1. ART BARROC Segle XVII

2. 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Aquest tipus d’art es dóna al segle XVII i una part del segle XVIII. Les zones de màxima influència van ser Itàlia, Espanya, Europa Central i els Països Baixos, a més d’algunes ciutats com ara París. Es tracta d’un art molt recarregat, amb moltíssima decoració als edificis, llum i color als quadres, i moltíssim moviment amb predomini total de la línia corba. Art molt lligat a les monarquies europees com els Aústries a Espanya i els Borbons a França, i també a la noblesa. També es tracta d’un art molt lligat a la Contrareforma catòlica amb temes religiosos principalment (miracles, martiris…), excepte a Holanda, de caire protestant, on serà la burgesia la que encarregarà les obres amb temes molt diferents: retrats, vida quotidiana, natura…

3. 2. ARQUITECTURA BARROCA La principal característica és intentar donar la sensació de moviment als edificis. Això ho faran mitjançant corbes per a crear contrastos de llum i ombra, columnes que es retorcen i cúpules molt decorades. Roma serà la ciutat on s’origina aquest nou estil. Destacarà l’arquitecte italià BERNINI. Esmentarem el Palau de Versalles, al costat de Paris.

4. Columnata de Sant Pere del Vaticà 1656-1657 Les línies corbes de les columnes simbolitzen l’abrassada de Déu a tots els seus fidels.

5. Detalls de la columnata Hi ha dues fileres de columnes d’estil grec a cada banda de la columnata.

6. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624) Columnes molt retorçades i decoració extrema.

7. VERSALLES (1661) L’arquitecte Le Vau farà les reformes d’estil barroc en un edifici ja existent des d’època medieval. A més incorpora tota la part de jardins. L’aigua simbolitzarà el moviment, una de les característiques més habituals de l’art barroc.

8. SALA DELS MIRALLS

9. JARDINS DE VERSALLES

10. FONTS DE VERSALLES

11. 3. ESCULTURA BARROCA. El principal objectiu és el MOVIMENT, amb la utilització de les línies corbes. Per exemple la roba dels personatges adquireixen molt volum i tenen molts plecs. Unes altres característiques són un GRAN NATURALISME,i expressió de SOFRIMENT a les cares. Destacarà també BERNINI, amb molt temes mitològics.

12. Rapte de Proserpina (1621-1622) Hades, que no aconseguia esposa, raptarà a Persèfone emportant-se-la als Inferns.

13. Èxtasi de Santa Teresa (1647-1652) Apol·lo i Dafne(1622-1625)

14. FONT DELS 4 RIUS (Piazza Navona, Roma) Aquesta font simbolitzava un riu de cada un dels 4 continents coneguts fins al moment (Europa amb el Danubi; Àsia amb el Ganges; Àfrica amb el Nil; i Amèrica amb el Riu de la Plata. Ganges Danubi

15. 4. PINTURA BARROCA Gran moviment a les escenes. Domini del color sobre el dibuix, amb colors vius i càlids en molts dels pintors. Gran realisme (també anomenat naturalisme): es pretén representar les coses tal i com són a la realitat. Fins i tot els temes mitològics i religiosos s’intenten representar amb models reals. Tècnica del CLAROBSCUR (també anomenat tenebrisme): zones molt fosques amb zones molt il·luminades. Espanya: amb 4 dels pintors més importants del Barroc es considera el segle XVII com el “Siglo de Oro de la Pintura Española”.

16. CARAVAGGIO (1571 –1610) Italià. Gran mestre de la tècnica del clarobscur. Destaca per temes religiosos i també mitològics.

17. BACUS (1597) Molts historiadors consideren que aquest quadre representa un retrat de joventut del propi Caravaggio, essent una de les característiques abans comentades, el realisme.

18. NARCÍS (1597)

19. CRUCIFICCIÓ DE SANT PERE(1600-1601)

20. DAVID I GOLIAT (1600-1601)

21. RUBENS (1577 –1640) Flamenc (actual província de Bèlgica). Es caracteritza pel color desbordant amb tonalitats clares i alegres, la pell humana una mica rosada, i per la representació de nus femenins amb força volum. Destaca per temes primerament religiosos religiosos i posteriorment mitològics.

22. DESCENDIMENT DE LA CREU (1612-1614)

23. ADORACIÓ DELS REIS MAGS(1624)

24. LES TRES GRÀCIES(1636-1638)

25. EL JUDICI DE PARIS (1638)

26. REMBRANDT (1606 –1669) Holandès. Es caracteritza per un ús perfecte del clarobscur però en ocasions no centrant tota la llum en un sol punt. Temàtica: Retratista excel·lent amb la novetat dels retrats col·lectius. Molts autoretrats seus. Escenes de la vida qüotidiana amb convinació d’animals i de natures mortes.

27. AUTORETRATS SEUS De jove amb 22 anys(1628) Amb 28 anys (1634)

28. AUTORETRATS SEUS De vell amb 54 anys(1660) Amb 55 anys (1661)

29. LLIÇÓ D’ANATOMIA (1632)

30. RONDA DE NIT (1642)

31. EL BOU DEGOLLAT(1655)

32. POMES

33. VERMEER (1632 –1675) Holandès. Es caracteritza per un enorme detallisme als seus quadres . Només se li han atribuït una 30 d’obres. Temàtica: vida quotidiana de la vida dels burgesos d’Holanda . Alguns retrats . Alguns paisatges de la ciutat on sempre va viure, Delf, al centre d’Holanda .

34. LA LLETERA (1659-60) LA PUNTAIRE (1664)

35. LA NOIA DE LA PERLA (1665)

36. ALEGORIA DE LA PINTURA (1666-1667)

37. VISTA DE DELF (1660-1661)

38. VELAZQUEZ (1599 –1660) Espanyol. Es caracteritza per un domini absolut de la perspectiva i la humanització dels personatges. Temàtica: temes mitològics molt humanitzats. Vida quotidiana de les classes baixes de la societat espanyola del moment. Pintor de la cort amb força retrats de felip IV i la seva família. Destaquen els seus retrats col·lectius i també els retrats eqüestres . Temes religiosos. Temes històrics.

39. TEMES MITOLÒGICS El triunfo de Baco o “Los borrachos” (1628-1629) La fragua de Vulcano (1630)

40. En segon pla observem Atena, ja amb els seus atributs com el casc, castigant a Aracne. També podem veure el tapís fet. En primer pla veiem a la noia, Aracne, acompanyada d’altres dones, teixint. La vella amb el vel és la deessa Atena transformada amb la intenció de destorbar a la jove. LAS HILANDERAS (1644 -1648) Es tracta del mite clàssic d’Aracne, la qual es va atrevir a retar a la deessa Atena a fer el tapís més bonic. La deessa s’ofendrà profundament i condemnarà a Aracne a teixir eternament, transformada en aranya.

41. VENUS DEL MIRALL (1647-1651) Tot i tenir un títol mitològic, es considera un retrat de la duquesa d’Alba, amb la qual sembla ser que Velázquez va tenir una amagada relació amorosa.

42. QUADRES DE VIDA QÜOTIDIANA Vieja friendo huevos (1618) El niño de Vallecas (1643-1645)

43. RETRATS EQÜESTRES DE LA CORT DE FELIP IV Retrat de Felip IV (1635) Conde-duque de Olivares (1643)

44. LAS MENINAS (1656)

45. CRISTO EN LA CRUZ (1632)

46. RETRATDEL PAPAINOCENCI X(1650)

47. LA RENDICIÓN DE BREDA (1634-1635)

48. MURILLO (1599 –1660) Espanyol. Es caracteritza per la utilització de colors alegres i lluminosos, i sobretot per la tendresa que prenen els personatges a les seves obres. Temàtica: Personatges populars de les classes baixes de la societat sevillana del moment (nens, rodamons, malats...) tractats amb moltíssima tendresa. Quadres religiosos en els que destaquen les seves Immaculades (verges amb infants).

49. TEMES POPULARS El Mendigo (1650) Niños comiendo (1645-1655)

50. NIÑO MIRANDO POR LA VENTANA (1675-1680)

51. IMMACULADES CONCEPCIÓN (1660-1665) DE SOULT (1678)

52. EL BON PASTOR (1660)

53. ZURBARÁN (1598 –1664) Espanyol. Es caracteritza per la utilització de colors freds amb predomini de grisos i blancs, amb enorme detallisme als detalls dels quadres; i sobretot per una enorme espiritualitat catòlica a les seves obres. Temàtica: Tot i que té algun quadre diferent, pràcticament tota la seva obra es va centrar en la temàtica religiosa. Destaca també per unes excel·lents natures mortes.

54. San Serapio (1628) Exposición del cuerpo de Buenaventura (1629)

55. SAN HUGO EN EL REFETORIO DE LOS CARTUJOS (1635-1640) Enorme detallisme als detalls.

56. Natura morta (1633) Tazas y vasos (1633)

57. AGNUS DEI (1635-1640)

58. RIBERA (1591 –1652) Espanyol. És conegut amb el sobrenom de l’”Spagnoletto”, en italià, ja que va fer la seva vida allà. Es caracteritza per un profund clarobscur, seguint els passos de Caravaggio. Temàtica: Tot i que té algun quadre diferent, pràcticament tota la seva obra es va centrar en la temàtica religiosa.

59. MARTIRIO DE SAN ANDRÉS (1628)

60. EL MARTIRIO DE SAN FELIPE (1639)

61. SAN ANDRÉS (1630)

62. LA MUJER BARBUDA (1639)