Hidrology

1. PAUTES PER A COMENTAR UN HIDROGRAMA
1. Identificació
o MÒDUL (M)
o Coeficient de cabal (K)
o Cabal Relatiu (Mr. o R.)
o Quan el coeficient de la gràfica és major a 1, el cabal del mes es superior al del mòdul, això ens assenyala
un període d’aigües altes.
o Quan el coeficient de la gràfica és menor a 1, el cabal del mes es inferior al del mòdul, això ens assenyala un
període d’aigües altes.
2. Anàlisi (descripció d’allò que vegem) i interpretació (allò que deduïm)
a. Irregularitats al llarg de l’any. El cabal dels rius presenta variacions estacionals que podem minvar o
augmentar en funció de les precipitacions (estiatge o desglaç). Els rius més irregulars d’Espanya són el
Xúquer i el Guadiana, mentre els més regulars són els gallecs i cantàbrics.
b. Identificació del tipus de règim fluvial ( Nival, Pluvial, etc.)
3. Conclusió
a. Factors que influeixen en el règim fluvial del riu
Clima determina el cabal del riu, així com les variacions estacional
la forma de la precipitació
b. Característiques específiques del riu i el seu vessant
Característiques del riu (Zona geogràfica)
Característiques del vessant del riu: Cantàbrica, Atlàntica, Mediterrània, Balears i Canàries.
c. Gestió dels recursos hídrics
Confederacions hidrogràfiques, són organismes que gestionen l’ús de l’aigua d’una conca
hidrogràfica, o de diverses si són petites. La disponibilitat de recursos hídrics és diferent de
cada confederació.
Recursos amb excedent d’aigua, els de les confederacions hidrogràfiques del nord, Miño,
Galícia costa, Duero, Tajo i Ebre.
Recursos que mantenen l’equilibri precari, els de les confederacions hidrogràfiques del
Guadiana, Xúquer, Pirineu Oriental i Canàries. Recursos deficitaris, els de les confederacions
hidrogràfiques del sud, Segura, Guadalquivir i Balears.
o Tot això fa necessari la construcció de transvasaments entre conques, la qual cosa genera rivalitat entre
les comunitats autònomes.
d. Aprofitament de l’aigua.
Ús energètic: energia elèctrica aprofitant els salts d’aigua amb centrals hidroelèctriques.
Ús agrari: per a regadiu (80% del total)
Ús industrial (15%).
Ús domèstic (10%): problemes de potabilització i evacuació.

2. 1. Identificació. Un hidrograma és una gràfica lineal que representa la variació de cabal d’un riu
al llarg de l’any, en un lloc determinat, l’estació d’aforament, que de la quals prenem les dades.
En la part superior dreta de la gràfica apareix el riu i l’estació d’aforament, en aquest cas
corresponent al riu Segre, al pas per Lleida. En la gràfica no apareix el mòdul (M) en metres
cúbics per segon (m3/s), important per conèixer el règim fluvial.
- En l’eix de l’esquerra o ordenada, apareix reflectit el coeficient de cabal (K), entre 0 i 2, així com
les corresponents variacions mensuals (eix d’abscissa o horitzontal), resultat de dividir el cabal
mitjà anual amb el cabal mensual, relacionant-lo amb la superfície que ocupa la conca
hidrogràfica del riu, on 1 és la mitjana del cabal, prop de 2 seran les aigües altes (per damunt
serien crescudes) i l’estiatge quan ens aproximen a 0.
Aquest hidrograma representa el cabal del riu Segre, al seu pas per Lleida. El riu Segre és un dels
principals afluents del riu Ebre. Naix a França, i continua entre Andorra i Espanya, fins a
desembocar en l’Ebre. Per tant la seua estació d’aforament és l’Ebre, què naix en Fontibre,
Reinosa (Cantabria) i desemboca en Tortosa (Tarragona) en forma de delta. És un riu llarg i
cabalós, que s’alimenta de les altes muntanyes del voltant (Pirineus, Sistema Ibèric), travessa una
zona àrida amb un important cabal provinent del sistema Ibèric i del Pirineus.
2. Anàlisi i interpretació.
Una vegada descrita la gràfica passem a localitzar els màxims i els mínims. Observem un màxim
durant el mes de maig (aigües altes, 1,81k.), i un mínim, en agost (0,53k.), sense gairebé estiatge,

3. però amb una variació sobtada entre un mes i altre. A partir de setembre tornen a augmentar les
aigües de forma suau, fins a un màxim secundari corresponent al mes de novembre (0,93k.), per
a descendir també, suaument, fins a gener (0,81k.). A partir de febrer, torna a augmentar de
forma sobtada, sobretot entre abril i maig.
3.- Conclusió
D’acord amb la disposició de la gràfica, considerem que ens presenta un règim nivo-pluvial a
causa dels següents factors: augment sobtat en primavera de les aigües, a causa del desglaç en
els cims, mesos de d’abril i maig , per a descendir ràpidament una vegada fosa tota la neu. En la
tardor torna a augmentar lleugerament, aquesta vegada per les aportacions de les precipitacions
de tardor, les quals seran en forma de neu a partir de desembre. Aquesta neu s’acumularà en els
cims en forma de glaç i no es desglaçarà (retenció hivernal) fins a l’arribada de la calor
primaveral.
Per tant, serà nivo-pluvial, per eixa doble aportació, tant de neu, en part, com de les
precipitacions, molt típic dels rius de la mijta muntanya peninsular, situats al voltant de 2000 m.,
entre els Pirineus i la Serralada Cantàbrica.
Té la configuració típica del rius del vessant Mediterrani, rius amb un recorregut curt, ja que
naixen en les proximitats de la mar. Són rius abarrancats, que erosionen violentament les faldes
desforestades. Normalment, el seu cabal no és molt nombrós, a causa de l’escassetat de les
precipitacions i la irregularitat del seu règim. En aquest cas el règim mixt equilibra les aportacions
pluvials i l’aportació nival, així i tot la gràfica ens mostra un estiatge important.
La zona geogràfica a la qual pertany és el Pirineu català, amb hivern molt fred i estius amb
temperatures suaus. Amb un clima mediterrani continentalitzat (Lleida)
És una conca que ens presenta un excedent d’aigua que ha estat derivat cap a la construcció
d’embassaments pel consum humà (Oliana, Rialb, Sant Llorenç de Montgai). Tradicionalment, el
riu Segre ha estat emprat com a proveïdor d’aigua de regadiu (Canal Segarra-Garries, canal
d’Urgell) amb diversos ramals (canal de Balaguer i el canal de Seròs)