Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)

3.881 visualizaciones

Publicado el

Spanish history

  • Inicia sesión para ver los comentarios

La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)

  1. 1. La crisi de la Restauració (1898-1931) 1
  2. 2. Elaboració pròpia a partir de:  http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.  Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion). “Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009  Aróstegui Sánchez, J. et al., Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008 Bahamonde Magro et al., Historia de España, SM, 2009 Fernández Ros, J.M. et al., Historia de España, Santillana, 2009 IES de Mos, A España da Restauración (1875-1931) Rivero Rodríguez, A., www.slideshare.net/canfora www.slideshare.net/landa 2
  3. 3. Abans de començar recorda que.....  El règim de la Restauració havia estat dissenyat el 1875, però en els darrers vint-i-cinc anys del segle XIX, la societat espanyola havia experimentat molts canvis. A més a més, la pèrdua de les últimes colònies el 1898 va posar en qüestió moltes bases del sistema polític.  A Europa s’accentuà la competència entre les diverses potències per la construcció dels respectius imperis colonials, i es va arribar a un clima bel·licista que va desembocar en al Primera Guerra Mundial (1914-1918). En la dècada dels anys vint es va viure al continent un auge de sistemes autoritaris més o menys inspirats en el feixisme.  La nova potència, els EUA, va viure en els anys vint una període de creixement econòmic conegut com els feliços anys vint. 1 3
  4. 4. Cronologia 1898 Reinado de Alfonso XIII La Crisi de la Restauració 1931 Regnat d’Alfons XIII 1902 Crisi del sistema de la Restauració 1923 1930 Dictadura de Dictablanda Primo de Rivera II República 4
  5. 5. 0.- INTRODUCCIÓ. Regnat d’Alfons XIII: 1902 (majoria d’edat) al 1931 (II República). 4 etapes, element en comú: monarquia com a institució i la persona del rei. ETAPES DE LA RESTAURACIÓ.  1a etapa (1902-1914): perllongació del bipartidisme i l’ordre polític de la Restauració.  2a etapa (1914-1923): període de crisi i de fallida total del sistema de torn pacífic. Irrupció violenta de les noves forces socials que trenquen el marc constitucional i es llancen a l’acció revolucionària.  3a etapa (1923-1930): dictadura del general Primo de Rivera.  4a etapa (1930-1931): retorn a l’ordre constitucional (per part d’Alfons XIII) i transició al règim republicà. 5
  6. 6. 0.- INTRODUCCIÓ. Durant la Restauració (s.XX) van deteriorant-se els quatre pilars del sistema canovista: 1r El bipartidisme. En el partit conservador el substitut de Cánovas va ser Antonio Maura que va tenir una vida política breu (1903-1909). En el partit liberal el substitut de Sagasta va ser José Canalejas de qui s’esperaven grans canvis però va ser assassinat el 1912. En desaparèixer els dos líders s’inicia la decadència del bipartidisme. Apareixen altres partits i es torna al pluripartidisme:  nacionalistes:  Partit Nacionalista Basc (PNB) La Lliga Regionalista  Republicans:  Unió Republicana Partido Radical (Lerroux) Partido Reformista  carlins: Partit Carlí. 6
  7. 7. 0.- INTRODUCCIÓ. 2n Les Corts. Tot i que és en la segona etapa (1914-1923) quan van perdent el seu poder i les seves funcions el deteriorament de Les Corts comença:  El 1917 amb la clausura del parlament i l’assemblea del parlament s’ha de reunir de forma il·legal i clandestina. 3r La Constitució. El 1923 quedarà suspesa amb la instauració de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929). 4rt La monarquia. En acabar el període dictatorial el rei voldrà restaurar la democràcia, però els partits polítics no van acceptar un rei que havia col·laborat amb la dictadura. Les eleccions municipals del 1931 van donar la victòria als republicans i es proclamarà la II República. 7
  8. 8. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA L’origen de la crisi El desastre del 98 La crisis de fin de siglo Provoca la necessitat de regeneració del sistema Pèrdua de les colònies i crisi política - Repatriació de capitals (reactivació industrial) - No s’assumeix responsabilitats - No provoca grans canvis polítics (continua la monarquia i torn pacífic). Vida política controlada pel caciquisme Estén la crítica sociopolítica i El fracàs del regeneracionisme provoca la Crisi de consciència nacional La generació del 98 (Miguel de Unamuno, Pío Baroja...): meditar sobre el paper d’Espanya en la història i en l’Europa industrialitzada Regeneracionisme : corrent crític de pensament que qüestiona els valors i el sistema polític. Joaquin Costa. Crisi del sistema de la Restauració 8
  9. 9. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA Repercussions de la pèrdua de les colònies  Pèrdues econòmiques: alteració de les finances, la Hisenda pública i encariment dels preus (les classes humils les més afectades). Pèrdues humanes: les humils, de nou, les més afectades. Les classes benestants es deslliuraven del servei militar pagant 9€. Van anar 200.000 soldats i en moriren 50.000. No crisi política immediata, però col·laborà a la desintegració del règim a causa de l’embranzida dels nacionalismes perifèrics i el moviment obrer. Cultural: aparició de la Generació del 98 (escriptors i poetes, com Valle-Inclán, Unamuno o Pío Baroja que critiquen la línia política i l’endarreriment espanyol, amb un marcat to de pessimisme). Morals: pèrdua de l’Imperi. Aparició d’una consciència crítica, com la de Joaquim Costa que exigeix una regeneració política, econòmica, social i ideològica. Valle-Inclán Pío Baroja Joaquín Costa 9
  10. 10. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA Regeneracionisme Joaquín Costa escriu “Oligarquía y caciquismo” (1901) denuncia Alguna influència dins i fora del sistema i poca efectivitat pràctica. proposa Situació de la política La incultura Decadència de l’oligarquia Endarreriment socioeconòmic Incentivar educació, Europeïtzació (sinònim de modernització) descentralisme i política hidràulica i agrària Per això cal Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”) i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un líder fort “cirurgià de ferro” Joaquín Costa 10
  11. 11. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA Actuació política abans d’Alfons XIII Polítics del sistema que volen aplicar noves fórmules S’inspira en el regeneracionisme Francisco Silvela, Camilo Polavieja, Raimundo Fernández Villaverde o Eduardo Dato Manifest regeneracionista del general Polavieja Modernització política i econòmica, i descentralització administrativa: millorar les condicions dels treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equitatiu Va interessar als sectors conservadors i regionalistes catalans: polítics catalans participaran en el govern General Camilo Polavieja PERÒ…  descentralització promesa no va arribar i augmentaren impostos que gravaven les activitats industrials (reacció catalana: tancament de caixes; dimissió de l’alcalde de Barcelona i del ministre de Justícia Duran i Bas (català)  Els patrons van ignorar la legislació social, i els impostos van gravar més les classes mitjanes i baixes que no pas als terratinents i les grans fortunes. Despres de diverses crisis ministerials, Silvela va dimitir el 6 de març de 1901. 11
  12. 12. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA EL MANIFEST DE POLAVIEJA Mas por ningún motivo puede dispensarme de declarar resueltamente mi propósito de poner mano en la honda reforma que ha tiempo pide la opinión. Ningún organismo público responde bien a los fines que ha de cumplir. En la enseñanza, en la justicia, en la administración , en todo, impónense transformaciones radicales, que no se detengan ante la protesta de los intereses creados, ni de los falsos derechos adquiridos. Hay que elevar la cultura del país convirtiendo la enseñanza de bachilleres y doctores en educación de hombres formados para las luchas de la vida y ciudadanos útiles a su Patria […]. Ni siquiera podrá excusarse la reforma de los malos hábitos que han viciado nuestras instituciones parlamentarias y enajenáronlas el amor de los mismos que pelearon tanto tiempo por establecerlas. Y hay, sobre todo, que purificar nuestra administración, imponer des de lo más alto a lo más bajo las ideas del deber y de la responsabilidad, y destruir sin compasión y sin descanso ese afrentoso caciquismo de que me repugna hablar, pero en cuya extirpación me emplearía con tal empeño que, por sólo no logarla, habría yo de considerar fracasados todos mis intentos. Manifest del general Polavieja 1 de setembre de 1898 12
  13. 13. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA ELS PROBLEMES D’ESPANYA  Retard econòmic i cultural respecte a la resta d’Europa. L’injust repartiment de la riquesa propiciava la reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp en una societat cada vegada més radicalitzada i dividida.  Règim polític corrupte i artificial en què les institucions més importants (els ajuntament, el Parlament i el Senat,...) no representaven el poble, ja que el sufragi era manipular pels cacis locals, els governadors civils i els alcaldes des del Ministeri de la Governació.  Exèrcit ferit en el seu orgull per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excés de comandaments que el feien poc operatiu. Havia 500 generals, 23.000 caps i oficials i 80.000 suboficials per a un contingent inferior a 80.000 soldats.  Percepció en els militars que els nacionalismes perifèrics (gallec, basc i català) representaven una disgregació del seu concepte de pàtria, de la qual la pèrdua de les colònies era un precedent. 13
  14. 14. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme por d’acceptar els riscos d’una veritable participació democràtica. Però... Apareixen nous partits en el Congrés Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política Republicans Regionalistes Socialistes Amb suport als nuclis urbans Comença la crisi del torn de partits Intervencionisme d’Alfons XIII Fins on ho permeti la Constitució (era molt, fins a l’extrem de dissoldre el govern i provocar un canvi de govern) Reforma de l’Estat Etapa regeneracionista basada en Foment de la riquesa Impuls de l’ensenyament públic Calia afrontar Marcada per la desmoralització de la desfeta del 98. Aquesta actuació contribuirà a... al col·lapse del sistema de partits restauracionistes que l’havia permès d’arribar al tron. Els problemes que el sistema canovista havia ignorat: problema regional problema social guerra del Marroc (s’inicia en aquesta període)  La desaparició dels dos líders fundadors i més destacats del torn pacífic:  Cánovas (assassinat al 1897)  Sagasta (retirat de la política el 1902) 14
  15. 15. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) El reformisme s’inicià amb una crisi de lideratge que es veurà temporalment superada per l’aparició a l’escena política de Maura i Canalejas. La acción de los gobiernos, de Maura a Canalejas. Les propostes regeneracionistes dels conservadors: els Governs de Maura (1903-05/1907-1909) “Revolució des de dadalt” (sanejament polític del sistema, abans que d'altres l'intentessin fer des de baix) pretenia  incorporar a la política les noves classes mitjanes urbanes “masses neutres”  crear un Estat fort, amb ampli suport social, que desbanqués el caciquisme i alhora impedir un excessiu protagonisme de les classes populars  netejar el sistema polític (cacics...) Però NO va aconseguir  democratitzar el sistema polític.  erradicar la corrupció i el caciquisme. Antoni Maura 15
  16. 16. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Les propostes regeneracionistes dels conservadors: els Governs de MAURA (1903-05/1907-1909) Reforma del sistema “Revolució des de dalt” Revitalitzar l’economia, normalitzar la vida política i modernitzar l’administració Reforma Naval: després del 98 calia reconstruir la flota. Aportar un estímul per a les activitats industrials del país.  Llei de colonització interior amb l’objectiu d’estimular l'agricultura. Reforma de l’administració: - Llei de l’Administració Local : més autonomia als ajuntaments i diputacions. Preveu la unió entre diputacions, creant “mancomunitats” per agilitzar i fer més eficaç l’administració. Suport de Cambó i La Lliga Regionalista. No va ser acceptada - Llei de Reforma Electoral aconseguir acabar amb el caciquisme i que votés més gent.  Llei contra el terrorisme: per posar ordre, sobretot a Barcelona. Clausura de centres anarquistes .  Llei de Vagues: regula i reconeix el dret de vaga.  Creació de l’Institut Nacional de Previsió (assegurances obreres, )la futura Segureta Social)  Llei del descans dominical.  Legislació proteccionista Crisi del “pacte del Pardo” Derrotat políticament quan Les Corts li neguen els crédits per continuar la Guerra del Marroc És substituït a causa de la repressió de la setmana tràgica de 1909 Es retira de la vida política el 1909. Es trenca el torna pacífic i el Partit Conservador es fragmenta. El seu fracàs va conduir la monarquia al desprestigi i va afavorir l’extensió del republicanisme. Eduardo Dato el va substituir com a nou líder conservador. 16
  17. 17. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Les propostes regeneracionistes dels liberals (1905-1907) i de José CANALEJAS (1910-12)  Major reformisme social:  Substitució de l’ impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes Canalejas Legislació social per controlar el moviment obrer : arbitratge de l’Estat en els conflictes laborals, reducció de la jornada laboral, regulació del treball de la dona,....  Llei de Lleves: el servei militar passa a ser obligatori en temps de guerra i la supressió de la redempció en metàl·lic.  Tarannà anticlerical:  Llei del Candau: prohibia l’establiment a Espanya durant dos anys de noves congregacions religioses i posava fre a la influència de les ja existents, PERÒ la influència de l’església i el sector conservador va fer que tingués un vigència pràcticament nul·la.  Política d’aproximació als catalanistes:  Inicia la negociació de la Llei de Mancomunitat que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials (que després promulgà E. Dato, al 1913)  Tot i el tarannà d’oberturisme democràtic, va reprimir els moviments vaguístics (com el del sector dels ferrocarrils); ho considerava una coacció intolerable contra l’estat i el conjunt de la societat. El 1912 mor assassinat per un anarquista i es posa fi al seu projecte reformista. S’inicien disputes dins dels partits dinàstics , que van abandonar les propostes regeneracionistes i comencen a qüestionar el torn pacífic. L’estabilitat política comença a fallar. El partit liberal es dividí al voltant de diferents líders (García Prieto, Comte de Romanones,....) 17
  18. 18. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Les propostes regeneracionistes dels liberals (1905-1907) i de José CANALEJAS (1910-12) Tarannà anticlerical: Canalejas  Llei del Candau: Comunitats del clergat regular Femenines Masculines Total 2656 597 Ensenyament 910 294 Beneficiència 1029 39 Vida contemplativa 717 75 Sacerdoci - 97 Missions - 92 El poder socioeconòmic de l’església es reflectia en el gran nombre d’ordres religiosos i centres educatius, sanitaris i assistència, que eren una font d’ingressos per al clergat i que eliminaven lloc de treball. Aquest poder constitueix la base dels brots d’anticlericalisme popular a l’Espanya contemporània. 18
  19. 19. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Tot i la política reformista..... El projecte maurista es basava en l’àmbit El sistema fou incapaç de regenerar-se des de dins polític i no contemplava la profunda reforma de les estructures socials. Projecte pensat al marge de la major part Maura incapaç d’imposar les seves reformes des de dalt de la població espanyola, exclosa de la participació política. Ni liberals ni conservadors van ser capaços d’impulsar les reformes que requeria el país. L'oposició incapaç de treure profit de la crisi de 1898 per a donar un cop de timó a la direcció del país. José Canalejas Antonio Maura 19
  20. 20. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- Primera Etapa (1902-1914): La crisi política (del sistema) Per tant...... El desastre del 98 Provoca la necessitat de regeneració del sistema. i El fracàs del regeneracionisme provoca la... Crisi del sistema de la Restauració Crisi del tron de partits Les grans crisis de 1902 a 1917. Agreujada per Els nacionalisme El moviment obrer La guerra del Marroc 4 i... La fallida del sistema entre 1917 i 1923 20
  21. 21. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.3 Les grans crisis de 1902 a 1914. El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa Provocarà una forta agitació social 1905 Primera crisi política 1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya provoca CRISI DEL CIVILISME (1902-1907) 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars) Com a reacció 1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 44 diputats a Catalunya) 1909 La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost) Setmana Tràgica La guerra del Marroc La crida dels reservistes provoca Vaga i revolta anticlerical i antimilitarista Repressió del govern provoca Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Moderna i laica) Campanya contra Maura, conservador (“Maura no!”). El liberals es sumen al front antimauristes (republicans, socialistes i anarquistes). Rei retira suport a Maura, serà substituït per Moret i després perCanalejas, ambdós liberals 216 consells de guerra que van afectar a més de 1700 persones; 17 condemnes a mort i 5 execucions. 21
  22. 22. Assalt a la redacció del Cu-Cut i La Veu de Catalunya 1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals La revista satírica Cu-Cut! (s’editava als tallers de La Veu de Catalunya), publica un acudit irònic al·ludint a les escasses victòries dels militars espanyolsprovocant: provoca Dures repressàlies: 25/11/1905 assalt als locals de La Veu i el CuCut, suspensió de les dues publicacions). Els fets i els militars responsables van quedar impunes E. Prat de la Riba Març 1906 Llei de Jurisdiccions: qualsevol ofensa al Rei, la bandera, la unitat de la pàtria o l’exèrcit seria jutjada pels tribunals militars (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil). PÀGINA 123 Criminalitzava el catalanismes polític Amenaçava la llibertat d’expressió resposta Unió de forces catalanistes en la coalició Solidaritat Catalana: projectar a la política el caràcter pluralista del catalanisme cultural, en el sentit no partidista, però l'heterogeneïtat ideològica i el dirigisme de la Lliga feren fracassar aquest intent i trencà el pacte. “Programa del Tívoli” defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya d’òrgans d’autogovern : Èxit electoral eleccions generals 21 abril de 1907: 41/44 escons. Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” (1906) i es generalitza el terme “nacionalisme igual a catalanisme polític”. Considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme. 22
  23. 23. Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906) 23
  24. 24. L’acudit fa referència a la darrera victòria de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals de 1905, però irònicament fa referència a les escasses victòries dels militars espanyols. L’acudit va ser rebut com a ofensiu pels militar, que assaltaren amb 300 efectius, i van destrossar la impremta del Cu-Cut i les redaccions de la revista i del diari La Veu de Catalunya, mentre feien crits de Viva España i Viva el ejército. El responsables de l’assalt van quedar impunes. 24
  25. 25. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoria de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced el fuego que purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos. (...) “Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don Joaquín Costa. Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por lo menos reducirla a condiciones de inferioridad. Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo. A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo, la mano muerta, el centralismo y la estúpida contextura de partidos y programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que fabricaran el dogma religioso y el despotismo político. Alejandro Lerroux, Partit Republicà Radical 10Hi Creus que es pot atribuir a Lerroux responsabilitats directes dels fets de la Setmana Tràgica? 25
  26. 26. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost de 1909) La situació política a Catalunya a principis S.XX  El Sistema de la Restauració està en decadència.  Fi del bipartidisme a Catalunya. La influència del caciquisme comença a desaparèixer.  Existència d’un important moviment sindical de caire revolucionari (anarcosindicalisme), Solidaritat Obrera  El frau electoral es cada vegada més difícil.  Creació d’una opinió `pública sòlida  La lluita per la hegemonia política s’estableix entre la Lliga Regionalista (nacionalisme català) i el Lerrouxisme (republicanisme).  Des de 1906: Solidaritat Catalana 26
  27. 27. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost de 1909) Anticlericalisme i antimilitarisme: Forta presència de corrents ideològiques crítiques amb l’Església i l’Exèrcit: anarquistes i republicans Anticlericalisme: • Crítica al poder i influència Església Catòlica. • Fre al progrés i la llibertat. • Aliada sempre dels poderos<os La Escola Moderna: Ferrer i Guàrdia: • Pedagog anarquista • Escola Moderna a Barcelona • Ensenyament racionalista i laic • Coeducació, antiautoritarisme, escola activa... Antilmilitarisme • Rebuig a les quintes. • Rebuig a l’exèrcit. • Crítica al militarisme: autoritari • Crítica a la guerra Assalt al Cu-Cut (1905) • Sàtira polítca contra l’exèrcit Llei de Jurisdiccions (1906) • Ofenses a la pàtria, l’exèrcit, la bandera.. són delictes. • Tribunals militars seran els encarregats de jutjar aquests delictes. • és una llei contra el nacionalisme català. • amenaça la llibertat d’expressió Solidaritat Catalana (1906) • Programa del Tívoli: autonomia i abolició de la Llei de Jurisdiccions. 27
  28. 28. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost de 1909) Reclutament de quintes (redimible amb un pagament) i fer front als desastre militars al Marroc. 18 de juliol: mobilització popular al port de Barcelona. motius  política militar del govern.  anticlericalisme atiat pel lerrouxisme. Consciència del poble de que existia una Església organitzada, o simplement un catolicisme, al servei dels rics i els poderosos, explotadora dels pobres i corruptora de les consciències  sentiment antimonàrquic.  reivindicació de les organitzacions obreres amb un moviment anarcosindicalista en plena efervescència i amb un sindicalisme socialista creixent Comitè format per republicans, anarquistes i socialistes convoquen una vaga general pel dia 26.7.1909 10 degenera en una insurrecció popular espontània Barricades al carrer Incendi de més de 80 convents i esglésies Enfrontaments amb l’ordre públic 28
  29. 29. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica (25 juliol al 2 d’agost de 1909) Reacció de Maura Declara l’estat de guerra, ocupació militar de Barcelona envia reforços per reprimir les manifestacions, una dura repressió que va portar a sagnants enfrontaments entre els manifestants i les forces militars, amb el vist i plau de les classes benestants catalanes:  morts: dos guàrdies civils, tres soldats i 82 civils  ferits: 39 guàrdies civils, 27 soldats i 126 civils. conseqüències Onada de protestes a les principals ciutats d’Europa,campanya “Maura, no!!” Els liberals (liderats per Moret i Canalejas) es van solidaritzar, al Congrés de Diputats, amb els partits d’esquerra, i van exigir la dimissió de Maura; inici de campanya de boicot contra el govern.  Aliança dels liberals amb partits no dinàstics suposa el trencament del “pacte del Pardo” (establia solidaritat mínima entre els dos partits dinàstics) El rei fa cessar Maura i nomena Moret nou cap de govern; després d’un breu govern el rei encarrega formar nou govern a Canalejas (va intentar recuperar el consens polític). •Fraccionament dels partits dinàstics •Dificultat per formar governs estables •Decadència del turnisme  dures represàlies contra els anarquistes: 216 consells de guerra que van afectar a més de 1700 persones; 17 condemnes a mort i 5 execucions, com la de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog d’ideologia llibertària i creador de l’Escola Moderna: ensenyament laic i racionalista orientat a les classes obreres). No va tenir relació amb els fets •La forta repressió social interromp el procés de constitució de la CNT i va radicalitzar l’obrerisme •Decadència del lerrouxisme a Catalunya Trencament de Solidaritat Catalana Compromís de Prat de la Riba amb la repressió: companya en contra seu i davallada electoral,i entre 1910 i 1914 l’esquerra catalanista (UFNR) viu el anys de més expansió del període 29
  30. 30. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica 10 30
  31. 31. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica 10 31
  32. 32. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica 10 32
  33. 33. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica Barricades a Barcelona 10 33
  34. 34. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La indignació popular es converteix en insurrecció. S’aixequen barricades i són cremades més 80 esglésies i convents. El govern de Maura declara l’estat de guerra a la ciutat i ordena a l’exèrcit sufocar la revolta. 10 34
  35. 35. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 10 35
  36. 36. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica
  37. 37. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La Setmana Tràgica
  38. 38. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA
  39. 39. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA LA SETMANA TRÀGICA Manifestacions contra l’execució de Ferrer i Guàrdia a París (octubre de 1909) 10 Francesc Ferrer i Guàrdia executat per les forces de la reacció (L’Esquella de la Torratxa, 1932) 39
  40. 40. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La política colonial i la Guerra del Marroc. Després de la pèrdua de les colònies Espanya va orientar la seva política exterior cap al nord d’Àfrica, època en que les potències imperialistes (Gran Bretanya, França, Alemanya,...) s’estaven repartint Àfrica. La Conferència d'Algeciras (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc: Espanya: franja al Nord, el Rif (Ceuta i Melilla eren espanyoles). La presència militar espanyola mai va ser acceptada pels rifenys que van iniciar la Guerra del Rif (1909-1926) 10 40
  41. 41. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA La política colonial i la Guerra del Marroc. Protecció de les places de Ceuta i Melilla La penetració espanyola al Rif es va veure estimulada per: Exèrcit espanyol vol refer la seva imatge. Interessos des: Voluntat política de restaurar el prestigi perdut. Econòmics: explotar els rics jaciments miners però L`ocupació espanyola va tenir la contesta de les tribus berbers de la zona: S’oposaven a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament. Començaments de juliol 1909: les tribus del Rif ataquen al guariment espanyol. Maura mobilitza reservistes catalans (casats i amb fills) però Derrota del Barranco del Lobo (27/7/1909). Xifres no oficials: 1000 morts 10 A Barcelona esclata la ira popular contra la nova aventura colonial, i pel sistema de reclutament de tropes (redimible amb un pagament de 9€).Anarquistes, socialistes i republicans convoquen una vaga general: SETMANA 41 TRÀGICA.
  42. 42. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 1.2.- La crisi política (del sistema) L’oposició pren força i comença a guanyar terreny polític Els nacionalismes -Catalanistes (Lliga Regionalista de Francesc Cambó) -El PNB (amb Sabino Arana) -La Lliga Galega Amb suport de la burgesia catalana Els republicans -El Partit Radical (amb Alejandro Lerroux) -Unió Republicana (de Nicolás Salmerón) -Partit Reformista (de Melquíades Álvarez) El moviment obrer -El PSOE (Pablo Iglesias) -Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) -Solidaritat Obrera (1907) -CNT (1911) 4 42
  43. 43. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 4 43
  44. 44. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA 4 44
  45. 45. 1.- EL FRACÀS DE LA REGENERACIÓ DEL SISTEMA Evolució de l’ afiliació sindical La huelga, por Nicolás Soria 4 45
  46. 46. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): la crisi del parlamentarisme 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics Govern de Dato; Neutralitat espanyola a la I Guerra Mundial (1914-1918): expansió econòmica Repercusiones I Guerra Mundial Necessitat d’autoabastar-se de productes que abans d’importaven. Augment de les exportacions de productes agrícoles i industrials degut a l’augment de la demanda exterior. Aquests dos factors van afavorir Augment de la producció industrial: siderúrgia basca, mineria asturiana i les industries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes. El creixement d’indústries. Efectes positius dels beneficis del mercat exterior Efectes negatius dels beneficis del mercat exterior La balança comercial va passar de ser deficitària a tenir un  L’alta demanda exterior va generar una alça de preus important superàvit. (inflació) dels productes de primera necessita (1914 a Època de ràpid i fàcil enriquiment PERÒ els beneficis no es 1919 el blat ho va fer el 70% i les patetes un 90%...). van aprofitar per a la millora dels sistemes productius. El cost de la vida puja un 40% i els sous es queden iguals MENOR PODER ADQUISITIU Augment de les diferències socials. Clima de tensió social (reivindicacions/vagues) Les classes populars empitjoren la seva situació perquè la pujada de preus no va acompanyada d’un augment salarial 46
  47. 47. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics Exportacions espanyoles a França (en milions de pessetes) 47
  48. 48. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics Beneficis empresarials (1913-1921) [1913=100] 250 1913=100 200 150 100 Precios 50 Salarios Beneficios 0 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 48
  49. 49. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics Vagues i nombres d’obrers a l’atur 49
  50. 50. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics L’impacte de la guerra: a més de conseqüències econòmiques , la Gran Guerra també va tenir repercussions socials i polítiques 1917 esclata la Revolució Russa. 1r cop que un partit obrer pren el poder i inicia la construcció d’un Estat dels treballadors Impacte a nivell mundial  Les organitzacions obreres hi veieren un exemple a seguir (augment de les perspectives revolucionaries)  Va empènyer als governs a adoptar mesures de contenció i repressió del moviment obrer. Aquest fets més les dificultats econòmiques de la posguerra Portarà a una conflictivitat social a partir de 1918 Modificació de les fronteres d’Europa. Aparició de forces més radicals com el partit Estat Català (F.Macià), amb objectius independentistes Pèrdua dels mercats temporals de l’època bèl·lica. Reducció de la producció: ACOMIADAMENTS. De l’imperi rus i austrohungarès nasqueren Polonia, Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Estònia, Letònia, Lituània,.... En la reorganització europea apareixen nous estats que impliquen un cert reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles (doctrina Wilson) Influeix en els nacionalismes català i basc que reclamen l’autonomia 50
  51. 51. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.1 Antecedents socioceconòmics i polítics La crisi del sistema de torn Disgregació interna Partit Conservador: 1913 nomenament de Dato com a cap de govern Escissió dels seguidors de Maura dels partits dinàstics Partit Liberal: també hi ha faccions: Romanones, García Prieto i Santiago Alba Augmentà l’inestabilitat política i dificultà la creació de majories de govern Es trenca el pacte d’alternança en el poder (vigent des de 1885) Desprestigi del 1913-1917: governs dèbils, sense majories i amb problemes interns greus. Freqüent el tancament de les Corts i l’aprovació de decrets per a governar sistema, i l’oposició exigeix reformes per a democratitzar el sistema 51
  52. 52. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Inicio crisis 1917 El sistema de la Restauració entra definitivament en crisi el 1917 per la confluència d’una sèrie de conflictes. 1917 La gran crisi parlamentària, militar i social Assemblea de parlamentaris Juntes de Defensa Vaga general revolucionària No transforma ni enderroca el sistema polític pq els sectors implicats tenen objectius diferents i per la desconfiança entre ells Crisi militar. El 1916 amb la creació de les Juntes de Defensa (associació sindical de militars) es comença a reflectir el descontentament per la situació general espanyola. L’exèrcit presentava un nombre excessiu d’oficials (conseqüència de les guerres colonials): 16.000 oficials per 80.000 soldats. Malestar intern a l’exèrcit (s'arrossegava des de la derrota de 1898). Es qüestiona el sistema. Els ascensos s’obtenien per mèrits de guerra (beneficiava els militars africans en detriment dels peninsulars.) Disminució dels salaris com a conseqüència del procés inflacionari El descontentament entre els oficials de mitjana i baixa graduació va dur a Juntes de Defensa El poder civil les va legalitzar Autonomia i ingerència de l’exèrcit fou major.  augment salarial  Ascensos segons l’antiguitat i no per mèrits de guerra. Manifest Juny 1917 Culpaven el govern dels seus mals i feien una crida a la renovació política Eren grups de pressió al servei del seus interessos particulars. No va ser així perquè.... Va fer pensar en la seva possible col·laboració en la renovació política Reivindicacions corporatives que poc tenien a veure amb les aspiracions d’altres sectors socials. 52
  53. 53. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Crisi política: crisi del sistema de torn. Ve donada per: El fraccionament i desprestigi dels partits dinàstics. La fragilitat dels governs a partir de 1913 que acostumen a bloquejar el joc parlamentari:  mantenint les Corts tancades.  governant a base de decrets llei. Desprestigi del sistema, i les forces polítiques de l’oposició exigien reformar el sistema per democratitzar-lo Davant la protesta de les Juntes Militars de Defensa, el govern Dato (conservador):  suprimeix les garanties constitucionals  clausura les corts  censura de premsa reacció Desapareix el mov. Parlamentari sense aconseguir la reforma Constitucional. Octubre: 2a reunió a Madrid  Formació d’un govern provisional de consens amb participació de tots els grups polítics.  Convocatòria de Corts constituents per reestructurar l’Estat en base a la descentralització per dotat a Catalunya d’un règim d’autonomia extensible a totes les Comunitats que ho desitgessin Només van assistir-hi 71 parlamentaris (catalanistes,republicans i socialistes). Prohibició per part del Govern de la reunió. Fou dissolta per la Guàrdia Civil. Propòsit Cambó convoca a Barcelona l’Assemblea de Parlamentaris Catalans (5 juliol 1917) Convoca una assemblea de tots els diputats i senadors espanyols el 19/7/1917 Fracàs 53
  54. 54. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Crisi política: crisi del sistema de torn. El moviment assembleari no va tenir continuïtat perquè es va veure afeblit per:  La negativa de les forces monàrquiques a participar-hi.  L'oposició de les Juntes de Defensa (es posen al costat del Govern).  Les diferències entre el catalanisme conservador (reforma des del punt de vista burgès) i les forces d’esquerra (volen incloure en el programa reformista les reivindicacions socials)  La vaga general d’agost de 1917 acaba d’inhibir les forces burgeses, temoroses d’un possible esclat revolucionari Formació d’un Govern de concentració on per primer Novembre 1917: finalitza la crisi política cop hi són presents nacionalistes catalans per tal de reformar l’Estat des de la pròpia administració. PERÒ La fi del monopoli en el govern No va significar ni l’obertura del dels partits dinàstics. procés constituent per iniciar les reformes descentralitzadores i modernitzadores, demanades per l’Assemblea de Parlamentaris. 54
  55. 55. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Crisi social Causa: pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, mentre les empreses acumulaven beneficis. 1916 moviment vaguístic: CNT i UGT signen un manifest conjunt: insten al govern a actuar contra la pujada de preus sota amenaça d’una convocatòria de vaga general Huelga general 1917 1917: conflicte ferroviari a València, UGT (amb el suport del PSOE), crida a la vaga general (agost): s’havia de mantenir fins a la formació d’un govern provisional que convoqués corts constituents, fi de la monarquia i el pas a un sistema republicà. No rep suport ni dels parlamentaris catalans ni del militars de les Juntes. Incidència desigual, però a Barcelona,Madrid, País Basc i Astúries va arribar a paralitzar-se l’activitat Reacció del govern Declara la Llei Marcial: suspensió de les garanties constitucionals. Envia l’exèrcit a reprimir el moviment: 71 morts, 200 ferits i milers de detinguts La contundència de la repressió afebleix més al règim. Reafirmació de les tesis reformistes a la UGT i radicalització de la CNT. Fi de la col·laboració entre UGT i CNT Dissolució definitiva de l’Assemblea de Parlamentaris Entrada de la Lliga en el govern central de García Prieto Clausura les Corts Empresona els signants de l’acord, els va jutjar en consell de guerra i els va condemnar a cadena perpètua. 55
  56. 56. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Vagues entre 1915 y 1919 Crisi social Vaga revolucionaria el 1917 en Madrid 56
  57. 57. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME 2.2.- La crisi de 1917. Conseqüències crisi 1917  La Lliga Regionalista té por que l’obrerisme desbordi el procés de regeneració política de l’Assemblea de Parlamentaris: abandona el projecte i salva la monarquia.  La monarquia va cridar la Lliga a formar part d’un govern  Formació de governs de concentració... vers la fi del bipartidisme.  Inestabilitat política: entre 1917 i 1923 es van formar 10 governs (cap va durar més d’un any).  Radicalisme social de l’obrerisme. 57
  58. 58. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME La descomposició progressiva del sistema de la Restauració (1919-23). L’augment de les tensions socials i la incapacitat del sistema per emprendre reformes democratitzadores. El desgavell polític provocat per la fallida dels governs de concentració i el desastre d’Annual a la Guerra del Marroc. raons Augment de les tensions socials. Empitjorament del nivell vida i l’augment de la desocupació després de la I GM Crisis social Febrer- març1919 moviment vaguístic, s’inicia amb la vaga de la Canadenca (Companyia productora d’energia elèctrica que abastava bona part de Barcelona) Moviment que es va estendre per zones rurals espanyoles, on la situació de misèria de la pagesia andalusa, esperonada pel triomf de la revolució soviètica, dóna lloc a: Trienni Boltxevic (1918-1921): anarquistes, i en menor mesura els socialistes, van impulsar revoltes camperoles amb caràcter de revolució social que es va estendre per les províncies andaluses, manxegues i extremenyes.  La vaga va durar 1,5 mesos (febrer-març 1919), i s'estén en d’altres fàbriques elèctriques, fins el tèxtil, tramvies, de gas, companyia d’aigües i FFCC  Va paralitzar el 70% de la indústria local.  Va paralitzar la ciutat de Barcelona (sense transport ni llum) Vaga a La Canadenca El noi del sucre El govern va enviar l’exèrcit per ocupar la fàbrica. Acord amb la patronal:  readmissió dels acomiadats.  alliberament dels detinguts  augment dels sous  acceptació de la jornada laboral de 8 hores. Incompliment de la promesa d’alliberar els detinguts: es REEMPREN LA VAGA (24/3 al 14/4) Resposta de la patronal Procés de violència social: accions de represàlia Radicalització posicions sindicats i patrons Tancament d’empreses: “lock out”.; 1919-1920: 200.000 treballadors catalans resten 2 mesos sense feina Autoritats militars prenen control i exerceixen forta repressió: 1919-1922 Catalunya sota estat d’excepció: garanties constitucionals suspeses. 58
  59. 59. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME Augment de les tensions socials. empresaris constitueixen la Federació Patronal per aturar els sindicats obrers organitzar bandes de pistolers i cossos de seguretat propis per assassinar els dirigents obrers Creació de Sindicat Lliure: oposar-se amb violència a la CNT; lloguer de pistolers Procés de violència social: accions de represàlia Pistolerisme: entre 1917 i 1923, més de 800 atemptats Eduardo Dato (1921), Salvador Seguí (1923,dirigent CNT), Francesc Layret (1920advocat defensor dels obrers represaliats) Lluita sindical: activisme violent i en freqüents atemptats anarquistes contra autoritats, patrons i forces d’ordre. Destaca “Los Solidarios” (B. Durruti,...) Patronal demanda mesures de força Política de protecció dels pistolers de la patronal Forta respressió contra els sindicalistes Posa en pràctica la Llei de Fugues (1921): permet a la policia disparar contra els detinguts en cas d’”intent de fuga” General Martínez Anido, com a Governador Civil, i general Milans de Bosch capità general de Catalunya Aquesta situació de violència social va servir finalment perquè el General Primo de Rivera donés el cop d’estat de 1923, amb el vist i plau de la burgesia catalana, malgrat que signifiqués la fi de la primera experiència d’autogovern (La Mancomunitat) des de 1714. 59
  60. 60. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME Assassinats a Barcelona (1916-1923) total 1921, assassinat del president Eduardo Dato 1921-23 1920 Total 1919 Obrers 1918 Dirigents obrers del “sindicat únic” (CNT) Autoritats Gerents 1917 A causa de la repressió policial o dels pistolers del “Sindicat Lliure” (patronal) Patrons 1916 0 15 100 200 300 La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918) 60
  61. 61. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME , governador 15 Martínez Anidopartir de 1917 militar a Barcelona a 61
  62. 62. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME El desgavell polític.: governs de concentració i desastre d’Annual. Dato, que havia tornar al govern el 1917 a instàncies del rei, va aconseguir de controlar la crisi d’aquell any. Recolzat per l’exèrcit (que adquiria una protagonisme creixent) i per la burgesia reformista de l’Assemblea de Parlamentaris, que es va aliar amb el bloc oligàrquic ja que temia el triomf d’una revolució social. Malgrat el suport, es va demostrar la incapacitat per a eixamplar les seves bases socials i obrir-se a les aspiracions de transformació democràtica del sistema. El primer intent de democratitzar el sistema fou la creació de governs de concentració, proposats pel monarca després de la dimisió de Dato (octubre de 1917) La fallida dels governs de concentració. Davant la fallida del sistema d'alternança es creen governs de concentració Liberals Conservadors Reformistes Lliga de Catalunya Per primer cop es trencava el Dugueren reformes:  García Prieto: pujada de sou als militars i ascensos per antiguitat.  Maura (amb Cambó): impulsar l’agricultura, les obres bipartidisme, PERÒ l’aliança de l’oligarquia liberalconervadora amb els regionalistes només era un intent desesperat per mantenir el poder davant el perill revolucionari. públiques, els ferrocarrils i el desenvolupament cultural. El fracàs dels governs de concentració fa tornar el sistema del torn (1919), però la incapacitat per a aconseguir majories va restar eficàcia a la política L’exèrcit convençut de la impossibilitat de solucionar la crisi posa fi al sistema de la Restauració: COP MILITAR Entre 1918 i 1923: 13 governs diferents, cap dels quals va arribar a l’any de vida. Els governats no van saber afrontar els problemes socials causats per les reivindicacions obreres i autonomistes 62
  63. 63. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME Govern de concentració nacional presidit per Maura el 1918 El desgavell polític: governs de concentració i desastre d’Annual. Presidents de Govern d’España entre 1903 1922 63
  64. 64. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME El desgavell polític: governs de concentració i desastre d’Annual. El desastre d’Annual (1921) La situació política es va veure agreujada pel desastre d’Annual (1921) Desprès I GM, França reprèn el seu El govern espanyol inicia accions militars per afermar la intervencionisme a la zona del Marroc seva autoritat al nord d’Àfrica. Endinsament en la zona del Rif sense: Protegir la reraguarda 1921: el general Silvestre inicia una campanya per estendre el control al voltant de Melilla (zona de resistència de les cabiles: organitzacions tribals) Assegurar els proveïments Les cabiles, comandades per Abd-El-Krim, ataquen per sorpresa la guarnició espanyola situada a Annual. L’expedient no es va arribar a ser discutit a Les Corts: uns dies abans Primo de Rivera fa el cop d’Estat. 10.000 baixes Pèrdua de quasi tot el territori ocupat Evidencia la deficient organització de l’exèrcit Es culpabilitza al govern i a l’exèrcit Dimissió del govern Obertura d’una investigació dels fets (Expedient Picasso) que responsabilitza del desastre al polítics, militars i rei 64
  65. 65. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME El desgavell polític.: governs de concentració i desastre d’Annual. El desastre d’Annual (1921) Abd El-Krim Fernández Silvestre 65
  66. 66. 2.- SEGONA ETAPA (1914-1923): LA CRISI DEL PARLAMENTARISME El desgavell polític.: governs de concentració i desastre d’Annual. El desastre d’Annual. El desastre de Annual Soldats espanyols en un blocao aprop de Melilla 66
  67. 67. 3.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (s.XX) 3.1.- L’hegemonia dels conservadors. Desastre de 1898: abast econòmic i militar, però sobretot polític (desprestigi dels partits polítics i es dubte de la seva eficàcia per regenerar el país). Moment propici per les aspiracions polítiques del catalanisme (s’havia desmarcat del sistema de la Restauració i havia criticat la corrupció i ineficàcia). El catalanisme tenia líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una mobilització social al voltant de les seves tesis regeneracionistes .  Àmplia base d’industrials i dirigents sorgits del tancament de caixes i representants del catalanisme agrari. Unió Regionalista (1899)  Demanaven autonomia política i administrativa per Catalunya.  Provinents de la Unió Catalanista. Centre Nacional Català(1900)  Joves professionals amb vocació política (Prat de la Riba, Francesc Cambó..), favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral La confluència d’interessos entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català donà lloc a una candidatura unitària a les eleccions de 1901, “candidatura dels quatre presidents” Volien: trencar el sistema corrupte dels cacics i el frau electoral, i candidatures que representessin els interessos catalans. Van guanyar per poc a la circumscripció de Barcelona.Tots quatre van es escollits diputats per Catalunya. Representa la victòria del catalanisme conservador. Albert Rusiñol (expresident del Foment del Treball Nacional, organització Patronal Catalana), el doctor Bartomeu Robert (expresident de la Societat d’Amics del País), l’arquitecte Lluís Doménech i Montaner (expresident de l’Ateneu Barcelonès) i el comerciant Sebastià Torres (president al de Lliga de Defensa Industrial i Comercial). 67
  68. 68. L’èxit electoral afavoreix la fusió dels dos grups: la Lliga Regionalista (1901):  Gent diversa: units pel sentiment catalanista i oposició al govern central (caduc i discriminatori amb Cat.) Diari “La veu de Catalunya”: el seu òrgan de difusió.  La seva base eren sectors benestants: industrials, comerciants i professionals de la burgesia barcelonina i els propietaris agraris.  Programa: reformisme polític que atorgués l’autonomia político-administrativa a Catalunya, i participar en la política d’Estat per a reformar la Restauració.  Catalanista, monàrquica i conservadora.  Va ser la primera formació política moderna de l’Estat espanyol perquè es va dotar d’una organització: afiliats, casals,..... Dirigents més destacats:  Enric Prat de la Riba Francesc Cambó Lluís Domènech i Muntaner Josep Puig i Cadafalch  1901 guanya les eleccions municipals a Barcelona: primer cop que una candidatura no dinàstica guanya les eleccions a Barcelona; a Catalunya el joc polític ja no era entre conservadors i liberals, sinó entre republicans i catalanistes. Resultat: 11 regidors la Lliga, 11 els republicans i 4 els dinàstics  La seva heterogeneïtat provocarà tensions al 1904, separant-se els demòcrates, liberals i republicans que constituiran el moviment d’esquerres català. La Lliga Regionalista esdevé un partit de dreta, procedent de la Lliga de Catalunya. 68
  69. 69. 69
  70. 70. Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista a les eleccions municipals La revista satírica Cu-Cut! (s’editava als tallers de La Veu de Catalunya), publica un acudit irònic al·ludint a les escasses victòries dels militars espanyolsprovocant: provoca Dures repressàlies: 25/11/1905 assalt als locals de La Veu i el CuCut, suspensió de les dues publicacions). Els fets i els militars responsables van quedar impunes E. Prat de la Riba Març 1906 Llei de Jurisdiccions: qualsevol ofensa al Rei, la bandera, la unitat de la pàtria o l’exèrcit seria jutjada pels tribunals militars (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil) Criminalitzava el catalanismes polític Amenaçava la llibertat d’expressió resposta Unió de forces catalanistes en la coalició Solidaritat Catalana: projectar a la política el caràcter pluralista del catalanisme cultural, en el sentit no partidista, però l'heterogeneïtat ideològica i el dirigisme de la Lliga feren fracassar aquest intent i trencà el pacte. “Programa del Tívoli” defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya d’òrgans d’autogovern : Èxit electoral eleccions generals 1907: 41/44 escons. Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” (1906) i es generalitza el terme “nacionalisme igual a Doc 26, pàg. 116 70 catalanisme polític”. Considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme.
  71. 71. 71
  72. 72. Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906) 72
  73. 73. Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid (Liberal, J.Canalejas i E.Dato) concedeix una certa autonomia administrativa (1914) (Llei de Mancomunitats) Es crea la Mancomunitat de Catalunya La Mancomunitat responia a una llarga demanda històrica dels catalans, en significar la federació de les quatre diputacions catalanes i en el sentit d'equivaler a la devolució de les antigues Corts Catalanes. Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba Funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, PERÒ va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923) - Anul·la la Mancomunitat - Persecució del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol 73
  74. 74. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Aprovada l’any 1912 per Canalejas Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1914-1917) El seguí Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) Enric Prat de la Riba Abolida el 1925 per Primo de Rivera La Mancomunitat Institucions L’obra Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..)  Presidència  Govern (8 consellers)  Assemblea General (96 diputats catalans al congrés de Diputats) La qüestió del català Assistència social (Casa de la maternitat...) Obra cultural Reforma Educativa Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernització i dignificació de l’escola 74
  75. 75. 3.2.- El catalanisme d’esquerres. Tendències d’esquerra a inicis del XX: manca de cohesió. Dificultar l’ascens electoral enfront la Lliga realitzen El pacte de Sant Gervasi (1914) és un intent fracasat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra per fer front a la Lliga. Fracàs de la coalició, desaparició UFNR. Els electors van castigar aquest pacte: a les eleccions de 1914 van treure menys vots que els que havien obtingut per separat. Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític). Influència en el proletariat català, dificultant la difusió del catalanisme en els sectors més esquerrans. Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux, 1908) Anticlerical, anticatalanista, demogògic. Força hegemònica eleccions 1910. Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): sectors esquerrans de la Solidaritat Catalana. Cert èxit eleccions 1910. Alternativa a la Lliga des del catalanisme d’esquerres. Lerroux: per guanyar suport dels immigrants justificava el seu discurs anticatalanista a partir de la vinculació del catalanisme als interessos de la burgesia i de l’Eslgésia i, per tant, com un moviment contrari a la reivindicacions obreres.
  76. 76. 3.2.- El catalanisme d’esquerres. 1914 èxit electoral de la Lliga; Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republicà Català (1917). Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys. Hem d’esperar els nacionalistes de Francesc Macià Acció catalana (1922). Dissidents de la Lliga, antics membres UFNR i intel.lectuals independents. Causes que limiten el triomf dels partits d’esquerres: Proletariat més proper a les idees de Lerroux (sobretot entre els immigrants) i a l’anarcosindicalisme (apolítics). Cap partit no oferí un programa per atraure a les classes mitjanes. No existència d’un líder carismàtic. Inestabilitat social pels atemptats anarquistes i la repressió política allunyaren el moviment obrer dels partits catalanistes. 1922 Creació d’Estat Català Inici de l’èxit de l’esquerra catalanista Independentista Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-) Es convertirà 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Francesc Macià 76
  77. 77. Francesc Macià La nació catalana és un poble sotmès contra la seva voluntat. Vençut en 1714 per la força dels exèrcits espanyol i francès, deixà d’existir com a Estat. Fa més de cinquanta anys que reclama al dominador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governs d’Espanya, tant si escolten com si no, continuen mantenint Catalunya esclava. Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; s’ha de crear un exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; és la història d’Espanya que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimits s’aconsegueix únicament per la violència; és la sordesa, la negativa contínua, el mal voler, l’esperit dominador, en fi, dels espanyols que els priva de concebre el món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats. El concepte de Llibertat i de Justícia per a tots els pobles de la terra, que és en la ment i en la voluntat dels catalans, no existeix entre els espanyols. (...) Macià, F., article a l’Estat Català, núm. 1, 15-XI-1922 77
  78. 78. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Motius: violència social, radicalització del catalanisme, inexistència d’una oposició eficaç, descrèdit del sistema parlamentari, desastre d’Anual El golpe de Primo de Rivera Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona. Dues etapes: Directori militar i Directori Civil Es tracta d’una dictadura personal i militar. No fou un règim feixista: no va accedir al poder amb un partit de masses ni amb un credo doctrinal ni amb un programa concret. 3.1.- Directori Militar (1923-1925) Autoritarisme i repressió Unión Patriótica Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876, dissolució cambres legislatives) Censura i prohibició de partits i sindicats. Crea Unión Patriótica (1924): partit governamental , sense programa ideològic definit, amb la missió de donar suport social a la dictadura; afiliats: files del catolicisme, funcionaris de les administracions i cacics. Dissol les diputacions, poder concentrat en els militars (governadors civils) i alcaldes nomenats pel govern. Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Dura política contra els nacionalismes perifèrics: Abolició de la Mancomunitat (1925) Prohibició ús públic del català Problema Marroc 7 Directori Militar Ofensiva francoespanyola: Desembarcament d’Alhucemas (1925): èxit de les tropes espanyoles Als sis mesos es derrotat d’Abd-El-Krim: es rendeix i es lliura als francesos Ocupació efectiva del RIF, 1927  Influència del sector africanista dins l’exèrcit espanyol 78
  79. 79. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Manifest de Primo de Rivera “Españoles: ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (...) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 1898 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso (...). Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos (...).“ Manifest de Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923 167 79
  80. 80. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA El protectorat espanyol al Marroc 7 80
  81. 81. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Directorio Civil 3.2.- Directori Civil (1925-1930) Institucionalització de la dictadura substituint el directori militar per un directori civil. Política social i econòmica intervencionista: èxit aparent basat en la favorable situació econòmica internacional dels anys 20. Amb la participació d’elements civils en el govern. Integrat per membre s de la Unión Patriótica. Cal destacar Es basa en Política econòmica Intervencionisme i proteccionisme en Economia durante Primo de Rivera Xarxa de carreteres (5000km) i ferrocarrils (1.000km i renovació material ferroviari) Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) Finançament estatal en sectors no rendibles Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...) Prosperitat econòmica + disciplina en el món laboral = major estabilitat laboral (disminució del número de vagues) Obres públiques (genera llocs de treball) Monopolis Proteccionisme aranzelari per afavorir als empresaris espanyols La política d’inversió pública va aguditzar el dèficit pressupostari d’hisenda i multiplicar els deutes de l’Estat. Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols (baix poder adquisitiu) La política social 7 81
  82. 82. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA  Vostè té la culpa en bona part de la crisi de la nostra nació. Si en lloc de comprar productes estrangers fonamentant la riquesa d’altres nacions, comprés articles d’Espanya, la indústria podria donar feina a braços espanyols que estiguin aturats.  Els nostres articles són de qualitat superior; no hi ha, doncs, motiu que se’ls menysvalori, comprant-ne d’estrangers.  Que la propaganda estrangera no t’enganyi; són miratges que amaguen poques sofisticacions !!  Cremeu combustible espanyol !! Consignes proteccionistes emprades com a propaganda pel Govern de la Dictadura (1927) 7 82
  83. 83. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Prosperitat econòmica + disciplina en el món laboral = major estabilitat laboral (disminució del número de vagues) 7 83
  84. 84. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Evolució de la inversió pública en 7carreteres 84
  85. 85. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 7 85
  86. 86. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 3.2.- Directori Civil (1925-1930) La política social Fort creixement demogràfic a Catalunya i a Espanya Migracions internes atretes pel creixement econòmic i la demanda de mà d’obra. Estímul per empreses com: 1924 i 1926, construcció del metro de Barcelona  La Maquinista Terrestre i Marítima (construccions ferroviàries i navals)  Materials de Ferrocarrils i Construccions” “Alts forns de Catalunya” 1929 Exposició Internacional de Barcelona (per atraure el suport de les forces econòmiques catalanes) Genera 40.000 llocs de treball. Transformació de la ciutat. Reactivament de l’economia Apareixen les primeres barriades obreres poblades per immigrants: (Collblanc, la Torrassa) 86
  87. 87. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 3.2.- Directori Civil (1925-1930) La política social 87
  88. 88. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 3.2.- Directori Civil (1925-1930) La política social PAU SOCIAL: objectiu prioritari del règim per mantenir el suport de la burgesia. implicava Integració dels sectors moderats del moviment obrer. Neutralització de l’anarcosindicalisme. Es basava en Creació de l’Organització Corporativa Nacional: comitès paritaris de treballadors i empresaris per:  reglamentar els salaris i les condicions de treball.  mediar i arbitrar en cas de conflicte laboral. La UGT (més moderada en la seva estratègia i plantejament) va donar suport als comitès. Repressió dels sindicats més radicals. La CNT va ser prohibida al 1924 i va passar a la clandestinitat. Reformisme social de caire paternalista: assegurança per malaltia, descans dominical, habitats protegits 88
  89. 89. 4.- TERCERA ETAPA: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 3.3.-L’oposició a la dictadura. La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno), molts exiliats o desterrats per la crítica a l’absència de drets i llibertats. Socialisme: oscil·la entre els partidaris d’aprofitar la tolerància que el règim els oferia per a influir en la política social, i els qui s’hi oposaven radicalment. Anarquisme: CNT desarticulada; el sector més radicalitzat funda la Federació Anarquista Ibèrica (FAI): partidari de la violència. Catalanisme: es va radicalitzar i es decantà cap a l’esquerra (resposta a la repressió). Fets de Prats de Molló . Republicans: van fundar l’Aliança Republicana (1926): estudiants, intel·lectuals i part de l’Exèrcit. Van aglutinar el moviment opositor. 7 89
  90. 90. 5.- QUARTA ETAPA (1930-1931) Caída Primo de Rivera Retorn a l’ordre constitucional (per part d’Alfons XIII) i transició al règim republicà. 1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura A causa de Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació de la pesseta...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit Alfons XIII retira elsuport a Primo de Rivera. Això provoca Gobierno de Berenguer y Pacto de San Sebastián Gener 1930 Dimissió de Primo de Rivera Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”) 7 El rei pretenia retornar al sistema de la Restauració: restituint la Constitució de 1876 i convocant eleccions, però el canvi de sistema política era ja inevitable. 90
  91. 91. 5.- QUARTA ETAPA (1930-1931) Ortega y Gasset “Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno Berenguer, cuya política significa: Volvamos tranquilamente a la normalidad por los medios más normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado, envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende, impávido, seguir al frente de los destinos de esos españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer (...). Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “ 17 Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de: Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed. Labor. Barcelona, 1988. 91

×