1. Un dia a l’escola Pia de Moià Petita introducció: He anat a l’Escola Pia de Moià amb l’Elisabet Nunell Canals. He estat amb els nens de cinc mesos fins un any els més petits, els que havien nascut a l'agost, setembre, octubre, novembre i desembre. Un dia a l’escola: Els moviments de la mestra: Han sigut desordenats, no s’ha estat en algun lloc en concert, ja que amb nens tant petits es impossible estar-te en cap lloc concret. La relació mestra- alumne: Ha sigut molt correcta molt professional, però al mateix temps amigable, amable, comprensiva i el que més m’ha agradat ha sigut que mostrava interès en que aprengués coses noves. És una persona molt hospitalària que et fa sentir acollida de seguida. La relació entre mestres: És molt bona no hi ha cap conflicte però al mateix temps, es parlen amb molt de respecte i amb molt cordialitat. Ho comparteixen tot a l’escola i sempre que una necessita una cosa l’altre li proporciona allò que vol. Expectatives de la visita: Al principi em pensava que no m’agradaria ja que la Elisabet em va dir que m’estaria en una cantonada escrivint sense fer res més que escriure. I vaig anar amb molt poques ganes. Però un cop vaig arribar em van tractar com una més. Hem vaig animar perquè em van acollir i amb van integrar molt bé i molt ràpidament no només amb les mestres sinó també amb tots els nens. Finalment no era res del que m’havia dit la Elisabet em va encantar vaig gaudir d’aquella experiència inoblidable . Es van complir totes les expectatives que tenia de bon principi abans de coneixia a l’Elisabet. Entrades i sortides a l'escola: En el meu cas vaig veure l’entrada a l’escola els nens amb ganes de veure els seus companys, abraçaven a les mestres, els i treien la jaqueta i els i posaven la bata perquè no es taquessin al més petits els que encara no arribaven al any no se’ls i posava bata perquè sinó tropassaven amb ella, etc. A la sortida quan era l’hora de menjar els hi venia a buscar la cangur. I els nens que no es quedaven a menjar a l’escola, quan faltaven deu minuts perquè els vinguessin a buscar ja trobaven a faltar els seus pares, anaven gatejant cap a la porta voguen sortir de la classe... El que em va explicar la meva padrina Elisabet: La meva padrina Elisabet m’ha explica des de com anar a Moià i quin autobús havia d’agafar, fins què em trobaria a l’escola. Em va ensenyar fotografies que havia fet ella mateixa de l’escola de la classe en que estaria i què és el que veuria, em va donar uns quants consells. No em vaig tindre que preocupar per res. Em va dir que havia de portar un calçat especial que no hagués sortit al carrer o pogués rentar. Al principi em va sorprendre molt però desprès vaig entendre que els nens van per terra i que ha de estar com més net millor. El dia que vam quedar a la facultat em va ensenyar tot de imatges que havia fet de l’escola, així ja anava amb una petita idea de com era i per això al arribar a l’escola no em va sorprendre o no em va impactar tant. La situació de l’escola: Estava a Moià, avinguda de l’escola Pia. És una escola antiga estèticament per fora, però un cop vaig entrar és tot nou i tot ben cuidat. És una zona tranquil·la, ja que no hi ha gaire gent a Moià. Està al municipi del Bages . A aquesta escola venen els nens de l’Estany ja que allà no hi ha cap escola segons m’han informat. Espais que utilitzen els nens: En el meu cas els nens només van sortir al passadís a fer un exercici un minut i tota l’estona dins de classe ja que son molt petits per sortir al pati. No he pogut recollir una situació de comunicació entre els nens ja que no parlen entre ells i només feien un soroll per avisar-te de que vingués. Fotografies El que s'hi veu des de la porta de l'aula: Exercici fora de classe Les seves joguines Caterina Canes Solé Grup A Classe K 1er grau d’educació infantil