1. La industrialització
de les societats
europees
Carme Sancho Estellers 4t. ESO-C
1

2. ÍNDEX
1. AUGMENT DEMOGRÀFIC I EXPANCIÓ AGRÍCOLA
-Revolució demogràfica
-Revolució agrícola
2. EL SORGIMENT DE LA INDÚSTRIA
-Màqiunes, vapor i fàbriques
-La indústria tèxtil
-Carbó i ferro: la siderúrgia
3. L'EXPANCIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
-La revolució dels transports
-L'increment del comerç
4. EL CAPITALISME INDUSTRIAL
-Liberalisme i Capitalisme
-Bancs i finances
-L'expanció del capitalisme indutrial
5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
-Noves fonts d'energia i noves indústries
-Una nova organització industrial
6. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
-La burgesia
-Els obrers
7. ELS MOVIMENTS SOCIALS: MARXISME I ANARQUISME
-Les primeres associacions obreres
-El sindicalisme
-Marxisme i socialisme
-L'anarquisme
-Les internacionals obreres
2

3. AUGMENT DEMOGRÀFIC I EXPANSIÓ AGRÍCOLA
La revolució industrial va ser va ser el resultant d'un conjunt de canvis econòmics i
tecnològicsinterrelacionats que varen originar una transformació profunda de l'economia i
de la societat.
Els primers simtomes d'aquets canvis es varen percebre a la Gran Bretanya a mitjan
segle XVIII, on un augment de producció agrícola va permetre el creixement sostengut de
la població.
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Des de mitjan segle XVIII, la població europea va inicaiarun procès de creixement
interromput que es coneix com a revolució demogràfica.
Les causes d'aquesta revolució varen ser l'augment de productivitat i la millora d'higene i
medicina.
Com a consequencies de la revolució demgràfica, es va produir una disminució de la
mortalitat i un increment de la natalitat.
REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i una alça
de preus agrícoles, que va estimular els propietaris a millorar els sistemes de producció.
Això va ser gràcies a dues grans transformacions:
– La introdució de canvis en l'estructura i la propietat
de la terra. La propietat senyorial es va convertir en
una propietst privada, de talmanera que els
propietaris podien tancar les seves propietats, fer-
ne les transformacions que volguessin i expulsar-ne
els pagesos.
–
– L'aplicació de nous mètodes de conrreu. La
innovació fonamental va ser la supressió del
guaret* i la seva substitució per les plantes
ferrantges (sistema de Norfolk). També es va iniciar
una mecanització progresiva de les tècniques agrícoles. Finalment, la introducció de
nous conrreus.
EL SORGIMENT DE LA INDÚSTRIA
MÀQUINES, VAPOR I FÀBRIQUES
Un element bàsic de les transformacions que vaen
originar la industrialització va ser la innovació
tecnològica. Les màquines, varen anar substituint el
3

4. treball manual. Cada avanç tècnic implicava un augment de productivitati una disminució
dels costos.
Les primeres màquines eren accionades per la força humana i animal i, posteriorment, per
energia hidraulica. Però la font d'energia que va revolucionar la producció va ser el vapor.
La màquina de vapor utilitzava el carbó com a combustible, i va permetre la substitució de
les energies tradicionalsi es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.
La mecantzació i les noves fonts d'energia varen generalitzar el sistema fabril de
producció, que consisteix en la concentració dels obrers i de les màquines en grans
edificis, les fàbriques.
LA INDÚSTRIA TÈXTIL
A la Gran Bretanya, el primer sector que es va
mecanitzar va ser la indústria tèxtil. Per poder-ne
fabricar més quantitat, es varen començar a aplicar
una sèrie d'innovacions. Una de les
primeres va ser la llançadora volant (1733), que
va augmentar la velocitat del procès de teixir.
Més endevant, varen sorgir les noves màquines
de filar, que incrementaren la producció
del fil. Finalment, el teler mecànic va completar
el procès de mecanització tèxtil.
CARBÓ I FERRO: LA SIDERÚRGIA
Un altre sector ioner va ser la siderúrgia. Anteriorment es produïa ferro, però en quantitats
petites perquè els forns funcionaven amb carbó vegetal d'escàs poder calorífic.
L'invent que va premetre una major producció de ferro va ser la utilització del carbó de
coc, per Darby (1732), de gran potència calorífica. Més tard Bessemer va inventar un
convertidor (1855) que transformava el ferro en acer.
L'EXPANCIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Al començament, el ferrocarril s'utilitzava a les mines per transformar el mineral en
vagonetes que es movien damunt els rails de fusta. La innovació que va permetre ampliar-
ne les aplicacions va ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que
impedien el descarrilament del
ferrocarril. Però el fenomen
realment innovador va ser la
invenció per Sephenson (1829) de
la locomotora, que accionava el
ferrocarril mitjançant una màquina
de vapor.
Posteriorment, la màquina de
vapores va aplicar al transport
marítim, i els vaixells de vapor
4

5. construïts amb ferro, varen ser substituits pels de vela
L'INCREMENT DEL COMERÇ
La reolució industrial va donar pas a una economia de mercat en la qual no es produïa per
a l'autoconsum sinó per a la venda an mercats cada vegada més amplis. Aquest canvi va
ser possible gràcies a l'augment de producció, al creixement de la població i a la millora el
poder inquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
La millora dels sistemes de transports varen permetre l'augment del començ interior.
D'aquesta manera, es varen ampliar els mercats locals i, gradualment, es va anar
consolidant un mercat nacioal en el qual l'intercanvi de productes entre diferents regions
es va convertir es habitual.
El comerç exterior també es va incrementar d'una manera consolidable.
EL CAPITALISME INDUSTRIAL
La Revolució Industrial va impossar el capitalisme, un nou sistema econòmic basat en el
liberalisme econòmic, una docrina formentada en la iniciativa privada. Des e Gran
Bretanya, el nou sistema es va anar estenent a la resta d'Europa, als Estata Units i al
Japó.
LIBERALISME ECONÒMIC
A la darreria del sgle XVIII, una sèrie de pensadors britànics veren definir el liberalisme
econoòmic. Hi va destacar Adam Smith que va establir esl principis del liberalisme:
● L'interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l'economia.
● Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que
adapta l'oferta a la demanda.
● L'Estat s'ha d'absentir d'intervenir en el funcionament de l'ecnomia i ha de permetre
el desenvolupament lliure dels interessos particulars.
BANCS I FINANCES
La banca va tenir un paper important en el desenvolupament del capitalisme, perquè es
va convertir en intermediàra entre els estalviadors, que lliuraven els seus diners en
depòsit, i els empresaris, que necessitaven capital per inertir.
Però les empreses exigien grans aportacions de dotblers que un sol empresari no podia
proporcionar. Llavors varen adquiris importància les societats anònimes, en les que el
capital es aportat per moltes persones. Aquest capital es divideix en accionsi a cada
contribuent li corrspon una nombre determinat d'accions, segons la quantitat de dotblers
que hagi aportat. Aquestes accions poden ser venudes pels seus propietaris a la borsa de
valors i qdquirides per qualsevol persona.
5

6. L'EXPANCIÓ DEL CAPITALISME INDUSTRIAL
Al començament del segle XIX, la industrialització es va estrendre per França i Bèlgica,
am un pes mes gran de la indústria de la siderúrgia i un pes més petit de la del teixit.
Entre el 1850 i el 1870, Rússia, alemanya, els Estats Units i el Japó també es varen
industrialitzar.
Al sud d'Europa varen coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals.
L'Europa oriental es va mantenir al marge les procès d'industrialització fins ben entrat el
segle XX.
LA SEGONA FASE DE L'INDUSTRIALITZACIÓ
NOVES FNTS D'ENERGIA I NOVES INDÚSTRIES
En aquesta etapa l'elecrticitat i el petroli varen desbancar el carbócom a font d'energia. La
invenció de la dinamo (1869) va permetre produir electricitat en centrals hidreléctiques,
mentre que eltransformadioe i l'alternador varen fer possible el transport del corrent
elèctric.
L'electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria. En transport, en il.luminació, en
els sistemes de comunicació a distància i en oci.
El prroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX. La invenció del
motor va possibilitar la utilització co a combustible per als automòbils.
En la indústria, la metal.lurgia va aquirir un gran impuls gràcies a la producció de nous
metalls. La indústria de l'automòbil, amb la invenció del cotxe utilitari, va acoseguir una
gran expansió.
La indústria quimica va aconseguir un desenvolupament important a alemanya gràcies a
la fabricació d'adobs, pestidídes, productes farmacèutics..
Finalment, la producció en massa d'acer i de ciment armat va permetre l'edificació dels
primers gratacels.
UNA NOVA ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL
A la darreria del segle XIX, l'organització de la
producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie
com la millor manera d'augmentar la productivitat,
disminuir el temps emprat i reduir els costs de
fabricació.
Aquest nou mètode d treball es coneix com a
teylorisme, que consisteix en la fabricació en
cadena.
6

7. Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fabricació d'automòbils Ford
va ser una de les primeres a implantar-lo.
Les invercions de capital que requerien les innovacions tecnològiques i el deig de
restringir la competència varen estimular la concentració industrial i les empreses es varen
fer cada vegada més grans.
LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
LA BURGESIA ELS OBRERS
La burgesia es va convertir en la classe Els treballsdors de les fàbriques i altres
diligent, perquè era la propietaària de les assalariats urbans, iaxí com els pagesos a
indústries i dels negocis. Hi havis una gran jornal. Contituïen la mà d'obra necessaria
burgesia integrada pels banquers, en el nou sistema capitalista i era el grup
rendistes i propietàris de grans fàbriques. més nombrós i desafavorit de la soietat.
També hi havia una mitjana burgesia
composta per professionals liberals, alts Al començament de la industrialització no
funcionaris i comerciants. hi havia cap legislació que fixàs les
condicions laborals dels treballadors. Per
Per davall, un nombre elevat d'empleats això estabien erbitàriament els horaris, els
que formaven la petita burgesia eren els salaris i els festius.
botiguers i atresans.
En conseqüencia, les seves condicions de
vida i feian eren molt dures: la jornada
laboral durava de 12 a 14 hores i les
remuneracions eres unsuficients per a
mantenir la família.
ELS MOVIMENTS SOCIALS: MARXISME I ANARQUISME
LES PRIMERES ASOCIACIONS OBRERES
Als inicis de la industrialització, la primera reacció dels obrers va ser la seva opocició al
maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l'atur. La
protesta obrera es va dirigir cap a la destrució de màquines i l'incendi de fàbriques
(LUDDISME*)
Paral.lelament, alguns sectors de treballadors es varen començar a tèmer que formaven
part d'una mateixa classe social, amb problemes comuns i objectius pròpis (és el que es
coneix com a consciència de classe). Per defenssar els seus interessos, varen crear
organitzacions de treballadors i varen fundar el primers sindicats.
7

8. SINDICALISME
Al principi, les societats obreres varen ser il.legalitzades pels governs liberals. Però el
1825 la a Gran Bretanya es varen derogar les llis que prohibien i es varen fundar els
primers sindicats, que reunien obrers d'un mateix ram.
MARXISME I ANARQUISME
A mitajan segle XIX, Karl Marx va estabir les bases del pensament marxista. En
col.laboració amb Frederich Engels, va denunciar l'explotació de la classe treballadora i va
defensar la revolució obrera per destruir el capitalisme.
La fi de propietat privada duria a la desaparició progressiva de les classes social i de
l'Estat per així poder asolir l'ideal de societat comunista, és a dir, la societat sense
classes.
A partir del darrer terç del segle XIX, els marxistes varen proposar la creació de partits
obrers socialistes.
L'ANARQUISME
L'anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que compartirn tres principis:
-L'exaltació de a llibertat individual i de la solidaritat social.
-La crítica a la propietat privada i a la defensa de formes de propietat col.lectiva.
-El rebuig a l'autoritat, principalment de l'estat.
També defenssaven l'acció revolucionària agrària dels obrers i dels pagessos, mitjançant
una vaga general que arruinàs la burgesia i destruís l'Estatmi la creació d'una nova
societat igualitària.
LES INTERNACIONALS OBRERES
Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d'unir es esforços de la classe obrera de
tot el món per lluitar contra el capitalisme.
A iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l'Associació Internacional de Treballadors
(primera internacional), a la qual es varen adherir marxistes, anarquistes i sincicalistes.
El 1889, uns quants dirigents socialistes varen fundar a París la Segona Internacional, una
organització exclusivament socialista.
8