Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

la signatura electrònica- Grup 12

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Ignacio Alamillo
Ignacio Alamillo
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 17 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Similares a la signatura electrònica- Grup 12 (20)

Más reciente (20)

Anuncio

la signatura electrònica- Grup 12

  1. 1. LA SIGNATURA ELECTRÒNICA Silvia Aljama Jasnima Alim Sergi Sorribas Lluc Maeso Ús i Aplicació de les TIC Curs: 2019/2020 Professor: Carlos Molina Solano
  2. 2. ▪ La digitalització ha canviat els hàbits de les persones i empreses, i la signatura electrònica ha facilitat la seva efectivitat global. ▪ Per tal de comprendre la importància d'aquests canvis el present treball donarà resposta a les següents preguntes: Cadena Ser. Málaga. Ignacio San Martin [en línia] Disponible a: https://cadenaser.com/emisora/2019/05/05/ser_malaga/1 557056530_551571.html (Accedit: 19 de maig de 2020) Introducció ¿Què és la signatura electrònica? ¿Sabem diferenciar-ne els tipus i per què serveix cadascuna? ¿Quina normativa hem de tenir en compte? ¿Quines són les utilitats per les empreses privades i administracions? ¿Com preservarem les dades de la signatura digital? Grup SSJL 2
  3. 3. ▪ La signatura o rúbrica és un traç manuscrit que representa al signant i n’assegura la seva identitat. ▪ L’acte de signar constitueix en si mateix una prova de consentiment, vinculació i conformitat amb el document signat. En aquest context apareixen nous mots SIGNATURA ELECTRÒNICA SIGNATURA DIGITAL DADES DE VALIDACIÓ IDENTIFICACIÓ ELECTRÒNICA CODI SEGUR DE VERIFICACIÓ CERTIFICATS DE SIGNATURA DADES BIOMÈTRIQUES SERVEIS DE CONFIANÇA SIGNATURA SIMPLE SIGNATURA AVANÇADA SIGNATURA QUALIFICADA SIGNATURA DIGITALITZADA Testament hològraf Redactat i signat en paper sense notari Vàlid a Espanya i Catalunya El concepte de signatura Grup SSJL 3
  4. 4. ▪ Equival a la signatura manual. ▪ Permet donar fe de la voluntat del signant. ▪ És un conjunt de dades electròniques que signen o acompanyen a la informació. ▪ La regulen el Reglament eIDAS (EU) nº 910/2014 i a la Llei 59/2003. SIGNATURAELECTRÒNICA SIMPLE Dades electròniques que utilitza el signant per signar. És legal i pot presentar-se en un judici, però probablement cal presentar proves. SIGNATURAELECTRÒNICA AVANÇADA Compleix els requisits de la norma eIDAS: Està vinculada al signant. Permet identificar-lo, Controla les dades emprades. Detecta les modificacions posteriors. SIGNATURAELECTRÒNICA QUALIFICADA Signatura creada mitjançant un dispositiu qualificat i amb certificat. El seu valor jurídic és exactament igual al de la signatura manuscrita tradicional. La signatura electrònica Grup SSJL 4
  5. 5. Dividit en tres àmbits: ▪ Europeu: normes vàlides per a tots els estats membres de la Unió Europea. ▪ Estatal: legislació desenvolupada per l’Estat espanyol contemplant la base de la normativa europea. ▪ Autonòmic: legislació desenvolupada per les Comunitats Autònomes segons les seves competències. Àmbit europeu Directiva del 1999/93/CE Primera Directiva que va regular els serveis de la signatura electrònica. Derogada per la Llei 59/2003 i pel Reglament (UE) Nº 910/2014. Reglament (UE) Nº 910/2014 o elDAS Reforça la seguretat necessària per a la identificació electrònica en l'àmbit europeu. Anàlisi normatiu (I) Generalitat de Catalunya. [en línia] Disponible a: http://identitatcorporativa.gencat.cat/ca/ident itat-visual/ (Accedit el 19 de maig de 2020) Grup SSJL 5
  6. 6. Àmbit estatal Llei 59/2003 Regula l’eficiència jurídica de la firma electrònica, i la prestació de serveis de certificació. Llei 39/2015 Regula l'eficiència dels actes administratius. Reial Decret Llei 14/2019 Regula el marc normatiu del Document Nacional d'Identitat (DNI) electrònic de forma urgent. Anàlisi normatiu (II) Llei 29/2010 Regula l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. Llei 7/2014 Modifica l’article 2 de la Llei 1/2006. Ordre GRI/233/2015 Aprova el Protocol d’identificació i signatura electrònica. Àmbit autonòmic Grup SSJL 6
  7. 7. En el cas de la signatura electrònica destaquen les següents sentències i fonaments jurídics: Tribunal Suprem ▪ Sentència de data 3 de novembre de 1997: En el fonament jurídic 11, el Tribunal indica que la legislació del moment demostra el reconeixement d'efectes jurídics al document en suport electrònic i considera provat que la signatura electrònica és un element que garanteix la seva autenticitat. ▪ Sentència del dia 27 de maig de 2013: En el fonament jurídic número quatre es fa esment de l’apartat h del Reial Decret 1098/2001, on es valida l’ús de la signatura electrònica per la presentació d’ofertes per processos de contractació pública. ▪ Sentència número 256/2015: En el segon fonament jurídic, el tribunal considera provat que la clau electrònica pot ser equiparada amb la firma i per tant, la seva sostracció o manipulació suposa una infracció penal. Jurisprudència (I) Grup SSJL 7
  8. 8. Audiència Provincial de Cadis ▪ Sentència 79/08: En el fonament jurídic quatre, el tribunal aporta la fonamentació jurídica dels elements que garanteixen l'autenticitat dels documents privats, especialment pel que fa a les signatures electròniques. Tribunal Constitucional ▪ Sentència 55/2018: respon a les al·legacions de l’article 9.3 de la Llei 39/2015, que regula l'obligació de les administracions públiques de comprovar la identitat de l'interessat presencialment o electrònicament. El tribunal considera que l'article 9.3 permet complir l'article 6.1 eIDAS, ja que habilita el seu ús per qualsevol administració i no imposa cap sistema d'identificació electrònica amb la ciutadania. La senyora justícia. Autor: Stevepb. Disponible a: https://pixabay.com/es/photos/la-justicia-estatua- 2060093/ (Accedit: 08 de maig de 2020). Jurisprudència (II) Grup SSJL 8
  9. 9. ▪ Les empreses han de seguir una sèrie de requeriments necessaris per a la utilització de la firma digital. Pel seu desenvolupament i implementació les administracions han facilitat diverses eines. ▪ Certificats segons el tràmit desitjat sota Reglament elDAS UE 910/2014. Certificat de firma: firma de persones físiques. Certificat de segell: orientat al segell de persones jurídiques. Certificat d’autentificació web: vincula un lloc web amb la persona física o jurídica titular. Certificat no qualificat: orientat a persones físiques i jurídiques. Valida certificats DNI electrònic Identificació i signatura Identitats europees Validació de certificats Factura electrònica La signatura en l’entorn privat Grup SSJL 9
  10. 10. ▪ El ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya ha creat els sistemes d’identificació i de signatura admesos per les administracions públiques dins de la Llei 39/2015. La signatura en l’administració pública ▪ AOC: Consorci creat per estalviar temps i costos amb els processos administratius en l'Organisme Públic. ▪ Tcat: Certificat general dels treballadors públics de Catalunya que permet signar qualsevol document electrònicament. ▪ IdCat: identitat digital per la ciutadania, apropa qualsevol gestió que es vulgui fer a l’ajuntament amb la ciutadania ▪ Usos de la signatura electrònica en l’administració. Grup SSJL 10
  11. 11. ▪ Han sorgit diverses empreses que presten aquests serveis a les empreses i organitzacions, posat a l'abast de les mateixes totes les facilitats per a la implantació del sistema amb facilitat. Logo Signaturit, Disponible a: https://www.signaturit.com/es (Accedit: 18 de maig 2020) Logo DocuSing, Disponible a: https://www.docusign.com (Accedit: 18 de maig 2020) Facilitant un estalvi de cost i temps. Posant a disposició una eina per la firma digital. Respectant les lleis US ESIGN Act i elDAS. En diversos sectors empresarials. Exemple d’ús de l’aplicatiu Proveïdors de signatura ▪ Aquestes empreses actuen: Grup SSJL 11
  12. 12. ▪ La preservació és el conjunt de processos destinats a garantir a la continuïtat dels elements del patrimoni digital durant tot el temps que es considerin necessari. (UNESCO) ▪ Segons la ISO/TR 18492 per poder preservar la informació en el temps, les tècniques utilitzades han de tenir les següents característiques: Estratègies de preservació. Disponible a: http://www.acal.es/index.php/archivpost-a-fondo/item/1731-preservacion-y- conservacion-de-documentos-digitales (Accedit: 06 de maig de 2020). La preservació de la signatura ✓ Llegibles: superar l’obsolescència dels dispositius. ✓ Intel·ligibles: superar l’obsolescència dels formats. ✓ Recuperables: han de poder visualitzar el seu aspecte idoni. ✓ Identificables: han de ser localitzables en el moment precís. ✓ Autèntics: no han d’haver estat modificats durant la seva custodia. ✓ Comprensibles: han d’estar contextualitzats i poder interpretar correctament. Grup SSJL 12
  13. 13. ▪ La Llei 39/2015: Fixa la necessitat de preservar la documentació electrònica de forma segura per garantir la seva autenticitat i integritat independentment del temps. Indica també que aquests es poden emmagatzemar en arxius electrònics segurs, seguint el que estableix en l'ENI. ▪ L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat comprèn el conjunt de criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de la informació. Criteris fixats en les Normes Tècniques d'Interoperabilitat: Norma Tècnica de Política de Gestió de Documents Electrònics Indica: la conservació dels documents en funció del seu valor i tipus de dictamen de l'autoritat qualificadora, a través de la definició de calendaris de conservació. Norma Tècnica del Document Electrònic Indica: els documents administratius electrònics tindran sempre associada almenys una firma electrónica. Norma Tècnica sobre Política de Signatura Electrònica i Certificats de l'Administració Aporta el marc tècnic i els estàndards a seguir pel desplegament de la signatura electrònica en les administracions públiques. La preservació de la signatura: normes Grup SSJL 13
  14. 14. Les signatures electròniques avançades ▪ Permeten incorporar evidències d’autoritats de certificacions i segells de temps que asseguren la validesa del certificat en el moment de la signatura i permeten validar la integritat de les dades al llarg del temps. El segell de temps ▪ Es caracteriza per realitzar una nova signatura del document durant el període de vigència de la signatura original per tal d’obtener una amb caracteristiques mes complexes que assegurin una vigencia superior al llarg del temps. ▪ Aquesta signatura incorporarà: ▪ Algoritme amb major fortalesa. ▪ Certificat d’autoría, data i hora exactes extretes d’una font d’autoritat. Tipus de signatures AdES - BES AdES T AdES CAdES X AdES XL AdES A El procés del segell de temps. Autor: EAPC. Disponible a: https://aulavirtual.eapc.gencat.cat/pluginfile.php/112564/mod_resourc e/content/3/040_sig_te/047_sig_te.html (Accedit: 06 de maig de 2020) La preservació de la signatura: solucions (I) Grup SSJL 14
  15. 15. Repositoris digitals de confiança ▪ Tenen la missió de proporcionar accés de confiança a llarg termini als recursos digitals administrats d’una organització. (Research Libraries Group) ▪ Garanteixen la preservació de la signatura electrónica. ▪ IArxiu és el repositori més utilitzat per les administracions públiques catalanes. El funcionament del Blockchain. Disponible a: https://101blockchains.com/es/tecnologia-blockchain/ (Accedit: 06 de maig de 2020). Cadenes de blocs ▪ Identifica el format d’un fitxer. ▪ Determina el tipus de contingut. ▪ Extreu les evidencies mitjançant un algoritme. ▪ Elabora un resum criptogràfic per tal d'incorporar-ho a una cadena, que permet emmagatzemar informació garantint la seva validesa. La preservació de la signatura: solucions (II) Grup SSJL 15
  16. 16. ✓ Les possibilitats i ofertes de formes de signatura electrònica són exemple de l'èxit de la transformació digital de la gestió administrativa. ✓ La Unió Europea està desenvolupant i millorant una legislació unificada i més àgil per facilitar aquest desenvolupament en els diferents Estats. ✓ Les diverses sentències de tribunals superiors han permès elaborar àmpliament la jurisprudència en aquesta matèria. ✓ En l'àmbit de les organitzacions públiques i privades, aquest sistema ha afavorit i alleugerat tots els tràmits que necessitem habitualment. ✓ En format electrònic, podem utilitzar diversos tipus de signatura segons les necessitats, donat que les característiques de cadascuna pel que fa a seguretat i garanties són diferents: simple, avançada i qualificada. ✓ Les tècniques més emprades per assegurar la conservació de la signatura electrònica són la migració i l'emulació. ✓ Hi ha major complexitat de la normativa en l’àmbit de la conservació de la signatura per empreses privades que per administracions públiques. Conclusions Grup SSJL 16
  17. 17. MOLTES GRÀCIES Grup SSJL 17

×