European history

1. TEMA 2
ALTA EDAT MITJANA.
EL FEUDALISME
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2017-2018

2. EL FEUDALISME A EUROPA
 Feudalisme, sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental dels
segles IX-XV.
 POLÍTIC: Pèrdua de poder polític dels Reis
 Economia principalment agrària
 Organització social basada en les relacions de dependència entre persones
(Guerrers/ població)
 Enorme influència del Cristianisme en la vida de la població.
 Fort empobriment cultura i artístic fins a l’aparició d’un estil artístic “europeu”:
ROMÀNIC.

3. ORÍGEN I EXTENSIÓ DEL FEUDALISME
 El Feudalisme sorgeix al segle IX per la INSEGURETAT, LA CRISI I LA POBRESA conseqüència de la desintegració de l’imperi
de Carlemany (814-843)
o Lluites entre els successors de Carlemany pel control de l’imperi
o Atacs musulmans a les costes mediterrànies cristianes (Sicília, Itàlia)
o Segona onada de pobles invasors: Víkings (Atlàntic); Búlgars, Magiars i Eslaus (Centre d’Europa)
 Incapacitat dels reis de PROTEGIR EL TERRITORI
 Defensa del territori en mans dels poders locals (Comtes) que els juraven fidelitat i ajuda militar
 Concessions als poders locals= IMMUNITAS = pràctica independència dels territoris comtals.
 Necessitat de protecció per part dels Camperols = relació de Dependència envers els nobles
 Protecció militar dels nobles
 Cessió de terres i prestacions personals (camperols als nobles)
 Concentració de grans extensions territorials en mans de la noblesa (Guerrers, Bisbes, Abats)
 Subordinació de grans masses de població sense propietats a un Senyor Feudal (Laic, Eclesiàstic)
 Extensió del Feudalisme per tot el continent Europeu

4. La Monarquia Feudal
• Fragmentació del territori europeu en regnes i estats independents.
• Governats per un Rei, per la gràcia de Déu, (= poder procedent de Déu) = SACRALITZACIÓ
• Concentren el poder militar, legislatiu i jutgen (TEORIA)
• El rei= “Primer entre els iguals” Primus inter pares [El primer senyor feudal entre els guerrers]
• Els nobles i eclesiàstics actuen amb plena independència en els seus dominis (= IMMUNITAT)
• La monarquia feudal conta amb la CÚRIA RÈGIA (assemblea de nobles i eclesiàstics que assessora al rei)
• El regne està dividit en Ducats, Marquesats, comtats, vescomtats, baronies.

5. “La societat està dividida en tres
ordres...que no es regeixen per
la mateixa llei. Uns preguen,
d’altres lluiten i d’altres
treballen...Els serveis de
cadascú d'aquests tres ordres
permeten els treballs dels altres
dos. I cadascú al seu torn dóna
suport als altres”
Adalberó de Laon. Poema al rei Robert (998)

6. ECONOMIA FEUDAL
• L’Europa medieval es caracteritza per ser un món rural, la principal riquesa del qual era la terra
• Les ciutats havien quedat reduïdes a la mínima expressió i
• El comerç s’havia reduït considerablement (INSEGURETAT DELS CAMINS)= hi havia comerciants ambulants
• El centre de la vida econòmica era el FEU
• RESERVA SENYORIAL
• Part del feu gestionada directament pel senyor= Castell del senyor, Pastures, boscos, millors terres de
conreu
• Treballada pels SERFS o camperols Lliures
• MASOS DELS CAMPEROLS
• Parcel·les atorgades pel senyor als camperols (casa, terres diverses)
• A canvi els camperols li lliuren una part de la collita, Treballen en la Reserva uns dies a l’any (llaurar,
segar, veremar, esporgar); Prestació de serveis domèstics (Servei en el castell, Treballs de
construcció, Reparació de camins, etc) i obligació de moldre en el molí del senyor

8. TREBALL EN EL SENYORIU
• Els senyorius són autosuficients = viuen de les terres i fabriquen totes les eines que necessiten
• Empren ferramentes rudimentàries en el conreu de les terres: aixada, falç, dalla, aladre ròmà
• Practiquen la rotació biennal per mantindré la fertilitat de la terra= descans d’una parcel.la per
any (GUARET)
• Fabricació d’eines necessàries en els tallers del senyor: FERRERIA, FUSTERIA, BOTERIA
• Els camperols havien d’usar obligatòriament les instal·lacions del senyor: MOLÍ, TRULL, FORN,
per les quals pagaven un impost

9. LA SOCIETAT FEUDAL
• SOCIETAT ESTAMENTAL=• EL NAIXEMENT (DETERMINA LA VIDA DE CADASCÚ)
• DESIGUALTAT LEGAL (PORTAR ARMES, CÀRRECS, NO IMPOSTOS, PRIVILEGIS, )
• ESTAMENT = GRUP SOCIAL AMB LLEIS, COSTUMS, TRADICIONS I LLEIS PRÒPIES AL QUAL ES PERTANY PER
NAIXEMENT, EXCEPTE L’ESTAMENT ECLESIÀSTIC
• BELLATORES O NOBLES
• ORATORES O ECLESIÀSTICS
• LABORATORES O POBLE (=“TERCER ESTAT”) = CAMPEROLS, ARTESANS, COMERCIANTS
• LA NOBLESA I L’ESTAMENT CLERICAT EREN GRUPS PRIVILEGIATS = ESTAVEN EXEMPTS D’IMPOSTOS, TREBALL FÍSIC,
OCUPAVEN CÀRRECS IMPORTANTS, EREN PROPIETARIS DE FEUS, PORTAVEN ELEMENTS DISTINTIUS (ARMES, INSÍGNIES,
ESCUDERS, AJUDANTS, ETC.

10. RELACIONS DE DEPENDÈNCIA
A. RELACIONS VASSALLÀTIQUES (5% POBLACIÓ)
• ESTABLERTES ENTRE EL REI-NOBLES (DUCS, COMTES, MARQUESOS, BARONS, CAVALLERS)
• PACTES D’ALIANÇA MILITAR (Auxilium [ajuda militar i econòmica] i Consilium (Assessorament) A CANVI DE
CONCESSIONS ECONÒMIQUES (FEU)
• CERIMÒNIA DE VASSALLATGE = ACTE MITJANÇANT EL QUAL UN HOME ES POSAVA SOTA LA DEPENDÈNCIA D’UN
ALTRE I ES CONVERTIA EN VASSALL (DEPENDENT D’UN SUPERIOR)
• HOMENATGE, VASSALL INTRODUEIX LES MANS ENTRE LES DEL SEU SENYOR I LI JURA FIDELITAT SOBRE ELS
EVANGELIS (=TRENCAMENT DE JURAMENT = INFERN I MORT) = BES O OSCULUM
• INVESTIDURA, LLIURAMENT DEL SENYOR AL VASSALL DEL SÍMBOL DEL FEU = TERRA, BASTÓ, ANELL O BÀCUL
(BISBES)
B. RELACIONS DE SERVITUD (ENTRE NOBLE I CAMPEROLS)
 El senyor donava als camperols protecció, justícia i permís per treballar en les seues terres
 El camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial i lliurar-li una part de la collita, així com diferents drets
senyorials (serveis personals, ús de les instal·lacions del senyor, etc)

11. 4. COM VIVIEN ELS NOBLES?
• Estament nobiliari = grup social tancat format per un nombre reduït de persones (1-5% de la població)
• Es dividia en dos grups diferenciats
a) Alta noblesa= formada pels vassalls directes del rei (= ducs, comtes, marquesos, barons)
b) Baixa noblesa= cavallers (= persones que poden mantindré un cavall i l’armament de guerra)
• En temps de guerra aportaven el seu exèrcit particular (HOST) al servei del Rei
• En temps de pau la vida dels nobles girava al voltant de la preparació per a la guerra = Equitació, Caça i Tornejos.
• DAMES NOBLES= es casaven amb la persona triada pels pares (Aliances per estendre el prestigi de la NISSAGA)
• Devien obediència al pare, al germà major o l’espòs.
• Havien d’educar els fills, pregar i brodar el seu aixovar (preparació pel matrimoni)
• Les dones fadrines o que no tenien suficient dot per fer un bon matrimoni anaven al CONVENT
• Aprenien a llegir i escriure (oració, poesia, educació dels fills)
• La noblesa es diferenciava del pobles pels vestits (qualitat del teixit –sedes-, color i riquesa dels adornaments)
• Tenien un bona alimentació basada en el consum de carn, condimentada en espècies cares (canella, pebre, safràI
i elaborada amb receptes refinades)

12. EL CASTELL: residència dels nobles
• Es podia refugiar la població en cas de conflicte bèl·lic
• Se situaven en el centre del Feu sobre un tossal o lloc elevat
• Estaven protegits per un FOSSAT (B) i EMMURALLATS (C) amb Torres gruixudes (A)
• La Torre de l’Homenatge (D) és la part més important de l’interior=
• cos de guàrdia (L), on vivien, vigilaven i dormien els soldats
• sala d’Audiències
• les habitacions del senyor
• Els castells disposaven de tot per ser autosuficients: pous, estables (E), tallers, Cellers (F), etc.
• L’entrada del castell estava fortificada pel Matacà (G), el Rastell (H) i el pont llevadís (I)
• També tenien un camí de ronda (J) per fer la vigilància del recinte extern i una capella (K)

13. A
B
C
D
E
F
G
H
I
JK
L

14. 5. COM VIVIEN ELS CLERGUES?
ESTAMENT ECLESIÀSTIC =grup format per homes dedicats a l’oració i al servei a Déu.
• No era un grup HOMOGENI = diferències entre
 ALT CLERGAT = PAPES, BISBES =
 membres de la noblesa, fills mascles i femelles que no es podien casar (DOT ELEVADA)= FEUS
 BAIX CLERGAT = membres del POBLE= sacerdots, monjos i OBLATS
 CLERGAT SECULAR= Viuen entre els LAICS (no eclesiàstics)
 BISBES (= catedral) = al front de la DIÒCESI o província eclesiàstica
 Sacerdots = dirigeixen les parròquies dels llogarrets.
 CLERGAT REGULAR = sotmesos a una REGLA= NORMA
 Monacat occidental = regla de sant Benet, segle V = Benedictins i Cluniacencs (Cluny)
 Viuen en comunitat dirigits per un ABAT /ABADESSA
 Tenien senyorius feudals col·lectius

16. SOCIETAT FEUDAL EUROPEA profundament religiosa
• Església s’encarrega d’ensenyar la doctrina cristiana, impartir els sagraments i controlar i establir les festes.
• Església actua de mitjancera entre els REIS CRISTIANS
• Aconsella al reis en les tasques de govern
• Frenava la violencia feudal =
• PAU DE DÉU= Prohibeix atacar els laics indefensos
• TREUA DE DÉU = Prohibia fer la guerra els diumenges, dies de Festa i certes èpoques de l’any (= Nadal,
Quaresma)
ACTIVITATS ESGLÉSIA
1. Àmbit econòmic= Estament privilegiat = no paga impostos i té LLEIS i TRIBUNALS DE JUSTÍCIA PROPIS.
• Tenia feus i senyorius propis (Bisbats, Monestirs)
• Rep donacions dels laics= Terres, diners, etc.
• Dret del Delme= percep el 10% de la collita dels camperols

17. 2. Àmbit social
• Controlava els comportaments morals de les persones (heretgia, concubinat, actituds antireligioses)
• Administrava les obligacions religioses de la població (assistència a missa, sagraments, matrimonis, etc)
• Assistia als pobres, malalts i orfes (en monestirs, menjar de caritat a les portes de les esglésies, almoina
als pobres)
• Refugiava perseguits del poder civil (dret d’asil =esglésies) i hostatjava pelegrins (hostatgeries dels
monestirs)
• Regulava l’horari diari de la població (tocs de campana= rellotge, treball, descans, funerals,
emergències, proclamacions)
3. Àmbit Cultural
• Organitzava l’ensenyament (escoles catedralícies, monestirs)
• Finançava la construcció i elaboració d’obres d’art (esglésies, escultures, pintures, etc)
• Transmetria els manuscrits d'èpoques anteriors (copia en els Scriptorium monacals)

18. LA VIDA EN ELS MONESTIRS
• Localitzats en el món rural eren senyorius feudals col·lectius autosuficients amb Serfs i camperols dependents
• Els monjos obeïen la regla o norma de la ORDE= aquesta regulava l’hàbit, l’horari de treball i oració, així com les
menjades i el descans.
• Els monjos havien de guardar silenci durant gran part del dia i rebien poques visites.
• Els monjos feien vot de POBRESA, OBEDIÈNCIA I CASTEDAT
• Els monjos mengen austerament: verdures ous, fruita, pa, sopa, vi i cervesa, i carn o peix els dies assenyalats
• Ora et labora (oració i treball manual i/o intel·lectual= havia monjos que feien treball físic i altres copiaven
• Estaven organitzats com una fortificació i disposaven de diferents parts
a) Zones de Treball= Hort, Estables, Forja, Fusteria, Celler, Rebost
b) Zones dels monjos= Cuines, Dormitoris, Sala Capitular, Refetor, Casa de l’Abat, Banys
c) Zones d’Acollida= Hostatgeria, Infermeria-herboristeria
d) Zones d’Estudi= Biblioteca, Scriptorium, Noviciat (escola),
e) Zona d’oració= Església, Claustre

19. Ferreria
Claustre
Biblioteca
Refetor
Celler
Cementeri
Sala Capitular
Casa de l’Abat
Infermeria
Estables
Cuina
Església
Molí
Horts
Hostatgeria

20. 6. COM VIVIEN ELS CAMPEROLS ?
• TERCER ESTAMENT estava format pels camperols dels feus, principalment, així com artesans i comerciants
• Els camperols dels feus es dividien en
• VILANS, persones lliures que podien viure lliurement i, fins i tot, abandonar el feu
• SERFS, eren persones adscrites a la terra i no podien abandonar el feu sense permís del senyor. Transmetien la seua
condició als fills però no podien ser maltractats ni mutilats.
• Els homes realitzaven les tasques mes dures: llaurar, sembrar, veremar, segar, i talar arbres
• Les dones ajudaven en les tasques agràries i tenien cura de la casa i els fills, filaven, teixien i ajudaven a la senyoria com a
bugaderes, minyones, jornaleres.
• Els xiquets començaven a ajudar a les tasques domestiques a partir dels quatre anys: llenya, tenint cura dels animals
domèstics, després als 14 anys (majoria d’edat) començaven a treballar en la terra.
A. Els camperols treballaven de sol a sol amb eines primitives
B. Pagaven impostos al senyor= una part de la collita, usaven les instal·lacions del senyor (molí, premsa, trull, forn) i
treballaven en la Reserva senyorial i en el castell uns dies a l’any
C. Pagaven la desena part de la collita i els ramats a l’Església (Delme)

21. Els camperols vivien en el LLOGARETS
• Indrets guanyats al bosc, que prèviament havien desforestat, i després es construïen els habitatges
• Els llogarets estaven prop del Bosc (fusta, pastures pel bestiar, caça menor, llenya, fruits) i del riu (canyes, jonc i peix)
• Els llogarets estaven envoltats de les terres i les hortes dels camperols i amb una església del lloc.
• Vestits dels camperols
• Elaborades per les dones: llana basta sense tenyir
• Homes= camisa, túnica llarga, calces i socs de fusta on introduïen les sabates, gorres i caputxes
• Dones= camisa, túnica llarga o coset i falda llarga, calces i socs, mocadors del cap
• Cada persona tenia un vestit que usava tot l’any.
• Alimentació dels camperols = Escassa i monòtona= 70% pa de cereal pobre (sègol, mill, avena) amb potatges de
llegums, verdures, llet i ous. La carn es limitava a Nadal, i algun dia de festa (aus de corral i porc)
• Els habitatges dels camperols eren molt senzills:
• Construïts amb fusta, fang i pedra, la teulada de palla i el sòl de terra premsada.
• una o dues habitacions, sense finestres i escassos mobles: un banc, una taula per menjar, jaços de palla i una llar.

22. ART ROMÀNIC = L’ESTIL ARTÍSTIC PROPI DEL FEUDALISME = PRIMER ESTIL MEDIEVAL INTERNACIONAL = (ss. XI-XII)
a) PROPAGADA PER L’ORDE BENEDICTINA ( = CLUNY) ALS DIFERENTS MONESTIRS D’EUROPA
b) LES CROADES
c) ELS PELEGRINATGES A LLOCS SANTS (SANTIAGO, ROMA)
d) L’EXISTÈNCIA DE COLLES D’OBRERS I ESCULTORS QUE ES MOVIEN ENTRE LES DIVERSES REGIONS EUROPEES
TRETS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA
• ÚS DE LA PEDRA COM A MATERIAL PRINCIPAL
• ELS SUPORTS = MURS GRUIXUTS, COLUMNES, PILARS CRUCIFORMES I ARCS SEMICIRCULARS O DE MIG PUNT
• NAUS COBERTES AMB VOLTA DE CANÓ (REFORÇADA TRAM A TRAM) PER ARCS FAIXONS O AMB VOLTA D’ARESTA
• EDIFICIS REFORÇATS AMB CONTRAFORTS EXTERIORS, POQUES FINESTRES I INTERIORS FOSCOS
• L’ESGLÉSIA ÉS L’EDIFICI PRINCIPAL = PLANTA DE CREU LLATINA AMB TRES O CINC NAUS I ABSIS EN LA CAPÇALERA
• ESGLÉSIA DE PELEGRINACIÓ = TRIBUNA, DEAMBULATORI O GIROLA, TRANSSEPTE
• MONESTIR