ésser de cada dia entre los senyors de dita heretat y coltivadors de aquella y los que tenen càrrech de replegar los delmes per los dits senyors bisbe y pabordres si per lo modo de la fitació y limitació davall scrits no se fera la debida y còmoda provisió e per obviar y apartar a les dites parts de plets y qüestions, gastos y despeses que se porien sobre açò seguir, y per star ab bona pau y tranquilitat e repós sobre dites coses,
  42. 42. 42 25è aniversari Temple Campredó los dits senyors bisbe y pabordres y lo dit senyor comanador per ésser tots eclesiàstichs y perquè toca [il·legible] les persones ecclesiàstiques dar orde, llum e carrena als altres que tinga bona pau, tranquilitat e concòrdia entre tots, los sobredits en los dits noms, unànimes y concordes y de bona voluntat vingueren sobre fins aont ha de rebre lo terç lo dit senyor comanador en lo delme de dita heretat de Campredó, sens perjuhí, emperò de les dites parts a la fitació, designació e limitació e declaració davall scrites, çò és, que constituhïts personalment en presencia de mi notari y del honorable mossèn Melcior Clua mercader y de mestre Hieroni Pasqual, çabater de la ciutat de Tortosa testimonis per les coses davall scrites, demanats y convocats y en presencia encara de Joan Balaguer, Bernat Alaix y Gabriel Vidal, pagesos pera la fitació davall scrita com a pagesos e hòmens experts pràctichs y antichs en la dita partida de Campredó, demanats e intervenints y enpresènciaencaradelreverentsenyordonPedro Boteller y de Oliver, cabiscol, canonge y pabordre de la Seu de Tortosa com a procurador que ab líbera y general administració del noble don Nofre Boteller y de Oliver germà seu, senyorútil e proprietari peravuyde tota la dita heretatde Campredó,segons de sa procura consta ab acte rebut per lo discret mossèn Pere Perera, notari de Tortosa a vuyt dies del mes de octubre del any 1555. En la dita heretat de Campredó, çò és, al cap de dita heretat a la part devés Font de Quinto devés la ciutat, en una muntanyeta o garriga la qual és més prop devés lo riu de Ebro en lo més alt de dita muntanyeta y a la part de Campredó, junt ha una fita vella,fonch posada una fita de pedra picada,la qual pedra està scrita o sculpida dient delmari major, çò és a la part que diu delmari major y stà devés la Pedrera se entén y ha de entendre que de allí avall de dita heretat és del delmari major y no ·y reb res lo dit comanador y a la part de dita fia o pedra que stà devés Font de Quinto y devés ciutat que hi ha pintada o sculpida una creu de la orde de sant Joan y és scrit o sculpit terços, i aquell designaquedeallíamunteslapartquerebloterçenlodelmededitaheretatdeCampredó lo dit senyor comanador. E dita fita mire de directe de dret a dret al cantó de la torre de la Carrova que stà dellà lo riu de Ebro y aprés devallants tots los sobredits, en presència de mi dit notari y testimonis de la dita muntanyeta se conferiren baix en la parellada de dita heretat de Campredó dant en lo dit cap de dita heretat de Campredó y proseguints la dita fitació los dits pagesos presents volents y consentints les dites parts allí presents posaren una altra fita també de pedra picada en lo modo sobrescrit,scrita,sculpida y pintada en la parellada de Fotografia de la darrera pàgina del fitament de Campredó
  43. 43. 43 25è aniversari Temple Campredó dita heretat de Campredó prop lo riu, la qual té respecte de dret a dret a la sobredita fita que stà posada en la muntanyeta sobredita y també té respecte de dret a dret al cantó de la dita torre de la Carrova,la qual fita o pedra se designa y se ha de entendre y se entén que de allí avall és del delmari major,sens rebre res de dit delme dit comanadory de allí amunt devés Font de Quinto reb lo terç en lo dit delme lo dit senyor comanador. E aprés proseguints la dita fitació conferiren se les dites parts y pagesos al altre capdavalldeditaheretatdeCampredó,devéslaPedreraenunmasetqueestàalapartdela Pedreraenunavalletaenlaqualalaltrapartdeditavalleta,devéslaciutat, hihaunprincipi de edifici de torre de pedra picada. Y sobre dit maset que stà a la part de la Pedrera quasi a al summitat de les roques çò és dalt a la riba de les roques per los dits pagesos y experts en la dita partida en presència de mi dit davall scrit notari y dels dits honorables mossèn Melchior Clua mercader y de Guillem de Puxen, criat y familiar de dit senyor comanador, testimonis per a d’açò demanats e convocats, fonch posada una altra fita de pedra picada scritaysculpidacomlessobreditesdosfites,béquelacreudesantJoanstàposadaalapart de la Pedrera y per açò designa que de allí avall de dita heretat de Campredó té e reb lo terç en lo delme lo dit senyor comanador y de dita fita devés la ciutat fins a les altres dos fites que son posades al altre cap de dita heretat de Campredó devés Font de Quinto, çò és en la muntanyetayen la parellada axí com tenen respecte a la torre de la Carrova és del delmari major,sens rebre res de dit delme dit senyor comanador. E aprés proseguints la dita fitació les dites parts y pagesos en presencia de mi e davall scrit notari y encara en presència dels propdits testimonis se conferiren baix en la parellada de dita heretat, prop del riu de Ebro, y allí per los dits pagesos y sperts volent y consentints dites parts, fonch posada altra fita de pedra picada, la qual es de respecte y mira de dret a dret a la fita que stà posada en la sumitat de les roques sobre lo dit maset, a la partde la Pedrera.La qual fita stà també pintada,scritayesculpida com la altra propdita y posada també conforme també a la sobredita,en la qual stà la creu de santJoan a la part devés Amposta o la Pedrera y designa que de allí avall en lo sol de la heretat de Campredó reb lo terç lo dit senyor comanador y de allí amunt fins a la altra fita que stà posada en la parellada de dita heretat de Campredó devés lo riu que te respecte a la torre de la Carrova y a la muntanyeta es del delmari major sens rebre res de dit delme dit senyor comanador. De les quals coses e totes e sengles, si y segons de sobre són scrites e continuades, fetes e seguides, tant los dits mossèn Jayme en dits noms y los dits senyors artiacha de Corbera, de una part, e lo dits senyor comanador de la part altra, demanaren e requiriren permi dite davall scritnotari a ells en dits noms e a qualsevol de aquells ésserfets e donats un, dos o molts o tants quant necessaris seran públich e publichs acte o actes per a tenir memòria de les dites coses en sdevenidor. Les quals coses totes e sengles damunt dites segonsdamuntsónscritesecontinuadesforenfeteseditesenladitaheretatdeCampredó, terme de la present ciutat de Tortosa, dia mes any y lochs damunt scrits y continuats, presents en les dites coses,yo dit e davall scrit notari y los testimonis sobredits scrits y per açò demanats e cridats,segons de sobre se conté.
  44. 44. 44 25è aniversari Temple Campredó
  45. 45. 45 25è aniversari Temple Campredó Campredó i els seus entorns a la segona meitat del segle XII Antoni Virgili UniversitatAutònoma de Barcelona L’abundant documentació generada per les grans senyories feudals que es van constituir a l’actualcomarcadelBaixEbrearrandelaconquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i les tropes del comú de Gènova l’any 1148 aporta molta informació, quantitativa i qualitativa, del quadrant sud- oriental de la regió: l’àrea situada entre la ciutat de Tortosa i el mar,a la riba esquerra de l’Ebre,i que té com a nucli de població més important la localitat de Campredó. Aquest breu article té per objectiu rescatar la toponímia que identificava la zona a la segona meitat del segle XII, veure com es va repartir entre els conqueridors, qui s’hi va establir, i quin va ser l’espai agrari resultant. La toponímia La identificació d’aquest indret és molt clara a partir de l’abundant toponímia enregistrada en els diplomes de la segona meitat del segle XII. De nord a sud s’esmenten els llocs que es numeren a continuació. La partida de les Arenes estava situat en el gran meandre que l’Ebre dibuixa suaument just sota de Tortosa; és probable que el nom provingui de l’arenal o sorral de sedimentació que el riu deixa en aquesta riba. En aquest indrets’hi aixecava la torre de les Llavaneres (turrisLavanderas) de la qual no en coneixem cap rastre.A partir d’aquesta zona s’iniciava l’indret de Quint (o Quinto), anomenat gairebé sempre prat de Quint (prato Quinto) presidit per la gran Torre d’Asmet o de Rocacorba, després anomenada de Sant Onofre. Era una construcció espectacular, cilíndrica i amb edificis adossats, que fou dinamitada els anys seixanta del segle XX. Per aquesta àrea i de localització difícil també hi havia l’indret d’Aguilen, després conegut com Coves de Naguillem1 ;el mas de Guerau de Salvanyac,el mas de Guillem de Sant Cugat i la torre i el mas de la Milícia (es refereix a l’orde del Temple).Just a continuació es documenten els indrets de la Pedrera i Anglesola,mentre que un xic a llevant hi havia l’almúnia –després 1 Precisament, un dels calaixos de pergamins de l’Arxiu Capitular (o de la Catedral) de Tortosa està retolat amb el títol “Tevizola, Anglerola, Bítem, Coves de Naguillem i Campredó”, el qual conté la documentació relativa a aquests indrets. Torre de Rocacorba o Sant Onofre
  46. 46. 46 25è aniversari Temple Campredó dita mas– de l’Antic, on s’hi trobava la torre Roja (turre Rubea), que segurament es pot identificar amb el mas Roig (mansum Rubeum). I ja en la línia litoral s’esmenten l’almúnia de l’Aldea,el castell de Camarles i les torres de Burjasénia i de la Granadella. El repartiment i els assentaments Una vegada identificat l’espai convé fixar-se en com se’l van repartir els conqueridors. S’observen dues estratègies en el repartiment. La primera correspon a l’àrea perifèrica,que fou atorgada pel comte de Barcelona en forma de grans entitats territorials homogènies entre els membres de l’host que havia participat en el setge de Tortosa. Entre elsgransporcionersquevanrebreaquestespaitrobem:BernatdeBell·llocvarebrel’almúnia de l’Aldea, Ramon Trasunyer el castell de Camarles, Bertran de Castellet l’almúnia de l’Antic, mentre que la torre de la Granadella fou atorgada a la Seu de Tortosa juntament amb un mas a Bítem que havia posseït el governador musulmà de Tortosa, i les viles anomenades Favarium (que s’han d’identificar amb l’actual localitat de Mas de Barberans,Montsià)2 . La segona forma de repartiment va afectar la part central. Aquí, el comte i les autoritats genoveses van fer lots més petits anomenats honors (honores), que consistien en una casa a la ciutat de Tortosa i diverses parcel·les disseminades,que van repartir entre els seus vassalls i fidels que també havien intervingut en les operacions militars. En l’àrea ressenyadaquetépercentrel’actualnuclideCampredóvanrebrehonorsAlegretd’Altafulla, Pere Rajadell, Zara, Bonifaci i Droet de Tamarit, entre d’altres. Un dels més interessants fa referència a la torre de Rocacorba. L’any 1164, el rei Alfons i Guillem Ramon de Montcada van confirmarla donació que va fer Guillem de Bell·lloc de la torre d’Asmet a favor d’Arnau de Rocacorba i la seva muller Arsenda, tot i que la possessió de la torre també la reclamaven dos genovesos: Martí Robany i Turc (DCT: 148). El document és interessant perquè precisa el nom de l’antic propietari 2 Vegeu A. Virgili: “De Favara al Vilar de Santa Maria i Carrascal (Mas de Barberans, Montsià), segles XII- XIII”, en Faventia, 21 / 2 (1999), ps. 117-128. Tombes antropomorfes del Rodeo
  47. 47. 47 25è aniversari Temple Campredó andalusí (Asmet) i justifica el nom de Rocacorba, en honor al nou posseïdor cristià. Avui, el nom de Rocacorba subsisteix en un dels barrancs que van a parar a l’Ebre procedent de les muntanyes de llevant. Malgrat la confirmació de dues personalitats tan rellevants com el propi rei i el gran Senescal (Guillem Ramon de Montcada), els dos genovesos van persistir en les seves reclamacions, i l’any 1193 s’arribà a un acord definitiu entre Berenguer de Rocacorba, segurament fill d’Arnau, i Martí Robany, en dividir la torre, amb les seves cases, murs i honors a raó de dues terceres parts i una tercera part, respectivament (DCT: 486). El document és interessant perquè aporta informacions sobre la composició d’aquestes torres.Amés de la pròpia construcció hi havia cases adossades i,totplegat,es rodejava d’un mur,tal i com s’aprecia en les fotografies conservades d’aquesta mateixa torre.Aquestnucli habitat constituïa,al seu torn,el centre d’una explotació agropecuària. Des de ben aviat, l’orde del Temple, que havia fundat la seva casa al sector meridional de Tortosa, es va interessar per l’indret i va començar a adquirir parcel·les i peces de terra als receptors dels honors abans esmentats, ja per compra, ja per permutes, de manera que es convertí en el principal terratinent de la zona. Tanmateix, va haver d’arribaraacordsamblaSeudeTortosa,iambelbisbeenespecial,perdelimitarlesàreesde recepció de les dues principals taxes que cobrava l’església:el delme i la primícia.La primera concòrdia va tenir lloc l’any 1185, quan Bezó, comanador de la casa del Temple de Tortosa i Miravet i altres frares, i el bisbe Ponç de Monells i altres dignitats capitulars van acordar que l’orde no havia de lliurar el delme i la primícia al Prat de Quint en els honors que tenia per dret hereditari (és a dir, els que tenia des del primer moment) i sí que ho faria en els béns adquirits després mitjançant compra o permuta, en els quals, la Seu acostumava a rebre les esmentades taxes. L’any 1207, després que els béns de l’orde s’havien multiplicat en aquell i altres llocs adjacents va caldre una nova concòrdia en termes semblants. Una aproximació a l’espai agrari L’abundant documentació conservada permet fer-nos una idea aproximada de les condicions naturals i les característiques de l’espai agrari de la zona. La contrada era coneguda com el prat (prato Tortose). Hi ha tres particularitats que criden poderosament l’atenció en examinar els documents relatius a tot aquest espai.La primera és que totes les parcel·les són qualificades de camp o de terra. Esments que s’acostumen a identificar amb terracampao,eventualment,roturablepersembrar-hicereals.Nohihacapmencióahorts, ni vinyes ni oliverars,com passa més al nord,on aquests conreus arriben a ser hegemònics. Lasegonaéslagranextensiódelesinfrastructureshidràuliques:unadensaxarxadesèquies, canals i recs, així com una àrea de molins. La comanda del Temple acaparà gradualment el domini sobre aquests molins.La tercera és el nombre reduïtd’assentaments,sobretot,si es compara amb el sector septentrional.Al prat, sembla que l’únic que es va consolidar fou el de Quinto,el qual,segurament,va donar lloc al nucli de Campredó. S’esmenta una sèquia del prat (cequia de prato), una sèquia major (cequia maior) –no es pot descartar que es tractés de la mateixa, una sèquia mitjana (esequia media) i
  48. 48. 48 25è aniversari Temple Campredó altres canalitzacions. La sèquia major arrencava del sector més septentrional, a les Arenes, i travessava tot el prat. Hi ha parcel·les de terra que poden arribar a limitar amb dues i fins i tot tres sèquies. Malgrat tot, com dèiem, no hi havia horts. Un espai amb tanta aiguacanalitzadasensehortasembla,aparentment,unacontradicciójaque,quanenrigor, l’abundància d’aigua s’associa a conreus intensius i a un poblament dens i concentrat. De fet, el prat de Tortosa s’estenia pel sud de la ciutat per ambdues ribes, fins l’Aldea i Amposta, poc abans de la desembocadura del riu. El prat era un indret amb molta aigua acumulada pel fet de ser una àrea d’inundació fluvial a causa dels desbordaments de l’Ebre i de les aportacions dels barrancs qui hi abocaven, sobretot, en les èpoques més plujoses. Sovint era aigua estancada en estanys i aiguamolls degut a l’escàs desnivell del terreny, amb vegetació abundant destinada a pastura i farratge. Els propis documents posen al descobert l’existència de llacunes, aiguamolls i estanys a tocar de les sèquies, així com vegetació natural, com canyars i garrigues. Segurament, la sèquia del prat, o la major, actuava com a eix vertebrador d’una complexa xarxa de canals i la finalitat era el drenatge de la contrada. Així, aquesta sèquia principal, situada en la cota més baixa constituïa el col·lector principal d’altres canals que hi abocaven per regular la distribució de l’aigua evacuant-ne els excedents. El prat devia ser utilitzat com a devesa. La poca densitat dels assentaments en aquest paratge, així com la seva reduïda magnitud fan pensar en una explotació agrària extensiva del prat i, sobretot, en una àrea de pastura. La carta d’assentament de la població andalusina de l’Aldea dóna mostres de la importància del bestiar:vaques, eugues, ases, ovelles i cabres que “podran pasturar sense cap cens per la devesa de la via que va de l’Aldea a Tarragona fins el mar”,diu el document. Pel que fa als molins que mica en mica van acaparar la comanda templera de Tortosa, difícilment es poden vincular a aquesta xarxa de canalitzacions, com es podria pensar. Per projectar l’aigua a pressió cal disposar de l’alçada suficient, condició que no es pot aconseguir en una àrea tan plana. En conseqüència, els molins només podien ser abastats per l’aigua procedent dels barrancs que venien de les serres adjacents, o bé per l’aigua de la font de Quinto. De ser així, el molí o molins constituirien l’apèndix d’un sistema hidràulic andalusí que tindria el seu origen en aquesta font. Ateses les diferències entre les pautes que regien l’agricultura andalusina i la feudal es podria plantejar en quina mida els conqueridors van transformar l’espai agrari originari.Del que no hi ha dubte,en primerlloc,és que l’espai comunal esva privatitzarcom a resultat del repartiment. La documentació de les senyories feudals posa de manifest la importància del bestiar en aquesta contrada,raó per la qual,cal pensar en una continuïtat de la devesa com a zona de pastura. Però també s’observa, d’altra banda, com les zones més perifèriques del prat es reconvertiren en parcel·les dedicades al conreu de la vinya, les oliveres o els sembrats, com per exemple a la contrada de les Arenes3 o, a l’altra riba, a Palomera,Vinallop i Fazalfori. 3 A. Virgili: “L’indret de les Arenes al prat de Tortosa. Contribució a l’estudi de la toponímia de Tortosa (segle XII)”, en Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior, LXXIX (desembre de 1999), ps. 272-282.
  49. 49. 49 25è aniversari Temple Campredó El domini Templer tortosí Joan Fuguet Sans Durant els gairebé dos-cents anys de la seva història, l’orde del Temple va tenir convent a les principals ciutats dels estats cristians medievals, tant a Orient com a Occident. AOrientforen importants els deJerusalem,on tingueren la seu central fins a l’any1187 en què Saladí els en féu fora. Fou també convent important el de la ciutat d’Acre, on traslladaren la seu després de la caiguda de Jerusalem. També podríem citar el convent de la ciutat siriana de Tortosa, conservat en bona part o el convent de la ciutat xipriota de Llimissol, conegut per haver-hi sojornat Ramon Llull... D’altre banda, podem dir que, gairebé sense excepcions, també les principals ciutats d’Occident van tenir convents templers importants. A París hi instal·laren la seu occidental; allí morí a la foguera el darrer gran mestre de l’orde, Jacques de Molay; llàstima que d’aquell gran complex urbà no en queda més que el topònim. Un altre convent urbà notable fou el de Londres, del qual resta l’esplèndida capella de planta rodona. A Roma, no cal dir, també hi tingueren una important comanda construïda en un dels set turons de la Ciutat Eterna, l’Aventino, la qual, totalment modificada el segle XIX pel gran arquitecte i cavaller santjoanista Giovanni Battista Piranesi, és avui seu central de l’Orde de Malta. I així podríem anar citant una munió de convents templers ubicats a les principals ciutats dels estats feudals europeus. No cal dir que també trobarem convents templers a les més notables ciutats de la Corona d’Aragó: Perpinyà, Lleida, Barcelona, Tortosa, Osca,Saragossa,València,Ciutatde Mallorca. Doncsbé,detoteslesciutatsqueheesmentat,laTortosadel’Ebreéslaqueambmés propietat podria portar el qualificatiu de capital templera. I aquesta afirmació no és pas per afalagarelstortosins,ésunaafirmacióhistòricamentcerta.L’OrdedelTempledurantunllarg període de més de centanys (1185-1294)va posseir,a la pràctica,el ple domini sobre la ciutatde Tortosa,fetaquestque no ens consta que hagués succeïten cap altra ciutatdel món. Vegemunamicacomvaanarlahistòriad’aquelldissortatOrdereligioso-militarala ciutatdeTortosa i quins rastres monumentals n’han quedat. La participació, l’any 1148, en la conquesta de Tortosa va significar per a l’orde del Temple la percepció d’importants beneficis en tota l’àrea de l’Ebre. Va rebre en feu un vast territori de la riba esquerra del riu (en termes actuals: gran part de la Ribera d’Ebre i tota la Terra Alta), a més d’un important patrimoni a la ciutat i terme de la capital –Tortosa–. A la Casa del Prat, abans de la restauració
  50. 50. 50 25è aniversari Temple Campredó ciutattenienunagranquantitatdecases, que de vegades eren barris sencers (al carrerdels Pescadors,al carrerdels Banys, al carrer dels Garidells, a la costa dels Capellans, a la Costa de la Suda, al Portal de Vimpeçol, al Pla de la Figuereta, a les Carnisseries dels Moros, a la Creuera... De la mateixa manera, a un i altre costat del riu, hi ha documentades finques importants com també en tots els nuclis poblats que formaven part del terme (a Xerta,aAldover,a Benifallet...). De tot aquest patrimoni ebrenc arribat a mans del Temple cal subratllar, com s’ha dit, el domini senyorial sobre la ciutat, el qual com és natural pertanyia a la Corona. Però el rei Alfons el Trobador (altrament dit el Cast), trobant-se en dificultats econòmiques, els anys 1182 i 1185, mitjançant transaccions econòmiques,elcedíalTemple.Així,aquestorde,entre1185i1294,regíiadministrà,pràcticament ensolitari,elsdestinsdelaciutatlaqualcosasignificàlapercepciód’importantíssimesrendes. A les terres de l’Ebre, els templers es van comprometre a colonitzar el territori i a defensar la nova frontera, per a la qual cosa organitzaren comandes (o convents) a les principals fortaleses: Miravet, Ascó, Riba-roja, Horta.... Per aquesta mateixa raó a la ciutat de Tortosaconstruïrenunafortalesaquefouseudelacomandaafidedefensarlaportaprincipal delavila,elportaldeBarcelona.D’aquelledifici,comvapassarambelsconventsd’altresciutats importants (París,Perpinyà,Saragossa,Osca...) només n’ha quedatel topònim. Com és ben sabut, la història del Temple acabà l’any 1312 en el moment en què el Papaelsuprimí,peròlahistòriadelasupremaciatemplerasobreTortosa,d’algunamanera,va acabardivuitanys abans,quan l’Orde permutà ambJaume II els drets dominicals que posseïa sobre la ciutat a canvi d’altres dominis.Això no obstant, malgrat la permuta, l’Orde va seguir en possessió de la majorpartdel patrimoni rural i urbà que havia anatacumulanta la ciutat i al terme deTortosa.Si bé l’existència d’aquestpatrimoni era coneguda,sobretotpels treballs de Laureà Pagarolas,allò que no s’havia estudiat era tot allò que el Temple va retenir després de la permuta de 1294, que després en ser abolit va passar a l’Orde de l’Hospital. Entre aquest patrimoni hi figura, com veurem, una sèrie d’edificis defensius que jo mateix vaig ignorar en la tesi doctoral sobre arquitectura delTemple,publicada l’any1995,en la qualvaig centrar-me, principalment, en la desapareguda casa de la comanda. Fou en una publicació de l’any 2000 que, juntament amb Laureà Pagarolas, dedicàrem l’atenció al patrimoni tortosí retingut pel Temple després de la permuta. El document on figuren aquestes retencions és un protocol de 1294 mitjançant el qualJaume II reconeixa Berenguerde Cardona,mestre provincial delTemple,els béns rústics i urbans que l’Orde conservà a la ciutat i terme de Tortosa després de la permuta. Seguint la pista dels topònims de les retencions en la documentació hospitalera (dels seglesXIValXVIII) Casa del Prat, restaurada
  51. 51. 51 25è aniversari Temple Campredó juntamentambelsestudisdetoponímiatortosina(especialmentMoreiraiMiravall)espoden localitzarels llocs i la seva extensió.Un aspecte important que s’afegeix a aquesta informació és la identificació d’una sèrie de construccions defensives que formaven part de les finques templeres, les quals juntament amb la casa de la comanda, i probablement també amb el castell de la Suda,elTemple hauria acomplert la funció defensiva de la ciutat a la qual s’havia compromès. El patrimoni urbà (cases o patis) que els templers van quedar-se a la ciutat de Tortosa després del concanvi de 1294, posa en evidència que l’Orde hi posseïa barris sencers: un al sud,vora el convent delTemple;un altre al centre,al voltant del carrer dels Garidells;un altre a llevant, tocant al convent de Santa Clara; i un altre al nord, a la Vilanova de Remolins, vora l’església de Sant Nicolau.Aquest patrimoni immobiliari sumava 268 cases l’any 1510 que pagaven censos als hospitalers. Pel que fa a la fortalesa de la Suda, sabem que un cop conquerida la ciutat va ser el castell del rei i que aquest n’encomanà la tinença o castlania als Montcada.Tanmateix,quan el monarca cedí a l’orde del Temple la seva part del domini senyorial, la Suda també hi era compresa.És per aquest motiu que el document de la permuta de 1294 diu que:Tortosa,amb el castell de la Suda,el meri mixt imperi i la jurisdicció sobre la ciutat i els llocs del seu terme, passavenalrei.Aixídoncs,malgratquelaSudanohaguéstingutmairangdecastelltempler,a l’estil de Montsó,Gardeny,Miraveto Peníscola,no podem dirque elTemple,en els centanys de senyoria sobre la ciutat, no hagués tingut obligacions militars sobre el castell principal de la ciutat. En relació a les finques rústiques retingudes, algunes molt grans, s’estenien pels rodals de la ciutat, a una i altra riba del riu. Per la toponímia es pot apreciar que la majoria corresponenalsactualsbarrisperifèricsdelaciutat:alaribadreta,entreAldoveriVinallop,hi haviaLabar(l’actualtorred’enCorder),Bercat(queéslatorredelPriorod’enPinyol),Palomera (albarrideJesús),Palella(quepotseréslaParelladaquerecullMoreira);cincfinquesaVinallop: Escorxabous,Amarenya, Castellnou, Mianes i Benigrau. Una finca molt important, el nom de la qual ens portà de corcoll, és Giramascor.Tanmateix fou fàcil veure que Giramascor era una variant aglutinada del topònim Algezira Maschor que apareix freqüentment. Doncs bé, si no presentava cap problema el motAlgezira sí, en canvi, resulta obscura la paraula Maschor. Curiosament, els propis templers ens donen la traducció en un document escrit en català on diu l’“Algesira Maschor o Major”. És evident doncs que es tracta de l’illa que antigament formava el riu davant de la ciutat; altrament coneguda com “illa dels genovesos” perquè Ramon Berenguer IV la donà als cavallers de Gènova que l’ajudaren a conquerir Tortosa. Segles més tard, en la documentació hospitalera, les terres d’aquest sector són anomenades MitjanadelTemple,motquevoldirillaalmigd’unriu.L’antigaalgeziraMaschor,omitjana,ha desaparegutdelcursactualdelriu;aixíitot,Moreirareculleltopònim“mitjana”aSantVicenç, indret que formava part de l’illa. Bé, deixem la riba dreta i passem a l’esquerra; al nord de la ciutat,esquedarenPimpí,Bítem,Mollet...;finalment,alsud,Arens(aSantLlàtzer),Prat,Quinto iAguiló (a Campredó) i Burjassénia entre altres.
  52. 52. 52 25è aniversari Temple Campredó Amésd’aquestesgransfinquesvoralaciutat,enelconcanvielstemplersvanretenir tambélessevesimportantspropietatsdelsactualstermesd’Aldover,Tivenys,Benifallet,Xerta i l’Aldea. Un aspecte importantpera la nostra investigació sobre el patrimoni arquitectònic és que en les finques esmentades en aquestdocumentapareixen diverses torres,algunes cla- ramentlocalitzablesperquèconservenelmateixnom,compassaambladeBurjasséniailade Fontde Quinto.D’altres poden identificar-se amb més o menys exactitud amb el concurs dels capbreus hospitalers;és el cas de la torre del Prioro d’un edifici antic com la“Llotja”. Amésdelscastells,lafronteradel’Ebrevaestarpràcticamentsembradad’unaxarxa de construccions militars menors que eren les torres. Des d’èpoques remotes, aquestes tor- res venien acomplint tasques complementàries de comunicació òptica (fars) o de defensa de petits sectors del riu (pas d’una barca). Carreras Candi, en la seva obra pòstuma sobre la navegació al riu Ebre, dedicà especial atenció a l’interès tàctic d’aquestes construccions i al seu origen, ibèric o romà en alguns casos,i medieval i mo- dern en altres.Deia el savi ge- ògraf-historiador que quan es fes un estudi poliorcètic delconjuntd’aquestestalaies de la regió de l’Ebre, es veuri- en destacades dues línies al marge dret:la de la ribera i la que anava per Alfara, la Gale- ra, Godall o Ulldecona, fins a la Guardiola de la Ràpita. Segons el mateix autor, les torres de l’Ebre ha- vienjaestatutilitzadesiperfeccionadespelsandalusins.Lacomplemen­ta­rietatdefensivaque exercien aquestes talaies en l’època en què l’Ebre era frontera andalusina, continuà en època cristiana,demaneramoltparticularenelsseglesXViXVIpercausadelesincursionsalacosta quecontínuamentfeialapirateriaturca.Aquestestorres,convenientmentreformades,junta- mentamb altres construïdes de nou el segleXVI,van seguirdesenvolupantla seva funció fins a les guerres civils del segleXIX. Alguna d’aquestes torres sembla tenir a les bases elements d’època íberoromana; altressónclaramentandalusinesin’hihaquepresententretsestilísticsqueensituenlacons- trucció, o restauració, en els temps de la repoblació cristiana. No és estrany detectar-hi més d’unaintervenciódecronologiadiferent.Almarged’aquestsaspectes,sónconstruccionscilín- driques o prismàtiques,de base rectangular,de dues plantes i terrassa emmerletada;majori- tàriamentdepetitesdimensions.Laconstrucciósolserfetaambaparelldiversdemaçoneria o de carreuati els pisos es cobreixen amb estructuresvoltades o cupulades.

×