Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

C instrumentació

1.703 visualizaciones

Publicado el

Tema 0 - C

Publicado en: Salud y medicina
  • Sé el primero en comentar

C instrumentació

  1. 1. INSTRUMENTACIÓ EN OFTALMOLOGIA
  2. 2. INSTRUMENTACIÓ EN OFTALMOLOGIA
  3. 3. C - INSTRUMENTACIÓ EN OFTALMOLOGIA En oftalmologia es bàsic el poder disposar d’ aparells d’exploració , per poder arribar a un correcte diagnòstic. L’exploració en oftalmologia ha de ser sistemàtica i es hauria que seguir tots els passos per poder arribar a una exploració total del aparell ocular.
  4. 4. C - INSTRUMENTACIÓ EN OFTALMOLOGIA Sistemàtica: 1. Agudesa visual optotips de lluny i de prop 2. Visió de colors 3. Reixeta de Amsler Vídeo Instruments 4. Motilitat ocular extrínseca d’exploració 5. Motilitat ocular intrínseca, reflexes pupil·lars 6. Exploració del segment anterior (parpelles, conjuntiva, còrnia, iris, tensió ocular): - Llum de fenedura - Tonòmetre de Goldmann - Lent de Goldmann per visió de l’angle camerular (angle format per la còrnia i l’iris) - Tomografia de coherència òptica (OCT) 6. Exploració de segment posterior (vitri, retina, coroides, papil.la) - Biomicroscòpia + lent de contacte (Goldmann) o de no contacte (90 diòptries) - Oftalmoscopis : directe, indirecte - Retinografía: retinògrafs, càmera no midriàtica - Angiografia fluoresceínica - Tomografia de coherència òptica (OCT) 7. Camp visual 8. Probes electrofisiològiques (ERG, PEV EOG, ERG m) 10. Probes complementaries (TC, RM, ecografia ocular)
  5. 5. AGUDESA VISUAL: OPTOTIPS 1. Agudesa visual optotips de lluny i de prop: L’agudesa visual ve donada per la imatge retiniana més petita que es pot apreciar i es mesura per l’objecte més petit que pot observar de lluny. Per distingir la forma d’un objecte s’ha de poder diferenciar les seves diferents parts, i perquè la retina pugui distingir dos punts separats, cal que s’estimulin dos cons diferents. Com més lluny està un objecte de l’ull més petita serà la seva imatge projectada a la retina, per tant la combinació de la mida de l’objecte i la distància a que es troba de l’ull, fa que l’estàndard més adequat per determinar l’agudesa visual és l’amplitud de l’angle visual, és a dir l’angle que formen dos línies dibuixades des de l’extrem de l’objecte fins al punt nodal de l’ull. Per produir una imatge de mida mínima de 0,004 mm (distància existent entre dos cons retinians) l’objecte ha de formar un angle visual de 1 minut d’arc, aquest valor es pren com estàndard d’agudesa visual. Aquests principis s’han pres per els optotips de Snellen (proves actuals d’agudesa visual). Els optotips consisteixen en una sèrie de lletres de mida decreixen. Cada lletra sencera té la mida d’un angle de 5 minuts d’arc i les seves parts que el formen tenen entre si un angle de 1 minut d’arc. La primera lletra té una mida determinada la qual forma un angle de 1 minut d’arc a 60 metres de distància, la segona a 36 metres la tercera a 24 m, la quarta a 18 m, la quinta a 12 m, la sexta a 9 m, la sèptima a 6 m.
  6. 6. AGUDESA VISUAL: OPTOTIPS 5 minuts d’arc Imatge de 1 minut d’arc a 60 metres Cada lletra sencera té la mida d’un angle de 5 minuts d’arc i les seves parts que el formen tenen entre si un angle de 1 minut d’arc. La primera lletra té una mida determinada la qual forma un angle de 1 minut d’arc a 60 metres de distància, la segona a 36 metres la tercera a 24 m, la quarta a 18 m, la quinta a 12 m, la sexta a 9 m, la sèptima a 6 m. 9m 12m 18m 24 m 36 m
  7. 7. Optotips ETDRS de Sn Anglosaxona Decimal AGUDESA VISUAL: OPTOTIPS Video exploració AP AV
  8. 8. AGUDESA VISUAL: OPTOTIPS Les fraccions decimal de la agudesa visual no es corresponen amb la pèrdua de visió, així una visió de 0,10 no es una pèrdua de visió del 90% y que el malat tingui només un 10%, si bé habitualment es diu d’aquesta manera, és del tot incorrecta, com veiem una visió de 0,1 és igual a una eficàcia visual del 20%, o sigui el doble. Snellen en Snellen peus metres 6/6 20/20 6/9 en Decimal Angle visual Eficàcia visual Pèrdua 1minut % % 1 1 100 0 20/30 0,7 1,5 91,4 8,6 6/12 20/40 0,5 2 83,6 16,4 6/18 20/60 0,3 3 69,9 30,1 6/24 20/80 0,25 4 58,5 41,5 6/60 20/200 0,1 10 20 80 visual
  9. 9. AGUDESA VISUAL: VISIÓ DE COLORS 2. Visió de colors La visió de colors es produeix per la presència a la retina de tres tipus de fotoreceptors de color: cons del color vermell, cons del color verd i cons del color blau. L’exploració es fa amb els diferents tests de visió de colors: - Test de Farnsworth ( D-15, D-28, D-100). - Test d’Ishihara Vídeo exploració AP tets colors
  10. 10. Normal Discromatopsia
  11. 11. Acromatopsia Monocromatismo de los bastones
  12. 12. AGUDESA VISUAL: Reixeta de Amsler Reixeta de Amsler. Serveix per avaluar la funció macular, si les línies s’observen tortes, es que el malalt presenta metamorfopsia i es secundari a una lesió macular (DMAE, forat macular, membrana epiretiniana)
  13. 13. MOTILITAT OCULAR EXTRÍNSECA 3. Motilitat ocular extrínseca La motilitat ocular extrínseca explora els moviments oculars secundaris a l’acció dels sis músculs extrínsecs oculars: Recte superior, recte inferior, recte lateral, recte medial, obliquo superior, obliquo inferior.
  14. 14. MOTILITAT OCULAR EXTRÍNSECA RS RL OS OS RM RI OI RS RM RL OI RI Vídeo exploració AP MOTILITAT
  15. 15. MOTILITAT OCULAR EXTRÍNSECA RS RL RI OS RS OS OS RM RM OI RI OI OI RS RL RI
  16. 16. MOTILITAT OCULAR EXTRÍNSECA 4. Motilitat ocular intrínseca La motilitat ocular intrínseca explora la motilitat pupil·lar (miosis, midriasis) Vídeo exploració AP pupil.la
  17. 17. SEGMENT ANTERIOR 1. Exploració del segment anterior (parpelles, conjuntiva, còrnia, iris, tensió ocular): - Llum de fenedura - Tonòmetre de Goldmann - Lent de Goldmann per visió de l’angle camerular (angle format per la còrnia i l’iris) - Tomografia de coherència òptica (OCT) Vídeo exploració AP segment anterior
  18. 18. SEGMENT ANTERIOR 1. Exploració del segment anterior (parpelles, conjuntiva, còrnia, iris, tensió ocular): - Tonòmetre de Goldmann
  19. 19. SEGMENT ANTERIOR 1. Exploració del segment anterior (parpelles, conjuntiva, còrnia, iris, tensió ocular): - Llum de fenedura - Lent de Goldmann per visió de l’angle camerular (angle format per la còrnia i l’iris) - Tomografia de coherència òptica (OCT)
  20. 20. 6. Exploració de segment posterior (vitri, retina, coroides, papil.la) - Biomicroscòpia + lent de contacte (Goldmann) o de no contacte (90 diòptries) - Oftalmoscopis : directe, indirecte - Retinografía: retinògrafs, càmera no midriàtica - Angiografia fluoresceínica - Tomografia de coherència òptica (OCT) SEGMENT POSTERIOR Vídeo exploració AP segment posterior
  21. 21. SEGMENT POSTERIOR Imatge del fons d’ull amb retinògraf, oftalmoscopia indirecte, oftalmoscopia directa Primària Grup SAGESA Video oftalmoscòpi directe i indirecte 25º a 50º Primària ICS Més de 50º 10º a 15º
  22. 22. SEGMENT POSTERIOR 6. Exploració de segment posterior (vitri, retina, coroides, papil.la) Diferencia entre retinògraf i càmera no midriàtica: Un retinògraf digital disposa de sistemes de fotografia de retina de 30 a 50 graus, amb la possibilitat de desplaçar se per tot el fons d’ull, sense les rigideses de fotografiar camps determinats, per altre costa, disposa de filtres especials per observar el fons d’ull amb altres tècniques, i la possibilitat de realitzar angiografies fluoresceíniques i fotografies amb autofluoresecencia. La seva finalitat és el diagnòstic de malalties de retina i no el cribratge, el problema més important és que no es poden realitzar retinografías sense dilatar la pupil.la de tots els malalts sotmesos a exploració fotogràfica del fons d’ull. Per contra les càmeres no midriàtiques permeten fotografiar el fons d’ull sense dilatar la pupil.la al menys en més d’un 80% de malalts, per contra només disposen de poder fotografiar el fons d’ull en 9 camps de 45graus cada un, sense poder variar ni el diàmetre del camp fotografiat ni interposar filtres especials.
  23. 23. SEGMENT POSTERIOR 6. Exploració de segment posterior (vitri, retina, coroides, papil.la) - Angiografia fluoresceínica. Es basa en la presencia de les dos barreres hematoretinianes, l’externa formada per l’epiteli pigmentari de la retina i l’ interna que està formada per les unions entre les cèl·lules endotelials i la membrana basal dels vasos retinians. Les dos barreres impedeixen que molècules de determinada mida puguin passar a l’espai intersticial, de tal manera que la fluoresceïna, que és una molècula que s'associa a les proteïnes plasmàtiques, no pot sortir de dins dels vasos sanguinis retinians, d’aquesta manera al il·luminar la retina amb una determinada longitud d’ona, la fluoresceïna brilla i veiem els vasos sanguinis i la xarxa capil·lar retiniana. Si la fluoresceïna s'extravasa veurem un cúmul de la mateixa a la retina parenquimatosa, i si existeix un estop a la circulació vascular, veurem una taca fosca sense pas de fluoresceïna. La seva utilitat radica en totes aquelles malalties vasculars retinianes, com la retinopatia diabètica o les oclusions venoses o arterials, i en aquelles patologies retinianes que alteren el patró de fluorescència ocular, com les degeneracions o distròfies retinianes.
  24. 24. SEGMENT POSTERIOR 6. Exploració de segment posterior (vitri, retina, coroides, papil.la) - Tomografia de coherència òptica (OCT), l’OCT s’ha convertit en una eina indispensable en el diagnòstic de les malalties de la màcula, ja que ens permet fer una autèntica dissecció microscòpica de la mateixa, que si bé no és idèntica a un tall histològic, ens permet veure la retina, en la seva part central, observant les diferents capes histològiques de la mateixa, i en quina d’elles afecta la lesió que produeixen les diferents patologies, com és el cas de l’edema macular diabètic. Capa de fibres nervioses Capa de cèl·lules bipolars Capa de fotoreceptors Capa de l’ epiteli pigmentari Coroides
  25. 25. Màcula normal SEGMENT POSTERIOR Edema macular diabètic Tracció vitri retiniana
  26. 26. CAMP VISUAL 7. Camp visual L’exploració del camp visual El camp visual es per Traquair "aquella porció de l'espai en la que els objectes son visibles simultàniament al mantenir la mirada en una direcció constant". Permet la valoració funcional de la via òptica central i perifèrica, es realitza amb campímetres cinètics o estàtics, i de forma automàtica o manual. Actualment tots son equipaments automàtics i es poden demanar CV: 10.2 , 24.2 30.2 i 60.2 Vídeo exploració AP camp visual
  27. 27. CAMP VISUAL 1 Nervi òptic Defecte de camp visual monocular, pèrdua de visió total d’un ull 2 Nervi òptic prop de quiasma Defecte monocular unilateral a la lesió + defecte temporal contralateral 3 Quiasma òptic Hemianòpsia bitemporal 4 Cinti-les òptiques Hemianòpsia homònima (normalment no congruent si es incompleta) 5 Lòbul temporal Hemianòpsia homònima superior 6 Cos geniculat Hemianòpsia homònima total 7 Lòbul parietal Quadrantanòpsia homònima inferior 8 Lòbul occipital Hemianòpsies homònimes diferents, des d’ el simple escotoma a defectes totals homònims, depenent de la porció del lòbul afectada, alt grau de congruència.; respecte macular bilateral.
  28. 28. PROVES ELECTROFISIOLOGIQUES 8. Probes electrofisiològiques (ERG, PEV EOG, ERG m) - Electroretinograma (ERG), potencial complexa, que reflecteix els canvis en la capa de cèl·lules bipolars i de Müller , i que depèn dels impulsos dels fotoreceptors. La seva importància be donada per la seva capacitat per diferenciar les respostes dels cons i bastons. - Electrooculograma (EOG), origen en les cèl·lules del epiteli pigmentari de la retina - Potencials evocats visuals, estudia la transmissió des de les cèl·lules ganglionars fins el lòbul occipital, es un índex de la conducció en les vies retrobulbars e intracranïals. Es la resposta elèctrica del còrtex a l’estimulació visual. S’utilitza per detectar i diagnosticar patologies del nervi òptic. ERG
  29. 29. Proves electrofisiològiques (ERG, PEV EOG, ERG m): ERG multifocal
  30. 30. Proves complementaries Ecografia ocular - Cossos estranys - Hemorràgies vítries - Despreniment de retina - Tumors Melanoma Cos estrany Despreniment de retina
  31. 31. Proves complementaries Ressonància magnètica , ecografia ocular Ecografia ocular i RM, serveixen per veure el globus ocular, indicats en patologies retinianes i del vitri T1 T2
  32. 32. Proves complementaries TC, serveix per veure el globus ocular, i l’òrbita, es veuen bé les estructures òssies, però no els teixits grassos. Indicat per: - Cossos estranys intra-oculars metàl·lics - Fractures orbitàries

×