SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
Descargar para leer sin conexión
UNITAT 1
Edat Medieval s.V – XVEdat Medieval s.V – XV
del Cant Gregorià a la Polifoniadel Cant Gregorià a la Polifonia
CONTEXTUALITZACIÓ
EDAT MITJANA
s.V – s.XV
Caiguda Imperi Romà Renaixement
SOCIETAT FETS
Noblesa Clergat
Poble
600dC – PAPA GREGORI
Recopila els cants i els himnes cristians per
utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica.
1000dC – Neix una nova classe social.
La Burgesia
CONTEXTUALITZACIÓ
Música religiosaMúsica religiosa
• Exclusivament vocal a principis de l’etapa.
• Es canta a:
– Esglésies
– Monestirs
– Les corts
– Poble
Música profanaMúsica profana
• Trobadors: feien les cançons i poesies.
– Amatòries: exalçaven les dones.
– Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc.
– Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars.
• Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era
divertir aquells que no sabien llegir.
• Música instrumental: animava les danses, tan a palau,
a les festes i a les celebracions populars.
MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Invenció d’un sistema de notació.
– Facilitar la transmissió i la difusió.
– Conservació de la música.
• Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica.
Característiques
– Cant a capella.
– Una melodia cantada a l’uníson: monòdic.
– Text en llatí i el contingut religiós.
– La música està al servei del text.
– La melodia no presenta grans contrastos ni grans
intervals entre les notes.
– És una composició sil·làbica o melismàtica.
MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Melismàtic: entonació de diverses notes a una
mateixa síl·laba.
• Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada
síl·laba.
Origen nom de les notes
• Guido d'Arezzo segle XI
elabora un sistema de notació musical.
• 1a síl·laba de cada vers d'un himne a St. Joan
Baptista de Paulo Diácono (monjo benedictí)
• Giovanni Battista Doni: Ut  DO
– Pel seu nom
– Referent a Senyor Dóminus
MÚSICA RELIGIOSA
L’inici de la polifonia s.IX
• Organum: consisteix a afegir a la melodia
gregoriana una segona veu.
– Vox principalis: veu principal.
– Organalis: la veu secundària.
• Polifonia. Les primeres composicions
polifòniques són:
– Motet: cant a capella.
– Cànon: cançó on les segones veus es basen en el
començament diferit de la peça.
MÚSICA PROFANA
La música profana és aquella no va destinada al
culte religiós.
• Trobadors: són grans poetes i els creadors de
la cançó popular
• Joglars: són els recitadors que toquen
instruments, ballen, canten i fan joc davant dels
cortesans i plebeus.
Cal tenir en compte...
A la península Ibèrica hi convivien diverses
religions i cultures molt diferents: la islàmica, la
cristiana i la jueva.
MÚSICA PROFANA
Música instrumental
Orgue
Viola de gamba
Gaita
(Sac de Gemecs)
MÚSICA PROFANA
Música instrumental Saltiri
Viola de roda
Arpa
QUALITAT DEL SO
• La veu el primer instrument que va tenir la
humanitat.
• Per haver un so es necessita un cos emissor,
un canal i un receptor.
– So: ones regulars i ordenades.
– Soroll: ones irregulars i desordenades.
QUALITAT DEL SO
L’ALTURA: és la qualitat del so que ens indica si
la nota és més aguda o més greu.
Es mesura segons les vibracions per segon que
produeix un so, anomenats Hz.
• La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com
més freqüència més agut serà un so, menys
freqüència menys so més greu.
So greu
So agut
QUALITAT DEL SO
• Tessitura: és l’extensió de sons que és capaç
d’emetre una veu humana o bé un instrument
musical
• Percepció de l’orella humana.
– <16 Hz: infrasò.
– 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible.
– 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible.
– >25.000Hz: ultrasò.
– El LA3 té una freqüència de 440 Hz.
QUALITAT DEL SO
ÍNDEX D’ALTURA
• És un número que indica en quina altura
s’interpreta la nota.
Clau de Sol
Clau de Fa
Clau de Do en 4a
Clau de Do en 3a
33
33
33
22
22
22
11
11
44
QUALITAT DEL SO
ÍNDEX D’ALTURA
• És un número que indica en quina altura
s’interpreta la nota.
El DO3 a totes les claus.
Do 3
• LÍNIES ADDICIONALS: són unes línies que
s’afegeixen al pentagrama
per poder escriure notes més
agudes i més greus a fora del
pentagrama.
• OCTAVA ALTA: s’han d’interpretar les notes
una octava més aguda del que estan escrites.
• OCTAVA BAIXA: s’han d’interpretar les notes
una octava més greu del que estan escrites.
QUALITAT DEL SO
QUALITAT DEL SO
INTENSITAT: volum de so
• Factors
– Amplitud de l’ona.
– La distància de l’emissor.
– La densitat del medi transmissor.
• Unitat de mesura
– Decibel (dB)
• La intensitat es reflecteix, dins l’àmbit de
la música, amb les dinàmiques.
 Amplitud d’ona – dB
 Freqüència d’ona – Hz
QUALITAT DEL SO
• Intensitat
• Indicadors de dinàmica
pp - p - mp - mf - f - ff
• Reguladors d’intensitat
So fort
So fluix
crescendo decrescendo

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 ppaniolimar
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5Carles
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Carles
 
Resum T1-2
Resum T1-2Resum T1-2
Resum T1-2Carles
 
Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Carles
 
Tema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificaciónTema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificaciónjopape72
 
Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Carles
 
Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Carles
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slidepauettt
 
Agrupacions instrumentals
Agrupacions instrumentalsAgrupacions instrumentals
Agrupacions instrumentalsjopape72
 
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
ELS INSTRUMENTS MUSICALSELS INSTRUMENTS MUSICALS
ELS INSTRUMENTS MUSICALSRubia Gold
 
La veu, un instrument al nostre abast
La veu, un instrument al nostre abastLa veu, un instrument al nostre abast
La veu, un instrument al nostre abastrosasalort
 
Power point joana musica 2
Power point joana musica 2Power point joana musica 2
Power point joana musica 2Silvia Figueras
 
Repàs tema 6 - 7
Repàs tema 6 - 7Repàs tema 6 - 7
Repàs tema 6 - 7Carles
 
Tedeum Musicograma
Tedeum MusicogramaTedeum Musicograma
Tedeum Musicogramajoanacoronel
 
Elements de la música.
Elements de la música.Elements de la música.
Elements de la música.apubill2
 
Música 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaMúsica 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaJoan Sèculi
 

La actualidad más candente (20)

El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 pp
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Resum T1-2
Resum T1-2Resum T1-2
Resum T1-2
 
Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13
 
Tema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificaciónTema 3 los instrumentos y su clasificación
Tema 3 los instrumentos y su clasificación
 
Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7
 
Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Diapositives tema 8
Diapositives tema 8
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slide
 
Agrupacions instrumentals
Agrupacions instrumentalsAgrupacions instrumentals
Agrupacions instrumentals
 
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
ELS INSTRUMENTS MUSICALSELS INSTRUMENTS MUSICALS
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
 
La veu, un instrument al nostre abast
La veu, un instrument al nostre abastLa veu, un instrument al nostre abast
La veu, un instrument al nostre abast
 
Power point joana musica 2
Power point joana musica 2Power point joana musica 2
Power point joana musica 2
 
Repàs tema 6 - 7
Repàs tema 6 - 7Repàs tema 6 - 7
Repàs tema 6 - 7
 
Tedeum Musicograma
Tedeum MusicogramaTedeum Musicograma
Tedeum Musicograma
 
Català central
Català centralCatalà central
Català central
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Elements de la música.
Elements de la música.Elements de la música.
Elements de la música.
 
Música 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaMúsica 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la música
 

Similar a Resum Tema 1: Edat Mitjana

Similar a Resum Tema 1: Edat Mitjana (20)

Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1
 
Pràtica 3 de musica
Pràtica 3 de musicaPràtica 3 de musica
Pràtica 3 de musica
 
Pràctica 3
Pràctica 3Pràctica 3
Pràctica 3
 
Powerpoint música a l'edat mitjana
Powerpoint música a l'edat mitjanaPowerpoint música a l'edat mitjana
Powerpoint música a l'edat mitjana
 
La música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjanaLa música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjana
 
Musica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjanaMusica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjana
 
Musica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjanaMusica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjana
 
Musica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjanaMusica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjana
 
Resum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El RenaixementResum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El Renaixement
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012
 
Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012
 
Musica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjanaMusica a l’edat mitjana
Musica a l’edat mitjana
 
Mireia Musica
Mireia MusicaMireia Musica
Mireia Musica
 
Mireia Musica
Mireia MusicaMireia Musica
Mireia Musica
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodle
 
La musica a l’edat mitjana
La musica a l’edat mitjanaLa musica a l’edat mitjana
La musica a l’edat mitjana
 

Más de Carles

Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Carles
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5Carles
 
Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11Carles
 
Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Carles
 
[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3Carles
 
Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Carles
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Carles
 
Ritmes
RitmesRitmes
RitmesCarles
 
Lectura 2
Lectura 2Lectura 2
Lectura 2Carles
 
Lectura 1
Lectura 1Lectura 1
Lectura 1Carles
 
Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Carles
 
Treball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaTreball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaCarles
 
Explicació Tema 10 i 11
Explicació Tema 10 i 11Explicació Tema 10 i 11
Explicació Tema 10 i 11Carles
 
Repàs temes 6-7-8-9
Repàs temes 6-7-8-9Repàs temes 6-7-8-9
Repàs temes 6-7-8-9Carles
 
TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15Carles
 
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9Carles
 

Más de Carles (16)

Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11
 
Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7
 
[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3
 
Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Ritmes
RitmesRitmes
Ritmes
 
Lectura 2
Lectura 2Lectura 2
Lectura 2
 
Lectura 1
Lectura 1Lectura 1
Lectura 1
 
Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014
 
Treball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaTreball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòrica
 
Explicació Tema 10 i 11
Explicació Tema 10 i 11Explicació Tema 10 i 11
Explicació Tema 10 i 11
 
Repàs temes 6-7-8-9
Repàs temes 6-7-8-9Repàs temes 6-7-8-9
Repàs temes 6-7-8-9
 
TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15
 
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9
Repàs unitats: 6 - 7 - 8 - 9
 

Último

Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 

Último (8)

Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 

Resum Tema 1: Edat Mitjana

  • 1. UNITAT 1 Edat Medieval s.V – XVEdat Medieval s.V – XV del Cant Gregorià a la Polifoniadel Cant Gregorià a la Polifonia
  • 2. CONTEXTUALITZACIÓ EDAT MITJANA s.V – s.XV Caiguda Imperi Romà Renaixement SOCIETAT FETS Noblesa Clergat Poble 600dC – PAPA GREGORI Recopila els cants i els himnes cristians per utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica. 1000dC – Neix una nova classe social. La Burgesia
  • 3. CONTEXTUALITZACIÓ Música religiosaMúsica religiosa • Exclusivament vocal a principis de l’etapa. • Es canta a: – Esglésies – Monestirs – Les corts – Poble Música profanaMúsica profana • Trobadors: feien les cançons i poesies. – Amatòries: exalçaven les dones. – Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc. – Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars. • Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era divertir aquells que no sabien llegir. • Música instrumental: animava les danses, tan a palau, a les festes i a les celebracions populars.
  • 4. MÚSICA RELIGIOSA El cant gregorià • Invenció d’un sistema de notació. – Facilitar la transmissió i la difusió. – Conservació de la música. • Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica. Característiques – Cant a capella. – Una melodia cantada a l’uníson: monòdic. – Text en llatí i el contingut religiós. – La música està al servei del text. – La melodia no presenta grans contrastos ni grans intervals entre les notes. – És una composició sil·làbica o melismàtica.
  • 5. MÚSICA RELIGIOSA El cant gregorià • Melismàtic: entonació de diverses notes a una mateixa síl·laba. • Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada síl·laba. Origen nom de les notes • Guido d'Arezzo segle XI elabora un sistema de notació musical. • 1a síl·laba de cada vers d'un himne a St. Joan Baptista de Paulo Diácono (monjo benedictí) • Giovanni Battista Doni: Ut  DO – Pel seu nom – Referent a Senyor Dóminus
  • 6. MÚSICA RELIGIOSA L’inici de la polifonia s.IX • Organum: consisteix a afegir a la melodia gregoriana una segona veu. – Vox principalis: veu principal. – Organalis: la veu secundària. • Polifonia. Les primeres composicions polifòniques són: – Motet: cant a capella. – Cànon: cançó on les segones veus es basen en el començament diferit de la peça.
  • 7. MÚSICA PROFANA La música profana és aquella no va destinada al culte religiós. • Trobadors: són grans poetes i els creadors de la cançó popular • Joglars: són els recitadors que toquen instruments, ballen, canten i fan joc davant dels cortesans i plebeus. Cal tenir en compte... A la península Ibèrica hi convivien diverses religions i cultures molt diferents: la islàmica, la cristiana i la jueva.
  • 8. MÚSICA PROFANA Música instrumental Orgue Viola de gamba Gaita (Sac de Gemecs)
  • 9. MÚSICA PROFANA Música instrumental Saltiri Viola de roda Arpa
  • 10. QUALITAT DEL SO • La veu el primer instrument que va tenir la humanitat. • Per haver un so es necessita un cos emissor, un canal i un receptor. – So: ones regulars i ordenades. – Soroll: ones irregulars i desordenades.
  • 11. QUALITAT DEL SO L’ALTURA: és la qualitat del so que ens indica si la nota és més aguda o més greu. Es mesura segons les vibracions per segon que produeix un so, anomenats Hz. • La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com més freqüència més agut serà un so, menys freqüència menys so més greu. So greu So agut
  • 12. QUALITAT DEL SO • Tessitura: és l’extensió de sons que és capaç d’emetre una veu humana o bé un instrument musical • Percepció de l’orella humana. – <16 Hz: infrasò. – 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible. – 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible. – >25.000Hz: ultrasò. – El LA3 té una freqüència de 440 Hz.
  • 13. QUALITAT DEL SO ÍNDEX D’ALTURA • És un número que indica en quina altura s’interpreta la nota. Clau de Sol Clau de Fa Clau de Do en 4a Clau de Do en 3a 33 33 33 22 22 22 11 11 44
  • 14. QUALITAT DEL SO ÍNDEX D’ALTURA • És un número que indica en quina altura s’interpreta la nota. El DO3 a totes les claus. Do 3
  • 15. • LÍNIES ADDICIONALS: són unes línies que s’afegeixen al pentagrama per poder escriure notes més agudes i més greus a fora del pentagrama. • OCTAVA ALTA: s’han d’interpretar les notes una octava més aguda del que estan escrites. • OCTAVA BAIXA: s’han d’interpretar les notes una octava més greu del que estan escrites. QUALITAT DEL SO
  • 16. QUALITAT DEL SO INTENSITAT: volum de so • Factors – Amplitud de l’ona. – La distància de l’emissor. – La densitat del medi transmissor. • Unitat de mesura – Decibel (dB) • La intensitat es reflecteix, dins l’àmbit de la música, amb les dinàmiques.  Amplitud d’ona – dB  Freqüència d’ona – Hz
  • 17. QUALITAT DEL SO • Intensitat • Indicadors de dinàmica pp - p - mp - mf - f - ff • Reguladors d’intensitat So fort So fluix crescendo decrescendo