Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Tema15
Tema15
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 43 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Más de Farran Botargues Laura (20)

Anuncio

Els espais industrials

  1. 1. ELS ESPAIS INDUSTRIALS
  2. 2. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA • A Espanya, la industrialització va començar a partir de 1830 i es va localitzar al nord i nord-est de la Península, basada en: • Un important desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. • L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries, que va comportar el desenvolupament de la siderúrgia i de la indústria mecànica. • Altres sectors com la mineria, eren explotats per companyies estrangeres i no creaven indústries de transformació del mineral; i la indústria agroalimentària era molt tradicional i atomitzada i en petites empreses. • LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939 • Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil i siderúrgica espanyola va subministrar productes als bàndols enfrontats, però un cop acabat el conflicte va sofrir una recessió que es va agreujar amb la crisi econòmica mundial dels anys 30. • La Guerra Civil Espanyola ( 1936-39) va suposar la destrucció de la major part del teixit industrial i de les infraestructures.
  3. 3. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • L’ESTANCAMENT INDUSTRIAL ( 1939-59) • Després de la Segona Guerra Mundial ( 1939-45), Espanya va quedar aïllada internacionalment i el règim va instaurar un sistema econòmic autàrquic que consistia en l’autoproveïment i en els mínims intercanvis amb l’exterior. La indústria espanyola va quedar relegada al mercat interior sense competència exterior i per tant, sense estímul per a modernització tecnològica i la innovació • EL CREIXEMENT INDUSTRIAL ( 1959-1974) • El 1959, el Pla d’estabilització va suposar la fi de l’autarquia i la liberalització de l’economia. • L’expansió econòmica va coincidir amb un període de gran expansió econòmica mundial i un gran nombre de companyies multinacionals es van instal·lar al país per diversos motius: • Mà d’obra abundant i barata • Poca conflictivitat laboral ( dictadura franquista) • Facilitats en la instal·lació d’empreses i tecnologia foranies • Creixent demanda de productes industrials. • Les indústries principals van ser : les electromagnètiques, químiques, fabricació d’automòbils, refineries de petroli...
  4. 4. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS AL 1975 • Els principals factors de localització eren: • Factors socials: Existència d’una classe empresarial organitzada, mà d’obra abundant , barata i poc conflictiva. • Factors espacials: Proximitat de les matèries primeres, energia, mercats... • Les principals zones industrials se situaven a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. • LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985 • Es va veure afectada per: • La crisi mundial dels anys 70 o crisi del petroli. • La reestructuració e la indústria espanyola. • La reconversió dels sectors menys productius • L’eliminació de les empreses amb demanda insuficient ( calçat tèxtil...). • La reducció del consum del petroli, utilitzant altres formes d’energia ( tèrmica, hidroelèctrica..) • Establiment de zones d’urgent reindustrialització ZUR
  5. 5. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL • Els principals objectius de les empreses internacionals són: • Augmentar l’índex de producció industrial • Mantenir la competitivitat en un món d’intercanvis globalitzats • Oferir productes d’última generació a partir de la inversió en R+D i amb personal altament qualificat. • Els principals factors de localització són: • La proximitat als centres d’alta tecnologia • L’existència de comunicacions eficients i d’infraestructures de telecomunicacions. • Perd importància el fet que les empreses estiguin localitzades prop dels recursos naturals o del mercat per l’abaratiment dels costos de producció. • Es prioritza el baix cost laboral. Així, moltes empreses es traslladen a països poc desenvolupats on disposen d’un gran nombre de treballadors molt poc remunerats i poc conflictius.
  6. 6. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL • Els principals canvis que s’han produït en les indústries són: • Sectors nous com: microlectrònica i de les TIC. • Creació de parcs tecnològics. • Els processos de deslocalització industrial • Les activitats industrials tendeixen a la terciarització. • Les empreses tendeixen a fusionar-se, creant un dens entramat d’empreses mutinacionals . • El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Sorgeixen les empreses multiplanta • Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altres empreses externalitzen operacions , subcontractant processos o serveis ( emmagatzematge, distribució del producte etc.). • Els productes es diversifiquen. Així, hi ha empreses que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie..., i altres que tenen una producció flexible, organitzant la producció d’acord amb la demanda.
  7. 7. LA CLASSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA • Podem classificar els diferents tipus d’indústries que existeixen en: • La indústria pesant o de béns d’equip proveeix la indústria lleugera de productes semielaborats i integra les indústries següents: siderúrgica, dedicada a l’obtenció de ferro i acer, química ... • La indústria lleugera o de béns de consum elabora productes per al consum directe o transforma productes semielaborats de les indústries pesants. • Les indústries punta, d’alta tecnologia en electrònica i telecomunicacions , tot i que s’inclouen dins la indústria lleugera, tenen un gran desenvolupament i una gran importància industrial.
  8. 8. LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN • Les grans àrees industrials es concentren especialment en molt poques zones: l’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est d’Asia , tenint en compte la gran empenta industrial de la Xina, Brasil , India etc. • Destaca la següent localització industrial: • Presència de països centrals que controlen la indústria i que prenen decisions sobre la producció i explotació de mercaderies. Està integrat pels països del Nord (EUA, països europeus...), o G7 ( Grup dels Set). • Concentració industrial en el Nord , amb l’existència de zones on s’ubiquen les centrals de les multinacionals. • Plantes industrials en els països perifèrics per a aprofitar els avantatges de mà d’obra barata i poc control mediambiental (Ex, Amèrica Llatina.. ( Dracs Asiàtics..). • Les grans concentracions industrials les podem trobar a la costa oest dels Estats Units, el Japó, un eix imaginari que aniria de Londres a Milà, Rússia, Xina, el sud-est australià, el cinturó industrial de Sao Paulo al Brasil etc. •
  9. 9. ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA • LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE • L’any 1985 es va signar el tractat d’adhesió d’Espanya a la CEE. • L’entrada a la CEE va suposar per a Espanya l’arribada de recursos procedents del pressupost comunitari. • Aquestes mesures van comportar l’augment de la competitivitat de les empreses espanyoles per tal que no perdessin quota de mercat interior degut. • LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE ACTUAL • Als anys 80 les directrius industrials de la CEE es centraven en la indústria siderúrgica, naval, tèxtil, calçat i havia fomentat el suport a les PIME. • Professionals més ben preparats i més inversió en R+D • Foment de les indústries d’alta tecnologia • Facilitar la deslocalització interna cap a països de la UE • Compromís amb les polítiques mediambientals, fomentant l’aplicació de tecnologies netes ( indústria verda) .
  10. 10. EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL • En el teixit industrial espanyol destaquen l’eix del Mediterrani , l’eix de la vall de l’Ebre i l’àrea de Madrid: • L’eix del Mediterrani. Comprèn les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. • L’eix de la vall de l’Ebre. Connecta l’àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de Saragossa i Logronyo. Es vincula amb l’àrea industrial de Madrid. • L’àrea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i per la seva centralitat atreu sectors d’alta tecnologia i capital inversor estranger. • Andalusia. Les empreses tendeixen a concentrar-se a l’Andalusia occidental ( Sevilla, Huelva, Cadis..). La cornisa cantàbrica i Galícia. La seva indústria es basa en la siderúrgia i en productes metàl·lics, actualment en crisi. La zona central. Destaquen Valladolid i Burgos, Illes Balears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats, hi destaquen la indústria extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua per raons de proveïment.
  11. 11. ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA • Sectors industrials madurs. D’intensitat tecnològica baixa i poca demanda. Està integrat per : La metal·lúrgia, els productes minerals, l’alimentació, beguda i tabac. La indústria tèxtil, de confecció, cuir i calçat. Hi trobem les marques blanques (productes barats i sense publicitat) i les marques de prestigi amb un desenvolupament avançat de disseny i moda. • Sectors dinàmics. Tenen una demanda elevada, més productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Hi formen part: la indústria de l’automòbil, el sector químic. • Sectors punta. Inclou les tecnologies de la informació, l’automatització, la biotecnologia. • Els principals problemes són: • L’escassetat de grans empreses i un teixit industrial on predominen les mitjanes i petites empreses (PIME). • La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que incrementa el cost laboral. • El nivell d’intensitat tecnològica és baix. • La globalització i deslocalització.
  12. 12. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ • Ha estat un dels motors de l’economia del 1998 al 2007. Es va incrementar molt el preu dels habitatges i també el nombre de població activa que treballava en aquest sector. Les causes eren variades: • Creença en que el preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament • Els enormes guanys obtinguts amb l’especulació immobiliària • Les facilitats d’accés al crèdit... • Però, la crisi financera global del 2007 va provocar l’esclat de la bombolla immobiliària i una greu crisi en el sector de la construcció que va comportar un increment de l’atur en el sector i en els sectors relacionats amb la construcció ( pintura, fusta, fontaneria...).
  13. 13. ELS SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA • El sector metal·lúrgic. Engloba les indústries de transformats metàl·lics i les indústries metal·lúrgiques bàsiques. • La indústria tèxtil. Es concentra bàsicament al Vallès Occidental ( Sabadell i Terrassa), Barcelonès, Maresme etc. • La indústria química. Es juntament amb la metal·lúrgia una de les indústries més dinàmiques. • La indústria de l’alimentació, begudes i tabac. Es localitza a les comarques amb una important producció agrícola i ramadera • Indústria paperera. S’utilitza per a la producció de pasta de paper i rebuig de paper i cartró. • Indústria de les arts gràfiques. (Editorials, impremtes...). Es localitzen majorment en àmbits urbans importants. • Les indústries de materials per a la construcció. Es troben repartides per Catalunya . • El sector de la fusta i el suro. Es el que menys pes té dins la producció industrial catalana.
  14. 14. LOCALITZACIÓ I MODEL INDUSTRIAL CATALÀ • La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, seguida de la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc. • La indústria catalana es localitza sobretot a l’àrea de Barcelona i comarques que l’envolten ( Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme...) i al llarg de les principals vies de comunicació ( autopistes A-17, A-2, A-7 i autovies) • CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL • La indústria catalana està canviant de model per a adaptar-se a les circumstàncies d’una Europa més integrada i un món més globalitzat. • Seguint les recomanacions de la UE a l’ agenda de Lisboa, Catalunya fomenta la recerca i la innovació de cara a tenir una més gran competitivitat.

×