Globalització, Economia mundial

1. Tema 5.
El món actual. La globalització
1. Què és la globalització
1.1 Definicions de globalització
1.2 La globalització és el resultat d’un procés històric
1.3 Els mitjans de comunicació
2. Característiques de la globalització
3. Les zones de la globalització
4. Factors positius i negatius de la globalització
5. Indicadors del desenvolupament
PIB (producte interior brut) GDP Gross domestic product
PIB o renta per càpita
IDH (Índex de Desenvolupament Humà)
6. Causes dels desequilibris econòmics en el món
a) La descolonització
b) El deute extern
c) Els desequilibris demogràfics actuals
d) La globalització
Annex 1
Declaració del Drets Humans (1948)
Annex 2
Per un desenvolupament econòmic més just en el nostre món

2. Ap.1 Què és la globalització
• Per què és difícil definir el concepte de
globalització?
– Cal tenir present que es tracta d’un concepte
relativament nou (inicis dècada dels 90)
– Sovint s’utilitzen indistintament d’altres
conceptes com Mundialització,
internacionalització…
– No hi ha una única definició… es parla de
globalització econòmica, política, cultural...

3. Definicions complementàries:
• Procés econòmic i polític que s’inicia a la dècada dels 1990 a partir
d’alguns factors com:
– Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
– El gran avenç dels mitjans de transport
– La llibertat i facilitat de moviment de capitals arreu del món
– L’aparició de les multinacionals
Evolució de la tecnologia (1:51)
http://www.youtube.com/watch?v=oCDx7qxQ2KQ&feature=related
• Procés d’internacionalització de l’activitat política, econòmica i financera,
generalment associat a una uniformització dels costums i els referents
culturals dels diversos països del món.
• La Globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics,
polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de
mercat.

4. (vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468)
Paròdia monjo informàtic
http://www.youtube.com/watch?v=UMGNFK69WT0
Paròdia fabada litoral
http://www.youtube.com/watch?v=dWnEcbo1gj4&feature=player_em
bedded

5. http://www.un.org/spanish/
<
Concurs videos:
http://www.alternativaglobal.org/cortos/videos.asp?idioma=2
• Tecnologia BOOK (paròdia)
• http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs
• Història telefon
• http://www.youtube.com/watch?v=oaXzNsBjmLA&feature=related
Our history in two minutes
http://marcbrecy.perso.neuf.fr/history.html
100 years in 10 minutes
http://www.youtube.com/embed/Xxh-sS8Qoco?rel=0

6. 1.2 La globalització és el resultat d’un procés històric
• s. XV
– Grans descobriments geogràfics
• Ruta atlàntica cap a l´´India
• Descobriment europeu del continent americà

8. • s. XVIII
– Revolució Industrial (Anglaterra)

9. • s. XIX
– Colonialisme

10. http://www.youtube.com/watch?v=AtSt5X
Z7fq4&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=-
KISiBHxv40&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=PB-
atl3YBSQ&feature=fvw

11. • 1939-45
– Segona Guerra Mundial
• A partir de 1945
– Bipolaritzió (2 grans potències militars)
• Bloc capitalista (EE.UU)
• Bloc Comunista (URSS)

12. • A partir de 1990
– Caiguda del bloc comunista (dissolució de l’URSS)
–  L’economia mundial camina cap a un sol sistema: el CAPITALISME o
ECONOMIA DE MERCAT
• El poder militar actual
• http://www.youtube.com/watch?v=2gugTXKg6jo&feature=related

13. 1.3 Els mitjans de comunicació
• s. XV
– Aparició de la impremta
• 1877
– Telèfon (Graham Bell)
• 1895
– Cinema (els germans Lumiere)
• 1896
– Ràdio (Guglielmo Marconi)
• 1937
– Primeres emissions de televisió a França i el Regne Unit
• 1970
– Primeres connexions entre computadors
• Tim Berners-Lee creó el lenguaje HTML, basado en el SGML. En 1990 el mismo
equipo construyó el primer cliente Web, llamado WorldWideWeb (WWW), y el
primer servidor web.
• 2006. El 3 de enero, Internet alcanzó los mil cien millones de usuarios. Se prevé
que en diez años, la cantidad de navegantes de la Red aumentará a 2.000 millones.

14. Ap.2 Característiques de la globalització
El creixement del comerç internacional
• El Volum del comerç internacional de
mercaderies ha augmentat
espectacularment:
• De 1975 al 2000 el trànsit marítim
(principal mitjà de transport del comerç
internacional, va augmentar més d’un
100%)

15. El boom –gran creixement- dels fluxos financers
• Cada dia es mouen al món al voltant d’un bilió de
dòlars.
• La majoria de transaccions financeres no són
pagaments per una mercaderia o servei, sinó que
responen a operacions especulatives en les quals
institucions i empreses pretenen obtenir beneficis
mitjançant la compra i venda de monedes, fons
d’inversió o accions borsàries.
Especular:
En economia: Operació efectuada en previsió
d’una modificació en l’estructura de preus, per
tal d’obtenir uns guanys extraordinaris

16. La interrelació de tots els punts del planeta
• Una decisió política o econòmica presa en qualsevol
lloc provoca reaccions a la resta del món (depenent
de la importància estratègica del país)
• La mundialització de la producció (la deslocalització
industrial)
Economia global
Concepte de Deslocalització

17. Les TIC
• Tecnologies de la informació i la comunicació  Gran
canvi en el món laboral
• Simplificació d’alguns processos
• Reducció de costos
• Internet
• Televisió satèl·lit
• Telefonia mòbil
“Qui controla la informació controla el poder”
Manel Castells, La era de la información

18. Les multinacionals
• Empreses registrades en un país (seu principal) però amb
filials o sucursals en altres països del món
• La base és el centre de decisió de la multinacional, on es
concentres els processos d’investigació, disseny i publicitat
dels productes. Acostumen a localitzar-se en països
desenvolupats.
• Les filials o sucursals són els centres de fabricació i
comercialització

19. La presència de les multinacionals és clara fins i tot en la vida
quotidiana. Així, per esmentar un exemple quotidià: un televisor
THOMSON –equipat amb un magnetoscopi JVC- difon unes imatges
esportives –retransmeses per la CNN- que mostren un equip –
apadrinat per ADIDAS- enfrontat a un altre –patrocinat per
AGFACOLOR. En el descans, se’ns proposa que prenguem una COCA-
COLA, o una SCHWEPPES, acompanyada amb una xocolata NESTLÉ. És a
dir vuit multiniacionals de set països passen, en pocs minuts, per la
nostra vida quotidiana deixant-hi una sòlida empremta.
ARACIL, R. et al. El món actual,
Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1998

20. 3. Les zones de la globalització
Esquema sobre la teoria del centre i la perifèria
en la Globalització

22. 4. Factors positius i negatius de la globalització
• Com tot procés econòmic i polític podem
observar una sèrie de conseqüències
positives i negatives:

23. Factors Positius:
El creixement del comerç
• La globalització ha permès el creixement dels intercanvis comercials i l’expansió dels mercats.
• Aquest creixement ha suposat l’augment de la riquesa per els països en els quals s’ha generat:
• Països desenvolupats
• Països amb una indústria emergent: Xina, Índia
Noves formes de comercialització
• Compra a través d’internet  Facilitat per adquirir alguns productes com: bitllets d’avió, gestions de
banca, música...
La deslocalització
• Aspectes positius per a les multinacionals (reducció de costos)
• Els països menys desenvolupats també en surten guanyant perquè les multinacionals hi inverteixen i creen
llocs de treball
Informació a l’instant
• Gràcies a les noves tecnologies la informació viatja ràpidament a qualsevol lloc del món
Difusió cultural
• Més facilitat per conèixer d’altres pobles i cultures.
• El coneixement de diferents cultures pot ajudar a l’entesa entre elles per evitar conflictes...
La globalització sociopolítica
• La difusió de la democràcia, dels drets humans, de valors socials positius com la solidaritat entre països, la
cura del medi ambient...

24. Factors Negatius
Augmenten les diferències econòmiques
• Les economies més potents generalment en surten més beneficiades
• La globalització econòmica no ha beneficiat tots els països d’una manera igual. Els estats poderosos continuen controlant la
major part de la producció mundial
La globalització econòmica ha augmentat la dependència entre els estats
• Les decisions econòmiques d’un país afecten a d’altres
• Les crisis financeres es poden transmetre amb rapidesa
• Intercanvis desiguals (comerç just...) –veure article dossier cacau-
• L’intercanvi desigual es produeix entre els països més desenvolupats i els subdesenvolupats
Concentració de la informació en poques mans
• Impedeix que la informació sigui plural i contrastada.
• Les empreses de comunicació es fusionen en grans grups de comunicació que controlen els mitjans de comunicació (els
mass media –premsa, ràdio, tv...-)
• Les notícies que els grans mitjans de comunicació emeten poden arribar i influir a milions de persones
Uniformització de la cultura
• Pèrdua de la diversitat cultural:
• Existeix el perill de que una cultura prengui per influència o per imposició les característiques d’una altra i les substitueixi per
les pròpies
• L’americanització la cultura...
• Còpia de models culturals... (que no sempre són positius, p.ex. el consumisme)
La deslocalització té la seva part negativa
• Als països desenvolupats s’està produint una pèrdua de feines (...atur)
• L’augment de la producció a nivell mundial
• L’augment del consum de productes pot afectar seriosament l’equilibri ecològic del planeta

25. 5. Indicadors del desenvolupament
1) PIB
2) PIB per càpita
3) IDH

26. PIB (producte interior brut) GDP Gross domestic product
• El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i
serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps
determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la
producció.
• Sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADs
es_por_PIB_(nominal)
Pos. País
PIB
nominal
(millones
de USD)
Mundo 71.896.504
Unión Europea 17.070.011
1 Estados Unidos 15.653.366
2 China 8.250.241
3 Japón 5.984.390
4 Alemania 3.336.651
5 Francia 2.580.423
6 Reino Unido 2.433.779
7 Brasil 2.425.052
8 Italia 1.980.448
9 Rusia 1.953.555
10 India 1.946.765
11 Canadá 1.770.084
12 Australia 1.542.055
13 España 1.340.266
14 México 1.162.891
15 Corea del Sur 1.151.271

27. PIB o renta per càpita
• S’ha de dividir el PIB del territori considerat entre el
nombre d’habitants
Mapa 2008 PIB per càpita
• http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/59/GDP_nominal_per_capita_world_map_IMF_2008.png

28. 1 Luxemburgo 104.673 170 Niger 312
2 Noruega 83.922 171 Sierra Leona 289
3 Qatar 72.849 172 Eritrea 281
4 Islàndia 63.830 173 Malawi 264
5 Irlanda 59.924 174 Etiopia 251
6 Suiza 58.083 175 Birmania 234
7 Dinamarca 57.260 176 Guinea-Bissau 205
8 Suècia 49.654 177 Liberia 194
9 Finlàndia 46.601 178 Rep. Dem.del Congo 166
10 Paises Bajos 46.260 179 Burundi 128
11 Estados Unidos 45.845 180 Zimbawue 54
12 Reino Unido 45.574
25 España 32.066
Fuente: Fondo Monetario Internacional, World Economic Outlook Database, abril de
2008

29. IDH (Índex de Desenvolupament Humà)
• L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l' ONU amb
l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món.
• Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte
únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el
nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educacional (com ara l' alfabetisme, etc.) o bé
que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida, taxes de natalitat i de
mortalitat, entre d'altres).
• L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents
corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):
– La durada i la qualitat de vida, que s'obté a partir de l'esperança de vida al néixer.
– El nivell d'instrucció i educació, mesurat a partir de la taxa d'alfabetització d'adults i del
nivell d'estudis de la població (educació primària, educació secundària i estudis
superiors).
– El nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per càpita (mesurat en dòlars dels EUA).
• Mapa de Peters http://168.96.200.17/ar/E/index.htm

30. Com s'expressa l'IDH
• L'IDH s'expressa mitjançant una xifra formada per un nombre
de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1. D'acord amb la xifra
resultant hom considera:
– IDH alt: entre 0,800 i 1,000
– IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
– IDH baix: entre 0,000 i 0,499

31. Posició Estat IDH Esperança de vida Posició Estat IDH Esperança de vida
1 Islandia 0,968 81,5 60 Rumania 0,813 71.9
2 Noruega 0,968 79,8 89 Ecuador 0,772 74.7
3 Australia 0,962 80,9 112 Egipto 0,708 70,7
4 Canadá 0,961 80,3 117 Bolivia 0,695 64,7
5 Irlanda 0,959 78,4 126 Marruecos 0,642 70,4
6 Suecia 0,956 80,5 128 India 0,619 63,7
7 Suiza 0,955 81,3 136 Pakistan 0,551 64,6
8 Japón 0,953 82,3 144 Camerún 0,532 49,8
9 Países Bajos 0,953 79,2 156 Senegal 0,499 62,3
10 Francia 0,952 80,2 167 Burundi 0,413 48,5
11 Finlandia 0,952 78,9 168 Congo, Rep.Democrática del 0,411 45,8
12 Estados Unidos 0,951 77,9 169 Etiopía 0,406 51,8
13 España 0,949 80,5 170 Chad 0,388 50,4
14 Dinamarca 0,949 77,9 171 República Centroafricana 0,384 43,7
15 Austria 0,948.. 79,4 172 Mozambique 0,384 42,8
16 Reino Unido 0,946 79,0 173 Malí 0,380 53,1
17 Bélgica 0,946 78,8 174 Níger 0,374 55,8
18 Luxemburgo 0,944 78,4 175 Guinea-Bissau 0,374 45,8
19 Nueva Zelandia 0,943 79,8 176 Burkina Faso 0,370 51,4
20 Italia 0,941 80,3 177 Sierra Leona 0,336 41.8

32. La pobreza se ha reducido en casi todo el mundo, pero el África
subsahariana es la gran excepción
El último informe de las Naciones Unidas denuncia el
desigual reparto de riqueza y clama a la colaboración
internacional para dar solución a la escasez de agua

33. 6. Causes dels desequilibris econòmics en el món
• Causes:
a) La descolonització
b) El deute extern
c) La Globalització
d) Els desequilibris demogràfics actuals

34. a) La descolonització
• la majoria del països més pobres són antigues colònies
• el colonialisme dels segles XIX i XX (1a meitat) provocà que aquests països no es
desenvolupessin econòmicament (van ser explotats per les potències europees)

36. b) El deute extern
• Són els diners que els països del Sud deuen als bancs, als països
del Nord, al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial com
a conseqüència dels préstecs que els seus governs van rebre en
el passat i als quals no han pogut fer front.
• Segons l'Observatori del Deute en la Globalització, el deute del conjunt dels països empobrits,
així com el seu pagament (amortització del capital i interessos) s'ha anat incrementant en les
últimes dècades, malgrat que aquests països no han deixat de pagar. Així, per exemple, el 1999
la quantia del deute era més de quatre vegades major que quan va esclatar la crisi del deute
l'agost del 1982.
• L'augment dels interessos que els països deutors es veuen obligats a pagar i la necessitat de
sol·licitud, per part dels països deutors, de nous crèdits per retornar els anteriors, a causa dels
problemes de solvència, expliquen aquesta situació.

37. c) Els desequilibris demogràfics actuals
• països subdesenvolupats  països amb el creixement
demogràfic més elevat (alta natalitat i alta mortalitat
infantil)
d) La globalització
(veure efectes negatius de l’apartat anterior)

38. Per un desenvolupament econòmic més just en el nostre món
• Objectius del desenvolupament del mil·lenni de la
ONU
• Cooperació internacional dels diferents estats
• El paper de les ONG (les organitzacions no
guvernamentals sense ànim de lucre)
• El concepte de creixement sostenible
– "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la
capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."

39. • El concepte de decreixement econòmic
– Pels seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos
naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes
negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tots i totes.
• El moviment Slow
– El movimiento Slow es una corriente cultural que promueve calmar las actividades
humanas. El movimiento Slow se propone tomar el control del tiempo, más que
someterse a su tiranía, y encontrar un equilibrio entre la utilización de la tecnología
orientada al ahorro del tiempo y tomarse el tiempo necesario para disfrutar de
actividades como dar un paseo o compartir una comida con otras personas.
– http://www.tv3.cat/videos/228396572
– http://www.movimientoslow.com/es/filosofia.html

40. • COMERÇ JUST
– El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les
relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països
empobrits del Sud (els productors).
– La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONGD's, cooperatives,
empreses, artesans... i es basa en les normes següents:
– Assegurar als treballadors un salari digne.
– No acceptar ma d'obra infantil.
– Igualtat entre homes i dones.
– Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la
comunitat.
– Ser respectuosos amb el medi ambient.
– No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local
necessaris per a la població.
– Estructures democràtiques.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Comer%C3%A7_just
http://www.intermonoxfam.org

41. Fonts d’informació i material complementari
• Pàgina ONU http://www.un.org/spanish/
• Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
http://www.undp.org/spanish/
• Pàgina guia del mundo (excel·lent) http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/ (entrant a indicadores,
mapa interactivo de indicadores)
• Un joc perillós
• http://www.unjocperillos.org/
• Materials d’UNICEF sobre l’aigua al Níger i altres…
• http://www.enredate.org/
Videos
• Mercat de valors (30 minuts 2004)
• http://www.tv3.cat/videos/1374029/Mercat-de-valors
• Consumint el planeta (30 minuts 2008)
• http://www.youtube.com/watch?v=PX4o0FmHWI8
• Telefonia mòbil a Barcelona
• http://www.3cat24.cat/video/2714791/societat/Les-xarxes-socials-estrelles-als-nous-
telefons-mobilshttp://www.google.es/

42. Creador: Ignasi Àvila

43. Els principals blocs polítics dels últims anys

44. L’ONU

45. Les ONG, organitzacions a part de l’estat