• Títol: La vicaria
• Autor: Marià Fortuny i Marsal (1838 – 1874)
• Cronologia: 1867-1870
• Estil: realisme/ fortunyisme
•...
Biografia
El pintor català més reconegut
del segle XIX és el pintor de
Reus Marià Fortuny (1838-
1874). Si bé la seva vida...
Berenguer III portant
l’ensenya de Barcelona al
Castell de Foix.
Fortuny va establir-se a
Roma gràcies a una
beca de la Diputació i
l’Acadèmia de Belles
Arts de Barcelona.
Allà va convert...
Durant l’estada Roma, el 1860, la Diputació de Barcelona va
encarregar-li la documentació gràfica de la guerra del
Marroc....
L’odalisca
La Batalla de Tetuan
El gran èxit de Fortuny es deu als seus quadres costumistes,
els anomenats quadres “de casacón”, pintats amb una
minuciosi...
El col·leccionista d’estampes
Context històric
Després de les revolucions del 1848 a Europa, Espanya es
trobava dividida en dos bàndols: d’una banda, el...
http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042
http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042
ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
En la pintura de Fortuny domina la perfecció tècnica. La
riquesa de la gamma cromàtica in...
El quadre és envaït per la llum, que contribueix a crear una
atmosfera interior. El focus de llum està situat a l’esquerra...
Composició
Els personatges es troben distribuïts en tres grups,
relacionats entre ells per mitjà de diverses peces del
mob...
Estil
Es tracta d’una pintura d’estil realista, encara que força
allunyada del realisme francès.
Ell prefereix la qualitat...
El pintor acadèmic francès coetani de Fortuny, Meissonier,
fou el creador dels quadrets de petit format, amb temes
costumi...
El seu èxit s’explica per l’ habilitat compositiva d’aquest
tipus d’obres i per l’espectacular virtuosisme tècnic que, en
...
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
L’acció del quadre transcorre en una típica vicaria del segle
XVIII i reflecteix un...
L’escena té lloc en presència dels testimonis a la sagristia,
separada del temple per una reixa d’exquisit treball, que
Fo...
L’escena reuneix els elements que defineixen l’Espanya dels
segles XVIII-XIX: clergues, aristòcrates, majos, un militar, u...
Funció
La vicaria és el resultat d’un procés de maduració que es va
iniciar el 27 de novembre de 1867, data en què el pint...
Fonts:
• https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/fortuny-marsal-mariano/
• http://blogs.sapiens...
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Vicaria de Fortuny

3.163 visualizaciones

Publicado el

Explicació d'una obra d'art per a un grup de 2n Batx Història de l'Art.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.163
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
73
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La Vicaria de Fortuny

  1. 1. • Títol: La vicaria • Autor: Marià Fortuny i Marsal (1838 – 1874) • Cronologia: 1867-1870 • Estil: realisme/ fortunyisme • Tècnica: oli sobre fusta • Dimensions: 60 cm 94 cm (tableautin) • Tema: escena costumista o de gènere • Localització actual: MNAC, Barcelona
  2. 2. Biografia El pintor català més reconegut del segle XIX és el pintor de Reus Marià Fortuny (1838- 1874). Si bé la seva vida va ser breu, la seva petjada en la història de l’art és excepcional. Va treballar d’orfebre a Reus (detallisme i preciosisme dels objectes). Va estudiar a la Llotja de Barcelona, els seus inicis van ser brillants. Va començar amb la temàtica històrica.
  3. 3. Berenguer III portant l’ensenya de Barcelona al Castell de Foix.
  4. 4. Fortuny va establir-se a Roma gràcies a una beca de la Diputació i l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Allà va convertir-se en el pintor estrella del marxant Adolphe Goupil, un dels mecenes més importants d’Europa.
  5. 5. Durant l’estada Roma, el 1860, la Diputació de Barcelona va encarregar-li la documentació gràfica de la guerra del Marroc. Del febrer a l’abril va prendre, des dels camps de batalla nord-africans, nombroses notes. El viatge va influir molt en la pintura de Fortuny. Va ser capaç de captar l’exotisme, la llum i els colors d’Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d’aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista. Així, el seu llenguatge va fer un gir i es va tornar força més vigorós i expressiu, com és el cas de L’odalisca i La Batalla de Tetuan.
  6. 6. L’odalisca
  7. 7. La Batalla de Tetuan
  8. 8. El gran èxit de Fortuny es deu als seus quadres costumistes, els anomenats quadres “de casacón”, pintats amb una minuciositat extraordinària, amb pinzellades soltes i una gamma variada i brillant. L’obra més significativa d’aquesta etapa és La vicaria (1870), l’obra culminant de la pintura preciosista, de gran èxit a tot Europa com a expressió d’un realisme burgés sense crítica social.
  9. 9. El col·leccionista d’estampes
  10. 10. Context històric Després de les revolucions del 1848 a Europa, Espanya es trobava dividida en dos bàndols: d’una banda, els liberals, partidaris d’Isabel II, i de l’altra, els carlins. Fortuny visqué la Dècada Moderada, el Bienni Progressista, l’elecció de Lluís Napoleó a París, el cop d’estat que va anticipar l’arribada del Segon Imperi. Mentrestant, França iniciava la construcció d’un imperi colonial a Orient. Itàlia i Alemanya es trobaven en ple procés d’unificació. Espanya havia ampliat les seves possessions al Marroc. En conjunt, el S.XIX va estar marcat pel progrés (l’electricitat, el desenvolupament de les infraestructures i de la indústria, la velocitat de distribució de béns de consum, que augmentava dia a dia gràcies als transports…), però també per la lluita de classes.
  11. 11. http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042
  12. 12. http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042
  13. 13. ANÀLISI FORMAL Elements plàstics En la pintura de Fortuny domina la perfecció tècnica. La riquesa de la gamma cromàtica inclou tonalitats clares, ressaltades per la il·luminació, que oscil·len entre el groc daurat i diferents tons de verd. Sobresurten del conjunt alguns vestits femenins, com el de la dama vestida de rosa que s’inclina delicadament sobre la núvia per observar de prop el document que la noia porta a les mans.
  14. 14. El quadre és envaït per la llum, que contribueix a crear una atmosfera interior. El focus de llum està situat a l’esquerra de l’espectador. Les ombres són acusades i delimiten la percepció dels objectes, aspecte que ajuda a establir els límits de l’espai físic. La pinzellada és dinàmica, ràpida, fluida i molt precisa, Fortuny era capaç de mostrar els detalls amb una tècnica de miniaturista. Fortuny fa servir un llenguatge meticulós, propi d’un autèntic virtuós, de manera que posa de manifest la qualitat dels objectes. Es pot apreciar, de manera significativa, el traje de luces del torero, la reixa, el llum central, la catifa vella, els serrells de la cadira, la brutícia del terra, etc.
  15. 15. Composició Els personatges es troben distribuïts en tres grups, relacionats entre ells per mitjà de diverses peces del mobiliari i que pertanyen a estaments socials molt diferents. A la nostra esquerra, un home manté una conversa privada amb un clergue en un cantó d’una taula. A l’altre costat hi ha el grup més nombrós. La dama que es troba més a la dreta d’aquest grup central trepitja una catifa que sembla delimitar l’espai del tercer grup, de condició social inferior. El centre d’atenció del quadre és la signatura del contracte matrimonial (malgrat que aquesta escena està descentrada).
  16. 16. Estil Es tracta d’una pintura d’estil realista, encara que força allunyada del realisme francès. Ell prefereix la qualitat descriptiva, el dibuix acurat, la delicadesa i la minuciositat, la força de la llum i el color... Principals característiques de l’estil de Fortuny: • la minuciositat • el preciosisme • un dibuix acurat • l’ amplitud espacial • un gran sentit del color • un fantàstic estudi de la llum • la perfecta captació dels diferents tipus de teixits • l’interès per l’actitud dels personatges
  17. 17. El pintor acadèmic francès coetani de Fortuny, Meissonier, fou el creador dels quadrets de petit format, amb temes costumistes, anomenats tableautins, que van servir de referència directa Fortuny. La vicaria s’inclou també dins l’anomenada pintura de casaques o casacón, que estava de moda des de meitat del segle XIX i que es basava en escenes de la vida i els costums dels segle XVIII. Fortuny va conrear sobradament aquest gènere que es caracteritza pel petit format i per un detallisme que il·lustra, amb una certa nostàlgia, temes d’un passat recent, ambientats en espais aristocràtics, lluny de tota crítica social. La influència més gran rebuda per Fortuny va ser l’obra de Goya que va tenir l’oportunitat de conèixer en les seves visites al Museo de El Prado a Madrid.
  18. 18. El seu èxit s’explica per l’ habilitat compositiva d’aquest tipus d’obres i per l’espectacular virtuosisme tècnic que, en el cas del pintor català, es qualifica de preciosisme. Es pot considerar un pintor triomfador, encara que insatisfet, i molt cotitzat, que morí sobtadament a l’edat de 36 anys. Queda l’interrogant de com podria haver evolucionat la seva pintura. "Dinar a l'Alhambra" Mariano Fortuny Contemporani dels impressionistes, sembla que va tenir contactes esporàdics amb Renoir. Va morir el mateix any de la primera exposició impressionista.
  19. 19. INTERPRETACIÓ Contingut i significació L’acció del quadre transcorre en una típica vicaria del segle XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social: el moment de la signatura, per part dels contraents, dels documents que legalitzen la seva unió matrimonial. La idea d’aquest tema sembla que li va sorgir a Fortuny després de visitar diverses vegades la sagristia de l’església de San Sebastian a Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecília Madrazo. Tanmateix, la imatge representada no il·lustra una vista real d’aquesta església perquè, durant el llarg procés creatiu (va tardar quasi tres anys a pintar-lo), Fortuny també es va inspirar en les nombroses capelles que va poder contemplar en la seva segona estada a Roma.
  20. 20. L’escena té lloc en presència dels testimonis a la sagristia, separada del temple per una reixa d’exquisit treball, que Fortuny va copiar d’una església de Roma. Mentrestant, a la dreta, uns majos i un torero esperen el seu torn, al marge de la situació. El pintor va triar com a models: Cecilia, la seva esposa, per a la dona del vestit rosa i la dona d’esquena; Arlechino per al torero (model habitual de Fortuny), i Nicotina, una model romana, per a la maja. Els altres personatges són models professionals amb qui Fortuny va treballar sovint, i també els seus cunyats, Raimundo i Isabel de Madrazo (com a nuvis), i el pintor Meissonier (el personatge vestit de general).
  21. 21. L’escena reuneix els elements que defineixen l’Espanya dels segles XVIII-XIX: clergues, aristòcrates, majos, un militar, un torero i, fins i tot, un almoiner de les ànimes del purgatori (l’estranya figura encaputxada, amb el tors nu i una safata a les mans, que hi aporta una nota inquietant).
  22. 22. Funció La vicaria és el resultat d’un procés de maduració que es va iniciar el 27 de novembre de 1867, data en què el pintor va contraure matrimoni amb Cecilia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Per les seves dimensions, es tracta d’un tableautin. Aquests quadres de mida reduïda, eren adquirits per la burgesia, que, a diferència de la noblesa, no vivia en palaus i, per tant, no disposava de tant d’espai per penjar quadres de gran format. Va ser exposat a París el 1870 a la galeria del marxant de Fortuny, Adolphe Goupil i immediatament va ser venut a una dama anomenada Madamme Cassin per 70.000 francs, un preu desorbitat per a l’època. La seva destinació havia de ser la llar d’algun burgés per decorar amb una obra de tema costumista i amable com aquesta.
  23. 23. Fonts: • https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/fortuny-marsal-mariano/ • http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/11/maria-fortuny/ • http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Paintings_by_Mari%C3%A0_Fortuny • http://es.slideshare.net/mcarmearanda/fortuny-la-vicaria • http://es.slideshare.net/ramonpujola/10-la-vicaria-1719042 • http://juancharro.blogspot.com.es/2014/06/fortuny-en-internet-todo-el-mundo-lo.html • http://stjosep.com/escola2/wp-content/uploads/2011/10/28-LA-VICARIA.pdf • http://www.cervantesvirtual.com/bib/romanticismo/actas_pdf/romanticismo_6/crespo. • https://www.youtube.com/watch?v=odXEu3fMucI • http://www.youtube.com/watch?v=YEX_LDb2GW4 • http://www.youtube.com/watch?v=mkFGgxs4ONg

×