Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

La ciutat i el món urbà

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Unitat 12   ciutat
Unitat 12 ciutat
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 32 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a La ciutat i el món urbà (20)

Más de Farran Botargues Laura (20)

Anuncio

La ciutat i el món urbà

  1. 1. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
  2. 2. EL CONCEPTE DE CIUTAT • La ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals. Hi ha una sèrie de criteris que ajuden a definir què és una ciutat: • El nombre d’habitants. No hi ha unanimitat a l’hora d’establir el nombre mínim d’habitants • La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat. • L’activitat econòmica.. En una ciutat trobem diversitat d’activitats • La influència territorial. A la ciutat s’hi concentren moltes activitats ( administratives, polítiques, culturals...), que la converteixen en un centre de poder, de creativitat, d’oportunitats de tota mena. • L’arquitectura i l’urbanisme. L’arquitectura de les ciutats es caracteritza per edificis alts i amples i llargues avingudes. • L’estil de vida. Les ciutats es caracteritzen per més tolerància i dinamisme • La concentració de funcions. Els nuclis urbans concentren una gran varietat de funcions urbanes
  3. 3. ELS AGENTS SOCIALS URBANS • Els agents socials urbans són persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creació i producció d’espai urbà. Els agents principals són: • Els propietaris privats de sòl urbà • Els empresaris destaquen en la transformació de les ciutats • Els ciutadans intenten satisfer les seves necessitats bàsiques: habitatge, transport, educació, sanitat, oci...A més volen maximitzar els aspectes positius ( parcs, equipaments..) i minimitzar els aspectes negatius ( contaminació, aglomeracions...). • Els poders públics : ajuntaments, diputacions i els governs autònoms tenen un paper molt especial en el desenvolupament urbà. Aquests agents representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials i han d’acomplir un paper arbitral. Mitjançant els plans d’urbanisme els poders públics s’encarreguen de decidir quins usos s’han d’atribuir a cada unitat del sòl urbà, com s’ha d’expansionar la ciutat i quina estructura i morfologia ha de tenir.
  4. 4. L’ESPAI URBÀ: UN VALOR DE CANVI • La ciutat com a mercaderia. La ciutat i els seus elements ( el sòl urbà, edificis, habitatges...) es converteixen en mercaderia que s’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i la demanda del mercat. • El valor del sòl. El sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven a preu de mercat, però té una limitació, no es pot produir nou sòl urbà perquè la superfície del sòl urbà està delimitada. • El valor del sòl urbà és producte de dos elements: situació i edificabilitat. • La situació es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà. Segons el lloc on està situat ( centre o perifèria, ben comunicat o no, amb equipaments i serveis), el preu del sòl és més o menys elevat. • L’edificabilitat. Els ajuntaments a través dels plans urbanístics poden decidir a què dediquen la superfície del sòl: habitatges, escoles, fàbriques.
  5. 5. URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI • L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat. • Els plans urbanístics són documents tècnics que tenen una dimensió política i legal i apleguen totes les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat. El caràcter dels plans pot ser: • Condicionat. Es parteix d’una situació preexistent que no es pot ignorar • Correctiu. La seva finalitat és pal·liar els dèficits i els problemes existents • Prospectiu. Es fa una previsió d’inversions i d’actuacions que dibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat. • Normatiu. Es tracta d’una llei el compliment de la qual és obligatori per a tothom. • Cal diferenciar els plans territorials que afecten comarques, regions o països sencers i acostumen a assenyalar les grans línies de desenvolupament i de transformació del territori ( protecció natural, infraestructures, serveis, carreteres...) dels plans urbanístics que acostumen a estar fets a escala municipal o supramunicipal
  6. 6. LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LA CIUTAT • Plànol irregular: Al món occidental correspon a la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial • Plànol radiocèntric. Els carrers parteixen d’un punt central, que pot ser una plaça, com si fossin els radis d’una circumferència. • Plànol ortogonal. En aquest tipus de plànol, els carrers són rectilinis i es creuen en angle recte, formant quadrícules o plànol reticular • La morfologia urbana al segle XX. Hi ha dos models bàsics d’arquitectura i d’urbanisme característics de les ciutats del segle XX: • La ciutat jardí: Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer Howard qui davant dels problemes de la ciutat industrial, va elaborar un projecte per construir ciutats totalment noves al marge de les que ja hi havia. • La ciutat funcionalista o racionalista: A començaments del S.XX, arquitectes com Le Corbusier i altres urbanistes, gràcies a les noves possibilitats tècniques que oferia el formigó, van proposar construir blocs molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar s’ol per a zones verdes obertes. • A Espanya, des de la dècada dels anys seixanta als vuitanta es va modificar aquest model de ciutat funcionalista o racionalista, de manera que es van construir barris i polígons residencials en forma de concentració de blocs de pisos .
  7. 7. Vista aèria Vitòria (traçat radial)
  8. 8. Vista de Burgos (traçat lineal)
  9. 9. LES FUNCIONS URBANES • Funció residencial: Es dóna en totes les ciutats, ja que són llocs de residència de les persones. La funció residencial inclou tota la ciutat, però pot ser escassa a l’àrea més central i pràcticament nul·la a les zones industrials. • Funció comercial: Les ciutats són el centre d’intercanvis de productes i de serveis • Funció industrial: Les ciutats actuals han crescut paral·leles al desenvolupament industrial, concentrant la població obrera i augmentant l’espai urbà. • Funció militar: Antigament la funció militar era el motiu fundacional de moltes ciutats, perquè servien com a refugi o base estratègica • Funció política i administrativa: Es una altra de les funcions de les ciutats. La capital ( d’un país, regió, província) acostuma a ser un lloc on abunden els funcionaris públics , la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior. • Funció cultural: Algunes ciutats tenen l’origen en una funció religiosa com a santuaris o llocs sagrats. • Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme
  10. 10. L’ESPAI URBÀ CATALÀ • Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar a altres ciutats d’Espanya: Hi destaca sempre el nucli antic situat en un lloc estratègic ( vora del mar, un riu, cruïlla de camins, castell..). A mitjan del segle XIX es construïren els eixamples de traçat regular i carrers amples. Actualment, moltes ciutats segueixen l’expansió en barris perifèrics a vegades ben diferenciades al plànol. • La problemàtica urbana catalana és la següent: • La segregació social: La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació dels barris vells de Barcelona • La mobilitat residencial: Les famílies benestants es traslladen a habitatges espaiosos, cases adossades, de ciutats inferiors a 100.000 habitants,situades fora de les zones metropolitanes. • L’impacte ambiental. Es manifesta amb nivells de sorolls, densitat de trànsit, emissió de gasos, consum d’aigua, residus.... • La política territorial catalana: La política territorial catalana va destinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, a protegir el patrimoni urbanístic,... . L’any 2007 es van crear les ARE ( Arees Residencials Estratègiques) distribuïdes per tot el territori català per tal de poder-hi intervenir d’una manera ràpida en la construcció d’habitatges protegits i serveis.

×